dimecres, 10 setembre de 2014

Centre de Formació del Laberint



Desaparecen los descuentos a la plantilla para los
cursos del Centre de formació del Laberint

Este año, como siempre, el Centre de Formació del Laberint d’Horta ha publicado el folleto de los cursos que ofrece. En este folleto podemos ver que el descuento del 50% que se hacía a la plantilla de Parcs i Jardins ha desaparecido. La Dirección ha eliminado sin previo aviso las ayudas a la formación de sus propios trabajadores/as, que ahora se verán obligadas a pagar el 100% del coste de los cursos que le formarán para desarrollar aún mejor su trabajo habitual para la ciudad.

Entendemos que con esta medida se ponen trabas a  la formación profesional y como toda decisión tiene un razonamiento concreto debemos preguntarnos ¿cuál es este?. Una respuesta sería que es una razón económica, el Instituto necesita ingresos. Otra posible sería que no podemos hacer diferencias entre un ciudadano cualquiera y las personas  trabajadoras propias del Instituto, pero claro que hay que hacer diferencias, hay que formar más y mejor al que trabaja para la comunidad ¿entenderá la ciudadanía que es bueno para sus zonas verdes profesionales con menos formación? Otra respuesta que se me ocurre podría ser que quieren reorientar las políticas del centro de formación, y ¿el trabajador/a queda fuera de los planes? Sería absurdo.

El sentido real no lo conocemos, no se ha informado al Comité de empresa de nada relacionado con esos descuentos. Una decisión incomprensible que va en detrimento de la calidad de la jardinería de la ciudad y en contra de la profesionalización de los/as trabajadores/as.

También se han reducido los descuentos para parad@s y jubilad@s. ¿Quiere esto decir que la política social del instituto va orientada a desproteger a los más vulnerables y a complicar el acceso a la formación de esas personas?
 
Desde aquí y de manera previa a una futura reunión para tratar el asunto solicitamos a la Dirección que dé marcha atrás en esta decisión para recuperar la situación de años anteriores.

Cauen arbres a Madrid


Cauen  arbres a Madrid

 
 Imatge del cedre que va caure provocant la mort d'una persona

El arbres de Barcelona podrien veure’s abocats a córrer la mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gestió de l’arbrat està, des de fa molts anys, en mans d’empreses privades i ara Barcelona també representa una llaminadura per les grans empreses de serveis. El govern de la ciutat, tan el d’ara com els d’abans, està en constant setge per tal de privatitzar la gestió del verd de la ciutat i fer-hi entrega als poderosos com a Madrid.

Els arbres de Madrid poden haver caigut de manera sobtada e inesperada, però també degut a una gestió privada que no hi posa els recursos necessaris, que no valora la responsabilitat, la implicació, la constància i la proximitat del jardiner/a de barri amb una permanència al territori que fa que el veïnat els vegi  amb familiaritat.  Aquest és el cas de Bcn, amb un Institut Municipal de llarg recorregut  que no mira cap un altre costat quan es detecta un arbre feble o amb risc de caiguda o un grup de flor amb fongs, o un arbust malmès o quan se li apropa un veí amb una queixa.

Els arbres creixen, maduren i al final de la seva vida moren i cauen, és un procés natural que mirem d’evitar tallant-lo abans que caigui, però si el personal implicat a la detecció del problema és perillosament reduït i es mira cap un altre costat, el risc de caiguda precipitada augmenta.

A Barcelona aquest jardiner/a proper del que parlàvem pot desaparèixer, la plantilla està molt minvada i envellida, cada cop es jubilen més treballadors/es i  si no contractem no es durà a terme el rejoveniment necessari. A Barcelona ja es nota la falta de qualitat a la jardineria, la feina de 10 persones no la poden fer 6; de vegades això provoca despeses innecessàries i en el cas de l’arbrat es provoquen riscos no assumibles.  L’ajuntament  de Bcn vol privatitzar l’Institut i deixar-ho en mans dels àvids empresaris que, més que interès per la jardineria municipal, tenen un clar interès per ficar-se els diners públics a la seva butxaca privada. Els arbres cauen a Madrid, però abans que això van caure els drets laborals, la proximitat a la ciutadania, la implicació del personal municipal i els interessos generals en vers els interessos dels quatre de sempre.

Barcelona ha de ser capaç de mantenir i protegir el seu patrimoni, en aquest cas un patrimoni jardinístic i cultural de màxima importància i un patrimoni professional amb un coneixement del terreny que no es pot assolir d’altra manera que amb implicació i responsabilitat.

Carlos Bernal Lorente, podador municipal a Bcn  

dimecres, 6 agost de 2014

RESOLUCIÓ DEL COMITÈ D’EMPRESA



Sr. Alfred Medina
Director Recursos Humans
 Parcs i Jardins de Barcelona, I.M


El Comitè d’Empresa Parcs i Jardins I.M. de Barcelona, reunit en Comissió permanent el dia 29 de juliol de 2014, en relació a l’acord de Normalització de Conceptes Retributius, amb la intenció d’arribar a un acord global envers la revisió,  l’extensió i l’aplicació dels trams del Complement de Penositat i Conducció de Vehicles i Maquinaria amb carnet B, presenta la  proposta que es detalla a continuació: 

Complement de penositat, trams:

1.     Revisar la rotativitatdel personal en les tasques penoses.
2.   Revisar i llistar les brigades que estan per sobre de la mitjana general de penositat, per donar-los tractament de brigada especial, (exemple brigada Parc Central de Poble Nou, Roserar, Costa i Llobera).
3.     Aplicar els mateixos criteris de complements que en la brigada forestal en aquells destins amb similars característiques (Montjuïc, Tres Turons i zones veïnes a Collserola, etc).
4.  Aplicar el complement corresponent de fitosanitària al personal que realitza tasques d’aplicació, afegint-se al tram general de penositat.
5.     Fer extensible l’acord en matèria de penositat a tots aquells col·lectius que no ho perceben,(zeladors, vigilància, personal de vivers, horts urbans, personal amb adaptacions de lloc de treball a l’espera de novació, etc) amb els mateixos criteris i condicions establerts en l’acord.

Complement de conducció amb carnet B

1.     Fer extensible a tots els destins que utilitzen vehicles amb carnet de conduir classe B, l’acord de 27 de novembre de 2013 en matèria de Conducció de les brigades de manteniment, segons els criteris pactats.
Proposem que les mesures siguin efectives de forma immediata, i a efectes econòmics amb caràcter retroactiu en la mateixa data de posada en marxa de la primera fase dels acords, com a pas previ a continuar amb els treballs pendents de la Comissió de Normalització de Conceptes Retributius.
Atentament,
Barcelona, 31 de juliol de 2014

J

Material de consulta per al concurs conductor/a de jardineria.



Us informem que s’ha publicat el material de consulta per la convocatòria per a la provisió de 115 places de lloc de treball Conductor/a de jardineria, de promoció interna mitjançant concurs-oposició.
També el podeu trobar a la intranet d’Hàbitat Urbà  a l’apartat de Recursos Humans/Selecció/Promoció interna/Conductor conductora de jardineria. Cal que tingueu oberta la Intranet per poder veure el document.
Per qualsevol aclariment us podeu dirigir al Departament de Selecció, trucant al telèfon 934 132 509 (32509).
També el podeu consultar seguint aquesta adreça:

dijous, 24 juliol de 2014

Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut

Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública la nostra radical i absoluta oposició a les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet públic pel govern espanyol el passat 18 de juliol.

Denunciem públicament que l’objectiu d’aquesta nova bateria de mesures legals és única i exclusivament reduir les baixes mèdiques i els períodes de les Incapacitats Temporals dels i les treballadores, privatitzant el servei mèdic, en detriment de la nostra salut i les més elementals mesures de prevenció de riscos laborals.

Les anomenades Mútues d’Accidents de Treball, associacions patronals suposadament “sense cap ànim de lucre” (però esquitxades per múltiples casos de corrupció), inicialment només tenien competències en les baixes i invalideses per Accident de Treball. Però des de 1994, diferents governs estatals han legislat per estendre les seves possibilitats d’acció, permetent que “controlessin” cada vegada més àmbits de les baixes per Malaltia Comuna, sota l’argument de la seva “efectivitat” en donar altes mèdiques, segons demostren (i denuncien) les estadístiques. Els i les treballadores semblem guarir-nos “miraculosament”, en aplicació dels criteris economicistes de les Mútues, molt més estrictes que els metges de la Seguretat Social, i més que els ja restrictius criteris dels tribunals mèdics (ICAMS a Catalunya).

El resultat és que avui en dia més de la meitat de treballadors i treballadores estem assegurats en Mútues patronals per a les contingències comunes, i les dràstiques mesures aprovades pel govern espanyol el passat 18 de juliol accentuen l’ampliació de les seves possibilitats d’acció en els següents aspectes:

1- Possibilita el control de la situació mèdica i poder fer propostes d’altes mèdiques per Malaltia Comuna des del primer dia. La nova llei permet a les Mútues inspeccionar la situació mèdica i realitzar propostes d’alta des del primer dia, amb obligació de resposta per part de la Seguretat Social. Aquesta competència accentua les possibilitats de control i inspecció de les Mútues en contingències comunes, amb l’objectiu declarat de reduir els períodes que necessitem els i les treballadores per recuperar-nos d’una malaltia.

2 - Es creen taules de durada estandaritzada de cada malaltia, segons edat i professió. Aquest nou mecanisme busca intentar pressionar els metges per donar altes mèdiques automàtiques.

3 - S’amplia la potestat de les Mútues de declarar justificades o no les no assistències a les revisions mèdiques, augmentant així les possibilitats d’alta mèdica incentivada per part d’aquestes entitats privades.

La ministra Báñez, seguint les contínues i insaciables reclamacions de la patronal, declara públicament que el seu objectiu amb aquestes mesures és reduir els diners destinats a les Incapacitats Temporals (uns 300 milions anuals), reduint el temps mitjà de les baixes mèdiques. Per tant, es vol retallar novament en una matèria tan sensible socialment com la salut laboral
.
Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya hem de denunciar un altre cop que s’està legislant contra els interessos d’una gran majoria de treballadores i treballadores, i en benefici d’una petita minoria capitalista. Però a més a més, en aquest cas, amb l’agreujant de que es posa en perill la nostra integritat física, fent retornar a persones als seus llocs de treball quan encara no estan en les condicions de salut adequades.

Aquestes mesures s’aproven quan, en contra les declaracions de les autoritats i la patronal, les estadístiques indiquen que els últims set anys (des de l’inici de la crisi capitalista) les baixes mèdiques s’han vist reduïdes i escurçades, sota la pressió i la coacció diària de l’atur, els acomiadaments, la temporalitat i la precarietat laboral. En els darrers anys cada cop més treballadors i treballadores han hagut de posar en risc la seva integritat física treballant en condicions de salut no adequades, sota l’amenaça de perdre el seu lloc de treball.

A més a més, la prestació de serveis realitzada sense una total recuperació mèdica és causant (entre altres factors) de l’augment dels riscos laborals i de múltiples accidents de treball, en un context en el que en els primers 5 mesos del 2014 hi ha hagut un augment del 7,3% dels morts en accidents laborals, malgrat haver-hi menys treballadors i treballadores en actiu.

Aquest intent de reduir per reial Decret les baixes, aprofundeix encara més en la dramàtica situació laboral actual, privatitzant la sanitat pública i vinculant als interessos empresarials la gestió de la salut laboral. És, per tant, una greu agressió als drets dels i les treballadores.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya apostem per una sanitat pública i de qualitat, al servei dels i les treballadores, i denunciem un altre cop l’actuació de les Mútues, al servei únicament dels vergonyosos beneficis de la patronal, i a costa de la integritat física i de benestar psicosocial de la classe treballadora.

O els seus beneficis o la nostra Salut!

Secretariat Permanent. Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.

dimecres, 2 juliol de 2014

Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control

El tractat transatlàntic de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units es presenta sovint com una oportunitat de creixement econòmic però, en realitat, suposa un atac frontal als drets socials, laborals i mediambientals de la ciutadania, sobretot europea. Repassem els efectes d’un acord comercial fet a mida per a les grans empreses, sota la pressió dels ‘lobbies’ i que es negocia en total opacitat.

El govern d’Obama i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durão Barroso, van anunciar oficialment, el febrer de 2013, les negociacions entre ambdues federacions per aprovar el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (conegut per les seves sigles en anglès, TTIP). El macroacord comercial entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units (EUA), que s’està cuinant des de fa anys, és el projecte de zona de lliure comerç més ambiciós i de més envergadura al món. L’objectiu forma part de l’estratègia de la UE i els EUA per mantenir el lideratge global davant el creixement dels països emergents (BRICS). El TTIP es presenta com una oportunitat pel creixement econòmic i la creació de llocs de treball, però diverses associacions i moviments socials ja assenyalen que amaga una privatització ferotge dels serveis públics i una desregulació a molts sectors que fa perillar drets assolits en l’àmbit laboral, la protecció mediambiental o la llibertat d’expressió, entre d’altres.

Tot i l’impacte del tractat per a la vida futura de les classes populars europees, les negociacions s’estan fent sota un secretisme extrem i només se’n poden conèixer petits detalls per poder analitzar els seus possibles efectes gràcies a algunes filtracions. Grups d’activistes que s’oposen al TTIP, com Ecologistes en Acció o ATTAC, assenyalen que la regulació (o desregulació) comuna a tots els sectors es farà sota el mínim comú denominador i, per tant, suposarà el debilitament o la supressió de les conquestes socials dels estats europeus.

Drets laborals a la baixa

Un dels impactes més notoris del TTIP es fa palès en els drets de les treballadores. Si es fa una harmonització de les legislacions laborals a la baixa als dos costats de l’Atlàntic, caldria recordar que el govern dels Estats Units no ha ratificat alguns convenis de l’Organització Mundial del Treball, com ara el dret a la llibertat d’associació o a certes pràctiques sindicals. A més, la pressió de les multinacionals nord-americanes implicaria una tendència de disminució dels salaris i la reestructuració d’empreses autòctones per poder competir o fins i tot el seu tancament. Això generaria pèrdues de llocs de treball i un impacte en les indústries dels països del sud d’Europa, que estarien exposades a la competència transatlàntica salvatge.

En l’àmbit agroalimentari, el TTIP podria suprimir l’anomenat principi de precaució a la UE, una sèrie de normes de protecció del medi ambient i la salut. Les grans corporacions consideren aquesta regulació com un llast per competir al mercat internacional amb la Xina o els Estats Units. Els aliments transgènics o la carn d’animals hormonats, àmpliament rebutjats a la UE, podrien entrar amb facilitat al mercat europeu sense necessitat de ser etiquetats ni passar gaires aranzels. El tractat tindria, doncs, un impacte crucial en el sector alimentari i donaria un gran poder a les transnacionals agroalimentàries en tot el procés que va de la producció al consum.

Dins el camp del medi ambient i l’extracció de recursos energètics, el TTIP amenaça amb l’extensió de la pràctica del fracking per l’extracció de gas i petroli, molt implantada als Estats Units i amb provats efectes nocius sobre el territori i la salut.

La propietat intel·lectual també torna a estar sobre la taula. Tot i que la UE va rebutjar l’Acord Comercial Anti-Falsificació (ACTA en les sigles en anglès) el 2012, les grans empreses de la indústria proposen un acord semblant, que restringiria l’accés als coneixements i atemptaria contra la llibertat d’expressió i la privacitat, ja que les corporacions podrien controlar informació personal de la ciutadania gairebé sense cap restricció, com ja passa als EUA.

Empreses contra estats

Un dels punts més polèmics del tractat és la clàusula de “solució de controvèrsies entre estats i inversors”, que permet que les grans empreses reclamin indemnitzacions als estats si consideren que s’han vist afectades econòmicament per qualsevol canvi de política o per alguna llei en un país. Aquesta denúncia seria presentada a un tribunal internacional privat especialitzat en inversions, uns ens que solen ser favorables a l’empresariat. Això ha estat qualificat com un atac a la democràcia per part de grups ecologistes i associacions com ATTAC.

Als documents filtrats de manera anònima el mes de juny a Filtrala.org, la Unió Europea presenta un llistat de tot el que podria ser negociable dins el tractat. La sanitat, l’educació i altres serveis públics hi figuren. En l’àmbit de la sanitat pública, el TTIP significarà la privatització d’un sector que, tot i haver patit fortes retallades, encara continua sent un pilar de l’estat del benestar europeu. Gairebé tot és negociable, però hi ha excepcions. Una d’elles és el mercat financer. Els Estats Units volen deixar fora de l’acord un àmbit en el qual tenen una regulació més forta que la de la UE. El mercat armamentístic i de defensa també ha estat apartat a priori de les negociacions, ja que els estats volen salvaguardar el control d’aquest sector estratègic. La pesca i l’agricultura i alguns mercats d’extraccions sembla que, de moment, no es troben sobre la taula.

Les filtracions, malgrat tot, són escasses. “Els elements importants no se sabran pràcticament fins que el tractat estigui signat”, afirma Juan Garcia, membre d’ATTAC Catalunya. “Després de l’acord fallit de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, han après la lliçó i, aquest nou tractat, l’han passat per via opaca, més lenta, però més segura. Volen evitar a tot preu les grans reunions, que van de la mà de protestes massives, perquè no volen que la gent s’adoni que el TTIP és un atac a la sobirania popular”, afegeix Garcia.

Mentrestant, les negociacions del TTIP segueixen el seu curs. Es preveu que finalitzin el 2015 i que, seguidament, els estats ratifiquin l’acord. El govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) ja va anunciar el seu suport al tractat a principis de juny i, juntament amb PSOE, UPyD, CiU i PNB, va rebutjar sotmetre el TTIP a referèndum al Congrés espanyol el 6 de maig de 2014.

* Article de Víctor Yustres publiocat al núm. 365 del setmanari Directa.
http://directa.cat/noticia/tractat-ue-eua-neoliberalisme-sense-control

>>> Podeu llegir també:
Al descubierto una “ola privatizadora” de servicios públicos
Una filtración de documentos confidenciales sobre las negociaciones confirma las sospechas: el tratado de libre comercio entre EEUU y la UE incluye los servicios públicos.
Privatización de servicios públicos: Wikileaks confirma que la UE planea entregar los servicios a las multinacionales
https://www.diagonalperiodico.net/global/23292-wikileaks-confirma-planes-la-ue-para-entregar-servicios-multinacionales.html
https://www.diagonalperiodico.net/global/23261-al-descubierto-ola-privatizadora-servicios.html

dijous, 26 juny de 2014