dimecres, 30 de novembre del 2011

Taula rodona 2 de Desembre: Efectes de les fórmules d’herbicides amb glifosat i alternatives


Benvolgudes

Som lo que Sembrem us proposem una tercera activitat per aquest divendres 2 de desembre a Barcelona:

La insuficient i caduca regulació de substàncies contaminats permet l’autorització i ús de còcktels com l’herbicida RoundUp de Monsanto, on els efectes tòxics del producte resultant és molt és gran que la del seu principi actiu, el glifosat, o que la suma de les parts, és a dir de les desenes de substàncies coadjuvants que donen al producte la seva eficàcia. Per denunciar aquests fets, analitzar quina és aquesta toxicitat i sobretot , quines serien les alternatives a l’ ús d’herbicides a l’agricultura i en jardineria, us convidem a la taula rodona amb:

Dr José Ramón Olarieta de la Universitat de Lleida: impacte d’herbicides amb glifosat sobre sòls i aigües. També tractarà el tema de l’impacte dels conreus de transgènics tolerants al glifosat a Amèrica
Maria Josep Ball. Tècnica alimentària. Toxicitat dels herbicides amb glifosat, i control per part de les administracions
Carles Garcia: Experiències inicials en la gestió sense herbicides en Parcs i Jardins. Una jardineria ecosostenible

Mikel Rubiralta del Centre de Recerca Agroecològica del Baix Llobregat: cobertes i extractes vegetals, i eines de desherbatge mecànic

— Dr Xavier Sans, director del Màster d’Agricultura Ecològica.
Departament de Biologia Vegetal de la UB Paper funcional i serveis ecosistèmics de la vegetació dels conreus

Hora: 18.45 h .
Lloc: Sala de la Federació de ONGs de Catalunya.
C/ Tàpies n. 1-3. Metro Paral·lel L3 i L2 Barcelona

Aquesta és l’última activitat del cicle i us convidem a venir i donar la vostra opinió. Recordeu que les activitats han estat organitzades per gent de Som lo que Sembrem de forma voluntària i sense subvencions, i si compreu material a la paradeta o feu una donació ens ajudeu.

Demanem si és possible inscripció prèvia a l’acte, al correu ilp@somloquesembrem.org

dilluns, 28 de novembre del 2011

No ho hem de deixar passar, cal plantar cara.

Només dos dies després de les eleccions del 20-N, el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques unes noves mesures econòmiques que suposen l’enèsim atac contra les condicions de vida i els drets de la gran majoria de la població. L’actuació del govern, amb Artur Mas al capdavant, ha evidenciat la gran farsa que ha suposat el darrer procés electoral i el tacticisme que han emprat els principals partits polítics amagant les seves intencions reals darrera missatges amables i intencionalment ambigus.

L’anunci de noves retallades fet per A. Mas el 22 de novembre i les precisions posteriors que estan fent els consellers B. Ruiz, A. Mas-Colell i F. Homs segueixen un guió escrit, dirigit i interpretat. El cop d’estat dels mercats i de l’oligopoli financer europeu i internacional han abocat a la ciutadania a donar tot el poder a la dreta formal, com ha passat sovint en les situacions històriques de pànic i de resignació (conegut: les forces conservadores es presenten com a salvadores davant la crisi i molta gent s’ho creu, alguns cínicament). El govern de la Generalitat ha actuat calculadament per tal de tenir ara les mans lliures i continuar amb la liquidació d’alguns drets que encara ens queden. Així ho evidencien les mesures que aquests darrers dies s’estan fent públiques:

  • Les retallades salarials i de drets socials dels i les treballadores de més de 275 empreses públiques dependents de la Generalitat, incloses l’ACA, FFCC de la Generalitat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  • L’increment fins al màxim permès (entorn un 7,5%) de les taxes universitàries.
  • La introducció del pagament de les receptes mèdiques, l’anomenat “tiquet moderador”, com a primer pas a imposar noves formes de pagament dels serveis sanitaris públics.
  • L’increment del transport públic.
  • L’increment del preu del combustible
  • La consolidació de les retallades pressupostàries de l’any 2011 en l’exercici del 2012, amb una nova reducció del pressupost de la Generalitat en prop d’un 10%.

Aquest nou atac contra els drets de la gran majoria és possiblement una prèvia de les mesures que intentarà promoure el nou govern estatal. Davant de tot això no podem caure en una passivitat que, a la llarga, és penalitat.

En primer lloc, perquè aquestes mesures són tremendament injustes. Els i les treballadores públiques han anat perdent poder adquisitiu de manera continuada des de l’any 2008 amb altres retallades i congelacions de sous, pèrdues que arriben a més de 14% del salari real. A més, la degradació de les condicions de treball en el sector públic arrossega a la baixa també la majoria de convenis i contractacions en l’empresa privada. D’altra banda, el preu dels transports públics i de l’educació superior ja fa anys que ha experimentat pujades continuades, amb increments en els darrers 5 anys molt superiors als de l’IPC acumulat i de l’augment nominal de salaris. Cal recordar, a més, que la sanitat pública és un servei que paguem entre tots i totes les treballadores i que el darrer any ja ha patit una forta degradació a conseqüència de les retallades. A més, fer pagar per les receptes penalitza, en primer lloc, a les persones malaltes i, molt especialment, a les de la tercera edat que, actualment, estan sent víctimes d’unes pensions que es troben entre les més baixes d’Europa.

En segon lloc, aquestes mesures són una cortina de fum i no resolen la situació econòmica de fons. En comptes de pal·liar el deute públic reforçant una fiscalitat progressiva en funció de la renta, es descapitalitza l’àmbit públic retallant els impostos als rics. En comptes de lluitar contra el frau fiscal de les grans empreses, corporacions i fortunes (dels més alts de la UE, segons diversos estudis), es promou la presumpció de culpabilitat cap a perceptors d’ajuts socials com el PIRMI i els/les usuàries dels serveis públics. En comptes d’exigir responsabilitats a les entitats financeres per l’especulació amb el deute, es promouen retallades en els serveis públics per a cobrir els seus forats financers.

Les darreres mesures del govern Mas són un esglaó més en aquest procés de destrucció de drets socials en favor dels interessos privats. Les anteriors, com la reforma laboral de l’any passat o les retallades en sanitat, pensions o educació, s’han mostrat ineficaces per a millorar les condicions de vida de la gran majoria de la població. De fet, mai ha estat aquesta la seva intenció.

És per això que des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem una crida a tots els treballadors i treballadores i a la ciutadania en general a promoure mesures de resistència cap aquest nou atac contra les nostres vides. Des de la CGT de Catalunya així ho hem fet els dies 17 i 18 de novembre amb les vagues de les universitats i la sanitat. També ho hem fet en els carrers i en les places, junt als moviments socials, i en la lluita silenciosa i constant en els centres de treball.

Ara, més que mai, és necessari revitalitzar aquestes i altres lluites. Fer-les confluir als carrers i a les empreses. Cal aturar aquestes agressions i som nosaltres, els moviments socials i sindicals alternatius, qui ho hem de fer. Ens hi va el futur.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.

Barcelona, 28 de novembre de 2011

dilluns, 21 de novembre del 2011

L'Ajuntament examina ara les 9.523 palmeres que té censades

Ja no hi ha enllumenat nadalenc ancorat a cap palmera a Barcelona. Aquesta ha estat la conseqüència més immediata de l'accident de divendres de la setmana passada, quan una palmera lligada a un dels tensors de l'enllumenat es va trencar per la base, es va desplomar a la Diagonal i va ferir dues persones. L'Ajuntament va activar immediatament una revisió de totes les palmeres usades com a suport dels llums –recurs que es fa servir només en algunes grans avingudes–, revisió que ja s'ha completat i que ha comportat alliberar-les totes de qualsevol cablejat, per sanes que estiguin. La mesura, a més, s'ha estès a tots els arbres amb troncs de menys de 50 cm de diàmetre.

La iniciativa la va anunciar l'alcalde Xavier Trias dissabte passat, quan va admetre l'existència d'“un problema gros amb les palmeres” i també que no s'hi haurien de lligar els llums nadalencs. Les ordres de Trias, però, no es limiten als exemplars que sustentaven l'enllumenat, sinó que impliquen una revisió de totes les palmeres de la ciutat. Les 9.523 que hi ha, segons l'Ajuntament.

Des del passat cap de setmana, tots els equips de jardiners de Barcelona tenen ordres de revisar les de la seva zona. Una ITV integral i sobrevinguda que se suma a les revisions ordinàries. Des de l'any 2005, tot l'arbrat urbà de Barcelona s'inspecciona cada dos anys (la meitat cada any). En el cas de les palmeres, la revisió, que es fa coincidir amb la poda, consisteix en una anàlisi visual per determinar-ne la vitalitat, la inclinació i l'existència de ferides eventuals, xancres o cavitats que revelin possibles malalties o riscos estructurals. Si n'hi ha, la intervenció pot consistir des d'eliminar branques en mal estat fins a abatre la planta. L'actual revisió s'està fent seguint els mateixos criteris de les inspeccions biennals.

Ara, caldrà veure si la mesura extraordinària de deslligar els llums de qualsevol palmera tindrà com a conseqüència lògica canvis que facin més restrictiva la normativa que regula la instal·lació de l'enllumenat nadalenc, que a hores d'ara no estableix cap més limitació a l'hora de lligar-lo a l'arbrat i al mobiliari urbà que la de no malmetre'n “la seguretat i la funcionalitat”, i la preceptiva validació dels serveis tècnics municipals de la proposta d'instal·lació. Criteri, per cert, molt diferent del que regeix quan s'autoritza la celebració d'actes en zones verdes. En aquests casos, l'Ajuntament sempre especifica la prohibició d'“utilitzar els arbres com a suport de qualsevol tipus d'elements (pancartes, cables, quadres elèctrics, etc.)”.

Hi ha més temes pendents. L'expedient obert arran del sinistre de fa una setmana ha de definir causes i responsabilitats. Les primeres semblen clares: la base estava podrida, i amb la pressió del tensor n'hi va haver prou per tombar la palmera. No sembla que la degradació tingués a veure amb l'escarabat morrut. I no només perquè aquesta plaga, que a Barcelona ha afectat una cinquantena d'exemplars, prefereixi la palmera canària –i les copes–, i la caiguda divendres fos una datilera. Fonts de la plantilla de Parcs i Jardins expliquen que si un exemplar es trenca víctima de la plaga, queden tot d'escarabats detectables a simple vista, i afegeixen que la brigada que va acudir al lloc dels fets no en va veure cap, d'insecte.

També quedarà per escatir qui, quan i com va fer la darrera revisió de l'exemplar caigut. Qui, perquè part de la poda de l'arbrat de la Diagonal es va externalitzar, i per tant resta aclarir si la inspecció la va fer personal municipal o una empresa privada; i quan i com, perquè les mateixes fonts de Parcs asseguren que, sense el morrut pel mig, és difícil que una palmera malalta fins al punt de descalçar-se no hagués presentat símptomes en els darrers dos anys, període durant el qual se suposa que se li va fer l'última revisió.

25-N 2011: Que no ens expliquin contes. El patriarcat mata


Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifós: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles: fills/es, germans/es, amics/gues … Segurament, quan estiguis llegint això, hi hagi alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.

La nostra societat educa en la diferència sexual i l’objectiu d’aquesta educació és formar dones que se sentin inferiors, subordinades, servidores dels homes. De res serveix que les institucions, després, intentin rentar-se la cara fent lleis d’igualtat.

La Llei d’Igualtat també és usada sense cap pudor i segons convingui a les empreses. Els llocs superiors segueixen sent ocupats majoritàriament per homes i els inferiors, tant en condicions laborals com de qualificació, segueixen estant coberts majoritàriament per dones, De vegades s’utilitzen els Plans d’igualtat per a contractar més homes en aquests llocs on ells són minoria oblidant la resta on les excepcions som nosaltres.

La idea de l’amor romàntic, amb els contes clàssics en què apareix la nena o la princesa desprotegida esperant el príncep blau que li solucioni la vida, segueix sent un poderós element simbòlic que perpètua la violència contra les dones. Aquest model de comportament arrossega conseqüències doloroses: els homes han de protegir, ser forts i autosuficients, mentre que les seves companyes han de ser fràgils i necessitades d’ajuda. Quan això es trenca, és molt difícil assumir els nous papers.

Des de CGT pensem que la violència masclista està generada pel patriarcat i el capitalisme, dues xacres unides que es complementen i ens sotmeten, sent els assassinats de dones l’expressió de la manca d’arguments quan no hi ha raons per seguir mantenint la supremacia masculina.

Exigim que l’educació sigui igualitària, amb el compromís d’homes i dones en la pràctica diària de treballar per un món en igualtat en tots els àmbits i responsabilitats …

Volem que la disposició a eliminar aquesta xacra social tan estesa en els dies simbòlics passi a ser l’ànim que inspiri la lluita quotidiana de tots i totes.

Volem igualtat d’oportunitats per desenvolupar-nos en llibertat, tots els dies i en tots els sectors de la societat, començant per l’educació i el treball.

Volem viure sense opressió.

Volem triar lliurement el que ens sembli millor per a nosaltres mateixes.

SENSE VIOLÈNCIA, SENSE MASCLISME, EN IGUALTAT.

Secretaria de la Dona

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Novembre 2011

diumenge, 20 de novembre del 2011

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

En el quart any que el capitalisme imposa amb mà de ferro “democràtica” el saqueig i espoli d’allò comú, del de tots i totes, els seus agents han decidit que el binomi Democràcia/Mercat que ha vingut regint l’ordre mundial econòmic, financer, comercial i polític durant un llarg cicle històrica passi a ser simplement MERCAT.

Sembla que les “societats occidentals” ja estan suficientment domesticades i aterroritzades, com per a empassar-se qualsevol mesura política que adoptin els oligarques i poderosos, per més antidemocràtica i autoritària que sigui. Sobretot, si tenim en compte que la crisi, que des dels seus orígens és una gegantesca estafa, ha estat qüestionada de manera poc efectiva i menys alternativa per aquestes societats submisses i ningunejades.

Cap de les polítiques d’ajustament i o austeritat, tenien com objectiu salvar una situació econòmica que ha deixat en la vella Europa a més de 30 milions de ciutadans i ciutadanes en l’atur i ha sumit en la pobresa al 19% de tota la seva població (500 milions de persones), a més de precaritzar a la immensa majoria de les i els assalariats. Per contra, diàriament, es demostra que aquestes polítiques només tenen una finalitat: el reforçament dels interessos de les elits financeres i econòmiques i de la classe política.

La financiarització de l’economia, la liberalització absoluta dels fluxos financers, la llibertat dels capitals per a localitzar-se o deslocalitzar-se arreu del planeta, entra en una contradicció forta amb els sistemes democràtics formals o representatius.

Les últimes decisions adoptades a Europa, per decisió unànime dels organismes mundials del saqueig i l’espoliació (FMI, OCDE, Comissió Europea i tots els Bancs Centrals), són autèntics “cops d’estat antidemocràtics”, hi hagi o no hi hagi pel mig militars o canons.

El Pacte de l’Euro imposa als estats membres la constitucionalització de l’equilibri financer (limitar el dèficit i assegurar el cobrament del deute per part dels creditors), impedeix la independència del poder legislatiu (sigui del color polític que sigui) i limita el seu poder de sobirania com estat.

El “derrocament” de governs o caps de Govern (casos de Grècia i Itàlia), és una ruptura en tota regla amb la sobirania popular. Entren els “tècnics” –tecnòcrates-, com “salvadors” i se’ls dota de força normativa directa dels mercats financers, per a imposar i gestionar les reformes estructurals com “únic programa” per a tots i totes. La conclusió és òbvia: qui mana és el mercat perquè s’ha acabat la democràcia, la formal, perquè l’altra no existia de fet.

La resistència a l’estat d’excepció econòmic que degrada i redueix drets socials, democràtics i polítics, comença a ser àmplia, des de la plaça de Sintagma, passant per Londres, Lisboa, París, Madrid, Barcelona…, fins a Wall Strett, Tel Aviv, països àrabs, Àsia. És una actuació de les i els subjectes socials, assalariats/des, joves, pensionistes, desnonats de les seves cases, pobres i exclosos, que es resisteixen a permetre la degradació contínua de l’autonomia de les persones, el debilitament de la societat civil i es neguen a una vida pitjor, infinitament pitjor, per a totes i tots i per al medi en el qual es desenvolupa la vida.

El món, Europa aquí i ara, no només ens juguem la pensió, el salari, la casa, la salut, l’educació i el coneixement… sinó que avui, amb característiques i complexitats diferents i desconegudes, ens juguem la possibilitat d’un futur on la llibertat sigui una cosa concreta i materialitzable: la possibilitat de viure lliurement com éssers humans en un món factible per a la vida. El contrari és la barbàrie.

Secretariat Permanent – Comitè Confederal CGT

dimarts, 15 de novembre del 2011

ASSEMBLEA DE TREBALLADORS. 17N

ASSEMBLEA DE TREBALLADORS/ES
DE PARCS I JARDINS
dijous 17 de novembre
Convoca CGT Parcs i Jardins

Una sanidad impagable

Cinco argumentos contra aquellos que dicen que el gasto sanitario español es desmesurado o que son inevitables los recortes y el copago.

1. España es de los países desarrollados que menos invierte en salud: sólo el 9,7% del PIB, entre sanidad pública (6,6%) y privada (3,1%). Francia gasta el 11,7%; Alemania, el 11,3%; Holanda, el 10,8%; y Estados Unidos, el 16,2%.

2. El sistema público de salud le cuesta a cada español unos 1.500 euros al año, que salen de sus impuestos. La media europea ronda los 2.100 euros. Francia (2.500), Alemania (2.600) o Reino Unido (2.100) también pagan más por habitante.

3. Por 1.500 euros al año, España consigue una cobertura pública, gratuita y universal (a partir de enero de 2012) con unas prestaciones muy superiores a la media de la UE: la prueba es que tantos europeos vengan a operarse a España. En los países sin sanidad pública, no hay seguro privado que ofrezca unos servicios sanitarios de la misma calidad a un precio tan bajo.

4. La inversión es pequeña, pero la rentabilidad es muy alta. España está entre los mejores países en casi todos los indicadores de salud: en esperanza de vida, en tasas de vacunación infantil o en trasplantes. Gracias a los sistemas de prevención, la mortalidad por cáncer de mama, por ejemplo, es casi un 24% inferior a la media de la UE.

5. Que nuestra sanidad pública sea tan eficaz como barata significa que es uno de los mejores sistemas de salud del planeta, como así se reconoce fuera de España. Su eficiencia desmiente también dos falsedades: que el sistema sanitario español sea un lujo insostenible y que lo privado funcione siempre mejor que lo público.

Fuente: OMS y Eurostat, año 2009.

Escolar.net

Campanya sobre el glifosato: Passi de documentals

Pot semblar que això de les multinacionals de l'agroindustria i dels agrotòxics ens quede una mica lluny, però en realitat els tenim a casa nostre. A Parcs i Jardins Montsanto fa bon negoci, ens ven l'herbicida més perseguit del mon, el ROUNDUP. Ens el venen com a producte inocu per a la salut humana i animal però els estudis cientìfics no ho tenen tant clar.
Som lo que sembrem ens ofereix una serie de videos que trobo podem ser de gran interés.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Una palmera cau i fereix dues dones en plena Diagonal de Barcelona

Dues dones van resultar ferides com a conseqüència de la caiguda d'una palmera que es va desplomar en plena avinguda Diagonal de Barcelona, i va provocar, a més, un tall de trànsit a l'avinguda de tres quarts d'hora.

Noticia. publicada en:. >El Punt > El País


divendres, 11 de novembre del 2011

Sentencia contratos de interinaje

Assemblea General 12 de Novembre


El proper dissabte 12 de Novembre a les 17h torna l'Assemblea General 15M a Plaça Catalunya.

Encara no està definit l'ordre del dia però podem estar segures de que es parlarà de la #tardorcalenta, s'informarà de totes les accions que els diferents grups, barris, sectors en lluita estan preparant fins al 20N i més enllà com també debatrem sobre la legitimitat i necessitat d'aquesta assemblea general. Properament més informació.

Si vols participar en el grup de treball obert que prepara l'Assemblea, ens reunirem el dijous dia 10 a les 18 h a plaça de Catalunya.

dilluns, 7 de novembre del 2011

L’atur a Catalunya va incrementar-se a l’octubre en 14.628 nous desocupats i es superen les 615.000 persones sense feina

Mentrestant els sindicats CCOO i UGT i la patronal catalana han firmat el tercer Acord Interprofessional de Catalunya

L’atur ha pujat a l’octubre a ritmes del 2008 a Catalunya, accentuant la situació de crisi. Es registren 14.628 nous desocupats i bat un nou rècord amb més de 615.000 persones sense feina. Repartides per demarcacions: 457.129 a Barcelona, 69.976 a Tarragona, 57.537 a Girona i 30.916 a Lleida.

Pel que fa al conjunt de l’Estat espanyol, l’atur va pujar a l’octubre en 134.182 persones, un ritme de creixement que no es veia des del 2008, l’any en què més llocs de treball es van destruir.

Amb aquestes perspectives, la recuperació s’ajorna sine die i el fantasma de la recessió segueix ben present.

Segons les dades fetes públiques pel Ministeri de Treballi, l’atur va pujar un 27% en sanitat i serveis socials a l’Estat en l’últim any, i a Catalunya l’atur a l’administració ha pujat un 263%. L’atur puja amb especial intensitat per als joves, amb un ascens del 5,6% interanual. També cal remarcar que en aquests moments 19.657 universitaris catalans d’entre 20 i 34 anys no tenen feina.

Catalunya va tancar l’octubre amb 615.558 persones registrades a les oficines d’ocupació, xifra que suposa un nou rècord d’aturats, i no era tan alta des del març. D’aquests aturats, 190.640 no cobren cap tipus de prestació.

Tots els sectors van aportar aturats a les llistes, però els serveis van tornar a ser l’ovella negra. L’agricultura, la indústria i la construcció van perdre un miler de treballadors cadascuna, mentre els serveis van registrar 12.400 dels 14.600 nous aturats. En canvi, van baixar els desocupats sense feina prèvia. Això indica, com reflectia l’EPA fa una setmana, que la població activa està baixant a causa de l’atonia del mercat laboral.

Tercer Acord Interprofessional de Catalunya

En mig d’aquest context el sindicalisme institucional segueix sense apostar per una mobilització generalitzada i segueix amb la seva política de pactes que ens ha portat a la situació actual. Els sindicats CCOO i UGT i la patronal catalana Foment del Treball han firmat el tercer Acord Interprofessional de Catalunya, un preacord de “flexibilitat negociada”, segons van definir-lo els signants, que lliga els salaris dels treballadors amb més factors a banda de l’IPC, com la productivitat, l’evolució de les vendes, els costos,… En comptes de l’esquema clàssic de pujar les nòmines amb l’índex de preus de consum, les cúpules del sindicalisme institucional i de la patronal volen fer-ho amb l ’«evolució econòmica de les empreses i sectors d’activitat, al desenvolupament i situació dels mercats, inflació, productivitat , la variació dels costos, les inversions i modernització tecnològica, entre d’altres».

Un altre aspecte nou del pacte és el referent a l’absentisme, on es demana a la Generalitat que millori els mecanismes de control i valoració de les absències del personal mitjançant la informatització dels processos i la formació del personal sanitari per decidir les baixes.

A més, el pacte flexibilitza els mecanismes per ajustar la jornada a les necessitats de les empreses sempre que hi hagi garanties per al personal afectat mitjançant un avís amb antelació i la seva negociació prèvia.

El document consensuat per les parts afirma que en la negociació col·lectiva ha de prioritzar més “la regulació de les retribucions variables, que han de basar-se en el compliment dels objectius de l’empresa i són un factor de millora de la productivitat”. L’Acord Interprofessional de Catalunya volen que actuï com un conveni de convenis, és a dir, que proporcioni a les empreses, els gremis i els comitès la guia de negociació.

Els signants també han demanat al principal responsable del govern de les retallades, el Sr. Artur Mas, que participi en l’acte de presentació de l’acord. Tots junts de nou, govern, patronal i sindicats venuts, per seguir empitjorant els nostres drets i les nostres condicions laborals.

Un pacte més. I així ens va…

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article6182

dimecres, 2 de novembre del 2011

Darrera sortida Ruta Biófila


Hola companys i amics, aquest diumenge 6 de novembre fem la última Ruta Biòfila, i voldriem convidar-vos al festeig que suposa. Os deixo un link amb documents relacionats per que obriu boca.

http://malesherbes.blogspot.com/search/label/Ruta%20Bi%C3%B3fila

"A través dels parcs i jardins de Barcelona, la Ruta biòfila ens apropa al jardí Costa i Llobera, al parc del Centre del Poble Nou, als antiaeris del Parc dels Tres Turons, al jardí Eclèctic del Laberint d'Horta i a la masia de Can Soler a Collserola on dinarem i més...

La biofília, els nostres lligams innats amb tot el que es viu, i la història de la nostra ciutat fan de fil conductor de la Ruta.

Les visites son guiades, el transport un autocar cooperatiu. La ruta en sí representa en la pràctica, un dia d'esbarjo, cultural i lúdic en el que compartir transport, menjar i el gaudi col·lectiu. A l'hora que ens apropem a les lluites veïnals, denunciem els constants despropòsits (per dir-ho suau), que pateixen els nostres parcs i jardins i de retruc la genteta que pobla la ciutat.

Convidem tothom que encara no l'hagi disfrutat s'apunti a la propera sortida del 6 de novembre, la tardor es mol especial als nostres parcs".

Una forta abraçada i fins aviat,

Carlos i Juli


Per apuntar-se darrera sortida Ruta Biófila, 637220276

El 20-N NO VOTIS, abstenció activa.