dimecres, 15 abril de 2015

FULL INFORMATIU abril 2015


Males primavera 2015 "Cómo defenderte de las mutuas"


Males primevera 2015 from Males Herbes

 - Si la mutua no reconoce el origen laboral de tu dolencia, debes acudir a tu médico de la seguridad social y pedirle la baja, si lo requieres, y el cambio de contingencias, aportando la documentación necesaria.

ROUNDUP en familia

A los responsables de la publicidad de TV3
Últimamente estamos viendo como la compañía Monsanto ha colocado un anuncio en la televisión pública catalana de su «herbicida para el hogar» «ROUNDUP weedkiller Gel» cuyo principio activo, el glifosato, ha sido declarado recientemente por la Organización Mundial de la Salud como posible  cancerígena; o sea, que es un agente químico potencialmente capaz de producir cáncer al exponerse a tejidos vivos. El hecho de que la OMS diga esto y, de alguna manera, se manifieste en contra de un producto de masivas ventas a nivel planetario de la poderosa multinacional Monsanto, a nosotros nos hace pensar que realmente la amenaza es mucho mayor, y que introducir la molécula del glifosato en nuestros hogares pasa a ser una negligencia o, mucho peor, una ataque químico consciente.

 
De todas formas las malas hierbas que puede tratar un particular con ese tipo de aplicador son perfectamente arrancables con una manita.¿Debemos exponer a las familias en sus propias casas a un producto fitosanitario nocivo para el medio ambiente y para la salud pública?
Entendemos que se está haciendo publicidad de un producto muy nocivo para la salud y que se está intentando introducir el glifosato en nuestros hogares de forma masiva y negligente.
Por todo ello les solicitamos que suspendan la campaña publicitaria y lo retiren de pantalla para poder aspirar como sociedad catalana a una mejor salud futura.

Què és el TTIP?


Què és el TTIP?
El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès) entre EUA i la UE és un tractat de lliure comerç que s’està negociant d’esquenes a la ciutadania, sense consultar a la societat civil, entre les grans empreses multinacionals i les elits polítiques de les dues regions, amb l’objectiu de constituir la major zona de lliure comerç del món. Té com objectiu real desregular i eliminar drets socials, laborals, normatives mediambientals, etc ... així com privatitzar els serveis públics: la salut, l’educació, l’aigua, els transports, la gestió de residus, etc ...) per aconseguir cada vegada més i més beneficis i augmentar constantment la taxa de guany.
Per a això s’han de garantir les inversions de les empreses per sobre de les lleis dels estats, als quals aquests hauran d’indemnitzar si veuen disminuït el nivell previst dels seus guanys, a través de l’Instrument de Resolució de Conflictes entre Inversors i Estats (ISDS ), els famosos tribunals d’arbitratge, no sotmesos a la justícia ordinària dels Estats.
El TTIP és un pas més per intentar acabar amb els drets de la ciutadania i disciplinar els treballadors i treballadores, en accentuar els processos de retallades, privatització i liberalització de fluxos de capitals, augmentant encara més el poder del gran capital, tal com ha succeït amb altres tractats (un exemple clar és el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord entre EUA, Canadà i Mèxic). Des d’aquesta perspectiva, si se signa, les seves conseqüències seran molt negatives per als drets socials i laborals, l’ocupació, l’agricultura, l’alimentació, el món rural i el medi ambient.
Què suposarà per als treballadors i treballadores?
- Conseqüències per a l’ocupació
Segons informes favorables a la signatura del TTIP, es crearien dos milions de llocs de treball als EUA i la UE i un augment del Producte Interior Brut (PIB) a la UE entre l’1% i el 0,5% fins 2027, però la mateixa Comissió Europea el redueix al 0,1%. Es destruirien llocs de treball en la indústria càrnia, el sector dels fertilitzants, el bioetanol, el sucre, béns d’equip el sector metal·lúrgic i en l’agricultura, destruint la vida rural i la indústria local.
Un estudi alternatiu i crític amb el TTIP, amb una metodologia (Model de les Nacions Unides de Política Global) utilitzada pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), realitzat per la Universitat de Tufts, conclou, entre altres coses, que es perdrien 600.000 llocs de treball a la UE, les rendes de treball es reduirien en la seva participació en el PIB i es perdrien ingressos públics.
Les conclusions favorables a la creació d’ocupació a causa del TTIP, són negades per l’experiència d’altres tractats com l’Acord de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), signat el 1994, on s’afirmava que es crearien un total de 20 milions de llocs de treball, però, lluny d’això, hi va haver una pèrdua d’un milió de llocs de treball i es va destruir el subsector del blat de moro mexicà per la invasió del blat de moro transgènic nord-americà amb preus molt baixos.
- Impacte en els drets laborals
Pel que fa als drets laborals, cal tenir en compte la "harmonització" de la regulació, la igualació a la baixa. Es rebaixaran els drets laborals de la UE al nivell existent en EUA
Així, als EUA els drets laborals brillen per la seva gairebé total absència ia la Unió Europea per ara estan garantits, però no harmonitzats, almenys formalment, però es conculquen cada vegada més.
EUA no ha signat els convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) relatius a la negociació col·lectiva i al dret d’organització i associació, així com els que es refereixen a la igualtat de remuneració entre homes i dones, al suport als treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars, el treball domèstic, així com el conveni sobre la protecció de la maternitat (regulen els permisos, prestacions, dret a la lactància ...).
Tampoc ha ratificat la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació de la dona (CEDAW per les sigles en anglès), que va ser aprovat el 18 de desembre de 1979 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el qual va entrar en vigor el 3 setembre 1981; ni el Pacte Internacional de Drets Econòmics (inclosos els drets laborals i de salut), Socials i Culturals, adoptat per l’Assemblea, mitjançant la resolució 2200 A (XXI) de 16 de desembre de 1966 i que va entrar en vigor el 3 de gener de 1976.
A més, entre els estats de la Unió hi ha una gran competitivitat per atreure inversors, tant d’altres estats com de països estrangers, per a això en 24 d’ells han rebaixat els salaris i retallat drets en seguretat i salut laboral. La negociació col·lectiva i la llibertat sindical no estan reconegudes, per tant el dret de vaga i la llibertat sindical han desaparegut del món laboral.
Es donen "facilitats per treballar" (disponibilitat per a l’ocupació o ocupabilitat) en lloc de treball. S’ha implantat l’acceptació de qualsevol lloc de treball sota pressió per part de les persones aturades, que s’anomena paradoxalment right to work (dret a treballar). No està establert el salari mínim, ni la seguretat i la salut en el centre de treball.
Els treballadors i treballadores d’algunes multinacionals, com Wal-Mart i McDonal’s, cobren salaris de fam i, tant és així, que han de sol·licitar els bons d’alimentació que concedeix el govern nord-americà a les persones pobres.
Aquesta és la situació laboral que molt probablement podria implantar-se en els països de la UE, en nom de la competitivitat, si arribés a signar-se el TTIP.
Amb motiu de la mobilització estatal que realitzarem el proper 18 d’abril, vam treure aquesta campanya contra la signatura, per part dels Estats Units i la Unió Europea, del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç (TTIP).
>>> Podeu descarregar tot el material de la campanya aquí: http://www.cgt.org.es/stop-ttip-ceta-tisa
Aquesta és la situació laboral que succeiria si s’apliqués el TTIP a la UE:

 Més informació:
- WEB NO AL TTIP


RODEGEM EL PARLAMENT


ASSEMBLEA GENERAL 20 d'abril

dijous, 9 abril de 2015

Les treballadores de Parcs i Jardins mantenen el pols amb Xavier Trias per una gestió pública del verd urbà



Del "Setmanari la Directa de l'1 d'abril de 2015"
Coincidint amb la inauguració de les glòries les treballadores de Parcs i Jardins es van concentrar per denunciar la privatització progressiva d’aquest servei municipal. 

La filtració de l’Informe Konsac el 2011, encarregat per l'ajuntement de Xavier Trias, va evidenciar que l’ajuntament de Barcelona es plantejava una privatització total del servei de Parcs i Jardins. Era el darrer capítol d’un procés iniciat a principis dels 2000, quan les externalitzacions van començar a augmentar per tal d’abaratir costos. La manifestació de dissabte passat s’emmarca en un cicle de mobilitzacions en què les treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins reclamen canvis en la política d’ocupació així com un servei de jardineria més participatiu i sostenible.

Després de recollir signatures i realitzar una cercavila, les treballadores esperaven l’arribada de l’alcalde, que no va aparèixer.

Una gran cicatriu urbanística

El passat 28 de març un sol de justícia inaugurava el nou espai de les Glòries. El que encara és una gran cicatriu urbanística de Barcelona, va acollir esports, música i activitats infantils per presentar el resultat provisional del desmantellament de l’anell viari. En aquest ambient festiu un centenar de treballadores de Parcs i Jardins acompanyades de veïnes es van manifestar en contra de la privatització d’aquest servei i per exigir una nova política d’ocupació. Després de recollir signatures i realitzar una cercavila, les treballadores esperaven l’arribada de l’alcalde, que tenia previst personar-s’hi. Tot i que la premsa va ser convocada, Trias no va trepitjar les Glòries. A canvi es va deixar fotografiar pel seu gabinet de comunicació el diumenge en el mateix espai.

Dos mesos de mobilitzacions

Amb aquesta acció, les treballadores de Parcs i Jardins mantenen un pols actiu de protesta que els darrers mesos ha portat les seves demandes al carrer, mitjans de comunicació i al mateix Ple de l’ajuntament. Amb aquest cicle reivindicatiu el comitè d’empresa vol mostrar el seu rebuig frontal a la dinàmica de privatització encoberta que du a terme l’ajuntament. “La nostra plantilla està disminuint mentre que les externalitzacions van en augment” denuncia Carlos Bernal, treballador de Parcs i Jardins i membre del sindicat CGT. “Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitats, ja que sovint els executen empreses que no donen un servei de prou qualitat i contracten personal en situació molt precària”, afegeix Jose Ruiz de CCOO i president del comitè d’empresa.
“La nostra plantilla està disminuint mentre les externalitzacions van en augment” denuncia Carlos Bernal, treballador de Parcs i Jardins

La política laboral actual ha suprimit la contractació a l’estiu –aproximadament uns 80 eventuals– i no convoca Ofertes Públiques d’Ocupació obertes a totes les ciutadanes. Altres reivindicacions del manifest pel qual demanen signatures són que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el consell de la gestió del patrimoni verd de la ciutat. En la darrera legislatura l’institut municipal de Parcs i Jardins ha començat les jubilacions parcials i s’han perdut al voltant de 100 treballadors.
Però les polítiques d’externalització fa molts anys que es combaten. “Usem la mateixa pancarta en les nostres mobilitzacions que fa 20 anys” explica Antonio Cano, treballador de Parcs i Jardins i de la CGT. Concretament des de mitjans dels 90 en què es va proposar per primer cop transformar l’Institut en una Societat Anònima i al llarg dels 2000, en què l’externalització de serveis ha anat augmentant. “Volem fer entendre que no defensem només els nostres llocs de treball, estem lluitant per una gestió pública per oferir el millor servei a la població, perquè els serveis a les veïnes de la ciutat no poden estar supeditades a interessos econòmics” relata Cano.

L’estela de l’Informe Konsac

L’institut municipal de Parcs i Jardins es va crear l’any 1979, fent una aposta ferma per una gestió pública del servei de jardineria que durant el franquisme estava completament externalitzat. A principis dels 90 va arribar un punt d’inflexió. L’any 1993 les treballadores van combatre la primera proposta per convertir Parcs i Jardins en societat anònima i la manca de personal es va començar a fer evident en una Barcelona transformada per les olimpíades. Parcs i Jardins va perdre progressivament l’atribució de tasques com ara manteniment de mobiliari urbà, parcs infantils i pipi-cans.

Durant el període en què Imma Mayol, d'ICV-EUiA, va presidir l’Institut Municipal de Parcs i Jardins la contractació externa va augmentar d’un 5% a un 32%

Les externalitzacions es van intensificar entre el 2003 i 2011. Durant el període en què Imma Mayol, d'ICV-EUiA, va presidir l’Institut Municipal de Parcs i Jardins la contractació externa va augmentar d’un 5% a un 32%, principalment executada per grans empreses com URBASER (ACS) o CESPA (Ferrovial). La darrera alarma la va despertar la filtració a finals de 2011 de l’Informe Konsac. Aquest informe, encarregat per l’ajuntament, relata tres maneres de privatitzar completament el servei. En l’argumentari per una privatització immediata s’hi relata que “no hi ha impediment legal per poder procedir a la subcontractació” i “el desgast polític i sindical és inferior amb un únic procés [de subrogació] i convé que la premsa no en parli gaire”. L’informe acaba recomanant una externalització progressiva per evitar la mínima conflictivitat laboral, ja que “els treballadors s’oposaran a qualsevol externalització [...] això obliga a fer un procediment absolutament impecable tècnicament”.

Jardineria insostenible
Silvia Fitó, treballadora de Parcs i Jardins i membre de CCOO, explica que també “cal aturar les inversions milionàries en projectes insostenibles”. Un exemple de la poca planificació en aquest sentit és el parc del Poblenou que va comptar amb un pressupost inicial de divuit milions d’euros. El prestigiós arquitecte Jean Nouvel va dissenyar un espai que havia de ser colonitzat per 1.000 salzes segons el projecte original. Els 300 que es van plantar estan avui en dia morts o agonitzant, ja que no es va tenir en compte que el salze és un arbre que creix vora el curs dels rius. “S’han d’evitar intervencions que surtin tan cares a la ciutadania i a l’hora siguin tan poc sostenibles. Per això necessitem un servei públic de gestió directa” afegeix Fitó.
A les noves Glòries, entre el brunzit del trànsit i els crits de la protesta, hi podem trobar mil exemples com aquest a una escala més petita. Els arbres en lloc de ser plantats a terra ocupen contenidors negres on se’ls escalfen les arrels. En algunes escletxes de ciment l’Ajuntament ha encarregat la plantació de bulbs, simplement perforant el ciment amb un trepant. “Aquestes plantes estan condemnades a morir, són només per complir el dia de la foto” explica Ruiz, “no s'adonen que no són mobiliari urbà, són éssers vius”.