dijous, 29 d’abril del 2010

Imma Mayol i Jordi Campillo donen un tracte vexatori i despectiu al representant dels treballadors/es en el Consell d’Administració

El Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins davant el tracte despectiu, vexatori i de menyspreu que de forma reiterada rep el representant dels treballadors/es, el company Eduard Pros, en el Consell d’Administració de Parcs i Jardins per part tant del Gerent, Sr. Jordi Campillo com de la Presidenta, Exma. Sra. Imma Mayol ha enviat un escrit de forma personalitzada a tots els Conseller/a de el Institut Municipal de Parcs i Jardins demanant la seva intervenció per a resoldre l'aquest menyspreu cap al representant dels treballadors/es.






Manifest de la CGT sobre els accidents laborals


L’any 2009, en xifres de morts per accidents “laborals”, va donar un resultat “trampós” i alhora d’alleugeriment, al morir menys persones que l’any anterior. En termes quantitatius van morir 826 persones. Durant el temps de treball van morir 626 i de camí al treball o tornada del mateix (in itinere) van morir 194.

Gairebé la meitat de les morts es van produir el sector serveis i de totes elles (826), el 26,3% d’aquestes morts, és a dir, 220 treballadors van morir en el sector de la construcció. Els infarts i les morts per tràfic (transport i trasllats) van suposar el 50% de tots els accidents mortals.

Aquesta xifra alleugeridora (la mitjana anual en els deu últims anys sobrepassava les 1.000 morts laborals), no es produeïx per una millora en les condicions de com treballem, sinó perquè els empresaris van decidir acomiadar a la gent i hi ha un baixó en l’activitat productiva.

Que les persones assalariades tinguem millor o pitjor salut en els nostres treballs, depèn no de la nostra llibertat individual de cuidar-nos millor o pitjor, sinó que els empresaris, ocupadors, directius i comandaments, organitzin el treball concret (horaris, tipus de contractes, jornades laborals, sistemes de treball, ritmes, qualificació, educació ambiental, etc.), pensant en les persones treballadores com el primer bé a preservar, cuidar i desenvolupar.

La realitat dels treballs i de les seves condicions laborals en qualsevol sector d’activitat productiva o de serveis (indústria, comerç, hostaleria, construcció, transport, energia, camp…), demostren i mostren que, qui té per “llei” el dret unilateral d’organitzar el treball, els empresaris, ho fan només i exclusivament pensant en el seu compte de resultats, en els seus beneficis.

Les persones treballadores ens veiem obligats a:

- Desplaçar-nos amb vehicles privats tots els dies, recórrer llargues distàncies fins a arribar al lloc de treball.

- Treballar jornades flexibles que s’allarguen en el temps diàriament més enllà de la jornada legal i es modifiquen horaris, torns… en funció de la “demanda”.

- Realitzar treballs, tasques per a les quals no hem estat formats, qualificats i el seu contrari, realitzar tasques molt allunyades de les nostres qualificacions.

- Acceptar treballs, qualsevol treball i realitzar funcions en condicions de risc cert, bé físic, bé psíquic, bé moral.

I som gairebé 19 milions de persones assalariades ocupades; gairebé 5 milions de desocupats/des, els que patim diàriament l’agressió permanent en la nostra salut laboral i social d’aquesta “llibertat de l’empresari per a organitzar el treball”, no pensant en les nostres vides, necessitats, desitjos, sinó en el seu benefici privat.

No són accidents les morts que es produïxen diàriament en els processos productius i de distribució de mercaderies. No són malalties “comunes”, les baixes laborals, les incapacitats temporals.

Les morts, les malalties i la mala salut laboral, són responsabilitat principal i gairebé única, dels empresaris, doncs ells per “llei” decideixen com treballem, quan treballem i quant “respecte” tenen per les nostres vides, la nostra dignitat i la nostra salut.

Que no ens matin en el lloc de treball.

La Salut no es ven.

Secretaria de Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT

Abril 2010

dimecres, 28 d’abril del 2010

Imma Mayol permite una nueva agresión a los trabajadores/as de Parcs i Jardins: Ahora la jubilación parcial

Motivado por el cambio de legislación sobre jubilación parcial debido al acuerdo que firmaron el Gobierno y los agentes sociales, CC.OO., UGT, CEOE y CEPYME y que fue aprobado en febrero del 2007 por el Consejo de Ministros y que nos repercute en los plazos para acceder a la jubilación parcial, el pasado día 22 de abril nos reunimos junto con la empresa con el sr.: Laraña responsable del INSS, en donde se nos aclaró las diferentes modificaciones que se habían dado en la legislación.

Para mantener las condiciones actuales (jubilación a los 60 años -hasta el 2012- y porcentaje de jubilación y de trabajo 85%-15%) hay que realizar a los relevistas un contrato indefinido y sino hay que adaptarse a los nuevos cambios legislativos (a partir del 2010; 60 años y 4 meses y porcentaje de jubilación y de trabajo 80%-20%)

La dirección del Institut dando una nueva muestra de su prepotencia y su carácter incumplidor de los acuerdos, recordar que incluso se firmó hace poco un Acuerdo en el Tribunal Laboral de Catalunya en donde se comprometían al cumplimiento del Acuerdo de Condiciones Laborales, ayer día 27 de abril informan al Comité de Empresa y a los trabajadores/as afectados de que no piensan cumplir con el acuerdo de jubilación parcial.





dilluns, 26 d’abril del 2010

De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi


Amb el 1r de Maig com inici de la campanya, la CGT es posa en marxa contra la crisi de l’1 al 16 de maig, amb accions, concentracions i manifestacions al llarg de les rutes de les marxes, per a confluir a Madrid el diumenge 16 de Maig.

Després de l’acte de trobada de les marxes, ens unirem a la gran manifestació unitària que es portarà a terme a Madrid en contra de la nefasta presidència europea espanyola, les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea, i els objectius de la cimera UE-Con Sud Llatinoamericà que es realitzarà en aquestes dates a Madrid. Del 14 al 18 de Maig a Madrid, un ampli llistat de col·lectius i organitzacions portaran a terme un seguit d’activitats i mobilitzacions, amb motiu de la reunió de Presidents de la Unió Europea.

La realització d’aquestes Marxes Confederals va ser aprovada en la Plenària Extraordinària del Comitè Confederal sobre Mobilitzacions contra la Crisi, com una important i potent activitat sindical i social en la qual s’impliqués tota l’Organització per a seguir treballant i construint la mobilització social que ens condueixi a la Vaga General, al costat d’altres accions, mobilitzacions… descentralitzades per territoris i sectors que periòdicament s’estan ja organitzant i desenvolupant i que dia a dia ens permeten tenir presència en el carrer, defensant els drets laborals i socials.

LLOCS DE COMENÇAMENT DE LES MARXES

1. Andalusia – Madrid.

2. Lisboa (Tractat de Lisboa) – Madrid

3. Galícia – Astúries - Cantàbria – Euskadi – Castella-Lleó – Madrid.

4. Catalunya – Aragó – Madrid

5. País València i Murcia - Madrid.

Planificació de l’arribada a Madrid el 16 de maig

S’organitzarà l’arribada entre el SP Confederal i la Territorial de Madrid CLM i Extremadura. Es vol arribar a Madrid i recórrer els últims Km. (1,30 hores caminant, per tant, 3-4 km) per a confluir en una Concentració Final.

Participarem com CGT en la Manifestació del dia 16 de Maig a Madrid, amb identitat pròpia, juntament amb la resta d’organitzacions i moviments socials que s’estan mobilitzant contra la Unió Europea i el sistema capitalista. La confluència amb la resta d’organitzacions socials és una bona eina per a seguir construint la mobilització social i laboral i una bona forma que CGT segueixi convertint-se en el referent sindical de lluita que els treballadors tenen plantejada contra aquesta crisi.

9.30 hores: Arribada de les 4 Marxes a Madrid.

10h-11.30h: Recorregut de les Marxes per Madrid fins a confluir en la Manifestació conjunta.

11.30-12 hores: Acte de Recepció de les Marxes, benvinguda a les organitzacions internacionals.

12 hores: Incorporació com bloc a la Manifestació amb la resta d’organitzacions.

Planificació de les Marxes

a) Actualment, des de cada Territorial, es treballa en el procés organitzatiu dels recorreguts de les diferents Marxes (s’informarà oportunament dels recorreguts des del Nord, Sud, Est i Oest).

b) Existeix una Marxa que s’inicia des de Lisboa, que estem organitzant conjuntament amb Ecologistes en Acció, Baladre i altres col·lectius, que està definint les etapes del seu recorregut: 5 maig – Lisboa; 6 maig – Badajoz; 7 maig - Mèrida; 8 maig – Càceres; 9 maig – Plasencia; 10 maig – Navalmoral; 11 maig – Talavera; 12 maig – Toledo; 13 maig – Alcorcón; 14 maig - Madrid

c) Autobusos a Madrid: des de diferents localitats sortiran autobusos la nit del dia 15, que arribaran a Madrid entre les 8 i les 9 h. del matí del dia 16, als punts de sortida de la part final de les marxes.

Per què marxem a Madrid?

- Perquè des del 2008, més de 2,5 milions de persones hem perdut la feina.

- Perquè gairebé 5 milions de treballadors i treballadores estem aturats en contra de la nostra voluntat i les persones joves suportem taxes d’atur del 40%.

- Perquè 1,2 milions de persones aturades no percebem cap prestació i prop de 300.000 malvivim amb 420€

- Perquè els empresaris ens acomiaden lliurement i impunement sense causa o causa falsa i la "justícia" i les "lleis" els avalen.

- Perquè l’acomiadament és lliure, fàcil i barat: més de 4 milions de persones treballadores tenim contractes temporals i els nostres acomiadaments surten gratis o màxim amb 8 dies d’indemnització per any treballat.

- Perquè 11 milions de treballadores i treballadors dels 18,7 milions d’ocupats, som mileuristes, amb rendes anuals inferiors a 9000€

- Perquè les nostres rendes salarials van caure el triple que les empresarials en el 2009.

- Perquè els 7 grans Bancs i Caixes van obtenir 17.000 milions de euros de beneficis nets en el 2009 i les retribucions dels consellers i directius de les grans empreses van créixer el 19,1%.

- Perquè el 68% dels 8,2 milions de pensionistes tenen una pensió anual que no arriba al salari mínim interprofessional.

- Perquè empresaris financers, del maó, de l’energia, de les telecomunicacions, de la indústria, es van enriquir extraordinàriament amb les seves especulacions immobiliàries, les seves especulacions sobre les matèries primeres, els aliments, etc., etc., ens "van obligar" a endeutar-nos, hipotecar-nos, consumir sense límits i avui, ni tenim casa, ni treball|feina ni futur.

- Perquè ara ens diuen que no hi ha diners per a les pensions futures i ens volen baixar les pensions, volen que treballem més anys i tornar a endeutar-nos amb els fons privats de pensions.

- Perquè ens han congelat el salari i intenten negar-nos la possibilitat de la negociació col·lectiva

- En resum, perquè ens continuen retallant els drets socials, laborals i les llibertats.

- Perquè aquest model econòmic i social productivista, desarrollista, consumista és injust, irracional i atenta contra la vida del planeta.

Per a què marxem?:

- Per recuperar l’ocupació.

- Impedir els EROs, acomiadaments, contractes, subcontractes, ETTs…

- Garantir les prestacions socials i salarials als aturats i aturades.

- Defensar els serveis públics socials i gratuïts

- Perquè es redueixi la jornada de treball, es reparteixi el treball, es redueixi l’edat de jubilació.

- Derogar l’acomiadament improcedent

- Eliminar els contractes temporals i precaris

- Impedir noves reformes laborals

- Per a que els recursos i la riquesa es distribueixi solidàriament i hi hagi prestacions socials de desocupació i pensions suficients per a tots i totes i mai per sota dels 1.200 €.

- Per a que els rics, empresaris, directius, executius, polítics, jutges, càrrecs públics, contribueixin amb impostos progressius: qui més guanya més ha de contribuir. Cal repartir la riquesa

- Impedir nous retalls socials i privatitzacions de serveis públics bàsics: sanitat, educació, dependència, comunicacions…

- Perquè canviem de model productiu, de distribució i de consum de veritat, creant ocupació on es troba el verdader valor: en l’educació, en guarderies, en escoles infantils, en el camp, en el benestar social, en les cures, en les tecnologies no agressives ni contaminants, en xarxes de transport públic sostenibles.

Per a això marxem a Madrid des del nord, sud, est i oest i cridem a tota la ciutadania: aturades i aturats, joves, pensionistes, gent assalariada, dones o immigrants a SORTIR AL CARRER…. QUE JA ÉS HORA.

Ni un pas enrere, fins a la vaga general!

Comitè Confederal CGT

www.cgt.org.es/spip.php?article1699

dissabte, 24 d’abril del 2010

Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona


La manifestació convocada pels sindicats de Barcelona de la CGT és a les 11.30 h. del matí, amb concentració a les 11.00 hores en els locals de Via Laietana i amb el mateix recorregut de l’any passat (Via Laietana, Plaça Sant Jaume, Ferran, Rambles, Passeig Colom) per a acabar davant de la seu de Correos a la Plaça Antoni López. Una vegada finalitzades les intervencions previstes, s’ha organitzat com acte final un pica-pica en la seu del sindicat.

MANIFEST DEL SECRETARIAT PERMANENT DE LA FEDERACIÓ LOCAL DE SINDICATS DE LA CGT DE BARCELONA PER AL 1r DE MAIG DE 2010

Al carrer que ja és hora

Amb aquest lema la CGT convoca als seus afiliat/des i als treballadors/es de la nostra ciutat el pròxim 1r de maig.

Ja és hora de donar una contundent resposta als excessos de la patronal i dels nostres governs, ja siguin aquests de dreta o esquerra, si és que realment algú és capaç de diferenciar-los. És hora també de dir-los als seus còmplices, els sindicats majoritaris, que s’abstinguin de negociar més reformes laborals. Hem perdut el compte de quantes hem sofert i els problemes de la classe obrera segueixen sent els mateixos i encara més greus si cap.

La CGT surt al carrer aquest 1r de maig amb la voluntat de seguir plantejant a la societat una alternativa al sistema capitalista i al consumisme compulsiu. Una alternativa que passa pel canvi social, per una orientació decidida de les nostres vides cap a l’autogestió, no només en l’empresa i el treball, sinó també en altres àmbits. Un canvi cap a unes relacions solidàries entre les persones, denunciant sense desmai les injustícies que aquest sistema aboca sobre els més febles.

La CGT proposem prendre en les nostres mans el timó de la societat i no confiar-lo als polítics que no han tingut cap escrúpol a injectar diners als bancs i a socialitzar les pèrdues empresarials mentre continuen privatitzant els beneficis que obté el capital.

Al carrer, perquè la lluita serà llarga i no podem permetre que l’espai ciutadà sigui exclusiu dels opulents i distingits burgesos barcelonins, o dels afamats esportistes triomfants. Perquè ja estem farts de la criminalització als sindicats alternatius, als estudiants, als moviments socials, a totes les persones que volen alçar la seva veu contra aquest règim d’explotació política i econòmica.

Volem construir un món nou, perquè les lluites d’antany no han de ser debades; i perquè les lluites d’avui necessiten de tota la nostra obstinació i suport.

Secretariat Permanent de la FL de Sindicats de Barcelona de la CGT.

MANIFESTACIÓ DE LA CGT A BARCELONA 1 DE MAIG A LES 11.30 HORES VIA LAIETANA/PLAÇA DELS ÀNGELS

divendres, 23 d’abril del 2010

La reforma laboral proposada per Zapatero resumida

El Govern no només ha admès que és necessària una reforma laboral, sinó que s’han de "eliminar els costos d’entrada i de sortida per a crear ocupació", segons va afirmar el director general del Diàleg social, Alfonso Morón, ahir després de la reunió celebrada amb els agents socials, en la qual, amb l’absència del ministre de Treball, el Govern els va fer lliurament de l’esborrany de la reforma laboral. Consulti aquí el document amb la proposta de reforma laboral

En altres paraules, és necessari abaratir l’acomiadament. Per a això, ha inclòs dues mesures estel·lars per a reduir la rescissions de contracte. Segons va afegir Morón, això "evitarà la incertesa". El que significa que el Govern admet que un alt cost de l’acomiadament no fomenta la creació d’ocupació.

Contracte de 33 dies i causalitat de l’acomiadament

Un dels eixos de la reforma laboral per a fomentar l’ocupació amb caràcter indefinit és l’ampliació del contracte de foment a la contractació indefinida, que té un cost d’acomiadament de 33 dies per any treballat.

Al 1997 es va aprovar aquest contracte per als treballadors menors de 30 anys i majors de 45 i ara l’Executiu ho habilitarà per a totes les edats. No obstant això, aquest contracte mai ha tingut bona acollida entre els empresaris perquè el cost de l’acomiadament en cas que aquest sigui ordinari també s’eleva fins als 45 dies. Segons enuncia l’esborrany, es modificarà està dislèxia tècnica perquè quan l’empresa realitzi un acomiadament disciplinari també costi 33 dies per any. A més l’Executiu fomentarà aquest tipus de contracte amb bonificacions, recuperant les ajudes a la conversió de contractes temporals en indefinits de 33 dies amb bonificacions de quotes a la Seguretat Social.

El document també inclou la possibilitat de "objectivar amb major claredat les causes objectives de contractes". Actualment a un empresari li resulta gairebé impossible acomiadar de forma ordinària per a evitar-se denúncies i salaris de tramitació que a la llarga encareixen l’acomiadament. Per això, el Govern definirà més exactament les causes per a acollir-se a aquests acomiadaments.

Un model austríac amb un fons comú

Per a reduir el cost de les indemnitzacions bé es podria realitzar un nou contracte, però això posaria en peus de guerra als sindicats.Factor pel qual la nova via d’escapament que ha ideat l’Executiu és a cop de talonari.

El Govern implantarà el model austríac d’indemnitzacions, que consisteix que l’empresa ingressa mensualment al treballador en un compte individualitzat la indemnització que li correspon pel seu contracte i que capitalitza quan és acomiadat o l’hi manté a altra empresa si canvia d’ocupació.

D’una forma una mica diferent, el Govern traslladarà el concepte a Espanya. Perquè la indemnització no suposi un sobrecost puntual, l’Executiu es farà càrrec del 40% del cost de les indemnitzacions de totes les empreses que realitzin un cessament d’un contracte de foment a la contractació indefinida -33 dies d’acomiadament- per causes objectives -econòmiques, d’organització o de producció- o un Expedient de Regulació d’Ocupació a través del Fons de Garantia Salarial (Fogasa).

Fins a ara, segons el Govern, el Fogasa assumia el 40% del cost dels acomiadaments realitzats per les empreses amb menys de 25 treballadors, ara assumirà el de totes les empreses. Encara falta saber si el Govern incrementarà les cotitzacions del Fogasa. Però al contrari que a Àustria aquest fons serà comú i no individual, i contributiu i no de capitalització.

Temps parcial

L’esborrany de la reforma detalla una mica més la proposició de l’Executiu de crear un nou contracte de temps parcial per a dotar més flexibilitat del mercat laboral. Segons l’esborrany, es crearà un nou contracte en el qual l’empresari podrà modificar l’horari de treball amb un preavís mínim a determinar.

A més l’empresari i el treballador podran acordar la realització d’hores extraordinàries, que era la gran trava d’aquest tipus de contracte. Això sí, aquests contractes no estaran bonificats tan sols ho estarà el de conciliació familiar, segons ho denomina el Govern, que manté un horari fix de treball sense possibilitat de ser alterat.

El model alemany

Després de diversos mesos venent que el model alemany de reducció de jornada salvarà milers de treballs a Espanya, el Govern inclou en aquesta reforma, com ja es preveia, la modificació dels ERO de caràcter temporal a la reducció de jornada. Per a això, s’ha de realitzar un canvi legislatiu i així l’empresa podrà reduir les hores treballades i per tant el salari, que serà compensat amb la prestació per atur. A més, el Govern compensarà la part de cotitzacions que corresponguin a la reducció de jornada. La disminució d’hores es podrà computar de forma diària, mensual o anual.

També l’Executiu aprofita per a reformar l’atur parcial perquè el consum de prestació sigui equivalent al percentatge de jornada i no a un dia sencer, tal com actualment es compatibilitza. En aquest apartat de la reforma, es fa una referència a la reforma de la Negociació Col·lectiva.

ETT i els Serveis Públics d’Ocupació

El Govern també ha inclòs la reforma de les Empreses de Treball Temporal (ETT) en la qual s’aixeca el veto a les empreses de treball temporal perquè puguin treballar amb l’Administració Pública i els sectors de risc com construcció i sanitat, on fins a ara ho tenien prohibit.

També podran ocupar-se de la formació del treballador i no només del seu recol·locació. Per altra banda, es realitzaran actuacions de reforç dels Serveis Públics d’Ocupació.

Joves i bonificació

La reforma contemplarà un programa específic per a l’ocupació dels joves d’entre 21 i 24 anys sense cap tipus de formació. Així mateix, també inclou un contracte amb cotitzacions per atur per als becaris de postgrau.

Quant a les bonificacions a la contractació, només es realitzaran per a contractes indefinits que es realitzin a joves de 16 a 30 anys, a aturats de llarga durada majors de 45 anys. A més s’aplicarà un increment de l’ajuda si la contractada és una mujerer. No obstant això, el document esmenta que aquestes bonificacions s’oferiran només per a determinats sectors clau per al futur model productiu i per a les petites empreses.

>>> Article extret de Kaosenlared. Font: El economista

Proposta de diàleg social

dijous, 22 d’abril del 2010

CONFLICTO SOBRE FRAUDE A LA SEGURIDAD SOCIAL EN LO REFERENTE A LA COTIZACIÓN DE HORAS EXTRAORDINARIAS

ANTECEDENTES


En julio del año 1998 tenemos indicios evidentes de que la Dirección del Instituto Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona estaba haciendo un uso abusivo y fraudulento del artículo 25 del Convenio Colectivo (actual 31) que dice lo siguiente:

Article 31. Jornada.

La jornada laboral es fixa en 35 h. setmanals, com a prestació bàsica, segons sigui l’adscripció del personal al seu grup corresponent.

En el supòsit que per raó de la naturalesa de l’Institut o de l’especial qualificació de les persones, haguessin d’ampliar l’esmentada jornada amb caràcter voluntari, aquesta ampliació meritarà un plus per major dedicación horària per cada hora que excedeixi de les establertes, en cap cas el conjunt del personal afectat per aquesta mesura, podrà superar el 5% del total de la plantilla. L’esmentada ampliació no tindrà la consideració d’hores extraordinàries.

La dirección del Institut estaba camuflando la realización de forma abusiva de horas extras. Al darse una ocultación de la información relativa a horas extras y prolongaciones de jornada se presenta denuncia en Inspección de Trabajo por falta de información (no se nos informaba de las horas de prolongación realizadas) y por posibles irregularidades en las cotizaciones a la Seguridad Social de las horas de prolongación.

Inspección de Trabajo en sucesivas resoluciones tras investigar la denuncia presentada requiere a la empresa a pagar a la Seguridad Social la diferencia entre lo que había cotizado por las horas de prolongación y lo que realmente tiene que cotizar al considerar estas horas como horas extraordinarias”.

El 27 de noviembre de 2001 el Juzgado de lo Social 25 sentencia a favor del conflicto colectivo presentado por CGT y declara: “el derecho de los trabajadores de la plantilla a que se consideren las horas prestadas en prolongación de jornada durante el ejercicio 1999, a efectos retributivos, la cualificación de horas extraordinarias”.

El 10 de enero del 2003 el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya desestima el recurso presentado por el Institut Municipal de Parcs i Jardins y el 17 de febrero del 2004 el Tribunal Supremo rechaza el Recurso de Casación por el Institut reafirmando así el fallo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.


NUEVO INCUMPLIMIENTO


En enero del 2009 tras múltiples quejas sobre la falta de información sobre las horas extraordinarias y las horas de prolongación se presenta una nueva denuncia en Inspección de Trabajo que levanta la correspondiente acta de infracción y sanciona con 6.250,00€ al Institut por no informar a la representación sindical desde el año 2007 de las horas extraordinarias realizadas.

Posteriormente y tras estudiar y analizar la documentación recibida sobre prolongaciones de jornada de los años 2008 y 2009 constatamos que se han realizado 16.768 y 22.649,5 horas respectivamente, en cumplimiento del artículo 31 del Convenio Colectivo tal y como ha sido interpretado por Inspección de Trabajo y por el Tribunal Superior de Catalunya el número total de horas de ampliación de jornada que permite el artículo 31 del Convenio Colectivo serían:

Para el año 2008 la plantilla de Parcs i Jardins esta integrada por una media de 1.020 trabajadores/as aproximadamente comporta, en base a lo establecido en el artículo 31 del Text Refós de Conveni Col.lectiu, que tan sólo 51 trabajadores pueden ampliar su jornada (1020 trabajadores x 5% = 51 trabajadores x 80 horas extraordinarias año) lo que determina como máximo la realización de 4.080 horas en concepto de mayor dedicación horaria, sin que éstas tengan la consideración de horas extraordinarias, por lo tanto la empresa ha cotizado de forma inadecuada a la Seguridad Social 12.688 horas, que correspondían cotizarse como horas extras

Para el año 2009 la plantilla de Parcs i Jardins esta integrada por una media de 1.050 trabajadores/as aproximadamente, comporta en base a lo establecido en el artículo 31 del Text Refós de Conveni Col.lectiu, que tan sólo 52 trabajadores pueden ampliar su jornada (1050 trabajadores x 5%) lo que determina como máximo la realización de 4.160 horas en concepto de mayor dedicación horaria ( 52 trabajadores x 80 horas extraordinarias año), sin que éstas tengan la consideración de horas extraordinarias, por lo tanto la empresa ha cotizado de forma inadecuada a la Seguridad Social 18.489’5 horas, que correspondían cotizarse como horas extras.

Inspección de Trabajo en las actuaciones iniciales que está realizado ha requerido para que de forma voluntaria Parcs i Jardins realice la liquidación complementaria de los años 2008 y 2009 y abone las diferencias de cotización a la Seguridad Social.

El proceso jurídico que se inicia ahora y que puede durar unos cuantos años puede representar a las arcas públicas más de 600.000,00€ entre el abono de cotizaciones a la Seguridad Social y el pago de la diferencia económica entre lo abonado a los trabajadores como horas de prolongación y lo que se debería de haber abonado como horas extraordinarias, más las posibles sanciones de Inspección de Trabajo y los gastos jurídicos que el proceso puede representar para Parcs i Jardins.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Guia sobre les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS)


Editada per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya

Us facilitem en documents adjunts els materials preparats per la Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya per a la Conferència de delegats i delegades de CGT Catalunya sobre salut laboral i negociació col·lectiva, una conferència centrada en l’actual marc jurídic de les Mútues Patronals que va tenir lloc el 15 d’abril de 2010 a Barcelona.
Aquests materials són la guia "Les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social (MATMPSS). PREGUNTES I RESPOSTES" i el power point sobre el marc legal de les MATEPSS preparat per a la conferència, uns materials que (…)

Llegir la resta de l´article

dilluns, 19 d’abril del 2010

BUTLLETÍ INFORMATIU LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL I LES PENSIONS

Introducció:

La reordenació de les relacions laborals que s’han vingut introduint des de fa ja gairebé trenta anys, vénen sent justificades -en gran mesura-, per les crisis successives dels anys 80 i 90. Aquestes crisis, qüestionen la societat de la plena ocupació, de l’estabilitat política, de la regulació estatal de l’economia (estat interventor), de les polítiques socials que corregirien en alguna mesura les desigualtats socials i assistim a un nou ordre social on el mercat, recolzat en fonaments ideològics denominats neoliberalisme, dóna vida a aquest ordre.

Ara, en una crisi sense precedents (financera, ecològica, social i econòmica) la lògica de les reformes estructurals: mercat de treball i sistema de pensions, que es pretenen implantar (amb consens si pot ser i potser sense ell) a partir d’aquests paràmetres, subordina els salaris a les condicions que possibilitin el creixement econòmic i la inversió segura del capital.

Així, la nova configuració del mercat de treball, projecta un horitzó on la homogenització de les condicions de treball, compleixen amb la condició del creixement sostenible en el temps (Llei d’Economia Sostenible).

La flexibilitat laboral ha suposat la ruptura de les relacions estables entre el treballador i el seu lloc de treball (la seva ocupació), i ha instaurat un règim de segmentació, fragmentació i aconseguint, tant increments de la productivitat com contenció salarial.

La inseguretat, la precarització del treball, s’instal·len com un tret permanent, creant-se d’aquesta manera la condició per al creixement econòmic: s’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat.

En els diferents períodes en els quals s’han aplicat reformes en els mercats de treball (de l’ocupació, per a ser més exactes), les posicions de poder -on compta la voluntat i l’interès de cada part-, se circumscriuen a la voluntat de les gerències empresarials.

L’interès d’empresa -revestit de retòrica salvadora, bé de l’economia nacional, bé de la nostra posició competitiva en el mercat mundial-, és l’única raó i, a més “inevitable”, de la reordenació de les reformes i de les polítiques orientades en funció del capital.

Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat –amb diversos matisos-, tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara.

>>> Per accedir al butlletí en pdf aneu a:

www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/Boletin-Reforma-Laboral-y-Pensiones.pdf

diumenge, 18 d’abril del 2010

Proposta de nova reforma laboral: el món al revés


“Reforma Laboral per a temps dramàtics: La classe treballadora torna a pagar els “comptes” dels empresaris”.

En el nou document lliurat en la taula del diàleg social sobre “Actuacions en el mercat de treball”, el Govern torna a formular una sèrie d’aberracions laborals que només contemplen el benefici de les empreses i la retallada de drets dels treballadors i treballadores. Mesures com, per exemple:

* Transformar els contractes temporals en nous contractes de foment de la contractació indefinida que només tenen una indemnització per acomiadament de 33 dies enfront dels 45 actuals.

* Assumir a càrrec dels diners públics del Fons de Garantia Salarial el 40% de les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius i individuals, és a dir, 8 dies dels 20 que corresponen .

* Possibilitat d’aplicar el model austríac: les empreses constitueïxen un fons per a cada treballador, en els quals ingressen el 1,5% del sou i que abonen en cas d’acomiadament.

* Afavorir la intermediació de les agències privades de col·locació

* Subvencionar la contractació dels col·lectius més precaris i desqualificats.

* Reduir la jornada de treball (model alemany del contracte parcial)

* Pla per a lluitar contra l’atur juvenil que frega el 50%.

De totes les mesures, la més desenvolupada és la pagar el 40% dels acomiadaments amb diners públics, o sigui, pagar per destruir ocupació, donar suport a l’empresariat perquè acomiadi.

No cap major atropellament, major estafa i cinisme, major concessió als dictàmens de la patronal per a poder seguir acomiadant i seguir destruint ocupació de qualitat per ocupació precària.

En aquesta proposta del govern, no hi ha una sola mesura que pensi en els drets dels treballadors, com repartir el treball reduint la jornada laboral, reduir l’edat de jubilació per a crear noves ocupacions, no autoritzar cap ERO més en empreses amb beneficis…

Aquesta nova proposta posa de manifest, el que és una gran evidència social i política, des del sorgiment de la crisi en el 2008: les polítiques d’intervenció en l’ocupació, la contractació i els drets laborals en el mercat de treball, són un autèntic atemptat contra els drets laborals i socials des de fa ja més de 30 anys.

No es poden presentar les causes que han originat el drama social actual ( 20% d’atur 88% de tots els contractes realitzats cada mes són temporals, 11 milions d’assalariats són mileuristes, des del 2008 més de 2 milions de treballadors han estat acomiadats “lliurement” per la impunitat empresarial consentida i sancionada legalment), com les solucions per a una ocupació estable i la garantia dels drets dels treballadors i treballadores.

La paradoxa plantejada, reduir els costos en l’extinció dels contractes per a donar suport l’ocupació estable, no deixaria de sonar a “conya” si no fora perquè s’ha convertit en la pràctica política de menyspreu, burla i menyscapte dels drets laborals, des de la primera reforma laboral el 1984 i les següents, la del 95, la del 97, la del 2001 i la del 2006.

I aquest drama social-laboral es pretén ancorar-lo a l’estructura del mercat de treball i de les relacions laborals i, a més, pagat amb els diners públics. Són les mateixes polítiques que s’apliquen amb el capital financer: el de tots (erari públic) per a sanejar el seu sistema financer, els quals han col·locat a la humanitat i al planeta, més prop del suïcidi que de qualsevol model de vida suportable.

Aquestes polítiques socials-laborals només resolen una cosa, la taxa de guany del capital, de l’empresariat, dels polítics i dels banquers.

Si les persones treballadores, al costat de les organitzacions sindicals i moviments socials, no compareixem en el carrer, a milers, a milions i interrompem les seves lògiques irracionals, inhumanes, injustes i desiguals en els centres de producció i de serveis, en els barris, en el camp… serà més difícil deixar de ser ignorats, enganyats, menyspreats, robats, i haurem perdut l’esperança de construir un nou model productiu, social, laboral, un nou model de vida que garanteixi la llibertat i la justícia social.

Des de CGT insistim, AL CARRER…QUE JA ÉS HORA, ens va en això la vida i un model social digne per a tots i totes.

SP Comitè Confederal CGT

15 d’abril de 2010

divendres, 16 d’abril del 2010

El parque de las Aigües

Renovarse o morir. El parque de las Aigües, uno de los populares pulmones del distrito de Horta-Guinardó, está a punto de pasar por el quirófano. Se someterá a una operación de cirugía fina para embellecer su figura y disimular las patas de gallo con las que irremediablemente se ceba el paso del tiempo. El objetivo es recuperar todo el esplendor de este espacio verde y permitir que se luzca antes los ojos de los transeúntes. La operación tendrá una pequeña penitencia: nueve meses de cierre para que las obras se ejecuten con la mayor seguridad y celeridad posibles.
Tras más de 30 años al servicio de los ciudadanos, el impacto de la actividad humana y las lluvias han erosionado visiblemente este emblemático pulmón verde de 1,95 hectáreas. Por ello, vecinos y consistorio coinciden en diagnosticar que urge una rehabilitación integral del parque. «No se trata de un gran proyecto de diseño, si no de recuperar la imagen histórica del jardín y restituir la dignidad de un espacio popular», asegura Gabino Carballo, técnico paisajístico del área de Medi Ambient del Ayuntamiento de Barcelona.

LAS INTERVENCIONES / Este proceso de recuperación en el que se invertirán 1,6 millones de euros se iniciará el 15 de junio y se centrará en aumentar y restituir las zonas ajardinadas, restaurar los elementos arquitectónicos, renovar las infraestructuras de servicios, el mobiliario y las áreas de juegos y mejorar la accesibilidad. También se estabilizarán los suelos y se redibujará el trazado del parque redefiniendo los usos de las distintas zonas.
Para incrementar el patrimonio vegetal, se plantarán 4.174 arbustos adicionales, 3.000 metros cuadrados de tapizado verde y 67 árboles nuevos. Esta intervención permitirá, en palabras de la concejala del distrito, Elsa Blasco, recuperar «el aspecto laberíntico» del jardín romántico y la frondosidad de la singular zona de árboles frutales. El parque cuenta con naranjos, higueras, cipreses, yucas y uno de los ejemplares de ombú más grandes de Barcelona.

UNA VALLA EN LUGAR DEL MURO / La belleza hay que lucirla, por ello una de las intervenciones más destacadas será el derribo del 70% del muro de la calle de Abd El-Kader, que será substituido por una valla que hará más transparente el parque y lo integrará en el contexto urbano. También se ensanchará el portal de acceso por esta calle y se creará una nueva entrada por Camèlies, que pasará justo por encima de la nueva casita de jardinería que se construirá.
La operación de cirugía tendrá en cuenta a todos los públicos. Las áreas de juego infantil pasarán a ser cuatro en lugar de tres, se renovará la zona de picnic y los bancos y se mejorará la pista de frontón y el estanque. Además el parque contará con un nuevo quiosco-bar con lavabos de acceso público. Más allá de los elementos más visibles, se instalará un sistema de riego automático y se mejorará la recogida de aguas pluviales.

REIVINDICACIÓN VECINAL / El parque presentará su nueva imagen en marzo del 2011. «Para los vecinos será muy importante, porque es un espacio vital del barrio», afirma María Rodríguez, la presidenta de la asociación de vecinos del Baix Guinardó. De hecho, el parque de las Aigües es una de las grandes conquistas vecinales. Hasta 1978 era una finca propiedad de Aigües de Barcelona cuyos jardines servían de espacio de ocio para los directivos de la empresa.
Esta gran parcela alberga la Casa de las Altures, que entonces era la residencia del presidente de la empresa, un singular edificio de estilo árabe del siglo XIX que hoy alberga la sede del Distrito. «En los años 70 se luchaba más. No había ni un solo espacio verde en el barrio y nos enfrascamos en intensas reivindicaciones. Yo misma, embarazada, participé en las sentadas a la entrada del parque para reclamar que fuera público», explica Rodríguez. Ahora el recinto permanecerá cerrado el mismo tiempo que dura una gestación. Los vecinos, comprensivos por la clausura, lo recibirán, como hace tres décadas, con los brazos abiertos.

Publicat per Sara González en el diari El Periódico

dijous, 15 d’abril del 2010

NO AL TANCAMENT DEL PARK GUELL DE BARCELONA NO AL PARC TEMÀTIC

La Coordinadora d'Entitats Park Güell, constituïda per cinc associacions de veïns i una de Comerciants, i amb el suport de 50 entitats de la zona, reinvindiquen que el parc no es tanqui ni el facin de pagament. No obstant, som conscients que hi ha d'haver més vigilancia i més manteniment de tot el perimetre, i de les 18 Ha. que solament cuiden 5 peons de jardiners i 2 tècnics qualificats de Parcs i Jardins. L'alcalde, Sr. Jordi Hereu no vol rebre a la coordinadora i els ignora. I han comunicat que el mes d'abril diran de quina manera tancaran el parc. Els veïns no es volen vendre per un plat de llenties o sigui, una tarja per entrar al parc no hi estan d'acord en res i així es van manifestar en una reunió amb la senyora tinent d'alcalde, perquè el parc és public i és una cessió a la ciutat de Barcelona pels descendents dels Güell vers el 1930, deixant clar en el document de cessió que el parc havia de ser públic i de lliure accés per a tothom i també que s'hi tingués manteniment per a tenir-ho dignificat.

La Unesco ha rehabilitat el parc que durà sis anys, i des del 1992, la preocupació de l'ajuntament era enviar,dirigir, molts turistes al parc i ara, diuen, que està massificat. Un sistema pervers i de poques llums. Els veïns volen que vinguin els turistes perquè són una font de riquesa,la massificació que existeix és diferent a altres parts de la ciutat,perquè el Park Güell ve gent amb cultura i a conéixer cultura modernista. És diferent a Pl Catalunya, Rambles, Maremagnum, on existeix una gran massivitat però, no hi posen tanques ni portes ni cadenes, perquè... qui, ha de posar portes al camp?

Ajudi vostè a fer arribar aquest missatge a les seves amistats, institucions, i escoles i col.legis ,i si podeu a Europa també. Prenem consciència que el parc és públic, i les fronteres i barreres s'ha abolit a Europa, no hi han d'haver ciutadans de primera i de segona, i no es vol un parc temàtic amb cinc establiments comercials o xiringuitos a dins del parc. Volen, tal com deien els promotors de la ciutat jardí (avui parc Gúell) que l'Arcadia Catalana de Gaudí i el Güell, es mantingui integre;que la cultura catalana hi tingui presencia, que no existeixi la permissivitat dels venedors ambulants, i la manifestació de formes d'expressió fora de l'arcadia catalana. Els barcelonins ens hem de fer valdre i hem de fer que la gent s'integri a la cultura i no que ens adaptem nosaltres a la seva, això sí , amb el consentiment de l'ajuntament de Barcelona .
Amb aquesta ja és la cinquena vegada en varies desenes d'anys que es vol tancar el parc, però el document de cessió,va deixar clar que devia ser public gratuit i amb manteniment i dignificat.

Visualitzeu en el Youtube la reinvindicacio del park Güell que fa un senyor de la coordinadora en una entrevista de Tv per evitar que sigui de pagament el parc i un centre tancat. Recordar-vos que el park Güell va ser una donació a la ciutat de Barcelona, i no el poden tancar per convertir-lo en una font d'ingressos, que segons diuen... 7.000 al dia i multiplicat per 3€ i per 365 dies a l'any equival... feu el números... Tampoc sabem la gestió que en faria del muntant econòmic i a on s'invertiria ja que no s'ha tingut opció a veure el projecte i les memòries del Pla Integral.

Ajudem entre tots a prendre consciencia del que ens volen fer. L'organització Coordinadora Park Güell,ja te les 6000 signatures , i el Ilm. senyor alcalde Jordi Hereu ha rebut al seu despatx 1200 postals demanant que el parc no es tanqui; la qual cosa esperem que contesti a cada persona que li ha enviat la postal de Barcelona, s' Espanya, i l'estranger.

Recordar-vos també que el pla de consulta per saber si l'Avinguda Diagonal ha de ser d'un disseny o un altre fent la consulta "democràtica" als ciutadans ,costarà 2 milions d'euros mentre, el tema del parc Güell és un projecte IMPOSAT als veïns i merma els drets dels ciutadans que tenen dret de pas a través del parc, i els ciutadans de Barcelona i Catalunya hi tenen dret a visitar-ho gratuïtament. Les despeses de manteniment han de sortir del pressupost que te cada parc per a tenir-lo en condicions, i el manteniment arquitectònic ha de sortir d'altres muntants que no siguin la butxaca dels veïns, els més dèbils, i els que tenen el parc com a camí d'anar a treballar. Tancar el parc vol dir d'immediat la privatiyzació del parc més emblemàtic de Barcelona. Ajuda'ns.Salutacions.


Y la lucha para evitar el cierre y cobro del parque Güell sigue!


dimecres, 14 d’abril del 2010

SUPORT al company Alfonso


Com ja sabeu, el nostre company Alfonso H. treballador de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, es troba en la presó per a complir una condemna de 3 anys arran de la seva assistència a una manifestació en defensa dels espais alliberats de l’Assemblea d’Okupes de Barcelona, al maig de 2007. Al marge de les actuacions que des de la CGT i des d'altres moviments socials, especialment la campanya unitària, puguem realitzar, hi ha altra forma d'expressar el nostre suport i solidaritat personal amb Alfonso : escrivint-li en la presó.


Encara quan pel que sabem Alfonso es troba fort i relativament bé d'ànims, és molt important per a ell rebre mostres de solidaritat del màxim nombre de persones.


Per això us animem a escriure-li a aquesta adreça : Alfonso Hermosillo Castillo CP Ca Brians 2 AC3000 08760 Martorell


MÉS INFORMACIÓ EN:


http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php ?artículo3805 ,
http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php ?article29942

http://alfonsolliure.blogspot.com/



Alfonso LLIURE !!!

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso


Llegir
Diari x-QUE

Publicació en solidaritat amb l’Alfonso

dimarts, 13 d’abril del 2010

NEGOCIACIÓ del CONVENI Constitució

Un viejo mito: hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud

El día 26 de marzo de 2010 se celebró la primera reunión de la Comisión Negociadora del Convenio Colectivo, presidida por el inspector de Trabajo Juan Ignacio Marín y con la presencia por parte de la dirección de los siguientes representantes Luis Cerqueda, Xavi Hernández, Antonio García Bravo, Izaskun Martí Carral, Lidia García Soler, Albert Marina, Oriol Salvat, Alfred Medina, J. Manuel Ballestero

Está primera reunión de la Mesa Negociadora dio poco de sí, iniciándose la misma con la presentación del Presidente y tratándose posteriormente la nueva interpretación que la dirección del Institut quería hacer del artículo 53 del Convenio Colectivo que dice: “A tal efecte, no es computaran les hores dels membres que integrin la Comissió Negociadora del Conveni, mentre duri la tramitació del mateix” que en la reunión constitutiva del día 21 de enero interpretaba que sólo correspondían las horas de negociación para las reuniones que se reunieran ambas partes.

El otro tema tratado antes de entrar en materia, fue el referente a las informaciones solicitadas para poder elaborar las propuestas por la parte social, sobre lo cual la dirección del Institut dijo que cuando lo vieran conveniente nos las harían llegar

Tras estos temas tratados se paso a explicar las propuestas planteadas en la Plataforma dando ya la reunión poco más de sí.

Se acabó la reunión firmando el Acta de la reunión constituyente de la Mesa Negociadora y acordándose la fecha para la próxima reunión que será el 22 de abril.


Un viejo mito: hacer pagar al paciente acabaría con el despilfarro y aseguraría un mejor uso de los servicios de salud