dimarts, 30 de juny del 2009

Comissió de Canvis

El día 23 de junio se realizó en el C.M. de Canyelles la Comisión de Cambios.


El Sr. Oriol Salvat, Cap de Relacions Laborals, nos presentó, a todos los delegados de la Comisión, a nuestro nuevo interlocutor, el Cap de Personal, Sr. Albert Marina.

Se inició la reunión firmando dos actas anteriores.

Antes de empezar a leernos la lista de cambios preparados, la gran mayoría para el próximo lunes 29 de junio, se le preguntó por la causa por la que no se reparten, por las casetas, los listados de los cambios que solicitan los compañeros/as y que iban actualizando aproximadamente cada 3 meses (pregunta que últimamente nos remitían varios compañeros/as). La respuesta es que tal y como van recibiendo en Recursos Humanos las solicitudes de cambios ellos las van solventando sin necesidad de repartir una hoja informativa, y si alguien tiene la intención de cambiar pues que rellene una solicitud y se le será atendida. De todas formas estudiarán el volver a repartir la hoja informativa de cambios por las casetas, ya que los delegados planteamos que quizás alguien no tiene la intención de cambiar pero si ve que un destino pueda quedar vacante, se plantee el posible cambio, como venia siendo hasta ahora. Y esta es la causa por la que desde el Bloc de Males Herbes publicamos el listado de los cambios que se realizaban en esas fechas, ya que se está privando a toda la plantilla de trabajadores/as de Parcs i Jardins de Barcelona, de la información que se iba dando y que ahora no tenemos. Desde entonces tampoco se nos facilita a los delegados que componemos esta comisión del listado de los cambios que ocupan cada reunión.

Seguidamente se nos leyó los cambios que se realizarán en estas fechas.

En la comisión se presentó por parte de los delegados, un impreso nuevo para su estudio y aprobación que esperamos que con la nueva línea de reuniones se pueda llevar a cabo.

Quedamos en una nueva reunión para el 10 de julio.

dissabte, 27 de juny del 2009

"Democràcia, Salut i Bons Aliments"


SALVEM LA ILP SOBRE TRANSGÈNICS

MANIFESTACIÓ ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’

Diumenge, 28 de Juny de 2009.12:00h. Plaça Catalunya - Barcelona

Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi i el futur de la pagesia tradicional.

Per intentar evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.

Per això, us demanem que no us prengueu aquesta convocatòria com una més

Ara és el moment!!!

Som lo que Sembrem


MONSANTO

divendres, 26 de juny del 2009

Ha sortit el número 107 de la revista "Catalunya"


TU VIATGES EN DIRECCIÓ CONTRÀRIA

Dediquem l’apartat del Reportatge, titulat "Viure sense el capitalisme", al fenomen del moment, Carles Duran i el Col·lectiu Crisi. En particular, destaquem un escrit del primer de reflexió del seu pas per la presó al poc de ser posat en llibertat.

En l’apartat de treball-economia parlem principalment de l’actualitat dels darrers ERO, la conflictivitat laboral i els efectes de la crisi econòmica.

Al Tramuntana, destaquem una entrevista amb la directora de cinema palestina Mai Masri.

A l’apartat Tema del Mes la crònica de les manifestacions del 1r de maig a Catalunya; a Sense Fronteres, un parell d’articles sobre la situació a Mèxic.

A Social, es tracta principalment de la polèmica reforma de la Llei d’Estrangeria, el frau hipotecari i el dret a l’habitatge; les darreres mobilitzacions contra la LEC i l’especulació al barri de la Barceloneta.

Al Dinamita de cervell , una reflexió sobre el filòsof Leucip de Milet, la nova etapa del diari Diagonal, el darrer llibre del Joan Zambrana dedicat al diari anarquista "Tierra y Libertad", entre d’altres continguts.

En l’Entrevista de la contra, la gent d’Insubmisos a les penes-multa.

Llegir el Catalunya 107

dijous, 25 de juny del 2009

QUE NO FACIN FORA CAP TREBALLADOR O TREBALLADORA DEL SERVEI PÚBLIC MUNICIPAL


La CGT, i en això estem en completa sintonia amb la resta de sindicats representats a l’Ajuntament, estem absoluta i radicalment en contra de la mateixa idea de privatitzar un servei públic, i menys encara quan aquesta privatització implica treure treballadors i treballadores de l’àmbit de l’Administració Pública per abocar-los a un entorn d’empresa privada, que és el que volen fer amb l’IMI i el que podem esperar que vulguin fer tard o d’hora amb molts altres companys i companyes, laborals i funcionaris, d’altres sectors i organismes.

Els treballadors i treballadores de Serveis Tècnics, de les OACs i dels Serveis Socials, són només de moment, els dels altres sectors de serveis públics municipals on esperen conèixer les “solucions” privatitzadores de l’actual equip de govern.

Fins ara, els laborals i funcionaris de l’Ajuntament i dels Instituts confiàvem que com a mínim es respectarien els acords de garanties, els convenis, els articles garantistes dels diferents estatuts… Les actuals pretensions de l’Ajuntament respecte de l’IMI demostren que pel que fa a ells tot això només és paper mullat, i així, què en podem pensar de les garanties que es puguin oferir a cap de nosaltres, treballadors i treballadores de l’Administració Pública?

A continuació, transcrivim el comunicat conjunt de la Junta i els Comitès d’Empresa de l’Ajuntament:


L’AJUNTAMENT TRENCA EL CONVENI MUNICIPAL


Expulsa treballadors i treballadores (funcionaris i laborals) de l’àmbit d’aplicació del conveni


Davant les preocupants notícies que apunten a la conversió de l’IMI en una empresa privada municipal, la comissió permanent de portaveus de la Junta i els Comitès d’Empresa municipals, per decisió UNÀNIME S’OPOSEN FRONTALMENT a les pretensions de l’Ajuntament en el sentit de continuar creant innecessàriament noves empreses, i menys en casos com el que es planteja a l’IMI, que suposaria el trasllat forçós a la nova empresa de tots els funcionaris i laborals, que malgrat tenir tota la consideració legal d’empleats públics municipals es trobarien d’un dia per l’altra privats dels drets que els hi pertanyen.


TOTS ELS SINDICATS PRESENTS A L’AJUNTAMENT ESTEM DISPOSATS A ADOPTAR TOTES LES MESURES NECESSÀRIES PER IMPEDIR QUE ES PRIVI A CAP TREBALLADOR O TREBALLADORA MUNICIPAL (funcionari o laboral) DELS SEUS DRETS


TOTS I TOTES SOM L’IMI !!


CC.OO. UGT CGT ASI AI

dimecres, 24 de juny del 2009

Ahir en feixisme, avui en democracia, per la llibertat, contra la repressió


Manifestació antirepressiva

DISSABTE 27 DE JUNY 2009

12h FORAT DE LA VERGONYA (Barcelona)

Un cop mes ens veiem obligades a sortir al carrer amb la necessitat de pressionar als que governen i denunciar el seus intents de fer callar les veus dissidents d’aquest sistema, així com donar suport a tants i tants col·lectius que continuen lluitant per un canvi real a les seves vides (veïns i veïnes que son exclosos pels macroprojectes urbanístics agressius, treballadors en lluita per millores al seus llocs de treball, estudiants contra la privatització de l’ensenyament,…)

Dia a dia ens trobem amb diferents intents de fer desaparèixer aquestes lluites, son les múltiples cares que conformen una única estratègia repressiva. Alguns dels mecanismes que més sovint trobem són:

1. Els intents d’instaurar la por a través de les actuacions del cossos repressius policials.

2. La manipulació de la informació pels mitjans de desinformació en un intent de mostrar als botxins com a víctimes i desacreditant les lluites col·lectives.

3. La utilització de les diferents legislacions per enfortir les persecucions penals de la dissidència

4. Finalment la presó, com a mitja últim per segrestar les veus de totes aquelles persones que no tenen cabuda al seu món.

Per això continuarem lluiten de totes les maneres que considerem oportunes per exigir l’absolució i retirada de càrrecs a casos com: les detingudes del Forat de la Vergonya, les encausades en les cremades de fotografies del rei, els buseros represaliats, la Nuria Pórtulas, les desobedients a les penes-multa, les resistents al Pla Caufec, l’Alfons antikubotan, els estudiants expedientats contra el pla Bolonya, detingudes per solidaritzar-se amb la revolta grega, etc.

Alhora, també volem fer especial menció a totes aquelles persones que encara resten preses i no han deixat de denunciar i de lluitar des de dintre dels murs. Persones com l’Amadeu, en Joaquín o en Manuel Pinteño que els volen mantenir empresonats tot i haver complert les seves condemnes. Persones com en Franki, que va ser amonestat per donar suport públicament a l’Amadeu a la seva anterior vaga de fam. Persones com en Zigor, la Laura, en Diego i la resta de presos polítics catalans.

Per tots i totes elles aquí estem!

Per la llibertat, contra la repressió!

dimarts, 23 de juny del 2009

Prou d’insults, els treballadors i treballadores municipals no necessitem que “vigilin” el nostre ús de les eines de treball

El passat 28 de febrer l’Ajuntament va publicar a la Gaseta Municipal una “Instrucció sobre l’ús dels sistemes i tecnologies de la informació i comunicació per part del personal al servei de l’Ajuntament de Barcelona” que és de fet un pas més en la estigmatització dels treballadors i treballadores públics en considerar-nos d’entrada sospitosos de fer servir les eines informàtiques amb les quals treballem per qualsevol cosa menys per treballar.

Amb aquesta Instrucció l’Ajuntament està pretenent atribuïr-se la potestat d’inspeccionar lliurament tots els arxius que generi o arxivi el personal municipal, els correus electrònics que intercanvïi o les pàgines d’Internet que eventualment consulti. Només els falta intervenir els telèfons i inspeccionar la correspondència postal.

Considerant tot això, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona va demanar a l’Agència Catalana de Protecció de Dades un dictamen sobre el contingut de l’esmentada Instrucció tot expressant les nostres preocupacions, i la petició va ser degudament contestada en data 3 de juny.

El dictamen ens dóna la raó en el més essencial:

  1. El reconeixement dels drets dels treballadors i treballadores pel que fa a la informació continguda als nostres arxius i comunicacions per molt que poguem fer servir els sistemes d’informació i comunicació municipals
  2. La limitació de la capacitat d’inspecció de l’Ajuntament sobre els nostres arxius i comunicacions, que s’ha de limitar a la mínima i estrictament necessària per garantir el normal funcionament dels sistemes, sense que es pugui utilitzar el que es trobi per cap altre fi.
  3. L’obligació de l’Ajuntament d’informar adequadament als treballadors i treballadores de les limitacions que consideri necessari establir en l’ús dels sistemes informàtics i de comunicacions, dels sistemes de monitorització que en farà servir, de la caducitat d’aquestes informacions, dels procediments i canals que es podran fer servir per exercir els nostres drets, etc.

Ja n’hi ha prou de criminalitzar-nos, si busquen responsables de fer un ús inadequat dels mitjans públics que comencin per mirar-se al mirall !

dilluns, 22 de juny del 2009

Denunciat en l’Inspecció de Treball les modificacions del vestuari

Passat dia 3 de juny el Comitè d’Empresa va presentar en l’Inspecció de Treball denuncia contra la direcció de l’Institut per l’incompliment de l’article 37 del Conveni Col·lectiu que diu:

“El vestuari del personal és el que figura a l’Annex 3, el qual es lliurarà per al seu ús d’estiu i hivern, als mesos de maig i octubre, respectivament, subjecte a les modificacions que determini la Comissió de Seguiment.”

Per lo tant; la direcció ha modificat unilateralment el logotip de Parcs i Jardins i el percentatge de visibilitat de la peça superior del vestuari del personal i per això es demanar a l’Inspecció de Treball que es paralitzi el repartiment del vestuari modificat fins que s’arribi al preceptiu acord de la Comissió de Seguiment tal i com determina el article 37 del Conveni Col·lectiu de Parcs i Jardins

diumenge, 21 de juny del 2009

Un diari gratuït exposa les problemàtiques laborals i de servei que pateixen els Autobusos de TMB


30.000 copies d'aquest diari es repartiran entre la gent de Barcelona per conèixer de primera mà quina és la situació dels treballadors/es d'autobusos de TMB i quines són les seves demandes.
De la mateixa manera, també s'exposa en aquest diari la retallada de serveis que s'ha dut a terme i el nombre de directius i els seus sous.

Pàg 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8

LA LENTA AGONIA DELS ARBRES ALS CARRERS DE BARCELONA

Arbrat en entredit

Ildefons Cerdà va veure néixer els primers plàtans de l’Eixample, nosaltres els veurem morir

RAMON Folch*

¿Quants anys viu un arbre? Depèn. El terme arbre designa una forma biològica, no pas cap espècie vegetal concreta. Tant són arbres els roures, que poden acumular segles, com els pollancres, que no solen superar les vuit o nou dècades. Els fruiters només viuen 20 o 30 anys, mentre que les sequoies o el teix arriben a mil·lenaris. En tot cas, quasi totes les espècies arbòries tenen una vida mitjana més llarga que la humana. Per això els arbres ens semblen pràcticament eterns, perquè quasi sempre ens sobreviuen. No ho són.
Els arbres moren espontàniament, com qualsevol altre ésser viu. El plàtan, per exemple, pot sobrepassar els 250 anys, però comença a decaure a partir del segle o segle i mig; si viu en males condicions, abans i tot. D’aquí el problema de l’arbrat viari barceloní. Com que els més vells van ser plantats a final del segle XIX o a començaments del segle XX, l’estoc de fons es troba en fase terminal. Ildefons Cerdà veié néixer els primers plàtans de l’Eixample, nosaltres els veurem morir. N’hi ha que ja tenen més d’un segle, i de vell no es passa.

Fins ara, hem anat substituint els peus morts accidentalment o per malaltia. Aviat haurem d’escometre una substitució a l’engròs de bona part de l’arbrat viari de Barcelona. Em sembla que no hi estem psicològicament preparats. Iniciar una remoció sistemàtica dels peus moribunds segurament desencadenaria una onada de protestes benintencionades. Tampoc no tenim els 20.000 o 25.000 peus joves, però ja amb 15 o 20 sabes (és a dir, anys) que els caldrien per a no deixar els carrers sembrats de plançonets sense a penes tronc ni capçada. Un estoc així no s’improvisa. Si els viveristes en rebessin l’encàrrec avui mateix, no el tindrien a punt fins passat l’any 2.025... Això, o esprémer a preu d’or els vivers de mitja Europa.
El cas és que hi ha uns quants milers d’arbres moribunds als carrers de Barcelona. Aixequin la vista i mirin. Els plàtans de les Rambles, de la Diagonal o del passeig de Gràcia, els tells de la rambla de Catalunya, agonitzen. El plàtans, podats severament per reduir-ne la capçada i atacats per fongs diversos (xancre i oïdi, principalment), presenten nombrosos esvorancs i malformacions. Molts són vells, malalts o bé les dues coses alhora. Ara que es reformarà la Diagonal, ¿farem moneda falsa per a salvar aquests candidats a cadàver o aprofitarem l’avinentesa per a renovar-los? Amb peus de prou sabes, això sí, però amb un segle pletòric per davant, no amb un trist parell de dècades agòniques en l’horitzó.
A Barcelona hi ha més de 150.000 peus d’arbres d’alineació, és a dir arbres de carrer. És un patrimoni excepcional que la visió quotidiana banalitza. Una tercera part llarga són plàtans. Una altra tercera part són lledoners, sòfores, oms, robínies (falses acàcies), tipuanes i braquiquítons. Al terç restant pertanyen peus de més d’un centenar d’altres espècies. El principal problema fitosanitari, ara que ha estat superat el de la grafiosi dels oms, és la decrepitud de bona part dels plàtans, vells o malalts. El plàtan, encertadament escollit per Cerdà com l’arbre emblemàtic del seu Eixample, viu malament als carrers de la Barcelona actual.
A l’època de Cerdà, els carrers no estaven asfaltats i la pluja s’hi infiltrava sense problemes; amb un sistema radical profund i ben desenvolupat, els plàtans vivien ufanosos. Els carrers van ser després empedrats, però l’aigua continuava percolant entre les llambordes.
Per contra, les calçades i les voreres estan avui impermeabilitzades, els escocells són cada vegada més petits i sovint hi ha una llosa de formigó sota uns escassos tres o quatre pams de terra, perquè s’han construït aparcaments, galeries de serveis, túnels, etcètera. La contaminació atmosfèrica tampoc hi ajuda gens. Els icònics plàtans de l’Eixample viuen en males condicions i, al damunt, s’han fet vells. Costa d’imaginar-se l’Eixample sense la volta verda del plàtans cobrint voreres i calçades, però potser ens hi haurem d’acabar acostumant, si més no fora dels carrers més amples.
Amb plàtans o sense, el verd urbà, almenys el verd viari, sucumbirà si no adquireix la consideració de verd urbanístic. Això vol dir que se li han de reconèixer les funcions ambientals i arquitectòniques que té, ultra les ornamentals, i que se n’ha de projectar la plantació i el manteniment amb criteris superadors de la marginalitat que ara pateix. El volum de sòl per a cada arbre, la previsió volumètrica de la capçada adulta i el sistemes de reg i adobament en profunditat per a evitar desenvolupaments massa superficials de les arrels són mesures capitals. Amb arbres tractats com a fanals no es va enlloc.

Poques ciutats tenen la profusió d’arrengleraments arboris que presenta Barcelona. El seu valor paisatgístic, la regulació tèrmica i higromètrica que representen, els elements nocius que absorbeixen (sofre, plom, fluor...) i la intercepció de partícules que suposen (200 quilos per arbre i any) contribueixen decisivament a la qualitat urbana. En menor mesura, en altres poblacions catalanes passa el mateix. I s’hi repeteixen els mateixos problemes.
Si el verd no esdevé un paràmetre urbanístic incorporat al nus del projecte arquitectònic, els arbres urbans tenen els dies comptats. Ens hi hauríem de posar immediatament.

*Socioecòleg. Director general d’ERF.

Article publicat en El Periódico

dijous, 18 de juny del 2009

Els treballadors/es de Parcs i Jardins fan vaga i es manifesten per Barcelona





Avui els jardiners/es hem fet vaga i ens hem manifestat per Barcelona des de la seu de Medi Ambient de l'Ajuntament fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on ens hem concentrat en protesta per la gestió de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.


Durant tot el recorregut de la manifestació (des de Torrent de l’Olla a Plaça Sant Jaume) els prop de cinc-cents jardiners/es que ens manifestaven hem cridat, hem fet soroll i hem animat la marxa amb la banda de musica que hem muntat, que han dedicat “la cucarracha” a la nostre estimada Presidenta Imma Mayol.


La manifestació ha començat desprès de concentrar-nos davant de la seu de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona on s’han llançat desenes de rotllos de paper higiènic per que els polítics netegin les seves vergonyes. Durant tota la manifestació s’han cridat consignes en contra de les privatitzacions, les contractacions a dit i la gestió de la esquerra pija.


Al arribar a la porta de l’Ajuntament s’han llançat botes i sabates de la feina en menyspreu de l’actitud repressora i anti-obrera de la gestió municipal


La premsa diu: EuroPress, El Punt, QUÉ

Cartell Mobilització 18 de Juny

dimecres, 17 de juny del 2009

De nuevo la dirección Parcs i Jardins vulnera el derecho a la Huelga

Se pone en conocimiento de todo el personal del Institut que la circular nº 09/25 donde impone unilateralmente unos “Servicios necesarios de seguridad i mantenimiento” incumple con las exigencias del artículo 6.7 del Real Decreto Ley 17/1977, de 4 de marzo, que requiere la mediación tendente a obtener acuerdo para la determinación de los servicios necesarios de seguridad y mantenimiento.

En relación con lo anterior, la Sentencia del Tribunal Supremo de 11 de octubre de 2005 ha establecido que “los servicios esenciales de mantenimiento no pueden ser declarados unilateralmente por parte empresarial, sino que es preciso acudir a una negociación con el Comité...” y tal y como estableció la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 30 de junio de 2006 ante este mismo hecho ocurrido en la huelga de Parcs i Jardins de 28 junio de 2005 que declaro que la conducta empresarial vulnero el derecho a la libertad sindical

Per la defensa del servei públic i la contractació de personal

PARCS I JARDINS EN LLUITA

El dia 18 de juny de 2009 els jardiners municipals de la ciutat de Barcelona hem decidit plantar-nos davant els greus atacs als drets dels treballadors que estem sofrint, portant a terme un atur de dues hores i una manifestació pel centre de la ciutat.

La direcció de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora de ICV-EUiA la sra. Inma Mayol, signa acords amb la plantilla que després incompleix sistemàticament, tot això amb la passivitat del Consell d'Administració i de l'alcalde del PSC-PSOE sr. Hereu.

Exemple d'això és l'última oferta pública d'ocupació acabada en 2008, de la qual encara hi ha persones esperant a ocupar el seu lloc de treball fix. No obstant això sorprèn que prop de 50 persones estiguin treballant en aquest Institut (tècnics en la seva majoria) sense haver superat cap procés de selecció de personal com està establert per a les administracions públiques. D'altra banda pretenen no contractar personal eventual per a cobrir les vacances d'estiu (en absència del 33% de la plantilla), que és la temporada amb més necessitats de treball, com s'ha vingut fent en anys anteriors el que suposaria un abandó i la consegüent deterioració de les zones verdes de la ciutat

Altres exemples són la privatització de serveis propis de Parcs i Jardins sense justificació adequada; la no normalització del sistema retributiu mantenint plusos foscs i premis de milers d'euros a certs treballadors; no es cobreixen les places vacants per jubilacions o les necessitats evidents amb promocions internes, sinó amb adjudicació de funcions a dit («que avui et dono i demà et llevo»); tampoc compleixen acords presos sobre adaptació de llocs de treball per motius de salut. Bloquegen qualsevol possible diàleg per a donar sortida a aquesta situació d'incompliments del Conveni.

No són gratuïtes les desenes de denúncies interposades contra Parcs i Jardins en tots els àmbits de la justícia (Inspecció de Treball, Magistratura, Contenciós-Administratiu o Tribunal Penal).

Aquesta situació, que es perllonga des de fa més de dos anys, ha arribat a l'instant que l'Assemblea de Treballadors ha decidit donar un pas més en les seves accions i convocar les mobilitzacions del dia 18 de juny.

JARDINERS/ES DE BARCELONA EN LLUITA

Comitè de Vaga, Comitè de Empresa i secciones sindicals de CCOO, CGT, UGT i USOC

Pintada apareguda en el mur del C.M. de Canyelles

Pintada apareguda en el mur del C.M. de Canyelles el dilluns al matí i esborrada immediatament a la tarda.







El Tribunal Superior de Justicia confirma la obligación de Parcs i Jardins de pagar a la Seguridad Social 32.745 euros

El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (sala de lo Contencio-Administrativo) desestima por improcedente el Recurso de Apelación interpuesto por el la dirección del Institut contra la sentencia dictada, por la “nortucnidad”, por el juzgado número 9 de lo Contencioso que condenaba al Institut a abonar 32745’76 € a la Seguridad Social y imponía un Acta de Infracción de 3300’52 € de multa









dimarts, 16 de juny del 2009

Full Comitè de Vaga


Lxs jardinerxs de Madrid desconvocan los paros previstos para esta semana


Delante de un nuevo acuerdo se desconvoca el paro de 4 horas previsto para el 18 de Junio.
Los jardineros pertenecientes a las empresas concesionarias del mantenimiento de los parques y jardines de Madrid, desconvocan el paro previsto para este próximo jueves 18 de Junio, ante el compromiso adquirido entre el Comité de Huelga, formado por los sindicatos C.G.T, CC.OO., U.G.T y U.S.O. y la representación de las empresas que prestan servicio en las contratas de jardinería del Ayuntamiento de Madrid, para la creación de la mesa de negociación de un nuevo Acuerdo Madrid, que los equipare salarial y profesionalmente a los acuerdos de jardinería firmados en otras partes del Estado.

QUEDA CANCELADA LA CONVOCATORIA DE PARO DE 4 HORAS PARA EL DÍA 18 DE JUNIO.

El acuerdo consiste retirar dicha convocatoria y ambas partes se comprometen a reunirse el día 22 de junio para crear la Mesa de Negociación de un nuevo Acuerdo Madrid asi, ese mismo día se desconvocaría por tanto la huelga del día 25 de junio. Una vez creada la Mesa, las negociaciones de nuevo Acuerdo Madrid comenzarían el 1 de octubre.

Todo esto no hubiera sido conseguido sin la demostración de fuerza y unidad que demostramos l@s jardiner@s de Madrid en el paro del día 19 de mayo.

¡¡ENHORABUENA COMPAÑER@S!!

La primera batalla está ganada y el primer paso dado…nos espera un otoño de lucha, pero vamos por muy buen camino.

dilluns, 15 de juny del 2009

FULL INFORMATIU Comitè d'Empresa 18 de Juny


Respostes treballadores a les agressions antilaborals del PSC i IC

AGRESSIONS

El govern municipal de Barcelona (PSC i IC) segueix incrementant les seves agressions als treballadors/es enmig d’un marc de crisi econòmica.

Primer no desenvolupa cap política d’ocupació municipal que contrarresti l’atur amb el que s’està fent pagar a la classe treballadora el pes de la crisi (es va negar a negociar ni una coma cap a la principal oportunitat que en aquest sentit vem brindar des de la CGT : l’anar cap a les 35 h. , l’acord/conveni per a treballar tots/es)

Segon segueix privatitzant i precaritzant el treball municipal: ara vol convertir en empresa l’IMI, ja va començar amb la privatització de les OAC’s , amb la conversió en organisme autònom de Serveis Socials, increment de la jerarquització interna, incompliment dels convenis de l’Ajuntament 04-07, Parcs i Jardins i els acords de TMB, desregula amb la creació dels Consorcis IMAS i IMEB, i en la tremenda subcontractació de franges senceres de treballadors municipals: neteja, sales patrimonials, peonatge, consergeria, subalterns, etc.

Tercer en les polítiques del Model Barcelona que han posat l’especulació, el màrqueting urbà i el creixement contaminant per davant de qualsevol altre consideració i que han sotmès a bona part de la gent treballadora en esclaus hipotecaris, i que ha contribuït al mileurisme en capes àmplies de la població i en especial de la joventut barcelonina.

RESPOSTES

- IMI (Institut Municipal de Informàtica): manifest clar contra la seva privatització per part de 3 sindicats (inclosa la CGT) , inici de les accions per aturar la privatització i per denunciar la manca d’informació i transparència

- OAC’s (Oficina d'Atenció Ciutadana) posicionament contrari a la privatització dels treballadors/es mobilitzacions i assemblees de sector (la CGT hi és present i impulsora)

- Parcs i Jardins: Assemblees posicionades críticament contra els incompliments i les privatitzacions, convocatòria de vaga pel 18 de juny(la CGT n’és un motor clar)

- TMB : Assemblees actives i posicionades críticament amb els incompliments d’acords, participació i implicació amb altres moviments socials de crítica al model capitalista de crisi i de ciutat, i la manca de negociació de l’Ajuntament. Vaga d’autobusos el 22 de juny. (la CGT hi participa).

Informeu-vos , debateu i participeu, des del vostre lloc de treball , en aquestes respostes i creem les altres que també són necessàries . La solidaritat i el compromís mobilitzador entre tots/es serà bé segur un bon instrument de lluita.

Lluís-Josep Ramoneda CGT Ajuntament de Barcelona

Comitè de Vaga

dissabte, 13 de juny del 2009

JARDINER@S DE MADRID, LA LUCHA SIGUE

Los jardineros pertenecientes a las empresas concesionarias del mantenimiento de los parques y jardines de la ciudad, convocan nuevos paros y movilizaciones ante la reiterada negativa por parte de las empresas a la creación de una mesa de negociación para la renovación del Acuerdo Laboral de Madrid vigente desde el año 2001.

Tras el enorme éxito de convocatoria que tuvieron tanto el paro de 4 horas, con un seguimiento cercano al 95% de los trabajadores, como la posterior concentración que llevo a manifestarse a cerca de 2500 jardineros en la madrileña Plaza de Cibeles, el pasado 19 de mayo, muy a pesar de los esfuerzos realizados por las empresas y el Ayuntamiento para obstaculizar el derecho de huelga de los trabajadores, estableciendo unos servicios mínimos abusivos e intentando coartar a los trabajadores en la puerta de los centros de trabajo a la salida y entrada de los paros, con el único fin de intimidar a los más precarios, y ante la negativa por parte de las empresas a la creación de una mesa de dialogo para la negociación de un nuevo convenio colectivo en la reunión celebrada el pasado 4 de Junio en el Instituto Laboral, entre el comité de huelga y representantes de las empresas, los sindicatos con representación en los diferentes Comités de Empresa (C.G.T. - CC.OO. - U.G.T. - U.S.O.) convocan nuevos paros y movilizaciones, y exigen que se cumpla con el derecho que todos los trabajadores y trabajadoras tienen por ley a una negociación colectiva.

Más información

18 de junio de 2009

- PARO DE 4 HORAS DE 9 A 13 HORAS

- CONCENTRACION: Plaza de Cibeles entre esquina C/ Alcalá y Paseo del Prado (Ayuntamiento de Madrid) de 10:30 a 12:00 horas.

divendres, 12 de juny del 2009

60 días de represión

Ayer día 10 de junio la dirección de la empresa impuso una sanción de suspensión de empleo y sueldo durante sesenta días y su inmediato cumplimiento (de hecho comienza hoy, día 11) al Secretario del Comité de Empresa, Carlos Bernal.

El porqué de dicha sanción es el hecho de que no presentara las hojas de horas sindicales, entendiendo la empresa por ello de que no ha acudido al trabajo, pese a que el “acusado” haya hecho su trabajo, reuniéndose con uno o varios miembros de la dirección, o con el inspector de trabajo, o ejerciendo sus funciones de secretario en la sede del Comité, en el centro de mantenimiento de Canyelles y haya sido visto por gran cantidad de trabajadores y trabajadoras, de otros y otras miembros del Comité y el sinfín de mandos intermedios así como la Cap de Área que en este centro tiene sus oficinas.

Tampoco, al parecer, sirven para nada todos los faxes, comunicados, peticiones y demás documentación que Carlos, en el ejercicio de sus funciones ha ido remitiendo regularmente a la dirección de la empresa. Parece ser que tampoco sirve su presencia en las reuniones del Comité, así como no sirve su rúbrica en toda la documentación, como por ejemplo las actas, pertenecientes a la actividad de éste...

Lo único que parece ser que es válido es el hecho de enviar a Recursos Humanos unas hojitas firmadas por su responsable conforme hace uso de horas sindicales, siendo que en el caso del secretario como del presidente del Comité éstas son un crédito adicional para el ejercicio de sus funciones. Para que lo entendáis claramente, es lo mismo que si la única justificación válida para demostrar que cada cual desarrollamos nuestro trabajo es el hecho de fichar o de que nuestro responsable nos incluya en la hoja de asistencia....... Qué más da si luego nos vamos de compras, al bar o a casa a dormir, si no vale el hecho de haber segado tal superficie de césped o que nos hayan visto nuestros compañeros o jefes...

Pues en el caso de Carlos es lo mismo: pese a haber plena constancia de que ha ejercido su labor, siendo conocedora de ello la dirección no reconoce este hecho por que le faltan unos papeluchos... Papel mojado, porque la presentación de éstas hojas, cuya función real es la comprobación de que los delegados y delegadas hacen el uso del número exacto de las horas sindicales que les corresponden y no se pasan, no de que efectivamente las emplean en las funciones que les competen.

¿ Qué sentido pues tiene este absurdo? Pues está claro como el agua, la pura represalia, la pataleta ante la movilización de la plantilla para luchar por aquello que es justo para el común de los trabajadores y trabajadoras de Parques y Jardines. Cuando por fin, a contracorriente incluso de parte del Comité se consigue organizar un acto de presión útil para revindicar cuestiones importantes, algunas casi “históricas” como el cumplimiento de los acuerdos de convenio, sale la dirección con éstas. Un acto lesivo donde los haya contra la libertad sindical y, por ende, contra el legítimo derecho de los trabajadores y trabajadoras a reclamar lo propio, lo conseguido ya.

No nos equivoquemos, no es éste un acto de represión a una persona, a un organismo o a un sindicato, es la represión a toda una plantilla figurada en aquél que fue escogido para representarle. Por todo ello, y porque si agachamos la cabeza ahora ya no habrá quien la levante, debemos ir todos y todas a la asamblea y el paro del día 18 de junio y defender a NUESTRO secretario y a todos nosotros y nosotras...... Si no, la dirección se sentirá fuerte para sustraernos cada vez más nuestros derechos y entonces, ¿quiénes serán los siguientes?


Barcelona 11 de junio 2009

Secció Sindical de CGT en Parcs i Jardins

dijous, 11 de juny del 2009

Mediación Huelga Departament de Treball

El martes día 9 de junio a las 17 horas, en reunión abierta a toda la plantilla, se reunió el Comité de Huelga para organizar la movilización del día 18 de junio


Los acuerdos adoptados fueron:


- Hacer un comunicado a los ciudadanos

- Hacer un cartel para exponer en los vehículos

- Hacer un escrito a la plantilla
- Solicitar horas sindicales a los Secciones Sindicales de Parcs i Jardins para poder salir a repartir las hojas y hablar con los compañeros/as

- Realizar una nueva reunión del Comité de Huelga el lunes 15 de junio a las 17 horas en el Centro de Mantenimiento de Canyelles


El lunes 15 de junio ha sido convocado el Comité de Huelga en el Departament de Treball para realizar la mediación de la huelga (de lo que acontezca se informará en la reunión del Comité de Huelga que se celebra el lunes por la tarde en CM de Canyelles)


No faltéis!!!!


Antonio Cano miembro del Comité de Huelga

Cal que neixin flors