dimarts, 15 de març de 2016

La primavera de les municipalitzacions

Si vius o treballes a Barcelona i t’importen els drets dels treballadors i treballadores no és difícil que t’hagis fixat en la plantilla de Parcs i Jardins de la ciutat. Sempre mobilitzats pel verd urbà, sempre presents en les lluites dels diferents col·lectius. Un exemple per la resta de la classe obrera.
La manca absoluta d’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) des de l’any 2008 i amb insuficients OPO’s en el passat ha fet impossible encarar les feines que té encomanades aquest Institut Municipal i ha provocat la inevitable mobilització de la plantilla. Els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins tenen organització pròpia, conscient i necessària.
Quina solució van dur a terme els diferents governs municipals a aquesta problemàtica? L’externalització dels serveis propis en benefici de les empreses privades del sector. Cap novetat en el front privatitzador, ja sigui amb PSC i ICV-EUiA o amb CiU. El mateix problema, la mateixa resposta.
En aquest moment en que la Llei de Pressupostos General de l’Estat (LPGE) restringeix la contractació pública de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, la seva plantilla es troba molt envellida, amb més del 60% dels treballadors i treballadores per sobre dels 50 anys, amb un gran número de persones amb restriccions laborals per motius de salut i amb una ràtio de 0’93 treballadores per hectàrea, quan el propi conveni col·lectiu en marca 1’2.
És una realitat que la zona verda del nostre municipi ha estat creixent constantment des dels anys 90, i que aquest increment de zona verda hauria de representar un augment dels recursos. No obstant, la manca de personal ha incrementat el nivell de privatització i no ha beneficiat la qualitat del servei. Tot al contrari, els estudis que han dut a terme diferents municipis en crisi pressupostària (no seria el cas de Barcelona) indiquen com a solució als seus problemes econòmics la remunicipalització dels serveis.
La LPGE, malgrat les restriccions en la contractació, obre les portes a que les administracions, fent una consideració de les necessitats essencials que tenen, puguin contractar personal propi per dotar les seves plantilles de treballadors i treballadores per oferir als veïns i veïnes uns serveis municipals que assegurin que les seves necessitats estiguin cobertes.
Com que no existeix una definició legal de servei essencial, resta en mans de cada administració la determinació de quins serveis prestats són essencials. En aquest sentit, convé aclarir que servei essencial no és sinònim de servei obligatori. Aquests últims són els recollits en l’article 26 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i en tant que obligatoris podrien considerar-se essencials, però no són els únics. De fet, es podria considerar que servei essencial és tot aquell servei absolutament necessari pel benestar dels veïns i veïnes i que permet assegurar el funcionament regular de la pròpia entitat local.
En aquest sentit, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha de ser considerat un servei essencial per la seva pròpia naturalesa i per les feines que li té encomanades l’Ajuntament, entre elles la recollida, el tractament i l’aprofitament dels residus vegetals de la ciutat, el tractament d’aigües freàtiques per reg, el control de la qualitat de l’aigua de reg a tota la ciutat i el control dels consums o la cura del patrimoni verd de la ciutat
És temps de primavera. Fem florir la municipalització dels serveis essencials de la nostra ciutat. Els veïns i veïnes i la plantilla de Parcs i Jardins s’ho mereixen.
Maria José Lecha és regidora de l'Ajuntament de Barcelona per la  CUP Capgirem Barcelona

Publicat a El Diari del Treball