dijous, 27 de desembre del 2012

Ampliació de Jornada (NO TOTS SOM IGUALS)



A pesar que la Consell de Garanties de la Generalitat dictamino que veia inconstitucional i antiestatutària la disposició addicional, la 71, que establia en 37,5 hores la jornada del personal públic.

Amb evident “mala fe” la direcció de l’Institut ha aplicat la Llei de Pressupostos 2012 en matèria de jornada. Durant aquest 2012 ens ha estat “fet xantatge” amb que ens anava a modificar la jornada fent-nos venir dues tarda de 1’15 minuts a la setmana quan sàvia que això era il·legal i alhora no assumible a nivell d'organització 

Mentre en les diferents administracions han tret acords d'aplicació del decret “benèvols” per als treballadors exemple la Diputació de Barcelona o directament els han obviat exemple Ajuntament de Barcelona, la direcció de Parcs i Jardins no ha tingut voluntat d'arribar a cap acord “benèvol”, tot ho deixen per posar-nos més pressió en la Negociació Col·lectiva

Ara en la seva la circular 2012/28 la direcció de RRLL aplica l'increment de jornada per als col·lectius d'oficis i jardineria (s'oblida d'esmentar pensem que intencionadament a com els afectes a administratius i tècnics) i realitza una aplicació “benèvola i avantatjosa” limitant la il·legalitat per al personal (majoritàriament ells; caps i tècnics) que realitzen les 40 hores de prolongació de jornada (que en el seu moment el Tribunal Superior de Justícia sentencio que eren hores extres) on no s'efectua l'increment ja que continuen cobrant les 5 hores extres setmanals. Sent discriminats el torn de nit, que encara que li reconeixen l'hora extra que fan de més diària (la hi paguen com a prolongacions de jornada) els obliguen a fer les 2’30 hores d'ampliació amb qual ells han de treballar 42’5 hores a la setmana (de 22 a 6'30 horas)

dimecres, 26 de desembre del 2012

L´atac a les pensions, una altra vegada


Hi ha la impressió generalitzada en cercles econòmics, financers, polítics i mediàtics (fins i tot acadèmics) d’aquest país que les pensions a Espanya són molt generoses i que permeten a la gent gran tenir uns percentatges de pobresa per sota dels de la població en general. Tal percepció, però, és errònia.
Vegem les dades. I el més cridaner és que, si no fos per les pensions públiques de vellesa, el 64% dels ancians en aquest país serien pobres. La Seguretat Social és el programa antipobresa més important d’Espanya, tot i que no es percebi com a tal. D’aquí la seva enorme popularitat. Qualsevol govern que ja ha intentat i / o aconseguit una reducció de les pensions ha pagat un cost polític elevat.
Tot i això, intents de reduir les pensions (tant la seva quantitat per pensionista com el percentatge de la població anciana coberta pel sistema públic de pensions) continuen havent, més durant els períodes conservadors i liberals que en èpoques progressistes. En general, els partits de dretes són més favorables a reduir les pensions que els partits d’esquerra, tot i que hem vist governs d’esquerra que, subjectes a pressions internacionals, ho han fet també.
Un exemple d’això va ser el retard de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys realitzat pel govern Zapatero, decisió presa en resposta a les pressions del Banc Central Europeu, de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional, l’anomenada " troica ", que és la veu del capital financer (que inclou la banca, els fons d’alt risc-hedge funds en anglès-i les companyies d’assegurances, entre d’altres)
Aquest capital financer ha estat sempre la major força política (la seva influència sobre els partits, sobre els mitjans d’informació i sobre l’Estat és enorme) favorable a la reducció de les pensions públiques i la seva privatització, ja que els fons de pensions públics són els fons que gestionen en qualsevol país la major quantitat de diners, sent així una enorme llaminadura per als bancs i companyies d’assegurances, que representen els eixos d’aquesta capital financer.
L’últim informe de l’OCDE (el funcionariat pertany també a la sensibilitat ultraliberal) sobre les pensions en els països membres d’aquesta comunitat (Perspectives de les pensions a l’OCDE 2012) explicita clarament que una mesura que els governs haurien de prendre urgentment és la privatització de les pensions públiques. També, amb la característica ignorància de les dades que fa qüestionables cadascuna de les seves asseveracions, l’informe repeteix els arguments que una vegada i una altra s’han demostrat erronis per l’evidència existent.
Així, es presenta l’argument que-segons els seus càlculs-la despesa pública en pensions a Espanya arribarà a ser un 15% del PIB l’any 2050, la qual cosa fa insostenible aquest sistema de pensions, sense aclarir per què això és insostenible. Predeciblemente, es proposen reduccions ja ara (veure les dades que mostren l’error de tal supòsit en Estan en perill les pensions públiques? Les preguntes que tots ens fem. Les respostes que sempre ens oculten. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. Attac, 2010). Una postura idèntica apareix en l’article de Guillermo de la Dehesa El País "Pensions i solidaritat intergeneracional" (14/12/12). Guillermo de la Dehesa és fins i tot més alarmista i prediu que per al 2050, la despesa en pensions serà 18% del PIB qual cosa assumeix és insostenible, sense aclarir per què és insostenible.
Miri com es miri, les pensions són baixes. Quan s’estandarditzen les pensions per anys treballats, es pot veure que la capacitat adquisitiva de les pensions és baixa, arribant al límit de misèria a les pensions no contributives. Això és una de les causes que la pobresa entre els ancians hagi estat major i no menor que entre la resta de la població. Segons l’OCDE, durant els anys 2000-2010, el percentatge de pobres entre la gent gran era un 23%, un percentatge més gran que l’existent entre la població en general (un 14%) i molt superior al percentatge de pobres entre persones grans en la mitjana dels països de l’OCDE (14%).
Les mesures preses pel govern Rajoy no han impedit que la disminució de la capacitat adquisitiva de la població anciana causa de l’augment dels preus (que és més gran que el creixement de les pensions) afectés d’una manera molt notable aquest percentatge, incrementant. Ara bé, l’enorme augment de la pobresa ens la població en general ocorregut durant la crisi explica que el percentatge de la pobresa entre els ancians, que s’ha mantingut molt alt, sigui menor ara que la mitjana de la pobresa resultat del creixement espectacular de la pobresa en la població no anciana. Aquesta és l’explicació del que està passant. No és que la situació entre la gent gran estigui millorant, sinó que la població de tots els altres grups etaris està empitjorant dramàticament.

divendres, 21 de desembre del 2012

2013 SALUT i LLUITA


DAVANT  LA  VOLUNTAT DE TRIAS ALCALDE DE CIU PEL 2013


PRIVATITZACIÓ PARCS I JARDINS (negoci per a la privada)


ACOMIADAMENT 28 RELLEVISTES


MÉS RETALLADES...


LLUITANT ACONSEGUIREM CANVIAR-HO


Us adjuntem cartell per imprimir i per fer una acció conjunta de posar-los on pugueu (en el barri, en els parcs, en parades de metro, de bus, en la seus de CyU...,) i si podeu tirar-los una foto (que es vegi on és) i enviar-la al nostre correu per penjar-la en el bloc, a facebook...
envieu-les a: malesherbes.cgt@gmail.com

FOTOS REBUDES

Cartell en pdf per imprimir

Nos varían la jornada y nos joden las vacaciones



Si anunciábamos que la situación no era clara respecto a las intenciones de la empresa, ahora se han retratado. Aumentan la jornada a 37,5 horas semanales y nos quitan los permisos de semana santa y navidad dejando los días festivos en un total de 25 (contabilizados los 3 que nos otorga el EBEP)

El día20 de diciembre han salido dos circulares informativas de la dirección de Parcs i Jardins en las cuales se anunciaban estas medidas, una en materia de vacaciones y otra en materia de jornada:

En materia de vacaciones:
El personal tendrá 22 días hábiles de vacaciones anuales, que se podrán disfrutar en períodos mínimos de una semana (4 semanas).
Los 2 días restantes (de los 22) se considerarán días de libre disposición.           
Desaparecen los permisos de semana santa y navidad (los permisos de la navidad actual no se verán afectados).
Se establecen 3 días de libre disposición.

En materia de jornada:
Se aumenta la jornada hasta las 37,5 horas semanales, quedando esta de la siguiente manera: de 7,45 h. a 15,15 h. para el turno de mañana, de 14,45 h. a 22,15 h. para el turno de tarde y de 22,00 h. a 6,30 h. para el turno de noche.
El personal que ya hace una jornada de 40 horas a la semana mantendrá su horario sin cambios.

Nosotros entendemos que es una nueva vuelta a la tuerca por parte de la dirección de Parcs i Jardins y del Ajuntament de Barcelona que aplica estas medidas en el momento que  estaban pendientes de la mesa de negociación.  

Nos quedamos con 25 días hábiles de vacaciones en total y desaparecen los permisos de semana santa y navidad. Estos días de permisos no funcionaban como días de vacaciones en cuanto no hay la  posibilidad de recuperación de esos días en caso de baja y la no proporcionalidad en el caso de trabajadoras eventuales de menos de un año.  En el acuerdo del Ajuntament de Barcelona son 27 los días de vacaciones que se podrán disfrutar. ¿Es el Medina más que nadie y quiere marcarnos duro en estos días de “cierre de la negociación”?

El caso de la ampliación de la jornada, se aumenta la jornada para los trabajadores de base en 30 minutos diarios y no se incluye ni flexibilidad ni ninguna otra solución que evite forzosamente la ampliación efectiva de la jornada. Eso sí a los trabajadores que ya estaban realizando una ampliación de jornada (los que ya cobraban alrededor de 360 euros por hacer las 40 horas semanales) no se verán afectados por esta medida.
Nos es el caso del turno de noche, que aunque le reconocen la hora extra que hacen de más diaria (se la pagan como prolongaciones de jornada) les obligan a hacer las 2’30 horas de ampliación, con cual ellos; tienen que trabajar 42’5 horas a la semana

dijous, 20 de desembre del 2012

ASAMBLEA GENERAL DE TRABAJADORES/AS


Lunes 7 de enero 2013

Duración 17:30  a 19.30 horas

En el Centro de Mantenimento de Canyelles CMC

Convoca CGT

Orden del día:


1º - Negociación del Convenio Colectivo y nuevas agresiones (jornada 37.5 horas y vacaciones)



2º- Movilizaciones ¿CUAL ES TÚ PROPUESTA?


NOTA: El miércoles 19 de diciembre nos hemos puestos en contacto con las secciones sindicales y con la Presidencia del Comité de Empresa para ver si creía conveniente reunirnos de forma urgente el día 20 o 21 para valorar conjuntamente las nuevas agresiones. No lo han visto conveniente y nos han emplazado a  reunirnos el 9 de enero.
Nosotros queríamos proponer que se hiciera una Asamblea General de Trabajadores el lunes 7 de enero dentro del horario de trabajo entre otras propuestas, no ha sido posible


LAS SOLUCIONES SE CONSIGUEN LUCHANDO

dimarts, 18 de desembre del 2012

LA DIRECCIÓ DE PARCS I JARDINS ENS DÓNA MOSTRA DE LA SEVA VOLUNTAT NEGOCIADORA


DEMÀ 20 DE DESEMBRE LA DIRECCIÓ ENS "ALEGRARÀ" EL DIA AMB DUES CIRCULARS SOBRE JORNADA I VACANCES, AQUÍ US LES AVANCEM. AVEURE SI ENCARA PER A ALGUNS SEGUEIXEN SENSE HAVER-HI MOTIUS PER MOBILITZAR-SE 

 Circular 2012/28

Aplicació de la Llei de Pressupostos en matèria de jornada

La nova legislació vigent en matèria de jornada pel sector públic estableix literalment que “a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la jornada general de treball del personal del Sector Públic no podrà ser inferior a trenta-set hores i mitja setmanals de treball efectiu de promig en còmput anual” (clàusula addicional septuagèsima primera de la  Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2012).

En aplicació d’aquesta normativa comuniquem a tot el personal que a partir del dia 7 de gener, la jornada laboral es fixa en 37 hores i mitja setmanals com a prestació bàsica, segons sigui l’adscripció del personal al seu grup corresponent.

El personal d’oficis i jardineria gaudirà de jornada continuada, durant tot l’any, de dilluns a divendres, amb un horari de 7:45 a 15:15 hores. De la mateixa manera l’horari de tarda passa a ser de 14:45 a 22:15 i l’horari de nit de 22:00 a 6:30 hores.

Els treballadors i treballadores que actualment fan una jornada de 40 hores setmanals seguiran mantenint l’horari sense canvis.

La resta de condicions establertes en l’article 31 del Conveni Col·lectiu resten sense modificació.


Circular 2012/29

Aplicació del Reial Decret 20/2012 en matèria de vacances

A partir de l’any 2013 queden suspesos i sense efecte els acords, pactes o convenis pel personal funcionari o laboral pel que fa al permís per assumptes particulars, vacances i dies addicionals als de lliure disposició o de similar naturalesa en aplicació d’allò que disposa el Real Decret Llei 20/2012  de “mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat”.

El mateix Reial Decret modifica l’Estatut de l’Empleat Públic en aquestes matèries establint el següent:

Vacances 2013
El personal podrà gaudir de vint-i-dos dies hàbils anuals o els dies que correspongui proporcionalment si el temps de servei durant l’any ha estat menor.

Aquests dies de vacances es podran fer tots seguits o en períodes mínims d’una setmana (cinc dies hàbils de dilluns a divendres).

Tenint en compte que es tracta de dies hàbils, si dins la setmana coincideix un dels festius oficials, només es consumiran quatre dies de vacances i el cinquè es podrà gaudir com a dia de lliure disposició durant l’any.

Els dos dies restants, que resulten de gaudir quatre setmanes de vacances (20 dies), també  es podran fer durant l’any com a dies de lliure disposició.

Desapareixen els dies de Nadal i Setmana Santa. Els torns de Nadal 2012 no es veuen afectats.

Permisos i assumptes particulars
S’estableixen tres dies per assumptes particulars.

Les llicències establertes en l’article 34 “Llicències” del vigent Conveni Col·lectiu no es veuen afectades pel Reial Decret i se seguiran aplicant com fins ara.


 Direcció de Recursos Humans

diumenge, 16 de desembre del 2012

Propuesta a CCOO, UGT, USOC y Comité de Empresa



A: Secciones sindicales de CCOO, UGT, USOC y Comité de Empresa

Los jardiner@s de Barcelona llevamos desde el año 2010 negociando el Convenio Colectivo. A pesar de que según dicen los medios de comunicación la voluntad del Ayuntamiento es cerrar los acuerdos laborales pendientes para asegurar la paz social hasta el 2015

A día de hoy, ya sabemos de los acuerdos contraídos con los trabajadores del propio Ayuntamiento o con los de Metro de Barcelona entre otros.  Nosotros, en cambio, los trabajadores de Parcs i Jardins, acabaremos el año 2012 sin ningún acuerdo, con 14 trabajadores despedidos, con más de 20 trabajadores imposibilitados de poder acceder a la jubilación parcial cuando cumplen los requisitos legales para ello, con la aplicación más estricta y restrictiva posible de los recortes laborales (paga navidad, bajas laborales...) y con la incertidumbre que el cambio en los Estatutos del Instituto Municipal de Parcs i Jardins programado ahonde en la voluntad privatizadora.

Por todo ello vemos necesario que en el plazo más breve posible se firme el acuerdo de convenio que ponga un remedio justo y necesario a todas estas cuestiones que tenemos planteadas y que representan una seria agresión a nuestros derechos laborales y personales.

Como somos concientes que para conseguir el mejor acuerdo de convenio es necesaria la movilización de los Trabajadores/as os proponemos el siguiente Calendario de Movilizaciones para el 2013 que fue aprobado por la asamblea de afiliados a la CGT el 13 de diciembre:

ASAMBLEA DE TRABAJADORES DE PARCS I JARDINS 9 DE ENERO
Orden del día:
1.- Situación Negociación
2.- Movilizaciones

25 JORNADAS DE LUCHA
Con paros de una hora coincidiendo con el día de despido de los  28 compañeros/as relevistas que se van a producir durante este año y que se repartirán de la siguiente manera:

10, 20 y 29 de enero por Juan Carlos, Susana y Gabino José
13, 22 de febrero por Josep, Cristina y Manuel
1 y 19 de marzo por César, Aleix y Sandra
10, 12 y 24 de abril por Daniel, Javier y Jesús
7 de mayo por Oriol
30 de junio por Lucia
4 de julio por Francisco
23 de agosto por Carolina
9, 13, 17 y 20 de septiembre por Fco.Daniel, Xavier, Maite y M.Glòria
1, 2, 4 de octubre por M.Sònia, Carmen, Antonio y Cecilio
2, 12, 24 y 31 de diciembre por M.José, Esther, Fco.José y Luis

El día 10, en el primer paro de una hora convocaremos a los trabajadores en el lugar que se desarrolle la mesa de negociación del convenio.

ACCIONES  coincidiendo con la agenda del  Alcalde.

IMPULSAR la creación de una Plataforma de ciudadanos y entidades en Defensa del Verde Público de la Ciudad.

SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT EN EL I.M. DE PARCS I JARDINS DE BARCELONA

dijous, 13 de desembre del 2012

SOPAR DE NADAL



DIVENDRES #14D 21H PL.SANT JAUME

Porta el teu entrepà de xoriço sota el braç per menjar-nos-ho totes juntes

dilluns, 10 de desembre del 2012

ASAMBLEA DE TRABAJADORES PARCS I JARDINS DE BARCELONA

Jueves 13 de diciembre

a las 17:30 horas

en la Vía layetana, 18 9ª planta

Orden del día:

- Negociación del Convenio Colectivo

Respuesta de la dirección a nuestras propuestas de mínimos:
- Prorroga del actual convenio
- Garantías de continuidad como empleados públicos
- Mantenimiento plantilla (readmisión despedidos)
- Recuperación de la paga de navidad en otros servicios del Ajuntament

- Qué podemos y que debemos hacer para conseguir nuestras demanda

- Varios

NEGOCIACIÓN COLECTIVA EN EL INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS (10-12-2012)

El próximo miércoles día 12 se vuelve a reunir la Comisión Negociadora de Convenio. En esta “nueva etapa” negociadora, que dicen que parece haber comenzado, se han creado expectativas de que un acuerdo era posible, pero la realidad es que la dirección de parcs i jardins va apretando todo lo que puede sin hacer ninguna cesión e introduciendo nuevos temas a la negociación, en lo que se podría entender como un bombardeo de conflictos, que en ningún caso ayudarán a relajar la negociación y a procurar cerrar un acuerdo en breve.

El acuerdo de negociación esta basada en la refundición del Convenio que todos conocemos (el libro verde) y el Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 actualizado y regulado. Los temas básicos sobre la mesa son:

Garantías: hay dos líneas sobre este tema, la primera la de garantizar la continuidad del personal actual y la segunda se refiere a garantizar la continuidad del servicio público como tal.

Jubilaciones parciales: se trata de garantizar la jubilación parcial de todo aquel trabajador que lo haya solicitado y de mantener el derecho durante la vigencia del futuro Convenio.

Contratos de relevo: casi un 10% de la plantilla se encuentra con contratos temporales por relevo de jubilados parciales y es importante que no se continúe despidiendo a estos trabajadores/as en tiempos de desempleo y de dificultades para la subsistencia de las familias. También es básico recuperar los despedidos que ya están en la calle.

Plantilla: en la lucha por la continuidad del servicio público el número de trabajadores no debe disminuir si queremos frenar la escalada de privatizaciones que ya estamos sufriendo.

Incrementos económicos: el acuerdo de convenio que se ha acordado en el Ajuntament de Barcelona (convenio de referencia) ha incluido incrementos económicos al margen de las congelaciones salariales y recortes de salario ya sufridos. En Parcs i Jardins también es posible aumentar conceptos variables.

La Dirección también ha puesto sobre la mesa negociadora temas de su interés como son:

* la jornada de 40 horas, * nuevos horarios para conciliar la vida familiar, * eliminar el turno de vacaciones de septiembre y la correspondiente bolsa económica para repercutir ese dinero en la totalidad de la plantilla, * los festivos que caigan en sábado pasarlos a días de libre disposición, * modernizar y simplificar el capítulo de ayudas, * reducir todas las comisiones de trabajo en una sola de Seguimiento del convenio, * actualizar más de 18 artículos de convenio y más.

POSICIONAMIENTOS:

Garantías

El Comité sostiene que los puestos de trabajo como empleados municipales han de protegerse para casos de modificación de estatutos, subrogaciones, o privatizaciones dada la clara intención política del actual gobierno municipal. Y entiende que las funciones del Instituto o tareas encomendadas por el consistorio deberían estar establecidas en el convenio.

La empresa pretende relativizar todas las garantías a los Estatuts de Parcs i Jardins (que pueden ser modificados por los políticos de turno), argumentando que no pueden atar de pies y manos al Ajuntament en sus intenciones privatizadoras.

Jubilaciones parciales

El Comité ve las jubilaciones parciales como la renovación de la plantilla y es un punto esencial para cerrar un acuerdo.

La Dirección las ve como un as bajo la manga y pese a estar de acuerdo en mantener las jubilaciones parciales no lo hace por que de esa manera puede presionar al Comité a cerrar un acuerdo precipitadamente.

Contratos de relevo

El Comité entiende que si es completamente legal jubilar parcialmente también lo es formalizar los contratos de relevo, y que es legal contratar de relevo a una persona que finaliza un contrato previo de las mismas características. Ósea no despedir a un sólo relevista más. Y por otro lado volver a contratar a los 14 despedidos que finalizaron sus contratos de relevo y finalizaron su relación con Parcs i Jardins.

A la Dirección no le tiembla la mano cada vez que despide a un relevista y es de carácter sádico hacer daño a los intereses de los trabajadores cuando tenía potestad legal para no realizar uno solo de los despidos. Dicen (fuera de actas) que podrían recuperar los despedidos, pero no dicen de que modo. Esta es su arma más letal, mientras el comité no se someta a las expectativas negociadoras de la dirección los despidos van sumando, como muescas en la culata.

Plantilla

El Comité considera que para evitar un chorreo de privatizaciones se debe asegurar la capacidad de trabajo del Instituto manteniendo el número de plantilla en un número suficiente para realizar las funciones que le hayan sido encomendadas.

La dirección no tiene ningún interés en mantener la plantilla, y su única intención es reducirla según los planes políticos para facilitar en pocos años la externalización de todos los servicios de jardinería de la ciudad.

Incrementos económicos

El Comité pretende que la pérdida de poder adquisitivo de los últimos años sea mitigada en lo posible en este convenio, si en el Ajuntament de Barcelona ha sido posible llegar a un acuerdo que contempla mejoras económicas, en nuestro Instituto también debería serlo.

La Dirección propone hacerlo a través de la nueva clasificación profesional que se estuvo trabajando en otra fase de esta misma mesa negociadora y que ahora también proponen ponerla encima de la mesa.

CGT ENSENYAMENT S’OPOSA FRONTALMENT A LA VULNERACIÓ DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA


 
CGT Ensenyament ha criticat i s’ha oposat a l’esborrany de Ley Orgánica de Mejora de la Calidad de la Educación (LOMCE) del ministre Wert per la recentralització del currículum, la segregació classista de l’alumnat, la jerarquització dels centres educatius, la concepció mercantilista de l’educació...

Ara ens trobem amb modificacions al projecte esmentat que en comptes de corregir aquests disbarats aprofundeixen encara més en les seves concepcions ideològiques ultramuntanes.

CGT Ensenyament s’oposa frontalment a la minoració o condicionament de les llengües pròpies i no castellanes en el currículum escolar i, especialment, a la vulneració del programa d’immersió lingüística a Catalunya.

També a la reintroducció d’una assignatura “alternativa a la religió catòlica” amb la finalitat de potenciar aquesta. Reivindiquem la laïcitat com un dels valors socials essencials i consubstancial a l’educació pública.

CGT Ensenyament dóna suport i encoratja la ciutadania a secundar les mobilitzacions programades per a la jornada de lluita del 13 de desembre contra la LOMCE i les retallades en educació.

Barcelona, 4 de desembre de 2012

CGT Ensenyament

dimecres, 5 de desembre del 2012

Parc Güell restringit

L'Ajuntament de Barcelona implantarà l'octubre del 2013 una taxa d'entre 5 i 10 euros per limitar l'accés de turistes al recinte a 800 cada hora

Després d'anys de discussions enrevessades i de redactar projectes sovint contraposats, l'Ajuntament de Barcelona ja té tancada una proposta, a priori definitiva, sobre com regular l'accés al parc Güell per atenuar la sobresaturació de visitants que hi ha. Com ja s'havia anunciat, la pedra angular d'aquest pla serà la introducció, l'octubre del 2013, d'una taxa d'entrada a la instal·lació, d'entre 5 i 10 euros, que anirà adreçada únicament i exclusiva als turistes, per limitar el seu accés a la zona monumental on es concentren la majoria d'elements patrimonials que són obra d'Antoni Gaudí. Els diners que obtindrà el consistori amb aquesta mesura és una incògnita, però el repte és que n'hi hagi prou per costejar, encara que sigui en part, el manteniment anual de la instal·lació.
Actualment, el parc rep nou milions de visites l'any –un 97,6% són de fora de Barcelona–, gairebé el triple de les que acudeixen, per exemple, a la Sagrada Família. Aquesta allau provoca que, en determinades èpoques, s'arribin a concentrar fins a tres mil persones cada hora a la instal·lació, especialment a l'àrea que passarà a estar restringida. L'objectiu és reduir les xifres de manera dràstica; per això, s'establirà que podran accedir al recinte un màxim de 800 turistes cada hora. Hauran de tenir una entrada, que podran adquirir prèviament per internet o a través d'operadors turístics –aquestes seran de les més barates–, o a tres taquilles que s'habilitaran a les entrades del parc o bé als caixers automàtics que també s'instal·laran a les parades de metro situades més a prop.
Per implantar aquesta mesura, caldrà tancar i acotar l'àrea que quedarà afectada per la restricció, que representa un 8% de la superfície total del recinte. Formacions com ara ICV-EUiA i, especialment, el PSC ja han criticat que la protecció es limiti només a aquest punt, fet que augura que el pla del govern no genera, almenys d'entrada, complicitats polítiques. A la zona afectada no s'hi instal·larà cap nou tancat, una qüestió que topava amb l'oposició veïnal, sinó que s'aprofitaran les barreres naturals del parc mateix complementades amb cintes com les que s'utilitzen als cinemes. A cadascun dels cinc accessos projectats hi haurà el personal que regularà el pas dels visitants –la implantació del projecte crearia una cinquantena de llocs de treball, segons l'Ajuntament–, en un horari que anirà de 8 del matí a 6 o 9 del vespre en funció de l'època de l'any.
Carnet de soci
Els veïns dels barris limítrofs al recinte no estaran subjectes a la regulació. Perquè això sigui així, rebran un carnet que els donarà accés lliure a qualsevol hora i per qualsevol indret. El mateix passarà amb els alumnes, els pares i el professorat de l'escola Baldiri Reixach, que és dins el perímetre que quedarà tancat. La qüestió més espinosa, però, ha estat trobar la fórmula legal per garantir el compromís adquirit que els barcelonins, i per extensió la resta de catalans, tampoc hagin de pagar, ja que la normativa comunitària impedeix fer aquest tipus de discriminacions en funció de nacionalitat. La solució triada ha estat crear un carnet per formar part d'un club d'amics del parc que s'haurà de demanar amb temps, ja que l'Ajuntament trigarà set dies a tramitar-lo. Llavors el beneficiari haurà de sol·licitar una entrada per al dia, o els dies, que vulgui visitar la instal·lació.
Aprofitant l'avinentesa, també es reordenarà el pàrquing d'autocars turístics de la carretera del Carmel, on no es podrà accedir sense reserva. També es traslladarà la parada de taxis del carrer d'Olot i una de les línies del bus turístic que fan parada a la travessera de Dalt.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/600122-parc-gueell-restringit.html

Plataforma Defensem el Park Güell

CGT de l’Ajuntament de Barcelona (SSAB CGT) ha firmat l’Acord Municipal 2012-2015 sense abandonar els seus posicionaments ni les seves reivindicacions

La secció sindical de la CGT de l’Ajuntament de Barcelona (SSAB CGT) ha firmat l’Acord Municipal 2012-2015 sense abandonar els seus posicionaments ni les seves reivindicacions.

Durant la campanya del referèndum del 29 de novembre passat, la SSAB CGT va manifestar la seva crítica a l’acord en comunicats i en assemblea general i va destacar els importants aspectes oberts de l’acord que encara depenen de processos posteriors a la firma.

El referèndum va ser organitzat per CC.OO. i UGT (firmants del preacord) amb el recolzament del govern municipal, i es va convocar en condicions precipitades i forçades pel calendari de l’Ajuntament. Però malgrat aquestes circumstàncies el desenvolupament formal va ser suficientment transparent com per acceptar el clar resultat a favor de la firma de l’acord. El resultat del referèndum ha estat molt clar, la participación en el referéndum ha estat en general elevada tot i que en alguns sectors més que d’altres i que s’ha pogut observar una important abstenció crítica com promovien algunes iniciatives entre els treballadors.

En aquest sentit la SSAB CGT vol felicitar per davant de tot al 10% de votants que han dipositat la papereta del NO i als que han decidit practicar una abstenció activa i crítica en alguns sectors. Interpretem aquest gest com una mostra de coratge i dignitat característica dels companys i companyes amb els que amb més força i constància hem estat lluitant aquestes setmanes.

La signatura de l’acord per part de la SSAB CGT només s’ha produit després d’analitzar tot plegat i a la vista del context que s’obre a partir d’aquí.

No és en absolut una claudicació, no renunciem a res. Un dels trets d’aquest Acord és que deixa moltes i importants coses a la negociació posterior. En concret ja per al mes de desembre s’han de tractar i tancar els temes de conciliació, el Fons d’Acció Social i el Sistema d’Ordenació Municipal.

En aquest sentit i per a que el personal municipal se’n surti el millor possible davant d’aquest calendari tant precipitat , la CGT fa una crida a tot el suport i la complicitat de tothom.

Barcelona 3 de desembre de 2012

dilluns, 3 de desembre del 2012

Carta del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya adreçada a Felip Puig, amb motiu de la seva compareixença del dilluns 3 de desembre al Parlament

Conseller (en funcions) Puig, fins on ho faràs durar tot plegat? El dimecres 14 de novembre vam tornar a assistir a noves escenificacions de violència gratuïta del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, del qual encara n’ets el responsable. Adolescents atonyinats a Tarragona pel simple fet de voler participar en una vaga que, entre altres coses, lluitava pel seu futur. Manifestants a Barcelona amb fractures obertes de cúbit, amb la mandíbula rebentada o sense l’ull que els ha robat una bala de goma disparada per la policia que dirigeixes.
Conseller (en funcions) Puig, no et creiem quan dius que totes aquestes situacions van ser fortuïtes. Les porres no reboten soles per impactar al cos d’un jove reiterades vegades. I les bales de goma que milers vam sentir als voltants de la Pça. Urquinaona, Pça. Catalunya i Pla de la Catedral a Barcelona no es disparen soles. Les porres les agafen policies. I les escopetes que disparen les bales també. El passat 14 de novembre aquests policies van actuar seguint ordres, per això pertanyen a un cos jeràrquic amb una clara cadena de comandament. Com el passat 29 de març, quan també el nombre de ferits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara més llarga.
Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan negues les evidències? La teva policia va pegar i va disparar el 14 de novembre. Tu ho saps. Tothom ho sabem. Mentint t’enterres a tu mateix i davant dels teus (davant nostre ja fa temps que ho estàs, d’enterrat). Tingues la valentia i l’honestedat de mostrar-te tal i com ets, d’explicar allò que fas i, sobretot, les ordres que dones. Explica que la violenta repressió de manifestants persegueix sembrar el terror perquè vols fer de la por la millor arma por aturar les protestes d’un poble cada vegada més fart de la destrucció de drets socials al que l’esteu sotmetent.
Finalment, Felip, aprèn de la dignitat i la valentia de l’Ester, a qui li has robat la meitat de la mirada. Aprèn de la dignitat dels braços trencats i dels cossos plens d’hematomes que demà, quan ja no siguis conseller, seguiran sent i existint per fer que el futur sigui de tots. Mentre, de tu, Felip, ja no n’esperem res més que la teva dimissió com a Conseller d’Interior.

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
30 de novembre de 2012