divendres, 19 de desembre del 2014

Parcs i Jardins no es ven, es defensa

Els jardiners de Barcelona contra el deterioro del servicio y la privatización del Instituto municipal irrumpen en el pleno y redecoran el árbol de Navidad de la plaça de Sant Jaume.

dimecres, 17 de desembre del 2014

20 de desembre a les 12.00 h a la Plaça Universitat per a expressar el nostre més profund rebuig a la Llei Mordassa


NO ENS DEIXAREM EMMORDASSAR

El Govern de l’Estat espanyol torna, un cop més, a atemptar contra els nostres drets i llibertats. Aquesta vegada es tracta de l’aprovació avui al Congrès dels Diputats del projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda i molt millor denominada com a llei mordassa.

Amb l’entrada en vigència d’aquesta llei, el Govern pretén tapar-nos la boca, limitar la nostra llibertat d’expressió, d’informació i de lliure circulació. Es tracta de drets que, de manera hipòcrita, el poder polític estableix com a llibertats públiques en la seva tan preuada Constitució. Des del govern han observat que no ens callem, que hem dit prou a tantes mesures que restringeixen, i en molts casos fan desaparèixer, els nostres drets. Per això responen de manera dràstica, manllevant al poble aquells mecanismes dels quals fa ús per a evitar “legalitats” gens legítimes.

El projecte de llei tipifica com a infraccions administratives i castiga amb elevades multes econòmiques (les més greus poden ser de fins a 600.000 euros, sense tenir en compte la capacitat econòmica de “l’infractor”) actuacions que des del poble s’han dut a terme per a protegir els drets i llibertats de les persones. N’esmentem algunes:

1. Es castiguen de forma molt greu les manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal•lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com poden ser les concentracions davant d’hospitals per a la defensa de la sanitat pública.

2.Tipifiquen com a infracció greu les manifestacions que es realitzin davant el Congrés dels Diputats o el Parlament (recordem les concentracions davant del Congrés dels Diputats i els Parlaments Autonòmics arran del moviment del 15-M).

3. Penalitzen administrativament actes d’obstrucció, entre d’altres, que pretenguin impedir el compliment de resolucions judicials. Per exemple, perseguiran els actes de solidaritat i resistència en desnonaments d’habitatges.

4. Castiguen també l’escalament d’edificis i monuments sense autorització i l’incompliment de les restriccions de circulació peatonal o itinerari amb ocasió d’una manifestació, reunió o acte públic.

Algunes d’aquestes conductes es trobaven fins ara tipificades com a falta al Codi Penal. Tractades com a faltes, comportaven un judici previ, uns terminis de prescripció més curts i una sanció econòmica molt més lleu que les infraccions administratives ara tipificades per la Llei Mordassa.

Amb aquest canvi de jurisdicció, el poder polític sanciona directament per la via administrativa, un procediment que serà molt més ràpid, directe i ens deixarà més indefensos davant les seves actuacions. Al mateix temps ens dificulta les mesures de defensa i d’impugnar les multes. Cal recordar que l’existència de taxes judicials fa pal•lès l’interès del poder polític de circumscriure l’accés a la justícia (no oblidem que es tracta de la "justícia" burgesa) a les classes altes.

Ens retallen la salut, l’educació, ens deixen gairebé a zero en drets laborals i ara intenten desactivar les nostres eines de lluita i resistència.

L’única resposta que ens queda és impedir que aquesta llei sigui finalment una realitat. Des de la CGT de Catalunya cridem al poble a resistir per a fer veure a la classe política que malgrat els atemptats continuats d’aquest govern d’herència, mentalitat i procedir feixista, continuarem lluitant per a la consecució d’una societat llibertària. Serà la intensificació de la lluita als carrers i als centres de treball la que desbordi la llei i en faci impracticable la seva aplicació.

I així, entre totes, l’acabarem tombant.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Barcelona, a 12 de desembre de 2014

El nou acord entre CCOO, UGT, la patronal i el govern del PP: Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població


Una altra estafa als treballadors/es i al conjunt de la població.

Aquest dilluns 15 de desembre hem vist una nova fotografia conjunta dels màxims dirigents de CCOO i UGT junt amb els presidents de les patronals CEOE, CEPYME i la ministra d’Empleo y Seguridad Social Fátima Báñez. En aquesta ocasió, el motiu ha sigut escenificar la signatura del "Acuerdo sobre el Programa extraordinario de activación para el empleo". Ja de per si la imatge és tot un insult als milions de persones que els darrers anys estem patint un fort deteriorament de les nostres condicions de vida i la misèria o la por a la misèria per culpa de les polítiques econòmiques de la patronal i el govern. L’acord signat encara fa més reprovable aquesta fotografia. En donem alguns detalls significatius.

1. Sobre el paper suposa donar una prestació de 426 € mensuals a aturats/des de llarga durada, segons ens diuen els seus promotors, que hauran de participar en un programa d’insersió laboral. No cal dir que la quantitat és misèrrima, una autèntica amoïnà que no garanteix el poder cobrir les necessitats bàsiques d’una persona i molt menys d’una família. Aquest fet és especialment indignant si, a més, tenim presents els sous dels grans directius de les empreses de l’IBEX, a més de les dietes de desenes o centenars de milers d’euros que membres dels sindicats signants han cobrat els darrers anys per participar en consells d’administració d’algunes empreses i entitats financeres.

2. L’acord continua situant la responsabilitat de l’atur en la pròpia persona aturada i atribueix la causa de la seva situació personal a un suposat dèficit formatiu. En canvi, exculpa el sistema productiu, a les empreses i als diferents governs de la seva responsabilitat en la situació econòmica de l’Estat espanyol i en l’existència d’un contingent de varis milions de persones sense feina (inscrites o no en els serveis d’ocupació). Neteja la cara als capitalistes i als governs i criminalitza als i les treballadores.

3. Ha transcendit que només es podran "beneficiar" d’aquest acord entre 300.000 i 450.000 persones aturades. Actualment enregistrades com aturades hi ha, segons l’EPA, 5,4 milions de persones al conjunt de l’Estat, de les quals només reben algun tipus de prestació 2,4 milons (entre pensions contributives, assistencials i la renda mínima d’insersió). És a dir, aquest "super" acord que han aconseguit CCOO i UGT només donarà almoina a un 10-15% dels aturats i aturades de llarga durada.

4. L’acord conté algunes autèntiques "perles". Una d’elles, per exemple, estableix que la persona beneficiària d’aquesta ajuda de 426 € no podrà rebutjar cap oferta de feina, independentment de les condicions d’aquesta (tipus d’activitat, salari, horaris o lloc geogràfic). Una altra és que obre la porta a encara més incentius pels empresaris que contractin aturats/des . Acorden un nou traspàs de diner públic a les rendes del capital a les empreses, a les quals ja sel’s ha salvat els beneficis i plusvàlues en convertir el seu deute privat en deute públic. A part, consolida el reconeixement de les agències privades de que col•laboren amb els serveis públics d’ocupació.

5. També hi ha més punts foscos. Per exemple, si el programa comportarà activitats formatives, qui les farà? Els mateixos sindicats i patronals signants de l’acord? No és una manera encoberta de finançar a CCOO, UGT i patronals amb l’excusa del drama de l’atur i a canvi de garantir uns mesos més de "pau social" al govern, just quan inicia un període amb diversos processos electorals?

No deixem que ens estafin una altra vegada. Aquest acord és vergonyós, com vergonyosa és la participació de CCOO i UGT en ell. El problema no és només l’atur, sinó el capitalisme i els capitalistes, la complicitat dels diferents governs i el model sindical que representen els que han signat l’acord. Ho tenim clar i per això no ens sentim en absolut cridats a jugar el seu joc. La resposta la donarem lluitant al carrer i a la feina. Hi tenim molt a guanyar i, cada vegada, menys a perdre.

Barcelona, a 16 de desembre de 2014

Secretariat Permanent - Comitè Confederal
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya

divendres, 28 de novembre del 2014

La inauguració del pessebre

Aquesta tarda a partir de les 17.30 veient que l'alcalde caganer no assistia a la inauguració del pessebre, el nostre alcalde suplent sr. Trías a efectuat la inauguració, mentre repartíem fulls informatives als ciutadans allí concentrats.

Posteriorment ens hem desplaçat a l'arbre de Nadal on hem estat concentrats mentre cridàvem proclames en defensa del verd públic i en contra de les contractes que els omplen les butxaques. 

Hem finalitzat l'acte com a bones jardineres ornamentant l'arbre de Nadal amb nostres reivindicacions






TRIAS inaugura el pessebre a amagades

Per por ha trobar-se amb els jardiners de la ciutat i amb els ciutadans l'alcalde Trias per segon any consecutiu inaugura el pessebre a amagades


Parques no se vende, parques se defiende

Treballadores de Parcs i Jardins a Via Laietana camí de Plaça Sant Jaume, en defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions






CGT informa (novembre 2014)

dilluns, 24 de novembre del 2014

Jornada de lucha en Parcs i Jardins



MARXES DE LA DIGNITAT





Les  MARXES DE LA DIGNITAT  tornem a sortir al carrer per cridar ben fort  PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT. Davant d’una situació extremadament difícil i d’emergència social, no podem oblidar que la nostra lluita és al carrer, i al carrer és on han de sonar les veus dels pobles, de la classe treballadora i de la majoria social, que vol un món més just, lliure i igualitari.
El 29 de novembre TOTES LES LLUITES AL CARRER!
Perquè totes i cadascuna de nosaltres som classe treballadora, precaritzada i menyspreada, perquè totes som aturades a les quals se’ns nega el dret a un treball digne, perquè totes som joves abocades a buscar-nos la vida a l’estranger, lluny de la nostra terra, lluny dels que ens estimen i estimem. A totes i cadascuna de nosaltres, se’ns està negant el dret a l’habitatge, a totes se’ns retalla en sanitat, en educació,  en dependència i a totes ens retallen les pensions. Totes som criminalitzades i patim la repressió d’un sistema que ens roba les llibertats i que ens emmordassa  quan alcem les veus per reclamar els nostres drets. A tots i totes se’ns està negant el dret a decidir.
Totes som agredides per un model patriarcal que fomenta el maltractament cap a la dona, negant-nos  el dret a decidir sobre el propi cos i sobre la nostra vida. Totes som persones immigrades i per molt que insisteixin, cap de nosaltres és il·legal i a cap de nosaltres se’ns pot negar el dret a una vida digna. Tots i totes som Mohamed Abagui, Idrissa Diallo, Alik Manukyan,  abusats, maltractats i morts a dins del Centre d’Internament per a Estrangers, i totes i tots tenim l’obligació d’assenyalar el racisme, el classisme, el feixisme i la xenofòbia;  juntes hem de cridar ben fort que no volem aquests tipus  de centres a les nostres ciutats i exigir el tancament dels CIE.
Totes som víctimes directes d’una corrupció que ha suposat l’embutxacament de milers de milions de diners públics, diners que han anat a parar a mans dels bancs, d’especuladors i a paradisos fiscals. Mentrestant, nosaltres, els de baix, els damnificats, ens veiem obligats a pagar un deute odiós i il·legítim que no hem generat;  i ara  ens volen fer empassar un tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA (TTIP), que negocien en secret i que beneficia les grans multinacionals a costa  de drets democràtics, socials i econòmics, com també de recursos públics i mediambientals, bloquejant polítiques ecologistes que promouen el respecte per la natura i la sostenibilitat del planeta.
  • Diguem NO al pagament del deute. Diguem NO al TTIP.
  • Exigim la derogació de les reformes laborals i la retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades.
  • Demanem que es garanteixi el dret  al treball, a l’educació, a la sanitat, a l’aliment, al transport, a l’habitatge, a l’energia i a les pensions dignes per a totes les persones, sigui quina sigui la seva  procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.       
  • Diguem també NO a la repressió de les lluites socials i laborals. No a la llei mordassa.
  • No al feixisme, la xenofòbia, el racisme i la seva impunitat. Volem papers per a tothom i volem tancar els CIE.
  • Rebutgem les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets i fomenten la violència vers elles.
  • Eliminem d’arrel la corrupció, promoguem una veritable reforma fiscal, lluitem contra el frau i assenyalem els veritables culpables per tal d’exigir responsabilitats.
  • Defensem uns serveis públics, universals, gratuïts i de qualitat. Defensem nous models com els que es proposen a la ILP per un nou sistema educatiu.
  • Garantim l’exercici del dret a decidir de tots els pobles. Com també el dret a decidir sobre totes aquelles coses que afecten directament o indirectament les nostres vides. Volem decidir-ho tot!
El 29 de novembre, que totes les veus siguin una!
Perquè totes estem per tot i perquè tot ha de ser per a totes!

dimarts, 18 de novembre del 2014

Comunicat de CGT a totes les empleades i empleats públics

Una reflexió crítica i autocrítica sobre la nostra contribució a la transformació social

No serem nosaltres els que defensem, des de la nostra posició llibertària i anarcosindicalista, la necessitat de mantenir una estructura d’Estat, però sí l’obligatorietat de dotar a la societat lliure, formada per homes i dones lliures, d’una forma d’administrar els bens i serveis que són de propietat (tots haurien de ser-lo) col·lectiva o comunitària*. A aquesta forma l’anomenem "Administració Pública" i les persones que, malgrat tot, aconseguim que funcioni, "treballadors i treballadores públics".

Doncs bé, aquest col·lectiu de treballadores i treballadors, que considerem una sort tenir l’ocupació de contribuir a la felicitat dels nostres conciutadans, patim una severa desgràcia: estar a les ordres d’una colla de corruptes i gangsters que atresoren les seves infames fortunes negociant amb els béns comuns, amb el capital col·lectiu del poble, amb la venda d’unes propietats que són d’ús comú i amb la cessió a empreses particulars de la gestió d’organismes públics, empreses de les quals també s’emporten el seu bon pessic.

Amb quin dret aquests lladres s’apropien d’uns béns que pertanyen a tots, i amb quin dret negocien amb ells aquests xarlatans encorbatats i sempre somrients? Almenys, ja sabem de què s’estaven rient aquests fills de puta de l’última redada, en la qual han caigut més de cinquanta -i són només la punta de l’iceberg- ho corrobora: de nosaltres, de tots nosaltres.

Tindrem la culpa d’alguna cosa? Que no ens càpiga el menor dubte. Tenim la culpa d’haver-los deixat arribar fins a aquí, d’haver-los votat i de tractar-los com si fossin grans senyors; tenim la culpa d’haver delegat en aquests lladres el nostre poder, de desentendre’ns del nostre futur. I així ens va. "El preu de desentendre’ns de la política és ser governat pels pitjors homes" (Plató)

Però ja tenim suficients proves que ens demostren el tipus de gentusa a la qual hem estat servint. I, reconeguem-lo, no ha estat al poble que ens paga, ha estat a ells, als mateixos que ens han robat drets laborals i el 28% del nostre poder adquisitiu més pagues extres.

Sí, fa temps que venim unint-nos a les reivindicacions ciutadanes (Salut, Educació i Cultura, Justícia, Habitatge, etc) però és hora, també, de convertir-se en poble, de deixar de veure com un privilegi treballar per a l’Administració Pública i veure’l com un servei a la Comunitat, a aquest poble que ha començat a rebel·lar-se contra aquests corruptes que, a més, són tan ignorants que no coneixen idees que ja es donaven en el Renaixement. "Un príncep mai podrà dominar a un poble quan el tingui per enemic" (Maquiavel) i que maduren amb els ideòlegs de la Revolució Francesa abans que s’aburgesés: "Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble el més sagrat i indispensable dels deures" (Robespierre)

Però la revolució es va aburgesar i, amb ella, els cridats a defensar i administrar la propietat comuna. "Avui, el Poder Públic ve a ser pura i simplement, el Consell d’Administració de la classe burgesa" (K. Marx).

I aquest Poder Públic tenia els seus empleats públics, aquestes persones que estaven en contacte directe amb els ciutadans i atorgaven o denegaven, en funció de preferències, amistats, relacions familiars i, fins i tot suborns, determinades prebendes. Aquests empleats públics, a més, estaven juramentats amb les diverses opcions polítiques del moment amb la finalitat d’assegurar-se el lloc quan el seu partit arribés a el poder. Va costar molt que aquest mètode de selecció de personal se substituís pel de publicitat, mèrit i capacitat, tant que, encara avui, la designació a dit i els acomiadaments i cessaments arbitraris se segueixen comptant per centenars i fins a per milers.

Va costar molt i segueix costant que un empleat públic no consideri el seu treball com part de la seva propietat privada. Com qualsevol altre treballador ha de considerar l’acompliment de la seva funció com propi, però no el treball en si, perquè "La propietat és un robatori" (Proudhon) i sempre surt de la despulla dels altres. Una vegada dit això i assumit el seu significat, hem de comprendre que el nostre lloc, la nostra lluita, està en el mateix costat que ho té tota l’altra classe obrera, perquè d’ella som i a ella ens devem. "El Vell Món està en procés de dissolució. Un només pot canviar-lo a través d’una revolució integral de les idees i els cors" (Proudhon)

És per això que, igual que en la resta de produccions (industrial, agrícola, de serveis) tota la nostra producció és un contrasentit. "Al negoci no li interessen les necessitats socials, només tracta d’augmentar els guanys del negociant. Per això la indústria fluctua constantment i està en una crisi crònica" (Kropotkin)

Sí, aquí és on hem anat a parar, a que l’Administració *Pública sigui considerada com un negoci per polítics corruptes, alts executius, càrrecs nomenats a dit i altres lladres que, sota l’empara d’un sistema "democràtic-burgès" i, per tant, nascut del robatori propi de la seva classe -que es nodreix de l’esforç dels assalariats- s’han apropiat dels béns comuns per a treure d’ells beneficis econòmics il·legítims. És a dir, l’autèntic sentit solidari de la propietat pública ha estat anul·lat per a enriquir a uns pocs. "La llibertat no pot ser realitzada més que en societat, i només en la més estreta igualtat i solidaritat de cadascun amb tots" (Bakunin)

Aquesta llei solidària de cooperació (molt superior a la de la competència) ens l’ensenya ja la Mare Naturalesa, a la qual no li fan falta complexos Estats jeràrquics per a aconseguir les seves finalitats. "La gran desgràcia és que una gran part de lleis naturals, ja constatades per la ciència, romanen desconegudes per les masses populars gràcies a la cura dels governs i l’església?* (Bakunin).

Insistim que des d’aquest sindicat anarcosindicalista no volem, de cap manera, defensar l’existència de l’Estat, el nostre gran enemic al costat del Capital. Ja ho deia el pare de l’anarcosindicalisme espanyol, Anselmo Lorenzo: "Justificar l’Estat és tasca ingrata, impossible, tant valdria obstinar-se a fer higiènica i habitable una fastigosa claveguera tenint lliure accés al bosc, als prats, a la vall, a la muntanya, al riu, al mar".

Federació de Treballadors i Treballadores de l’Administració Pública de la CGT (FETAP-CGT)

divendres, 7 de novembre del 2014

Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N



Cap prohibició, cap límit de decisió, també el 9N

La CGT està a favor del dret d’autodeterminació de les persones, de la lliure decisió en organitzar-se en comunitats i de federar-se sota els principis de la col•laboració, la solidaritat i l’autogestió.

Aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits capitalistes. Tampoc està limitat a l’estret corral en que només es pot decidir el canvi d’un estat per un altre i on les classes dominants locals puguin continuar exercint el seu poder coercitiu sobre la resta de la població.
 
Volem decidir. Decidir especialment quin model social, quins models econòmics autogestionats, quines formes de superació del capitalisme podem establir en el territori català i altres pobles de la península.

 
Aquestes decisions no estan presents en l’horitzó del 9-N i, per tant, no es tracta d’un procés d’autodeterminació complert. Ara bé, l’aposta de l’estat espanyol per la prohibició d’aquesta mobilització social deixa ben clar que qualsevol petit canvi és i serà atacat pels poders oligàrquics dominants.

 
Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix.

 
Creiem en l’autodeterminació complerta, sense amputacions. No volem decidir únicament el canvi d’una estructura estatal a una altra estructura estatal. Però volem també deixar clar que cap llei, cap tribunal, cap instrument repressor, pot impedir que la gent surti al carrer i s’expressi com consideri més adient practicant legítima desobediència contra allò que consideri injust.

 
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

 
Barcelona, a 4 de novembre de 2014

dimarts, 4 de novembre del 2014

DEFENSEM EL PARC DE L’ORENETA

La asamblea de la sección sindical de CGT para el próximo jueves 6 de noviembre queda anulada porque iremos a Sarria a participar de la jornada reivindicativa contra la urbanización por parte de Nuñez i Navarro de parte del Parque de la Oreneta.


MANIFEST: DEFENSEM EL PARC DE L’ORENETA

L’Ajuntament ha aprovat inicialment un projecte per construir 30 habitatges de luxe en un terreny que forma part del Parc de l’Oreneta. Això serà possible per un acord entre l’Ajuntament i la promotora Núñez i Navarro. Aquesta empresa cedeix dues masies

(Can Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany, i Torre Garcini, al Guinardó), que es destinaran a equipaments públics, i a canvi l’Ajuntament li transfereix una superfície per edificar dins del Parc de l’Oreneta, tocant al carrer Montevideo.

Un grup de veïnes i veïns estem decidits a aturar aquest projecte perquè urbanitza i privatitza una part de l’actual Parc de l’Oreneta, que és un espai públic que conté una vegetació forestal que és una continuació del Parc Natural de Collserola. Evidentment estem a favor que es guanyin per a ús públic les esmentades masies, però no a qualsevol preu.

Per això, el dia 10 de juliol del 2014 ens hem constituït en la Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta amb els següents punts:

1. No a la privatització i urbanització d’una part del Parc del Castell de l’Oreneta. Aquest espai forestal és un patrimoni d’alt valor ecològic de tota la ciutat de Barcelona i volem que se’n garanteixi la seva protecció íntegra.

2. Que es destini a ús públic la Torre Garcini al Guinardó i Can Ripoll a Sant Gervasi-Galvany, d’acord amb les reivindicacions dels veïns, mitjançant un procediment que no perjudiqui els interessos generals de la ciutat.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Dies d’assumptes personals (5è dia EBEP)



La direcció de l’Institut ens reconeixen un dia més d'assumptes personals (EBEP) que es pot demanar a partir del dia 17 d’octubre

Encara que emplaça al Comitè a reunir-se per arribar a un acord d'aplicació acollint-se al “Acord de Gestió de decrets” la Direcció, en contra del que va passar amb el 4º dia del EBEP l'any passat, acata la modificació continguda en l’article 28 de la Llei 15/2014 “de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa” pel qual es modifica la lletra k) de l’article 48 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic que amplia de quatre a cinc els dies d’assumptes personals EBEP

dimecres, 10 de setembre del 2014

Centre de Formació del Laberint



Desaparecen los descuentos a la plantilla para los
cursos del Centre de formació del Laberint

Este año, como siempre, el Centre de Formació del Laberint d’Horta ha publicado el folleto de los cursos que ofrece. En este folleto podemos ver que el descuento del 50% que se hacía a la plantilla de Parcs i Jardins ha desaparecido. La Dirección ha eliminado sin previo aviso las ayudas a la formación de sus propios trabajadores/as, que ahora se verán obligadas a pagar el 100% del coste de los cursos que le formarán para desarrollar aún mejor su trabajo habitual para la ciudad.

Entendemos que con esta medida se ponen trabas a  la formación profesional y como toda decisión tiene un razonamiento concreto debemos preguntarnos ¿cuál es este?. Una respuesta sería que es una razón económica, el Instituto necesita ingresos. Otra posible sería que no podemos hacer diferencias entre un ciudadano cualquiera y las personas  trabajadoras propias del Instituto, pero claro que hay que hacer diferencias, hay que formar más y mejor al que trabaja para la comunidad ¿entenderá la ciudadanía que es bueno para sus zonas verdes profesionales con menos formación? Otra respuesta que se me ocurre podría ser que quieren reorientar las políticas del centro de formación, y ¿el trabajador/a queda fuera de los planes? Sería absurdo.

El sentido real no lo conocemos, no se ha informado al Comité de empresa de nada relacionado con esos descuentos. Una decisión incomprensible que va en detrimento de la calidad de la jardinería de la ciudad y en contra de la profesionalización de los/as trabajadores/as.

También se han reducido los descuentos para parad@s y jubilad@s. ¿Quiere esto decir que la política social del instituto va orientada a desproteger a los más vulnerables y a complicar el acceso a la formación de esas personas?
 
Desde aquí y de manera previa a una futura reunión para tratar el asunto solicitamos a la Dirección que dé marcha atrás en esta decisión para recuperar la situación de años anteriores.

Cauen arbres a Madrid


Cauen  arbres a Madrid

 
 Imatge del cedre que va caure provocant la mort d'una persona

El arbres de Barcelona podrien veure’s abocats a córrer la mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gestió de l’arbrat està, des de fa molts anys, en mans d’empreses privades i ara Barcelona també representa una llaminadura per les grans empreses de serveis. El govern de la ciutat, tan el d’ara com els d’abans, està en constant setge per tal de privatitzar la gestió del verd de la ciutat i fer-hi entrega als poderosos com a Madrid.

Els arbres de Madrid poden haver caigut de manera sobtada e inesperada, però també degut a una gestió privada que no hi posa els recursos necessaris, que no valora la responsabilitat, la implicació, la constància i la proximitat del jardiner/a de barri amb una permanència al territori que fa que el veïnat els vegi  amb familiaritat.  Aquest és el cas de Bcn, amb un Institut Municipal de llarg recorregut  que no mira cap un altre costat quan es detecta un arbre feble o amb risc de caiguda o un grup de flor amb fongs, o un arbust malmès o quan se li apropa un veí amb una queixa.

Els arbres creixen, maduren i al final de la seva vida moren i cauen, és un procés natural que mirem d’evitar tallant-lo abans que caigui, però si el personal implicat a la detecció del problema és perillosament reduït i es mira cap un altre costat, el risc de caiguda precipitada augmenta.

A Barcelona aquest jardiner/a proper del que parlàvem pot desaparèixer, la plantilla està molt minvada i envellida, cada cop es jubilen més treballadors/es i  si no contractem no es durà a terme el rejoveniment necessari. A Barcelona ja es nota la falta de qualitat a la jardineria, la feina de 10 persones no la poden fer 6; de vegades això provoca despeses innecessàries i en el cas de l’arbrat es provoquen riscos no assumibles.  L’ajuntament  de Bcn vol privatitzar l’Institut i deixar-ho en mans dels àvids empresaris que, més que interès per la jardineria municipal, tenen un clar interès per ficar-se els diners públics a la seva butxaca privada. Els arbres cauen a Madrid, però abans que això van caure els drets laborals, la proximitat a la ciutadania, la implicació del personal municipal i els interessos generals en vers els interessos dels quatre de sempre.

Barcelona ha de ser capaç de mantenir i protegir el seu patrimoni, en aquest cas un patrimoni jardinístic i cultural de màxima importància i un patrimoni professional amb un coneixement del terreny que no es pot assolir d’altra manera que amb implicació i responsabilitat.

Carlos Bernal Lorente, podador municipal a Bcn  

dimecres, 6 d’agost del 2014

RESOLUCIÓ DEL COMITÈ D’EMPRESA



Sr. Alfred Medina
Director Recursos Humans
 Parcs i Jardins de Barcelona, I.M


El Comitè d’Empresa Parcs i Jardins I.M. de Barcelona, reunit en Comissió permanent el dia 29 de juliol de 2014, en relació a l’acord de Normalització de Conceptes Retributius, amb la intenció d’arribar a un acord global envers la revisió,  l’extensió i l’aplicació dels trams del Complement de Penositat i Conducció de Vehicles i Maquinaria amb carnet B, presenta la  proposta que es detalla a continuació: 

Complement de penositat, trams:

1.     Revisar la rotativitatdel personal en les tasques penoses.
2.   Revisar i llistar les brigades que estan per sobre de la mitjana general de penositat, per donar-los tractament de brigada especial, (exemple brigada Parc Central de Poble Nou, Roserar, Costa i Llobera).
3.     Aplicar els mateixos criteris de complements que en la brigada forestal en aquells destins amb similars característiques (Montjuïc, Tres Turons i zones veïnes a Collserola, etc).
4.  Aplicar el complement corresponent de fitosanitària al personal que realitza tasques d’aplicació, afegint-se al tram general de penositat.
5.     Fer extensible l’acord en matèria de penositat a tots aquells col·lectius que no ho perceben,(zeladors, vigilància, personal de vivers, horts urbans, personal amb adaptacions de lloc de treball a l’espera de novació, etc) amb els mateixos criteris i condicions establerts en l’acord.

Complement de conducció amb carnet B

1.     Fer extensible a tots els destins que utilitzen vehicles amb carnet de conduir classe B, l’acord de 27 de novembre de 2013 en matèria de Conducció de les brigades de manteniment, segons els criteris pactats.
Proposem que les mesures siguin efectives de forma immediata, i a efectes econòmics amb caràcter retroactiu en la mateixa data de posada en marxa de la primera fase dels acords, com a pas previ a continuar amb els treballs pendents de la Comissió de Normalització de Conceptes Retributius.
Atentament,
Barcelona, 31 de juliol de 2014

J