dimarts, 30 de setembre del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria

El dilluns dia 6 d’octubre a les 9'30 hores en el Centre de Formació del Parc del Laberint es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria. Entre els temes a tractar en l’ordre del dia s’aprovarà les qualificacions definitives obtingudes en la valoració dels Mèrits una vegada comprovades les al•legacions hagudes.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Crasa crisis.

Hoy en día, como me decía un buen amigo, la estupidez se suma al crimen. Vivimos tiempos aciagos, en los que la doble moral está a la orden del día, haciéndonos añorar aquellos tiempos en que el villano se mostraba tal cual era, sin dobleces, y teníamos muy claro quién era el causante de nuestras vicisitudes y desdichas.

Pero ahora, con unos pomposos ideales enarbolados por quienes detentan el poder, que expelen por su boca con deleznable ligereza palabras como libertad, igualdad, derechos que sobre papel tenemos todos pero que en la realidad palpable son potestad de unos cuantos ( unos cuantos cada vez menos cuantiosos) nos quedamos muchas veces con cara de póquer sin saber a quién creer, si a lo que nos transmiten o a lo que la realidad nos dice, llevándonos a un estado de esquizoide perplejidad..........Pongamos por ejemplo el pasmoso contraste entre la propuesta de la UE de ampliar la jornada horaria a 65 horas y la tan cacareada ley de igualdad de género y la ley de conciliación familiar: ¿cómo se come esto? Si por un lado se pretende que los trabajadores perdamos la jornada laboral que precisamente nos permite conciliar un poco más que nuestros padres la vida familiar, difícilmente se podrá dar esto con una jornada de 65 h que, aunque reduzcamos para poder atender a las personas dependientes a nuestro cargo, nos quedaría en una jornada bastante dilatada, con lo que el problema sería el mismo que el que hemos tenido hasta hace poco........ La única ventaja es que tendríamos un poco más de tiempo “libre” (dedicado evidentemente a los cuidados de personas dependientes al cargo) que los compañeros que hicieran jornada completa los cuales estoy seguro que se sentirían trasladados a los tiempos de la Revolución Industrial. Pero, claro, nuestra clase política nos vende un “mundo de color” con todos estos “logros sociales” que lo que realmente hacen es enmascarar el que las administraciones públicas no se responsabilizan realmente de su parte para con el pueblo, “regalando” las migajas de cuatro subvenciones poco realistas y la cesión horaria que les excusa de desarrollar unas infraestructuras y servicios ( públicos y gratuitos, por supuesto) para solventar la problemática de los cuidados.

Además, cabe decir que el realismo al abordar este tema luce por su ausencia ya que el sistema obvia el que hoy por hoy la mujer tiene la exclusiva de los cuidados, con lo cual la ley de igualdad enmascara la reafirmación del modelo de “superwoman” ( así pues todas yuppies, estupendas profesionales, amas de casa, esposas, enfermeras..... todo en una) con la cándida idea de que facilitar a la mujer la equidad a nivel laboral ya le proporciona la equidad en el resto de ámbitos de su vida.... ¡Ay señor, señor! Lo que a mi juicio debería ser es que se reconociera el valor de todos esos trabajos “no productivos” (para el empresario, claro) que aseguran el sostén del tejido socioeconómico y , por tanto, fueran retribuidos y cotizaran a la seguridad social. Eso y generar campañas efectivas y realmente educativas que fomentaran la trascendencia de los roles de género, esto es, que no se adjudicaran uno u otro papel, actividad, cualidad etc.. a las personas por el hecho de pertenecer a uno u otro sexo. Pero, claro, esto ya es ciencia-ficción.

Para más inri, dudo mucho de que hoy en día, expuestos como estamos a pagar el pato de la crisis que ha generado el capitalismo neoliberal y que se traduce en una pérdida hiperbólica de nuestro poder adquisitivo y una precariedad laboral de crecimiento exponencial ( tanto en condiciones como en estabilidad del trabajo) dudo mucho, repito, que nos podamos permitir reducciones de jornada con la consabida reducción salarial, puesto que nuestro ya exiguo salario da cada vez para menos: la lógica nos lleva a pensar ( y ya hay datos al respecto) de que cada vez más las personas echen mano del pluriempleo para llegar a fin de mes...... Y yo me pregunto ¿no será esto de la crisis una maniobra soterrada del capital para imponernos las 65 h porque no nos queden más “güevos” que asumirlas si queremos comer? Ahí queda el interrogante.


TARAXACUM

diumenge, 28 de setembre del 2008

L'IPC real alternatiu interanual es va situar al Agost en el 9.23%



Producte de major augment interanual: Pasta Alimentosa, 26.5%

Producte de major augment en aquest mes de Agost: Carn Ovina, +1.5% pel que fa a Juliol

Producte de major disminució en aquest mes de Agost: Carburants, -5.69% pel que fa a Juliol

dissabte, 27 de setembre del 2008

Els xiprers, malalts

Conjunts de xiprers de Barcelona tan representatius com els que tanquen el Teatre Nacional o la doble filera de l'avinguda de Maria Cristina a Montjuïc estan malalts per culpa d'una combinació de circumstàncies climàtiques -la llarga sequera seguida d'un temps amb molta humitat i calor-, fongs i paràsits. Les malures han pansit les branques dels xiprers, que presenten una coloració marró i un aspecte molt sec, com si estiguessin morts. I alguns ho estan.

També estan tocats els que hi ha arrenglerats al passeig Olímpic des del peveter de l'Estadi fins al passeig de la Zona Franca. I n'hi ha de malalts i de morts als jardins del Palau de Pedralbes.

Llegir article

divendres, 26 de setembre del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu

Ahir dia 25 de setembre el Tribunal de l’OPO 2008 d’auxiliar administratius va acordar convoca la prova de català del concurs per el pròxim dilluns 6 d’octubre a les 9:00 hores en el centre de formació del Parc del Laberint.

Inspecció de Treball constata que no es va donar la protecció adequada als treballadors/es en les obres de les oficines Centrals


En el mes d'abril, els delegats de Prevenció tenen coneixement a través dels treballadors/es que s'estaven realitzant obres en les dependències de les oficines Centrals (les del carrer Tarragona nº 173) de les quals no tenien notificació prèvia.

Després de visitar les dependències de les oficines centrals es constata que es troben en condicions perilloses i lamentables i que els treballadors/es es troben exposats a greus riscos ja que es veuen obligats a realitzar el seu treball quotidià, al mateix temps que es realitzen les obres, el malestar entre els treballadors/es era generalitzat.

Davant la falta de comunicació o informació prèvia sobre l'abast de l'obra, dels riscos, de les mesures preventives a adoptar, etc... i els greu riscos que es troben exposats els treballadors/as afectats, s'ha de presentar denúncia en Inspecció de Treball.

En data 11 de juny, Inspecció de Treball constata els incompliments haguts en el deure empresarial de propiciar la consulta, participació i protecció adequada dels treballadors/es en qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball. Requerint a la direcció del Institut que complí els articles 14, 15, 16 ,34, 36 de la Llei de Prevenció i garanteixi als treballadors/as el dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, facilitant la seva participació en l'empresa en les qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball, així com, l'exercici eficaç de les seves funcions als delegats de prevenció.

Aquest mes de setembre l'Inspector de Treball ha tornat a treure altra resolució on li torna a requerir a la direcció del Institut que compleixi amb la Llei de Prevenció i resolgui tota deficiència recollida en qualssevol avaluació, informe o estudi.

dijous, 25 de setembre del 2008

SOS ¡El Estado al rescate!


"Se actuó para evitar el descalabro total. A grandes males, grandes remedios. Es un enorme coste para un enorme problema. La alternativa es el desastre". Así de contundente se mostró el Gobierno Norteamericano, que ha diseñado un suculento plan económico de emergencia que permitirá inyectar 700.000 millones de USD de las arcas públicas a Wall Street para así evitar el colapso del sistema.

El Estado comprará aquellos activos que estén mermando la economía norteamericana, sin garantías concretas de poder recibir ese dinero en el futuro. A ello se unen las intervenciones de entidades hipotecarias privadas como Fannie Mae, Freddie Mac e IndyMac, además de planes de estimulación fiscal, con unos gastos que rozan los 500.000 millones de USD. Todo ello ha dejado, hoy por hoy, el endeudamiento del déficit público norteamericano por las nubes.

En tiempos eufemísticos de "recesión económica", los capitalistas dejan de lado su moralina privatizadora, el libre mercado y las leyes invisibles reguladoras para acudir como diablos a las puertas de la Administración Central a llorar por su salvación. Al más puro estilo Keynesiano, el Estado Norteamericano, se apresura raudo a intervenir en el maltrecho sistema capitalista para parchear sus contradicciones intrínsecas.

Una vez más queda en exposición la precariedad y la sinrazón de un sistema corrupto y depredador: las crisis del sistema capitalista las pagan, en definitiva, los trabajadores. La burguesía capitalista se tendrá que conformar con "ganar menos" durante un periodo de tiempo que ellos esperan, sea lo más breve posible. Veremos hasta donde llega ese optimismo

komikelx

dimecres, 24 de setembre del 2008

Una colonización silenciosa


Las invasiones de plantas se producen de un modo paulatino, casi imperceptible, pero las nuevas especies llegan a desplazar a las originarias y a ocupar por entero hábitats que antes de su llegada sólo albergaban plantas autóctonas. Este daño, considerado en Europa como una de las mayores amenazas para la biodiversidad, no ha sido cuantificado económicamente en la mayor parte de los casos, a pesar de que las cifras son ya importantes.

En los últimos 25 años el número de plantas invasoras se ha triplicado en el continente, ya alcanzan las 5.789 especies diferentes, según los datos recopilados por especialistas de 48 países y presentados en la Conferencia de ecólogos que se celebró recientemente en Leipzig (Alemania).

Respecto al origen de estas plantas invasoras, 2.843 proceden de países no europeos y el resto se han dispersado entre distintos Estados del propio continente, según informaron los expertos. En 1980, el número registrado de especies foráneas era de sólo 1.568, de las que 580 procedían de fuera de Europa.

Llegir article


"Piràmide del capitalisme"

dimarts, 23 de setembre del 2008

Presentados datos de 143.353 víctimas del franquismo ante la Audiencia Nacional


A las o­nce de la mañana de ayer, 22 de septiembre, CGT y las Asociaciones de Recuperación de la Memoria Histórica personadas ante la Audiencia Nacional para el esclarecimiento de las desapariciones producidas en el franquismo hacían entrega en este ente tribunal de los datos de 143.353 víctimas del régimen anterior. Los demandantes han realizado esta entrega ante la sospecha de que las instituciones públicas a las que el juez Garzón ha realizado la petición no iban a aportar los datos requeridos.

Esta denuncia aún no ha sido admitida a trámite. Las Asociaciones demandantes tienen la esperanza de que finalmente sea admitida para que se puedan cumplir así sus tres objetivos: esclarecimiento de la verdad, justicia y reparación para las víctimas de la dictadura. En rueda de prensa realizada a las doce y media de este mediodía, los portavoces de las asociaciones han declarado estar muy orgullosos de los resultados del ingente trabajo realizado, recordando además que estamos ante delitos de lesa humanidad, por lo que no prescriben ni se pueden acoger a la Ley de Amnistía. En este sentido, han citado como ejemplo los casos de Argentina, Chile o Sudáfrica.

A renglón seguido, Empar Salvador, del Fórum per la Memoria del País Valenciá ha pasado a desglosar la cifra por comunidades autónomas, dejando claro que éstas son cifras orientativas, pues en la actualidad se siguen investigando miles de casos nuevos aún no registrados. Los datos se reparten de la siguiente manera: Castilla y León, 14.660; Madrid, 3.424; Andalucía, 42.131; Asturias, 6.000; Comunidad Valenciana, 29.034; Murcia, 1.000; Castilla-La Mancha, 8.851; Aragón, 9.538; Galicia, 7.000; Cantabria, 2.535; País Vasco, 1.900; Navarra, 3.920; La Rioja, 2.070; Canarias, 2.211; Ceuta y Melilla, 768; Baleares, 1.486; Catalunya, 3.338; Extremadura, 9.486. Salvador insistió en la idea de que cada una de estas cifras representa a una persona, con sus ideas, sueños, proyectos… Y con un entorno familiar que quedó destrozado tras su asesinato.

A continuación, Cecilio Gordillo, de CGT Andalucía, ha dejado claro, para evitar argumentaciones demagógicas por parte de la derecha, que la única persona que en estos momentos tiene un listado completo y por lo tanto puede dar una cifra global es el juez Garzón. Los datos presentados, por la naturaleza de su recogida (de abajo arriba), pueden presentar repeticiones, por ejemplo por cuestiones de movilidad geográfica, pudiendo aparecer una persona en el listado de su lugar de origen y en el del lugar en el que fue asesinado. Es ahora labor de Garzón y su equipo cruzar estos datos y aportar cifras definitivas. Gordillo también ha denunciado el hecho de que hay muchas investigaciones sobre desaparecidos a las que no han podido tener acceso por diversos motivos, pese a que muchas de ellas se han efectuado con dinero público.

Los portavoces han aprovechado para exponer la necesidad de los familiares de contar con oficinas de información sobre las víctimas. Éstas deberían crearse en los Ayuntamientos, que deberían escuchar a los familiares, cruzar los datos recogidos y ponerlos a disposición de la Audiencia Nacional, haciendo posible que cualquiera pueda tener un lugar al que acudir y decir “¿dónde está el listado para poner a mi padre?” y que ésto sirva de algo.

Fernando Magán, abogado de un buen número de asociaciones de memoria, ha confirmado que Garzón les ha recibido personalmente y ha estado presente cuando ha comenzado la entrega de la documentación. Pero “lo más importante –ha dicho- no ha sido esto, sino que ahora la Audiencia Nacional cuenta con una lista de 143.353 nombres, fruto del esfuerzo de los demandantes”. Magán ha insistido en la necesidad de que el sistema académico colabore en este esfuerzo por decir dónde sucedió lo que se está denunciando, en qué momento y por qué causas. Lo mismo, según el abogado, puede hacer el Gobierno a través del Ministerio del Interior. En éste sentido, Cecilio Gordillo ha apuntado que el Gobierno debería pedir informes a los Ayuntamientos sobre cuántas fosas hay en sus cementerios. En cuanto a las que están fuera de estos, Gordillo ha sostenido que la misma petición se debería hacer a la Guardia Civil, que conoce la situación de la mayoría de ellas, como él mismo ha podido comprobar en algunos lugares a los que ha acudido personalmente.

Para finalizar, Empar Salvador ha culpabilizado del retraso que está sufriendo el esclarecimiento de lo que aquí sucedió durante la guerra y el franquismo a la falta de voluntad política de las instituciones. “Creemos que [dicho esclarecimiento] es un derecho de la víctima y un deber del Estado. La ley aprobada por el gobierno socialista no nos basta, motivo por el cual la hemos rechazado el 95 % de las asociaciones”, concluyó.

Texto y foto: Roberto Blanco.

memoria libertaria

diumenge, 21 de setembre del 2008

Catalunya núm. 100


Ja ha sortir el núm. 100 del Catalunya, òrgan d’expressió del sindicat CGT.

Després de molt treballar-hi, ha sortit el número 100 del "Catalunya". Fa 72 anys que va sortir el primer exemplar de l’aleshores diari. Estem radiants de felicitat per haver-hi arribat i per haver-lo acabat. El número té 40 pàgines a tot color, la portada és de la Patrícia Carles i conté dos pòsters, un del Manolito Rastaman i un del Carles Fontseré sobre la revista, a més de desenes d’articles, molts fent referència al número cent.


Descarregar el CATALUNYA

dissabte, 20 de setembre del 2008

Llistat provisional de l’OPO 2008 de Peons de Jardineria després de comptabilitzar els mèrits

Aquí teniu un llistat provisional de referència de com estan les puntuacions de l’OPO 2008 de Peons de Jardineria, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions que es realitzin
Les dades de les puntuacions de l’Oferta Pública d’Ocupació de Peons de Jardineria han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i dels mèrits i són de referència, podent-se donar algun error











TORN D'INTEGRACIÓ


divendres, 19 de setembre del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu

El dijous dia 25 de setembre a les 9.00 hores en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 d'Auxiliar Administratiu

Entre els temes a tractar en l’ordre del dia, s’aprovarà les qualificacions definitives obtingudes en les 3 primeres proves del concurs que es van realitzar el dilluns 30 de juny, i s'han d'aprovar la data per la quarta prova.

"El Jueves" censura una vinyeta crítica amb Telefònica



ManwyMania


Sembla ser que els directius de la revista “ElJueves”, que tant es van queixar per la polèmica del segrest d'un dels seus números per publicar una portada que podia atemptar contra la dignitat dels prínceps d'Astúries, ara es dediquen a censurar una vinyeta dibuixada per Azagra que critica la mancança d'informació en els mitjans de les vagues dels treballadors i subcontractats de Telefònica. I és que telefònica és capaç de controlar les notícies dels mitjans més poderosos, ja sigui fent-se accionista d'aquestes empreses o per la quantitat de diners que els donen per la publicitat.


Vinyeta que hauria d'haver aparegut


Vinyeta publicada finalment

dimecres, 17 de setembre del 2008

"He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat


"Escric aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 69 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré". Llegir historia

Aquest és el començament del text que inclouen les pàgines centrals de la publicació "Crisi", que avui distribuirà 200.000 exemplars per molt diversos llocs des Països Catalans. La publicació denuncia la crisi, qui en són els culpables i despulla el sistema que patim de dalt a baix.


Llegir Revista "CRISI"


Com lo recull la premsa: EL PERIÓDICO, AVUI, VILAWEB


APAGADA MUNDIAL, per deixar respirar el planeta

COORDINADORA CIUTADANA EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I CONTRA LES PRIVATITZACIONS


Avui dimecres 17 de setembre està convocada la Coordinadora pel Drets i Defensa dels Serveis Públics, a les 19h00 al local d'Ecoconcern.


PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS


Els serveis públics i socials es van conquerir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d'interès social. D'accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics s’ha de desenvolupar en base a les necessitats de tothom, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Els drets socials no han de ser liberalitzats ni privatitzats.

Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l'Estat del Benestar. En aquest sentit els dirigents econòmics i polítics estan instant al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués ésser controlat per empreses privades. Estem en contra de la disminució de la despesa pública social, i a favor del seu augment significatiu, amb gestió i execució directa. Denunciem que aquesta ofensiva es porta també des d’institucions internacionals i especialment de la Unió Europea, de la qual la directiva Bolkenstein de liberalització de serveis i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007), són un exemple d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal.

Davant aquesta ofensiva es fa necessari recolzar les lluites socials i unificar les accions per tal que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.

Cal posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors socials bàsics com la sanitat, l'educació i el sistema de pensions, s'estén també al territori i la distribució de l'aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors ja privatitzats. Fets que darrerament els mitjans de comunicació presenten com inevitables i part de la ciutadania també.

Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d'uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania. Volem uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, treballadors i treballadores, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates. Volem també uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen, tant en salaris com en condicions de treball, i denunciem que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen tant a treballadors/es com a usuaris/es.

Les organitzacions i col·lectius que conformem aquesta coordinadora ens hem proposat iniciar una unitat d’acció ciutadana, començant per unes jornades: “SERVEIS PÚBLICS, GUANYS PRIVATS: RECUPEREM ELS SERVEIS PÚBLICS!”, a celebrar el mes de desembre 2008.


UNITAT D’ACCIÓ EN LA DIVERSITAT, LLUITEM CONTRA LES PRIVATITZACIONS

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE, UN ALTRE ORDRE ECONÒMIC ÉS NECESSARI !


http://dretserveispublics.blogspot.com/

donen suport:

IAC, FAVB, CGT-Transports, CGT-TV3, CGT-Parcs i Jardins, SU-Metro, CATAC-CTS, COBAS, ACDSP, Mesa Cívica, Ecoconcern, Xarxa Contra Tancaments, P.C.P.C., L.I., P.H., Seminari Taifa, Entesa per la República, ATTAC-Catalunya

dimarts, 16 de setembre del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria

El divendres dia 19 de setembre a les 11 hores en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria


Entre els temes a tractar en l’ordre del dia s’aprovarà les qualificacions obtingudes en la valoració dels Mèrits


Al partir de la publicació del llistat de les qualificacions obtingudes en la valoració dels Mèrits hi ha un termini de deu dies per fer les al·legacions oportunes

Hay que ser muy ruin para poner en peligro la salud de los trabajadores/as



El Departament de Treball confirma la multa de 12000€ impuesta por Inspección de Trabajo al Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya con fecha 25 de abril de 2008 ha desestimado el recurso presentado por el Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona contra la Acta de Infracción (multa) de 12000 € impuesta por Inspección de Trabajo por poner en situación de peligro a un trabajador, incumpliendo así el artículo 25.1 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales y los artículos 4.2.d) y 19.1 del Estatuto de los trabajadores.

Antecedentes


El 14 de febrero de 2006 tras meses de solicitar el cambio o adaptación de puesto de trabajo por problemas de salud y recibiendo por parte del Institut como única posibilidad el cambio al servicio de vigilancia con cambio de horario y jornada, a pesar de que el trabajador tiene una situación familiar delicada con un hijo de 11 años a su exclusivo cargo, se presenta denuncia en Inspección de Trabajo


Con fecha 22 de septiembre de 2006 Inspección de Trabajo requiere que en plazo de 15 días el Institut Municipal cumpla la norma, art. 25.1 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Protección de trabajadores especialmente sensibles a determinados riesgos), adoptando las medidas protectoras que correspondan atendiendo a su estado de salud incluso destinándolo a un nuevo puesto de trabajo si aquellas son insuficientes o de difícil o imposible aplicación, en donde deberán ser respectadas todas sus condiciones laborales actuales, incluidas las de jornada y horario.


Con fecha 1 de julio de 2007, tras la comprobación por el Inspector de Trabajo Manuel Hans del incumplimiento del requerimiento realizado, practica un Acta de Infracción por la cuantía de 12.000 euros contra Parcs i Jardins por infringir la Ley de Prevención y el Estatuto de los Trabajadores al no darle el cambio a este trabajador pese a la previa resolución de Inspección donde así ya se pedía.


Contra el Acta de Infracción la dirección de Parcs i Jardins presenta un recurso en el Departamento de Treball, porque entiende que el Inspector Manuel Hans no a comprobado los hechos y que sólo a dado crédito a las declaraciones del trabajador. Además sobretodo que en aplicación del articulo 45 de la Ley 31/1995 de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales como administración pública no le correspondería el pago de ninguna sanción. El Departamento de Treball ha desestimado el recurso presentado por el Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona y ha confirmido la Acta de Infracción (multa) de 12000 € impuesta por Inspección de Trabajo por poner en situación de peligro a un trabajador



Perspectivas de futuro


Aunque la razón nos dice que ahora la dirección del Institut tendría que reconocer el error cometido e intentar subsanarlo para que no vuelva a ocurrir, la cruda realidad nos dice que la dirección del Institut presentará recurso en el Tribunal del Juzgado de lo Contecioso-Administrativo argumentando de nuevo que el Inspector Manuel Hans no a comprobado los hechos y que sólo a dado crédito a las declaraciones del trabajador, porque, según ellos, el Departament de Treball no ha actuado correctamente en la confirmación de la sanción y sobretodo que en aplicación del articulo 45 de la Ley 31/1995 de 8 de noviembre que como administración pública no le correspondería el pago de ninguna sanción. Además para cubrirse las espaldas, pedirán que si les sancionan la consideren leve y si la consideran grave que sea la minima 1502.54 €


Como los hechos demuestran la política laboral de la dirección del Institut Municipal de Parcs i Jardins,
Presidido por la Regidora de IC-Els Verds Imma Mayol, está más preocupada por conseguir que no se confirme un Acta de Infracción por incumplimiento de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, aunque ello le represente al erario público en gasto de jurídica mucho más que la sanción impuesta, que en corregir el error cometido

El Periódico

dilluns, 15 de setembre del 2008

CGT EN DEFENSA DE LA GESTIÓ I TITULARITAT PÚBLICA DE TOTS ELS SERVEIS PÚBLICS


Des de fa anys s'està desmantellant i privatitzant la xarxa de serveis públics que ens pertanyen a tots i totes, i que hem anat aconseguint amb molt d'esforç i lluita tant de la societat com de la classe treballadora.

La privatització, sota qualsevol de les seves formes, és un atac al nostre dret a disposar d'uns serveis públics, universals i de qualitat (municipals, sanitaris, educatius, socials, transports, correus, aigua, habitatge, comunicacions....) que garanteixin unes cotes mínimes de benestar social per a la totalitat de la població.

Els administradors públics de tots el colors polítics, en complicitat amb les empreses i els sindicats institucionals, pacten dia rere dia, d'esquenes a la societat i contra els seus interessos, la privatització de tots aquests serveis públics a la recerca de beneficis econòmics, convertint-los en un negoci i deixant de ser un dret. Aquesta és la norma del neoliberalismes: els serveis públics són un sector més amb el que guanyar diners... Que els pagui qui tingui diners, i la resta de la ciutadania, que els ..!

La integració a la Unió Europea està significant assumir les directives neoliberals que ataquen directament al manteniment dels serveis públics com, per exemple, la directiva Bolkestein, segons la qual tots els serveis públics hauran de liberalitzar-se i sotmetre's a les lleis del mercat capitalista, sota criteris de competitivitat i de beneficis empresarials. Així, i després d'una planificada campanya de desprestigi i deteriorament dels serveis públics, es procedeix a la privatització.

L'argumentació per privatitzar sempre està basada en la farsa de que el que és privat funciona millor que el que és públic, quan la realitat de tots aquests processos privatitzadors es tradueix en pèrdua de llocs de treball, precarietat dels nous contractes, pèrdua de drets laborals, socials i econòmics, una major explotació i l'encariment per la ciutadania del propi servei.

Des de CGT ens rebelem i seguim lluitan per:

• Mantenir i millorar els serveis públics i socials universals i de qualitat sota gestió pública. Recuperar els serveis externalitzats i/o privatitzats.

• Garantir un accés objectiu i transparent als llocs públics de treball, amb unes condicions laborals, socials i econòmiques dignes: a igual treball, igual salari. Erradicació de la cada cop més elevada precarietat laboral en els serveis públics i socials.

• Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys pels treballadors públics, mitjançant augments linials, i la instauració per llei de la clàusula de revisió salarial.

• Augment significatiu de la despesa i treball públic, i dels serveis socials i de protecció als col•lectius més desfavorits, en contraprestació als danys socials generats per les polítiques neoliberals.

CGT defensa els serveis públics per què:

- L'objectiu d'aquests serveis és la rendibilitat social, no és econòmic, i persegueix la satisfacció de les necessitats de les persones, mentre que la gestió o titularitat privada cerca el benefici econòmic de l'empresariat.

- El servei públic buscar la protecció social i la redistribució de la riquesa de manera col•lectiva mentre que la gestió privada busca la rendibilitat, l'eficàcia i la competitivitat des de l'interés individualista. El servei públic garantitza drets salarials, laborals, socials, repartiment de la riquesa, una major justícia, igualtat i solidaritat social, cosa que no farà mai la gestió privada.

- Privatitzar un servei públic significa reconéixer el fracàs de la gestió administrativa pública, per la qual cosa la recepta ha de ser el cessament dels gestors públics, i no la privatització, externalització o la gestió privada.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Víctor Jara, caso abierto

Víctor Jara es un referent internacional de la cançó reivindicativa i de cantautor. Va ser torturat i assassinat en l'antic Estadi Xile per les forces repressives de la dictadura de Pinochet que va enderrocar al govern de Salvador Allende, el 11 de setembre de 1973.


dissabte, 13 de setembre del 2008

Els arbres en els carrers de Barcelona

Aquí teniu un curiós article, que ens ha enviat un lector del bloc. L'article que constituïx un document històric, va ser publicat en 1899 en la revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i tracta de la defensa del Plàtan com espècie escollida per a la ciutat i es queixa de la manera en que es poden. L'article ha estat trobat per l’Enginyer Tècnic Agrícola Jordi Díaz



Llegir article "Els arbres en els carrers de Barcelona"

dimecres, 10 de setembre del 2008

D´arbres


Hi ha unes imatges de 1936 que molts deveu haver vist. Acaba de guanyar les eleccions el Front d'Esquerres i Lluís Companys, amb d'altres membres del Govern de la Generalitat presos al penal de Santa Maria de Cadis, són alliberats. El president entra a Catalunya en un cotxe descobert. Du aquella boina negra, l'abric cordat i la mirada trista, melangiosa, com d'enyorament perpetu que el caracteritzava. El cotxe travessa diverses poblacions abans d'arribar a Barcelona. La gentada s'aplega a les carreteres, on els plataners formen, a banda i banda, una volta vulnerable d'un imaginat verd encès.
Les carreteres d'aquest país transcorrien entre troncs gruixuts de plataners antics. Recordo l'entrada a la Garriga fa trenta anys. Travessaves el pont sobre el Congost, cobert per una crosta d'escuma química, però l'ombra dels arbres de la carretera et retrobaven amb el poble de sempre. Els catalans del Nord tenen més sort. O potser n'hauríem de dir respecte. Les seves carreteres no són llengües d'asfalt que, trepitjant els camins, destrossin l'entorn. L'excusa per tallar els arbres era que agreujaven els accidents de cotxe que hi podia haver. Al nord dels Pirineus els arbres no deuen ser tan malvats. Continuen a peu de carretera, sans, altius. Si els vials s'han de doblar perquè el tràfic ha crescut, la filera de plataners s'integra a la mitjana. A casa nostra, els arbres no mereixen cap respecte. Ningú no hi compta, quan es planifiquen obres. Ells, que són elements vius immutables, marcs perfectes per a les fotografies familiars, pàgines en blanc per missatges d'amor d'urgència, cauen sense remei. I així anem fent un món cada cop més lleig on plantar les nostres pròpies arrels sigui impossible.

Judit Pujadó

· Article publicat a Diari de Girona el 06.09.2008

dilluns, 8 de setembre del 2008

Resposta sindical i social de la CGT enfront la crisi econòmica


La Confederació General del Treball (CGT) no romandrà callada ni admetrà la realitat de crisi econòmica, crisi de drets laborals i socials amb la qual, una vegada més, se’ns intenta asfixiar als treballadors i treballadores sense que hàgim tingut cap tipus de responsabilitat en la generació d’aquesta crisi.

CGT desenvoluparà des de setembre i els pròxims mesos, per tot l’estat espanyol, les següents campanyes d’acció sindical i social:

1.- Campanya contra la privatització dels serveis públics. Per uns serveis públics socials i de qualitat. Rebuig de la Directiva Europea Bolkestein.

2.- Campanya de mobilitzacions i assemblees enfront de la crisi econòmica:

* No a una nova Reforma Laboral o Pacte Social

* No a l’abaratament de l’Acomiadament i Reforma de la Seguretat Social

* No a les ETT, tancaments, deslocalitzacions, externalitzacions

* Contra la Sinistralitat Laboral

* Contra la carestia de la vida

* Contra la directiva europea sobre Jornada Laboral de 65 hores

* Contra la Directiva europea sobre ETTs

* Contra la Directiva europea sobre retorn d’immigrant

3.- Campanya de jornades formatives i debat: “Una realitat de lluita i compromís contra la crisi del capital”: De quina crisi parlem i qui la pagarà?; crisi financera; crisi de drets; crisi laboral; crisi de respostes.

4.- Campanya contra l’acomiadament lliure: Iniciativa Legislativa Popular (ILP)

5.- Mobilització el 3 de desembre de 2008 a Madrid

6.- Mobilització internacional

7.- Cap a una Vaga General

CGT, com organització, en paral·lel a la seva acció sindical diària fàbrica a fàbrica, seguirà treballant amb totes les seves energies per a assolir la major mobilització social que doni resposta al cúmul d’agressions que la classe treballadora ve suportant, desemmascarant als responsables i lluitant perquè siguin ells qui paguin les conseqüències.

Estem davant una crisi del propi sistema neoliberal de lliure mercat, que té com responsables als qui el sostenen: multinacionals, patronal, governs, UE i sindicats oficialistes-majoritaris.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Setembre de 2008