dilluns, 16 de juliol de 2012

Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL

Ja fa temps que la CGT comparteix amb sindicats alternatius i de base i amb moviments socials d’esquerres la clara i absoluta necessitat de treballar i, millor encara, de treballar plegats per a establir un marc d’oposició constant i efectiu contra les polítiques regressives i destructives que els últims anys els parlaments europeu, espanyol i català ens estan imposant sota la justificació de la crisi econòmica.
No importa si és el sistema capitalista o les polítiques neoliberals les que determinen que tot ha de funcionar sota l’únic imperi dels diners i de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells que s’omplen la boca dient que ens representen i que són demòcrates perquè es presenten a eleccions cada quatre anys, estan sota la pressió d’uns altres que ningú no ha escollit i que són els que posseeixen el poder econòmic, al qual els primers se sotmeten tot elaborant les lleis que a nosaltres ens ofeguen.
Som la gran majoria dels ciutadans, els que vivim, o vivíem, d’un sou mensual els qui rebem les garrotades de les retallades; som els cuidadors de tercers que no rebem l’ajut promès; som les malaltes que confiem en el sistema sanitari públic les qui hem de pagar més cares les receptes i hem de patir retallades a l’atenció dels CAP o a les intervencions als hospitals; som els discapacitats que ens retallen la nostra integració; som els estudiants que patim la pujada de les matrícules; som els ecologistes que veiem que ens destrossen el litoral per poder edificar ports nàutics o més xiringuitos a costa de la costa; som les treballadores de l’empresa pública que veiem com el nostre sou es congela primer i es rebaixa després en tant que els nostres caps continuen en cotxes oficials per anar a sopars de ric; som els empleats no funcionaris de les empreses públiques que patim les mateixes retallades econòmiques i encara més tisorades de condicions laborals; som els de les empreses privatitzades del transport que fem la mateixa feina que els de la pública, cobrem menys i tenim menys garanties; som els desnonats perquè un dia vam creure el que se’ns deia que podríem comprar i després ens han deixat sense poder pagar; som les acomiadades després de 30 anys a l’empresa perquè no som rendibles i som barates de substituir; som els qui ells anomenen antisistema perquè a més de no voler que ens retallin sous tampoc volem que ens retallin drets i llibertats i se’ns pixin a sobre; som els treballadors vinguts de fora, usats com a mà d’obra barata i als que, al drama de les retallades, s’hi afegeix la negació dels drets bàsics de ciutadania i, ara, també de l’assistència sanitària; som...
Per tot això refusem frontalment totes les mesures econòmiques d’aquest i de l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs. Considerem positives totes les accions que es facin per cercar unitat d’acció entre aquells que, d’una manera o una altra, sabem que aquest no és el nostre sistema social i en volem un altre. Estem segurs que cal una mobilització permanent, diversa, imaginativa, sorollosa i creativa per tal de fer que la societat tota vagi prenent el tren de no deixar a les mans d’altres la gestió de la seva vida. Ara mateix, totes les convocatòries que rebutgin les retallades i el manteniment de l’estatus de poder establert les hem de sentir com a nostres. Hi hem de participar en la mesura de les nostres possibilitats, no de les nostres afinitats.
Ja hi ha preparades mobilitzacions i vagues per al juliol i setembre, a empreses, barris i sectors; també vagues de consum. Tot això pot crear bones condicions per a una vaga general -cap a la tardor- real, forta i efectiva. Una vaga que aplegui a qui treballa i a qui ha perdut la feina, a qui estudia i a qui té cura de la llar, a qui rep la pensió i a qui no té contracte...
La vaga general no és l’acció d’un sol dia ni resol res per ella mateixa: funciona i té sentit si és la culminació d’un procés i la demostració de què junts podrem arribar a canviar les coses.
Aquesta darrera tongada de retallades ha deixat palès que aquest govern, més que cap altre, només té els ulls posats en els bitllets que hi ha a les seves butxaques i a les dels seus amics i/o propietaris. No té cap respecte per a l’ésser humà, sigui migrant, malalt crònic, pensionista... No té respecte per cap pacte social que estableixi que qui treballa és un ésser digne que no hauria de poder ser despatxat, sense avís, només perquè el cost, en diners, de fer-ho és pràcticament zero. Ja només faltava el ¡que se jodan!, ara ja ens ho han dit alt i clar.
Som-hi tots i totes, cadascú a la seva manera i amb les seves propostes, però tots cap a aturar aquestes malifetes i a sentir-nos capaços de rellançar les alternatives que tant de temps fa que la societat, i nosaltres dins d’ella, proclamem. Exigim, defensem i creem: cooperatives econòmiques i socials, horts urbans i agraris que fomentin l’autoconsum ecològic, centres socials ocupats, banca ètica, energia neta, serveis públics de qualitat, empreses públiques al servei de la població, recuperació d’espais públics a les ciutats, una agricultura al servei de la sobirania alimentària de les persones...
Tot això és el que realment motiva i el que s’aconsegueix amb una vaga general: revertir la situació des de la negativa crisi que ens imposa el Capital a la positiva societat amb justícia social i llibertats individuals i col·lectives que serem capaços de fer si som els amos de les nostres pròpies vides.

Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 15 de juliol de 2012