males herbes

Acta secció nº 16 Comissió Negociadora

2012-01-30T12:57:00.002+02:00

La CGT considera l’Acord Patronal-CCOO-UGT un robatori als i les treballadores

2012-01-28T00:32:00.002+02:00

LA CGT CONSIDERA ÈTICAMENT REPUGNANT L’ACORD SIGNAT PER CCOO - UGT AMB LA CEOE I CEPYME

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l’hem de pagar…

El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del "II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014" pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials …

L’Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades per govern d’aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d’Unió Europa amb Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l’empresa, sistemes de promoció, mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del conveni, modificar-les i lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un "cost variable": acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets laborals, d’aposta per un model de negociació col·lectiva que s’aproximi a l’empresa, a la individualització de les relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.

Per a la CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.

Amb la signatura d’aquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa dels drets de les i els treballadors.

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu …, de la crisi del sistema financer i l’única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les en la misèria.

Amb aquest tipus d’acords, els millors gestors del capitalisme són els "sindicats institucionals" com a forces racionalitzadores i disciplinades de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.

Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S’obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d’impostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … "negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics, els banquers.

Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant d’aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat, l’individualisme.

Al carrer!

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

http://cgt.org.es/spip.php?article2290

Quedem per la Manifestació de demà, dissabte 28 de gener

2012-01-27T13:33:00.001+02:00

TOTHOM AL CARRER

Demà 28 de gener participarem a la manifestació:
"No a la dictadura financera, aturem les retallades"
convocada pel Fòrum Social Català.

Els companys/es de Parcs i Jardins hem quedat a les 17 hores a les portes del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya/Portal de l’Àngel.
Porteu-vos roba identificativa de Parcs.

“El acuerdo es perjudicial para los trabajadores” Entrevista con Luis González, miembro del Consejo Confederal de CC.OO

2012-01-27T10:54:00.004+02:00

Los máximos órganos de UGT y CCOO aprobaron un nuevo acuerdo de negociación colectiva con la Patronal, que supone más sacrificios salariales, una mayor flexibilidad laboral. Entrevistamos a Luis González, uno de los 14 miembros del Consejo Confederal de CC.OO. que votaron en contra de la firma Kaosenlared

Información Obrera: ¿Otro acuerdo de moderación salarial?
Luis González: Yo no hablaría de moderación salarial. Es un acuerdo de pérdida de poder adquisitivo de los trabajadores. La mayoría de los oradores en el propio Consejo Confederal reconoció que se trata de hacer sacrificios salariales. Un 0,5% de subida máxima en 2012, un 0,6% de subida máxima en 2013 y en 2014 ya se verá, pero no en función del IPC, sino de lo que crezca el PIB. Y se cargan la cláusula de revisión salarial

IO: ¿Cómo queda la revisión salarial?
LG: Desde hace años, los convenios actualizaban la subida salarial en función de la subida del IPC real, para proteger el poder adquisitivo de los salarios. Ahora eso desaparece. Sólo se aplicará la cláusula si el IPC sube más del 2% (la que supone admitir una pérdida del 1,5%) y encima esa pérdida de poder adquisitivo se recuperará en una paga única y no se actualizará en tablas. Es decir, que la pérdida de poder adquisitivo se perpetuará. Y encima si sube el petróleo, esa subida no se tendrá en cuenta

IO: ¿Cómo es eso de la subida del petróleo?
LG: El acuerdo prevé que si el barril Brent sube más de un 10%, esa subida no se tomará en cuenta para la revisión salarial. La subida del petróleo la pagan los salarios de los trabajadores. O sea, que si los EE.UU. atacan a Irán y sube el petróleo, lo pagaremos los trabajadores con más pérdida de poder adquisitivo

IO: En situación de crisis, nos dicen que hay que aceptar sacrificios salariales. ¿Tú qué opinas?
LG: Cuando no había crisis, nos decían que había que tener moderación salarial. Ahora, que para fomentar la competividad de las empresas, y que no suban los precios, hay que rebajar los salarios reales. Pero los salarios ni son los culpables de la crisis, ni son lo que más influye en los precios. Por ejemplo, en el automóvil, los salarios suponen menos del 10% del precio del vehículo. Además, los trabajadores no pueden aguantar más rebajas de salarios. De 15,6 millones de asalariados en 2009, 10,8 (más del 69%) cobran menos de 1.100 euros brutos al mes. En total, 16,7 millones de asalariados, desempleados y pensionistas, cobran menos de 1.100 euros brutos, y sólo 7 millones cobran más de 1.100 euros.

IO: Pero el acuerdo ¿No habla de moderar precios y beneficios empresariales?
LG: A diferencia de los salarios, donde los límites de las subidas se especifican claramente, de los beneficios sólo hay una declaración de intenciones de que deben destinarse a inversiones. No se dice nada de porcentajes.

IO: Los defensores del acuerdo dicen que se ha preservado la estructura de la negociación colectiva y los convenios provinciales.
LG: Eso es bastante relativo. El acuerdo dice que los convenios sectoriales deben propiciar la negociación en la empresa de jornada, funciones y salarios, es decir, de las partes más importantes de los convenios. Y además dice que los convenios provinciales deben potenciar la flexibilidad en las empresas. O sea, sobre le papel sigue habiendo convenios sectoriales, incluso provinciales, pero en la práctica quedan muy vacíos de contenido.

IO: Justifican la firma diciendo que era necesario un acuerdo para preservar el empleo…
LG: Eso sería tanto como decir que son lo salarios los responsables del paro. Además, el FMI y la mayoría de expertos prevén 500.000 parados más en 2012 por la recesión que provocan los Planes de Ajuste que el gobierno ha hecho, al dictado del FMI y la Unión Europea .

IO: El acuerdo pone mucho énfasis en la flexibilidad interna para preservar el empleo. ¿Tú qué opinas?
LG: Yo creo que, en líneas generales, la flexibilidad interna no crea empleo, sino que lo destruye. Por ejemplo, el acuerdo prevé que la distribución de la jornada debe ser irregular, “a fin de evitar las horas extraordinarias o la contratación temporal”. Pero esos contratos temporales, de sustitución, de campaña, dan de comer a muchos trabajadores. Para el Corte Inglés, por ejemplo, la distribución irregular permite aumentar la jornada en navidades y rebajas a la plantilla en vez de contratar gente. Luego se dan más descansos cuando hay menos trabajo. Hasta un 10% de jornada irregular (que pueden ser 170 horas al año), más una bolsa de cinco días. Pero incluso más, el empresario puede aplicar, además de esa flexibilidad “ordinaria” y otra “extraordinaria”, y flexibilidad salarial

IO: ¿Qué supondría esa flexibilidad en tu sector, la sanidad?
LG: Por ejemplo, cubrir el periodo de alta frecuentación de urgencias por la epidemia de gripe aumentando la jornada de la plantilla o añadiendo días de trabajo en esas fechas en lugar de contratar refuerzos. O cubrirlas bajas recurriendo a la bolsa de 5 días que hemos puesto a disposición del patrón en vez de contratar sustitutos. Miles de trabajadores de la sanidad viven de esos contratos de refuerzo o de sustitución.

IO: ¿La flexibilidad se refiere sólo a jornada?
LG: No. Llega mucho más lejos. También se acepta más movilidad funcional, sin más límites que los grupos profesionales o la exigencia legal de cualificación. Un auxiliar administrativo podría hacer de telefonista, o de mecánico, de electricista, de fontanero o de ad

IO: ¿Y eso de la flexibilidad “extraordinaria”?
LG: No se sabe qué es. No está regulado qué se considera “extraordinario”. Pero le da enormes potestades al empresario para modificar la jornada por encima del 10% y los 5 días, o de movilidad funcional fuera del grupo profesional. Lo único que hay que alegar son “razones organizativas, técnicas o de producción”.

IO: ¿Y en cuanto a la flexibilidad salarial?
LG: El acuerdo establece que una parte del salario debe ser variable, en función de la situación y resultados de la empresa. Y ata a los sindicatos a la reforma del negociación colectiva impuesta por el gobierno Zapatero y que UGT y CCOO rechazaron en su día, para modificar la estructura y la cuantía del salario mediante acuerdos de empresa.

IO: Pero todo eso nos dicen que debe hacerse negociando con los representantes de los trabajadores…
LG: Eso dice en teoría el texto del acuerdo, pero hecha la ley, hecha la trampa. Basta con que en una empresa el patrón amenace con despidos para conseguir cargarse el convenio sectorial. Y si los sindicatos de la empresa no tragan, el empresario hará elegir una representación a su gusto para poder imponer la rebaja generalizada del convenio.

IO: Pero si no hubiera habido acuerdo, ¿No habría legislado el gobierno y sería peor?
LG: El gobierno ya ha dicho que el acuerdo no le basta, que va legislar para ir más lejos. Como ha pasado ya otras veces, aprovecha las concesiones de los dirigentes de nuestros sindicatos para ir más lejos. El gobierno actúa en función de los que le dictan el FMI, la Unión Europea, la señora Merkel. Y éstos, a su vez, obedecen al capital financiero, a los “mercados”. Y los mercados quieren más carne. Este acuerdo no garantiza nada, como reconoció el propio Toxo en nuestro Consejo Confederal. Los hechos demuetran que la politica del mal menor nos lleva al abismo. Por ejemplo, firmaron el ASE, que recorta las pensiones. Y ¿cuál ha sido el balance de la firma ? Ya anuncian otra contrarreforma.

IO: ¿Cuál es entonces, tu valoración global del acuerdo?
LG: Como ya he explicado, es muy perjudicial para los trabajadores y para el empleo. Pero, además, debilita a los sindicatos. Muchos trabajadores y muchos cuadros sindicales lo rechazan. La brecha entre dirigentes y cuadros y bases sindicales que se creó con el acuerdo de pensiones,, la brecha entre las cúpulas y los trabajadores de a pie –por no hablar de los jóvenes- se va a ampliar. Y con la que está cayendo, necesitaríamos, más que nunca, sindicatos fuertes y bien implantados.
En todas partes hay una reaccion unánime contra los recortes. Los enseñantes, los trabajadores de la sanidad, de todos los servicios públicos, se dirigen a sus sindicatos par que actúne unidos. La verdadera unidad no es firmar juntos las exigencias de la patronal, sino exigir juntos la retirada de los planes de ajuste, que como todo el mundo reconoce solo van a agravar aún más la situacion.

IO: ¿Qué va pasar ahora?
LG: Hay un gran rechazo al acuerdo, que, además, se ha aprobado a toda prisa y prácticamente si participación del conjunto del sindicato. Me consta que ya algunas instancias sindicales lo han rechazado, y seguro que habrá más que lo hagan. Estoy convencido de que la cuestión no ha sido aún decidida, y que el propio desarrollo de la lucha de clases puede acabar por tumbar este acuerdo.
Lo que realmmente pide la clase obrera noes resignación y aceptar un recorte tras otro, o firmarlos apelando al «mal menor». Es la movilización unida en defensa del salario, contra los despidos … o sea, la unión de todas las organizaciones para echar abajo los planes de ajuste impuestos por las instituciones del Capital financiero especulativo:la Unión Europea y el FMI

Ver información sobre campaña por la retirada de la firma

De nuevo NOS VENDEN

2012-01-26T13:08:00.008+02:00

Las cúpulas sindicales de CCOO y UGT consuman una nueva traición a la clase trabajadora.

Firman un pacto de recorte de salarios y derechos

Si hace un año, los dirigentes de CCOO y UGT y la patronal firmaron el pensionazo (jubilación a los 67), ahora, con el nuevo pacto firmado, los trabajadores perderán, junto a otros derechos, poder adquisitivo los próximos 3 años, aumentará la flexibilidad horaria y habrá descuelgue de empresas del convenio. Todo ello en medio de ajustes económicos (en sanidad, enseñanza, gasto social…), subidas de precios, aumento de impuestos…

Un pacto que, en palabras del propio Méndez, es de "renuncia", y que ni siquiera evitará que el gobierno complete la agresión con una reforma laboral, que ellos le han servido en bandeja y que, con la que está cayendo, intenta maniatar la capacidad de movilización de los trabajadores. Un servicio al capital más, el enésimo, de esta casta de burócratas y vividores dedicados a colaborar en que la crisis la paguemos quienes no la hemos provocado y cuyos privilegios nacen de su capacidad de vender derechos de la clase trabajadora, a la que dicen representar y en cuyo nombre firman sin el menor escrúpulo una renuncia de derechos tras otra. Parece evidente que, si la clase trabajadora quiere mantener y recuperar sus derechos (y su capacidad de lucha sin la cual tales derechos no existirían) es imprescindible desembarazarse de agentes del capital sin escrúpulos como éstos.

Vuelven a llegar a acuerdos lesivos para la clase trabajadora sin tener en cuenta a sus bases, sus afiliados, son las cúpulas sindicales las que deciden por todos. Si no te representan decide, actúa. Tenemos que recuperar el sindicalismo de clase, democrático, asambleario y combativo, frente al sindicalismo degenerado de conciliación, burocrático y desmovilizador. Es una tarea urgente a la que deberían aplicarse, con el mayor sentido unitario, el sindicalismo alternativo, empezando por organizar la oposición a este pacto infame en las empresas y sectores con la participación de todos los trabajadores.

La memoria de clase (la obrera) nos recuerda continuamente que lo que hoy nos están quitando y lo que aún nos quieren robar es el fruto del esfuerzo de muchas generaciones de obreros que con sus luchas conquistaron y nos legaron. No podemos seguir perdiendo derechos en un retroceso sin freno, debemos defender nuestro presente y el futuro de nuestros hijos.

Preacord reforma laboral CCOO-CEOE-UGT-CEPYME salarial 2012

View more documents from CGT Catalunya

Preacord reforma laboral CCOO-CEOE-UGT-CEPYME desvinculació convenis 2012

View more documents from CGT Catalunya

Preacord reforma laboral CCOO-CEOE-UGT-CEPYME negociacio col.lectiva 2012

View more documents from CGT Catalunya

Preacord reforma laboral CCOO-CEOE-UGT-CEPYME flexibilitat interna 2012

View more documents from CGT Catalunya

Manifestació a Barcelona el 28 de gener convocada pel FSCat: "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

2012-01-26T00:34:00.001+02:00

Crida a la manifestació #28G

"No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Dissabte 28 de gener a les 17h. a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere (Barcelona)

Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat sobre el procés del Fòrum Social Català 2012 a les 11h a ÀgoraCatalunya a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya)

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb la Plataforma Prou Retallades que anunciarà el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

www.forumsocialcatala.cat

info@forumsocialcatala.cat

Facebook https://www.facebook.com/pages/F%C3%B2rum-Social-Catal%C3%A0/256905977117

Twitter: @FSCat2012 #FSCat #FSCat2012

Fòrum Social Català 2012

Video Ruta Biófila 2011

2012-01-24T02:53:00.001+02:00

"A través dels parcs i jardins de Barcelona, la Ruta biòfila ens apropa al jardí Costa i Llobera, al parc del Centre del Poble Nou, als antiaeris del Parc dels Tres Turons, al jardí Eclèctic del Laberint d'Horta i a la masia de Can Soler a Collserola i més..."

La biofília, els nostres lligams innats amb tot el que es viu, i la història de la nostra ciutat fan de fil conductor de la Ruta.

ASAMBLEA DE TRABAJADORES

2012-01-22T11:10:00.005+02:00

Jueves 26 de enero 2012 a las 17:30h en Vía Layetana, 18 9ª planta

LA CGT CONVOCA ASAMBLEA DE TRABAJADORES

-. Situació actual a l’Institut
Interinajes, contratos de relevo y jubilación parcial

-. Calendario de movilizaciones
Campaña en defensa del patrimonio Verde de la ciudad

-. Permacultura

Es necesaria la participación de tod@s para poder frenar la voluntad privatizadora

La plantilla de Parcs i Jardins es mobilitza contra la privatització

2012-01-22T01:32:00.001+02:00

DIRECTA 256 • 11 de gener de 2012 • així està el pati • pàgina 9

BARCELONA • ES DESCOBREIX UN INFORME ON ES RECULL LA INTENCIÓ DE L’AJUNTAMENT D’EXTERNALITZAR L’EMPRESA PÚBLICA

Sílvia Abadia
redaccio@setmanaridirecta.info

Durant les darreres setmanes, la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona ha iniciat una campanya de denúncia contra la intenció de l’Ajuntament de privatitzar el servei públic. 200 treballadores de Parcs i Jardins es van manifestar contra la privatització de l’empresa pública el divendres 24 de desembre. Després de fer una assemblea general que va comptar amb la participació de prop de 400 persones, bona part de les treballadores van iniciar una marxa pels carrers de Barcelona des de la rambla de Santa Mònica fins a la plaça de Sant Jaume, on van finalitzar la protesta.
Les sospites de privatització de l’empresa municipal es van confirmar el 14 de desembre amb l’arribada d’una carta anònima a l’oficina de Parcs i Jardins de Barcelona. Es tractava d’un informe de l’empresa Konsac-Group (empresa d’assessorament en recursos humans) encarregat per l’Ajuntament de Barcelona que anunciava tres possibles estratègies per privatitzar Parcs i Jardins en la seva totalitat. Només dos dies abans, el comitè d’empresa, les diferents seccions sindicals i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) havien denunciat la situació de desmantellament en què es troba Parcs i Jardins. A la roda de premsa, entre d’altres aspectes, es va rebutjar la política de contractació i es va exigir una auditoria que estudiés l’externalització reiterada de diversos serveis de Parcs i Jardins.
L’informe, però, va deixar més clares que mai les intencions de l’Ajuntament de privatitzar el que, fins ara, ha estat l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El contingut del document estudia tres vies possibles per a la privatització de Parcs i Jardins: la subrogació de tot el personal a una empresa privada, l’externalització de la plantilla en diferents fases segons les àrees i l’acomiadament de tota la plantilla amb indemnitzacions. El document, fa una anàlisi dels pros i els contres de cada via i conclou que la primera opció és la menys problemàtica. L’informe no analitza en cap moment els avantatges que podria implicar externalitzar Parcs i Jardins i es limita a fer un estudi estratègic de com privatitzar la institució pública sense que això comporti fortes mobilitzacions de la plantilla ni tampoc ressonància pública.
Externalitzacions continuades
Fins ara, però, l’estratègia de descapitalització de la institució pública ha estat latent, mitjançant la no contractació de personal necessari i, en conseqüència, l’externalització de serveis a empreses privades. De fet, l’Ajuntament barceloní va justificar aquesta dinàmica dient que “atès que el personal i els mitjans dels quals disposa (Parcs i Jardins) no són suficients per atendre la demanda que es planteja en aquest sentit, s’aconsella procedir a la contractació externa”. Així, durant els darrers tres anys, Parcs i Jardins ha externalitzat fins un 30% dels serveis necessaris per a la cura i el manteniment de les zones verdes –especialment els serveis tècnics–, entre ells, el manteniment dels jocs infantils, la poda de part de l’arbrat, els tractaments fitosanitaris i, també, l’adjudicació del manteniment de parcs com el de la Guineueta, el de Monterols, el Turó Parc o el Parc de les Aigües, entre d’altres, tots ells encomanats a empreses privades que contracten personal amb discapacitats físiques o psíquiques sota un programa d’inserció laboral. El comitè d’empresa de Parcs i Jardins, però, reclama que “la integració de persones amb discapacitat es faci contractant aquests treballadors amb brigades pròpies i sous raonables”. També denuncia que els sous que cobren són molt baixos. La descapitalització de l’empresa també ha suposat la inutilització d’infraestructura pròpia, com el servei de manteniment dels més de 200 vehicles amb què compta Parcs i Jardins.
En aquests moments, no hi ha personal que faci aquestes tasques i, per tant, el servei el cobreixen cinc tallers privats diferents que suposen un cost de 450.000 euros. En la mateixa direcció, també s’està prioritzant el lloguer de vehicles (molts amb conductora inclosa) per davant de la compra. La disminució dels treballs per a terceres és un altra pota del procés de descapitalització de Parcs i Jardins, que ha reduït la comercialització de tasques fins a un 61% en dos anys, de tres a 1,8 milions d’euros. Precisament, la comercialització a terceres és l’excusa que va posar Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins) l’any 2005 quan va forçar la reconversió de l’institut en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL) com a única sortida per poder donar cobertura als treballs a terceres.
D’Institut Municipal a EPEL
L’any 1979, amb l’arribada dels partits democràtics, la gestió de les zones verdes de Barcelona es va cedir a les institucions públiques i es va crear el Servei Municipal de Parcs i Jardins, ens encarregat de la gestió i l’execució directes de les zones verdes de la ciutat. L’any 1992, amb l’ampliació de les zones verdes que va suposar la remodelació de bona part de la ciutat arran de la celebració de les Olimpíades, l’Ajuntament va intentar convertir aquest servei públic en una societat anònima, però el rebuig i les fortes mobilitzacions de la plantilla ho van impedir. D’aquesta manera, es va guanyar la creació de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que comptava amb uns estatuts que beneficiaven les condicions laborals del personal treballador i el caràcter públic de l’entitat. L’any 2005, però, amb l’excusa de poder continuar amb l’activitat comercial que oferia Parcs i Jardins a terceres –i que només suposava el 9% de la seva activitat econòmica–, Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut) va transformar l’ens en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL). Va ser llavors quan va començar la política d’externalitzacions.

La CUP de Barcelona, amb els jardiners i les jardineres

2012-01-21T01:40:00.000+02:00

Actualment el 30% del pressupost de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja està privatitzat, com a conseqüència de la seva transformació en entitat pública empresarial local l’any 2005, quan ICV el dirigia i van començar les externalitzacions. Si es fes realitat l’amenaça d’una privatització total per part del govern municipal de CiU, el patrimoni verd de la ciutat patirà un procés de degradació i es convertirà en objecte d’una gran operació especulativa.
Barcelona necessita protegir els seus parcs i jardins de qualsevol procés de mercantilització, ampliar-los i afavorir-ne una gestió compartida en la qual els veïns i les veïnes hi puguin participar directament. Cal una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible i amb condicions dignes per als jardiners i les jardiners que cuiden el verd de la nostra ciutat.
Celebrem que els treballadors i les treballadores de Parcs i Jardins hagin iniciat un procés de mobilització i vulguin obrir un debat social sobre la necessitat d’un servei de jardineria amb caràcter social, participatiu, transparent, obert a la ciutat i oposat als interessos de l’elit politico-administrativa que pretén lucrar-se’n.
Dècades enrere, el moviment veïnal va ser determinant a l’hora de reivindicar el patrimoni dels parcs i jardins de la ciutat com a patrimoni popular. Avui com ahir, el compromís amb la salut pública i una ciutat més ecològica i sostenible és indissociable de la lluita per una ciutat socialment justa.

http://barcelona.cup.cat/noticia/la-cup-de-barcelona-amb-els-jardiners-i-les-jardineres

Desconstruint la ciutat de les persones

2012-01-19T18:23:00.000+02:00

FULL INFORMATIU GENER 2012

2012-01-18T13:30:00.002+02:00

LLEGIR FULL INFORMATIU GENER 2012

MANIFEST EN PDF per imprimir

MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES ALS SERVEIS PÚBLICS

2012-01-17T16:39:00.000+02:00

Debat obert sobre el futur del Park Güell: escenaris alternatius

2012-01-15T18:21:00.004+02:00

Davant la proposta del tancament del Parc Güell per part de l’ajuntament de Barcelona i donada la manca d’espais pel debat públic, us convidem a participar en un debat obert amb l’objectiu d’elaborar propostes alternatives al tancament del Parc Güell. Propostes construïdes des de comunitat i per al benefici comunitari que permetin elaborar un document sintètic col·lectiu que respongui als motius exposats per part del govern municipal per tancar el parc. Alternatives que serveixin per, entre altres, minimitzar l’impacte de la presència turística al parc i als barris del seu voltant; crear sistemes de redistribució de la riquesa generada al parc per a la seva millora i manteniment; i recuperar el parc com a espai públic ciutadà.

Durant el debat – dinamitzat i estructurat – es recolliran i debatran les propostes aportades pels assistents i posteriorment s’elaborarà un document sintètic d’aquestes propostes amb llicència Creative Commons per tal que tothom qui vulgui el pugui reivindicar.

Tens idees per evitar el tancament del Parc Güell? Ara és el moment, vine a dir la teva.

dimarts 17 de gener
Hora des de les 19:30 fins a les 22:30

On

Bodega La Riera, Av. Vallcarca, 81

Procuració tècnica per La Trama Urbana

Amb el suport de: FAVB, SOS Park Güell i Assemblea Muntanya
Bodega La Riera, Av. Vallcarca, 81

RECOLZEM EL MANIFEST

2012-01-13T00:17:00.000+02:00

Os demanem la vostre implicació en la cerca d’adhesions al Manifest, que juntament amb la FAVB, hem elaborat en defensa del patrimoni verd de la ciutat i contra la amenaçadora privatització d’aquest servei. Aquestes adhesions poden ser associacions de veins, entitats, AMPA’s, plataformes ciutadanes, asamblees de barri...
Per nosaltres es molt important aconseguir el màxim d’adhesions per tal de visualitzar el recolzament social.

"Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat"

Els parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i de l’esforç pel manteniment d'aquests espais per part de la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant d'aquest patrimoni, amb l'objectiu d'ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interessos privats a través de la seva gestió.

La transformació de l’Institut en entitat pública empresarial local, l’any 2005, va suposar una ruptura respecte al model de gestió directa que el primer ajuntament democràtic havia recuperat als anys 80. En aquella etapa, el manteniment de la jardineria de Barcelona va ser un referent reconegut arreu. Des de llavors fins avui, Parcs i Jardins ha sofert la externalització -del 30 % dels treballs encomanats- a empreses privades, que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral d’interessat descontrol, acaben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost inicial i sense assumpció de responsabilitats pels reiterats incompliments.

Amb la privatització del servei, estem tornant al model fracassat dels anys 60 i 70, quan el manteniment del verd de la ciutat estava en mans d’empreses privades que mantenien un servei degradat, amb pràctiques corruptes.

Per tot això:

Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que manté a cada ciutadà de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut.
Denunciem la política de privatització de serveis, actualment més del 30%, cedint a empreses privades el manteniment dels jocs infantils, part de la poda d'arbrat, tractaments fitosanitaris etc, renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, el qual també s'externalitza.
Mostrem el nostre rebuig a la política de contractació de personal. La supressió de la contractació de l’estiu, coincidint amb les vacances del personal fix (aprox. 80 eventuals), amb el consegüent deteriorament del verd, en èpoques de gran ús ciutadà. No es convoquen Ofertes Públiques d'Ocupació, obertes a tots els ciutadans, per tal de mantenir les ràtios necessàries per Ha. que permetin realitzar el manteniment suficient dels serveis encomanats. Es permet la contractació de personal (majoritàriament tècnic) sense procés selectiu conegut, ni tenint en compte els criteris de publicitat, mèrit i capacitat per accedir a un lloc de treball públic. Es vulnera l’acord signat l’any 2007 de Promoció de l’Ocupació a Parcs i Jardins, impedint l’accés a la jubilació parcial a persones que compleixen els requisits per fer-ho i nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de l'Institut.
Reclamem que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el control de la gestió del patrimoni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell d’Administració de Parcs i Jardins.
Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitzats, pel que fa al cost i la qualitat de servei prestada.
Exigim una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les grans inversions per la seva “posta a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais com el Parc Güell, a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb les que l’empresa privada ocupa espais públics, com la plaça Catalunya aquest Nadal amb la pista de patinatge. Mentre que la ocupació ciutadana de la Plaça pel moviment 15- M es va criminalitzar, l’autorització municipal pel seu ús nadalenc ha estat aprovada en temps rècord.

La política de reducció de plantilla i la creixent externalització de serveis mitjançant contractes a companyies privades, s’emmarquen en les polítiques de retallades que utilitzen d’excusa la crisi actual, sense entendre ni explicar a la ciutadania que la privatització implica pagar dues vegades, finançant el servei prestat per algú sovint mal pagat i en precari, i el guany empresarial d’intermediaris privilegiats. D’altra banda, es fomenta una elit polític-administrativa només dedicada a ordenar i parar la mà.

Es per tot això que els sota signants demanem el retorn al model de gestió directa amb personal propi que permeti dur a terme els treballs encomanats pels estatuts de l’Institut i que la ciutat mereix. Pel manteniment sostenible de la jardineria pública No a la privatització de Parcs i Jardins de Barcelona Barcelona, desembre 2011

- Comitè d'Empresa de l’I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona

- Seccions Sindicals de CCOO, CGT, UGT, USOC

- Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

http://favb.cat/node/634

Manifest en PDF per imprimir

Per enviar la adhesió: favb@favb.cat

Recurso contra la sentencia que dictamina la nulidad del Acuerdo

2012-01-11T16:01:00.003+02:00

Tal y como habíamos anunciado la Sección Sindical de CGT ha presentado el pasado 13 de diciembre el Recurso contra la sentencia de la sala 9 de lo Social que dictamina la nulidad del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009.

Posteriormente CCOO y parece ser que también la USOC, en el tiempo establecido que tenían, han presentado el Recurso.

Si el Recurso contra la sentencia, ya era de suma importancia por todo lo que representa a corto plazo (la no contratación de interinaje, el despido de 90 trabajadores y la perdida de más de 200 puestos de trabajo. Sumado a ello la negativa de la dirección a hacer jubilaciones parciales).

Después de ver el informe KONSAC donde nos dicen que para los objetivos de la dirección (la privatización total de Parcs i Jardins) es primordial que el Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 se considere “extinguido”. Y ello lo argumentan en las páginas 8 y 9 del informe explicando la importancia de los artículos 2.3 y 2.5 del Acuerdo (fundamentales para garantizar la continuidad del Servicio Público) y la necesidad para sus planes de que no sean vigentes.

Ahora el Recurso se convierte en VITAL para poder defendernos legalmente de sus intenciones.

Artículos del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 :

2.3. En el cas que, eventualment, determinades activitats, no es puguin portar a terme directament amb personal propi i degut a que no es tingui suficient infraestructura pròpia ni possibilitats de crear-ne, i d’acord amb el previst a l’Estatut dels Treballadors, l’Institut comunicarà, prèviament a qualsevol adjudicació, informe motivat al Comitè d’Empresa, com a òrgan de representació legal dels treballadors.

En els contractes de les activitats de jardineria no es permetrà la subcontractació

2.5. Tal i com s’especifica en l’article 33.2 dels Estatuts, en cas de dissolució de l’Institut, l’Ajuntament es subrogarà mitjançant el mecanisme de successió d’empresa en tots els drets i obligacions del personal que en aquell moment integri la plantilla laboral de l’Institut.

El canvi de titularitat total o parcial dels serveis de l’Institut facultarà els treballadors de la seva plantilla a optar per continuar adscrits a ell o bé per la subrogació en la plantilla del nou titular

Leer RECURSO

Seisachtheia

2012-01-07T18:50:00.001+02:00

Nuevamente desde Atenas, el escritor y helenista Pedro Olalla habla, como ciudadano, del problema común de la deuda desde una perspectiva global, enfatizando esta vez en la necesidad urgente de reivindicar desde la sociedad un cambio radical en la forma en que se crea el dinero.

Decret del Govern Rajoy: el PP penalitza a la majoria social

2012-01-05T09:44:00.000+02:00

El decret del PP continua la carrera de retallades suïcides per a la majoria social

El RD 20/2011 publicat l’últim dia de l’any, suposa una nova agressió a tot el cos de drets de la majoria social: treballadors i treballadores amb treball, funcionariat i personal laboral a les administracions públiques, joves en atur, persones dependents, pensionistes de qualsevol classe de pensió …

Així, els i les assalariades, suportaran dos terços dels 8.900 milions que suposa de retallada el RD 20/2011, per mitjà de la pujada de l’IRPF en les seves nòmines amb una mitjana de 3 / 5 punts a partir de febrer. El gravamen des 0,75 punts a 7 punts, es fa per trams, trobant-se en els trams d’ingressos baixos / mitjans (fins a 120.000 €) més del 99% de tots els i les declarants. En la forquilla de les rendes superiors a més de 240.000 € només trobem a l’1% de tots els i les declarants per IRPF. Cal recordar que els salaris baixos / mitjans suporten més del 90% dels ingressos per IRPF.

Per la seva banda, les grans fortunes, els rics, els empresaris i els banquers, tributen a través de l’Impost de Societats i dels xiringuitos financers com les SICAV i aquests tributs, no han estat tocats. Com tampoc s’ha ficat mà al frau fiscal concentrat en grans empreses i corporacions financeres (frau estimat en 74.000 milions d’euros) i com tampoc s’ha creat un impost sobre les grans fortunes i les transaccions financeres bilionàries, que diàriament especulen en els mercats .

Les persones que treballen en les administracions públiques, tornaran a patir rebaixes en els seus salaris un any més: ara se’ls augmenta l’IRPF, després perdran entre 2 / 5 punts, se’ls allarga la jornada setmanal en 2,5 hores el que suposa perdre una mitjana del 6,6% els seus salaris i no se’ls ha d’abonar el 0,3% de la massa salarial global per les seves pensions i no es contractarà a ningú. És un atemptat en tota regla contra els serveis públics, del comú, el de tots i totes.

Els 8,8 milions de pensionistes, amb pensions anuals que majoritàriament (més de 4,7 milions) no arriben a 641 € mensuals i 1,8 milions es troba entre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran incrementades les seves pensions 2012 en un 1%, és a dir, una mitjana mensual de 3,5 €. A més 6 milions d’aquests pensionistes perdran un 2,9% com a conseqüència de no revisar les pensions el 2011.

Als i les joves se’ls elimina les ajudes a l’habitatge, a les persones amb necessitats i dependents se’ls rebaixen les prestacions, a les persones més necessitades i excloses, es retallen les partides per a organitzacions socials que es dediquen a "pal·liar" necessitats que l’"Estat del Benestar" mai ha arribat a cobrir.

En conclusió, el cop de decret del PP aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior: robatori de rendes i drets a la majoria social (99% de la població i regal perquè els rics (1%, grans empresaris, financers, mercaders especuladors, executius i personal directiu, consellers d’empreses, banquers i monarques …) siguin cada vegada més rics, a costa d’una vida digna per a tothom i a costa de seguir agredint irreversiblement la vida al planeta.

L’1% de la població (les persones riques) que ingressen una mitjana anual de 600.000 euros; financers i inversors que especulen amb diners públics que reben a l’1% i fan pagar als estats i particulars el 5% - 8%; banquers i financers que reben milers de milions d’euros dels fons públics i especulen, roben i s’embutxaquen 2,34 milions d’euros en salaris; ministres d’economia que són responsables de la crisi financera causada per la banca d’inversió (LB), ministres de defensa que s’han passat tota la vida en empreses d’armament lucrant-se a costa de les armes i les guerres, presidents del govern i polítics amb patrimonis de 4 / 7 habitatges i més d’1 milió d’euros anuals en les seves declaracions …. Aquesta minoria de persones, NO ENS TREURAN DE LA CRISI, ja que el seu negoci es troba en crear-nos més i més crisi.

El 99% de la població: 18 milions de persones assalariades, 5 milions de persones parades, la joventut, els 8,8 milions de pensionistes, les persones dependents, les excloses, les necessitades, som els que PODEM i HEM sortir de les seves mentides, dels seus estafes socials, ecològiques, materials, civils … dient NO A LES SEVES LLEIS, desobeir.

Des de CGT cridem a la REVOLTA SOCIAL, A LA DESOBEDIÈNCIA DAVANT LA INJUSTÍCIA SOCIAL, LES SEVES LLEIS, que només causen empobriment i desigualtat, alhora que s’atempta cada dia més contra el medi natural, el clima, la terra.

SECRETARIAT PERMANENT DE LA CGT

La proposta de la Generalitat de fer pagar un euro per recepta: Copagament il·legal

2012-01-04T02:51:00.001+02:00

Com comença a ser tristament habitual, la Generalitat ignora de forma deliberada i flagrant el marc jurídic vigent i els límits de les competències que li són pròpies. El darrer exemple, la proposta de fer pagar un euro per recepta.

L’executiu català no és competent per obligar els usuaris dels serveis de salut pública a abonar un euro per cadascuna de les receptes expedides pels facultatius. La mesura, consistent a aplicar un peatge econòmic universal a l’hora d’accedir als fàrmacs que requereixen de prescripció mèdica, col·lideix frontalment amb l’ordenament jurídic estatal que, amb determinades limitacions perfectament definides, estableix l’obligació per part de l’Administració de dispensar gratuïtament als beneficiaris els medicaments que els facultatius considerin necessaris.

Les excepcions a aquesta regla general no tenen absolutament res a veure amb la pretensió de la Generalitat d’imposar una taxa que escapa a la seva capacitat normativa i que atempta contra un dels pilars bàsics de l’Estat de Dret. S’inclouen en aquest capítol d’excepcions les que afecten a determinats productes farmacèutics considerats no essencials (productes dietètics, per exemple) o l’obligació per part de determinats col·lectius –com seria el cas dels funcionaris inclosos en el MUFACE o els pensionistes adscrits al Règim de Classes Passives- de realitzar aportacions econòmiques complementàries.

Res a veure, però, amb la intenció d’establir un pagament general d’un euro per recepta mèdica. Mesura que, més enllà del caràcter legal o no de la seva aplicació, resulta profundament discriminatòria en la forma proposada, doncs afecta amb major intensitat a les rendes baixes i a les persones que, per les seves dolences i en contra de la seva voluntat, es veuen obligades a consumir majors quantitats de medicaments. Això per no parlar dels cas de les persones pensionistes on, malauradament, és molt habitual que coincideixin baixos ingressos i malalties cròniques.

Subterfugi legal

Per mirar d’escapar a l’evident il·legalitat de la mesura, la Generalitat ha realitzat una estrambòtica acrobàcia normativa: el pagament es presenta com una taxa sobre l’expedició de receptes i els usuaris hauran d’abonar l’euro directament a la farmàcia que, amb posterioritat, haurà de descomptar la quantitat recaptada de la factura que remet al Departament de Salut. Tot plegat amb l’única intenció de vulnerar la impossibilitat legal d’aplicar taxes a la sanitat pública, de caràcter gratuït segons la legislació espanyola.

Evidentment, però, la taxa d’expedició no és altra cosa que un subterfugi de fràgil arquitectura que només pretén amagar l’evidència de que la Generalitat intenta acabar amb uns preceptes legals que no li és donat alterar.

Col·lectiu Ronda

www.cronda.coop/Departaments/Juridic-Social/Recursos/Noticies/Copagament-il-legal

Trabajador de Parcs i Jardins ha resultado hoy herido leve en la espalda al caerle encima una farola

2012-01-02T17:05:00.003+02:00

02-01-2012 / 15:20 h

Barcelona, 2 ene (EFE).- Un operario de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona ha resultado hoy herido leve en la espalda al caerle encima una farola que se ha roto por su base, en la calle Marina, cuando el camión que conducía un compañero suyo ha dado marcha atrás y ha impactado contra la farola.

Según ha comprobado Efe en el lugar de los hechos, la farola, situada en la calle Marina, en la esquina que da a Casp, se ha roto casi por la base, lo que ha sorprendido al operario, que ha recibido el impacto de la farola en la espalda.

El operario estaba trabajando en la poda de una serie de palmeras que hay en la calle Marina.

Tras los hechos, que han ocurrido hacia las 13.50 horas del mediodía, el operario de Parcs i Jardins ha sido trasladado por una ambulancia del Sistema de Emergencias Médicas (SEM) al ambulatorio de Sant Martí, con una lesión leve en la espalda. EFE

jf/mg

Article publicat al ABC

Barcelona reducirá a la mitad sus plátanos

2012-01-02T17:00:00.000+02:00

Barcelona tiene previsto reducir a la mitad los árboles plataneros. Actualmente hay un total de 157.000 árboles en la ciudad, de los que 47.000 son árboles plataneros (Platanus hispanica), es decir, alrededor de un 30%. La cifra que baraja el área de Medi Ambient de l’Ajuntament es reducir esta especie en los próximos años hasta un 15%, lo que equivaldría a unos 23.550. “El plátano es el árbol mayoritario de la ciudad y nos hemos propuesto que ninguna especie supere el 15% del total. Tenemos cada vez más claro que en las ciudades es importante tener una alta biodiversidad porque no puedes tener una especie que sea muy mayoritaria porque el día que haya una problema o una enfermedad grave en alguna especie no podrás hacerle frente de ninguna manera”, explica Xavier Hernández, director de Serveis d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.

Esta medida será progresiva y se enmarca dentro de un proyecto que tiene como objetivo potenciar la biodiversidad de especies de árboles en la ciudad. “Esto es a largo plazo. No tenemos ninguna intención de cortar plátanos indiscriminadamente. Se bajará el número cuando se vayan muriendo por sí mismos o los retiremos si no pasan las inspecciones que realizamos para sustituirlos por otra especie adaptándola al espacio”, comenta explica Hernández.

Para ello, Medi Ambient ha analizado todas las calles de Barcelona documentando qué árbol hay actualmente en casa sitio y además ha hecho la simulación de cuál sería su sustituto más ideal en función del espacio cuando tenga que ser retirado el árbol por el motivo que sea. Así que una vez que se hayan realizados todos los cambios ninguna especie de árbol superaría el 15%. Eso sí, el árbol platanero seguirá presidiendo algunos de los lugares más emblemáticos de Barcelona. “El plátano seguirá siendo una de las especies más destacadas de la ciudad y seguramente la mayoritaria pero hemos de mantenerlo sobre todo donde cabe y donde es identitario, como en las Ramblas, Gran Via, paseo de Gràcia o la avenida Paral·lel”, afirma el director de Serveis d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.

“Es un debate que existe en Barcelona y si hay tal cantidad de árboles plataneros no sólo en Barcelona, sino en cualquier ciudad de clima mediterráneo, demuestra el fantástico árbol que es y lo bien que se adapta a la ciudad. Seguramente por su tipo de crecimiento se ha utilizado en algunos casos mal en calles pequeñas. Es una especie que no se tiene que potenciar sino que conservar y mantenerlos en los lugares donde pueda desarrollar todo su potencial ornamental, como en grandes avenidas y no en calles estrechas”, señala Xavier Fàbregas, profesor de la Escuela de Agricultura de Barcelona.

Nuevas especies
Después del Platanus hispanica, el segundo árbol más numeroso de Barcelona es el almez (Celtis australis), con cerca de 20.000 ejemplares, lo que supone alrededor de un 13% del total. En este caso la política municipal sería estabilizarlo más que potenciarlo. De las 200 especies de árboles que hay en la ciudad también se van introduciendo nuevas, especialmente las que son de porte pequeño y mediano para que se puedan plantar en calles más estrechas. En concreto, durante el 2011 se han plantado en la ciudad tres nuevas especies de árbol, incorporándose en calles remodeladas. El árbol de fuego (Brachychiton acerifolium), de porte mediano de 10 a 15 metros, un tipo de cerezo (Prunus avium), con una altura de hasta 15 metros, y una variedad de árbol platanero (Platanus platanor vallis clausa), de grandes dimensiones y de crecimiento medio con una altura de 35 metros, son las nuevas especies del arbolado de Barcelona. Los principales criterios para introducirlas han sido su tolerancia a la sequía, a la contaminación ambiental, a la salinidad y resistencia a altas temperaturas. Otros criterios que se tienen en cuenta para plantar nuevos ejemplares son el color. En este sentido, una de las opciones para dar más color a la ciudad es hacerlo a través de la plantación de rosas. En la actualidad se están plantando más de una docena de variedades de esta flor.

Los técnicos a la hora de incorporar un nuevo ejemplar también tienen en cuenta si produce alergias o no. “El árbol platanero produce alergias y la única ‘suerte’ es que es un periodo relativamente corto pero de mucha intensidad y sabemos que tiene un polen sin una dispersión muy grande, que no se va muy lejos donde está el plátano. Reduciendo este porcentaje al 15% lo que se hace realmente es fraccionar mucho las densidades grandes del plátano y las acumulaciones de polen en el lugar por metro cúbico bajan mucho”, dice Hernández. “En ciudades donde hay tanta cantidad de árboles la lucha contra las alergias es difícil pero yo creo que eso pasa por encontrar nuevas variedades que no florezcan”, añade Fàbregas.

¿Cómo reducir la mortalidad de los árboles?
Con el objetivo de reducir la mortalidad de los árboles plataneros, sobre todo de los jóvenes, la Escuela de Agricultura Barcelona en colaboración con el Ajuntament de Barcelona ha puesto en marcha un estudio que analiza los diferentes tipos de tierra y productos que ayuden a mejorar el arraigo de los árboles. Los expertos aseguran que hasta un 10% se mueren el primer año de su plantación. Según datos municipales, al año se realizan entre 2.500 y 3.000 replantaciones.

“El trabajo consiste en intentar minimizar la mortalidad es estas especies. En general, si analizamos las mortalidades que se producen el primer año la gran mayoría son por falta de agua. Si nosotros conseguimos regar bien el primer año, los árboles, en general, sobrevivirán”, explica Xavier Fàbregas, profesor de la Escuela de Agricultura de Barcelona y uno de los coordinadores del estudio. Las conclusiones generales de este trabajo se conocerán los próximos años y para ello se han plantado 48 árboles en el Viver municipal Tres Pins, en Montjuïc.

Césped de clima cálido
Otro aspecto innovador en la jardinería que ya trabaja Parcs i Jardins es la introducción en la ciudad del césped de clima cálido. Después de realizarse las pruebas en el Viver Tres Pins el Consistorio ha incorporado desde hace tiempo este césped en Barcelona. Se calcula que un 8% aproximadamente del césped total de la ciudad es de este tipo. El césped de clima cálido se suele plantar en obras nuevas con espacio verde o cuando se tiene que hacer una resiembra. “Entre las ventajas del césped de clima cálido están su poco consumo de agua y su crecimiento más lento por lo que también los trabajos de mantenimiento son menores”, concluye Hernández. En concreto, la superficie total nueva de césped implantada durante el año 2011 fue de 50.901 metros cuadrados.

Article publicat a la Vanguardia

El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos.

2012-01-02T02:36:00.000+02:00

EL CONSELL DE MINISTRES RETALLA 8900 MILIONS D’EUROS I FIXA EL DÈFICIT PÚBLIC PER AL 2011 en el 8% DOS PUNTS MÉS del previsible.

Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:

Congelació del salari mínim: 641 €

Congelació dels salaris dels funcionaris i els empleats públics per al 2012.

S’amplia la jornada laboral dels funcionaris a 37,5 hores.

La taxa de reposició de places en el sector públic serà ’zero’ excepte per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i inspecció d’Hisenda es situarà en el 10%.

Un "recàrrec complementari temporal en les rendes de treball i de capital", un augment de l’IRPF durant dos anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013 el 0,75% per l’esglaó inferior, i progressivament fins al 7% per a bases liquidables de 300.000 €.

Pujada en 1% de les pensions.

Es mantenen les prestacions per desocupació. Es prorroguen sis mesos a partir de febrer els 400 euros als aturats que ja hagin esgotat la prestació.

No es renova durant quatre anys l’ajuda a la renda d’emancipació (ajuda al lloguer - 210 €).

Es paralitza la llei de dependència. Es suspèn durant un any la incorporació de nous beneficiaris.

El magatzem nuclear (ATC) s’instal·larà al municipi de Conca de Villar de Cañas.

Es redueix l’assignació als partits polítics i les subvencions als sindicats i organitzacions empresarials en un 20 %. Se suprimeixen 30 direccions generals.

Es posposa al 2013 l’ampliació a quatre setmanes del permís per paternitat.

Se suprimeix el cànon digital i es modifica per un sistema de compensació de còpia privada,

El Govern prorroga els pressupostos generals de l’Estat fins al pròxim 31 de març.

I mentre es retalla drets i prestacions als i les treballadores, s’ha conegut que els consellers de les empreses en borsa cobren 260.215 euros.

www.cgt.org.es/spip.php?article2276

Apuntes de la reunión con Antoni Vives 3er Teniente de Alcalde

2011-12-30T17:29:00.003+02:00

REUNIÓN CON EL PODER POLÍTICO

Ayer 29 de diciembre el Comité de Empresa fue recibido por el 3er Teniente de alcalde el señor Antoni Vives i Tomàs tras haberle solicitado una reunión directamente el día del Vermut.

Valoramos positivamente el gesto de hablar directamente con nosotros, pero no hay que ignorar que es fruto de la presión ejercida durante este mes de diciembre. Sin esa presión no se hubiera visto forzado a reunirse con nosotros y no lo hubiera hecho. La presión de los trabajadores ha sido decisiva.

Me sorprendió ver que el político llega acompañado por nuestro Director de Recursos Humanos el sr. Alfred Medina. La verdad es que éste no iba a la reunión a participar de ella como interlocutor, sino a escuchar lo que el político tenía que decirnos a todos. El Medina no dijo una sola palabra.

“Deu vos guard” fue la primera frase antes de las presentaciones. Y tras estas presentaciones el Comité de Empresa le explicó brevemente la problemática suscitada, no sólo por el informe -top secret- sino también porque no estamos de acuerdo con la política de contratación (o de no contratación) que está llevando a cabo el Instituto, que nos lleva de cabeza a la privatización inminente de gran parte de los servicios que ofrece nuestro Instituto. No es nada nuevo, pero entre relevistas a la calle, jubilados parciales a la calle, interinos en peligro y la bolsa de peones paralizada nos encontramos con un panorama de lo más inquietante. Me ahorraré más detalles de lo que se le dijo porque os lo podéis imaginar. Lo importante era lo que él nos dijera.

Llega la hora de responder a nuestras inquietudes y lo hace. Intentaré resumir algunos de los puntos que yo entendí:

Dijo desconocer, previamente a la filtración, la existencia del informe.
Dijo que fue la Dirección del Instituto quien lo encargó.
Dijo que ellos no filtraron el informe con intenciones retorcidas.
Describió el informe como un mini informe de los muchos que se pueden encargar con fines de valorar diferentes vías de trabajo, restándole importancia.
Lloró en nuestros hombros sobre la falta de liquidez del Ajuntament y de los recortes que se avecinan.
Dijo no tener nada decidido sobre nuestro futuro y que cualquier decisión sería compartida con nosotros y parlamentada.
Dijo que es en la Mesa Negociadora donde se han de resolver los problemas.
Que los representantes en la Mesa son de su confianza.
Que el equipo de IC-Verds de la Dirección del Instituto se mantiene y que ha sido una decisión suya.
Dijo que daría instrucciones para solventar los conflictos actuales y poder retomar la Negociación Colectiva con confianza mutua.
Dijo que se comprometía a mantener los 1000 puestos de trabajo actuales.
Dijo que la necesidad de apoyos en su gobierno no dictará el futuro de Parcs i Jardins.
Dijo que, aunque no hay nada concreto decidido, él apuesta por una gestión mixta del servicio de jardinería. Parte con personal municipal y parte mediante empresas privadas.
Entiende que ahora debemos poner el contador a cero y retomar la relación plantilla-dirección con confianza.

Lo que yo (pobre de mi) entendí de todo ello:

Que viéndose con nosotros intentaba apagar un fuego que otro había encendido filtrando el informe.
Que teme que la plantilla de Parcs i Jardins ejerza sobre su gobierno un desgaste en su primera etapa como responsables del Ajuntament de Barcelona, hecho histórico.
Que su intención es y será privatizar tantos servicios públicos como les dejemos.
Que en el mes de enero dará instrucciones para solventar “los muertos” (despedidos, jubilados, personal bolsa) que tiene encima de la Mesa Negociadora.
Que le hemos forzado a seguir jubilando parcialmente, a seguir contando con la bolsa de peones para contratar a los relevistas y a no dejar en la calle a los relevistas que finalizan contrato.
Que será en la Mesa Negociadora donde se verán las fórmulas para que todo esto tome forma.

Todo esto es, en síntesis, mi visión de lo que fue la reunión. Las conclusiones esperamos que se materialicen en las próximas semanas.

Carlos Bernal Lorente

CGT

LA PRIVATITZACIÓ DE PARCS I JARDINS A LA PREMSA

2011-12-29T16:12:00.004+02:00

Después de intentar privatizar el personal de Parques y Jardines, se sospecha que el Ayuntamiento de Barcelona también piensa privatizar los parques y los jardines.

El Parque de la Ciutadella ahora.

El Parque de la Ciutadella después de ser vendida a una multinacional japonesa de palillos.

-¡Coño!

Dibuix d'Alfons López publicat al diari Público el 28 de desembre de 2011

Roundup de Monsanto contamina aguas subterráneas (también en Cataluña)

2011-12-25T11:24:00.002+02:00

Un estudio pionero publicado en Annals of Bioanalytical Chemistry el mes pasado, los investigadores encontraron que el glifosato, el ingrediente activo del herbicida Roundup, está presente en las aguas subterráneas en las zonas donde se aplica.

Monsanto y su dañino Roundup, también en las aguas subterráneas de Cataluña.

Los investigadores descubrieron que el 41 por ciento de las 140 muestras tomadas de aguas subterráneas en Cataluña tenían niveles elevados de este herbicida, lo que indica que contrariamente a lo que afirma el fabricante, este herbicida no se descompone tan rápidamente como dice y se va acumulando en el medio ambiente.

¿Por qué esta contaminación de las aguas subterráneas es un importante hallazgo?
El agua subterránea situada por debajo de la superficie terrestre, suministra a los acuíferos, pozos y manantiales. Si un producto químico como el glifosato puede penetrar en las aguas subterráneas eso quiere decir que es resistente a la biodegradación ( después de todo, está siendo utilizado para matar a algunos seres vivos), siendo inevitable una exposición ambiental significativa para el ser humano.

Tenga en cuenta que el glifosato es considerado por la EPA ( Agencia de Protección Ambiental de los Estados Unidos) como una sustancia tóxica de Clase III, mortal para un adulto con una dosis de sólo 30 gramos., y está relacionado con más de 20 efectos adversos para la salud según está recogido en la revisión por pares de la literatura biomédica.

Este estudio sobre la contaminación de las aguas subterráneas se suma a otro publicado en marzo por la revista Environmental Toxicology and Chemistry, en donde los investigadores encontraron esta sustancia química entre el 60 al 100 por ciento de las muestras de aire y de lluvia recogidas, lo que indica que estamos expuestos al glifosato y presente en casi todas partes. Cuando simplemente por respirar somos susceptibles de una exposición al glifosato, entonces podemos estar seguros de que se trata de un problema sin precedentes.

¿Quiénes son los responsables de la contaminación de las aguas subterráneas?
Monsanto es una empresa multinacional de biotecnología agrícola, que actualmente domina el mercado mundial de las semillas genéticamente modificadas, con una cuota de mercado del 90 por ciento, solamente en los Estados Unidos.

También es el mayor productor mundial del herbicida glifosato, comercializado bajo la marca de Roundup, aunque existen otras marcas comerciales. Si va a consumir maíz o soja, o cualquiera de los diez mil subproductos que se obtienen de ellos, y no tiene el certificado de producto ecológico, se va a encontrar con Monsanto por doble vía: con alimentos modificados genéticamente, los transgénicos, y por otro lado va a estar expuesto a sustancias químicas como el glifosato, ya que todos los alimentos diseñados por Ingeniería Genética por parte de esta empresa, han recibido grandes cantidades de glifosato, y por lo tanto, están presentes en su composición.

¿Es este herbicida de Monsanto el nuevo Agente Naranja?
El herbicida Roundup no es el primer herbicida sistémico fabricado por Monsanto. La firma estuvo fabricando el herbicida Agente Naranja, un defoliante, entre 1965 a 1969, siendo utilizado en Vietnam y afectando a la salud de 400.000 personas y de 500.000 niños, que nacieron con defectos congénitos.

La devastación causada por el Agente Naranja estuvo oculta durante muchos años. Y quizás el herbicida Roundup, que tiene como principal ingrediente activo el glifosato, puede causar similar devastación tanto para la salud humana y para el ambiente, manteniendo los ojos cerrados nuestras agencias reguladoras.

Daños a la salud
El glifosato es un disruptor endocrino. Pequeñas cantidades son capaces de afectar a las secreciones hormonales y a los receptores celulares y de señalización. Diversas investigaciones publicadas en The National Library of Medicine señalan 17 reacciones adversas, incluyendo carcinogenicidad, genotoxicidad, neurotoxicidad, hepatotoxicidad y nefrotoxicidad.

Pero lo más preocupante, y que hace que se pueda comprar con el Agente Naranja, son sus propiedades teratogénicas, es decir, su capacidad de causar malformaciones en el feto.

Ya desde 2004 se presentaron pruebas que mostraban los efectos perturbadores en el sistema endocrino y su embriotoxicidad, lo que indica que puede contribuir a producir defectos de nacimiento y un desarrollo fetal anormal.

Ahora que el glifosato se ha encontrado en la mayoría de muestras de aire y agua de lluvia, es probable que esté contaminando los pozos, manantiales y acuíferos, con una exposición no sólo probable sino inevitable.

Comer, respirar, beber….
El principio de precaución, que casi nunca se emplea, dice que si una empresa obtiene un nuevo producto químico como el glifosato, y pretende usarlo comercialmente, tendría que demostrar primero su seguridad para los seres humanos antes de ser liberado al ambiente.

Las investigaciones realizadas en animales muestran claramente que el glifosato es perjudicial, y una prueba más son la gran cantidad de personas que están siendo perjudicadas en su salud por este herbicida.

Monsanto debiera probar la seguridad del mismo en los seres humanos, pero es dudoso que algún día lo haga. Ya hay bastantes investigaciones que prueban el daño producido en animales y no sería ético realizar estudios en personas.

De ahí que se deba aplicar el principio de precaución, necesario para proteger nuestra salud. De este modo no comeríamos, respiraríamos ni beberíamos glifosato hoy en día. En cambio, las empresas químicas utilizan la experimentación animal para determinar qué dosis produce una daño aceptable, y se extrapola y se aplica a la normativa de riesgo toxicológico.

¿ Se tardará mucho tiempo en determinar una exposición acumulativa aceptable, y el origen de misteriosos abortos involuntarios, defectos de nacimiento y graves problemas de desarrollo? ¿O por el contrario hay que seguir escuchando la cantilena de Monsanto, sus investigaciones y a las agencias gubernamentales de regulación, que tienen en nómina a empleados de aquella.

http://ecocosas.com/noticias/roundup-de-monsanto-contamina-aguas-subterraneas-tambien-en-cataluna/

Protesta para que Trias no privatice Parcs i Jardins

2011-12-23T15:31:00.010+02:00

Fotos de la Asamblea y la movilización

www.btvnoticies.cat

Esta es la noticia recogida por europa-press y publicada en la Vanguardia, en el Mundo y en El Periódico

Barcelona. (EUROPA PRESS).- Un centenar de empleados del Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona han protestado este viernes en la plaza de Sant Jaume frente al Ayuntamiento para que el alcalde, Xavier Trias (CiU), no emprenda la privatización del instituto.

Los trabajadores han hecho coincidir la protesta con el último pleno del año del consistorio, y han cantado el villancico del '25 de desembre' con una nueva letra contraria a la privatización, además de portar pancartas como la de 'Trias. CiU = despidos en Parcs i Jardins'.

En declaraciones a Europa Press, la miembro del comité de empresa Silvia Fitó (CC.OO.) ha criticado "la situación de deterioro intencionado para justificar la privatización del instituto", y ha subrayado que en 2005 había un 9% del presupuesto externalizado, y ahora ya alcanza el 30%. Según el comité de empresa, el 14 de diciembre le llegó un supuesto borrador de informe de la empresa Konsac Group sobre la posibilidad de privatizar el instituto, y que fue enviado por correo ordinario y sin remitentes.

El informe, en base a una solicitud hecha por la Dirección del instituto y datos aportados por la empresa, presenta tres opciones encaminadas a la privatización, aunque a distintas velocidades, dando por buena la de subrogación total del instituto a una empresa privada, según el comité.

El tercer teniente de alcalde y responsable de Hábitat Urbano y Medio Ambiente, Antoni Vives, ha convocado al comité de empresa el 29 de diciembre, lo que va en paralelo a la negociación del convenio, que para el comité ha pasado a segundo plano ante la posible privatización del instituto.

Primeres mesures del govern del PP dels Mercats: Seguir robant als pobres per donar-ho als rics

2011-12-23T01:13:00.000+02:00

Amb la promulgació del nou govern del Partit Popular comencen a albirar-se per on aniran les mesures polítiques, econòmiques, laborals, socials, educatives, culturals… que té previstes desenvolupar, encara que segueixen callant-se les majors retallades laborals i socials.

La reforma constitucional de l’article 135 pactada pel PP i el PSOE, va consagrar el robatori a les classes populars, assegurant per sobre de tot, el cobrament del deute i els seus interessos per part dels creditors (fons d’inversió i la banca en general), deute que representa la gran estafa a la qual ens han sotmès la patronal, la banca, el sistema financer.

Des de la CGT, no esperàvem del PP polítiques econòmiques diferents a les que el PSOE va utilitzar en l’última legislatura, és a dir, pagar la crisi desposseint de rendes, serveis públics i drets a les i els treballadors i classes populars i beneficiant a empresaris, banquers, especuladors, financers. En definitiva robar als pobres per a donar-lo als rics. En aquest sentit, el president del govern del partit popular ja va mostrant algunes de les seves cartes:

• El “PP dels Mercats”, per a començar, lliurarà a aquests “lladres dels mercats” 16.500 milions d’euros en retallades de la despesa pública durant el 2012 (s’especificarà en els pressupostos del mes de març). Aquesta xifra pot augmentar 10.000 milions més si així ho demana la UE, privatitzant serveis essencials com la sanitat (copagament) o l’educació, eliminant despeses per prestacions socials de tot tipus (dependència, cultura, persones maltractades, excloses, aturades).

• Ratificar l’edat de jubilació als 67 anys i l’augment del període de càlcul, el que suposa reduir la quantia de la pensió (el PP va defensar el contrari quan estava a l’oposició). Per a aquest any, pujarà l’IPC als 8,7 milions de pensionistes.

• Reduir les prejubilacions. Compatibilitzar el cobrament de la pensió i el treball a mitja jornada.

• Privilegiar als fons privats de pensions amb majors desgravaments.

• Baixar encara més els impostos a les empreses, rebaixar l’impost de societats.

• Congelar ocupació pública excepte la policia, guàrdia civil,…

• Bonificar fins al 100% els nous contractes. Rebaixa fiscal de 3.000 € per contracte del primer treballador. Un any de seguretat social gratis per contractar a majors de 30 anys.

• Prevaler (novament) les deduccions fiscals per la compra d’habitatge (una de les causes de la bombolla immobiliària).

• Passar als dilluns els ponts vacacionals per a ser més “competitius”.

• Aprovar en els pròxims mesos una Nova Reforma Laboral incentivant el contracte únic fix amb acomiadament barat.

• En resum, tot el poder a la patronal mentre les i els treballadors som mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT, tornem a fer una crida a les consciències de les classes populars i classe treballadora per a la revolta i mobilització social ja contra aquesta situació de retallades, repressió, precarietat i indignitat a la qual ens estan sotmetent la classe política i els mercats.

SECRETARIAT PERMANENT DE LA CGT

L'estudi sobre la privatització causa mala maror a Parcs

2011-12-22T01:59:00.001+02:00

La filtració de l'estudi encarregat per l'Ajuntament de Barcelona sobre la viabilitat de la privatització de Parcs i Jardins, del qual ahir va informar aquest diari, ha generat mala maror en la plantilla.

El comitè d'empresa, que va saber l'existència de l'informe i el seu contingut el passat dia 14, ha demanat una reunió amb el tinent d'alcalde Antoni Vives, de qui depèn l'àrea de Medi Ambient, de la qual es titular Joan Puigdollers, i ha remès un comunicat als representants de l'empresa en la negociació del conveni en què, a la vista del contingut de l'estudi, que recomana privatitzar l'institut d'una tacada, acusa la direcció d'haver faltat “als principis de bona fe i transparència que haurien de regir la negociació”, explica el president del comitè, José Ruiz.

Puigdollers va assegurar que la privatització és tan sols una possibilitat més de les que hi ha sobre la taula i que vol consensuar amb la plantilla la modernització d'un model “obsolet”. Per Ruiz, quan el regidor diu que cal millorar la cura del verd urbà, “admet que no està bé, i ens dóna la raó. Fa temps que diem que ha baixat la qualitat, i el motiu és que no cobreixen les baixes i redueixen el personal”.

@IvanVila_PA

Publicat en el diari El Punt-AVUI

En contra de la pujada abusiva de les tarifes del transport públic

2011-12-22T01:55:00.001+02:00

Des de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les noves tarifes de transport públic aprovades pel Govern català.

La T-10, l’abonament que representa el 70% dels títols de transport venuts, puja un euro, un 12% davant d’un IPC previst del 3,4%, i el preu de la T-50/30 puja un 10%, mentre que les rebaixes de preu arriben només a les tarifes socials o als títols menys venuts, com la T-mes o la T-trimestre. L’encariment de la T-10 des del 2002 ja supera el 15% i, en lloc de millores en el servei, ja es va anunciar la disminució de les freqüències a totes les línies i la paralització de part de la construcció de la Línia 9.

Aquest increment de tarifes i de retallades als serveis ve a sumar-se als anuncis de les pujades als preus d’altres serveis bàsics (aigua, llum, possible repagament sanitari...) i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu, endeutament o atur en què es troba bona part de la població. Això revela, a més, un engany, ja que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va dir que la T-10 no arribaria als 9 €. Una insensibilitat social que de ben segur acabarà tenint conseqüències.

L’argument de la Generalitat que el viatger assumeixi un percentatge superior del cost del bitllet (del 42,2% al 47,1%) sembla voler oblidar que l’usuari ja està sufragant el cost amb els seus impostos, i que el transport públic, com correspon a la seva categoria de pilar de l’Estat del benestar, hauria de rebre més finançament públic per fer-lo més assequible a les persones amb menys ingressos, ja sigui amb partides pressupostàries superiors o obtenint més ingressos a partir del transport privat.

Ben al contrari: l’anunci es fa en paral·lel al de les noves tarifes i condicions a les autopistes, cosa que posa de relleu el tracte de favor cap als usuaris d’un transport més car i contaminant respecte als usuaris del transport públic.

La incorporació dels descomptes per als vehicles amb alta ocupació o ecològics es fa a la vegada que s'anuncia la bonificació als que més utilitzen les autopistes, i els increments de tarifes als peatges són menors que els del transport públic: un 5,4% als vehicles lleugers respecte al 7,8% de mitjana als títols de transport públic.

Però, a banda d’afavorir els usuaris freqüents de les autopistes -un concepte ben discutible quan la Generalitat manifesta prioritzar el transport públic- la consideració de la recurrència en l’ús d’aquesta infraestructura, i per tant amb dret a rebaixa de tarifes (16 vegades al mes), no és ni de lluny el mateix barem amb el qual es considera un usuari freqüent del metro (més de 50 viatges al mes). Per acabar d’arrodonir-ho, al primer se’l bonifica amb descomptes del 30%, al segon amb descomptes menors al 2% en títols ja de per si molt cars.

En aquestes circumstàncies, la disminució dels preus de les tarifes socials queda diluït: la baixada del 12% en el preu de la T-jove o l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys són mesures positives, però que es manifesten del tot insuficients davant dels increments de la resta de tarifes, per no citar el descompte del 50% pels aturats... sempre que superin, això sí, els 50 viatges al mes (descomptes en la T-trimestre).

Davant d’aquesta situació, la FAVB continua apostant pel transport públic, un transport sostenible i al servei de tothom, font d’equitat social i un dels serveis públics més importants a la nostra ciutat, i es manifesta totalment en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes, més encara en el context de crisi actual.

Barcelona, 20 de desembre de 2011

DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS

2011-12-20T20:35:00.000+02:00

L'Ajuntament estudia privatitzar Parcs i Jardins (Público)

2011-12-20T13:55:00.001+02:00

El nou Govern de Barcelona va encarregar a una consultora privada que elaborés un informe per saber quin és el millor camí per privatitzar Parcs i Jardins. El resultat de l'informe (que aconsella la subrogació de cop) va anar a parar de manera anònima a les mans dels treballadors que dos dies abans ja havien denunciat que estaven preocupats perquè s'ensumaven una privatització. Amb l'informe sobre la taula, els treballadors han passat d'estar preocupats a estar indignats i ja preparen mobilitzacions. Divendres tenen assemblea.

Fonts municipals van confirmar ahir que havien encarregat a la consultora Konsac Group que elaborés "un informe per explorar el futur de Parcs i Jardins" i que la decisió de privatitzar el servei "no està tancada". De fet, fonts de l'Ajuntament asseguren que "totes les possibilitats estan obertes" i que sigui quina sigui la decisió "es negociarà amb els treballadors". Sostenen que només volien "explorar el panorama".

L'informe no analitza, en cap cas, si la privatització permetria reduir el cost del servei, sinó que es limita a estudiar la millor manera per privatitzar sense fer gaire soroll ni entre els empleats ni entre els mitjans de comunicació. L'empresa consultora només es planteja tres opcions: privatitzar tot el servei de cop i que els 878 empleats indefinits passin a dependre de l'empresa adjudicatària; externalitzar a poc a poc i per àrees o fer fora tots els treballadors, indemnitzar-los i externalitzar el servei.

Proposta d'estratègia

Després d'analitzar "els pros i contres de cadascuna de les tres possibilitats", l'empresa consultora recomana a l'Ajuntament que tiri pel dret i faci una "subrogació de cop". Proposa també que la nova empresa es comprometi a mantenir, de manera temporal, les condicions laborals que tenen els treballadors, però que canviarien amb els nous contractats.

Assegura que "els avantatges són evidents" i adverteix que les altres opcions són més problemàtiques perquè quan es faci el primer pas "tot el col·lectiu es posarà en guàrdia". "Tothom veurà que es tracta del començament del camí de l'externalització", adverteix la consultora. La justificació d'aquesta sortida continua: "El desgast polític i sindical és inferior amb un únic procés, i convé que la premsa no en parli gaire, i parlarà menys amb un procés que amb tres". Com queda clar en aquest fragment, l'empresa contractada per l'Ajuntament per elaborar aquest informe no tenia previst que el seu informe s'acabaria filtrant als mitjans de comunicació i provocaria aquest enrenou.

De fet, després de justificar que la millor opció és la "subrogació de cop" aconsella com fer-ho i adverteix dels perills de tenir en contra els mitjans de comunicació. "Les forces polítiques es deixen guiar sovint per la informació que cada dia surt a la premsa. Això obliga a tenir-los presents, proporcionar informació adient i per endavant, i estar previnguts davant qualsevol imprevist". Els responsables de l'informe també aconsellen escollir bé el moment i posen un exemple: "L'opinió pública no hauria estat a favor d'Aena si no fos per la vaga salvatge que van portar a terme i si no s'haguessin divulgat prèviament i intencionadament els elevats salaris dels treballadors".

El president del comitè d'empresa, José Ruiz, va avançar que ja preparen "un calendari de mobilitzacions" i va criticar que, amb les privatitzacions, el cost del servei no es redueix, però sí la qualitat. Ruiz va considerar l'informe com "un atac bestial".

Publicat al Público

Barcelona es planteja privatitzar Parcs i Jardins (El Punt-AVUI)

2011-12-20T13:50:00.001+02:00

El govern de Xavier Trias vol reformar en profunditat l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. I vol fer-ho en aquest mandat i sense descartar cap escenari. Tampoc la privatització, opció que l'executiu es planteja seriosament. Tant, que ha encarregat un estudi per analitzar-ne la viabilitat, i també quina seria la millor manera de fer-ho.

L'informe al qual ha tingut accés aquest diari –i que ha elaborat la consultoria Konsac Group– planteja tres formes de fer-ho: subrogar tota la plantilla a una empresa privada de cop, fer-ho per etapes o anar contractant de manera progressiva els serveis a mesura que el personal contractat vagi plegant o jubilant-se.

L'opció que recomana la consultoria és la subrogació de cop, sense rebutjar alternatives com ara donar entrada a un privat com a soci majoritari –tal com es va fer amb Serveis Funeraris–; delegar la preservació del verd públic en un gran ens supramunicipal també amb capital privat, o “crear petites societats” per fragmentar el servei. La progressiva externalització al ritme que marquin les baixes només es considera un pla B en cas “que jurídicament resulti impossible dur a terme el procés d'externalització sense tenir el beneplàcit dels treballadors”. En tot cas, s'insisteix que seria “lentíssim” i “no pas exempt de conflictivitat:” segons l'estudi, els empleats, a més de “perpetuar els seus llocs de treball”, voldrien “cedir-los als seus fills”, opció que la llei no preveu, és clar; l'apunt sembla una frivolitat del redactor.

Sigui com sigui, aquest pla B s'assembla molt a la progressiva externalització de nombrosos serveis encetada el 2005, i que ja arriba a un 30% de l'activitat, segons admet el mateix consistori. L'augment de les subcontractes, que el comitè d'empresa associa a una degradació del servei, també l'ha denunciat la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona en l'últim número de la seva revista Carrer.

L'informe també planteja com contrarestar la publicitat negativa, i adverteix que abans d'encetar qualsevol privatització caldrà “elaborar una memòria, suficientment tècnica i ben documentada” per tal de convèncer l'oposició, la premsa i l'opinió pública de les virtuts de la mesura, que “no hagués estat a favor d'AENA si no fos per la vaga salvatge que (...), i si no s'haguessin divulgat prèvia i intencionadament els elevats salaris dels treballadors”, exemplifiquen els autors.

El regidor de Medi Ambient, Joan Puigdollers, relativitza l'informe. “El que estudiem és què es pot fer amb el futur de Parcs i Jardins i també per millorar l'atenció del verd públic, i no hem pres cap decisió.” Que l'estudi parli només d'una eventual privatització ho justifica amb l'argument que aquest és l'únic escenari que requeria assessorament extern. “Si no, ja sabem el que tenim. El que està clar és que el model és obsolet, i no podem ignorar que les relacions laborals al sector públic s'han de regir per unes noves regles de joc.” Quines? “Això és el que volem consensuar amb la plantilla, si podem.” I si no? “Si no, governarem”, conclou Puigdollers, el qual assegura no tenir “cap pressa, perquè buscar el consens requereix temps”, però que es marca la reforma de Parcs com un dels objectius de mandat.

@IvanVila_PA

Publicat al Punt-AVUI

Assemblea General Única 23 de desembre (el teu futur en perill)

2011-12-19T14:02:00.001+02:00

PARCS I JARDINS, Seis años después

2011-12-17T17:09:00.007+02:00

Articulo publicado en el Carrer 121 por Luis Caldeiro

En el año 2005, un artículo publicado en el nº 92 de Carrer (“La Izquierda Pija también privatiza”) provocaba una queja formal del gabinete de prensa de la entonces presidenta de Parcs i Jardins, Inma Mayol. La decisión municipal de convertir este organismo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL) y el consiguiente temor de los Sindicatos a que ello significara abrir la puerta a una posterior privatización, constituían el espinoso tema de aquel artículo. Seis años después, esta es la situación del organismo que cuida del verde de la ciudad.

----------------------------------------------------------------------------

Tras las pasadas elecciones municipales del 22 de mayo, muchas cosas empezaron a cambiar en España. Cayeron, por ejemplo, feudos que parecían inamovibles. “Los socialistas gobiernan en Barcelona desde que la televisión era en blanco y negro”, sentenciaba no hace mucho el periodista Xavier Rius. Y junto a ellos, el partido de Inma Mayol, Iniciativa, copartícipe del gobierno de la ciudad durante ese largo período de tiempo. Pero parece que hay cosas que no cambian. Por ejemplo, determinadas políticas relacionadas con los servicios públicos, en tiempos de pujanza neoliberal. La victoria de CiU en las municipales trajo, como es natural, una nueva composición del Consejo de Administración de Parcs i Jardins (ahora lo preside el convergente Puigdoller) pero curiosamente su primera decisión ha sido ratificar en el cargo de Gerente a Jordi Campillo, de la órbita de ICV. ¿Continuismo en la gestión? Veamos si los temores que manifestaban los trabajadores de Parcs i Jardins en 2005 estaban justificados.

El cambio legal
De momento, ya es significativo que “el espectáculo insólito, la unidad sindical, hoy por hoy impensable en el conjunto de la ciudad” al que se refería el artículo del 2005 se haya mantenido. En efecto: seis años después, todos los sindicatos siguen manteniendo un frente común en este asunto, pese a las profundas diferencias que les separan en materia de acción sindical. Y todos coinciden en señalar que los temores manifestados por aquel entonces se han visto confirmados. Por ejemplo, la “obligatoriedad”, aducida por el Ajuntament, de convertir varios Institutos Municipales en Organismos Autónomos o en Entidades Públicas Empresariales Locales (EPEL) -supuestamente establecida por la Ley 57/2003, de Modernización de la Administración Local- sólo se aplicó, finalmente, a Parcs i Jardins: ningún otro Instituto vió trastocado su estatuto jurídico. Se confirmaba así una de las tesis sindicales: la decisión de convertir en EPEL fue una decisión política, no una obligación legal. Un punto clave, ya que, tal como explicaba el artículo de 2005, una EPEL “(…) supone que, aunque la titularidad siga siendo municipal, la empresa tendrá amplia autonomía para externalizar (ceder la ejecución de un servicio a una subcontrata)”. La conversión en Entidad Pública explicaría, por tanto, muchas de las cosas que sucedieron después.

De aquellos polvos…
“La ley obliga (a convertir en EPEL) solamente si se pretende continuar con las actividades comerciales del Institut con terceros”. Así replicaba Inma Mayol cuando se cuestionaba la obligatoriedad del cambio jurídico para Parcs i Jardins. En aquella época, las “actividades comerciales con terceros” suponían el 9 % de la actividad total de la empresa. Desde entonces, sin embargo, este capítulo no ha dejado de decrecer: de 3.065.167 de euros en 2005 se ha pasado a 2.518.175 este año. Y las externalizaciones (subcontratas), por el contrario, han crecido exponencialmente: mientras en 2005 suponían 5.521.977 de euros, en 2011 se han elevado a nada menos que 13.883.615. Si tenemos en cuenta que dichas subcontratas ofrecen un servicio de peor calidad que la ejecución directa por personal de Parcs i Jardins, tendremos una de las causas de la progresiva degradación de este organismo. Pero aún así, no es más que un aspecto de tal degradación: las subcontratas se vinculan también con la falta de personal. “El déficit de plantilla es una tendencia que ya existía antes de convertirnos en EPEL” –comenta Pepe Ruiz, presidente del Comité de Empresa (CCOO)- “pero que se agudiza con el cambio jurídico. Si tomamos las cifras de la propia empresa, que establece una proporción de 1’2 trabajadores por hectárea, resulta que necesitaríamos alrededor de 300 empleados más. ¿Que cómo se cubre este déficit?” –se pregunta Ruiz- “pues sólo en parte y mal: dando trabajo a terceros. O sea, externalizando”. Las consecuencias de esta política son claras: “este año, al no contratar para sustituciones de verano, el riego estival de arbolado se ha concedido a una subcontrata (Urbaser, del grupo ACS), cuyo pésimo servicio ha provocado el secado de muchos árboles de la ciudad”. El empeoramiento de la calidad que traen las subcontratas alcanza también al mantenimiento (lo cual deteriora los equipamientos, que luego hay que regenerar con costosos planes de “renovación integral” pagados con dinero público) o a la gestión externalizada de los juegos infantiles. El colmo llega con la Poda Vial (la campaña de poda de arbolado en la vía pública, de octubre a marzo), en la que “no sólo hay subcontratación de la poda” –comenta Antonio Cano, de CGT- “sino también de la supervisión de la poda. Pero es que además hay un supervisor del supervisor”. Es decir, las subcontratas no sólo son sinónimo de peor servicio; también nos cuestan más dinero.

Vinieron estos lodos…
Ante este panorama, el ciudadano medio –condicionado por los medios de comunicación y la propaganda oficial- sólo verá otro servicio público degradado, al que es necesario privatizar para hacer eficiente. O como dice el presidente del Comité de Empresa: “Deteriora primero para privatizar después”. El nuevo alcalde, por si acaso, ya lo ha dejado claro: “el Ayuntamiento de Barcelona (…) realizará una diagnosis (…) para racionalizar la estructura de las empresas municipales (…) Tras la diagnosis, se verá si es factible privatizar la gestión de equipamientos” (declaraciones de Xavier Trias al diario Expansión, 7 de noviembre de 2011).

LA SUBCONTRATA SANGRANTE
Quizás el ejemplo más sangrante de subcontrata sería aquella que emplea a discapacitados, bien sean físicos o psíquicos. Mientras los Sindicatos defienden que esta labor de integración se realice con los discapacitados trabajando junto al resto de la plantilla y en igualdad de condiciones, la realidad es que estas subcontratas se convierten en guettos, con discapacitados sujetos a un convenio que les obliga a trabajar los fines de semana y a cobrar sueldos de 700 euros, como mucho. “Y cualquiera se mete con estas empresas, porque parece una labor de integración”, comenta, indignado, Pepe Ruiz.

Mira també:
http://www.favb.cat/pdfs/carrer_92/carrer092.pdf

http://favb.cat/pdfs/carrer_121/carrer121.pdf

Au, vinga, va!

2011-12-16T14:37:00.002+02:00

NO ENS HAN DE FER CONTENTS AMB CAVA, NEULES, TORRONS I CANAPÉS

Això és el que pensem, companyes i companys. Ara ve Nadal i hem rebut la tradicional invitació al vermut, aperitiu, celebració o allò que li volguéssiu dir, per part de l'Alcaldia

Sectors, Districtes, Instituts i d'altres Organismes Autònoms també s'afegeixen a fer celebracions multitudinàries on inevitablement es tornarà a parlar de retrobada, bons desitjos, “bon rotllo” i etcètera, etcètera i més etcètera.

Doncs bé, nosaltres, la CGT de l'Ajuntament de Barcelona, us proposem de no participar-hi. No volem ser presents en uns actes pagats amb el Pressupost municipal. Tampoc no necessitem somriures de compromís ni copets a l'esquena. Allò que més desitgem (la invitació parlava de bons desitjos, oi?) és que es respectin els nostres drets. Que es rectifiqui d'una vegada la política de personal que du a terme la Gerència de Recursos Humans, cínica, arbitrària... i consentida, que ha caracteritzat aquest Ajuntament des de fa uns quants anys. I, val a dir, sembla que el nou Equip de Govern de la Ciutat ha pres com a pròpia.

Altrament, voldríem afegir que aquestes despeses ben bé es podrien canalitzar vers les necessitats, cada cop més creixents i punyents, dels serveis socials de la nostra Ciutat

La resposta a la invitació de l'Alcaldia la podeu trobar al nostre blog: http://cgtbarcelona.org/ssab/

Salut per a tothom

Secció Sindical de la CGT de l'Ajuntament de Barcelona

¡¡ALERTA!! INCENDIARIO INFORME “SECRETO” SOBRE LA CONTINUIDAD DEL INSTITUTO

2011-12-15T07:54:00.000+02:00

Ayer miércoles día 14 de forma anónima (con carta por correo convencional y sin remite) se nos filtró un informe encargado por Parcs i Jardins a la empresa Konsac-Group donde se estudia la posibilidad de privatización de la totalidad del servicio de jardinería.

El informe contempla tres posibilidades:

1ª.- Subrogación de toda la plantilla a una empresa privada.

2ª.- Subrogación separada en el tiempo de diferentes segmentos de la plantilla.

3ª.- Amortización gradual y paulatina de los puestos de trabajo.

En el mencionado informe se describen los pros y los contras de las tres posibilidades.

De la subrogación total de la plantilla, argumentan, estratégicamente es la que tiene más ventajas, una vez solventados los problemas jurídicos (cambio de estatutos y del Convenio Colectivo).

De la subrogación por partes y tiempos la ven más problemática al ser mayor el tiempo de conflicto, lo cual sería perjudicial para el fin marcado.

La amortización progresiva la catalogan como el plan “B” pero se quejan de la lentitud en su ejecución.

En resumen este es el informe que nos han filtrado y que sobre el cual la dirección de la empresa debería aclarar si es verdadero el informe y si esas son sus verdaderas intenciones.

Aquí tenéis el link al informe completo, para que vosotros mismos hagáis vuestra propia valoración.

LEER INFORME

Vecinos y comité empresa denuncian la privatización de Parques y Jardines

2011-12-13T19:58:00.005+02:00

La Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) y el comité de empresa del Instituto Municipal de Parques y Jardines de Barcelona (IMPJ) han presentado hoy un manifiesto en el que denuncian la privatización de un 30 % de los servicios de mantenimiento del patrimonio verde de la ciudad.

Según el comité de empresa del instituto municipal, la externalización del 30 % de los trabajos de mantenimiento de los parques y jardines de la ciudad supone una subcontratación de maquinaria y trabajadores "y en una espiral de interesado descontrol acaban deteriorando el servicio que prestan, aumentando gradualmente el presupuesto inicial y sin asunción de responsabilidades".

El manifiesto presentado por los vecinos y el comité de empresa denuncia que esta privatización del servicio "vuelve al modelo fracasado de los años 60 y 70".

Según los sindicatos, entre los servicios externalizados figuran los de mantenimiento de juegos infantiles, parte de la poda del arbolado y los tratamientos fitosanitarios.

Los vecinos y trabajadores de IMPJ han manifestado la necesidad de aumentar el patrimonio verde público "que mantiene a cada ciudadano de Barcelona muy por debajo de los 10 metros cuadrados aconsejados por la OMS".

También han rechazado la política de contratación de personal, la supresión de las contrataciones temporales de verano, cuando se hace un uso más intensivo de los parques y jardines, y la permisividad a la hora de contratar personal técnico "sin proceso de selección conocido, ni teniendo en cuenta los criterios de publicidad, mérito y capacidad para acceder a un puesto de trabajo público".

El manifiesto presentado hoy reclama que se fomente la participación de las organizaciones vecinales en el control de la gestión del patrimonio verde de la ciudad "reconociendo su derecho a formar parte del Consejo de Administración de Parques y Jardines".

También pide que se haga una auditoría del estado actual de los trabajos externalizados en cuanto a coste y calidad del servicio.

Igualmente, vecinos y sindicatos se han mostrado contrarios a la "mercantilización" de los espacios públicos, como el parque Güell, a través del cobro de entradas, o la instalación de una pista de hielo privada en la plaza de Cataluña.

"Mientras que la ocupación ciudadana de la plaza de Catalunya por el movimiento 15M se criminalizó, la autorización municipal para su uso navideña ha sido aprobada en tiempo récord", denuncia el manifiesto, que reclama el retorno al modelo de gestión directa de los parques y jardines con personal propio del instituto municipal.

Publicat a l' ADN, ABC, La Vanguardia, El PUNTAVUI

Parcs i Jardins alerta d’una possible privatització de l’empresa

2011-12-13T16:37:00.000+02:00

Els treballadors de l'empresa municipal Parcs i Jardins mantenen obert un conflicte amb l'Ajuntament. El Comitè d'Empresa tem que el consistori acabi privatitzant aquest servei públic. Els representants dels treballadors han denunciat aquest dimarts que un 30% del pressupost de Parcs i Jardins es destina a empreses privades.

Segons el comitè, l’Ajuntament justifica l’externalització del servei per falta de personal, però els sindicats alerten que l’empresa no cobreix les baixes i jubilacions. A més, denuncien que amb la manca de treballadors hi ha un deteriorament d’espais verds, que adverteixen que l’Ajuntament pot fer servir de coartada per externalitzar tot el servei.

www.btvnoticies.cat

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat

2011-12-13T15:24:00.006+02:00

Per tot això:

Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que manté a cada ciutadà de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut.
Denunciem la política de privatització de serveis, actualment més del 30%, cedint a empreses privades el manteniment dels jocs infantils, part de la poda d'arbrat, tractaments fitosanitaris etc, renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, el qual també s'externalitza.
Mostrem el nostre rebuig a la política de contractació de personal. La supressió de la contractació de l’estiu, coincidint amb les vacances del personal fix (aprox. 80 eventuals), amb el consegüent deteriorament del verd, en èpoques de gran ús ciutadà. No es convoquen Ofertes Públiques d'Ocupació, obertes a tots els ciutadans, per tal de mantenir les ràtios necessàries per Ha. que permetin realitzar el manteniment suficient dels serveis encomanats. Es permet la contractació de personal (majoritàriament tècnic) sense procés selectiu conegut, ni tenint en compte els criteris de publicitat, mèrit i capacitat per accedir a un lloc de treball públic. Es vulnera l’acord signat l’any 2007 de Promoció de l’Ocupació a Parcs i Jardins, impedint l’accés a la jubilació parcial a persones que compleixen els requisits per fer-ho i nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de l'Institut.
Reclamem que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el control de la gestió del patrimoni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell d’Administració de Parcs i Jardins.
Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitzats, pel que fa al cost i la qualitat de servei prestada.
Exigim una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les grans inversions per la seva “posta a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais com el Parc Güell, a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb les que l’empresa privada ocupa espais públics, com la plaça Catalunya aquest Nadal amb la pista de patinatge. Mentre que la ocupació ciutadana de la Plaça pel moviment 15- M es va criminalitzar, l’autorització municipal pel seu ús nadalenc ha estat aprovada en temps rècord.

- Comitè d'Empresa de l’I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona

- Seccions Sindicals de CCOO, CGT, UGT, USOC

- Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

Entitats adherides...(podeu fer-nos arribar la vostra adhesió).

http://favb.cat/node/634

Informe en defensa del patrimoni verd de la ciutat

Assemblea personal afectat, 15 D

2011-12-12T16:55:00.001+02:00

Dijous 15 de desembre, a les 17,30 h

en el Centre de Manteniment de Canyelles

Assemblea personal afectat

Una nova Europa?

2011-12-12T07:08:00.000+02:00

En aquestes dates, la classe política europea ens ha amenaçat a tota la població amb un nou tractat que redefineixi a la Unió Europea. El Pacte Fiscal subscrit pels països de la UE, amb excepció del Regne Unit, aboca els més de 500 milions de persones que habitem la UE27 a una situació insuportable en condicions de vida, de treball i de qualitat mediambiental.

Totes i cadascuna de les polítiques subscrites en el Pacte de l’Euro, han estat ratificades per la cimera de la UE.

Els estats garantiran per llei, el cobrament del deute i els seus interessos, per sobre de qualsevol altra despesa social, mentre que els banquers i especuladors s’enriquiran encara més a costa de la privatització dels sistemes públics de pensions, de la sanitat i de l’educació.

Els països que en els seus pressupostos contemplin la "imprudència", la "vel·leïtat" de gastar en els interessos generals de la població, de voler cobrir les necessitats socials (pensions públiques, salut pública, educació pública, prestacions de desocupació, prestacions a la dependència, etc.), amb criteris de justícia social i redistribució de la riquesa social i posin en risc el dèficit del 0,5%, seran "castigats" amb multes del 0,2% del seu PIB, alhora que el Consell de la UE, podrà intervenir els seus pressupostos al mateix temps que corregir-los.

Els estats a més, estan obligats a reduir la despesa en pensions i així, tots han de dur a terme reformes en les dates de jubilació, apropant-les als 67 anys, al mateix temps que exigint majors anys de cotització per tenir dret a jubilar-se als 67 anys.

Els estats reduiran significativament la despesa corrent en les seves plantilles d’empleats/des públics, reduint despeses i serveis públics, destruint ocupació i rebaixant els seus salaris.

Pel que fa als mercats privats, acorden reformar de manera "dràstica" el mercat de treball en dos sentits. D’una banda, reducció dels costos salarials, deslligant els increments salarials del cost de la vida i creant contractes de treball, no ja "escombraries" sinó de cost gairebé "0" per a l’empresariat, en ser el/la treballadora qui pagarà la cotització si vol.

L’altra banda la reforma de la Negociació Col·lectiva: que les empreses decideixin una per una quines són les condicions laborals i els preus que paguen per salaris.

En aquest context europeu, ni Rajoy, ni Rossell, ni Toxo, ni Méndez, necessiten empobrir i precaritzar encara més, als treballadors i treballadores de l’estat espanyol amb una nova Reforma Laboral, pactada o no pactada.

Des de la Reforma Laboral del 2010, imposada pel PSOE i avalada per tota la classe política (excepció d’IU, ERC i BNG), amb el PP al capdavant i l’empresariat, els acomiadaments per qualsevol causa han augmentat al facultar els empresaris disponibilitat unilateral del contracte de treball i abaratir l’acomiadament fins a extrems indecents.

L’atur ha augmentat en gairebé 600.000 persones i les contractacions totals, les fixes i les temporals, són les menors en tot el cicle de la crisi.

Els salaris i els costos salarials mitjans créixer la meitat que l’IPC, és a dir la meitat que el cost de la vida, perdent novament poder adquisitiu i van ja quatre anys.

La pressió fiscal ha seguit un camí invers als ingressos: empresaris, executius, directius, cada vegada tributen menys i les persones assalariades ja suportem més del 85% del total de la recaptació.

La bretxa entre rics i pobres és la més alta dels últims 30 anys, situant-se l’estat espanyol en desigualtat per sobre de la mitjana de tota l’OCDE.

Des de CGT, un cop més, fem una crida a la Mobilització i la Revolta Social, com única garantia contra el robatori, l’espoli del de tots i totes, del comú, de la sanitat, educació, cures, treball, rendes suficients, pensions suficients i per a això es fa necessari que els milions i milions de persones precaritzades, empobrides material i psicològicament, trenquem la por i el terror a què ens sotmeten els empresaris, la classe política, els poderosos i lluitem amb esperança per un altre món, una altra societat, on el repartiment de la riquesa social i del treball, és un primer pas per sortir d’aquesta crisi d’un sistema capitalista que ens porta a la barbàrie.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT.

Calendari 2012

2011-12-08T00:27:00.000+02:00

Aturem l'Audiència, 13 i 14 desembre

2011-12-05T18:53:00.002+02:00

El 14 de desembre l'Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M¹, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats² del Parlament denunciants pels fets ocorreguts el 15 de juny.

Totes recordem aquell dia. Milers de persones sortint al carrer per protestar en la mateixa cara dels polítics contra les seves retallades socials. Aquell dia vam passar de la indignació a la acció i ens van témer. Així que com a càstig, quatre mesos després 20 persones van ser detingudes i citades per declarar a Madrid per ordre del jutge de l'Audiència Nacional com a conseqüència d'aquells fets.

Però nosaltres no ens callem davant els seus càstigs, de manera que el 14 de desembre tenim l'oportunitat de cridar ben alt i ben clar que JO TAMBÉ ERA AL PARLAMENT i que, si cal, ho tornarem a fer, per tornar a dir-los de nou a la seva cara que no aprovem les seves retallades socials, que no els volem i que no els necessitem.

El 14 de desembre tenim l'oportunitat de demostrar un altre cop la nostra solidaritat amb les companyes detingudes pels fets del Parlament i no només amb elles, sinó amb tota la gent que està patint la repressió per portar a la pràctica les seves idees, ja sigui parant desnonaments o ocupant habitatges pels desnonats, tallant carrers o fent acampades a les places, ocupant hospitals o fent protestes laborals...

Ens sobren els motius per prendre el carrer un cop més.

13 de desembre 19:30h.
Pl. Catalunya
Manifestació en solidaritat amb els encausats del Parlament i contra la repressió al moviment 15M

14 de desembre 07:30h.
Arc de Triomf
Aturem l'Audiència Provincial de Barcelona

Perquè ja hem passat de la indignació a l'acció. Perquè juntes ho podem tot!

Descarregar octaveta Aturem l'Audiència

La gran regresión

2011-12-05T00:06:00.000+02:00

Está claro que no existe, en el seno de la Unión Europea (UE), ninguna voluntad política de plantarle cara a los mercados y resolver la crisis. Hasta ahora se había atribuido la lamentable actuación de los dirigentes europeos a su desmesurada incompetencia. Pero esta explicación (justa) no basta, sobre todo después de los recientes “golpes de Estado financieros” que han puesto fin, en Grecia y en Italia, a cierta concepción de la democracia. Es obvio que no se trata sólo de mediocridad y de incompetencia, sino de complicidad activa con los mercados.

¿A qué llamamos “mercados”? A ese conjunto de bancos de inversión, compañías de seguros, fondos de pensión y fondos especulativos (hedge funds) que compran y venden esencialmente cuatro tipos de activos: divisas, acciones, bonos de los Estados y productos derivados.

Para tener una idea de su colosal fuerza basta comparar dos cifras: cada año, la economía real (empresas de bienes y de servicios) crea, en todo el mundo, una riqueza (PIB) estimada en unos 45 billones (1) de euros. Mientras que, en el mismo tiempo, a escala planetaria, en la esfera financiera, los “mercados” mueven capitales por un valor de 3.450 billones de euros. O sea, setenta y cinco veces lo que produce la economía real...

Consecuencia: ninguna economía nacional, por poderosa que sea (Italia es la octava economía mundial), puede resistir los asaltos de los mercados cuando éstos deciden atacarla de forma coordinada, como lo están haciendo desde hace más de un año contra los países europeos despectivamente calificados de PIIGS (cerdos, en inglés): Portugal, Irlanda, Italia, Grecia y España.

Lo peor es que, contrariamente a lo que podría pensarse, esos “mercados” no son únicamente fuerzas exóticas venidas de algún horizonte lejano a agredir nuestras gentiles economías locales. No. En su mayoría, los “atacantes” son nuestros propios bancos europeos (esos mismos que, con nuestro dinero, los Estados de la UE salvaron en 2008). Para decirlo de otra manera, no son sólo fondos estadounidenses, chinos, japoneses o árabes los que están atacando masivamente a algunos países de la zona euro.

Se trata, esencialmente, de una agresión desde dentro, venida del interior. Dirigida por los propios bancos europeos, las compañías europeas de seguros, los fondos especulativos europeos, los fondos europeos de pensiones, los establecimientos financieros europeos que administran los ahorros de los europeos. Ellos son quienes poseen la parte principal de la deuda soberana europea (2). Y quienes, para defender –en teoría– los intereses de sus clientes, especulan y hacen aumentar los tipos de interés que pagan los Estados por endeudarse, hasta llevar a varios de éstos (Irlanda, Portugal, Grecia) al borde de la quiebra. Con el consiguiente castigo para los ciudadanos que deben soportar las medidas de austeridad y los brutales ajustes decididos por los gobiernos europeos para calmar a los “mercados” buitres, o sea a sus propios bancos...

Estos establecimientos, por lo demás, consiguen fácilmente dinero del Banco Central Europeo al 1,25% de interés, y se lo prestan a países como, por ejemplo, España o Italia, al 6,5%... De ahí la importancia desmesurada y escandalosa de las tres grandes agencias de calificación (Fitch Ratings, Moody’s y Standard & Poor’s) pues de la nota de confianza que atribuyen a un país (3) depende el tipo de interés que pagará éste por obtener un crédito de los mercados. Cuanto más baja la nota, más alto el tipo de interés.

Estas agencias no sólo suelen equivocarse, en particular en su opinión sobre las subprimes que dieron origen a la crisis actual, sino que, en un contexto como el de hoy, representan un papel execrable y perverso. Como es obvio que todo plan de austeridad, de recortes y ajustes en el seno de la zona euro se traducirá en una caída del índice de crecimiento, las agencias de calificación se basan en ello para degradar la nota del país. Consecuencia: éste deberá dedicar más dinero al pago de su deuda. Dinero que tendrá que obtener recortando aún más sus presupuestos. Con lo cual la actividad económica se reducirá inevitablemente así como las perspectivas de crecimiento. Y entonces, de nuevo, las agencias degradarán su nota...

Este infernal ciclo de “economía de guerra” explica por qué la situación de Grecia se ha ido degradando tan drásticamente a medida que su gobierno multiplicaba los recortes e imponía una férrea austeridad. De nada ha servido el sacrificio de los ciudadanos. La deuda de Grecia ha bajado al nivel de los bonos basura.

De ese modo los mercados han obtenido lo que querían: que sus propios representantes accedan directamente al poder sin tener que someterse a elecciones. Tanto Lucas Papademos, primer ministro de Grecia, como Mario Monti, Presidente del Consejo de Italia, son banqueros. Los dos, de una manera u otra, han trabajado para el banco estadounidense Goldman Sachs, especializado en colocar hombres suyos en los puestos de poder (4). Ambos son asimismo miembros de la Comisión Trilateral.

Estos tecnócratas deberán imponer, cueste lo que cueste socialmente, en el marco de una “democracia limitada”, las medidas (más privatizaciones, más recortes, más sacrificios) que los mercados exigen. Y que algunos dirigentes políticos no se han atrevido a tomar por temor a la impopularidad que ello supone.

La Unión Europea es el último territorio en el mundo en el que la brutalidad del capitalismo es ponderada por políticas de protección social. Eso que llamamos Estado de bienestar. Los mercados ya no lo toleran y lo quieren demoler. Esa es la misión estratégica de los tecnócratas que acceden a las riendas del gobierno merced a una nueva forma de toma de poder: el golpe de Estado financiero. Presentado además como compatible con la democracia...

Es poco probable que los tecnócratas de esta “era post-política” consigan resolver la crisis (si su solución fuese técnica, ya se habría resuelto). ¿Qué pasará cuando los ciudadanos europeos constaten que sus sacrificios son vanos y que la recesión se prolonga? ¿Qué niveles de violencia alcanzará la protesta? ¿Cómo se mantendrá el orden en la economía, en las mentes y en las calles? ¿Se establecerá una triple alianza entre el poder económico, el poder mediático y el poder militar? ¿Se convertirán las democracias europeas en “democracias autoritarias”?

(1) Un billón = un millón de millones.

(2) En España, por ejemplo, el 45% de la deuda soberana lo poseen los propios bancos españoles, y los dos tercios del 55% restante, los detentan establecimientos financieros del resto de la Unión Europea. Lo cual significa que el 77% de la deuda española ha sido adquirida por europeos, y que sólo el 23% restante se halla en manos de establecimientos extranjeros a la UE.

(3) La nota más elevada es AAA, que, a finales de noviembre pasado, sólo poseían en el mundo algunos países: Alemania, Australia, Austria, Canadá, Dinamarca, Francia, Finlandia, Países Bajos, Reino Unido, Suecia y Suiza. La nota de Estados Unidos ha sido degradada, en agosto pasado, a AA+. La de España es actualmente AA-, idéntica a la de Japón y China.

(4) En Estados Unidos, Goldman Sachs ya consiguió colocar, por ejemplo, a Robert Rubin como Secretario del Tesoro del Presidente Clinton, y a Henry Paulson en esa misma función en el gabinete de George W. Bush. El nuevo presidente del Banco Central Europeo, Mario Draghi, fue también vicepresidente de Goldman Sachs para Europa de 2002 a 2005.

Ignacio Ramonet | Le Monde Diplomatique

Manual del llenguatge integrador no sexista de CGT

2011-12-03T18:16:00.002+02:00

Presentem el "Manual del llenguatge integrador no sexista", compromís adquirit durant la trobada el juny del 2010 de les secretaries i Grups de Dones de CGT a nivell confederal.

El nostre llenguatge és molt ric, només hem d’aprendre a usar-lo i comprovarem que hi ha un munt de paraules que es poden utilitzar per substituir les que sonen malament o que s’inclinen massa cap a un dels gèneres.

El que no es nomena no existeix. Fem l’esforç de incloure’ns tots i totes.

El Manual publicat és una ajuda i una mostra de com es pot utilitzar el llenguatge sense excloure la meitat de la població, donant una sèrie de consells senzills per a l’ús quotidià.

Esperem que us agradi i que el feu servir.

Isabel Pérez, Secretària de la Dona SP Comitè Confederal CGT

>>> El teniu en document adjunt o us el podeu descarregar a:

www.rojoynegro.info/publicacion/manual-del-lenguaje-integrador-no-sexista-cgt

Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals

2011-12-03T09:55:00.000+02:00

Les dades hi són. El frau fiscal empresarial català, via paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, sixtuplica les pitjors retallades antisocials aprovades pel Parlament de Catalunya des del final de la dictadura. Fonts sindicals eleven a 16.000 milions d'euros el frau fiscal català anual, davant els 2.700 milions d'euros de tissorada del primer pressupost d'Artur Mas. La xifra, en plena fal·lera electoral pel 'pacte fiscal', s'apropa al volum de l'espoli fiscal de l'Estat que acumularien les finances públiques catalanes, estimat en vora 20.000 milions d'euros per diversos estudis sobiranistes. Doble moral convergent: exigeixen nova fiscalitat portes enfora i encobreixen el frau fiscal dins de casa.

La comparativa mereix similar resultat en el cas de l'Estat espanyol. Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida en en 240.000 milions d'euros, ben bé 5 cops les retallades aprovades per Rodriguez Zapatero -50.000 milions- per al període 2010-2013. Aquesta realitat suposa un mínim d'un frau fiscal anual on es deixen d'ingressar ben bé 25.000 milons d'euros anuals. Segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d'Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d'euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars es limitaria a 1.543 milions d'euros. L'altre gran bossa de frau, el frau laboral amb la Seguretat Social vinculat a l'economia submergida, ascendiria a 30.000 milions d'euros.

El frau no és pas nou, sinó cronificat: GESTHA denuncia "que s'està perdent la batalla contra el frau fiscal amb una estratègia clarament equivocada", amb una legislació laxa i una política governamental que fa anys que posa la lupa "sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en compte de perseguir les grans bosses de frau" alenades per les grans fortunes i les grans empreses, principals responsables d'un frau massiu del qual hi ha símptomes rellevants. Segons dades oficials, a l'Estat espanyol hi ha 3.299 persones que disposen d'un patrimoni superior als 10 milions d'euros. Només 729 persones van declarar tenir un patrimoni superior a aquella xifra.

D'empresaris a esportistes
Dels casos de frau fiscal més recents, es podrien citar el del pilot de motos Sete Gibernau -2,8 milions evadits a Suïssa-, el del directiu de RBA Ricardo Rodrigo -2,3 milions, enviats també al país helvètic- o el de la nissaga Carulla. La nissaga propietària d'Agroalimen, al primera indústria alimentària catalana, estpà sent investigada per l'evasió continuada, a través de societats instrumentals, durant els darrers cinc anys. El frau podria arribar als 180 milions d'euros, que van ser enviats a les Antilles Holandeses per contituir dues societats que van ser recomprades per dues mercantils amb seu a Costa Rica i l'Uruguai i vinculades als sis germans Carulla.

No són pas els únics. Demetrio Carceller, propietari indiscutit de Cerveses Damm SA, també està imputat per un frau fiscal continuat durant els darrers 15 anys i per un valor que ascendiria als 500 milions d'euros. Carceller s'hauria empadronat falsament a Portugal per beneficiar-se d'una política fiscal que grava menys les grans fortunes, però la legislació espanyola obliga a demostrar que s'hi resideix al menys 183 dies a l'any per triar sota quina administració declarar.
Els paradisos fiscals -més de 100 arreu del món- són peça clau en l'evasió fiscal i, en el cas català, Andorra hi juga un paper cabdal mantenint encara el secret bancari. El principat hi té dipositats entre 2.700 i 3.500 milions d'euros de subdits espanyols. L'any passat, experimentant un creixement del 3000%, la Guàrdia Civil va decomissar fins a 2'5 milions d'euros sortint del país.

El recurs al paradís fiscal va acompanyat de la particular proliferació de nacionalistes sobtades. De fet, la tenista Arancha Sánchez Vicario és fiscalment andorrana, com Montserrat Caballé. El pilot català de F1 Pedro Martinez de la Rosa, com l'espanyol Fernando Alonso o el tenista Carlos Moya, són fiscalment suïssos. De nacionalitat monaguesa és Àlex Crivillé. I sent jugador del FC Barcelona, Luis Enrique -fiscalment nacionalitzat suís. també- va ser expedientat l'any 2003 per no haver declarat 600.000 euros. Els diners corresponien a pagaments realitzats per Nike Europe a la societat Fullforce Sport Limites, controlada pel jugador i amb seu a les Antilles holandeses, i havia evadit 270.000 euros en impostos.

Anecdòtica menció a banda mereix el cas de Sánchez Vicario. Entestada en que José María Aznar assistís a la seva boda, va comunicar a Hisenda el 2003 que regularitzava la seva situació per garantir l'assistència de l'expresident. Aznar hi va anar, però Sánchez Vicario no va passar comptes -un deute de 3,4 milions d'euros- fins el 2009, quan el Tribunal Suprem va dictaminar-ho. L'anècdota està descrita al llibre "Estado fiscal y democracia" de qui fou director de l'Agència Tributària amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-Jarabo. Al llibre descriu també com Florentino Pérez, president del Real Madrid, va pressionar Enrique Giménez Reyna -l'aleshores secretari d'Estat d'Hisenda del PP i posteriorment imputat com a cervell de la trama 'Gescartera'- per a que aturés, sota l'amenaça d'aturar la Lliga professional, les investigacions sobre futbolistes d'elit. El darrer episodi d'aquesta mena es va escriure al Mundial de Sudàfrica, quan els jugadors de la selecció espanyola van rebre una prima personal de 600.000 euros que van decidir declarar a Sudàfrica. Allà tributaven al 23% mentre a l'Estat al 43%, el que va suposar per a cada jugador un estalvi de 132.000 euros.

De Lienchenstein a Suïssa, del HSBC al LGT: 1.600 defraudadors descoberts
Fraus massius que cauen ràpidament dels titulars, estafes que mai se sap com acaben i que acaben sovint en impunitat i corrupcions sobre les quals es força un rapid oblit. Doble moral, doble economia i doble fiscalitat i una única impunitat sobre elits multireincidents- Lienchenstein i Suïssa el 2009 i 2010 són les dues clarianes paradigmàtiques del quart fosc del frau fiscal. Dues filtracions -no cap investigació oficial- van deixar al descobert 1.600 defrauadadors descoberts. Delinqüència d'alta volada fiscal i coll blanc. D’aleshores ençà, però, s’ha blindat sempre la seva identitat i se’ls hi ha ofert discrecionalment la possibilitat de solucionar-ho amistosament amb una ‘segona oportunitat’ (amb declaracions complementàries exemptes de sanció penal o administrativa). I encara avui no està resolt l’engima de com ha acabat tot plegat. Fortunes que han incorregut en delictes fiscals milionaris i que, segons els inspectors d’Hisenda aplegats a GEHTSA, han tingut un escandalós “tractament privilegiat” i “condescendent”. Més encara, assenyalen, en un moment de crisi, retallades i noves càrregues impositives a través de l’augment de l’IVA i el IRPF, és a dir de recàrrega fiscal sobre les rendes del treball i el consum.

En el cas suís, que esclatà el juny de l’any passat, es varen descobrir 3.000 comptes opacs propietats de ciutadans de l’Estat espanyol, dipositats al HSBC per un valor de 8.000 milions d’euros i que afectaven directament 1.500 persones. Hisenda, però, va centrar-se en 659 casos. La primera carta que va remetre, una invitació a regularitzar la situació sense costos penals, no la va respondre cap dels afectats. Només quan es va incoar expedient sancionador, van començar a arribar les respostes. A dia d’avui, s’han recuperat 220 milions d’euros defraudats. Malgrat el silenci ferri, fonts properes a la investigació han aclarit que al llistat “estan totes les grans fortunes que es puguin imaginar”. Hi ha nombrosos polítics, empresaris i financers implicats, entre ells el pare d’Emilio Botin, president del Banc Santander. I fins tot han surat detalls de com es va arribar a estendre el pànic en el si de l’establishment: un empresari madrileny va tancar la seva mansió i va marxar a l’estranger, remetent a Hisenda els bitllets de vol com a prova que ja no vivia a l’Estat.

Només un any abans, havien estat descobertes 200 comptes opacs de ciutadans espanyols al Lienchtenstein Global Trust Group (LGT). Hisenda va instar a regularitzar la situació a 67, dels quals només un 20% ho han fet. Entre els enxampats destacaven 7 ciutadans catalans amb dipòsits no declarats al paradís fiscal. Es tracta de Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administador d'una empresa náutica a Barcelona (frau de 7'98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros). El setè dels catalans enxampats no és cap altre que Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros. Del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. De la mateixa operació també en resultaran expedientats el cantautor Alejandro Sanz –paladí de la lluita contra la pirateria informàtica-, l’industrial basc Alenadro Legarda (director de la totpoderosa CAF) o Carlos Meier (exdirectiu de Segundamano i fundador de l’Instituto de Empresa).

El penyasegat de la impunitat efectiva
Tots dos casos certifiquen, però, que contra el frau fiscal massiu continuat no hi ha estris adients per eradicar-lo. Els dos afers demostren clarament la feblesa i la manca de mitjans: la descoberta no va ser pa fruit d’investigacions pròpies sino de filtracions, compravendes de diskettes i casualitats. En el cas dels comptes al LGT de Lienchenstein, l'origen és la venda de les dades de 5.828 evasors (amb un patrimoni total de 5.000 milions deuros) realitzada per un extreballador de l’entitat, Heinrich Kieber, als serveis secrets alemanys. Entre ells, constaven el 67 ciutadans de l’Estat espanyol expedientats. Alemanya en va facilitar les dades. El cas suís d’HSBC és idèntic: en aquell cas és un extreballador qui ven les dades a l’Estat francés, que les traspassa la hisenda espanyola.

Una dinàmica similar s’ha viscut en els casos més sonats de corrupció dels Països Catalans. A la trama Gürtel, el fet que tota la comptabilitat tafurera estava en un disc dur extraible; en el cas del saqueig de Millet al Palau de la Música, per una denúncia inicial feta des de dins. I per acabar, cal no menystenir que els expedients finalment incoats es caracteritzen després per llargues dilacions judicials, eficaçment gestionades per buffets d’advocats de luxe. La darrera mostra fefaent és el cas Hisenda, “exemple de cobdícia i brutícia” segons el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled d’una trama que subornaba inspectors a canvi de liquidacions favorables. El judici va trigar 12 anys a celebrar-se oi aquest estiu se n’ha fet pública la sentència. Dotze processats han estat condemnats a elevades penes de presó d’entre 6 i 13 anys, entre ells Josep Llúis Núñez, l’advocat Juan José Folchi o l’excap d’Inspecció d’Hisenda a Catalunya a Catalunya Josep Maria Huguet. Tots els condemnats, però, són al carrer.

És el punt sobre la i. De la i d’impunitat. Hannah Arendt ho teoritzava a 'Els origens del totalitarisme': des de l'Edat Mtjana, els codis de conducta, de càstig i repressió que s'apliquen a la resta de la societat mai no afecten els delictes de les elits. Protegides sempre per un circuit de poder que condueix indefectiblement a la seva impunitat. Al segle XXI, les portes giratòries que vinclen poder estatal i poder econòmic segueixen ben obertes i operatives. I mentre la crisi s'abona per la multitud de baix, els pocs de dalt segueixen acumulant riquesa i evadint-la. Delinquint en els angles cecs del capitalisme opac.

Publicat a la Directa

L@s jardiner@s asístimos al Belén

2011-12-02T02:10:00.007+02:00

Un grupo numeroso de trabajadores/as de Parcs i Jardins acompañado de hijos y familiares nos hemos concentrado en la plaza Sant Jaume para protestar por los despidos y en contra de la privatización del Servicio Público de los Parcs i Jardins de Barcelona.
Durante el tiempo de concentración se han estado cantando villancicos reinvindicativos con la problemática que estabamos denunciando. Una vez el alcalde sr. Trias ha salido a la plaza a inagurar el Belén los compañeros concentradas han realizado una ensordecedora pitada y se han gritado consignas contra la privatización y los despidos, produciéndose en este momento algunos problemas de tensión con los guardaespaldas del Alcalde
Tras la accidentada inaguración el sr. Trias y su sequito han vuelto a entrar al interior del Ayuntamiento

Videos en BTV y en la Vanguardia

FOTOS facebook

males herbes

Acta secció nº 16 Comissió Negociadora

La CGT considera l’Acord Patronal-CCOO-UGT un robatori als i les treballadores

Quedem per la Manifestació de demà, dissabte 28 de gener

“El acuerdo es perjudicial para los trabajadores” Entrevista con Luis González, miembro del Consejo Confederal de CC.OO

De nuevo NOS VENDEN

Las cúpulas sindicales de CCOO y UGT consuman una nueva traición a la clase trabajadora.

Firman un pacto de recorte de salarios y derechos

Manifestació a Barcelona el 28 de gener convocada pel FSCat: "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Video Ruta Biófila 2011

ASAMBLEA DE TRABAJADORES

La plantilla de Parcs i Jardins es mobilitza contra la privatització

La CUP de Barcelona, amb els jardiners i les jardineres

Desconstruint la ciutat de les persones

FULL INFORMATIU GENER 2012

MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES ALS SERVEIS PÚBLICS

Debat obert sobre el futur del Park Güell: escenaris alternatius

RECOLZEM EL MANIFEST

Recurso contra la sentencia que dictamina la nulidad del Acuerdo

Seisachtheia

Decret del Govern Rajoy: el PP penalitza a la majoria social

La proposta de la Generalitat de fer pagar un euro per recepta: Copagament il·legal

Trabajador de Parcs i Jardins ha resultado hoy herido leve en la espalda al caerle encima una farola

Barcelona reducirá a la mitad sus plátanos

El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos.

Apuntes de la reunión con Antoni Vives 3er Teniente de Alcalde

LA PRIVATITZACIÓ DE PARCS I JARDINS A LA PREMSA

Roundup de Monsanto contamina aguas subterráneas (también en Cataluña)

Protesta para que Trias no privatice Parcs i Jardins

Primeres mesures del govern del PP dels Mercats: Seguir robant als pobres per donar-ho als rics

L'estudi sobre la privatització causa mala maror a Parcs

En contra de la pujada abusiva de les tarifes del transport públic

DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS

L'Ajuntament estudia privatitzar Parcs i Jardins (Público)

Barcelona es planteja privatitzar Parcs i Jardins (El Punt-AVUI)

Assemblea General Única 23 de desembre (el teu futur en perill)

PARCS I JARDINS, Seis años después

Au, vinga, va!

¡¡ALERTA!! INCENDIARIO INFORME “SECRETO” SOBRE LA CONTINUIDAD DEL INSTITUTO

Vecinos y comité empresa denuncian la privatización de Parques y Jardines

Parcs i Jardins alerta d’una possible privatització de l’empresa

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat

Informe en defensa del patrimoni verd de la ciutat

Assemblea personal afectat, 15 D

Una nova Europa?

Calendari 2012

Aturem l'Audiència, 13 i 14 desembre

13 de desembre 19:30h.Pl. CatalunyaManifestació en solidaritat amb els encausats del Parlament i contra la repressió al moviment 15M

14 de desembre 07:30h.Arc de TriomfAturem l'Audiència Provincial de Barcelona

Perquè ja hem passat de la indignació a l'acció. Perquè juntes ho podem tot!

La gran regresión

Ignacio Ramonet | Le Monde Diplomatique

Manual del llenguatge integrador no sexista de CGT

Silenci, aquí es defrauda: 16.000 milions d'euros anuals

L@s jardiner@s asístimos al Belén

13 de desembre 19:30h.
Pl. Catalunya
Manifestació en solidaritat amb els encausats del Parlament i contra la repressió al moviment 15M

14 de desembre 07:30h.
Arc de Triomf
Aturem l'Audiència Provincial de Barcelona