Molts barcelonins es deuen haver adonat aquests dies del lamentable aspecte que ofereixen alguns xiprers. Només cal passejar per zones com l'avinguda de l'Estatut, el palau de Pedralbes o el parc de Joan Miró per trobar-ne desenes amb les branques seques, amb un color groguenc o bru que deixa clar que hi ha alguna cosa que no va bé. Imatges que es repeteixen en totes les àrees de la ciutat on intenten sobreviure 4.000 exemplars que estan sent atacats tant per fongs com per una ferotge plaga de pugó. Encara que els resultats negatius són espectaculars, s'haurà d'esperar encara uns mesos per saber fins a quin punt estan sent devastadors o no.
La mala salut dels xiprers no és nova, ja que des de fa dues dècades aquestes plantes coníferes de fulles persistents s'estan assecant, una afectació que no és deguda a un sol motiu, sinó a una conjunció de malalties i, sobretot, a factors climatològics. No obstant, aquestes circumstàncies estan fent molt més mal aquesta temporada. ¿Què ho ha afavorit? Per entendre-ho, explica el director de l'àrea de medi ambient de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, Xavier Hernández, s'ha de mirar enrere i recordar que el 2001 hi va haver intensos freds a l'hivern, i el 2003, una primavera molt plujosa i un estiu extremadament sec, impactes als quals s'ha d'afegir la continuada sequera dels últims anys i la plujosa primavera passada, condicions ambientals recents i atípiques que han debilitat els xiprers i han propiciat que siguin presa fàcil per a paràsits i afídids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada