dimarts, 30 de setembre del 2008
Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria
dilluns, 29 de setembre del 2008
Crasa crisis.
Hoy en día, como me decía un buen amigo, la estupidez se suma al crimen. Vivimos tiempos aciagos, en los que la doble moral está a la orden del día, haciéndonos añorar aquellos tiempos en que el villano se mostraba tal cual era, sin dobleces, y teníamos muy claro quién era el causante de nuestras vicisitudes y desdichas.
Pero ahora, con unos pomposos ideales enarbolados por quienes detentan el poder, que expelen por su boca con deleznable ligereza palabras como libertad, igualdad, derechos que sobre papel tenemos todos pero que en la realidad palpable son potestad de unos cuantos ( unos cuantos cada vez menos cuantiosos) nos quedamos muchas veces con cara de póquer sin saber a quién creer, si a lo que nos transmiten o a lo que la realidad nos dice, llevándonos a un estado de esquizoide perplejidad..........Pongamos por ejemplo el pasmoso contraste entre la propuesta de
Además, cabe decir que el realismo al abordar este tema luce por su ausencia ya que el sistema obvia el que hoy por hoy la mujer tiene la exclusiva de los cuidados, con lo cual la ley de igualdad enmascara la reafirmación del modelo de “superwoman” ( así pues todas yuppies, estupendas profesionales, amas de casa, esposas, enfermeras..... todo en una) con la cándida idea de que facilitar a la mujer la equidad a nivel laboral ya le proporciona la equidad en el resto de ámbitos de su vida.... ¡Ay señor, señor! Lo que a mi juicio debería ser es que se reconociera el valor de todos esos trabajos “no productivos” (para el empresario, claro) que aseguran el sostén del tejido socioeconómico y , por tanto, fueran retribuidos y cotizaran a la seguridad social. Eso y generar campañas efectivas y realmente educativas que fomentaran la trascendencia de los roles de género, esto es, que no se adjudicaran uno u otro papel, actividad, cualidad etc.. a las personas por el hecho de pertenecer a uno u otro sexo. Pero, claro, esto ya es ciencia-ficción.
Para más inri, dudo mucho de que hoy en día, expuestos como estamos a pagar el pato de la crisis que ha generado el capitalismo neoliberal y que se traduce en una pérdida hiperbólica de nuestro poder adquisitivo y una precariedad laboral de crecimiento exponencial ( tanto en condiciones como en estabilidad del trabajo) dudo mucho, repito, que nos podamos permitir reducciones de jornada con la consabida reducción salarial, puesto que nuestro ya exiguo salario da cada vez para menos: la lógica nos lleva a pensar ( y ya hay datos al respecto) de que cada vez más las personas echen mano del pluriempleo para llegar a fin de mes...... Y yo me pregunto ¿no será esto de la crisis una maniobra soterrada del capital para imponernos las 65 h porque no nos queden más “güevos” que asumirlas si queremos comer? Ahí queda el interrogante.
TARAXACUM
diumenge, 28 de setembre del 2008
L'IPC real alternatiu interanual es va situar al Agost en el 9.23%
dissabte, 27 de setembre del 2008
Els xiprers, malalts
Conjunts de xiprers de Barcelona tan representatius com els que tanquen el Teatre Nacional o la doble filera de l'avinguda de Maria Cristina a Montjuïc estan malalts per culpa d'una combinació de circumstàncies climàtiques -la llarga sequera seguida d'un temps amb molta humitat i calor-, fongs i paràsits. Les malures han pansit les branques dels xiprers, que presenten una coloració marró i un aspecte molt sec, com si estiguessin morts. I alguns ho estan.
Llegir article
divendres, 26 de setembre del 2008
Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu
Ahir dia 25 de setembre el Tribunal de l’OPO 2008 d’auxiliar administratius va acordar convoca la prova de català del concurs per el pròxim dilluns 6 d’octubre a les 9:00 hores en el centre de formació del Parc del Laberint.
Inspecció de Treball constata que no es va donar la protecció adequada als treballadors/es en les obres de les oficines Centrals
En el mes d'abril, els delegats de Prevenció tenen coneixement a través dels treballadors/es que s'estaven realitzant obres en les dependències de les oficines Centrals (les del carrer Tarragona nº 173) de les quals no tenien notificació prèvia.
Després de visitar les dependències de les oficines centrals es constata que es troben en condicions perilloses i lamentables i que els treballadors/es es troben exposats a greus riscos ja que es veuen obligats a realitzar el seu treball quotidià, al mateix temps que es realitzen les obres, el malestar entre els treballadors/es era generalitzat.
Davant la falta de comunicació o informació prèvia sobre l'abast de l'obra, dels riscos, de les mesures preventives a adoptar, etc... i els greu riscos que es troben exposats els treballadors/as afectats, s'ha de presentar denúncia en Inspecció de Treball.
En data 11 de juny, Inspecció de Treball constata els incompliments haguts en el deure empresarial de propiciar la consulta, participació i protecció adequada dels treballadors/es en qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball. Requerint a la direcció del Institut que complí els articles 14, 15, 16 ,34, 36 de
Aquest mes de setembre l'Inspector de Treball ha tornat a treure altra resolució on li torna a requerir a la direcció del Institut que compleixi amb
dijous, 25 de setembre del 2008
SOS ¡El Estado al rescate!
El Estado comprará aquellos activos que estén mermando la economía norteamericana, sin garantías concretas de poder recibir ese dinero en el futuro. A ello se unen las intervenciones de entidades hipotecarias privadas como Fannie Mae, Freddie Mac e IndyMac, además de planes de estimulación fiscal, con unos gastos que rozan los 500.000 millones de USD. Todo ello ha dejado, hoy por hoy, el endeudamiento del déficit público norteamericano por las nubes.
En tiempos eufemísticos de "recesión económica", los capitalistas dejan de lado su moralina privatizadora, el libre mercado y las leyes invisibles reguladoras para acudir como diablos a las puertas de la Administración Central a llorar por su salvación. Al más puro estilo Keynesiano, el Estado Norteamericano, se apresura raudo a intervenir en el maltrecho sistema capitalista para parchear sus contradicciones intrínsecas.
Una vez más queda en exposición la precariedad y la sinrazón de un sistema corrupto y depredador: las crisis del sistema capitalista las pagan, en definitiva, los trabajadores. La burguesía capitalista se tendrá que conformar con "ganar menos" durante un periodo de tiempo que ellos esperan, sea lo más breve posible. Veremos hasta donde llega ese optimismo
komikelx
dimecres, 24 de setembre del 2008
Una colonización silenciosa
Las invasiones de plantas se producen de un modo paulatino, casi imperceptible, pero las nuevas especies llegan a desplazar a las originarias y a ocupar por entero hábitats que antes de su llegada sólo albergaban plantas autóctonas. Este daño, considerado en Europa como una de las mayores amenazas para la biodiversidad, no ha sido cuantificado económicamente en la mayor parte de los casos, a pesar de que las cifras son ya importantes.
En los últimos 25 años el número de plantas invasoras se ha triplicado en el continente, ya alcanzan las 5.789 especies diferentes, según los datos recopilados por especialistas de 48 países y presentados en la Conferencia de ecólogos que se celebró recientemente en Leipzig (Alemania).
Llegir article
dimarts, 23 de setembre del 2008
Presentados datos de 143.353 víctimas del franquismo ante la Audiencia Nacional
Esta denuncia aún no ha sido admitida a trámite. Las Asociaciones demandantes tienen la esperanza de que finalmente sea admitida para que se puedan cumplir así sus tres objetivos: esclarecimiento de la verdad, justicia y reparación para las víctimas de la dictadura. En rueda de prensa realizada a las doce y media de este mediodía, los portavoces de las asociaciones han declarado estar muy orgullosos de los resultados del ingente trabajo realizado, recordando además que estamos ante delitos de lesa humanidad, por lo que no prescriben ni se pueden acoger a la Ley de Amnistía. En este sentido, han citado como ejemplo los casos de Argentina, Chile o Sudáfrica.
A renglón seguido, Empar Salvador, del Fórum per la Memoria del País Valenciá ha pasado a desglosar la cifra por comunidades autónomas, dejando claro que éstas son cifras orientativas, pues en la actualidad se siguen investigando miles de casos nuevos aún no registrados. Los datos se reparten de la siguiente manera: Castilla y León, 14.660; Madrid, 3.424; Andalucía, 42.131; Asturias, 6.000; Comunidad Valenciana, 29.034; Murcia, 1.000; Castilla-La Mancha, 8.851; Aragón, 9.538; Galicia, 7.000; Cantabria, 2.535; País Vasco, 1.900; Navarra, 3.920; La Rioja, 2.070; Canarias, 2.211; Ceuta y Melilla, 768; Baleares, 1.486; Catalunya, 3.338; Extremadura, 9.486. Salvador insistió en la idea de que cada una de estas cifras representa a una persona, con sus ideas, sueños, proyectos… Y con un entorno familiar que quedó destrozado tras su asesinato.
A continuación, Cecilio Gordillo, de CGT Andalucía, ha dejado claro, para evitar argumentaciones demagógicas por parte de la derecha, que la única persona que en estos momentos tiene un listado completo y por lo tanto puede dar una cifra global es el juez Garzón. Los datos presentados, por la naturaleza de su recogida (de abajo arriba), pueden presentar repeticiones, por ejemplo por cuestiones de movilidad geográfica, pudiendo aparecer una persona en el listado de su lugar de origen y en el del lugar en el que fue asesinado. Es ahora labor de Garzón y su equipo cruzar estos datos y aportar cifras definitivas. Gordillo también ha denunciado el hecho de que hay muchas investigaciones sobre desaparecidos a las que no han podido tener acceso por diversos motivos, pese a que muchas de ellas se han efectuado con dinero público.
Los portavoces han aprovechado para exponer la necesidad de los familiares de contar con oficinas de información sobre las víctimas. Éstas deberían crearse en los Ayuntamientos, que deberían escuchar a los familiares, cruzar los datos recogidos y ponerlos a disposición de la Audiencia Nacional, haciendo posible que cualquiera pueda tener un lugar al que acudir y decir “¿dónde está el listado para poner a mi padre?” y que ésto sirva de algo.
Fernando Magán, abogado de un buen número de asociaciones de memoria, ha confirmado que Garzón les ha recibido personalmente y ha estado presente cuando ha comenzado la entrega de la documentación. Pero “lo más importante –ha dicho- no ha sido esto, sino que ahora la Audiencia Nacional cuenta con una lista de 143.353 nombres, fruto del esfuerzo de los demandantes”. Magán ha insistido en la necesidad de que el sistema académico colabore en este esfuerzo por decir dónde sucedió lo que se está denunciando, en qué momento y por qué causas. Lo mismo, según el abogado, puede hacer el Gobierno a través del Ministerio del Interior. En éste sentido, Cecilio Gordillo ha apuntado que el Gobierno debería pedir informes a los Ayuntamientos sobre cuántas fosas hay en sus cementerios. En cuanto a las que están fuera de estos, Gordillo ha sostenido que la misma petición se debería hacer a la Guardia Civil, que conoce la situación de la mayoría de ellas, como él mismo ha podido comprobar en algunos lugares a los que ha acudido personalmente.
Para finalizar, Empar Salvador ha culpabilizado del retraso que está sufriendo el esclarecimiento de lo que aquí sucedió durante la guerra y el franquismo a la falta de voluntad política de las instituciones. “Creemos que [dicho esclarecimiento] es un derecho de la víctima y un deber del Estado. La ley aprobada por el gobierno socialista no nos basta, motivo por el cual la hemos rechazado el 95 % de las asociaciones”, concluyó.
Texto y foto: Roberto Blanco.
dilluns, 22 de setembre del 2008
diumenge, 21 de setembre del 2008
Catalunya núm. 100
Ja ha sortir el núm. 100 del Catalunya, òrgan d’expressió del sindicat CGT.
Després de molt treballar-hi, ha sortit el número 100 del "Catalunya". Fa 72 anys que va sortir el primer exemplar de l’aleshores diari. Estem radiants de felicitat per haver-hi arribat i per haver-lo acabat. El número té 40 pàgines a tot color, la portada és de la Patrícia Carles i conté dos pòsters, un del Manolito Rastaman i un del Carles Fontseré sobre la revista, a més de desenes d’articles, molts fent referència al número cent.
dissabte, 20 de setembre del 2008
Llistat provisional de l’OPO 2008 de Peons de Jardineria després de comptabilitzar els mèrits
Les dades de les puntuacions de l’Oferta Pública d’Ocupació de Peons de Jardineria han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i dels mèrits i són de referència, podent-se donar algun error
TORN D'INTEGRACIÓ
divendres, 19 de setembre del 2008
Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu
El dijous dia 25 de setembre a les 9.00 hores en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 d'Auxiliar Administratiu
"El Jueves" censura una vinyeta crítica amb Telefònica
ManwyMania
Sembla ser que els directius de la revista “ElJueves”, que tant es van queixar per la polèmica del segrest d'un dels seus números per publicar una portada que podia atemptar contra la dignitat dels prínceps d'Astúries, ara es dediquen a censurar una vinyeta dibuixada per Azagra que critica la mancança d'informació en els mitjans de les vagues dels treballadors i subcontractats de Telefònica. I és que telefònica és capaç de controlar les notícies dels mitjans més poderosos, ja sigui fent-se accionista d'aquestes empreses o per la quantitat de diners que els donen per la publicitat.
dijous, 18 de setembre del 2008
dimecres, 17 de setembre del 2008
"He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat
Llegir Revista "CRISI"
Com lo recull la premsa: EL PERIÓDICO, AVUI, VILAWEB
APAGADA MUNDIAL, per deixar respirar el planeta
COORDINADORA CIUTADANA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS
Avui dimecres 17 de setembre està convocada la Coordinadora pel Drets i Defensa dels Serveis Públics, a les 19h00 al local d'Ecoconcern.
PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS
Els serveis públics i socials es van conquerir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d'interès social. D'accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics s’ha de desenvolupar en base a les necessitats de tothom, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Els drets socials no han de ser liberalitzats ni privatitzats.
Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l'Estat del Benestar. En aquest sentit els dirigents econòmics i polítics estan instant al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués ésser controlat per empreses privades. Estem en contra de la disminució de la despesa pública social, i a favor del seu augment significatiu, amb gestió i execució directa. Denunciem que aquesta ofensiva es porta també des d’institucions internacionals i especialment de la Unió Europea, de la qual la directiva Bolkenstein de liberalització de serveis i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007), són un exemple d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal.
Davant aquesta ofensiva es fa necessari recolzar les lluites socials i unificar les accions per tal que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.
Cal posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors socials bàsics com la sanitat, l'educació i el sistema de pensions, s'estén també al territori i la distribució de l'aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors ja privatitzats. Fets que darrerament els mitjans de comunicació presenten com inevitables i part de la ciutadania també.
Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d'uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania. Volem uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, treballadors i treballadores, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates. Volem també uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen, tant en salaris com en condicions de treball, i denunciem que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen tant a treballadors/es com a usuaris/es.
Les organitzacions i col·lectius que conformem aquesta coordinadora ens hem proposat iniciar una unitat d’acció ciutadana, començant per unes jornades: “SERVEIS PÚBLICS, GUANYS PRIVATS: RECUPEREM ELS SERVEIS PÚBLICS!”, a celebrar el mes de desembre 2008.
UNITAT D’ACCIÓ EN LA DIVERSITAT, LLUITEM CONTRA LES PRIVATITZACIONS
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE, UN ALTRE ORDRE ECONÒMIC ÉS NECESSARI !
http://dretserveispublics.blogspot.com/
donen suport:
IAC, FAVB, CGT-Transports, CGT-TV3, CGT-Parcs i Jardins, SU-Metro, CATAC-CTS, COBAS, ACDSP, Mesa Cívica, Ecoconcern, Xarxa Contra Tancaments, P.C.P.C., L.I., P.H., Seminari Taifa, Entesa per la República, ATTAC-Catalunya
dimarts, 16 de setembre del 2008
Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria
El divendres dia 19 de setembre a les 11 hores en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria
Al partir de la publicació del llistat de les qualificacions obtingudes en la valoració dels Mèrits hi ha un termini de deu dies per fer les al·legacions oportunes
Hay que ser muy ruin para poner en peligro la salud de los trabajadores/as
Antecedentes
El 14 de febrero de 2006 tras meses de solicitar el cambio o adaptación de puesto de trabajo por problemas de salud y recibiendo por parte del Institut como única posibilidad el cambio al servicio de vigilancia con cambio de horario y jornada, a pesar de que el trabajador tiene una situación familiar delicada con un hijo de 11 años a su exclusivo cargo, se presenta denuncia en Inspección de Trabajo
Con fecha 22 de septiembre de 2006 Inspección de Trabajo requiere que en plazo de 15 días el Institut Municipal cumpla la norma, art. 25.1 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Protección de trabajadores especialmente sensibles a determinados riesgos), adoptando las medidas protectoras que correspondan atendiendo a su estado de salud incluso destinándolo a un nuevo puesto de trabajo si aquellas son insuficientes o de difícil o imposible aplicación, en donde deberán ser respectadas todas sus condiciones laborales actuales, incluidas las de jornada y horario.
Con fecha 1 de julio de 2007, tras la comprobación por el Inspector de Trabajo Manuel Hans del incumplimiento del requerimiento realizado, practica un Acta de Infracción por la cuantía de 12.000 euros contra Parcs i Jardins por infringir la Ley de Prevención y el Estatuto de los Trabajadores al no darle el cambio a este trabajador pese a la previa resolución de Inspección donde así ya se pedía.
Contra el Acta de Infracción la dirección de Parcs i Jardins presenta un recurso en el Departamento de Treball, porque entiende que el Inspector Manuel Hans no a comprobado los hechos y que sólo a dado crédito a las declaraciones del trabajador. Además sobretodo que en aplicación del articulo 45 de la Ley 31/1995 de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales como administración pública no le correspondería el pago de ninguna sanción. El Departamento de Treball ha desestimado el recurso presentado por el Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona y ha confirmido la Acta de Infracción (multa) de 12000 € impuesta por Inspección de Trabajo por poner en situación de peligro a un trabajador
Perspectivas de futuro
Aunque la razón nos dice que ahora la dirección del Institut tendría que reconocer el error cometido e intentar subsanarlo para que no vuelva a ocurrir, la cruda realidad nos dice que la dirección del Institut presentará recurso en el Tribunal del Juzgado de lo Contecioso-Administrativo argumentando de nuevo que el Inspector Manuel Hans no a comprobado los hechos y que sólo a dado crédito a las declaraciones del trabajador, porque, según ellos, el Departament de Treball no ha actuado correctamente en la confirmación de la sanción y sobretodo que en aplicación del articulo 45 de la Ley 31/1995 de 8 de noviembre que como administración pública no le correspondería el pago de ninguna sanción. Además para cubrirse las espaldas, pedirán que si les sancionan la consideren leve y si la consideran grave que sea la minima 1502.54 €
Como los hechos demuestran la política laboral de la dirección del Institut Municipal de Parcs i Jardins, Presidido por la Regidora de IC-Els Verds Imma Mayol, está más preocupada por conseguir que no se confirme un Acta de Infracción por incumplimiento de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, aunque ello le represente al erario público en gasto de jurídica mucho más que la sanción impuesta, que en corregir el error cometido
El Periódico
dilluns, 15 de setembre del 2008
CGT EN DEFENSA DE LA GESTIÓ I TITULARITAT PÚBLICA DE TOTS ELS SERVEIS PÚBLICS
Des de fa anys s'està desmantellant i privatitzant la xarxa de serveis públics que ens pertanyen a tots i totes, i que hem anat aconseguint amb molt d'esforç i lluita tant de la societat com de la classe treballadora.
La privatització, sota qualsevol de les seves formes, és un atac al nostre dret a disposar d'uns serveis públics, universals i de qualitat (municipals, sanitaris, educatius, socials, transports, correus, aigua, habitatge, comunicacions....) que garanteixin unes cotes mínimes de benestar social per a la totalitat de la població.
Els administradors públics de tots el colors polítics, en complicitat amb les empreses i els sindicats institucionals, pacten dia rere dia, d'esquenes a la societat i contra els seus interessos, la privatització de tots aquests serveis públics a la recerca de beneficis econòmics, convertint-los en un negoci i deixant de ser un dret. Aquesta és la norma del neoliberalismes: els serveis públics són un sector més amb el que guanyar diners... Que els pagui qui tingui diners, i la resta de la ciutadania, que els ..!
La integració a la Unió Europea està significant assumir les directives neoliberals que ataquen directament al manteniment dels serveis públics com, per exemple, la directiva Bolkestein, segons la qual tots els serveis públics hauran de liberalitzar-se i sotmetre's a les lleis del mercat capitalista, sota criteris de competitivitat i de beneficis empresarials. Així, i després d'una planificada campanya de desprestigi i deteriorament dels serveis públics, es procedeix a la privatització.
L'argumentació per privatitzar sempre està basada en la farsa de que el que és privat funciona millor que el que és públic, quan la realitat de tots aquests processos privatitzadors es tradueix en pèrdua de llocs de treball, precarietat dels nous contractes, pèrdua de drets laborals, socials i econòmics, una major explotació i l'encariment per la ciutadania del propi servei.
Des de CGT ens rebelem i seguim lluitan per:
• Mantenir i millorar els serveis públics i socials universals i de qualitat sota gestió pública. Recuperar els serveis externalitzats i/o privatitzats.
• Garantir un accés objectiu i transparent als llocs públics de treball, amb unes condicions laborals, socials i econòmiques dignes: a igual treball, igual salari. Erradicació de la cada cop més elevada precarietat laboral en els serveis públics i socials.
• Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys pels treballadors públics, mitjançant augments linials, i la instauració per llei de la clàusula de revisió salarial.
• Augment significatiu de la despesa i treball públic, i dels serveis socials i de protecció als col•lectius més desfavorits, en contraprestació als danys socials generats per les polítiques neoliberals.
CGT defensa els serveis públics per què:
- L'objectiu d'aquests serveis és la rendibilitat social, no és econòmic, i persegueix la satisfacció de les necessitats de les persones, mentre que la gestió o titularitat privada cerca el benefici econòmic de l'empresariat.
- El servei públic buscar la protecció social i la redistribució de la riquesa de manera col•lectiva mentre que la gestió privada busca la rendibilitat, l'eficàcia i la competitivitat des de l'interés individualista. El servei públic garantitza drets salarials, laborals, socials, repartiment de la riquesa, una major justícia, igualtat i solidaritat social, cosa que no farà mai la gestió privada.
- Privatitzar un servei públic significa reconéixer el fracàs de la gestió administrativa pública, per la qual cosa la recepta ha de ser el cessament dels gestors públics, i no la privatització, externalització o la gestió privada.
diumenge, 14 de setembre del 2008
Víctor Jara, caso abierto
Víctor Jara es un referent internacional de la cançó reivindicativa i de cantautor. Va ser torturat i assassinat en l'antic Estadi Xile per les forces repressives de la dictadura de Pinochet que va enderrocar al govern de Salvador Allende, el 11 de setembre de 1973.
dissabte, 13 de setembre del 2008
Els arbres en els carrers de Barcelona
Aquí teniu un curiós article, que ens ha enviat un lector del bloc. L'article que constituïx un document històric, va ser publicat en 1899 en la revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i tracta de la defensa del Plàtan com espècie escollida per a la ciutat i es queixa de la manera en que es poden. L'article ha estat trobat per l’Enginyer Tècnic Agrícola Jordi Díaz
Llegir article "Els arbres en els carrers de Barcelona"