dimecres, 23 d’octubre de 2013

Plataforma defensem el Park Güell

Raons per oposar-se al tancament del Park Güell

Queden pocs dies per a que l’Ajuntament de Barcelona faci efectiu el final de l’ús públic del Parc Güell, obra inacabada de l’arquitecte Antoni Gaudí, la gestió de la qual fou cedida a les autoritats municipals a l’any 1922. Durant mesos, s’han exposat molts arguments en contra d’aquesta mesura. Des de la Plataforma Defensem Park Güell com des d’associacions ciutadanes i fòrums acadèmics, s’han qüestionat els objectius, el procediment i les conseqüències d’una decisió per a la qual, insistim, existeixen alternatives.
La posició enrocada de l’Ajuntament que es segueix negant a a compartir els informes que justifiquen el Pla d’Actuacions presentat al desembre passat, delata no només una intolerable manca de transparència sino també una flagrant carència de visió estratègica i política.
Sota el nostre parer, la virulència amb la que el cas del Parc Güell ha saltat a l’opinió pública es dèu al fet que introdueix un precedent discriminatori preocupant a l’hora de fer ús d’un espai públic d’un enorme valor simbòlic en la construcció de la identitat barcelonina.
Allò a que remet aquest tema, és un debat que ha estat un argument recurrent en la construcció de la societat i que ens porta a parlar del concepte que tenim de ciutadania. La força del gest que delimita una àrea (la muralla medieval, les aduanes als aeroports) radica en la seva capacitat per a determinar qui pot entrar-hi (qui pot ésser ciutadà) i qui s’ha de quedar a fora, a les portes de la ciutat: estableix uns criteris que discriminen a les persones segons la seva aptitut a pertàneyer a la societat.
Ara es proposa, amb el tancament de la mal-anomenada “zona monumental”, delimitar una àrea en la que l’ús habitual de l’espai públic que coneixem (aquell que garantitza l’ús lliure, anònim i espontani, sense discrimnació per raons de cap mena) quedarà compromès. Ja no tindrem tots accés en igualtat de condicions i ja ningú ho podrà fer de manera anònima.
Es considera que només els empadronats en els barris immediats al parc són subjectes de dret d’ús ilimitat (per dir-ho d’alguna manera) d’aquest espai públic. La resta de ciutadans de Barcelona hauran de inscriure’s en un registre i sol·licitar permís per anar al parc. Els qui no estiguin empadronats hauran de pagar els preus que s’estipulin, i a aquells que no cumpleixin o no es puguin permetre cap de les anteriors, se’ls hi negarà l’entrada.
Aquesta classificació de la població segons la seva potencial accessibilitat al parc, és, a més de dubtosa legalitat d’acord a les normatives europees, generadora també d’una interessant reflexió sobre el dret a la ciutat que tenim. Suposa, per una banda, expulsar de l’espai públic a aquella part de la població en situació admninistrativa irregular, incapaç de demostrar amb documents, que són persones i que, com a tals, són ciutadanes. De la mateixa manera, genera alhora un agravi comparatiu cap a aquells ciutadans que, pel seu fet circunstancial de viure més lluny del recurs, perden un dret sobre aquest que fins ara era garantit. És a dir, interpreta que una peça urbana de l’escala del Parc Güell no ha de ser considerada com un element estructurador de la ciutat (i que com a tal reparteixi les seves càrregues i beneficis al conjunt indiscriminat de la ciutadania) sinó que introdueix una confusió en el concepte de “legitimitat per proximitat”. D’aquesta manera s’obvia el valor unívoc d’un espai públic com a aconteixement urbà irrepetible, i per tant no extrapolable ni comparable amb qualsevol altre espai públic de la ciutat. O és que podríem entendre que els habitants de la Barceloneta tinguessin una reserva de sòl a la platja de Somorrostro, únicament perquè es tracta d’un recurs ubicat més a prop del seu domicili?
D’entre les múltiples raons per les quals rebutgem la proposta municipal del tancament del Parc Güell, la que més ens preocupa és la pèrdua de drets que suposa per a la gran majoria de ciutadans. El dret a un espai públic lliure, espontani, imprevisible i integrador, que sigui capaç de plantejar unes regles del joc justes i igualitàries per a tothom, sense discriminació.
La gestió d’allò públic ha de ser una eina que vetlli per la no discriminació de cap ciutadà. Perquè la defensa dels drets d’un ciutadà és la defensa del dret a la ciutat.

Publicat a:   raonspubliques.org

Us recordem que el proper 26 d’octubre hi haurà una manifestació per aturar aquest tancament, a partir de les 11.30 hores del matí a l'entrada al Park Güell del C/ Olot.