dimarts, 28 de setembre del 2010

CGT no assumeix, ni reconeix, ni se sent vinculada amb els serveis mínims de la vaga general

CGT no assumeix, ni reconeix, ni se sent vinculada amb els serveis mínims de la vaga general del 29-S

El passat vint-i-set d’agost, CGT va convocar i va notificar Vaga General a nivell estatal per al 29 de setembre, amb tots els requisits formals, afectant a tots els sectors i àmbits del mercat laboral, al tenir implantació en els àmbits territorials i funcionals afectats per la vaga.

CGT denuncia la flagrant discriminació sindical que vulnera el dret a la igualtat, que s’ha exercit per part dels responsables polítics de les diferents administracions públiques, al no haver estat citada per a negociar els serveis mínims necessaris per al dia de la Vaga General convocada per la Confederació General del Treball, mentre que si han estat convocades altres organitzacions sindicals que han presentat convocatòries posteriors de Vaga General coincidents en data i àmbit.

CGT no accepta en cap concepte que els serveis mínims de la Vaga General siguin negociats a les seves esquenes amb altres organitzacions sindicals. En conseqüència, CGT no reconeix, ni assumeix, ni se sent vinculada amb els serveis mínims pactats per a altres vagues convocades per altres organitzacions sindicals el dia 29 de setembre.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Piquete Palabra (Materiales caseros por la huelga social)

divendres, 24 de setembre del 2010

JARDINS LABERINT BARCELONA

Fotomuntatge protesta per la deixadesa municipal de Barcelona vers la conservació integral del patrimoni arquitectònic, històric i artístic dels Jardins del Laberint d'Horta.
Produït per :Fototeca Agudells 2010, amb imatges i muntatge d'en Juli Fontoba i Sogas i musica : Aphrodite's Child- Spring, summer, winter and fall.


Reunió amb la senyora Imma Mayol 09-09-2010 a la seu de la FAVB

Amb la Coordinadora d’Entitats Park Güell, de Barcelona.

Resum de la reunió:

El dia 9 de setembre de 2010, es va celebrar a la seu de la FAVB de Barcelona, la reunió “monòleg amb dret de pataleo i rèplica” amb la senyora Tinent d’Alcalde de Barcelona i Presidenta de Parcs i Jardins Sra. Imma Mayol.

Una reunió monocolor basada en el tancament del Parc Güell a posteriori de les eleccions, mitjançant uns torns de control i d’accés, amb unes claus d’un sol ús per als turistes i una clau per als veïns (pels veïns seria per sempre, cosa no aprovada per cap decret) dels barris llindants del Park però, sense fer-se extensiu a la ciutat de Barcelona ni a l’estat espanyol.

No obstant, Mayol, explica una possibilitat surrealista de forma oficiosa per a obtenir fent trampa la clau d’accés al Park mitjançant les seus de la OAC (Oficina d'Atenció Ciutadana) dels Districtes de Barcelona indicant que amb un veí n’entren els familiars i amics.

Després d’escoltar la dissertació de la tinent d’alcalde que no va moure peça des dels conceptes explicats el mes de febrer del 2010, mantenint tot allò el que en aquell moment mantenia que era posar torns d’accés i control de pagament. (veieu els models dels torns d’accés) Ara ho manté tot igual però sense el pagament, ja que el projecte va ser retirat perquèEsquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’hi va posar en contra. El projecte actual que avui ens parla la tinent d’alcalde significa que queda ja instaurat el primer estadi per a la privatització del parc, el control, i el pagament, a posteriori de les eleccions, o be a partir del mes de maig, pels possibles successors.

La Coordinadora, refusa de ple el “Pla integral” tot i admetent que s’ha de preservar el patrimoni arquitectònic de Gaudí, mantenir els jardins i el manteniment de les instal·lacions i refusant les noves instal·lacions i recordant que no farien falta si hagués un manteniment acurat i eficaç enlloc de la deixadesa i desídia que Parcs i Jardins manté en el Park. Així mateix, es recorda que molts anys abans existia vigilància de dia i de nit, que la ràtio dels jardiners era superior a l’actual que és molt reduïda, per atendre les 18 Ha. de parc.

En aquest punt de la reunió, el Sr. Antonio González, de l’AV Carmel, diu a la senyora Mayol, que "el deteriorament del Park es deu a la seva gestió (de la sra. Mayol), per la manca de manteniment i els pocs treballadors o ràtio per Ha. de parc, indicant-li que la manca de manteniment porta el parc a l’estat d’ara, que s’ha d’arranjar de nou, cosa que no hagués fet falta."

La senyora Imma Mayol, no convenç amb el seu monòleg de pinyó fix, enfrontant-se a les respostes, peticions i suggeriments de la Coordinadora d’Entitats Park Güell, que li reclamen veure i tenir físicament tot el projecte del Pla Integral, enlloc del resum reduït d’aquest pla que no explica res del que volen saber les entitats i veïns, per creure que tenen encobertes informacions que se’ls nega i no se’ls permet saber.

La senyora Imma Mayol s’enroca, en els seus tretze, tornant a indicar que tot això ja es va parlar abans i es va acordar, en una assemblea de participació ciutadana feta pública al col·legi Baldiri i Reixac; una assemblea que el públic assistent a la mateixa va desestimar el tancament del parc i els medis a emprar en el Park Güell encara que, la senyora Mayol s’hi va refermar prometent que al mes d’abril portaria els models i mitjans per a ensenyar-los als veïns, cosa que fa avui, tot i indicant que en el parc Güell es faran actuacions de manteniment: enderrocar murs històrics i creant una tanca d’acer inoxidable de 2,20 metres d’alçada al parc, ”tot per 4 milions d’euros”, la qual cosa començarà a l’octubre 2010 o abans.

Fent rèplica, els veïns indiquen que la participació ciutadana mantinguda al barri de la Salut ha estat un engany i una burla dels veïns i entitats, durant tres anys, per part de l’ajuntament, i que quan van saber aquests que les intencions, ara gens encobertes, eren tancar el Park i fer-lo de pagament van alertar els veïns dels barris de l’entorn, els quals van iniciar la campanya conjunta i van crear aquesta coordinadora que fa front als fins encoberts de la tinent d’alcalde i de l’ajuntament.

La Coordinadora, espera encara una reunió amb l’alcalde Jordi Hereu. Aquest, no obstant va escriure una carta a la coordinadora després de molts mesos, i queixes al Síndic de Greuges.

Reflectim fent un resum els paràgraf següents del contingut de la carta:

  1. “Vull deixar-los ben clar, sobretot que comparteixo amb vostès els principis que plantegen de seguir mantenint un parc segur, lliure i gratuït”
  2. “Sempre hem tingut clar que havíem de començar per millorar aspectes relacionats amb l’ús veïnal “
  3. “La prioritat de govern és l’ús de parc de barri “ ( No sabem que vol dir amb aquest concepte tractant-se del Park Güell, insigne parc de la ciutat i patrimoni del món ).
  4. “No ens plantegem cobrar entrada, però sí regular l’accés dels turistes i garantir que el veïns tinguin sempre dret preferent de pas.” (Fet amb una proposta que és fruit del treball conjunt de totes les parts implicades).“ ( ???) Quines són les parts implicades, si no ho han compartit amb els veïns i entitats, és doncs una formula del monòleg de l’ajuntament ?
  5. “ La protecció del parc és la millor manera d’afavorir que tots puguem gaudir-ne.“ (és un concepte genèric i ampli... amb moltes interpretacions, que no s’expliciten, com per exemple el manteniment i la vigilància...)

Un cop llegit aquests paràgrafs significatius de la carta de l’alcalde, es demana a la senyora Imma Mayol, que ens doni la seva opinió sobre totes les cartes, peticions i queixes formulades a l’alcalde Jordi Hereu, des del mes desembre de 2009, fins ara, des de la Coordinadora d’Entitats Park Güell, i vam poder comprovar que no en sabia res, per tant, ignorava allò que demanàvem els veïns.

Tot seguit es fa lectura del document que la coordinadora va preparar un dia abans i que exposem :

Ens cal per poder parlar amb igualtat, tenir tot el projecte Integral i memòries i pressupostos del PLA INTEGRAL. 2010 -2020 ( el darrer). En cas contrari deuríem de deixar per una altra ocasió i amb més dades aquesta reunió.

Punts d’unió: Són la seguretat personal, i l’arquitectònica dels edificis” i instal·lacions del parc, el manteniment i la no privacitat del parc, per tant la gratuïtat.

El Park Güell no tot és de l’ajuntament: Finca donada, cedida, a la ciutat, espai del senyor de Turull i de l’hoteler el Sr. Gaspar, i descendents, encara les finques tenen diversos propietaris i no són de l’ajuntament, per tant no poden parlar de Tres Turons i del Park Güell en aquesta zona, sense aclarir els punts legals i del deslinde de les finques. Un lloc on recuperar molta zona verda.

Dins del projecte del Pla Integral 2010-2020; preveu crear cinc cafeteries dins del Park, creant un circuit per a dirigir el personal a les cafeteries i canviar la logística de mobilitat dels visitants dins del Park sota interessos mercantils. (Aspecte que els veïns volen saber per les conseqüències que comporta aquesta canvi).

Les ordenances municipals han de garantir els usos i combatre els abusos, cap iniciativa il·legal servant la llei des de l’autoritat municipal.

El manteniment de les instal·lacions i la jardineria així com l’arquitectura és una obligació de l’ajuntament. Tot parc té un pressupost, el qual volem saber els muntants de les despeses i els ingressos de les partides. (òbviament, hi han ingressos al parc com les llicencies anuals dels bars i punts de venda que equival a 130 Milions de pessetes).

Considerem que la massificació és una activitat creada pel mateix ajuntament, creiem que no s’ha fet bé dirigir els turistes al parc sense donar serveis i garanties de qualitat dins el parc, seguretat, etc. El qual ha deteriorat el conjunt, per la qual cosa es fa la interpretació que és una provocació per poder convertir-se en els “salvadors del Park Güell.”

Recordar-los que fa pocs mesos s’han entrat al registre de la plaça Sant Miquel 8.049 signatures, i tenim per entrar-ne a final del mes de setembre més de 2.000. Ferien en total unes 11.000 signatures.

També s’han entrat 2.000 postals i instàncies per a recordar que la població i gent de l’estat espanyol així com estrangers no estan d’acord amb el projecte de tancament i control del parc amb torns, ni targetes pels veïns i encara menys fent-lo pagament, contradient les normatives europees.

La seguretat del parc per a les persones parteix de la vigilància de dia i de nit seguint els models de trenta anys anteriors, vigilància dins el parc, patrulles amb cotxe i durant el dia la parella de vigilància uniformada de la guàrdia urbana, a peu. ( En bicicleta i/o amb moto, model del parc de la Llibertat d’Esplugues de Llobregat)

Es demana veure el pla de manteniment i pressupost del parc Güell, perquè sabem que no en tenen cap.

Volem recordar que cal evitar “recuperar parcs” després de llargues dècades de manca de manteniment creant deixadesa i ineficàcia, i per tant, un gran deteriorament; cal evitar fer una acció de nova inversió milionària potenciant un eficaç manteniment creant llocs de treball qualificats.

I per això, cal evitar fer negocis dels parcs públics.

Cal evitar que els parcs es tanquin i no s’obrin al públic com el de Costa i Llobera. La Sra. Imma Mayol, va indicar que eren per raons tècniques i no per altres raons.

En aquest punt, també incideix un representant del comitè de Parcs i Jardins, del sindicat CGT que fa incidència en la pregunta del parc Costa i Llobera, a qui la senyora Mayol, va contestar-li, que s’obriria un cop estès arranjat i amb seguretat pel públic, no obstant, no va estalviar paraules poc dignes, tot i indicant-li que ell estava treballant com un privilegiat i que s’hauria de donar cops a les dents, recordant-li que no estava en una reunió sindical. (El Comitè va ser invitat per la coordinadora i la FAVB, després d’una reunió anterior amb al sra. Imma Mayol).

No estem d’acord que per atendre els turistes s’hagin d’enderrocar i expropiar cases protegides en l’ entorn del parc al barri de la Salut per després l’Ajuntament construir-hi altres edificacions, de titularitat municipal, per atendre els turistes; això és la perversió del sistema d’aquest ajuntament, que es diu democràtic. L’Ajuntament no es pot vendre la ciutat perquè són administradors i no amos.

Controlar les 8 portes suposaria la privatització del parc amb molts torns amb vigilants repartits en les vuit portes i horaris laborals, la qual cosa, no ens podem permetre per ser insostenible econòmicament i de fet no fa cap falta. La massificació de tot el parc resideix en dues portes del parc solament.

En la reunió va sorgir el tema de la Fundació Gaudí, el Museu Gaudi de dins del parc, el qual fa ús del parc perquè n’és propietari, no obstant gaudeix del lloc i dels beneficis del museu, les visites que són unes 400.000 a l’any per valor de 7,50€, per persona sense que repercuteixi res en el parc públic alhora que, també obtenen els beneficis de Parcs i Jardins durant tot l’any. En aquest estadi de la reunió es creu convenient poder obtenir una entrevista amb la fundació per a assolir suport pel manteniment del parc.

Va acabar la sessió sense que la tinent d’alcalde, presidenta de Parcs i Jardins convencés a ningú, deixant clar que ella no proposava el pagament però, si el control amb els torns i les claus d’accés, i que el parc s’arranjaria per un muntant de quatre milions d’euros fent instal·lacions noves.

Van Assisitir-hi : Els membres de la FAVB, la Coordinadora d’Entitats Park Güell, i Comitè de treballadors de Parcs i Jardins, la senyora Imma Mayol i la conservadora del Park Güell.

Va començar a les 18:30 amb bons somriures i va acabar a les 21:00 amb cares llargues i insatisfetes per ambdues parts, tot i demanant un seguiment de tot el que es va parlar i seguir mantenint contacte entre tots i esperant poder obtenir el pla integral per part de la senyora Imma Mayol, la qual s’hi va negar.

Àlea iacta est!

Coordinadora d'Entitats Park Güell 2010

A la vaga general el dia 29!!!

dijous, 23 de setembre del 2010

Text definitiu de la Reforma Laboral 2010

Us passem en document adjunt el text definitiu de la reforma laboral aprovada pel parlament espanyol: Proyecto de Ley de medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo (procedente del Real Decreto-ley 10/2010, de 16 de junio), publicat al butlletí oficial del Congrés dels Diputats del 15 de setembre.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Piquets vaga 29 setembre Parcs i Jardins

Piquets Parcs i Jardins

A tod@s l@s compañer@s:


Estáis tod@s convocados a los piquetes que organizamos la plantilla de Parcs i Jardins el 29 de septiembre a las 7’30 horas con motivo de la HUELGA GENERAL:


Ciutadella (Darrera de la Cascada)


Viver de Tres Pins (Av. Estadi- Av. Miramar)


Departament de Medi Ambient (Torrent de l’Olla 218-220)


C.M. Serra i Martí –Canyelles- (Vía Favència 41-47)


Para contactar: malesherbes.cgt@gmail.com

¡TODOS A LA CALLE!


HUELGA GENERAL 29 DE SEPTIEMBRE DE 2010

LOS MOTIVOS.- La reforma laboral decretada por el gobierno y la reforma del sistema de pensiones, que suponen un retroceso gravísimo en los derechos de los trabajadore/as de este pais.

LAS VÍCTIMAS.- Los trabajadore/as y los pensionistas. La reforma implica que deberemos trabajar más para acabar cobrando menos en la jubilación, cerrando de paso el mercado de trabajo a la juventud que se ve abocada a un futuro laboral precario que hará precarias sus vidas. Deja a los trabajadores en manos de la explotación mas descarnada, convierte a los parados (5 millones) en carne de mercado cuando no los deja sin ninguna ayuda social; rebaja el sueldo de los empleados públicos; convierte la temporalidad en verdad suprema y recorta las prestaciones sociales a nuestros mayores y los servicios sanitarios y educativos al conjunto de la sociedad. Todo el dineral que se van ahorrar con esos y otros recortes va a ir a parar a….

LOS BENEFICIADOS.- Los empresarios, las grandes multinacionales, el capital. Mientras nos recortan derechos y recursos por todos lados, estos van a parar a la gran banca, principal culpable de esta crisis, y a los especuladores del ladrillo, a los empresarios cuyo fraude fiscal al Estado y beneficios debería avergonzarnos a todos. Instaura el despido libre y casi gratuito para el empresario financiándole la indemnización con nuestro propio dinero… Si ven que van a ganar menos, que no es lo mismo que perder, aplican el despido objetivo con indemnizaciones ridículas… y la ingeniería financiera y el maquillaje contable (recordar el Palau de la Música) se encargan de convertir la tutela judicial en poco más que una broma.

EL INSTRUMENTO.- La clase política, de una punta a la otra de todos los parlamentos de este país. Todos de acuerdo en esta reforma. Apoyados en medios de comunicación que les hacen de voceros, alejados de la realidad de los ciudadanos y dispuestos a todo para satisfacer al Fondo Monetario Internacional y a sus únicos amos, empresarios y multinacionales. Y los más corruptos paseándose por los juzgados de Barcelona como si no hubieran cometido delito alguno.

LOS CÓMPLICES.- Los sindicatos CCOO y UGT, que pretenden encubrir su culpa con esta huelga en la que pondrán el mínimo esfuerzo posible; sindicatos que no morderán la mano de su amo, que los financia y les llena de beneficios y prebendas a cambio de desmovilizar a los trabajadores y firmar todo lo que les pongan por delante.

Para la CGT este día es sólo el inicio de un proceso de movilización laboral y social. Para que no haya más ERES, ni despidos improcedentes gratuitos ni contratos basura. Para que los servicios sociales sean gratuitos y universales, para que los pensionistas lleven una vida digna, para que los parados puedan vivir mientras buscan trabajo, para que la riqueza se reparta entre quienes la crean y no la disfruten sólo unos pocos ociosos de revistas y televisión, por un modelo social solidario y sostenible, en fin, POR NUESTRA DIGNIDAD COMO PERSONAS Y TRABAJADORES/A.

Descargar díptico: OCTAVILLA FL Barcelona 29s


dimarts, 21 de setembre del 2010

25 de setembre: Manifestació pel centre de Barcelona per difondre la vaga del 29-S


25 de setembre, manifestació a les 17 h. a Plaça Universitat, Barcelona

La gota que fa vessar el got.

Juntes ho podem tot

Deixem de pagar! Arrenquem al Poder les condicions materials per a decidir de la nostra vida, i fem-les comunes! Alliberant-nos de l’economia capitalista, és a dir privada, fem de les condicions de vida una qüestió compartida, comuna i combativa. La nostre crisi s’acaba quan deixem de patir-la en solitud, de lamentar-nos des de la impotència, quan fem front a l’ofensiva capitalista, quan tinguem prou forces. Ara desitgem lluitar juntes, organitzar-nos, generar conflicte per aturar les retallades socials, empoderar-nos per a repartir la riquesa, per aprendre a crear una economia social i solidaria que foradi el capitalisme en els seus fonaments fins a extingir-lo.

Des de la coordinadora d’individus, col·lectius, centres socials i espais autònoms dels barris de Sants, Poble Nou, Poble Sec, Sant Antoni, Clot, Barceloneta, Maresme… que venim participant en l’Assemblea de Barcelona hem desenvolupat la proposta de fer una manifestació abans de la vaga.

Som moltes les que en esclatar la “crisi” vam començar a veure no tan sols les possibilitats que el context ens ofereix per a obrir espais de politització i acció transversals, sinó també la necessitat d’intervenir públicament de forma contundent per a que en aquesta situació d’incertesa s’estenguin tant el feixisme com els atacs a les classes populars. Per això creiem que calen accions que trenquin amb la dinàmica de compartimentació de les lluites a les que ens veiem abocades habitualment. Creiem que hem de fer un pas mes i apostem per una manifestació a BCN al voltant de la vaga pels següents motius:

1. L’Assemblea de BCN necessita un espai de mobilització propi que li serveixi d’altaveu i projecció dins la societat. Més enllà de l’assemblea i les coordinacions que arran d’ella es puguin construir ens cal un moment d’acció i trobada unitari, si ens limitem a, durant la vaga, lluitar en els nostres territoris o espais… quan demostrarem la nostra força plegades?

2. Possibilitat de mobilitzar realitats socials no polititzables al lloc de treball: aturats, precàries, migrants, estudiants… ampliant el discurs més enllà de la reforma laboral.

3. Sense subestimar ni restar forces a la vaga, per la que també lluitarem, ens sembla molt probable que durant el 29 la nostra veu i capacitat de visibilització es vegi eclipsada pels sindicats del poder, perquè no avançar-nos i alçar la veu?

4. Una manifestació dins les festes de la Mercè, ens pot permetre recuperar la manifestació com a moviment des de el que comunicar directament amb la gent. Per una vegada, els carrers no estaran deserts, ans al contrari, la gent estarà mobilitzada, tot i que per d’altres raons, i es susceptible d’unir-se a la mani si aquesta es treballa bé.

5. Ens permet potenciar la vaga general. Tant a nivell de difusió, com per anar escalfant l’ambient, com per a llençar una aposta per l’acció que resoni en la desafecció política existent i condicioni l’esdevenir de la vaga.

6. Podem donar continuïtat a la vaga amb més garanties d’èxit; doncs independentment dels resultats del que fem el dia 25, el 29 hi haurà altre cop un moment per l’acció.

25-S: Juntes Ho podem Tot! Manifesta´t, piqueteja, lluita i difon…

http://assembleadebarcelona.wordpress.com/

dilluns, 20 de setembre del 2010

A la Huelga General el 29 S. Video de la CGT

A la Huelga General el 29 S. Video de la CGT from Rojo y Negro CGT on Vimeo.

Reforma Laboral: Acomiadament per Absentisme


Una de les esmenes més agressives introduïdes en la recentment aprovada Reforma Laboral és la possibilitat d’aplicar l’acomiadament objectiu en cas d’absència del lloc de treball, justificada o no, condicionada que la taxa d’absentisme en l’empresa superi el 2,5%. Una esmena demanada a crits per la patronal que endureix les causes d’aquesta «modalitat» d’acomiadament amb la qual pretenen estalviar-se els 2.000 milions d’euros que els costen les baixes per Incapacitat Temporal (IT) de curta durada –igual o inferior a 20 dies–. I és que, quan es produeix una IT per Contingències Comunes –és a dir , malaltia comuna o accident no laboral– són les empreses les que es fan càrrec del pagament dels salaris a partir del 3er dia fins a 15è.

Cert és que aquest tipus d’acomiadaments ja s’incloïa en l’anterior redactat de l’Estatut dels Treballadors (ET), encara que era condicionat a que «l’índex d’absentisme total de la plantilla del centre de treball superés el 5 per 100 en els mateixos períodes de temps». A partir del 9 de Setembre, data en la qual es va aprovar la Reforma Laboral, es podrà aplicar si aquesta taxa supera l’esmentat 2,5%. Si has faltat més del 20% de dies hàbils en dos mesos consecutius –encara que sigui justificadament– o el 25% en quatre mesos discontinus durant l’any, et pots trobar en la seva mateixa situació.

Com veieu, l’aprovació de la llei ha augmentat brutalment el risc d’acomiadament, sent el col·lectiu més perjudicat el de les dones, l’absentisme de les quals és més elevat a Telefónica per dos motius:

1.- La nul·la aplicació de la conciliació de la vida familiar i laboral.

2.- El mal càlcul que fa l’empresa de l’absentisme, perquè, a pesar que les dades que facilita no estan desglossades i no es detallen les causes, pensem que pot estar incloent supòsits per al seu càlcul que no contempla el ET, com els permisos amb sou o les reduccions de jornada.

Això fa que les diferències entre homes i dones siguin superiors al 3% en el 2008 i properes a aquest en el 2009, amb uns percentatges que ronden el 4% per als homes i el 7% per a les dones, però que, en ambdós casos i segons l’empresa, són superiors al 2,5%.

Per això, CGT reclama que cessin les polítiques de penalització i persecució per part de la patronal i els governs de dretes en qüestions d’absències als llocs de treball. La solució no és criminalitzar a una persona per estar de baixa, sinó fer polítiques de Salut Laboral Preventiva que disminueixin els índexs d’absentisme.

>>> Aquí va un exemple: Raquel treballa en una empresa l’absentisme de la qual supera aquesta taxa. Durant el mes de gener va agafar una grip i el seu metge de capçalera la va mantenir de baixa una setmana a causa de les altes febres i els dolors musculars que li impedien moure’s del llit. En total va faltar 5 dies hàbils al treball. En el mes de febrer es va lesionar un turmell jugant al bàsquet. Pel fort esquinç i la férula que li van posar hagué d’estar 15 dies de repòs, després dels quals es va reincorporar al seu treball havent faltat 10 dies hàbils. A final de mes va rebre en el seu lloc de treball una carta d’acomiadament objectiu per haver faltat al treball més del 20% dels dies hàbils de Gener i Febrer (5+10=15 sobre 48 hàbils dels dos mesos sumen un percentatge del 31,25%). Li van indemnitzar amb 20 dies per any treballat, 8 dels quals ni tan sols va pagar l’empresa, sinó que va sortir dels fons del FOGASA que abans estaven reservats per a les indemnitzacions per acomiadament en empreses insolvents.

- Segons l’Estatut dels Treballadors, per a aquests casos no es computaran com faltes d’assistència les absències degudes a vaga legal pel temps de durada de la mateixa, l’exercici d’activitats de representació legal dels treballadors, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs, malalties causades per embaràs, part o lactància, llicències i vacances, malaltia o accident no laboral, quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de salut, segons procedeixi.

El nostre objectiu és parar la reforma laboral per a evitar acomiadaments per absentisme.

NO ÉS UN DIA DE FESTA, ÉS UNA JORNADA DE LLUITA

29 DE SETEMBRE: VAGA GENERAL

Sindicat Federal CGT Telefónica

diumenge, 19 de setembre del 2010

Huelga general defensiva y de ruptura


De todas las expresiones que un ciudadano puede echar mano para mostrar su rechazo ante actos hostiles del gobierno, la más costosa de todas es ir a la huelga. Ni la firma de cartas de protesta, ni la asistencia a manifestaciones (incluso las más radicales, como las famosas marchas contra la guerra de Irak, pueden suponer una fiesta popular)) presentan el grado de compromiso que encierra hoy ponerse en huelga. La huelga no está de moda, tiene mala prensa y se ha convertido en un elemento extraño a la cultura establecida. Hacer huelga tiene riesgos. Supone evidenciar una opción ideológica contraria al poder, significarse díscolamente en el centro de trabajo y, además, perder la parte alícuota salarial de esa jornada en que rechazamos alquilar nuestra fuerza de trabajo. La huelga en las democracias de mercado puede ser un derecho fundamental en peligro de extinción.
Y ello porque el sistema dominante, lejos de facilitar su práctica no hace sino ponerla en entredicho arteramente. Desde las instituciones y los medios de comunicación, públicos y privados, todo conspira para acosar al derecho de huelga y presentarlo como algo anacrónico, perjudicial y antieconómico. Basta con ver el tratamiento dado por esas brunetes mediáticas a la huelga del metro de Madrid. Los huelguistas eran unos salvajes insensibles a las penurias de los usuarios. Y para dejarlo claro preguntaban su opinión a los sufridos ciudadanos que hacían cola en la parada del autobús. Coces en el aguijón.
Sin embargo, y precisamente por todo lo anterior, la práctica de la huelga se inscribe entre los códigos más elementales que nos recuerdan la condición de explotación y dominación vigentes en las alegres y confiadas sociedades occidentales. Explotación porque al ejercer el derecho de huelga recordamos que los medios de producción esenciales para la creación de riqueza son de titularidad privada y que los ciudadanos tenemos que vender nuestra fuerza de trabajo para sobrevivir. Dominación porque es el Estado, controlado por el gobierno, el que organiza la producción y determina las normas que desarrollan la economía capitalista, o sea el sistema de asignación de recursos sobre la base del trabajo asalariado. Cosas todas ellas que se hacen patentes cuando Capital privado y Gobierno público deciden ajustes que representan recortes salariales, laborales y sociales para que los amos de los medios de producción, el capital empleador, puedan mantener su tasa de ganancia. Añadamos, para contextualizar el tema, que jamás los grandes avances sociales –la disminución de jornada de trabajo es el ejemplo clásico- fueron concesiones gubernamentales sino conquistas de los trabajadores asociados.
Ahora precisamente atravesamos por uno de esos momentos históricos en que el capitalismo pide a los gobiernos de turno que apliquen medidas directas (sobre el conjunto de las retribuciones de los trabajadores) e indirectas (sobre los derechos ciudadanos que el Estado provee) para salir del bache que el propio capitalismo ha creado con su propensión cleptómana. Pero no es un accidente cualquiera. La crisis actual desatada por la oligarquía dominante ha tenido una singularidad añadida que la hace casi un ensayo de guerra civil de clases, como ha reconocido el financiero Warren Buffet, ahora fichado por Botín. Porque los principales perjudicados han sido los trabajadores arrojados al desempleo, porque se están utilizando impunemente los recursos públicos para el rescate de los malhechores –con la consecuencia de pobreza que heredarán las nuevas generaciones- y porque, en el colmo de la agresión, se quiere aprovechar la debacle para introducir una involución social nunca vista. Casi 5 millones de parados, el 21% de la población activa, más del doble del promedio de la Unión Europea; el 42% de los jóvenes menores de 25 años sin trabajo, el triple que en la UE; y cerca de un millón cuatrocientos mil hogares con todos sus miembros desempleados, son cifras que proclaman la profunda in-competencia y lenidad del sistema. Un modelo económico que premia la ineficacia en la asignación de recursos y un modelo político ventrílocuo que en vez de repartir el trabajo legisla para concentrarlo y precarizarlo institucionalizando el paro masivo como natural al sistema. En suma, un amenazante y despiadado duopolio que exige su revocación inmediata porque se han convertido en un peligro público, en enemigo del pueblo. Al respecto, conviene recordar que al principio de la crisis una cumbre mundial sobre el paro fue suspendida por falta de ideas.
Por no hablar de la criminal desigualdad que, a nivel local y global, conlleva aceptar ese statu quo. Una investigación de los sociólogos Ildefonso Marqués y Manuel Herrera, publicada en el último número de la revista del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), ha revelado que la movilidad entre clases en España se ha estancado desde los años sesenta, y que a pesar de los importantes avances materiales producidos, el origen social es aún determinante para la mejora social. Y frente a ese tobogán de penuria económica, degradación laboral, paro, exclusión y falta de expectativas en la hasta hace poco octava potencia industrial del mundo, surge la de un gobierno-partido que se denomina socialista y obrero, acosado por la tangentópolis, que bendice las mayores beneficios de la historia de una gran banca fidelizada en la condonación de las deudas contraídas por los partidos políticos con perspectiva de gobierno. Sobran razones para ir a la huelga y ya veremos si falta coraje para generalizarla. El azar ha querido dejarnos la responsabilidad histórica de preservar el legado de nuestros antepasados y el mérito de conjurar la amenaza de entronizar la barbarie social. Está en juego la dignidad y la democracia de todo un pueblo. Que la huelga general defensiva sea el inicio de la ruptura con la violencia del sistema.

(*) Artículo publicado en el número 132 del periódico DIAGONAL

dijous, 16 de setembre del 2010

Respuesta del INSS sobre la jubilación parcial


Escrito del Comité de Empresa solicitado información sobre la jubilación parcial


Respuesta del INSS al escrito del Comité de Empresa sobre la jubilación parcial

dimecres, 15 de setembre del 2010

Una enfermedad desconocida mata a cientos de tórtolas en los jardines de Montjuïc



El Ayuntamiento investiga si la mortandad se debe a un virus- El Ayuntamiento vació "por seguridad" los estanques, pero asegura que tras los análisis se descartó este foco

Cientos de tórtolas turcas han muerto en las últimas semanas en Montjuïc y zonas cercanas a causa de una enfermedad de origen desconocido que, hasta la fecha, no ha afectado a otras aves o animales de la zona.

Trabajadores del servicio de Zoonosis del Ayuntamiento de Barcelona explican que durante las dos últimas semanas han recogido una media de 12 tórtolas turcas muertas al día en los jardines del palacete Albéniz, la residencia de los Reyes de España en sus visitas a la capital catalana, lo que elevaría la cifra de pájaros muertos en este espacio a más de 200. Parques y Jardines admite que también han sido encontradas muertas aves en el cementerio de Montjuïc y cerca de la sede del Consorcio de la Zona Franca, aunque un portavoz del departamento reduce la cifra de tórtolas muertas a un centenar.

El Ayuntamiento ha abierto una investigación para averiguar el origen de la extraña mortandad. Los ejemplares encontrados muertos han sido enviados a la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona para que les sea realizada una necropsia. Sobre todo "para descartar que sea un brote del virus de la gripe aviar o una enfermedad que pueda contagiarse a las personas", según Parques y Jardines.

Se trata de un análisis exhaustivo y complicado. Es necesario encontrar los ejemplares enteros para poder realizarlo con éxito, algo difícil en el parque porque "los gatos las destrozan y luego solo quedan las plumas", explica Ciriano Iglesias, jardinero en el palacete Albéniz desde hace 16 años. "Nunca había visto nada igual", explica mientras descubre otra tórtola muerta junto a la puerta trasera de los jardines.

También se ha analizado el agua de las fuentes. Según fuentes del departamento, el cloro y el pH del agua son los correctos. Aunque, según el Ayuntamiento, el agua analizada no presentaba ningún problema, las fuentes ornamentales del jardín se vaciaron el fin de semana del 28 de agosto y se volvieron a llenar "para más seguridad", señala un portavoz.

Josep Miquel Badia, presidente de la sociedad ornitológica de L'Hospitalet de Llobregat y trabajador de Parques y Jardines, está convencido de que el problema está en las fuentes. Los amplios estanques del palacete suelen ser uno de los puntos preferidos de las aves en Montjuïc para beber. "Durante las dos semanas de más mortandad de tórtolas, el resto de las aves, como gorriones, jilgueros, verderones y gaviotas, desaparecieron del parque. Solo quedaron las tórtolas porque fueron las únicas que no detectaron que había algo raro en el agua", explica. "Creo que las aves han muerto por beber agua de las fuentes ornamentales. Solo hay que acercarse al parque para ver que hay más cadáveres junto a la cascada", dice Badia. A su juicio, que se hayan encontrado aves muertas en otros puntos de Montjuïc no es extraño. "El cementerio está como máximo a un kilómetro del parque", dice.

El conservador del parque, Clemente Murillo, afirma que durante esas dos semanas las gaviotas desaparecieron del parque. Desde hace un par de días, están regresando. Parques y Jardines insiste en que el agua de la fuente se encontraba en buen estado. "Nuestra hipótesis es que se trata de un virus", insiste un portavoz. "Si se han encontrado tantas tórtolas en el palacete es porque, como se encuentran mal, prefieren ir a un sitio solitario como este", explica el portavoz. El recinto solo abre al público el fin de semana.

El Ayuntamiento de Barcelona no tiene contabilizado el número de tórtolas turcas que hay en la ciudad, ya que no es un ave considerada una plaga. Según el Libro Rojo sobre las aves de España, financiado por el Ministerio de Medio Ambiente, hay entre 790.000 y un millón de parejas en territorio español.

Publicat en el diari El País

dimarts, 14 de setembre del 2010

Manifestació anarcosindicalista a Barcelona contra la reforma laboral i les retallades laborals i socials


Manifestació anarcosindicalista a Barcelona contra la reforma laboral i les retallades laborals i socials

A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES

Al CONJUNT DE LA CIUTADANIA

CRISI! DE QUI? PERQUÈ?

REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?

Perquè no podem quedar-nos impassibles davant aquesta ofensiva dels polítics i el capital amb reformes laborals que defensen la reducció i les congelacions salarials, l’abaratiment de l’acomiadament fins a aconseguir que sigui lliure i gratuït; allargar l’edat de jubilació i la possibilitat d’incomplir allò acordat en els convenis col·lectius.

Perquè no hem de consentir més retallades socials com la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, l’eliminació de les ajudes a les persones grans dependents, o la privatització i retallades en la sanitat. Perquè diuen que hi ha una crisi que nosaltres no hem creat i que, en tot cas, és producte de la seva organització de la societat, entenem que els que l’han provocat han de pagar els seus excessos, de la mateixa manera que els especuladors de l’habitatge i els explotadors agrupats sota les sigles de les organitzacions empresarials del sistema han de fer-se càrrec de la seva crisi i no els treballadors i treballadores, ja que aquests no són els responsables i mai han tingut accés als mitjans de control social.

Els treballadors i les treballadores, la ciutadania, en general, no tenim possibilitat de decidir sobre les nostres vides i se’ns considera com a objectes, gairebé sempre obedients del que decideixen els poderosos i ordenen els polítics encarregats d’aplicar les lleis i desitjos dels primers. Mentre, els que segueixen guanyant milionàries quantitats de diners: bancs, grans fortunes, paràsits intermediaris, etc, no pateixen cap tipus de crisi.

Aquesta “casta” a través dels seus empleats, els polítics, imposen normes (decrets i lleis) i subvencions que sempre afavoreixen als qui més tenen. És significatiu que a través dels mitjans de comunicació sempre al servei dels seus amos, el capital, es publiquen manifestacions, sobretot dels polítics que ara no estan en el poder, exigint als qui ara sí tenen la poltrona, que cal fer més retallades socials i que s’havien d’haver aplicat fa dos anys (CIU i PP).

I és que la incultura, el consum i l’aborrallonament que es projecta a través de la “caixa” i amb para-sols com els èxits esportius i l’espectacle vergonyós d’estatuts i tribunals constitucionals, estan fent tal efecte en els ciutadans que no s’analitza quin és l’abast o qui són els responsables de la situació actual social i laboral.

En aquests moments:

- Els aturats són el 20 % de la població activa de l’Estat espanyol i d’aquests 1 milió i mig no tenen cap tipus d’ingrés; 550.000 subsisteixen amb 426 € al mes i 11 milions de treballadors perceben un salari inferior a 9.000- € anuals o sigui 750- € mensuals.

- En l’actualitat ja hi ha més de 30.000 persones sense habitatge mentre existeixen 3.000.000 d’habitatges buits.

- La repressió va en augment fins al punt que no paren de construir més presons. En l’actualitat, hi han 70.000 presos.

- La contaminació creix i es subvenciona a les fàbriques de cotxes en detriment del transport públic. Els residus dels envasos dels aliments i indústries estan destrossant el medi ambient –efecte hivernacle, contaminació radioactiva, destrosses forestals, etc.

- Les ajudes i subvencions a l’església ascendeixen a 15.000 milions de €, als bancs 9.000 milions de €, als partits polítics 200 milions de €, ONGs, Fundacions de partits, d’empresaris i empreses, etc., són ja incalculables.

- Les despeses de militars i policies ascendeixen a 26.000 milions de €.

- Els lladres d’alt rang estan estafant a administracions i contribuents, que se sàpiga: PUJOL (Banca Catalana) 24 milions de €. MILLET-MONTULL (Palau de la Música) 36 milions de € de moment. CAMPS (president de la Comunitat València) 14 milions de €, MATAS (expresident de Balears) 50 milions de €, l’exalcalde de Sta. Coloma de Gramenet i els seus sequaços, DIAZ FERRAN (president CEOE), etc. etc. centenars de milions de €.

No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l’assemblea i el respecte tant a l’individu com a la decisió col·lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i en els llocs de treball, fins i tot en aquestes vagues que els sindicats oficials, fortament desprestigiats, han convocat una aturada General pel 29 de setembre amb la qual, com en moltes ocasions anteriors, només tracten desesperadament de salvar la cara perquè mai s’enfronten al sistema que nodreix els seus costosos aparells, provocant desil·lusió i sufocant les lluites. Davant aquesta situació els/les treballadors/es organitzats/des en un sindicalisme no claudicant proposem i reivindiquem altres plantejaments:

- El repartiment del treball i del seu producte.

- L’abolició dels privilegis a l’Església i qualsevol altra religió, als banquers i als militars.

- La retirada de les subvencions a la monarquia, partits polítics, ONGs i Sindicats –CCOO i UGT els anys 2.008 i 2.009 van rebre de l’estat o sigui dels nostres impostos la suma de 171.109.367- €

- La persecució del frau fiscal dels empresaris.

- El dret al treball i a un salari mínim, inclosos aturats i jubilats, de 1.200- € mensuals.

- L’extensió a la població de serveis socials gratuïts i universals.

- El respecte a la immigració i a la llibertat de l’individu.

- Eliminació de tots els cossos de repressió policial i exèrcit.

- La fi de qualsevol tipus de repressió i tortura.

- Eliminació del treball assalariat i dels estats.

- Un model econòmic i social del sistema, racional, solidari i sostenible, incidint en l’ensenyament, el camp, el consum, l’habitatge, en les tecnologies no agressives ni contaminants…

En definitiva, la justícia social.

Són plantejaments que compartim els convocants i altres gents que lluiten contra aquest capitalisme voraç des d’altres perspectives alternatives, ecologistes i educatives que conformen l’anhel d’una societat llibertària , més justa , igualitària i lliure, on imperi la democràcia directa –no delegada-, l’autoorganització i l’economia posada al servei del ben comú.

Enfront d’aquesta fal·làcia de la crisi, que no és més que una altra volta de rosca perquè els capitalistes i els seus servidors obtinguin més beneficis mentre pretenen que paguem els seus excessos, la seva corrupció i la seva cobdícia, els treballadors/es hem d’unir-nos. L’anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova; és, sí, una alternativa de present imprescindible i a la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita en el treball i al carrer.

Que l’atur general del dia 29 de setembre tingui continuïtat amb altres aturades i mobilitzacions fins a aconseguir, com a mínim, la retirada de la reforma laboral i les retallades socials.

MANIFESTACIÓ 18 DE SETEMBRE

12.00 hores - Plaça Universitat, Barcelona

CGT, CNT (Joaquín Costa) i Solidaritat Obrera

dilluns, 13 de setembre del 2010

ASSEMBLEA JUBILACIÓ PARCIAL

ASSEMBLEA GENERAL

“Motivos para la huelga general”


Es importante que se entienda y se conozca qué ha estado ocurriendo en la Unión Europea durante estos últimos años (y no me refiero sólo a lo que ha pasado desde el inicio de la crisis en 2007). La participación de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional en el promedio de los países de la UE-15 ha ido descendiendo desde principios del establecimiento de la Unión hasta hoy, bajando del 69% al 56%. Este descenso ha sido mucho más acentuado en la zona euro, y todavía mayor en España.

Ello ha ido acompañado de un aumento del desempleo en el promedio de la UE-15 (interrumpido provisionalmente en España por la burbuja inmobiliaria hasta que estalló) y de un deterioro de las condiciones de trabajo. El porcentaje de trabajadores que declara trabajar en condiciones estresantes en el promedio de la UE-15 ha pasado del 32% de la población empleada a un 54% en 2008. En España ha sido incluso mayor. Una consecuencia de ello es que las enfermedades laborales por estrés han aumentado.

Por si esto no fuera suficiente, la protección social se ha ido deteriorando. La tasa de crecimiento del gasto público social (que cubre los gastos públicos en las transferencias y servicios del Estado del bienestar) ha ido descendiendo en el promedio de la UE-15 desde principios de la década de los noventa (habiéndose interrumpido este descenso entre 2004 y 2008 en España durante la alianza –informal– del PSOE con IU-ICV, ERC y BNG). Ha vuelto a descender a partir de entonces, y España ha permanecido en la cola de la Europa social, siendo el país de la UE-15 con el gasto público social por habitante más bajo. Además de este descenso hemos visto una disminución de los derechos laborales en la mayoría de los países de la UE-15.

Mientras la clase trabajadora y grandes sectores de las clases medias veían disminuir su capacidad adquisitiva (la mayor causa del enorme endeudamiento de las familias), hemos visto un enorme incremento de los beneficios empresariales. Estos aumentaron un 38% en la media de la UE-15 y un 42,3% en la zona euro durante el periodo 1999-2008, mientras que los costes laborales aumentaron sólo un 17%. En España, este contraste entre la austeridad impuesta a las clases populares y la bonanza y exuberancia de los beneficios empresariales fue incluso más acentuado. Durante el mismo periodo, las mayores empresas españolas vieron aumentar sus beneficios netos un 73% (casi el doble de la media de la UE-15), mientras que los costes laborales aumentaron durante el mismo periodo un 3,7% (casi cinco veces menos que en la UE-15). Dentro de estas empresas, las que alcanzaron elevadísimos niveles de beneficios fueron las financieras, que basaron su riqueza en el enorme endeudamiento de las familias europeas y españolas y en actividades altamente especulativas, incluyendo las inversiones inmobiliarias, que se convirtieron en el motor del crecimiento económico en varios países, incluyendo España. La banca española, bajo la pésima supervisión del Banco de España, tiene una enorme responsabilidad en el desarrollo del complejo bancario-inmobiliario-constructor y su burbuja, que al explotar ha creado el enorme problema económico, además de dificultar enormemente la accesibilidad al crédito por parte de la ciudadanía y de la mediana y pequeña empresa. Es una enorme incoherencia (para ponerlo de una manera amable) que el gobernador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que junto con anteriores gobernadores es el responsable de una de las mayores causas de la crisis en España, esté ahora liderando el movimiento neoliberal, y responsabilice a los sindicatos por el elevado desempleo causado, según él, por una supuesta rigidez de los mercados laborales.

A nivel europeo, los hechos presentados en los párrafos anteriores se deben, no a los mercados financieros, sino al desarrollo de las políticas neoliberales, promovidas por las mayores instituciones de la UE, y muy en especial por el Banco Central Europeo, la Comisión Europea y el Consejo Europeo, controlado este último por las derechas (cristiano-demócratas y liberales). Estas instituciones han estado imbuidas del pensamiento neoliberal, al cual se han adaptado gran parte de los partidos socialdemócratas gobernantes que han abandonado elementos claves de la tradición socialdemócrata para convertirse en partidos socioliberales. Estas políticas han consistido en la desregulación de los mercados laborales, la reducción de la protección social, la reducción de los impuestos, el aumento de su regresividad (responsable, en parte, de que las desigualdades sociales en la UE-15 hayan alcanzado el mayor nivel conocido en los últimos 20 años), las privatizaciones de los servicios del Estado del bienestar, y la reducción de los beneficios laborales y sociales. La reducción de impuestos, por cierto, determinó el crecimiento de la deuda pública en todos estos países.

Todas estas políticas han respondido al enorme poder de clase, es decir, del capital (mundo empresarial y financiero y rentas superiores), que está aprovechando ahora la crisis creada por ellos para conseguir lo que ha estado deseando todos los años : debilitar todavía más al mundo del trabajo al cual pertenecen las clases populares. De ahí que sea fundamental que exista una protesta masiva el día 29 de septiembre, a nivel europeo y a nivel español, para iniciar un proceso de reversión de tales políticas, no tanto por un cambio político en el que ganen las derechas (PP en España y CiU en Catalunya) que empeoraría todavía más la situación, sino por un cambio muy sustancial en las izquierdas, y muy en especial de las gobernantes, que no ocurrirá a no ser que haya una protesta generalizada en contra de aquellas políticas. Así ocurrió, por cierto, en las últimas huelgas generales, y así debiera ocurrir ahora.

Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y profesor de Public Policy en The Johns Hopkins University.

Ilustración de Mikel Jaso.

en Dominio Público : http://blogs.publico.es/dominiopublico/2362/motivos-para-la-huelga-general/

dissabte, 11 de setembre del 2010

Centenari de CNT en FL de Barcelona de CGT




En el marco del centenario de la CNT el día 16 de septiembre de 2010 en la Federación Local de Sindicatos de Barcelona, el Dr. Bernat Muniesa nos dará una conferencia sobre la fundación de la CNT, a la que estáis todos invitados, en los locales de Vía Laietana Nº 18, 9ª planta a las 18.30 h. Como es habitual después de la conferencia la Federación Local nos ofrecerá un refrigerio donde podremos seguir el debate relajadamente entre todos los asistentes.


Gabriel Villanueva Navarro

Secretaria de Formació

De la F.L de BCN de la CGT

divendres, 10 de setembre del 2010

15 de setembre, assemblea general a Barcelona: contra les retallades, vaga general i continuïtat


Assemblea oberta a tothom: treballadors/es, aturats/des, pensionistes, estudiants… 15 de setembre, 19 hores, Plaça Universitat (BCN).

Les mesures impulsades per Zapatero, recolzades per la banca i la patronal, són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars.

El govern està decidit a que el pes de la seva crisi caigui exclusivament sobre les nostres espatlles.

· Retallades i congelació de sous i pensions

· Retallades en la despesa social i pujada d’impostos i tarifes

· Privatització de l’ensenyament i la sanitat

· Retallades dels drets laborals i endarreriment de l’edat de jubilació

· Criminalització de la resistència i la rebel·lia

· Criminalització de la vaga

Davant d’aquesta situació, la vaga general convocada per les cúpules de CCOO i UGT no és suficient per aturar aquest atac. Necessitem un pla de mobilització més enllà del 29 de Setembre, dirigit per nosaltres mateixos, els i les que patim en la nostra carn les conseqüències de la crisi.

Convoquem una Assemblea General per organitzar les nostres lluites que ha de canviar la història dels nostres barris i pobles.

Tu també estàs afectada/at, vine i participa!

Quedem el 15 Setembre, 19 h. Plaça Universitat

Els que ens han posat en aquesta crisi no ens treuran d’ ella.

http://asambleabarcelona.wordpress.com/

assembleadebarcelona@gmail.com

dimecres, 8 de setembre del 2010

Carta de Bruno Valtueña, secretari general de CGT Catalunya, a totes les afiliades i afiliats, animant-los a participar en la vaga general del 29-S

EL 29 DE SETEMBRE, TOTS I TOTES A LA VAGA GENERAL

Benvolguda companya, benvolgut company

A través d’aquesta carta, en representació de la CGT de Catalunya, et volem informar de que ja hem formalitzat la convocatòria de Vaga General pel 29 de setembre. Des del nostre XVIè Congrés, realitzat a Màlaga el passat mes de juliol, des de la CGT hem estat treballant per a organitzar una Vaga General.

Des de l’inici d’aquesta crisi, la CGT hem realitzat mobilitzacions, actes, cartells i documents denunciant les “solucions” que des del Govern i els organismes financers han anat promovent, sempre en prejudici de les treballadores i treballadors. El decret 8/2010, que reduïa els salaris als i les treballadores de la funció pública, va provocar una vaga del sector públic el dia 8 de juny. Aquesta vaga fou seguida a Catalunya de manera molt majoritària, amb una forta implicació de la CGT, convocant la vaga i manifestant-se en contra d’aquesta injustícia.

Novament des del Parlament espanyol, els polítics gestors del capital volen empitjorar les nostres condicions laborals. La Reforma Laboral que s’està confeccionant ampliarà l’acomiadament lliure i el farà més barat per als empresaris. També criminalitza el treballador amb baixa mèdica i retalla els drets dels i les assalariades. De diverses maneres, la majoria de les propostes de la CEOE han estat recollides i les seves pretensions satisfetes.

Mentrestant el número de treballadors/es que queden a l’atur no para de créixer i arriba a superar el 20%. Les taxes d’atur a l’Estat Espanyol son de les més elevades de la Unió Europea. Com ja sabràs, després d’aquesta Reforma Laboral han preparat reformar el Pacte de Toledo, ampliant a 20 anys la mitjana per a calcular la pensió i en 2 anys l’edat de jubilació, fins arribar als 67 anys. En comptes de reduir el temps de treball per a facilitar la incorporació de gent desocupada al mercat laboral, el govern actua en direcció contrària. Després de dos anys de “crisi oficial” del sistema capitalista, volen fer-nos pagar als i les treballadores els efectes de les seves polítiques, allunyades de la plena ocupació i de la justícia social, mentre els casos de corrupció en els polítics augmenten de forma escandalosa.

La nul·la resposta seriosa del sindicalisme “oficial” davant d’aquests fets i la seva actitud de continua col·laboració amb els empresaris ha portat als i les treballadores a la desmobilització i a la derrota de les seves posicions de classe. Possiblement, sigui quin sigui el resultat de la vaga, el Govern no voldrà retirar la Reforma Laboral. Això farà que la CGT donem més respostes.

Tot i això els homes i les dones de la CGT hem estat lluitant contra aquesta situació. En nosaltres no hi ha hagut lloc per a la resignació, sinó tot al contrari. Així ho demostren les mobilitzacions que, junt a d’altres organitzacions, hem realitzat a Catalunya en els dos darrers anys, a Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Sabadell.

El dia 29 tots els treballadors/es ens hi juguem molt. Si la convocatòria és un fracàs, aquest resultat es convertirà en una arma pel Govern i la Patronal en constatar-se que no hi ha oposició per a seguir aplicant mesures contra els/les treballadores.

El motiu d’aquesta carta és, especialment, animar-te a participar de forma activa per tal que el dia 29 de setembre la Vaga general sigui un èxit, doncs motius per a fer-la no en falten. Els Sindicats i Federacions realitzaran durant aquest mes un important treball, debats, assemblees, repartiment de díptics, penjades de pancartes, encartellades, etc. És important la participació de tothom. La teva és imprescindible, tant en la teva feina com en el teu barri.

Per a preparar la Vaga General es realitzaran vàries manifestacions a Catalunya, sent la primera el dissabte 18 de setembre a les 12 hores on, la CGT junt a Solidaritat Obrera i la CNT de Catalunya hem fet una crida a manifestar-nos a Barcelona des de la Plaça Universitat fins a Foment del Treball.

Convençut de que consideraràs aquestes línies, m’acomiado de tu, tot felicitant-te per l’aportació que estic segur que faràs per a que el 29 de setembre sigui una data que faci que comenci a canviar aquesta dinàmica.

Salut i Anarcosindicalisme.

Bruno Valtueña Sánchez, Secretari General CGT-Catalunya

6 de setembre de 2010