dimecres, 30 de setembre del 2009

Aplazado hasta enero el juicio sobre la Piaggio

Como ya os habíamos comunicado hoy 30 de septiembre se había convocado el juicio para aclarar el tema de la diferencia de categoría por conducción de Piaggio. Por motivos técnicos no se podido celebrar dado que la parte demandada (la empresa) no había traido una documentación necesaria para esclarecer si realmente los denunciantes habían realizado las funciones sobre las que reclaman.
Será en el mes de enero cuando se celebre (posiblemente) la vista en el mismo juzgado nº 7 de lo Social de Barcelona. Tendremos que esperar algunos meses para ver que estratagemas usa la dirección para evitar el pago legítimo de las cantidades que se le reclaman.

Juicio sobre la Piaggio

Hoy 30 de septiembre se celebrará el juicio para aclarar si el personal que conduce piaggio tiene derecho a cobrar la diferencia de categoría de oficial de 1ª conductor.
23 trabajadores de Parcs i Jardins han sido citados hoy a consecuencia de la denuncia que estos interpusieron, después de la sentencia que resolvía que una trabajadora debía cobrar esta diferencia por llevar la Piaggio como así dice nuestro convenio colectivo.
Nuevamente la dirección de Parcs i Jardins vulnera los derechos de los trabajadores y ningunea unos pluses que un juzgado ya le ha dicho que debería estar pagando (esta sentencia es firme).

Un altre arboricidi al barri de les Corts



Aquest estiu l'Ajuntament de Barcelona ha talat els arbres del carrer Comtes de Bell-Lloc
Visc des de tota la meva vida a Barcelona i sempre he estat una enamorada dels seus arbres. De menuda, cada diumenge, anava caminant des de casa meva al barri d'Horta fins la Porta de la Pau o fins la font del bacallà o fins l'ermita de Sant Genis o fins el xalet suís. El meu pare m'explicava cada arbre i m'ensenyava el seu nom, considerava els arbres com a éssers vius que ens ajuden i alegren la vista i la vida. A l'escola m'ensenyaven els noms en castellà i mai he sabut de quins arbres em parlaven. Els meus arbres eren els que jo veia passejant per Barcelona i caminant amb la meva família pels seus carrers. Aquest arbres per mi són tan importants com els monuments de Barcelona i formen part de la meva memòria d'infantesa, joventut i tardor.
Últimament els arbres dels carrers de Barcelona estan desapareixent i finalment els ha tocat als arbres del meu carrer, el carrer Comtes de Bell-Lloc del districte de les Corts entre Caballero i Marqués de Sentmenat.
Vaig rebre a casa meva un escrit de l'ajuntament del barri explicant-me que em farien "el gran favor" d'arreglar el carrer i repoblar l'arbrat, vaig avisar a un amic forest i va venir a veure les acàcies del meu carrer. La conclusió va ser ràpida, era una animalada tallar uns arbres de més de 80 anys, que no estaven malalts, que no destorbaven i ens donaven ombra a l'estiu. Vaig trucar sensa dilacions a l'ajuntament de Barcelona i em van dir que no patís que no els tallarien.
Tinc 60 anys i mai més tornaré a veure el meu carrer tal com era, tots els records associats als arbres ja no existeixen, els van tallar a primers d'agost.
Després de trucar a tots els telèfons possibles de Barcelona, ningú sabia res de res, una persona em va explicar que eren raons de índole política i que jo no podia entendre aquestes qüestions.
Vostès com amics dels arbres saben quines són aquestes raons? És fa alguna cosa per defensar els arbres dels carrers de Barcelona? És pot fer alguna cosa per parar això que esta passant no tant sols al meu carrer sinó a molts carrers de la nostra ciutat?.
M'agradaria que m'ajudessin a conèixer la resposta a les meves preguntes i superar la tristesa que tinc dins del meu cor i a deixar de pensar que no pot ser que les persones a les qui els em donat les claus per governar la nostra ciutat són tan insensibles. Per a mi des de que van tallar els arbres, la conselleria de Medi Ambient és un enemic. No té cura dels meus arbres, els mata.
Fa unes setmanes que dedico les meves vacances a passejar pels carrers de Barcelona i estic espantada per la quantitat d'arbres petits, secs i mig morts que he vist on abans hi havien magnifiques acàcies, plàtans, oms, lledoners, ... i molts altres que han format part de la memòria històrica d'aquesta ciutat.
Si no canvia la mentalitat de la gent que governa ni tan sols els nostres nets podran veure els arbres que nosaltres hem gaudit.
Immaculada Herrero
Veïna de Les Corts - Barcelona





Pel poble, a l'esquena i al marge del poble
Històries com les que ens explica la Immaculada Herrero malauradament passen cada dia. Desconec els motius de l'ajuntament en aquest cas, però les raons d'índole política que li van dir poden ser qualsevol excusa difícil d'explicar; que tenen ganes de gastar-se alguns diners, que deuen algun favor a alguna empresa i així fent obres li tornen el favor, que algun polític no li agraden aquests arbres, ...., mil coses. És molt possible que siguin unes obres d'arranjament d'aquest carrer acollides al Fons Estatal d'Inversió Local del govern d'Espanya per a pal·liar l'atur, unes ajudes que el govern d'Espanya va convocar precipitadament i molt malament i que han ocasionat en molt poc temps la tala indiscriminada d'arbres als carrers de molts pobles i ciutats, els ajuntaments que es van acollir a aquest fons en general també ho van fer de manera precipitada i s'ho estan gastant molt malament, en obres poc o gens prioritàries i molt mal planificades. Massa sovint es té la impressió que molts polítics estan governant per al poble sense tenir en compte el poble, a l'esquena i al marge del poble.
Quan passen coses com aquestes, el que hauríem de fer sempre la ciutadania és queixar-se i denunciar-ho de totes les maneres possibles; queixar-se, denunciar-ho i demanar explicacions a les autoritats responsables d'aquests fets, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona, cal demanar sempre que ens contestin per escrit, cal recordar que les administracions públiques en les qüestions mediambientals tenen la obligació de contestar per escrit tot el que es pregunti. També cal fer saber i denunciar aquesta mena de fets a les diverses autoritats competents, inclosa la fiscalia de medi ambient. I, sobretot, cal explicar-ho bé a tots els mitjans de comunicació tot demanant que se'n facin ressò, cal que la gent sàpiga totes les agressions als arbres que fan les autoritats i cal que les autoritats sàpiguen que la gent no hi estem d'acord, que estem a l'aguait del que fan i de la manera que es gasten i malgasten els diners.
En el proper plenari del Districte de les Corts, que es farà a l'edifici de l'Ajuntament de la plaça Comes el dijous dia 1 d'octubre a les 19.30, hi aniran una colla de veïns amb la intenció de preguntar la raó d'aquesta tala. Estaria bé que en aquest plenari hi anessin el màxim nombre possible de persones i també dels diversos mitjans de comunicació per interpel·lar a les autoritats i per veure el que hi diuen. Esperem que l'Ajuntament sigui sincer, s'expliqui clarament i no s'inventi excuses de mal pagador.
Francesc Mas
Amics arbres · Arbres amics


Escrit rebut de Amics arbres · Arbres amics

dimarts, 29 de setembre del 2009

¿El Park Güell, de pago?

El Ayuntamiento de Barcelona baraja cobrar una entrada para visitar el Park Güell. El concejal de Gràcia, Guillem Espriu, defiende un cambio de 'chip' para "plantearnos el parque como un museo". Esta reflexión surge después de un proceso participativo con los vecinos, que están hartos de convivir con una media de 14.000 turistas diarios. Todavía no está fijado el precio del ticket ni cuándo se pondría en marcha la iniciativa, pero Espriu defiende que con esta medida se conseguirían unos ingresos que aliviarían el elevado coste que tiene mantener la obra de Gaudí y el control de acceso a la zona, ahora degradada por la venta ambulante, los carteristas y la masificación de visitantes.

El distrito de Gràcia considera que haría falta estudiar los precios en función del tipo de visitante. "Quizás los vecinos tendrían que entrar gratuitamente y sería necesario algún sistema para que los barceloneses entraran a mejor precio que los turistas", como los descuentos que se hacen actualmente en algunos museos de la ciudad, según plantea el concejal.

Mantener impoluto el Park Güell y los jardines en perfecto estado le cuesta a Barcelona entre 600.000 y 700.000 euros al año. A lo que habría que sumar gastos extraordinarios, como este año con los desperfectos del vendaval de enero. En estas partidas también entran trabajos de restauración de mosaicos y otros elementos gaudinianos.

Article publicat en el diari QUÉ

dilluns, 28 de setembre del 2009

CONFLICTO COLECTIVO SOBRE GARANTÍAS

El pasado 16 de septiembre recibimos sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relación con el caso de las externalizaciones de poda, fito, Parc de les Aigües y otros. Dicha sentencia desestima el recurso, contra la sentencia del juzgado de lo social nº9 presentado por el Comité de Empresa y entiende que las externalizaciones no son cuantiosas, sinó que solamente equivalen a un porcentaje reducido sobre el volumen de trabajo del Instituto.

No valora que la justificación que hace la Dirección del Instituto sobre las externalizaciones es fútil e inaceptable ( no justificando ni la falta de personal ni la falta de infraestructura necesaria).

No valora que para contratar la poda se redujeron las brigadas en un tercio de sus componentes.

No valora que en el caso de las contratas de aplicaciones fitosanitarias el porcentaje de la contratación respecto al personal propio que realiza estas tareas es realmente considerable.

No valora que la externalización de un parque entero y su zona de afectación son trabajos de jardinería que deben hacerse con personal propio.

Desde luego no valora como nosotros que esta merma de las atribuciones del Instituto va en detrimento de la contratación del personal necesario para el mantenimiento adecuado de las zonas verdes de la ciudad que ven aumentadas sus hectáreas (en beneficio del ciudadano) pero que no se refleja en un aumento proporcional del personal fijo. Como consecuencia vemos cada vez más degradadas las zonas verdes de la ciudad y aumentadas las cargas de trabajo sobre los trabajadores.

Contra esta sentencia cabe recurso de casación ante el Tribunal Supremo, cosa que valorará el Comité de Empresa y el gabinete jurídico en los próximos días.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Borrador de orden del día para el pleno de Comité del día 29 de septiembre

A totes les Seccions Sindicals del Comitè d’Empresa

de Parcs i Jardins I.M. de Barcelona

Barcelona, a 23 de setembre de 2009.


Per la present us faig a mans esborrany de l’ordre del dia del pròxim Comitè d’Empresa de data 22 de setembre de 2009, per tal d’aportar altres punts o fer modificacions que creieu d’interés.

Ordre del dia:


1-Balanç activitats d’estiu.

2-Informacions importants de les diferents comisions de treball. Calendari.

3-Informació jurídica . Conflictes col·lectius pendents. Inspecció de treball.

4-Eleccions sindicals parcials.

5-Informe del president del comitè

6-Dimisió del president del comitè

7-Informe sobre sancions. Baguda i Secretari del Comitè.

8-Movilitzacions. Festa de la Tardor.

9-Assemblea de treballadors/es.

10-Finances del Comité.

11-Varis.


Salut,

Carlos Bernal Lorente

Secretari del Comitè d’Empresa

divendres, 25 de setembre del 2009

La Secció Sindical de CGT denuncia públicament la gestió de personal erràtica i arbitrària a l’Ajuntament de Barcelona


Retards en les oposicions, augment del nombre d’interins i temporals, designació a dit dels càrrecs i contractació de personal a través d’empreses s’han convertit en pràctica habitual.

En una carta oberta adreçada als gerents municipals i als presidents dels grups polítics municipals, la CGT denuncia el que considera un greu deteriorament de les condicions de treball a l’Ajuntament de Barcelona atribuïble a la mala gestió de recursos humans.

La carta elaborada per la CGT denuncia la substitució dels funcionaris per empreses contractistes que “no aporten res a la millor prestació del servei públic” i que en canvi pressionen a la baixa sobre els sous i les condicions de treball dels treballadors que finalment presten els serveis públics.

També es denuncien altres aspectes de la gestió de personal, com ara els retards quan no pràctica paralització de les convocatòries d’oposicions, l’increment del nombre d’interins o l’abús de la designació “a dit” per als llocs tècnics i de comandament.

Aquest mes l’Ajuntament va ser notícia per la contractació directa de la germana de la Princesa d’Astúries, la Telma Ortiz, per ocupar un lloc directiu de nova creació. Segons la CGT aquest tipus d’actuació no és en absolut nova o excepcional, i només la notorietat pública d’aquest personatge ha fet transcendir una pràctica que mostra el menysteniment de l’Ajuntament de Barcelona pels principis constitucionals de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat en la contractació de personal per part de les administracions.

Barcelona, 21 de setembre de 2009

Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

www.cgtbarcelona.org/ssab/

>>> Adjuntem carta enviada a l’Ajuntament de Barcelona.

A: ILM. SR. RAMON GARCIA-BRAGADO i ACIN, QUART TINENT D’ALCALDE

SR. ANDREU PUIG i SABANES, GERENT MUNICIPAL

SR. CARLES ARIAS i CASAL, GERENT DE RECURSOS HUMANS I ORGANITZACIÓ

CC: EXCM. SR. JORDI HEREU i BOHER, ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA i PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC

ILM. SR. XAVIER TRIAS i VIDAL DE LLOBATERA, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU

ILM. SR. J. ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PPC

ILM. SR. JORDI PORTABELLA i CALVETE, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC

ILM. SR. RICARD GOMÀ i CARMONA, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA

Senyors,

Des dels mateixos inicis del present mandat, els delegats i representants de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona hem expressat en múltiples ocasions el greu deteriorament que la gestió municipal està provocant sobre les condicions laborals, socials i econòmiques dels treballadors i treballadores que presten els serveis públics municipals. Aquest deteriorament avança si més no en tres direccions:

1. Privatització dels llocs de treball de prestació de serveis públics municipals.

2. Increment injustificat del percentatge d’interins i temporals de la plantilla municipal.

3. Creació, definició i provisió arbitrària de llocs de treball de comandament o especial dificultat tècnica.

Privatització dels llocs de treball

L’actual Alcalde de la ciutat, l’Excm. Sr. Jordi Hereu, durant la darrera campanya electoral municipal es va comprometre públicament a garantir que cap dels treballadors i treballadores contractats directa o indirectament per l’Ajuntament guanyaria menys de 1000 euros mensuals.

El cert és que en res s’ha concretat aquest compromís, cap dels models de plecs de contractació que fa servir l’Ajuntament inclou cap clàusula que obligui a les empreses contractistes a respectar aquest nivell mínim de retribució ni a estar vinculades a cap conveni col·lectiu o de sector que fixi unes condicions dignes, econòmiques i laborals per als treballadors i treballadores que en definitiva han de desenvolupar les obres i els serveis municipals.

Ben al contrari, l’adjudicació pura i dura a l’oferta econòmica més avantatjosa sense tenir en compte aquests elements trasllada sobre l’empitjorament de les retribucions i les condicions laborals dels treballadors i treballadores tota la pressió de les adjudicacions municipals. De fet, la prevista tolerància de pràctiques com la subcontractació i la cessió (venda) de contractes ja adjudicats, permet cada cop més beneficiar-se dels diners provinents dels pressupostos municipals a les empreses que menys respecten els drets i la seguretat del seu personal. Fins aquí en res s’ha millorat el que ja passava.

De tota manera, la millor garantia de les condicions laborals del personal que treballa en l’execució de les funcions i els projectes del Govern Municipal, és indubtablement la contractació directa d’aquest personal per part de l’Administració, que en definitiva és l’única empresa responsable del resultat de la seva feina. Però en aquest aspecte no és que no s’hagi observat cap avanç, el que estem veient és com la gestió municipal sota el govern Hereu està substituint personal propi de l’Administració per contractistes que li subministren personal contractat en condicions precàries.

Cada cop amb més freqüència estem veient que la gestió d’aquestes empreses contractistes no aporta res a la millor prestació del servei públic, es limiten a contractar i substituir el personal contractat a mesura que el va cremant per les condicions en les quals ha de treballar, mentre els personatges que hi ha darrera dels contractistes es beneficien, sense córrer cap risc, de l’oportú marge de beneficis.

Beneficis que l’Administració no comparteix perquè el cost final d’allò que contracta iguala al principi i supera a mig termini el que tindria el mateix servei prestat amb personal propi.

No falten exemples del que estem dient: la progressiva substitució dels tècnics de l’Institut Municipal d’Informàtica, dels informadors i operadors dels telèfons d’atenció dels serveis municipals, del personal de les Oficines d’Habitatge, del de les Oficines d’Atenció al Ciutadà, del d’Inspecció, del dels equipaments culturals, cívics i esportius, del de jardineria, del de gestió i execució de tot tipus d’obres, del de manteniment d’edificis, etc.

Tot això en perjudici de la qualitat del servei prestat i amb increment dels costos finals per a la Ciutat.

Increment injustificat del percentatge d’interins i temporals

Fa aproximadament un any els responsables de Recursos Humans d’aquest Ajuntament ens van anunciar als delegats i delegades de tots els sindicats que en només un any executarien tots els processos de selecció de l’Oferta Pública d’Ocupació pendent i reduirien conseqüentment el nombre de persones en situació d’interinatge administratiu i contractació temporal al mínim imprescindible. En aquell moment el percentatge d’interins es trobava al voltant del 10% del total de la plantilla municipal (mai se’ns han donat dades exhaustives) i l’Oferta Pública pendent d’execució era de 687 places. Actualment l’Oferta Pública pendent de convocatòria és de 526 places, i de les convocades, 290 places estan encara i des de fa molts mesos pendents de nomenament.

Només tenim notícia de 12 interins que hagin consolidat la plaça, i en canvi hem vist nombroses convocatòries de noves borses d’interinatge i de llocs de treball singulars en règim d’interinatge administratiu, de manera que a falta de les dades ja reclamades a la Gerència de Recursos Humans i encara no rebudes, és evident que el percentatge d’interins i temporals de la plantilla ha augmentat considerablement. Queda palès doncs que els actes dels responsables de Recursos Humans han anat exactament en la direcció contrària a la dels propòsits que tant solemnement ens havien anunciat.

Amb l’amenaça permanent del cessament (en molts casos sense dret a l’atur ni a cap indemnització) i amb drets retributius i laborals inferiors als de la plantilla estable en els mateixos llocs de treball, el personal interí i temporal d’aquest Ajuntament formen part d’un esglaó més de la precarietat.

Creació, definició i provisió arbitrària de llocs de treball

És pública, notòria i coneguda l’absència d’un catàleg o relació de llocs de treball en aquest Ajuntament, a despit del que diuen les lleis aplicables des de fa ja més de 25 anys.

Atiats per la impunitat amb la qual venen eludint el compliment d’aquest i d’altres aspectes de la normativa de la funció pública, els actuals gestors municipals, tot simplement han vingut insistint en la mateixa línia, vetant tot gest, per tímid que fos, en la direcció de negociar la creació i/o la definició de cap lloc de treball, per no parlar de la creació d’una mesa de negociació per establir d’una vegada el catàleg i relació de llocs de treball de l’Ajuntament o de qualsevol dels seus organismes autònoms.

Els vergonyosos beneficis que en treuen d’aquesta omissió dels seus deures són la creació sobre la marxa de nous llocs de treball o la modificació d’existents per la via de les pròpies bases de les convocatòries dels concursos o dels procediments de lliure designació.

És la selecció i la confecció de l’estructura salarial de la plantilla a la carta: sembla dir el Departament de Selecció de RRHH "tria el que vols pagar i qui vols que guanyi la plaça i jo ja et faig la convocatòria adient". Els treballadors i treballadores municipals ho sabem molt bé. A l’enquesta promoguda pel propi equip de gestió municipal sota el pretensiós lema "Tinc la paraula" es va reflectir que el 60% dels enquestats es manifesta en desacord amb l’afirmació que diu "Els criteris de promoció a l’Ajuntament són clars i coherents (es promociona els/les millors)" i el 57% té clar que està en desacord amb l’afirmació "En general, el personal rep un tracte equitatiu i de no discriminació (no hi ha amiguismes o injustícies)".

I les dades ho corroboren:

• Cap dels 239 llocs de treball que consten al mal nomenat catàleg que l’Ajuntament inclou a les Taules Salarials, ha estat formalment negociat amb la part social, ni ara ni mai abans.

• D’aquests 239 llocs, 89 són genèrics, per tant, ni tenen ni han tingut mai una definició funcional o de condicions de treball específica.

• No menys de les dues terceres parts de la plantilla municipal està enquadrada en un d’aquests llocs de treball genèrics.

• Més d’una vintena de treballadors i treballadores ocupa un lloc de treball que ni tant sols apareix al catàleg.

• A juny de l’any passat, 60 dels llocs de treball del catàleg eren inexistents o estaven vacants.

• El 45% dels concursos i més del 90% de les lliures designacions per proveir llocs de treball durant l’últim any han estat per cobrir llocs "catalogats" genèricament.

• Malgrat que s’hauria de considerar un procediment excepcional, com a mínim la meitat de les convocatòries per proveir llocs de treball i la tercera part de les places convocades durant l’últim any s’han realitzat per lliure designació.

• Emparant-se en la nova pauta organitzativa de districtes, l’Ajuntament ha convocat fins ara 8 concursos per cobrir 131 places enquadrades en llocs de treball inexistents al catàleg i per suposat no negociats amb la part social pel que fa a les seves condicions econòmiques i professionals.

• Continuen deixant-se intencionadament deserts determinats concursos i procediments de lliure designació (12 durant l’últim any) manifestament amb l’objectiu d’obrir formalment la possibilitat de nomenar interins per a cobrir els corresponents llocs. A més, no es detecta cap criteri fix en aquests procediments "d’urgència" o "excepcionals" a l’hora de determinar si pot participar qualsevol ciutadà o només funcionaris de qualsevol de les administracions públiques o si directament es tria sense més qualsevol candidat d’una de les borses.

Fa poques setmanes s’ha fet públic que l’Ajuntament s’ha gastat centenars de milers d’euros en la contractació de head hunters per al reclutament dels suposadament millors directius per a la nostra Administració. Nosaltres pensem que fa falta una altra mena de caçadors de caps per corregir aquest desori i caminar d’una vegada cap a una gestió de recursos humans que sigui:

1. Socialment responsable (reconeixement i integració de la plantilla oculta rere les subcontractacions)

2. Honestament respectuosa amb els principis constitucionals de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat a l’hora de la selecció i la promoció

3. Fidel al compromís que des de fa molts anys consta a tots els Acords Laborals en el sentit d’aprofitar els recursos existents a la plantilla

4. Respectuosa amb l’esperit i la lletra de les lleis de la funció pública definint i negociant d’una vegada una Relació de Llocs de Treball que abasti tot el grup municipal, oferint per aquesta via seguretat legal als treballadors i treballadores municipals i transparència en la gestió dels recursos públics davant de la ciutadania de Barcelona.

Exigim un gir en la gestió municipal en general i dels recursos humans en particular en aquesta direcció.

Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

dijous, 24 de setembre del 2009

El G-20 de nou: Washington, Londres, i ara Pittsburgh


El G-20, autoproclamat com a govern del món per a salvar al sistema capitalista, no té cap legitimitat davant de la població, ja que les seues decisions són antidemocràtiques, ja que, aquests 20 països rics i poderosos, s’autoerigeixen en salvadors dels centenars de països dependents de les seves economies, de les seves polítiques, dels seus sistemes financers, del seu militarisme i imposen les seves decisions i reparteixen els diners de forma colonial.

Les cimeres celebrades fins al moment, només contenen “discursos” buits ja que continua l’increment de les desigualtats, la pobresa i la injustícia a nivells planetaris.

Dels 17 bilions d’euros invertits en la “refundació” del sistema financer i en reflotar a les grans multinacionals, només uns 24.000 milions d’euros han arribat als països “dependents”, empobrits. La població mundial pobre ha superat els 1.000 milions, augmentant en més de 100 milions de persones des del començament de la “crisi de l’economia capitalista”. Les emissions de CO2 s’han incrementat, incomplint obertament el protocol de Kyoto i aprofundint en la carrera suïcida de destrucció del planeta.

Les mesures adoptades (estímuls fiscals, en el major moviment planetari d’intervenció estatal amb fons públics mai conegut), només han servit per a un sistema financer privat, criminal, però de la seva regulació i transparència res es sap i res s’espera. Les xifres de l’atur són espectaculars: als EUA, s’ha aconseguit els 14,5 Milions de persones aturades, de les quals la meitat, és a dir 7,4 milions han perdut els seus treballs en els dos anys de gran recessió. La Unió Europea 27 es dessagna en ocupacions, aconseguint una taxa mitjana del 9,2% de desocupació, la qual cosa significa que prop de 20 milions de persones no tenen rendes salarials. I l’empobriment, arriba a colpejar a països com Argentina, on el fantasma de la fam es torna a materialitzar en el 24% de la població.

Aquesta crisi no sols ens empobreix materialment, al mateix temps que eixampla el mapa del dolor i la desesperació, sinó que, al ser una crisi sense capacitat de respostes socials, sense milions de desfavorits, ignorats i explotats, dient PROU, també ens empobreix i denigra com a persones i com a classe treballadora, al no poder expressar la nostra oposició, el nostre rebuig a les seves polítiques, a les seves decisions, als seus models criminals.

Des de CGT insistim a la societat i a les organitzacions alternatives transformadores: són temps de mobilització, de prendre el carrer, de prendre les regnes de les actuacions en les nostres pròpies mans, de no delegar en governs, polítics e institucions. Són temps de lluita per un món que mereix una oportunitat de ser construït d’una altra manera.

Secretariat Permanent CGT

dimarts, 22 de setembre del 2009

T’apuntes a un bombardeig? 27 de setembre, setge aquàtic a l’Hotel Vela de Barcelona


L’Hotel Vela té els segons comptats:

- “3 A les 12 del migdia,

Porta catapultes, ànecs de goma, helicòpters o naus aquàtiques. Vine amb els teus catxivatxes a assetjar l’Hotel que ens ha robat l’horitzó… Porta els teus amics, veïns i col·lectius.

- “2 A la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta,

Defensem una Platja Lliure i Popular que l’Hotel Vela vol privatitzar!!, fem junts l’últim bany de l’estiu en l’acte central de la Mercè que no sortirà als programes ;-))

- “1 El dia 27 de setembre,

Perquè l’Hotel Vela no es pot inaugurar impunement, perquè la indústria turística no és la solució als problemes de la ciutat. 90.717 metres quadrats expropiats al comú són l’últim símbol d’una ciutat governada per als interessos i beneficis privats. Sabem que Barcelona és atacada dia a dia per bombes immobiliàries i urbanístiques, per normatives hostils que capturen el carrer per tal que no veiem que som milions i ells només un grapat de cacics i mercenaris.

- “0 T’apuntes a un bombardeig? Setge a l’Hotel Vela per Terra Aire i Mar

Això és una crida a tots aquells que (sobre)vivim diàriament en aquesta ciutat i a la vegada intentem construir-ne una altra. Reenvia, mou, difon aquest missatge!!!

Mira què diu el David Harvey:
>http://www.youtube.com/watch?v=NdYgBY7kgDg

I l’Associació Catalana de Surf
>http://www.surfcatalunya.cat/index.php/component/content/article/3-newsflash/240-sos-surf-proxima-manifestacion-en-breve

Barris contra la violència immobiliària
i recorda: el dia 26 trobada de veïns i veïnes contra la violència immobiliària a partir de les 12 h a plaça de Sants i Cotxeres
>http://barrisants.org/

Acció al Laberint d'Horta

dilluns, 21 de setembre del 2009

Mal estat dels parcs de Barcelona

Farts de protestar pel mal estat dels parcs de Barcelona, mares i pares es resignen a ensenyar a jugar els seus fills evitant tot tipus de perills com ara caques de gos, llaunes o burilles de cigarret. Les sancions imposades des de l'aprovació de l'ordenança de civisme per l'Ajuntament a finals del 2005 no semblen haver tingut l'eficàcia esperada però hi ha qui assegura que el consistori tampoc fa tot el que pot per garantir el manteniment i la seguretat a parcs i jardins. Per la seva banda, l'ONG Save the Children, dedicada a la defensa dels drets dels infants, va iniciar a principis de juny la campanya Volem Jugar que té per objectiu recollir denúncies en contra de l'absència de zones verdes i el deteriorament dels parcs. Catalunya és un dels territoris de l'Estat amb més queixes.

Els jardins de Can Mantega del carrer Joan Güell, al barri de Sants, ocupen la primera posició del rànquing de parcs barcelonins que més denúncies acumulen. Tot i ser aquest un dels més grans de la ciutat, la seva àrea infantil és molt petita per la qual cosa, el nombre d'atraccions per a nens que hi caben és també reduït.

L'Aurora Marín treballa a la zona i aprofita les estones lliures per venir al parc a descansar. Explica indignada que mentre els mossos no emprenen cap acció contra aquells que malmeten el parc, a ella la van sancionar: «Amb una multa de 90 euros per haver-me estirat en un banc a llegir un llibre.» «A diferència d'alguns parcs de Barcelona que fins i tot estan adaptats per a nens amb alguna disminució física, aquest està completament descuidat per l'Ajuntament», afegeix. La brutícia, una font que fa mesos que no raja i la falta de zones d'ombra per la poca frondositat dels arbres són altres dels inconvenients que expliquen perquè aquest és un dels parcs més criticats. Un grup de joves sense samarreta fumen porros i veuen cervesa asseguts sobre el respatller d'un banc. En preguntar-los la seva opinió sobre el parc responen assenyalant una caseta que, segons diuen entre riures, «s'omple de ionquis cada nit».

Als jardins de Montserrat, situats al carrer Rocafort entre Rosselló i Còrsega, la quantitat de llaunes de cervesa a terra salta a la vista. Són només quarts de cinc de la tarda i uns joves ebris ja fan gresca al fons del parc; a prop seu, un sense sostre intenta dormir sobre un banc. Aquest és un parc molt concorregut per la gent del barri, no només perquè és un dels pocs espais verds de la zona, sinó també perquè està dotat amb la biblioteca Lola Anglada, especialitzada en literatura infantil i juvenil (una biblioteca que, d'altra banda, canviarà d'ubicació l'any 2011). És per això que alguns veïns, com l'Ana Jacob, comenten que «és una pena que aquest parc, que no està gens malament, estigui tan brut i mal cuidat». Ells en culpen, en part, el gran nombre d'indigents que hi vénen a passar la nit.

La Natàlia Sanz és l'autora d'una de les denúncies que Save the Children recull a la seva pàgina web. Sanz freqüenta els jardins de Cèsar Martinell des de fa més de quatre anys i assegura que veu aquest parc del carrer Villarroel amb Gran Via, «cada vegada més deteriorat». Es queixa que «un gran sot enmig de l'àrea infantil i els revestiments de ferro d'uns quants centímetres que ressegueixen tot el perímetre del parc són un perill per la seguretat de la canalla» perquè «s'hi entrebanquen molt sovint». La seva filla, per exemple, fa uns mesos «s'hi va obrir el cap». A ella també l'espanta que nois més grans vinguin als jardins a jugar a futbol i facin xuts massa forts i que molts vespres alguns aprofitin els raconets per fumar-hi porros. Ha estat segurament gràcies a totes aquestes crítiques que, per fi, l'Ajuntament ha previst reformar aquests jardins abans que acabi l'any.

Només a uns metres de distància, al carrer Rocafort amb Gran Via, un pati d'illa és el marc dels jardins Sebastià Gasch. Molts veïns amb fills lamenten que l'autor del disseny d'aquest parc no hagi tingut en compte que amb la col·locació de dues portes en cantons oposats, els pares hagin de «vigilar constament els nens per por que s'escapin per una de les dues sortides i acabin a la carretera». A més a més, denuncien que el pendent d'una de les rampes és massa pronunciat i propicia la caiguda dels menuts quan baixen corrent. L'altra rampa, malgrat que no és tan dreta, no és menys perillosa: uns vells taulons de fusta plens d'astelles s'aixequen cada cop que algú hi passa per sobre. El mateix succeeix amb algunes de les rajoles que, en no estar ben fixades, es belluguen en trepitjar-les. La pudor de pixum rere els arbustos i la presència de rates, són per a la Gina Martínez, usuària dels jardins, proves suficients que aquest parc necessita ser «desinfectat en profunditat» perquè no n'hi ha prou amb la neteja diària. L'Ester Mateu, una altra veïna, remarca la importància de mantenir net aquest petit parc de l'esquerra de l'Eixample ja que «al ser un parc molt familiar, on tothom es coneix i es té confiança, moltes mares i pares de les escoles de la vora hi porten els seus fills a jugar».

Però si d'una cosa es queixen de manera recurrent els assidus dels parcs de Barcelona és de les caques i els orins de gos sobre la gespa i la sorra. Tot i la presència de nombrosos cartells que prohibeixen l'entrada d'aquests animals, molts amos no en fan cas i, a més de dur-los a passejar cap al tard, la majoria els deixa córrer deslligats i no en recull els excrements. Les conseqüències que això comporta per a la salut i la higiene dels més menuts poden ser nefastes. Per si tot això fos poc, els veïns dels jardins de Can Mantega, asseguren que alguns fins i tot utilitzen l'estany del parc per «rentar els gossos amb aigua i sabó».

Per la seva banda, Xavi Hernández, director d'Espais Verds de l'Ajuntament de Barcelona, dóna fe que «tots els parcs i jardins de Barcelona es netegen diàriament de la mateixa manera que també s'inspeccionen cada dia les àrees de jocs infantils». Admet que si bé és responsabilitat del consistori «mantenir l'espai públic en bones condicions», aquest no pot evitar que «algunes persones en facin un mal ús».

Respecte a la campanya engegada per l'ONG Save the Children, Hernández afirma que des de l'Ajuntament «és vista amb bons ulls» ja que «dóna als ciutadans l'oportunitat de transmetre idees, suggeriments i reclamacions sobre l'espai públic» que potser des del govern municipal «no s'han sabut veure». «La dinàmica de la iniciativa de Save The Children –afegeix– també és molt nostra, ja que s'assembla molt a la que des de l'Ajuntament promovem amb el Telèfon del Civisme.»

Publicat per Núria Jové en el diari El Punt

diumenge, 20 de setembre del 2009

Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets

En els darrers mesos la majoria dels mitjans de comunicació, els diferents governs i, sobretot, la patronal reclamen una nova Reforma Laboral. Les propostes maximalistes de la CEOE han aplaçat temporalment la signatura d'un nou "acord social", i és un bon moment per a girar la vista enrere i fer balanç de les reformes laborals que s'han dut a terme a l'Estat espanyol des de la mort del dictador Francisco Franco.

I el resultat no pot ser més descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l'any 1976 que actualment, i els ha perdut durant les tres dècades de monarquia parlamentària en cada una de les reformes laborals.

>> Inclou cronologia de les retallades dels drets socials i anàlisi de la nova reforma que estan preparant

Les indemnitzacions es redueixen a la meitat
Un repàs de la normativa de 1976 ens duu a observar com fruït de la pressió d'un potent moviment obrer, existien drets laborals que actualment han desaparegut, fins i tot de qualsevol debat públic en la matèria, realitat que ens podria fer pensar que mai haurien existit a l'Estat espanyol.

Però hem de recordar que l'any 1976 un treballador acomiadat de manera "improcedent" tenia dret a triar entre quedar-se a l'empresa o una indemnització de 60 dies per any treballat, amb un límit de 5 anualitats. Actualment, el mateix treballador acomiadat de manera "improcedent" no pot triar si tornar a l'empresa o no, opció que està en mans de l'empresari, que haurà de pagar una indemnització clarament inferior, de 45 dies, amb el límit de 3 anualitats i mitja, o de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats (en la gran majoria de contractes). Per tant, la indemnització s'ha reduït a la meitat en només 30 anys de monarquia constitucional.
A més a més, l'any 1976 l'empresari no podia acomiadar el treballador si estava de baixa mèdica, ja que la normativa entenia que se l'estava discriminant pel seu estat de salut. Aquesta actuació empresarial va ser legalitzada a partir de la Reforma Laboral de 1994, fet que ha "legalitzat" alguns dels darrers escàndols mediàtics dels darrers mesos, com l'acomiadament d'un treballador amb diagnòstic de càncer de pulmó, o d'una treballadora en estat de coma.

Altres comparacions odioses
Però aquestes diferències abismals no només es troben en les indemnitzacions. L'any 1976 estava totalment prohibit qualsevol forma de prestamisme laboral, d'ETT, que van ser legalitzades i es van estendre arreu els Països Catalans des de l'any 1994, passant a ser part del nostre paisatge urbà. El llistat de retallades en els drets laborals i les prestacions continua amb els enduriments dels requisits per accedir a les prestacions d'atur i jubilació, que ha vist minvar les quanties, la introducció lenta de múltiples formes de contractes temporals i precaris, alguns d'ells sense ni tan sols obligació de cotització a la Seguretat Social, i un rosari de bonificacions a les empreses en les cotitzacions.

Una simple lectura de les reformes laborals d'aquests 30 anys posa en evidència que pràcticament s'ha retallat els drets dels treballadors en tots els àmbits, en la contractació, el control empresarial i l'acomiadament. Aquestes retallades dels drets laborals han tingut lloc en paral·lel amb un augment de la capacitat de consum d'àmplies capes de la població, que han vist augmentar els seus salaris mentre es precaritzava la seva situació en el mercat laboral, amb un augment de la temporalitat i del poder efectiu dels empresaris.


La nova Reforma Laboral que s’apropa

Segons les declaracions públiques, el govern de Rodríguez Zapatero, la patronal i els sindicats CCOO i UGT estan d'acord en la necessitat d'una nova Reforma Laboral, és a dir, d'una nova retallada en els drets dels treballadors. Aquests "agents socials" fins a data d'avui no s'han posat d'acord en l'abast i profunditat de les retallades socials, però les principals propostes que estan sobre la taula són:

Nova reducció en les indemnitzacions per acomiadament

La patronal ha arribat a proposar un únic contracte fix aplicable a tots els treballadors amb una indemnització única de 20 dies per any treballat, per a "igualar" treballadors temporals i fixes. La proposta oblida però que es calcula que prop del 90% dels contractes temporals estan realitzats en frau de llei (ja que els casos on és aplicable un contracte temporal són molt restrictius, només per a feines realment temporals), i per tant també tindrien també la indemnització de 45 o 33 dies per any treballat.

Reduccions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social
La patronal proposa una reducció de 5 punts, mentre que el govern del PSOE i els sindicats CCOO i UGT acceptarien una retallada d'1 punt i mig. En tots dos casos l'estalvi empresarial seria milionari, reduiria considerablement la caixa de les prestacions. Aquest debat s'estableix dos anys abans de la reforma de la Seguretat Social, que va reduir les pensions a l'empara de l'argument que les cotitzacions no eren suficients per "garantir-ne la continuïtat".

Eliminar les restriccions a les ETT
La patronal proposa que les ETT no comptin amb cap de les restriccions actuals, com, per exemple, les de no poder contractar certs treballs perillosos, o d'haver de garantir el salari de Conveni de l'empresa usuària, augmentant la precarietat laboral i la dualització entre els treballadors.


CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS

Principals regressions en els drets laborals

1984
S'incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

1985
S'augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenir dret a la jubilació.

1994
Legalització del prestamisme laboral, les ETT.
Nova ampliació dels contractes temporals, amb més tipus de contractes d'obra i eventuals.
Incorporació del contracte d'aprenentatge, sense cotització a la Seguretat Social.
Legalització de l'acomiadament dels treballadors en situació de baixa mèdica.

1997
Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats no continuaran rebent la prestació d'incapacitat temporal, sinó la d'atur
Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.

2002
Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions d'atur.

2007
Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d'invalidesa.



Evolució de l’acomiadament improcedent

1977
Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats.
El treballador té l'opció d'incorporar-se de nou a l'empresa o d'optar per la indemnització.

1980
Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats.
El treballador ja no té l'opció d'incorporar-se de nou a l'empresa.

1994
Ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu", amb indemnització de 20 dies.

1997
Nou contracte "bonificat" (per col·lectius de dones, aturats i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats.
Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu".

Propostes pel 2010
Nou contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Publicat per Àlex Tisminetzky l'ACCENT 161

dissabte, 19 de setembre del 2009

Fitxatge de Telma Ortiz? Res de nou

Per a la majoria dels treballadors i treballadores municipals, el retorn a la feina després de les vacances ha estat saludat amb la notícia del pintoresc fitxatge de la germana de la Princesa d’Astúries, la Telma Ortiz, com a flamant ocupant d’un lloc de treball de nova creació que sembla ser li ve com anell al dit, com si fos la resposta a una carta seva als reis (als d’orient, naturalment).

Els que l’han fitxada diuen que en sap molt dels països asiàtics, que s’ha passejat molt per allà i que sap molts idiomes. També destaquen que sap parlar i escriure català perquè va fer els seus estudis universitaris a Barcelona, tot i que no diuen si té el certificat de nivell C, el que ens demanen a tots i totes a les oposicions.

Clar que hi ha altres coses que no diuen i que es poden esbrinar fàcilment amb el maleit invent d’Internet, per exemple:

  • Que malgrat tenir ja pràcticament 36 anys, aparentment la seva vida laboral abasta com a molt un parell d’anys (la resta de la seva extensa experiència es justifica com a voluntària o cooperant a un parell d’ONG)
    http://es.noticias.yahoo.com/16/20080115/tso-telma-ortiz-rocasolano-9b37dc8.html

  • Que la seva anterior feina, la que no va arribar a durar dos anys, també la va guanyar gràcies a la seva “credibilitat personal”, que li va valer per a ser contractada com a “experta externa” a l’Agència de Cooperació Internacional quan feia només uns mesos que la seva germana Letizia va donar a llum a la hipotètica futura reina.

  • Que es va presentar a oposicions per a convertir-se en funcionària de carrera a la mateixa Agència de Cooperació Internacional i que les va suspendre, aparentment, per no aprovar l’exercici obligatori corresponent al temari.
    http://www.vanitatis.com/cache/2008/01/24/38_telma.html

No hi ha dubte que no calia cap procediment sotmès als enutjosos principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat per proveir aquest lloc de treball, perquè enlloc haurien trobat una candidata o candidat millor.

Ja veieu, els nostres gestors no descansen ni en estiu quan es tracta d’incorporar a la plantilla de l’Ajuntament als millors candidats, sigui com sigui.

Sense anar més lluny, el passat 31 de juliol aquesta secció sindical va entrar per registre una queixa, de la qual no hem rebut resposta, per tres processos més de selecció que vàrem trobar escandalosament artificiosos i encaminats, una vegada més, a formalitzar una selecció prèvia i arbitrària.

En el primer procediment de lliure designació publicat i adjudicat, el Josep Maria Sans va ser triat per ocupar el lloc de comandament que ja fa més d’un any que ocupa (en qualitat de funcionari eventual, potser?). Aquest procediment es va obrir a funcionaris de totes les administracions per tal que el Josep Maria Sans es pogués presentar. L’Elena Pérez hauria d’haver deixat que ell mateix signés la seva proposta de nomenament, atès que ja signava totes les altres.

El segon procediment de lliure designació s’ha publicat i està en curs de selecció. Correspon al lloc de cap del Departament de Vialitat i ja es va convocar al mes d’abril, havent-lo deixat desert malgrat que es van presentar 10 candidats, alguns de reconeguda experiència i capacitat entre els seus companys i companyes. Ara es convoca mitjançant interinatge administratiu obert a tota la població, però no cal que passeu la veu, és un fet conegut que ja està treballant fent les funcions pertinents la persona que ha de guanyar.

El tercer lloc encara no l’han convocat, però la música és la mateixa.

Ja veus, Telma, quan et vingui de gust convertir-te en funcionària de carrera sàpigues que aquí a l’Ajuntament de Barcelona saben com fer-ho sense molestar a una persona de la teva categoria amb el requeriment de preparar unes estúpides oposicions.

SS de CGT a l'Ajuntament de Barcelona

divendres, 18 de setembre del 2009

Tramposa pujada d’impostos. El Capital sempre guanya

El govern està anunciant, en estes dates, una ambigua pujada d’impostos. Des de CGT no ens fiem i volem recordar quin és la trista realitat de la política econòmica:

* El Pla d’Estabilitat de la UE, que obliga a l’estat espanyol, fixa límits en el capítol de gastos: 3% per al dèficit públic i el 60% per al deute públic. Estos límits obliguen a una reducció del gasto, deteriorant tots els sistemes de protecció social (pensions, sanitat, educació, treball, cures, ajudes a les famílies, etc.). Concretament, el gasto social ha disminuït en percentatges del PIB, fins a situar-lo en el 26% del mateix.

* Per a resoldre la “crisi”, els governs de la UE han injectat directament entre 1,5 a 2,5 bilions d’euros, al sistema financer, al sector de l’automòbil, a les grans infraestructures viàries, fent créixer els dèficit públics de tots els països, molt per damunt del 3% fixat en el Pacte d’Estabilitat o el 60% del deute. S’han dedicat recursos fins a un 32% de tot el PIB de la UE, posant el 12% directament a disposició de la banca.

* En l’estat espanyol, el dèficit augmentarà fins al 10% del PIB en el 2009 i el seu compromís amb Brussel·les és fer les correccions necessàries perquè en el 2012, es torne al límit del 3%. Atés que el gasto social ha augmentat i s’alliberen partides extraordinàries de fins a 17.000 milions d’euros per a pagar les prestacions socials, consideren necessari emetre nou deute (bons del regne d’Espanya) que incrementa el deute i es paguen interessos cada vegada majors.

* L’estat necessita diners i la forma que té de recaptar diners suficients per a cobrir el gasto (des del tractat de Maastricht 1992), ha sigut inversament proporcional als ingressos de rendes. Els salaris alts, les rendes de capital, els impostos sobre els dividends (beneficis), els impostos de societats, les cotitzacions socials empresarials, els impostos dels grans patrimonis, etc. han decrescut significativament, al contrari que les rendes del treball, que suporten més del 75% de tots els ingressos fiscals de l’estat.

* L’Impost de Societats s’ha rebaixat fins a 25%.

* L’Impost de Patrimoni ha desaparegut.

* Les grans fortunes, a través d’una Llei socialista del 2005, tenen els seus propis paradisos fiscals sense eixir de la pàtria (SICAV) i, en compte de tributar al 35% (ara 30%) com a societats, ho fan a l’1% en la inversió inicial i al 18% quan arrepleguen beneficis o rescaten la inversió.

* Els dividends, els capitals mobiliaris, els depòsits, els fons d’inversió, etc. tenen el tipus únic del 18%.

* Els fons de pensions si es retiren en capital, tenen una reducció del 40%, la qual s’eximix de tributar.

* Els supermilionaris esportistes d’elit cotitzen els seus ingressos a un IRPF mínim del 23% com els salaris inferiors

* Som el país europeu que majors quantitats dedica a bonificar a les empreses perquè efectuen contractacions en 2009 (7.500 Milions d’euros) mentres les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, són les més baixes de la Unió Europea.

* L’ IRPF ha establit un tipus màxim del 43%, per a beneficiar a aquells que guanyen més de 60.000 € (un club de 306.455 persones)

* Es mantenen els límits màxims de cotització a la Seguretat Social, per a beneficiar els salaris alts i perjudicar el sistema públic de pensions.

* L’augment dels impostos indirectes lligats al consum, suposa un sistema de recaptació perjudicial per a la majoria.

* Si realment es perseguira el frau fiscal, l’estat ingressaria al voltant de 25.000 milions d’euros (El frau existix ja que, segons Hisenda, el salari mitjà que declarem els treballadors és superior a qui declaren els empresaris).

* Sí que hi ha diners. El que no hi ha és voluntat política de què paguen més els que més tenen. No hi ha voluntat de satisfer les necessitats de tots i totes. Al contrari, amb la crisi, hem socialitzat les seues pèrdues i privatitzat els beneficis.

Per a CGT l’únic camí per a la la justícia social és el REPARTIMENT DE LA RIQUESA.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL

dijous, 17 de setembre del 2009

ACCIÓ LABERINT


El proper diumenge dia 20 de setembre a la 1 del migdia hem convocat a la premsa a les portes del Laberint d’Horta. Es tracta de fer un acte de protesta tot reivindicant la restauració del Palau, incentivant la formació professional i la creació de llocs de treball.

Caldria que si podeu hi assistíssiu, anirem de manobres, fusters etc.

Juli Fontoba i Sogas
Portaveu del Col.lectiu Agudels-Ecologistes en Accio Catalunya


Manifest SOS Laberint d’Horta

Els Jardins del Laberint d’Horta són els jardins històrics, museu dins la natura, més antics de Catalunya, així és reconegut per la Carta de Florència, firmada pel Govern Espanyol el 1981. A l’hora, el seu palau forma part del catàleg dels monuments històrics-artístics de Barcelona.

Els Jardins del Laberint d’Horta varen costar ben car a la ciutat de Barcelona. L’any 1967, els propietaris ja no volien continuar mantenint un patrimoni que no donava cap benefici i, en canvi, comportava moltes despeses de conservació. És aleshores quan l’Ajuntament va commutar els Jardins per terrenys de l’avinguda dita avui de Pedralbes a favor dels Desvalls. L’any 1970, l’Ajuntament feia una primera restauració. Mesos més tard, s’obria per a ús de tota la ciutat, el que seria el primer jardí històric de la Ciutat. L’any 1994, després d’una nova restauració amb diners de la Comunitat Europea, obria novament les portes, amb protestes veïnals doncs, a partir d’aquesta data, el municipi fa pagar entrada, llevat dels diumenges i dimecres.

Han passat molts anys des que l’Ajuntament se n’ha fet càrrec, quaranta quasi bé, sense que a penes s’hagi actuat per tal d’aturar el progressiu deteriorament del palau. Tots aquests anys s’ha estat recaptant entrades, gravacions de pel·lícules, anuncis, etc. Doncs, bé, aquests beneficis no han anat a parar pas a la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, artístic i històric, per altra banda inigualable, del Districte d’Horta Guinardó i de Barcelona. El magnífic palau romàntic, de gust orientalitzant, amb detalls neo-gòtics, barrocs, i marcats motius neoàrabs, cau davant la passivitat de l'Administració. El palau enyora el soroll de les tasques dels manobres. Els nombrosos motius ornamentals, balustrades, esgrafiats i merlets s'esvaeixen amb el pas inexorable del temps i la deixadesa. Les teulades s’esfondren Els pisos s'omplen de runes. Donada la situació d’abandonament en què es troba l’antic palau per part de l’Ajuntament, i abans que aquest patrimoni cultural, històric i artístic de la nostra ciutat i sobretot del Districte d’Horta Guinardó, se’ns acabi venint a terra, les entitats cíviques i veïnals, acadèmiques, i la societat civil en el seu conjunt, hem de sumar esforços i plegades aconseguir acabar amb aquesta lamentable situació.

Per tot plegat exigim a l’Ajuntament de la Ciutat i al Districte d’Horta Guinardó que, d’una vegada per totes, restauri i doni un ús públic al magnífic llegat que representa per Barcelona el Palau del Laberint d’Horta.


Col.lectiu Cultural i Ecologista Agudells- Ecologistes en Accio Catalunya

AVV Can Papanaps-Vallhonesta

AVV Can Baro

AVV Horta

AVV Can Ricart

AVV Casc Antic

AVV l' Òstia de la Barceloneta

CGT de Parcs i Jardins

Plataforma en defensa de la Barceloneta

Sindicat d'Administració Publica de Barcelona CGT

Oficina per l'Okupació de Karcelona

Ecogays-CGB

CSO Kan Pasqual

Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible

Assemblea de Joves d’Horta Guinardó.

dimecres, 16 de setembre del 2009

'Sorpresa a Gràcia per una tala d’arbres'

Visc al carrer de Gomis, al districte de Gràcia de Barcelona, des de fa 25 anys. Igual que la majoria dels meus veïns, conec bé les necessitats i peculiaritats del barri, així com la forma i les característiques de les seves vies i d’altres espais públics. El gener d’aquest any, l’ajuntament va posar en marxa el condicionament de l’àrea verda del nostre carrer, cosa que molts vam agrair, atesa l’escassetat d’aparcament i l’absència notable de pàrquings a la zona. Però la nostra sorpresa va venir quan, només tres mesos més tard, un matí ens vam despertar amb la notícia que Parcs i Jardins havia talat tots els arbres del carrer i que una brigada d’obrers es disposava a eixamplar les voreres. Ens vam mirar sorpresos.
Aquest sempre ha estat un simple carrer de pas. Cap de nosaltres havia concebut fins llavors la idea de passejar per un carrer que fa una pujada considerable, on no hi ha cap botiga, i menys ara, en absència dels pocs arbres que tenia. ¿Per a què havíem de voler una vorera més ampla? ¿Per passejar davant de les inexistents botigues? ¿Per què talar els arbres que ens donaven una mica d’ombra? El meu carrer és tranquil, silenciós, i puja fent ziga-zaga fins a la Ronda de Dalt. Encara que no tenia uns arbres frondosos, li donaven un aspecte reconfortant. Desconec si tenen previst plantar-hi algun altre arbre, però si ha de ser en els escarransits escocells que han deixat a la vorera, dubto que s’hi puguin desenvolupar com cal. A part del soroll i de la pols, és absurda una despesa així en època de crisi, en la qual els ajuntaments tenen problemes per pagar fins i tot les seves nòmines. ¿És pura ineptitud? ¿Quin benefici ens aporta? ¿A qui està beneficiant tant d’asfalt?

Publicat per Montserrat Fuster Casas en l'opinió dels lector del Periódico

dimarts, 15 de setembre del 2009

Derogació de l'Ordenança de Civisme i implementació de mesures comunitàries

(Comunicat signat per ÀMBIT DONA, FAVB, GENERA, LLOC DE LA DONA, SOS RACISME, COOPERATIVA I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ LA CIUTAT INVISIBLE, ASAUPAM, AVV Can Peguera, Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, Masala, Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta, Observatori pels Drets Humans DESC, Papers i Drets per a Tothom, CGT Parcs i Jardins, RAI (Recursos d’Animació Intercultural), Observatori del Sistema Penal i el Drets Humans, Tamaia Dones contra la Violència)

Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats, en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.

Altres problemàtiques que es donen en alguns espais de la ciutat i de forma especial als barris de Ciutat Vella, tenen a veure amb un model d’oci i de turisme que ven, literalment, l’espai públic com un element de consum més que com un bé d’ús col·lectiu de la ciutadania. La permissivitat, la manca de límits en aquest aspecte ens ha dut a la situació actual de saturació i d’excés. Una situació de sobreocupació i d’ús irregular que no vol posar en perill els importants negocis que es mouen a l'entorn del turisme i que castiga el veïnatge de Ciutat Vella amb brutícia i sorolls. No es tracta de saber quantes són les multes imposades sinó de constatar l’impacte real que aquestes han tingut sobre la millora de la convivència. Un turisme sostenible, social i ecològic no passa per promoure un turisme d’alt nivell adquisitiu, sinó per promoure un ús dels espais públics que respecti la convivència entre les persones que ens visiten i les que hi residim a la ciutat. Tampoc en aquest sentit l’ordenança ha estat útil.

En el cas de la prostitució, l’ordenança del Civisme, lluny de resoldre l’ús de l’espai públic, ha incrementat els conflictes. Les conseqüències de la implementació de l’ordenança que les entitats que treballen amb els col·lectius de les treballadores sexuals han pogut constatar, han estat un increment de la precarietat de les seves condicions laborals i de la seva fragilitat social. De les multes al·legades, totes han estat per la concertació de serveis sexuals i no per la seva realització a l’espai públic, tot i que el tancament d’espais per a l’exercici del treball sexual ha conduït a la dificultat de trobar llocs adequats.

L’Ajuntament no es pot inhibir de la seva responsabilitat en la gestió de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cal que faci una autocrítica de les polítiques sancionadores i de les seves conseqüències.

Per això demanem:

  • La posada en marxa efectiva d’un projecte de mediació comunitària.
  • La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella i que es permeti l’obertura de locals.
  • Un canvi en la política d’estrangeria per evitar noves situacions de irregularitat com la que viuen moltes d’aquestes dones, i a curt termini revocacions de les ordres d’expulsió no executables tal com ja va recomanar el Defensor del Pueblo, així com la coordinació interdepartamental per protegir les dones que es troben en situació de vulnerabilitat o que pateixen explotació.
  • La derogació de l’Ordenança del Civisme.
  • La implementació de programes educatius que promoguin un ús socialment sostenible del l’espai públic i la dignificació de la imatge de Barcelona en la promoció turística de la ciutat.

Barcelona, 2 de setembre de 2009

dilluns, 14 de setembre del 2009

420 € : prestació de "CARITAT" contra l’atur

“El govern de Zapatero nega fins a les engrunes als aturats i aturades i es reafirma defensor del neoliberalisme a la UE”.

La prestació aprovada pel govern de 420 euros per als aturats a partir de l’1 de gener de 2009 és senzillament una canallada, una mesura insuficient, injusta, insolidària, improvisada, populista, erràtica, un pegat més de la política econòmica i social de tall neoliberal que està aplicant el govern.

A aquesta prestació, solament podran acollir-se la meitat del 1,4 milions de persones que no reben cap tipus de prestació des de fa anys. En el millor dels casos, 700.000 persones (condicionats a un programa d’inserció en l’ocupació) podran accedir als 420 euros durant 6 mesos. Què passa, què li diem als atuarts i aturades de llarga durada, aquells que porten més de dos anys sense treball ?

Diu a més el govern socialdemòcrata que aquesta ajuda condiciona els pressupostos de l’estat i augmenta el dèficit públic ja que haurien de gastar uns 1.300 milions d’euros en aquesta prestació. No obstant això, no va haver cap dubte, cap crítica, cap debat públic quan els recursos posats a la disposició de la Banca espanyola pel govern, directament (crèdits molt, molt tous…) o avals, van superar els 300.000 milions d’euros. Si sumem a aquests recursos els que ha posat el Banc Central Europeu a la disposició de tot el sistema financer de la UE, inclosos els bancs espanyols, ens trobem amb la violència legal financera que el sistema capitalista, amb la complicitat del sistema polític, està exercint contra la classe treballadora fins a conduir-la a la misèria, la marginació, la desesperació.

A la persona desocupada que rebi la prestació se li obligarà a fer cursos de formació. Quin control es té dels bancs que hem sanejat amb diners públics, quines responsabilitats se’ls exigeix, on i en què estan invertint la immensa quantitat de diners públics que estan rebent, quin és l’estat real del sistema financer ? Han servit aquests recursos per a millorar la realitat econòmica i social de les famílies o pura i simplement, amb diners públics, hem finançat, sanejat i enriquit a un grapat d’usurers explotadors.

El sistema capitalista és una xacra que estafa sistemàticament a les persones treballadores i a la societat en el seu conjunt, que no dubta a usurpar percentatges dramàtics del PIB per als seus interessos particulars i privats (fins al 31,2% en estímuls fiscals, dels quals un 12,6% s’han aplicat de manera efectiva al sistema financer). Les polítiques ultraliberals del Govern demostren, persegueixen, pretenen, garanteixen que els rics segueixin sent rics a costa dels treballadors i treballadores, a costa d’una descohesió social cada vegada major.

Des de CGT, no demanem almoines, ni caritat, sinó que exigim justícia social, i en relació a les prestacions contra l’atur, exigim com dret subjectiu i social, un salari social de 1.200 € per a totes les persones aturades i assalariades.

Caminem cap a la Vaga General i per a CGT no cap ni un pas enrere en la defensa dels drets laborals i socials.

5 de Setembre de 2009

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

diumenge, 13 de setembre del 2009

La mosca blanca fa estralls als tarongers

L’impagable luxe de pas­sejar per Barcelona entre tarongers carregadets de taronges s’ha con­vertit els últims anys en una «verdadera molèstia» per als veïns de Sant Andreu. «Ho deixen tot fet un fàstic. Les taronges queden podrides a terra i ofereixen un aspecte lamentable als carrers», denunciava dijous el veí Francisco Vilalta en l’audiència pública del districte. I és que la plaga de mosca blanca està fent estralls als tarongers que engalanen els principals carrers del barri.
El que en principi va ser un bucòlic escenari s’ha convertit en un espectacle bastant desagradable per a les persones que tenen aquests arbres fruiters a les portes de casa seva. «Les taronges es fan molt grosses, es cobreixen d’una mena d’espuma blanca molt enganxosa, acaben rebentades a terra, i deixen les voreres brutes i llardoses. ¡Se t’enganxen els peus al passar!», lamentava divendres una altra veïna.
Dels 2.983 tarongers –plantats a les voreres, no en parcs– que ornamenten la ciutat, 1.341 són a Sant Andreu. Un 45%. És per això que el problema, que afecta els tarongers de tota la ciutat, és molt més greu en aquesta zona. Entre els carrers que compten amb un nombre més gran d’exemplars hi ha el d’Ignasi Iglésias, amb 114.

FUMIGACIONS MENSUALS / «Des de l’abril estem fumigant els tarongers de Sant Andreu una vegada al mes. El problema és que des de fa tres anys hem d’utilitzar productes més ­respectuosos amb les plantes i amb les persones, però menys efectius contra les plagues. Això ha fet que els últims estius la situació hagi ­empitjorat», explica Mari Paz Navarro, responsable de control de plagues fitosanitàries de Medi Ambient de l’ajuntament.
La plaga de la mosca blanca és ­originària dels països tropicals, on actua igual durant tot l’any, però a Barcelona s’accentua a la primavera i l’estiu i millora amb el fred. «Durant els mesos de calor és molt difícil combatre la plaga. Podem intentar controlar-la, però amb els productes amb què se’ns permet treballar ara és gairebé impossible eradicar-la», afirma Navarro, que afegeix que des de Medi Ambient estan «buscant una altra mena de lluita més efectiva per combatre-la».

INSECTE XUCLADOR / «La mosca blanca és un petit insecte xuclador que segrega una melassa blanca i enganxosa sobre la qual es fixen fongs», descriu la responsable de plagues de l’ajuntament.
Encara que són conscients de les molèsties que provoquen, a Medi Ambient no es plantegen substituir els tarongers per un altre tipus d’arbre, ja que tots tenen alguna plaga associada i provoquen algun inconvenient. «Els pollancres també deixen anar un cotó que també molesta molt... Són coses de la naturalesa. No existeix l’arbre perfecte», refle­xiona Navarro.

Publicat per Helena López en el diari El Periódico