11 hores Via Laietana / Jaume I
Convoca: CGT-BARCELONA
1 de Maig de 2015, objectiu: continuar amb la lluita. Contra
l’augment de la repressió, la precarietat laboral i social, la corrupció
generalitzada dels polítics, la privatització dels serveis públics, la
misèria energètica, la falta d’habitatges, ens sobren els motius.
La repressió s’ha endurit per els qui lluitem contra un sistema
corromput des dels seus fonaments. La legislació s’ha modificat a aquest
efecte i els jutges l’executen des de la més absoluta arbitrarietat.
L’aplicació sistemàtica de presons preventives, l’augment del nombre d’
encausades, condemnades i empresonades per mobilitzacions sindicals i
socials ens porten a èpoques en què l’aparell judicial era un executor
més de l’estat totalitari.
Les reformes laborals han servit perquè els empresaris aconsegueixin
els seus objectius: tenir treballadors sense drets. Banquers i
capitalistes segueixen augmentant els seus beneficis a costa del
sofriment i de la misèria de gran part de la població. Cada vegada els
rics són més rics i els pobres, més pobres. Sense escrúpols i aliats per
aconseguir els seus objectius amb la classe política, comparteixen els
seus privilegis al mateix temps que condemnen a amplis sectors de la
població a la pobresa més severa, sostenint econòmicament als partits
polítics a través de trames de corrupció que repugnen a qualsevol
persona decent i de la qual surten indemnes, mentre jutges i fiscals fan
els ulls grossos en la majoria dels casos.
L’ocupació d’espais en mans dels especuladors per al seu ús social,
l’antiautoritarisme, la protesta al carrer, el dret a reunir-se i a
manifestar-se, totes les accions de qualsevol signe que impliqui una
resposta al sistema o proposi alternatives laborals, ecològiques,
educatives, igualitàries, laiques, de desenvolupament humà i social, són
fenòmens als quals es respon amb un únic criteri: repressió.
Quan en un país es desallotja a les persones dels seus habitatges
violentament; es talla la llum, l’aigua o el gas a qui no pot pagar-les;
quan omplir la cistella de la compra és un acte èpic; quan no existeix
cap estabilitat laboral i l’acomiadament solament necessita de la
voluntat de l’empresari; les pensions són miserables; la joventut
emigra; augmenten les llistes d’espera als hospitals; l’educació es
reserva als rics; l’ajuda a la dependència és una burla i les despeses
militars i policials es disparen, la conclusió és que vivim en un estat
d’excepció i d’exclusió, i que ha arribat el moment de dir que ja n’hi
ha prou d’aquesta dictadura disfressada de democràcia.
Solament des de la lluita i la resposta contundent al carrer i en les
empreses podrem afrontar els atacs i la barbàrie organitzada que ens
imposen l’Estat i el Capitalisme. Ens va en això la llibertat i la
possibilitat de viure des de la dignitat i la igualtat una vida que
mereixi tal nom i en la qual els drets socials siguin la garantia del
desenvolupament de les persones. Des d’aquesta lluita hem de potenciar
formes organitzatives participatives, no jeràrquiques, on la igualtat i
la cooperació siguin les eines que ens encaminin cap a una societat
llibertària a la qual aspirem amb principis com l’autogestió, el suport
mutu i la solidaritat.
Les detencions contra anarquistes, okupes, treballadores, estudiants,
jubilades, les que lluitem, mostren que han de realitzar constantment
muntatges imaginaris que solament existeixen en les seves ments
pertorbades. No tenim por, ni a les seves batudes, ni als seus
operatius. Ni ha de tenir-ho ningú en aquest país que pensi que
rebel·lar-se davant la injustícia és una necessitat i mai un delicte.
Per això, aquest 1 de Maig, també demanarem als carrers l’absolució i
llibertat de totes les encausades per la repressió de l’estat. Perquè la
injustícia sí és terrorisme, i s’organitza des de l’estat.
Visca el 1r de Maig
Visca la classe obrera
Salut i anarcosindicalisme
Visca la classe obrera
Salut i anarcosindicalisme
Federació Local de Sindicats de CGT Barcelona