dilluns, 2 de juliol de 2012

Enduriment de la reforma laboral després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat

La reforma laboral aprovada definitivament el 28 de juny de 2012 en el seu pas pel Congrés espanyol, l’últim tràmit que restava per a la seva aprovació definitiva, ja s’ha convertit en llei i reforça el poder dels empresaris i precaritza les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
El Congrés ha incorporat onze esmenes del PP i una del PNB al seu pas pel senat i ha aprovat definitivament una modificació del mercat de treball que generalitza la indemnització per acomiadament en 33 dies amb un topall de dues anualitats i que facilita que les empreses puguin acomiadar per causes econòmiques, i sense tutela judicial, amb 20 dies i amb un màxim de dotze mensualitats.
La reforma laboral que s’ha aprovat aquest passat dijous després d’un tràmit parlamentari, que entre la seva discussió en el Congrés, en la comissió d’Ocupació i en el Senat ha durat més de dos mesos i mig, és encara més dura que el decret que està en vigor des del passat 12 de febrer i que empitjora el contingut de la norma en relació als drets dels treballadors.
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy. La llei queda llesta per a ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, una vegada ratificades totes les esmenes incorporades pel senat. El projecte procedeix del Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, convalidat el passat 8 de març, amb l’objectiu, argumentava al Govern, de "crear les condicions necessàries perquè l’economia espanyola pugui tornar a crear ocupació".
El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el PP, amb el suport de CiU, va rebutjar les cinc esmenes a la totalitat amb text alternatiu presentades al projecte de llei i també va tombar 656 esmenes a l’articulat. La Comissió d’Ocupació i Seguretat Social es va reunir el dia 24 de maig per a debatre, amb competència legislativa plena, l’informe de la ponència sobre el projecte de llei , que va ser aprovat per 25 vots a favor i 17 en contra. Una vegada aprovat el Dictamen aquest projecte, va passar a continuar la seva tramitació en el Senat, on el PP va tombar tres vetos i 574 propostes de modificació. Les esmenes incorporades en la Cambra alta tornen a ser debatudes en el Congrés, on finalment el text definitiu ha estat aprovat el 28 de juny.
Els conservadors han utilitzat en aquest procés el seu corró parlamentari, amb el suport de CiU, per a endurir un text ja de per si mateix molt perjudicial per als drets dels treballadors i introduir així diversos canvis importants.
Entre les esmenes pròpies que el PP va introduir en el Congrés i que, aprofundeixen en els seus aspectes més negatius, es troba la reducció a un any de la pròrroga indefinida dels convenis col·lectius no renovats que en el text original era de dos anys. Aquesta modificació fa que els treballadors puguin veure’s en una delicada situació de desprotecció davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions laborals. En aquest sentit cal tenir en compte que en els quatre primers mesos de 2012 s’ha vist una baixada molt espectacular del ritme de signatura de convenis. Així mateix, en l’actualitat hi ha quatre milions de treballadors que encara no han renovat el seu conveni. Aquesta modificació pot provocar que la part empresarial es vegi amb la possibilitat de alliberar-se de compromisos i opti per retardar el procés i així aconseguir empitjorar les condicions laborals de les plantilles.
Una altra de les esmenes del PP introduïdes en el Congrés i que vénen a modificar el decret que està en vigor actualment té a veure amb les relacions individuals en l’empresa. El PP ha donat suport a donar més poder a l’empresari per a canviar de forma unilateral les condicions de treball a l’autoritzar-li a disposar de fins a un 10% de la jornada anual, enfront del 5% actual. Això vol dir que, si en una empresa la jornada laboral anual aconseguida per la negociació col·lectiva són 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà canviar entre 170 o 180. L’augment de la disponibilitat empresarial de les condicions de treball empitjorarà les condicions de conciliació de vida laboral i personal i és un atac en tota regla als drets dels treballadors i, especialment de les dones, que són les més sotmeses a les dobles o triples jornades.
En el Senat, el PP ja havia introduït el passat 12 de juny onze esmenes, entre elles una iniciativa que modifica la llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió de jubilació i el que es coneix com llacunes de cotització. Segons aquesta modificació, a l’hora de calcular la base reguladora de les pensions quan hi hagi llacunes de cotització, les primeres 48 mensualitats s’integraran amb la base mínima d’entre totes les existents a cada moment, i la resta de mensualitats amb el 50 % d’aquesta base mínima, una qüestió que afectarà bàsicament a les dones.

Resum de les principals mesures que introdueix, amb les modificacions afegides al text final després del tràmit parlamentari: 

ACOMIADAMENT
L’acomiadament ocupa el gruix de la reforma i és el tema que més preocupa. S’elimina l’exigència d’autorització administrativa prèvia per a les regulacions d’ocupació en les empreses.
Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de dissenyar un pla de recol·locació externa dissenyat per a un mínim de sis mesos.
La indemnització per acomiadament improcedent es redueix per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
Els contractes fixos que actualment tinguin dret a 45 dies per any mantindran aquesta quantia fins a l’entrada en vigor de la norma i a partir de llavors la indemnització passarà a ésser de 33 dies. El límit per a ambdós períodes serà de 42 mensualitats.

ACOMIADAMENT OBJECTIU: 20 DIES D’INDEMNITZACIÓ PER ANY TREBALLAT
En el cas de l’acomiadament objectiu -que permet a les empreses acomiadar per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció amb una indemnització de 20 dies per any treballat- s’entendrà que concorren causes econòmiques quan hi hagi pèrdues actuals o previstes o la disminució persistent del nivell d’ingressos ordinaris o vendes. S’entendrà que la disminució és persistent si durant tres trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior.
Les empreses amb beneficis que acomiadin a treballadors de 50 o més anys haurien de fer una aportació econòmica al Tresor Públic.
El personal laboral fix de les Administracions Públiques tindrà prioritat de permanència en cas d’acomiadament si hagués adquirit la seva condició mitjançant un procés selectiu d’ingrés convocat a aquest efecte.

ACOMIADAMENTS I SOUS EN EL SECTOR PÚBLIC
Els organismes i entitats del sector públic podran acollir-se a causes objectives d’acomiadament com les empreses privades. D’altra banda, s’estén al sector públic autonòmic i local les mesures de control de les retribucions i indemnitzacions del personal d’alta direcció.

ACOMIADAMENTS PER ABSENTISME LABORAL
Es considera causa d’acomiadament les absències d’un treballador encara justificades però intermitents que arribin a el 20 % de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % en quatre mesos discontinus dintre d’un període de dotze mesos.
No es consideraran faltes d’assistència, entre altres, les absències per vaga legal, per representació legal dels treballadors, risc durant l’embaràs, malaltia o accident no laboral quan duri més de 20 dies i ho acordin els serveis sanitaris oficials o per tractament de càncer o malaltia greu.

CONVENIS COL·LECTIUS AMB PRÒRROGA LIMITADA
Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre els d’àmbit superior.
L’empresari podrà incomplir els pactes en un conveni col·lectiu (despenjament) en matèria d’horari, distribució del temps de treball, torns, salaris o funcions, quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
Es considera causa econòmica si hi ha disminució persistent d’ingressos ordinari o vendes. En aquest cas, s’entendrà que aquesta disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius els ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre són inferiors al registrat en el mateix període de l’any anterior.
A més, l’empresari podrà modificar fins a un 10 % (180 hores) la jornada anual d’un treballador.
Es limita a un any la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius (ultraactivitat) i si transcorregut aquest període no s’arriba a un acord, s’aplicarà el conveni d’àmbit superior (sectorial o territorial) i també es pot acudir a la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius perquè intervingui.

CONTRACTES PER A PYMES
Es crea un contracte per a pymes amb menys de 50 treballadors, amb un període de prova d’un any en el qual no hi ha indemnització per acomiadament, que desapareixerà quan la taxa d’atur baixi del 15 %.
Amb aquest contracte, l’empresari podrà beneficiar-se d’una deducció de 3.000 euros per la contractació d’un primer empleat menor de 30 anys i es compromet a mantenir el contracte tres anys.
L’aturat podrà compatibilitzar el sou d’aquest contracte amb el 25 % de la prestació per atur durant un any com a màxim. L’edat màxima per a accedir al contracte de formació i aprenentatge serà de 30 anys, fins que la taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %.
Es bonifica fins a amb 3.600 euros el contracte indefinit per a joves menors de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de desocupats de llarga durada.
A partir del 31 de desembre no es podran encadenar contractes temporals que superin els 24 mesos.

BONIFICACIONS PER A AUTÒNOMS
S’estableixen bonificacions per noves altes de familiars col·laboradors de treballadors autònoms que equivaldran al 50 % de la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima de cotització durant els 18 mesos immediatament següents a la data d’alta.

20 HORES A L’ANY DE FORMACIÓ
Tots els treballadors tindran dret a 20 hores de formació a l’any pagades per l’empresa i vinculades al lloc de treball.
Es crea un compte amb tota la formació rebuda pel treballador en la seva vida activa.
DESOCUPATS QUE PRESTIN SERVEIS EN BENEFICI DE LA COMUNITAT
S’estreny la col·laboració amb les mútues de treball per a avaluar la incapacitat temporal.
Les persones que cobrin la prestació per atur podran realitzar serveis d’interès general en benefici de la comunitat mitjançant convenis amb les administracions públiques.

ETT
Les ETT podran actuar com agències privades de col·locació.