dimecres, 9 d’octubre de 2013

Contra l’atur, la reforma laboral i la de les pensions, el camí és unificar les lluites cap a la vaga general

El Govern i la Patronal CEOE, al servei de la Troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), no ens han donat ni un dia de treva. Han aprofitat l’estiu per a fer-li un volt de rosca més a la Reforma Laboral i facilitar encara més els acomiadaments, els ERO i ERTO, continuant la seva política de contrarreformes econòmiques, mediambientals, privatització de serveis públics, les subrogacions incomplides, en un degoteig constant de pèrdua d’ocupacions, salaris i drets.
La falta de transparència, els casos de corrupció i un aixafador descrèdit social, caracteritzen un sistema apuntalat, a més de per la Troica, pel nucli dur del capitalisme espanyol (CEOE i Banca), i també amb la complicitat, per passiva o per activa, de la burocràcia sindical del sindicalisme institucional, que actuen en les empreses com els millors valedors de les signatures de ERO i ERTO, obstinats a desmuntar les lluites obreres, socials i populars, dividint-les i portant-les al desgast o a atzucacs, lligant de mans el descontentament de les i els treballadors, mentre negocien la continuïtat del Pacte Social que els permeti continuar amb els seus privilegis.

Si el govern no cau, si les polítiques econòmiques i antisocials no es deroguen, si les lluites no es guanyen, no és per falta de combativitat o de resposta de les treballadores i treballadors, dels moviments socials, del moviment estudiantil o dels sectors populars que es mobilitzen en defensa dels drets socials i les llibertats. La nostra principal debilitat és l’absència d’una clara referència de classe que sigui capaç d’unificar la lluita, de proposar una taula reivindicativa unitària i un pla d’acció comuna.

Les organitzacions sindicals i socials sotasignats, venim fent esforços per buscar aquesta unitat d’acció del sindicalisme de classe, i dels moviments socials, que ens permeti avançar i superar aquesta debilitat. La possibilitat i la necessitat de confluir es demostren en el carrer amb anteriors acords, convocatòries i manifestacions conjuntes com les de les vagues generals, vagues de consum, mobilitzant a desenes de milers de persones, disposades a plantar-li cara al Govern, al règim i al capitalisme; organitzant-se fora del control dels vells aparells polítics i sindicals que sostenen aquest sistema que ens està duent a la catàstrofe social i mediambiental.

Les recents mesures, aprovades el 3 d’agost de 2013 per a facilitar acomiadaments i ERO, impedint les reclamacions individuals; el projecte de reforma de les pensions; l’augment constant de l’atur i la precarització de l’ocupació, la baixada de salaris; l’onada d’acomiadaments en sanitat, educació, transport, serveis públics; els tincrements de taxes, noves mesures de privatització de l’educació i el desviament de fons a l’educació concertada, deixen fora de la Universitat i de la Formació Professional a desenes de milers d’estudiantes, mentre manen a l’emigració a qui ja van acabar les seves carreres… són mostres de que no s’aturaran en la guerra social que ens han declarat els governs de la Troica o qui aspiren a governar com titelles al seu servei i apliquen les mateixes polítiques des de les Comunitats i Ajuntaments on governen.

La situació s’ha tornat dramàtica per a milions de persones i el futur no augura més que l’aprofundiment en la misèria, pel que, més que mai, estem obligades a posar tot l’obstinació a unir les nostres forces per a formular un programa alternatiu a l’actual sistema capitalista que plantegi solucions reals per a la classe treballadora i els col·lectius socials més desfavorits i treballar per a unificar totes les lluites que ens permeti imposar-lo. La tasca és àrdua però, com hem demostrat en altres ocasions, les organitzacions del sindicalisme de classe i alternatiu i els moviments socials, tenim bases i voluntat suficient per a sumar esforços en aquesta obstinació de construir una referència de classe capaç d’enfrontar-se al govern i al sistema capitalista.

No acceptem que siguem les treballadores i treballadors, la majoria social del 99%, qui paguem els plats trencats d’aquesta estafa anomenada crisi que no hem generat, mentre els causants segueixen augmentant i duplicant els seus beneficis. Per això diem que LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES, els qui la van provocar, l’oligarquia financera i les grans empreses i multinacionals. Per això defensem que cal avançar cap a una altra societat i per a sortir de l’actual situació, en la perspectiva de superar les agudes contradiccions del sistema, proposem la necessitat de lluitar pel següent programa reivindicatiu:

CONTRA L’ATUR I LA POBRESA
Ni un acomiadament més. Pel repartiment del treball: reducció de la jornada sense reducció del salari. Jornada laboral de 35 hores i subsidi d’atur indefinit per a totes les persones en atur

EN DEFENSA DELS SALARIS
Salari Mínim Interprofessional digne, que cobreixi les necessitats bàsiques. Convenis col·lectius amb pujades salarials que mantinguin el poder adquisitiu.

CONTRA LES REFORMES LABORALS I ELS ERO
Derogació de la Reforma Laboral i de la reforma de les pensions. Restabliment del dret a la negociació col·lectiva. No als ERO´s i ERTO´s.

RECUPERACIÓ DEL QUE ÉS DE TOTS. PELS SERVEIS PÚBLICS
Derogació de totes les lleis que permeten i emparen les privatitzacions de béns i serveis públics. Reintegració al sector públic de totes les empreses, hospitals, col·legis i serveis privatitzats. En defensa de tots els serveis públics, de la sanitat pública, de l’educació pública, laica i de qualitat. Ni un euro més per a la privada. Desmantellament de la pujada de taxes universitària que converteix l’ensenyament superior en elitista.

NO AL PENSIONAZO
Reconeixement de les pensions com dret i no negoci. Jubilació als 60 anys i cap pensió per sota del Salari Mínim Interprofessional. Pel manteniment del poder adquisitiu després de tota una vida de treball.

PROU DE DESNONAMENTS, DE CASES SENSE GENT I GENT SENSE CASES
Prohibició de desnonaments i condonació del pagament de la hipoteca als desocupats i desocupades. Per un Parc Públic d’habitatges de lloguer social, sobre la base de l’expropiació als bancs i les grans immobiliàries de l’immens parc d’habitatges durant el pilotasso especulatiu i amb el qual avui segueixen especulant. Exigim de manera immediata el reconeixement de les Cases ocupades pels veïns, la fi dels vergonyosos talls de llum i aigua, legalitzant la seva ocupació en règim de lloguer social.

NO DEVEM, NO PAGUEM
No al pagament del deute. Ens neguem a seguir pagant el deute de banquers i especuladors amb la fam i la misèria del poble. Exigim la suspensió immediata del pagament del deute i una auditoria pública, així com la devolució dels fons regalats pel govern a la banca, caixes i grans empreses. Prohibició de sortida de fons monetaris a paradisos fiscals, intervenint els fons actualment existents. Eliminació de les SICAV. Reforma tributària perquè pagui més qui més té.

EXPROPIACIÓ DE LA BANCA I LES INDÚSTRIES CLAU
Per a posar tots els recursos econòmics al servei de les i els treballadors i el poble cal expropiar la banca i sectors estratègics de l’economia (sanitat, educació, transport, energia, indústria pesada, serveis socials i comunicació), revertint al sector públic els serveis públics privatitzats, amb control social i laboral.

PER LA REFORMA AGRÀRIA
En multitud de comarques, especialment d’Andalusia, el camp segueix en mans de terratinents i especuladors, mentre no hi ha treball i el poble passa fam. Defensem la urgència d’una profunda Reforma Agrària, impulsant les col·lectivitzacions en terres públiques, el cooperativisme agrari i la indústria de transformació alimentària.

FORA DE LA UNIÓ EUROPEA I L’EURO
Perquè ni és unió dels pobles d’Europa ni representa altra cosa que els interessos d’un nucli de banquers i multinacionals. Perquè l’entrada en ella es va fer a costa del desmantellament industrial i del camp, i la permanència en aquesta cova de lladres ens aboca a la misèria i a ser una semicolònia alemanya, francesa o nord-americana, com Grècia o Portugal. Diem fora de la Unió Europea, per una Europa de les i els treballadors i els pobles.

CONTRA LA REPRESSIÓ, EN DEFENSA DELS DRETS I LLIBERTATS
Davant la contínua política repressiva contra els activistes socials i sindicals, denunciem totes les mesures repressives i exigim el sobreseïment de tots els processos pendents per activitat sindical, política o social. Manifestem i reiterem el nostre compromís de suport al reconeixement els drets i llibertats que aquest reaccionari i imposat règim monàrquic nega. El nostre suport al dret de tots els pobles a l’autodeterminació.

PER LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES I LA SOSTENIBILITAT
Denunciem la miserable política dels governs imperialistes com l’espanyol, que es mouen, una vegada i una altra , entre el suport infame a les dictadures sanguinàries i les intervencions militars al servei dels seus interessos. Exigim la sortida de l’OTAN. Defensem la solidaritat internacional entre els pobles, una solidaritat que ha de posar fi a l’espoli que les multinacionals porten a terme i són la font de misèria de països i pobles que forcen a milions de persones a l’emigració massiva, que es deixen la vida en els reixats o les pasteres. Un espoli que explota els recursos naturals de manera irracional i destrueix el medi ambient i la necessària conservació de la naturalesa de cara a les generacions futures.

PER LA IGUALTAT
Exigim el manteniment de serveis públics suficients destinats a la cura i atenció a la dependència. Que es portin a terme mesures fermes i concretes per a impedir tota discriminació i assetjament laboral, especialment per raons de gènere. A igual treball, igual salari.

PER A LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA I SOCIAL
Entenem que són cada vegada més necessàries les mesures de foment de la sobirania alimentària i la producció ecològicament responsable, així com de les formes jurídiques de propietat col·lectiva de les empreses per part de les i els treballadors. Demanem la paralització dels projectes d’explotació dels recursos naturals amb finalitats especulatives, irresponsables social i ambientalment, i rebutjats democràticament per les poblacions afectades (fracking, nuclear, mineria a cel obert, etc).

Confederació General del Treball, Comissions de Base, Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase, Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera