dilluns, 31 de gener del 2011

El pacte signat pel govern, la patronal i els sindicats institucionals suposa el saqueig del sistema públic de pensions

Per a la CGT, el gran pacte social entre el govern, la patronal i UGT-CCOO representa el SAQUEIG del sistema públic de pensions en benefici dels plans privats, tot això en un context d’augment de l’atur fins al 20,3% i l’espoli del patrimoni social de les caixes d’estalvi.

El gran pacte social signat entre el govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT, en relació a la reforma del sistema públic de pensions representa un ATRACAMENT directe a les butxaques de les i els treballadors i la població més precària, una retallada inasumible dels drets socials, la negació a la joventut a una pensió digna…

I això es produeix quan les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) reflecteixen un augment de l’atur fins al 20,3% amb una enorme taxa d’atur juvenil i quan estem assistint a l’atracament del patrimoni social que suposa la bancarització de les caixes d’estalvi. L’estat ens arrencarà 40.000 milions d’euros amb aquesta reforma de les pensions en els pròxims anys per a engrossir el negoci de la banca i els especuladors.

Les dades recollides en l’acord són molt clares :

* RETARDAR L’EDAT LEGAL DE JUBILACIÓ. S’allarga la vida laboral fins als 67 anys (abans 65 anys).

* ENDURIR L’ACCÉS A LA PENSIÓ MÀXIMA. Cal cotitzar 37 anys per a cobrar el 100% (abans 35 anys).

* Només es podran jubilar als 65 anys amb el 100% qui hagin cotitzat 38,5 anys (abans 35 anys).

* RETARDAR LA JUBILACIÓ ANTICIPADA. S’allarga l’edat de la jubilació anticipada voluntària fins als 63 anys (abans 61).

* RETALLAR LA RENDA MITJA DE LA PENSIÓ. S’augmenta de 15 a 25 anys (de forma progressiva) el període de còmput per al càlcul de la pensió.

* DRET A LA PENSIÓ. Finalment es manté que es necessiten un mínim de 15 anys cotitzats per a tenir dret al 50% de la pensió.

* ENDURIR LA JUBILACIÓ PARCIAL fins a gairebé impedir-la.

* UN ÈXIT. Computar un màxim de dos anys de cotitzacions per cura de fills/es i als becaris (amb una retroactivitat de quatre anys. Amb aquesta dada voldran vendre el pacte com una cosa positiva.

* ESPERANÇA DE VIDA. El sistema es revisarà cada cinc anys en funció de l’esperança de vida.

* INCENTIVAR EL TREBALL. Augmentaran els incentius per a seguir treballant i allargar la vida laboral.

COM CONCLUSIÓ:

1) Hi haurà milions de persones (joves, treballadors/es amb contractes temporals, empleades de la llar, immigrants, autònoms…) que no aconseguiran cotitzacions suficients per a tenir dret a una pensió.

2) Tota la població haurà de treballar més anys per a tenir la mateixa pensió. Treballarem dos anys més i cobrarem dos anys menys. Això significa que hi haurà menys llocs de treball per a la joventut. Cada any es jubilen una mitjana de 250.000 persones.

3) La mitjana prevista de reducció de les pensions serà superior al 25%.

4) Tota la reforma de les pensions només persegueix fomentar els plans de pensions privats ja que està fonamentada en un conjunt de mentides interessades que pretenen crear alarma social (la seguretat social és deficitària, ara es viu més anys, hi ha menys persones cotitzant, en pocs anys no es podran pagar les pensions, etc, etc.).

TOT ÉS UNA GRAN MENTIDA per a justificar aquest assalt a la butxaca dels i les treballadores que trenca amb el més mínim principi de la solidaritat, que acaba amb el dret a la pensió pública digna, que només es planteja reduir les despeses socials oblidant qualsevol mesura que serveixi per a incrementar els ingressos, que ha reduït les cotitzacions de les empreses a la seguretat social, en definitiva, una reforma per a desentendre’s del dret a una pensió pública digna, per a desentendre’s del futur de les i els treballadors, perquè cadascun es busqui la seva pròpia solució i es posi en mans de la banca per finançar un pla privat de jubilació.

Cal lluitar pel repartiment de la riquesa, la reducció de l’edat de jubilació als 60 anys per a poder treballar més persones, per la persecució del frau fiscal, l’augment d’impostos als rics, l’eliminació dels paradisos fiscals.

CGT ha estat de nou en el carrer manifestant-se en desenes de ciutats, convocant i donant suport les Vagues Generals a Galícia, Euskadi, Catalunya, provocant la mobilització social, trobant-se amb totes aquelles organitzacions sindicals i socials que aspiren a una societat que no estigui governada pels banquers, la patronal, els governs marionetes i el sindicalisme institucional.

La CGT seguirà lluitant fins a final, en l’horitzó d’una nova Vaga General, contra el Gran Pacte Social, per la defensa al dret a una pensió pública digna, la defensa dels drets laborals i socials de la classe treballadora i les classes populars.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

diumenge, 30 de gener del 2011

Pacto Social y Pensionazo


En esta cuarta semana de enero mientras el sindicalismo combativo y los movimientos sociales hacían huelga y se manifestaban en casi todo el Estado Español, Gobierno, sindicatos traidores, parlamentarios y patronal han continuado aplicando partes importantes, y especialmente gravosas para la población, del Plan de Ajuste impuesto por el poder económico neoliberal.

El Gobierno ha presentado esta semana un deplorable plan de empleo juvenil que precariza aun más el acceso al empleo de los y las menores de 30 años para fomentar la competitividad de las empresas. Todo, en pro de un nuevo modelo productivo que nos dirige hacia la sostenibilidad de un capitalismo cada vez más encaminado hacia prácticas esclavistas.

También, coincidiendo con la publicación de los datos de la última Encuesta de Población Activa en la que hemos batido el record histórico de desempleo, el Gobierno ha propuesto un plan de políticas activas de empleo, fundadas en el presupuesto de que no hay que alimentar vagos y que la reducción de ayudas es la mejor manera de hacer que la gente encuentre trabajo. Esta propuesta excluye a nuevos colectivos de la contabilidad del paro registrado, lo que supone un nuevo mecanismo que falsea a la baja -todavía más- el índices que elabora los sistemas públicos de empleo.

Por otro lado, el Gobierno ha dado otro paso en su decidido avance hacia la privatización de las Cajas de Ahorro. Este proceso privatizador, que comenzó con el FROB y la LORCA, continúa ahora con el anuncio de la recapitalización de las cajas con 20.000 millones de euros y con la fecha establecida para servirlas limpias y saneadas al Capital Internacional. Por cierto, los portavoces de los grandes bancos de inversión, en concreto la calificadora Fitch, ya han anunciado que los 20.000 millones se quedan cortos y que ellos estiman necesarios entre 50 y 60.000 millones de euros.

Ante esto, el Ejecutivo anuncia que este rescate no costará nada a la población. Pretende con ello reproducir la estrategia llevada a cabo con el rescate a la banca y a la industria de la construcción. Mientras tanto, la deuda pública del Estado, a la que se culpa de todos los ajustes “necesarios”, creció más de un 20%.

Finalmente y de una forma más descarada que a la que nos tienen acostumbrados, nuestro hiperactivo Gobierno junto con la práctica totalidad de los entes de la democracia representativa, han encarnado los intereses de ricos y poderosos, aprobando de forma conjunta la reducción del sistema público de pensiones en 80.000 millones de euros anuales. Paradójicamente, al menos una buena parte de éstos, se emplearán en costear la privatización del propio sistema de pensiones, a través de exenciones fiscales y otros mecanismos.

En este arranque de “responsabilidad”, Gobierno, sindicatos y partidos políticos se han esforzado por demostrar a las instituciones financieras internacionales que no hace falta que intervengan nuestra soberanía económica para garantizar los intereses del capital. Con la máxima desvergüenza, demuestran a bombo y platillo que ya son ellos los que se encargan de que los ricos sean cada vez más ricos.

Por el momento, los principales puntos del “Pacto de Estado” para desmantelar las pensiones públicas queda de la siguiente manera:

  • Jubilación a los 67 años con 37 años cotizados.
  • Jubilación a los 65 con 38,5 años cotizados.
  • Prejubilación a los 63 años con pérdida de entre el 24 y el 30% de la base reguladora.
  • Aumento del los años de computo para el cálculo de la base reguladora de 15 a 25 años.

Aunque queda sin modificar el número de años cotizados necesarios para acceder a una pensión contributiva (15 años para cobrar el 50% de la base), ni la pensión de viudedad, nuestros vigilantes del poder económico pueden estarse tranquilos, pues queda todavía trámite parlamentario para rato.

El acuerdo en la aplicación progresiva, esa que parece que no va a llegar nunca, que da la siguiente manera:



La aplicación progresiva del aumento de los años de computo para el cálculo de la base es una estimación ya que aún se está negociando la forma de aplicarlo

** Evolución descontando IPC que es la forma de medir la pérdida de poder adquisitivo.

Publicado ASSI

dissabte, 29 de gener del 2011

Valoració de la CGT de Catalunya de la jornada de vaga general del 27 de gener

La CGT de Catalunya es felicita per les tasques de mobilització realitzades pels seus afiliats/des, les seves seccions sindicals i sindicats. En un context de buit informatiu per part dels principals mitjans de comunicació, de creació d’alarma social per part de la Conselleria d’Interior, de profunda pressió i xantatge en moltes empreses i de desànim col·lectiu davant la imminència del pacte al que finalment han accedit CCOO i UGT, la jornada de vaga i de lluita d’ahir va assolir amb escreix el seu principal objectiu: mostrar a la ciutadania, en especial, a la classe treballadora que hi ha un sindicalisme compromès realment amb la justícia social i que som moltes i molts aquells que no defallirem en la defensa dels drets laborals i socials. Veient el resultat del procés de reforma de les pensions, el sindicalisme realment compromès amb els interessos dels i les treballadores hauria d’haver fet seva la convocatòria de vaga general del 27-G.

La CGT de Catalunya és plenament conscient de que el seguiment de la convocatòria de vaga general d’ahir dia 27 de gener va ser reduït i que es va focalitzar principalment en algunes grans indústries, en el transport i en àmbits de l’administració pública. Les dades definitives de seguiment se sabran en els propers dies. La CGT de Catalunya sap també que, en centres de treball on cap de les organitzacions convocants hi tenim presència, hi va haver treballadors/es que es van alçar i van seguir la vaga. Vol remarcar, com ja es va anar denunciant durant el mateix dia 27 de gener, que la política de serveis mínims seguida per les administracions i algunes empreses ha contribuït a dificultar l’exercici del dret a vaga a moltes persones. La CGT de Catalunya agraeix als milers de treballadors/es que finalment han seguit la vaga el seu esforç i el seu compromís per un futur més just per a tothom. La seva valentia, dignitat i compromís amb els drets socials és el millor estímul per a continuar la lluita.

La CGT de Catalunya vol recordar, no obstant, que més enllà del seguiment, l’objectiu de la convocatòria de vaga del dia 27 de gener era facilitar una oportunitat al conjunt de la ciutadania per a expressar-se lliurement allà on ni el govern, ni els partits polítics parlamentaris ni els sindicats CCOO i UGT ho fan. Al llarg de tot el dia hi va haver a tota Catalunya més de cent accions de protesta, algunes petites, d’unes desenes de persones, i d’altres multitudinàries, com la gran manifestació que agrupar més de 10.000 persones a Barcelona o la de 500 persones sota la pluja de Tarragona.

Totes aquestes manifestacions, concentracions, assemblees, etc., han estat la culminació de més de 10 dies de mobilitzacions arreu del nostre país on la CGT, junt amb d’altres organitzacions i moviments socials, hem treballat intensament per a informar sobre la retallada de drets que suposa l’actual reforma de la Seguretat Social. Aquesta confluència en el treball i l’acció entre el sindicalisme real i els moviments socials és la millor garantia per a que aquells/es que ja no tenen cap dret laboral: pensionistes en situació de pobresa, aturats/des, immigrants, joves que encara no han treballat mai, precàries/es, etc. puguin fer valdre la seva veu en les vagues de treballadors/es i esdevenir també agents d’aquest procés de lluita per un futur just que avui és una mica més sòlid. Aquest ha estat el millor èxit del dia 27 de gener i felicitem a les assemblees de barris i vil·les, coordinadores de col·lectius, grups d’aturats, d’immigrants, de joves, etc. així com a les altres organitzacions convocants (CNT, COS i Solidaritat Obrera) haver compartit amb nosaltres aquest camí.

Finalment, la CGT de Catalunya reitera el seu compromís a continuar les mobilitzacions en defensa d’unes pensions públiques i de qualitat junt a la resta de drets socials i laborals mutilats en els darrers mesos. Properament s’aniran fent públiques les properes actuacions.

Barcelona, 28 de gener de 2011

Secretariat Permanent CGT Catalunya

Comunicat de la CGT de Catalunya a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya davant la nova retallada de les pensions que han acordat

Tal com alertàvem la CGT a tota la ciutadania, s’ha arribat a un principi d’acord entre el Govern, la CEOE i els sindicats CCOO i UGT, amb el beneplàcit de CIU, que és en realitat un pacte social agressiu i indecent. Agressiu per empitjorar les condicions de càlcul de les pensions i allargar la vida laboral dels treballadors i treballadores i indecent per estar fet d’esquenes dels que diuen representar, tots els treballadors i treballadores d’aquest país.

Des de la CGT sempre havíem defensat i seguim defensant que la reforma era necessària, però en sentit contrari. Una reforma per millorar el nostre nivell de vida i elevar el llistó del suposat Estat del Benestar. Les nostres pitjors malsons s’han convertit en realitat.

La reforma de les pensions que s’han acordat, després d’una discussió parlamentària, empitjorarà nostre nivell de vida i significarà també una rebaixa substancial, tant en el futur com en el present. Una vegada més, els dirigents sindicals han dut a terme una claudicació que suposa un dels majors atacs als i les treballadores.

No podem oblidar que les pensions són part del nostre salari. Les cotitzacions les paguem nosaltres directament en primer lloc i indirectament amb les anomenades cotitzacions empresarials. Així, en aquesta ocasió, en realitat s’han atrevit directament a ficar-nos la mà a la nostra butxaca.

El més destacable del contingut d’aquest pacte és:

• L’allargament de la vida laboral fins als 67 anys edat per poder jubilar-nos.

• Ampliar de 35 anys a 38,5 anys el període mínim de cotització per cobrar el 100% de la pensió.

• L’ampliació de 15 a 25 anys del període de còmput de la vida laboral per al càlcul de la pensió de jubilació i la consegüent reducció de la pensió. (*** Finalment sembla que es manté un mínim de 15 anys cotitzats per tenir dret al 50% de la pensió)

• Incentivar casos com l’acord de Nissan augmentant la flexibilitat interna en jornada i reducció de salari les empreses.

És escandalós que s’allargui l’edat en què ens podrem jubilar i la quantia que rebrem, en fer-ho escurçant i precaritzant el període per gaudir de la vida. Però aquest acord, a més de perjudicar a tots i totes les treballadores, perjudica especialment a les dones i als joves, que s’incorporen a la feina tard i en precari.

I encara que vulguin dir que podran cotitzar el temps de beca o de cura de fills i filles, amb un màxim de 2 anys, això no és equivalent al perjudici que se’ls provoca.

Una vegada més s’ha defensat als mercats i als paràsits socials. El Fons Monetari Internacional, els bancs i les multinacionals, s’han sortit amb la seva.

Però la CGT no es resigna i continuarem denunciant la seva aprovació i les retallades que suposa.

Seguirem amb les mobilitzacions i proposarem una unitat d’acció amb les organitzacions que vulguin participar per a preparar una resposta més gran que la que hi havia aquest 27 de gener, amb una manifestació d’unes 10.000 persones a Barcelona, i de moltes altres en diferents localitats catalanes.

Si no es retira el pacte o es modifica en favor dels i les treballadores seguirem en el nostre afany per preparar les condicions necessàries que ens portin a noves mobilitzacions.

FEM UNA CRIDA A TOTA LA CIUTADANIA A MOBILITZAR CONTRA EL PACTE SOCIAL.

SI LLUITES POTS GUANYAR, SI NO LLUITES SEGUR QUE PERDS.

Salut i Justícia Social.

Secretariat Permanent de CGT Catalunya

Barcelona 28 gener 2011

divendres, 28 de gener del 2011

Con compradores así da gusto regatear

“La reforma no supone un recorte de derechos sino una ampliación de derechos, pues consolida el sistema de pensiones.” -Jesús Caldera, secretario de Ideas y Programa del PSOE-

.

Ayer me llamó mi casero y me dijo que me subía el alquiler quinientos euros. Yo le dije que teníamos un contrato que respetar, y que iba a denunciarle, y entonces él me propuso negociar. Tras varias horas reunidos, he conseguido que sólo me suba trescientos euros, así que estoy muy satisfecho, pues me ahorro doscientos. Otra prueba de que el diálogo es la mejor solución a los conflictos.

A falta de pasarle la lupa al acuerdo de pensiones, a muchos se nos ha quedado la misma cara de tonto que se le puso a mi mujer cuando le enseñé la foto del apretón de manos con el casero: nos han retrasado la edad de jubilación, nos han metido más años de cotización para la pensión completa, y nos han aumentado el período de cálculo. Ah, pero eso sí, con acuerdo; y como además la propuesta del gobierno era todavía peor, hasta tenemos que alegrarnos.

La vistan como la vistan, la reforma es un recorte de derechos, y gordo. Si hace unos meses nos dice el gobierno que va a aumentar la edad de jubilación a 67 años, que habrá que cotizar 37 años para tener el 100%, que para quedarte en los 65 necesitarás tres años y medio más que hasta ahora, y que usarán los últimos 25 años para calcular la pensión, nos habría parecido un atraco. Y eso es lo que tenemos hoy.

Sí, es verdad que podía haber sido peor, que la propuesta del gobierno era aún más dura. Pero lo acordado hay que compararlo con lo que teníamos, y hemos perdido.

Como la negociación ha tenido mucho de regateo (“Yo digo 39”, “No, 38”, “Vale, ni para ti ni para mí: 38 y medio”), hay que recordar cómo funciona el viejo arte del regateo: el vendedor pide el máximo, el comprador ofrece el mínimo. Que el gobierno propuso su máximo está claro. ¿Por qué los sindicatos pusieron su mínimo tan alto? Es más: ¿por qué aceptaron ese regateo, si no se sentían con fuerzas?

Y todavía querrán convencernos de que han hecho un buen negocio. Me recuerda a los que van al Rastro, entran en un chamarilero y pagan quinientos por una chatarra por la que el vendedor pedía mil. Y se van contentos presumiendo de que se lo han sacado por la mitad.

Isaac Rosa en el Publico

Els Jardins de Costa i Llobera no atrauen els visitants


www.btvnoticies.cat

Ante la Agresión del Pensionazo a los Trabajadores

“Un poco de calma, tan grave no es, hagan otro esfuerzo hasta fin de mes

mientras tanto yo contento

con mamar del presupuesto”

Así es la vida (La Polla Records)

Finalmente lo que todos temíamos ha sucedido. CCOO y UGT llegaron a un acuerdo con Gobierno y patronal respecto a la aplicación del “pensionazo”. Se da un paso más en el proceso de desmantelamiento del estado social que llevamos padeciendo por parte del gobierno “socialista” al servicio de Bancos y empresarios.

Esta agresión se concreta en los siguientes puntos:

-Se pasa de 65 a 67 años la edad legal de jubilación.

-La jubilación a los 65 años se consigue sólo si se han cotizado 38,5 años. En caso contrario la jubilación llega a los 67 años, cobrando el 100% del cálculo sólo si se tienen 37 años de cotización.

-Para el cálculo de la pensión se tendrán en cuenta los últimos 25 años. Hasta ahora se tenían en cuenta los últimos 15. Sólo este cambio supone una rebaja media de la pensión de alrededor del 20% por trabajador.

Teniendo en cuenta lo siguiente:

-Las personas de más de 54 años que trabajan son, a 2010, el 18.6%.

-El paro en menores de 25 años, en 2010, es del 48%.

Es decir, que si quieres cobrar una pensión “digna” tendrás que cumplir con la quimera de trabajar 38 años y medio seguidos, sin interrupciones, desde los 26. Como el mismo gobierno “socialista” ha dejado tan fácil el despido lo más probable es que durante tu vida laboral pases periodos más o menos largos en el paro, especialmente a mayor edad.

La precariedad laboral, la tardía incorporación de los jóvenes debida al paro hace que sólo una pequeña minoría alcance esa barrera de los 38 años y medio: Te acaban de sentenciar a malvivir hasta los 67 y después con una pensión el 20% menor, como mínimo.

La mejor forma para cobrar el máximo es hacerse diputado o senador, que para ellos estas leyes no se aplican, y con 7 años de ‘trabajo’ lo tienen asegurado.

El actual acuerdo que firmarán los sindicatos CCOO y UGT no es un acuerdo aislado de la reforma laboral que motivó esa huelga a la que acudieron a regañadientes. Ni mucho menos. Forma parte de un proceso continuo de derogación de nuestros derechos sociales que terminará con la privatización de cualquier servicio público. Para empezar, el Parlamento ya está privatizado, puesto que responde a los intereses de las grandes oligarquías y no de los ciudadanos a los que afirman representar.

Ante la evidente traición de CCOO y UGT es hora de que los trabajadores nos libremos de su tutela y lo digamos claro: NO NOS REPRESENTAN. Es hora de salir a la calle a luchar por nuestros derechos.

Si estás afiliado a una de esas organizaciones plantéate si quieres seguir con quién te engaña y se pone del lado de quién te agrede. Únete a un sindicato íntegro, que luche, dirigido por los mismos trabajadores. Solos y aislados no tenemos ninguna posibilidad.

El problema no es el sindicalismo, sino los cerdos que escupen en su nombre.
http://www.nodo50.org/coord-informatica

Vaga General

dimecres, 26 de gener del 2011

Circular informativa sobre la vaga general del 27 de gener, realitzada per la Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya


Com ja coneixeu el dia 27 de gener està prevista una Vaga General. Una Jornada de Lluita i Mobilitzacions per la qual us volem donar algunes informacions concretes, tant des d’aquesta Secretaria com des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya.

El preavís de Vaga està presentat i això vol dir que “Totes les treballadores poden fer Vaga aquell dia i el seu dret està cobert”. A la vegada que,

- Podem fer Vaga el dia 27

- Pels i les que fan jornades de torns, el torn de la nit que comença el dia 26 i acaba el dia 27 i el torn que comença el 27 i acaba el 28

- Les treballadores que estan en feines en que la producció es reparteix el dia 27 (com seria la comunicació pública) poden fer Vaga el dia 26 de gener

- No tenim obligació de comunicar la realització de la Vaga amb anterioritat, però això ja serà una decisió persona de cadascú o cadascuna de nosaltres

- Si us cal el pre-avís de vaga per la vostra empresa el podeu demanar a: s-juridica@cgtcatalunya.cat

Pel tot el que respecta a la Vaga estaran operatius dos telèfons que poden utilitzar totes les persones que tinguin “problemes” per la vaga o dubtes. Són:

692 057 391 per temes laborals (telèfon de la Secretaria de Jurídica)

656 74 26 74 per temes penals i detencions

Els telèfons i la cobertura és per tota Catalunya. Diversos advocats i advocades de la Xarxa ens ajudaran en tot el que pugui succeir.

A la vegada, els i les membres del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya estarem a la seu de Barcelona (Via Laietana 18, planta 9).

Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya

dimarts, 25 de gener del 2011

A TODA LA CIUDADANÍA DE CATALUNYA.

LA CGT CATALUNYA JUNTO CON CNT, SO Y COS CONVOCAN HUELGA EL JUEVES 27 DE ENERO CONTRA LA REFORMA LABORAL Y EL RECORTE DE LAS PENSIONES.

Ciudadanos y ciudadanas de Catalunya:

Nuevamente nos quieren hacer creer que el sistema público de pensiones está al borde de la desaparición, que de seguir así los mercados se cebarán con España como ya ha pasado con Grecia e Irlanda. El gobierno de Zapatero y todo el abanico parlamentario, salvo excepciones, y con el apoyo de los sindicalistas adeptos a este sistema, CCOO y UGT, proponen modificar el régimen de las pensiones y alargar la edad laboral.

Por otro lado indigna que, desde quienes se autodenominan de izquierdas, estén haciendo el trabajo sucio propio de la derecha; en efecto, alargar la edad laboral a los trabajadores y trabajadoras cuando los avances tecnológicos nos acercan al mundo feliz que nuestros mayores soñaban, es un insulto a la utopía de la izquierda.

Como es otro insulto pretender que la media de las pensiones sea resultado de toda la vida laboral de las personas, (¡como si la juventud accediera al trabajo nada más acabar los estudios, o como si estuviéramos en una sociedad del pleno empleo!) Sabemos qué pretenden, abaratar las futuras pensiones. Éste es el objetivo real, no se atreverán a recoger impuestos a los ricos, se ceban con el que menos tiene, las clases populares.

En efecto, la agresión contra las jubilaciones y las pensiones que están preparando el gobierno estatal, la patronal y la derecha, podrían plasmarse en un nuevo acuerdo confederal con los sindicatos mayoritarios; si esto que preparan se llevara a cabo, sería una traición a los trabajadores y trabajadoras, similar a los Pactos de la Moncloa. Ahora lo que procede es que entre todos y todas intentemos de concienciar a nuestros amigos, compañeros a toda la ciudadanía para parar el golpe que viene hacia todos los ciudadanos y trabajadores de Catalunya y del estado español.

La CGT no nos resignamos, y nos revelamos ante la injusticia que representa que esta “crisis” la paguemos los de siempre, los que generamos la riqueza, los trabajadores y trabajadoras, y que los responsables, bancos y multinacionales y demás parásitos se salgan con la suya.

Por ello llamamos a que el día 27 haya una contestación en Catalunya, como así se va a dar en Galicia, Euskadi y Navarra las manifestaciones que se desarrollarán en Catalunya entre el 20 y 22 de Enero son el preámbulo. Ciudadanos y ciudadanas no cabe la resignación, movilicémonos contra la reforma laboral y el recorte de las pensiones

TODOS Y TODAS A LA HUELGA Y A LA MOVILIZACIÓN GENERAL 27 DE ENERO

. Concentración 8:30 horas Torrent de l’Olla sede Medi Ambient

Manifestación a las 17,30 horas en Els Jardinets de Gràcia.

dissabte, 22 de gener del 2011

La reforma de las pensiones supondrán un recorte de al menos un 25% en las prestaciones

Las distintas fórmulas que maneja el Gobierno español, que preside José Luis Rodríguez Zapatero, para recortar las pensiones elevan la crispación. Según adelantó el miércoles el diario «El País», para cobrar la pensión completa será necesario cotizar 37 años. El periodo para calcular la cuantía de la pensión se elevará de los 15 a los 25 años. Se permitirá que quienes hayan realizado carreras de cotización de 41 años se jubilen a los 65, para el resto la edad se alargará hasta los 67.

El Gobierno español en su carrera por llevar adelante el recorte de las pensiones desveló algunos de los parámetros que maneja y que aprobará el próximo 28 de enero, un día después de la huelga general que está convocada en Hego Euskal Herria por la mayoría sindical formada por ELA, LAB, STEE-EILAS, EHNE e Hiru, a la que se han sumado ESK y CGT. La CIG gallega también ha hecho un llamamiento para responder en esa fecha al recorte de las pensiones.

Sin embargo, ni CCOO ni UGT han fijado una fecha para la huelga general. Su interés ha variado ya que pretenden negociar un acuerdo de carácter global en el que se incluyan las pensiones, el desarrollo de la reforma laboral, la negociación colectiva, la energía y la formación laboral. Aunque las bases de ambas formaciones están exigiendo acciones contundentes contra la mayor agresión que va a sufrir la clase trabajadora en los últimos años, las ejecutivas de ambas centrales alejan la idea de la huelga general.

Sin embargo, los recortes en el sistema de pensiones tendrán un calado muy importante para las pensiones, según adelantó el miércoles «El País». El Ejecutivo de José Luis Rodríguez Zapatero mantiene la jubilación a los 67 años, pero practica unos recortes en el sistema público que suponen una reducción económica importante para los cotizantes.

Esta decisión fue reforzada el mismo día desde la Comisión Europea que siguiendo los postulados neoliberales indicó que es necesario elevar la edad de jubilación en el Estado español y en Europa, según dijo el comisario de Asuntos Económicos, Olli Rehn. Añadió que «es esencial debido al envejecimiento de la población» y también porque «es importante reforzar la confianza de los mercados financieros», precisó Rehn.

El próximo día 28 de enero, el Gobierno español presentará una reforma que obligará a estar en activo hasta los 67 años a los trabajadores y tan sólo permitirá, en general, que se produzca la salida a los 65 años a quienes hayan cotizado 41 años. Pero, entre otras cuestiones, fijará que para cobrar la totalidad de la pensión se necesitarán 37 años de cotización, dos más que en la actualidad. Esa medida, sin duda, afectará de manera más directa a los trabajadores más jóvenes y a las mujeres que, en general, cuentan con contratos más precarios y muchos de ellos ni cotizan, por lo que será imposible llegar a ese nivel de cotización y lo que la cuantía de su pensión futura estará muy minorada. Además, el Gobierno español tampoco ha contemplado que los salarios crezcan y se equiparen a los existentes en la Unión Europea.

De media, en el sector industrial y de servicios, son un 40% inferiores, por lo tanto si se cotiza por salarios que apenas superan los mil euros, la pensión futura será ridícula y, además, a este importante grupo de trabajadores le será imposible poder optar por pensiones privadas o complementarias.

Además, para calcular la cuantía de la pensión se tendrá en cuenta los últimos 25 años de la vida laboral. En este momento este cálculo comprende 15 años, por lo que esta elevación supondrá una pérdida importante en la prestación final.

Recorte del 25%

Estas medidas supondrán un recorte mínimo del 25% de la pensión. Al final, el camino que el Gobierno español ha iniciado supondrá dar carta blanca para que el sistema público de pensiones se quede en un sistema asistencial y sean los fondos privados los que engorden sus cuentas.

Los autónomos pidieron el miércoles una reunión urgente con el Ministerio español de Trabajo para hablar de pensiones, según lo expusieron las organizaciones ATA y UPTA. El presidente de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos (ATA) Lorenzo Amor, y el secretario general de la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) Sebastián Reyna, pidieron conocer de «primera mano» los cambios que prevé la reforma para los autónomos. Recordaron que en el reciente documento aprobado por la Comisión del Pacto de Toledo en el Congreso español «se incluían ya recomendaciones que afectaban a las cotizaciones y pensiones del colectivo de autónomos».

Por otro lado, la Comisión Europea presentó el miércoles las prioridades que exige a los gobiernos a la hora de elaborar los presupuestos para el año 2012. Pide reformas «eficaces» de los sistemas de pensiones: «elevar la edad de jubilación, reducciones de los sistemas de prejubilaciones y poner en marcha más incentivos para contratar a trabajadores mayores y profundizar en la formación continua».

Fuente: http://www.gara.net/paperezkoa/20110113/242739/es/la-pension-calculara-sobre-25-anos-hara-falta-cotizar--37-para-cobrarla-completa

Vicenç Navarro "Resposta als portaveus de la banca sobre les pensions"

Aquest article respon a portaveus del manifest sobre les pensions signat per 100 economistes de sensibilitat neoliberal, els quals desmereixen la importància que l’augment de la productivitat té per a determinar els futurs recursos per als pensionistes i per als no pensionistes. Aquest article mostra els errors conceptuals i metodològics presents, no només en el manifest, sinó també en la seva resposta a les meves crítiques.

Les reformes de les pensions públiques propostes pel govern espanyol s’han convertit en un tema central en el debat polític. El retard de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, ha creat, com era d’esperar, una gran revolada, doncs tals reformes afectarien d’una manera molt marcada els beneficis dels pensionistes. I naturalment, hi ha grups de pressió, com la banca i les caixes d’estalvi, que estan molt involucrades en aquest debat, doncs els seus interessos econòmics estan també en joc. Els plans de pensions privats estan en profunda crisi i les decisions que es prenguin sobre les pensions públiques els afectarien també d’una manera molt significativa. En general, desitgen que els canvis en les pensions públiques afavoreixin la limitació de la cobertura de les pensions públiques, a fi de facilitar i estimular el transvasament d’assegurament del sector públic al privat, substituint o complementant les pensions públiques.


La Banca, doncs, té interessos en joc, i la seva influència política, mediàtica i acadèmica és enorme. A nivell acadèmic, tant la banca com el Banc d’Espanya financen revistes econòmiques, congressos, grups d’investigació i fundacions (com Fedea, Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), que promouen els seus punts de vista i interessos. El seu objectiu és convèncer a la població que el sistema públic de pensions no és viable tal com està i que l’única manera que sobrevisqui és reduint significativament les pensions públiques, de manera que la població s’asseguri privadament. La Seguretat Social maneja, en qualsevol país, la major quantitat de diners que existeixi en aquell país. Per aquest motiu la banca, ajudada per la pressió dels mercats financers, desitjaria intervenir en el maneig i gestió de tals fons.

Una conseqüència de l’enorme poder mediàtic i acadèmic de la Banca és que configura en gran manera la cultura econòmica del país, fet que és particularment evident a Espanya, on la banca ha estat i contínua sent el poder fàctic amb major influència polítiques en el país, tal com ho percep correctament la majoria de la població espanyola (Segons l’enquesta del CIS, la majoria de la població creu que la banca té més poder que el govern espanyol). Les seves postures es converteixen en la saviesa convencional promoguda a través dels majors mitjans d’informació i persuasió sobre els quals la banca tenen considerable influència. En realitat, tal poder determina que tot just existeixin veus discordants amb les seves postures, clarament ideològiques, que es presenten com científiques.

Juan Torres, Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla, i jo, vam publicar un llibre de difusió i popularització que vam titular “¿Están en peligro las pensiones públicas? Las pregunta que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan” que, com el seu títol assenyala, contestava a les preguntes que milions d’espanyols es fan sobre les seves pensions, qüestionant les tesis del capital financer que les pensions públiques eren insostenibles. Publicat i difós per Attac, es va distribuir àmpliament al llarg del territori espanyol.

Va aparèixer, més tard, un manifest “La reforma de las pensiones” signat per 100 economistes (que havien signat prèviament un altre manifest a favor de les reformes laborals regressives), en el qual es reproduïen les tesis d’insolvència del sistema públic de pensions, subratllant la necessitat que es fessin reformes, que reduirien els beneficis als pensionistes. Tal document era un manifest clarament ideològic, que encaixava amb la filosofia neoliberal dominant avui en la cultura econòmica del país. El millor indicador del seu caràcter ideològic és que no es referia a cap dels treballs, arguments o evidència, contraris a les seves tesis (tal com hauria d’haver fet si hagués estat un treball científic). I previsiblement, no citava el nostre treball, ni contestava a cap de les crítiques que havíem fet als arguments que sustentaven les seves propostes, arguments que s’han fet moltes vegades en documents, informes i manifestos promoguts per Fedea, que era la fundació que patrocinava i finançava aquest manifest.

Això ens va forçar a Juan Torres i a mi a escriure un document que, fil per randa, i argument per argument, presentava evidències científiques i empíriques que qüestionaven cadascun dels supòsits en els quals es basaven les seves tesis de insostenibilitat del sistema públic de pensions. En la nostra crítica vam mostrar també els errors metodològics que feien en els seus càlculs (Veure “La respuesta al manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los 100 economistas”, que també es va distribuir per Attac).

Això va crear una resposta, envoltada de gran hostilitat personal (amb tota una bateria d’insults per part d’alguns dels seus portaveus), que va aparèixer en els seus propis mitjans i en els mitjans televisius i radiofònics, que els van donar gran visibilitat. I en el seu intent de desacreditar-nos, ens van acusar de “no conèixer economia” i altres desqualificacions, que haguéssim ignorat si no fora perquè les caixes de ressonància que el capital financer posa a la seva disposició, van augmentar el seu eco i van ser utilitzades per a desqualificar i desacreditar als arguments, a més dels argumentadors. D’aquí la necessitat de respondre’ls.

Quant a l’intent de descrèdit dels argumentadors, acusant-nos de no saber economia, és suficient dir que tant Juan Torres com jo hem estat (i el Professor Juan Torres continua sent) Catedràtics d’Economia. El professor Juan Torres, en la Universitat de Màlaga primer, i en la de Sevilla després, i jo en la Universitat de Barcelona abans de ser Catedràtic de Polítiques Públiques en la Universitat Pompeu Fabra. És d’una enorme mesquinesa, i també estupidesa, fer aquest tipus d’acusació, doncs és fàcil de demostrar que és fals. Però la debilitat dels arguments de tals portaveus de la Banca és tal que s’aferren desesperadament a qualsevol atac personal, sense cap limitació ètica que els freni.

Rèplica a les crítiques

L’argument que constantment es fa a favor de les tesis que el sistema de pensions públiques no és sostenible és el de la transició demogràfica, és a dir, que a causa del allargament de l’esperança de vida de la població, haurà cada vegada més i més ancians i que al coincidir amb menys joves (en part conseqüència del descens de la fecunditat), no hi haurà suficients joves per a sostenir a tants ancians.

Tal argument, no obstant això, ignora diversos fets. Un d’ells és que en els sistemes de repartiment, la relació important no és el nombre de joves per cada ancià, sinó el nombre de cotitzadors i grandària de cada cotització per pensionista. El nombre de cotitzadors depèn del percentatge de la població que treballa i cotitza a la Seguretat Social, un percentatge que a Espanya és encara avui molt baix, només un 52%, quan el terme mitjà en els països nòrdics de tradició socialdemòcrata (que tenen els sistemes de protecció social més avançats) arriba a uns percentatges molt majors, de 72%. I això com a conseqüència de l’elevat percentatge de la dona adulta que treballa en el mercat laboral.

A Espanya, ens queda molt per fer per a facilitar la integració de la dona en el mercat de treball i amb això augmentar el percentatge d’adults que treballen, paguen impostos, creen riquesa i contribuïxen a la Seguretat Social. D’aquí, l’enorme importància i urgència de crear el que en el seu moment, en el 2000 vaig anomenar el quart pilar del benestar, és a dir, serveis d’ajuda a les famílies, tals com escoles d’infància i serveis a les persones amb dependència, que ajudin a les famílies a compaginar les seves responsabilitats familiars (tant la dona com l’home) amb el seu treball en el mercat laboral. I aquí també ens fa falta fer molt.

Productivitat, riquesa i les pensions

L’altra variable que és molt important per a esbrinar si el sistema de pensions públiques és viable en el futur és la grandària de les cotitzacions socials, així com dels impostos que es generen per a l’estat a fi de sostenir a pensionistes i a no pensionistes. És a dir, que la sostenibilitat de les pensions depèn de la riquesa del país. I això depèn, a més del nombre de treballadors, de la seva productivitat, un element clau que rarament és analitzat pels sostenidors de les tesis catastrofistes de la Seguretat Social.

Un exemple d’aquesta postura és l’informe sobre les pensions en la UE (i a Espanya) publicant el 2008 per la Comissió Europea, que alarmava a la població espanyola indicant que en cinquanta anys les pensions passarien de representar un 8% del PIB en 2007 a un 15% del PIB en l’any 2060, percentatge que s’assumia era excessiva, i impossible de sostenir. Aquestes xifres van ser repetides pel banc d’Espanya, per Fedea i pel manifest dels 100 i s’han convertit en “l’evidència científica” que dóna suport les tesis de insostenibilitat de la Seguretat Social.

El problema amb aquesta argumentació és que és profundament errònia i és fàcil de demostrar. Si la productivitat del treballador durant el període 2008-2060, augmenta cada any un 1,5% (l’augment terme mitjà en els últims anys), llavors el PIB el 2060 seria 2,23 vegades més gran que el PIB del 2007. És a dir que si considerem el PIB del 2007 com 100, en 2060 serà 223. Doncs bé, si el nombre de recursos per als pensionistes el 2007 era 8 (8% del PIB) i per als no pensionistes 92 (100-8), el 2060 seria per als pensionistes 33 (el 15% de 223) i per als no pensionistes seria 190 (223-33). I tot això mesurat en unitats monetàries que tindrien la mateixa capacitat de compra el 2060 que el 2007. No cal dir que el PIB en el 2060 seria moltes vegades més gran que el PIB del 2007 a causa de la inflació i altres factors. Però, les xifres que cito aquí són xifres de monedes de valor constant, és a dir que tindrien la mateixa capacitat adquisitiva. No hi ha per tant cap problema.

La sorprenent resposta dels portaveus del manifest dels 100 economistes que ens han respost, és negar que augmentar la productivitat sigui significatiu per a calcular l’augment dels recursos dels pensionistes i no pensionistes dintre de 50 anys. En realitat, un dels més estridents (amb major quantitat d’insults en la seva argumentació) és Jesús Fernández Villaverde (pròxim a la banca, que ha rebut un premi de la mateixa per la seva labor acadèmica, sostenint les postures de la banca), que nega que l’augment de la productivitat sigui significatiu per a discutir la viabilitat de les pensions negant, a més, que hi hagués hagut un augment de la productivitat en els últims anys (abans de la crisi) o que hi haurà un increment en el futur.

És fàcil de demostrar que tal economista està equivocat. Segons Groningen Growth and Development Center (que és el document més utilitzat pel món empresarial nord-americà) la productivitat (GDP per hour worked) a Espanya va créixer un 6,4% entre 1997 i 2007, i un 10% entre 1997 i 2009. I més important encara, prenent períodes més llargs (per a poder veure el creixement independentment dels cicles econòmics), llavors veiem que de 1979 a 2009, el creixement de la productivitat laboral va ser d’un 77%. Assumir que el creixement de la productivitat serà zero o prop de zero en els pròxims quaranta o cinquanta anys és absurd. Si això fos cert, Espanya tindria un problema gravíssim. Els crítics semblen assumir que Espanya serà més pobre dintre de quaranta o cinquanta anys que ara. Això no és sostenible.

Altres errors dels portaveus del manifest dels 100

Alguns economistes d’aquest manifest dubten, per altra banda, que els creixements de productivitat puguin ser més alts que els actuals. Diuen: “alhora, és difícil veure creixements de la productivitat molt més alts que el 1,5%. Per exemple, a EEUU, la taxa més alta de creixement de la productivitat en un cicle complet entre 1966 i 1973, una "edat d’or" de la productivitat, va ser un 2,2% anual”.

Aquesta frase tradueix un desconeixement de l’evolució de la productivitat en els últims seixanta anys. El creixement de la productivitat en la majoria de països a Europa va ser major que el d’EEUU durant el període final de la II Guerra Mundial a mitjan els anys noranta, i això com resultat de l’enorme destrucció de les economies europees i la seva necessitat de “catching up” amb EEUU, i també, més tard, per la utilització i desenvolupament de les noves tecnologies, moltes d’elles basades en la investigació bàsica realitzada a EEUU. Assumir que el nivell de productivitat d’EEUU és el màxim al que pot arribar-se a és profundament erroni i és resultat de la ignorància de com ha evolucionat la productivitat en els països capitalistes desenvolupats. Espanya està encara molt retardada, i per tant, és més que probable que tingui molt per millorar. La seva capacitat de “catch up” és considerable.

Altres errors per no considerar la variable productivitat

Un altre error que altres portaveus de la banca fan és que indiquen que resultat d’una reducció del nombre de cotitzadors per pensionista, les pensions del futur no podran sostenir-se. Aquesta tesi és equivalent a assumir que el descens del nombre de treballadors en el camp espanyol (passant de representar el 18% de la població adulta fa quaranta anys a 2% en l’actualitat) ha representat un descens de l’aliment produït a Espanya. Avui, es veuria el ridícul que havien fet cent economistes si, fa quaranta anys, haguessin indicat que, conseqüència que hi haurien menys treballadors en el camp en 40 anys a partir de llavors, la gent passaria fam perquè no hi hauria suficient aliment. Tal ridiculesa estaria basada en la ignorància de tals economistes, al no adonar-se que un treballador ara produeix el que 9 feien abans.

Doncs igual de ridícul estan fent els 100 economistes quan ara estan dient que, dintre de 40 anys hi haurà la meitat de treballadors per pensionista, ignorant que en 40 anys, un treballador sostindrà més del doble de pensionistes que ara. Com hem indicat Juan Torres i jo en diverses ocasions seria aconsellable que es fessin canvis en el sistema de pensions públiques, però precisament en sentit oposat al que estan proposant veus pròximes a la banca. Entre aquestes mesures hauria d’haver-hi mesures que augmentessin la progressivitat de les cotitzacions socials i altres que hem accentuat en aquests escrits. No hi ha evidència que el sistema de pensions públiques requereixi una disminució dels beneficis per a garantir la seva sostenibilitat. Els arguments que sostenen el contrari no tenen credibilitat científica.

Vicenç Navarro és Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra i Ex Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de Barcelona

http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=1648093879381147035

divendres, 21 de gener del 2011

"El sistema de la Seguretat Social i la reforma de les pensions. Preguntes amb resposta"


Davant la projectada reforma-retallada de les pensiones que vol portar a terme el govern espanyol, la CGT de Catalunya ha editat un interessant document de 16 pàgines titulat "El sistema de la Seguretat Social i la seva reforma. Preguntes amb resposta", d’utilitat per conèixer millor el tema i enfortir les nostres argumentacions contra la retallada de les pensions. 19 preguntes amb resposta per saber de què va això de la retallada de les pensions.

>>> El teniu en documents adjunts

- INTRODUCCIÓ

De nou ens volen fer creure que el sistema públic de pensions està a punt de desaparèixer i que si no es fan reformes de manera urgent els mercats actuaran en contra de l’estat espanyol com ha passat amb Grècia i Irlanda. El govern de Zapatero i tot el parlament, amb petites excepcions, proposen modificar el règim de les pensions.

Des de la CGT de Catalunya volem demostrar que la base científica que sosté aquestes tesis de viabilitat està recolzada i pensada per uns interessos econòmics concrets. Uns interessos que no són, evidentment, els de la majoria dels treballadors i treballadores.

Indigna que els i les que s’autodenominen d’esquerres estiguin fent el treball brut propi de la dreta; allargar l’edat laboral a les treballadores i els treballadors quan els avenços tecnològics ens haurien de portar a la situació contrària, es a dir anar cap a la reducció de la jornada de treball. A la vegada que és un insult plantejar que pel càlcul de les pensions s’utilitzi tota la vida laboral de les persones, quan la plena ocupació no està aconseguida encara. Sabem que el que pretenen és abaratir les futures pensions i afavorir els plans de pensions privats. Sabem que aquest és el seu objectiu real.

Des de la CGT de Catalunya no restarem impassibles davant d’aquesta nova agressió injusta i injustificable. El retrocés en el sistema de la Seguretat Social no és negociable.

El document que tens a les teves mans és un resum extret d’unes jornades de formació d’Acció Social de Catalunya al local de la CGT de Barcelona, en les que hi van col·laborar l’Alex Tisminetzsky, advocat del Col·lectiu Ronda, i l’economista Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica de Taifa. Juntament amb apunts de documents elaborats pels economistes Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón editat per ATTAC. I amb les idees i aportacions dels i les membres de les diferents secretaries del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya.

Amb ell volem intentar clarificar els dubtes i posar al descobert que la reforma de les pensions és una tornada de rosca més a l’explotació a la que estem sotmeses les treballadores en aquesta societat. Una societat amb un repartiment injust de la riquesa i que suporta una crisi amb el 20% d’aturats i aturades.

Des de la CGT de Catalunya defensem el sistema de pensions actual i que els avenços i canvis vagin en la línia d’un sistema universal i solidari.

Salut i Anarcosindicalisme

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, gener del 2011.

- ÍNDEX

1.- QUÈ ÉS UN SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS?

2.- DE QUINS RISCOS ENS PROTEGEIX LA SEGURETAT SOCIAL?

3.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL?

4.- QUAN NEIX LA SEGURETAT SOCIAL A L’ESTAT ESPANYOL?

5.- COM ES FINANÇA LA SEGURETAT SOCIAL?

6.- QUINES REFORMES HA PATIT EL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL DE L’ESTAT ESPANYOL?

7.- QUÈ SÓN LES COTITZACIONS SOCIALS?

8.- ÉS OBLIGATORI QUE ES FINANCI AIXÍ LA SEGURETAT SOCIAL?

9.- QUINS TIPUS DE SISTEMES DE PENSIONS HI HA?

10.- I NOSALTRES, QUIN SISTEMA TENIM?

11.- QUÈ SÓN ELS PLANS DE PENSIONS PRIVATS?

12.- AIXÍ, DESPRÉS DE TOT EL QUE HEM DIT, REALMENT QUI HI HA DARRERA DE LA REFORMA ACTUAL?

13.- ÉS CERT QUE ÉS INSOSTENIBLE EL SISTEMA DE PENSIONS DEGUT A L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ?

14.- QUINA ÉS LA TRISTA REALITAT A L’ESTAT ESPANYOL?

15.- QUINS SÓN ELS PUNTS CLAUS QUE PLANTEJA LA REFORMA?

16.- QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA PLANTEJADA?

17.- QUINS SÓN ELS COL·LECTIUS MÉS AFECTATS?

18.- QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA?

19.- QUINA HA DE SER LA NOSTRA RESPOSTA?

Descarrega’t preguntes amb respostes sobre pensions

dimarts, 18 de gener del 2011

RECLAMEM ELS DINERS QUE ENS HA TRET LA DIRECCIÓ DE L’INTITUT

Companys i companyes,

Ja han passat més de sis mesos des de l'aplicació a les nostres nòmines del decret de mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic, i ja des del començament entre les preguntes més freqüents que ens hem fet tots estan les relatives a les mesures legals que s'han fet o es poden fer per evitar les retallades i recuperar les quantitats que s'han deixat de percebre.

Quines reclamacions o recursos s'han fet fins ara?

Per tractar-se d'una norma legislativa, no és possible presentar cap mena de recurs contra el decret-llei en si mateix, tot i que si que és possible recórrer contra la seva aplicació en casos concrets. En aquesta línia, són molts els recursos que s'han presentat fins ara, però els únics dels que tenim notícia que hagin prosperat són els que s'han traduït en quatre autos de l'Audiència Nacional presentats davant del Tribunal Constitucional i que estan a l'espera de resolució. Si el Tribunal Constitucional estima favorablement el que apunta d'Audiència, es consideraria inconstitucional l'aplicació del decret-llei al personal laboral de les administracions, organismes, entitats empresarials o empreses públiques.

Quines conseqüències tindria la declaració d'inconstitucionalitat del decret-llei tal i com està demanada?

L'Audiència Nacional estima que la constitucionalitat del decret-llei pel que fa a la seva aplicació al personal funcionari està ja avalada per una sentència anterior del Tribunal Constitucional, de manera que segons això cap nova sentència tindrà cap efecte legal sobre el personal funcionari.

En canvi la declaració d'inconstitucionalitat si que afectaria al personal laboral de les administracions i organismes dependents sobre els que s'hagi aplicat; els laborals de l’Ajuntament de Barcelona i els de tots els OOAA, Consorcis, Entitats (el nostre cas), Empreses, etc. que hagin patit les retallades. En concret, forçaria a l'Institut a tornar a tots els endarreriments salarials que no haguessin prescrit i aplicar a la nòmina dels treballadors tots els imports corresponents a tots els conceptes tal i com haurien de ser sense cap retallada i aplicant tots els acords de conveni.

Què podem fer els treballadors/es de Parcs i Jardins?

Hem d'esperar la resposta del Tribunal Constitucional, però mentre aquesta resposta no arriba, ens hem d'assegurar que els nostres drets econòmics no prescriuen, cosa que passaria quan passés més d'un any sense que individualment es fés cap reclamació.
És per això que hem fet el model de document de reclamació que us fem arribar. La presentació individual d'aquest escrit via registre general no desencadena cap acció legal ni és un recurs administratiu que hagi de seguir un procediment, només persegueix deixar constància que considerem que se'ns deuen uns diners i que no renunciem a cobrar-los (s'interromp la prescripció del deute que l'Institut tindria amb cadascú).

Com s'omplen aquests documents de reclamació i com s'han de presentar?

Els documents s'han de dirigir, amb totes les dades corresponents de cadascú, a la Gerència de l’Institut. Cal que quedi constància formal, de manera que la presentació s'ha de fer via registre, assegurant-nos que la compulsa de la còpia que ens quedem i que hem de conservar queda feta correctament.

Per calcular els imports que hem de reclamar aquest any encara ho tenim fàcil, només necessitem el full de nòmina de maig i tots els següents: l'import brut de cada mensualitat ha de ser el mateix de maig tret que hagi hagut cap variable que ho compliqui.

A la Secció Sindical de la CGT ens oferim a ajudar-vos personalment si teniu dubtes, ens trobareu al nostre local de Canyelles (93.291.47.82) o als locals de la CGT (dijous de 17 a 20 hores), a la Vía Layetana 18 9ª planta (93.310.33.62) o al e-mail malesherbes.cgt@gmail.com.

També us proposem quedar tots plegats per presentar les nostres reclamacions de manera col·lectiva, al proper febrer ja us confirmarem la convocatòria. En tot cas, recordeu que qui està agredint els drets de tots els treballadors i treballadores inclosos els nostres és qui dicta les normes i les lleis, de manera que en última instància no tenim cap més empara que la nostra resistència i lluita reivindicativa.

Si lluitem podem guanyar o perdre,

si no lluitem perdrem segur.


Organitza't i lluita.