divendres, 25 d’abril de 2014

MANIFESTACIÓ 1 DE MAIG

MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA

1 DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I

Si hi ha una cosa tan incommovible i rígid com la pedra, això és, sens dubte, la nostra classe política i els que ens governen, encara que no ens representen. Les recents mobilitzacions a Barcelona (29 de març) i les marxes a Madrid del dia 22 de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació, ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.

La classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies, la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns més, són el problema .

El moment actual és un moment de lluita i reivindicació. No una altra cosa ha estat fent l’anarcosindicalisme al llarg de la història; una història que té un punt de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que es van endur la vida dels que lluitaven per la dignitat i els drets de la classe treballadora i als que honrem en aquesta data, al costat de tot / es els que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions de vida, alguns dels quals segueixen enterrats a les cunetes d’aquest país, per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i convergents, devots de sagristia.

Davant la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant als treballadors/es a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre va dessagnant a la classe treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la nostra feina.

La consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social és una necessitat ja que els enemic són els mateixos. Per això la CGT està implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la participació i la solidaritat.

La defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de tots / es els que lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.

VISCA EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME