dimecres, 31 de juliol del 2013

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és "sostenible" l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a "experts imparcials" per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Plouen reformes laborals i les tempestes a la Seguretat Social cada vegada són més violentes. Durant els darrers dos anys, primer José Luis Rodríguez Zapatero i posteriorment Mariano Rajoy han legislat dues grans rebaixes de la jubilació i han promès als mercats que rebaixarien les pensions un 20%, en matèries tan sensibles com el subsidi de les persones més grans de 52 anys (ara 55 anys) o la rebaixa de les quanties de la prestació d’atur.
A l’Estat espanyol, doncs, les pensions -amb unes xifres d’escàndol- són devaluades dia rere dia. Abans i tot de les darreres reformes, les dades fredes del Ministeri de Treball deixaven constància que la pensió mitjana catalana era de només 885 euros mensuals (650 en el cas de les dones) i que tres de cada quatre no arribaven als mil euros. Les comparatives amb Europa no deixen lloc al dubte, ja que l’Estat espanyol destina només un 10% del seu PIB a les pensions, molt per sota del 13% de mitjana de la resta d’estats de la UE. Tot i que no hi ha debat sobre la precarietat i la feblesa de les pensions a l’Estat espanyol, s’ha generat una escalada normativa i mediàtica amb la voluntat de reduir el que ja es troba sota mínims.

Bienni fatídic
L’estiu de 2011, en un context de fortes pressions dels mercats i una prima de risc desbocada, el llavors president del govern espanyol, Zapatero, va dur a terme una de les retallades de les pensions més importants dels darrers 30 anys, amb el suport de les cúpules de CCOO i UGT. La llei 27/2011 es fonamenta en la regla d’obligar a la població espanyola a treballar més anys, jubilar-se més tard i percebre pensions un 20% més baixes.
El partit socialista, amb el suport dels sindicats oficials, va augmentar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys de manera transitòria fins al 2027. Alhora, només es podrien jubilar anticipadament als 61 anys els treballadors i treballadores acomiadades a causa d’un ERO, fet que augmenta l’edat de jubilació anticipada voluntària fins als 63 anys.
Finalment, la llei va acabar d’amanir el cop radical als i les pensionistes amb unes condicions gairebé impossibles per a la jubilació parcial i una igualació a la baixa de la jubilació mínima amb les pensions no contributives, actualment de 347 euros mensuals.
Però mesos després d’arribar al govern, el nou president Rajoy no va retornar l’edat de jubilació als 65 anys, com havia promès durant la campanya electoral. Ben al contrari, el Reial Decret 5/2013 de 15 de març va accelerar radicalment les reformes iniciades per Zapatero augmentant l’edat per poder-se jubilar anticipadament a 63 anys si es prové d’un ERO i a 65 anys per a la jubilació voluntària, sempre que es tingui la xifra -gens menyspreable- de 35 anys cotitzats. Si no és així, la resta de treballadores es jubilaran amb 67 anys.

Pressió de la troica
Pocs dies després que s’aprovés la reforma de Rajoy, la troica (FMI, Banc Central Europeu i Unió Europea) va imposar un calendari de mesures nou i concret a l’Estat espanyol, on s’inclou la reforma de la Seguretat Social a finals de 2013.
Tot i que el govern espanyol s’havia proposat la data de 2027 per analitzar si els canvis eren viables, només unes setmanes després va organitzar un grup d’experts "imparcials" que, en el temps rècord d’un mes, va poder analitzar si el nou sistema de càlcul de les pensions -que només feia dos mesos que estava en vigor- era "sostenible"
Vuit de les dotze persones expertes que presentaves públicament aquest informe el mes de juny passat treballen directament per a bancs i companyies asseguradores, que -curiosament- són les més interessades en les rebaixes de les pensions públiques i a fer que la població es vegi obligada a contractar pensions privades.
Les conclusions de les expertes (les vuit persones proposades per la banca i la proposada per CCOO, que també va avalar l’informe) són tan radicals com previsibles: el sistema és "insostenible" i caldrà treballar més anys per percebre prestacions encara més baixes.
Les mesures principals es basen a augmentar l’edat de jubilació als 70 anys, evitar al màxim les jubilacions anticipades i establir un nou càlcul de la prestació final basat en una mitjana de tota la vida laboral, fet que, estadísticament, rebaixarà encara més les prestacions finals.
L’informe dels experts proposats pel govern espanyol va coincidir amb altres informes, com el que van elaborar el BBVA i la patronal espanyola d’assegurances, on gairebé el mateix grup d’experts van arribar a les conclusions que interessaven a la banca i les asseguradores.

Rebaixa de les pensions existents
Com a novetat, les expertes posen sobre la taula la possibilitat de retallar les pensions existents i no només les que s’han de reconèixer en un futur. Una nova idea que, fins ara, ni s’havien atrevit a plantejar.
Concretament, l’informe proposa anul·lar la revalorització de les pensions a partir de l’IPC (fet que mantenia el poder adquisitiu de les pensionistes) substituint-lo per un nou càlcul, que dependrà de l’evolució econòmica general i que, en èpoques de crisi com l’actual, pot significar una rebaixa real de les pensions. A la pràctica, el nou càlcul -tan complex com indesxifrable- anirà devaluant, any rere any, els minsos ingressos de moltes pensionistes, que perdran poder adquisitiu i, de facto, percebran una pensió més baixa.

Interessos empresarials i bancaris
Darrere d’aquesta onada de retallades, hi trobem les empreses -interessades a pagar cada cop menys en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social- i els bancs i les companyies asseguradores, disposades a entrar a gestionar els milions d’euros de la caixa de les pensions.
L’empresariat ha pressionat i pressiona per poder acollir-se a les cada vegada més nombroses excepcions que permeten pagar menys (o fins i tot no pagar) cotitzacions per les seves treballadores i treballadors, que és una manera indirecta de rebaixar el salari. La patronal espanyola es proposa reduir al mínim els costos salarials de les empleades i això inclou les cotitzacions.
Per la seva part, la banca espanyola té un gran interès que el govern privatitzi un àmbit que gestiona milions d’euros, uns diners que servirien per invertir a la borsa i augmentar els beneficis de les grans entitats financeres.
La gran perdedora de la nova aposta, però, serà la majoria de la població, treballadors que, fins ara, han vist garantits -encara que de manera precària- els seus ingressos en cas d’invalidesa, accident o edat avançada i que, amb el nou model, es trobaran sense protecció social. Les dones i les persones precàries sense els anys de cotització requerits, els treballadors i treballadores acomiadades als 50 anys sense possibilitat de jubilar-se fins als 67 o les pensionistes amb pensions de menys de 600 euros conformaran les mil i una cares de les víctimes d’aquest nou assalt del neoliberalisme a la caixa de les pensions.

Breu història d’un desmantellament
Com una gota malaia. Com un degoteig continu de mesures en una única direcció, els diferents governs espanyols posteriors al franquisme han anat promulgant lleis que han dificultat l’accès a les prestacions i n’han reduït les quanties. Unes retallades que, aquests darrers dos anys, s’han accelerat.
La gran afectada és, serà i ha estat la jubilació. Només cal recordar que l’any 1980 es podia accedir a la prestació contributiva havent cotitzat només 8 anys, un límit que va augmentar a 10 anys el 1980, a 12,5 anys el 1997 i que, actualment, se situa als 15 anys. Milers de treballadores -sobretot dones, persones precàries i immigrants- s’han quedat pel camí pel fet de no arribar al temps mínim de cotització i s’han vist abocades a les pírriques prestacions no contributives (PNC). També cal recordar que l’any 1985 la quantia a percebre per la jubilació es calculava fent la mitjana dels dos millors anys dels darrers deu (que triava el treballador); després van passar a ser la mitjana dels darrers vuit anys i, a poc a poc, va arribar a deu anys i quinze anys, fins arribar als 25 anys actuals.

Sense alternatives?
De la lectura dels informes dels experts i de les lleis del govern espanyol, se’n podria desprendre que cal retallar, si no volem caure a l’abisme de la fallida del sistema de pensions. Però els estudis més imparcials no només han negat les previsions catastrofistes, sinó que moltes veus expertes també han proposat mesures alternatives per augmentar la caixa de la Seguretat Social i consolidar la sostenibilitat del sistema. L’únic inconvenient d’aquestes mesures és que, tot i beneficiar la gran majoria, no augmenta els beneficis de la minoria més rica.
Una de les propostes principals és l’augment del control del treball a l’economia submergida, ja que la manca d’inspectores de treball i les pràctiques il·legals de gran part de l’empresariat fa que prop del 20% de les persones treballadores no cotitzin, treballin sense contracte o cobrin una part en negre, fet que suposa defraudar quantitats milionàries a la Seguretat Social.
Alhora es proposa eliminar les bonificacions dels contractes a determinats col·lectius de treballadores; amb les darreres reformes laborals han augmentat els casos en que els empresaris cotitzen menys, i fins i tot pràcticament no cotitzen, quan contracten determinats col·lectius, cada vegada més amplis. Contractes a joves, dones i persones més grans de 45 anys compten amb reducció de cotització amb unes finalitats no gaire clares.
També s’ha proposat augmentar els topalls màxims de cotització; actualment no es poden cotitzar més de 3400 euros mensuals. Així doncs, les assalariades amb sous més alts que perceben sumes superiors no cotitzen realment pel que cobren i, per tant, deixen d’ingressar a la caixa de la Seguretat Social. Per exemple, un alt càrrec que cobra 10.000 euros mensuals només cotitza una tercera part del seu salari, fet que suposa que entrin menys diners a la caixa de la Seguretat Social.
Finalment, també és possible transferir diners públics provinents dels impostos a la Seguretat Social, de la mateixa manera que hi ha partides que es destinen a al família reial o a armament, entre d’altres.

La lluita per la revalorització de les pensions de 2012
Les administratives de l’INSS del carrer Numància de Barcelona no creien el que veien. Les pensionistes, que fins aquell dia aguantaven mil i una rebaixes sense alçar la veu, començaven a organitzar-se. La imatge pagava la pena. Un centenar llarg de pensionistes de Sants feien cua el passat 22 de maig a les oficines de la Seguretat Social, reclamant col·lectivament la revalorització de les seves pírriques pensions, enmig d’una agitada campanya veïnal impulsada pel moviment 15M de Sants i el Col·lectiu Ronda, que ha generat xerrades als casals de gent gran, les associacions veïnals i les parròquies, a més de taules informatives als mercats i centenars de cartells pel barri.
La reclamació judicial és molt simple. El darrer Reial Decret de no revalorització de les pensions de 2012 segons l’IPC es va aprovar el novembre de 2012, amb efectes retroactius onze mesos abans, des del gener de 2012. Les quanties reclamades van -en funció de cada pensió- dels 125 als 400 euros en total. Es calcula que, només a Barcelona, prop de 2000 persones han interposat aquestes reclamacions.
Les pensionistes, amb l’ajuda del 15M i del Col·lectiu Ronda, van organitzar una concentració d’un centenar de persones durant un dels primers judicis, el 17 de juny al jutjat social número 33 de Barcelona. Davant de Magistratura, les pensionistes van deixar constància que s’està creant un nou agent social amb la voluntat d’aturar les retallades de les pensions, fet que marcarà l’agenda política, social i mediàtica dels propers anys.

* Àlex Tisminetzky és advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. Article publicat al núm. 323 del setmanari Directa.

dilluns, 29 de juliol del 2013

L’Estat espanyol dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca: 36.000 milions d’euros

L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la banca

La història del rescat de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012 del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca. La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les retallades en Sanitat i en Educació.
Per arribar a aquestes conclusions, el FROB, de propietat estatal, ha realitzat una valoració econòmica de les seves participacions en els bancs nacionalitzats. Aquest deteriorament és la principal explicació per la qual el fons estatal va tancar 2012 amb unes pèrdues de 26.060 milions, segons ha comunicat aquesta tarda, vuit dies després d’aprovar els seus comptes.

En tres anys el fons de rescat ha perdut gairebé 37.000 milions
Són les majors pèrdues registrades mai per una societat espanyola. Aquests números vermells s’uneixen als que va tenir el FROB al 2011: 10.557.000, mentre que el 2010 van arribar a 314 milions. En tres anys, la crisi de les caixes ha costat als contribuents 36.931.000. I aquest any no sembla que serà positiu: el FROB haurà d’assumir les subhastes de Catalunya Banc i Novagalicia, que poden comportar nous costos, i haurà d’assumir la injecció de fons a quatre entitats: BMN, Caja3, Liberbank i Caja España.
Els gairebé 37.000 milions que ha perdut el FROB són una mica superiors als que va apuntar Miguel Martín, president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB). Al juny va xifrar en 33.000 milions les pèrdues reconegudes en la crisi. Una part corresponien al FROB i una altra, (13.356.000), al Fons de Garantia de Dipòsits finançat per les entitats.

En proporció a la mida, Catalunya Banc és la que més costarà al ciutadà
No obstant, Martín advertia que tot havia compromisos per altres 34.333.000 més en ajudes condicionades a la morositat que aparegui en les carteres creditícies de les entitats venudes, amb inquietant futur.
El 2012 el FROB comptabilitzar deterioraments en el valor de les seves participacions, segons els criteris de tres experts independents. El criteri ha estat alinear el valor net comptable amb el valor econòmic estimat de la participació. Els deterioraments sumen 25.205.000. S’han seguit els mateixos criteris comptables que es van utilitzar per aplicar la treu als clients que tenien participacions preferents i deute subordinat.
En termes absoluts, el major deteriorament de 2012 correspon al Banc Financer i d’Estalvis (BFA), el grup de Bankia, amb 9.176.000, seguit per Catalunya Banc (6.674.000), Banc de València (5.498.000), Novagalicia Banc (3.091 milions), Caja España CEISS (525 milions) i BMN (241 milions).
Per entitats, entre el perdut entre 2011 i 2012, Bankia suma 13.641.000 per 9.642.000 de Catalunya Banc, 6.649.000 de Novagalicia i 5.498.000 del Banc de València venut per un euro a CaixaBank.
No obstant això, en proporció a la seva grandària, els diners enterrat a Catalunya Banc és molt més gran que el de Bankia. No cal oblidar que l’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri és quatre vegades més gran que la catalana. A més, Bankia està cotitzada, amb beneficis, i amb una perspectiva de guanyar valor amb la gestió dels seus actuals directius, mentre que Catalunya Banc està sota una direcció provisional que prepara un ERO de grans proporcions, que desembocarà en una subhasta.
Pel FROB, Catalunya Banc i tot té un valor de 2.410 milions, que podria reduir a zero o negatiu si els compradors exigeixen ajudes per quedar-se amb l’entitat. La participació en Novagalicia està valorada en 2.334.000, una xifra que també pot ser qüestionada en la seva subhasta. Caja España es valora en zero, mentre que BFA, la matriu de Bankia, està en 8.783.000.
"Els deterioraments suposen el reconeixement de la pèrdua de valor de les inversions en les entitats participades", admet el FROB, que amb això ve a tirar per terra la tesi de suprimir les ajudes es recuperarien.
El deteriorament ha deixat al FROB amb un forat patrimonial de 21.831.000. Per tapar-ho, el fons utilitzarà els diners del préstec de les autoritats europees, el MEDE, que va ascendir a 40.000 milions. L’objectiu és que el FROB tingui un patrimoni net positiu de 5.000 milions, per la capitalitzarà gairebé 27.000 milions del crèdit a fons propis de la societat estatal. D’aquesta manera, el fons de rescat serà rescatat. La resta, 13.000 milions, es mantindrà en el passiu del FROB com a préstec.
A la nota de l’organisme dirigit per Antonio Carrascosa s’aclareix que "el deteriorament comptable" de 25.205.000 "no coincideix amb el dèficit públic que implica la recapitalització". "El dèficit segueix criteris de comptabilitat nacional, segons la qual s’inclou en el dèficit la part de la injecció de capital que es destina a cobrir patrimoni negatiu de l’entitat. És a dir, fa servir un concepte comptable estàtic enfront del valor econòmic dinàmic. L’efecte en dèficit de 2012 ha estat de 38.343.000 ", afegeix.
Malgrat aquests xifres més que ruïnoses, el FROB sembla voler tranquil·litzar a l’aclarir que disposa d ’"una còmoda posició de tresoreria per fer front als seus compromisos a mitjà termini". Fins a finals de juny de 2013, "la suma de la tresoreria pujava a 12.137.000".

FONT: ELPAIS.COM

divendres, 26 de juliol del 2013

Ha sortit el número 152 de la revista "Catalunya" (Juliol-Agost 2013)

El número 152 del "Catalunya" - "Papers", publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:


- Editorial:
No ens donem per vençuts
- Reportatge:
El sector informàtic canvia de marxa.
Vaga indefinida a HP. 7 dies que canviaran el sector TIC.
Afilia’t i Participa a la Coordinadora d’Informàtica de CGT.
- Treball-economia:
La Patronal aprofita la possible caiguda de milers de Convenis per reduir drets laborals.
L’acord sobre la ultraactivitat dels convenis col•lectius és un brindis al sol, un viatge a cap lloc, per a desmobilitzar.
La CGT davant l’informe dels experts per a reformar el sistema públic de pensions.
Els suïcidis: pandèmia de salut pública.
El temps de la força de les paraules soles s’ha esgotat.
Contra la LOMCE, la LEC i les retallades, en defensa de l’educació pública.
Contra l’explotació al sector de l’automòbil.
La Renda Bàsica és una proposta per a la lluita social.
Precarietat en les pràctiques laborals. Becaris: la baula més precària.
No són pràctiques, és treball. Sense drets i invisibles en les estadístiques.
La Nova Llei de Costes: donar a uns pocs el que és de tots.
CGT Sanitat Barcelona denuncia al Patronat de la Fundació IAT.
Notícies sindicals
Article d’opinió de Pepe Berlanga
- La Tramuntana:
Entrevista central: Kiku Auquer, una pedra punyetera en la maquinària corrupta de Salut: “Les retallades són una barbaritat i una gran injustícia”
- Sense fronteres / Social:
Parc Gezi: la fotosíntesi del descontentament turc en resistència.
Basma Khalfaoui: “Sóc optimista de cara al futur perquè conec bé el poble tunisià”.
UCFR davant l’assassinat a Paris del jove antifeixista Clément Méric a mans de neonazis.
Alpha Pam: el racisme mata.
L’extrema dreta a Barcelona: un futur incert.
A Barcelona, Ciutat Vella es rebel·la.
Repressió a Girona: absolts els antifeixistes de Salt, condemnat un solidari amb la Núria Pòrtulas.
El documental “4F: ni oblit ni perdó” desmunta la tesi oficial.
Article d’opinió de Toni Àlvarez
- Dinamita de cervell:
Misèria planificada.
Discurs de Salvador Seguí a l’Ateneu de Madrid el 1919.
L’ultim vagó d’Agustín Rueda.
Presentació a Palma del llibre sobre Liberto Callejas.
Sobrietat i cobdícia.
Personatges de la revolució: Pere Foix, escriptor compromès: 3) L’Exili.
Una mirada crítica des del cinema: Sopa d’ànec
Feminismos negros, una antologia per a ennegrir el feminisme.
Diccionari militant: Capitalisme
Recepta de cuina
Llibres: La violència il·lustrada / Foc a la barraca / Pensar la utopia en la acción
Revistes
Articles d’opinió d’Alba Cañellas, Bernat Muniesa, Carlus Jové i Jordi Martí
- Entrevista contraportada:
Oscàrboles, cantautor: “Hem d’aprendre a desobeïr”
>>> Podeu veure i descarregar el Catalunya 152 a:
http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2013/07/pdf152.pdf
http://www.revistacatalunya.cat/

El sistema públic de seguretat social, sistemes privats de pensions i fons de pensions.

 Informe de CGT: Defensem el sistema públic i social

Material de treball que serà utilitzat en la Jornada de Treball i Formació sobre la Reforma de les Pensions que se celebrarà el dilluns 29 juliol a Madrid.

 

dimarts, 23 de juliol del 2013

Cop de calor



NOTES PRACTIQUES

Quan el cos es incapaç de refredar-se mitjançant la suor, fent activitats laborals a llocs molt calorosos, com l’agricultura o jardineria, la construcció, els treballs en autopistes, pedreres, reparació de carrers, etc. Es poden presentar una gran varietat de trastorns com poden ser: síncope, edema, rampes, esgotament i afeccions cutànies.
L’efecte més greu de la exposició a situacions de calor intens es el nomenat «cop de calor», que es caracteritza per una elevació incontrolada de la temperatura corporal, i pot causar lesions als teixits. La elevació de la temperatura provoca una disfunció del sistema nerviós central i una fallada al mecanisme normal de regulació de la temperatura del cos. En produir-se un cop de calor, la pell s’escalfa, s’asseca i desapareix la sudoració; apareixen convulsions; augmenta el ritme respiratori i cardíac; la temperatura corporal pot arribar a ser superior als 40º C i aparèixer alteracions de la consciencia.

PREVENCIÓ:
Informar als treballadors/es, abans de realitzar un esforç físic en un ambient calorós, sobre la càrrega de treball i el nivell d’estrès per calor que hauran de suportar, així com sobre els riscos de patir un cop de calor.
Conèixer els símptomes dels trastorns produïts per la calor: mareig, pal·lidesa, dificultats respiratòries, palpitacions i set extrema.
Evitar, o al menys reduir, l’esforç físic a les hores més caloroses del dia. Planificar la feina a fi de realitzar els més grans esforços als moments de menor calor i fer rotacions de les feines més feixugues.
Preveure fonts d’aigua potable pròximes als llocs de la feina, i beure freqüentment aigua fresca (no gelada).
Utilitzar roba ampla i lleugera, amb teixits clars absorbents de l’aigua i que siguin permeables a l’aire i al vapor, ja que faciliten la dissipació de la calor.
Evitar beure alcohol o begudes amb cafeïna, ja que deshidraten el cos i augmenten el risc de patir malalties degudes a la calor.
Incorporar cicles curts de treball - descans, preferiblement a períodes llargs de treball i descans.
A les hores de màxima calor, començar amb períodes curts de treball per anar incrementant-los en durada a fi i efecte d’acostumar el cos a les condicions extremes.
Evitar o reduir la exposició solar de les persones afectades per problemes de tipus cardíac, circulatori, diabètic, etc.
Dormir les hores suficients i seguir una bona nutrició son importants per a mantenir un alt nivell de tolerància a la calor.
Protegir els ulls amb ulleres de sol i el cap amb casc, gorres o barrets, segons sigui la feina realitzada.
Utilitzar cremes d’alta protecció contra el sol.
Si s’està prenen medicació, comprovar que no afecta a la sensibilitat a la calor o radiació ultraviolada.

PRIMERS AUXILIS:
Col·locar la persona accidentada en un lloc fresc i airejat. S’ha de reduir la temperatura corporal disminuint la exposició a la calor i facilitant la dissipació de calor des de la pell. S’han de treure les peces de roba innecessàries, obrir el cinturó i airejar a la víctima.
Refrescar la pell. Es convenient l’aplicació de compreses d’aigua freda al cap i mullar amb aigua fresca la resta del cos. El refredament del rostre i el cap pot ajudar a reduir la temperatura del cervell. Es convenient ventolar a la víctima per a refrescar la pell.
Donar aigua fresca per a beure. Si el pacient és conscient.
No controlar les convulsions. Les convulsions son moviments musculars que es produeixen de manera incontrolada debut a una falla del sistema nerviós central. Si s’intenten controlar aquests moviments, es podrien produir lesions musculars o articulars importants. Es convenient col·locar algun objecte tou (roba, almohade, coixí, etc.) sota el cap de la víctima per a evitar que es doni cops contra el terra.
Fer massatges a les extremitats. Suaument i en direcció al cor per facilitar la circulació de la sang.

divendres, 19 de juliol del 2013

POTSER ARA COMENÇARÀ L'AUTÈNTICA NEGOCIACIÓ DEL SOM

La Comissió de Presidència del 17 de juliol ha donat llum verda a una modificació del SOM que inclou el que la majoria dels sindicats i dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament estàvem reclamant: el manteniment dels salaris actuals als llocs base de totes les categories i un nou termini de negociació (tot just 3 mesos efectius) per ajustar la resta de la taula salarial, pactar els detalls de la migració i revisar la nova definició de les categories.

Gràcies a aquest canvi, entre d'altres coses tots els companys i companyes interins que han vist reduïdes les seves retribucions aquest any com a conseqüència d'un canvi de contracte, recuperaran el nivell salarial que els correspon, amb els endarreriments que toquin amb efectes 1 de gener del 2013. Probablement no els hi aplicaran el canvi fins al novembre, però ho tindran.

Òbviament les nostres reivindicacions no s'acaben aquí, tot just això és el que veníem reclamant des del febrer per crear un entorn de negociació equilibrat en el qual els fets consumats no es convertissin en un element de pressió il·legítim sobre la representació dels treballadors i treballadores.

Com dèiem, ara podrem parlar del catàleg, de les taules salarials, de la migració i de les categories... i de res més mentre no hi hagi un acord: aquesta és la posició de la CGT i entenem que la de la majoria de la representació de laborals i funcionaris. La pròrroga és més aviat curta i les dificultats per arribar a un acord molt grans, de manera que aquests aspectes d'aplicació immediata s'han de resoldre de forma prioritària a satisfacció de tothom, deixant si tot va bé la negociació del Reglament del SOM per al 2014.

La nostra disposició és franca i oberta, però no per això menys exigent i combativa. L'Ajuntament ha de tenir clar que no anem a negociar “que no ens facin massa mal”, ja en tenim prou i massa d'això. Tots i totes hem de veure globalment elements de millora en aquest SOM que compensin els aspectes no tant bons que es vulguin introduir, i per aconseguir-ho cal que tots i totes continuem participant i a l'aguait de les propostes que es posin a sobre de la mesa de negociació.

Hem de lluitar per a que el SOM deixi de ser una amenaça i es converteixi en una oportunitat... I si no per nosaltres ja se'l poden cruspir amb patates !!

 CGT Ajuntament de Barcelona

dimecres, 17 de juliol del 2013

Exigim l’aturada immediata de l’ús de l’herbicida glifosat

Comunicat conjunt de la CUP-Barcelona, Som lo que Sembrem i CGT de Parcs i Jardins sobre l’ús de glifosat en jardineria a Barcelona


El glifosat és el principi actiu més utilitzat als herbicides, d’espectre ampli i no selectiu, principalment comercialitzat per l’empresa Monsanto amb el nom Roundup però també present en d’altres herbicides.
S’utilitza de manera freqüent en agricultura i jardineria, inclosa la nostra ciutat. Però múltiples estudis científics han demostrat que la toxicitat del glifosat ha estat infravalorada per les normatives legals  i que, a més a més, les concentracions ambientals habituals d’aquests herbicides poden afectar negativament els organismes vius. Davant el risc que l’ús d’aquests productes pot provocar sobre la salut humana, com poden ser parts prematurs, efectes cancerígens, problemes renals i problemes hormonals entre d’altres efectes perjudicials és indispensable aplicar el principi de precaució recomanat en tota pràctica científica.
La CUP de Barcelona vol mostrar tot el suport i adhesió a la iniciativa contra l’ús del glifosat duta a terme per “Som lo que sembrem”. Alhora, la CUP de Barcelona demana a l’Ajuntament de Barcelona:
1. Que doni resposta a totes les preguntes i instàncies formulades tant per l’entitat “Som lo que sembrem” com per qualsevol persona o altre entitat referents a l’aplicació del glifosat. Ho exigim segons l’article 45 de la Constitució espanyola, el conveni d’Aarhus, la llei 27/2006 que transcriu i recull les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE, per les quals es regula el dret a la informació, a la participació pública i a l’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
2. Que l’Ajuntament de Barcelona prohibeixi de manera definitiva l’ús del glifosat, del qual es té evidències científiques d’afectació sobre la salut, tant en els treballs de manteniment de la jardineria, com de la neteja viària o de qualsevol altre servei, que s’executi directament o mitjançant concessió pública. Instem a buscar alternatives no nocives per la ciutadania.
3. Que estableixi un protocol de senyalització i d’avís per a les persones amb problemes de salut derivats de la sensibilitat a productes químics quan s’utilitzin aquests productes en qualsevol servei públic de la ciutat de Barcelona. Demanem que, tot i que existeixi una llista d’afectats, s’apliquin el més aviat possible aquests protocols, de compliment obligat per la nova legislació europea.
4. Que iniciï els treballs necessaris per a la transició el més ràpid possible cap a una jardineria mantinguda dissenyada i gestionada públicament, amb criteris de qualitat, sostenible, evitant l’ús de productes químics, les podes agressives, l’excés en el consum d’aigua, l’ús d’espècies no adaptades al medi, el nefast disseny de zones de jardí que generen problemes sobrevinguts o manteniments excessius, etc.
Tot i que actualment hi hagi un debat sobre la utilització d’aquest producte químic, en gran part tergiversat per la indústria agroalimentària transnacional que ha de defensar les vendes, no podem obviar el risc del glifosat, fonamentat per estudis científics, sobre la salut humana realitzats en universitats franceses i d’altres llocs d´Europa.
La CUP de Barcelona conjuntament als col·lectius amb els quals presenta aquest comunicat, no accepta l’immobilisme irresponsable per part de les administracions competents davant qualsevol agressió a la salut de la població i, per això, instem a l’Ajuntament de Barcelona a actuar amb celeritat i fermesa contra l’ús del glifosat a la nostra ciutat.

CUP-Barcelona, Som lo que Sembrem i CGT de Parcs i Jardins

Juliol de 2013

dijous, 11 de juliol del 2013

Morrut de les palmeres



Afectades per pudricions a l’estip moltes palmeres tractades amb endoteràpia

S’han detectat alteracions als estips de moltes palmeres tractades amb endoteràpia per combatre el morrut de les palmeres (picudo rojo), consistents en pudricions en els orificis realitzats per introduir el producte fitosanitari; aquestes pudricions van guanyant terreny arribant, a hores d’ara, a originar un forat de la mida d’una taronja petita i podrien suposar un risc de trencament i la mort de la palmera.



A l’any 2009, mitjançant una empresa privada, es va començar a tractar les palmeres amb la tècnica de l’endoteràpia, i durant aquest temps s’han tractat aproximadament 1.130 Phoenix canariensis, de les quals són moltes les afectades amb pudricions tot i que encara no sabem el percentatge real. A zones més humides l’afectació es més notable.

Un mes enrere es va formar una brigada d’endoteràpia pròpia per tractar les palmeres i es van aturar les seves tasques perquè van trobar molts exemplars amb pudricions a la zona d’aplicació i s’han estat dedicant a comprovar les palmeres tractades fins a les hores. Tot i que no s’hagin revisat totes encara s’han reprès les aplicacions.

El problema s’atribueix al sistema utilitzat per introduir el còctel fitosanitari al estip de les palmeres que s’havien fet amb pistola i a partir d’ara s’aplicarà mitjançant una xeringuilla de forma manual. Es creu que ha sigut aquest el problema, però no s’ha fet cap estudi extern. Tampoc tenim noticia de si la empresa que va tractar aquestes palmeres s’ha trobat el problema arreu i quines solucions proposa.  

Restem a l’espera de saber amb concreció les dades per tal de fer-nos una idea aproximada de la magnitud del problema i de les solucions que s’adoptin tant per minimitzar el risc de trencament com per evitar que aquestes pudricions avancin o es desenvolupin amb els nous tractaments.                                                  

divendres, 5 de juliol del 2013

SARDINADA



El próximo jueves 11 de julio
a las 15:30 horas

SARDINADA

En CGT, Vía Layetana 18 9ª planta

Hace falta confirmar asistencia

El precio será el escote de las
sardinas y de las ensaladas

Llamar a Bartolo al tel. 650 588632
o Vero 647671771

dimarts, 2 de juliol del 2013

Males Herbes estiu 2013


La Síndica de Greuges de Barcelona certifica el chantaje de la Dirección de Parcs i Jardins


En agosto de 2012 ante el agravio comparativo que ejercía la dirección del Institut a la hora de efectuar las jubilaciones parciales, que por un lado reconocía el derecho y realizaba las jubilaciones parciales a los trabajadores del colegio de técnicos, mientras se negaba el mismo derecho a la jubilación parcial a l@s trabajador@s de oficios, se puso una demanda en la Síndica de Greuges de Barcelona por la discriminación y arbitrariedad que sufren una parte de los trabajadores de la plantilla de Parcs i Jardins
El pasado 17 de junio recibimos respuesta de la Síndica de Greuges de Barcelona al conflicto planteado por la sección sindical de la CGT ante los abusos de poder y la discriminación que se estaba dando con las jubilaciones parciales en el I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona. 
La respuesta da toda la razón a la CGT y reconoce que la Dirección del Instituto vulneró la legalidad:                                                  
«Després d’estudiar detingudament la vostra queixa, i d’analitzar els fets i la normativa aplicable, he decidit estimar-la, es a dir, considero que l’Institut Municipal de Parcs i Jardins no ha aplicat acuradament les disposicions legals vigents en matèria de jubilacions parcials per al personal laboral que té adscrit.»
Y tras explicar en 7 folios los motivos por los que estima nuestra queja dice:  
«...he recomanat a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que atengui les peticions de jubilacions parcials dels treballadors que resten en espera, sempre que reuneixin els requisits legals per acollir-s’hi, i que formalitzi els contractes de relleu segons la Borsa de Peons o una altra d’anàloga que estigui en vigor.»
No se le escapa a nadie que la respuesta de la Síndica llega un poco tarde, todo ello a causa del retraso reiterado (a conciencia) en la entrega de la documentación que la Síndica solicitó en varias ocasiones a la Dirección de Recursos Humanos de Parcs i Jardins. Reconoce de esta manera que la denuncia de la CGT ante el chantaje de la empresa en la negociación de convenio no era descabellada y que respondía a una estrategia ilegal y premeditada. Y aunque la respuesta de la Síndica llega tarde y después de la firma de un acuerdo marcado por los despidos de relevistas y la retención de jubilables muestran el talante de una dirección para la cual todo vale aunque sea ilegal con tal de imponer sus intereses.
Es  a causa de la presión ejercida mediante este chantaje que la dirección consiguió un acuerdo de convenio que  vació de contenido todo lo referente a las garantías del servicio público, que reduce la plantilla y consolida la pérdida de poder adquisitivo.
La dirección del Institut no tuvo ningún reparo en despedir a 14 compañer@s de Parcs i Jardins que quedaron de patitas en la calle injustamente (algunos durante año y medio) y en negar la posibilidad de jubilación parcial a un@s veintitant@s trabajador@s para imponer sus objetivos.