diumenge, 28 de febrer del 2010

Un Montjuïc més verd

Montjuïc serà una mica més verd. Aquest és l'objectiu del nou Pla d'Usos de la muntanya que té apunt l'Ajuntament i que ahir va presentar als veïns.

L'objectiu, en paraules de Ricard Martínez, regidor d'ERC i coordinador del procès participatiu engegat el 2008, és fer "un Montjuïc més verd i menys construït". Per aconseguir-ho, el document proposa enderrocar edificis, no implantar nous equipaments (a excepció de la nova gossera), donar un nou ús als queja hi són per obrir-los més a la ciutadania, eliminar vies de circulació de vehicles privats i ampliar gairebé un 8% l'extensió de les zones verdes.

Modificació del PGM

Tot això es faria amb una modificació del Pla General Metropolità (PGM), en la qual s'aprofitaria per actualitzar la qualificació d'alguns terrenys, com la de l'antic parc d'atraccions, que tot i que ara és un parc encara consta urbanísticament com a un equipament.

Actualment Montjuïc té 2,2 milions de m2 qualificats coma "espai lliure", que inclou les diferents tipologies de zona verda, i 734.000 m2 d'equipaments. És adir, que una quarta part de la muntanya està construïda.

Per mirar de limitar el ciment, l'Ajuntament té al cap mesures molt concretes. Una d'elles, enderrocar alguns pavellons de la Fira, com el d'Itàlia, el més proper al Palau de Montjuïc. De totes formes, ja s'ha parlat amb la Fira i s'esperarà a que es puguin complir els compromisos ja adquirits per aquest pavelló. També es desmuntaran el Camp de Tiro la pista d'aeromodelisme, mentre que el Museu Etnològic podria desaparèixer si passa a formar part d'un museu més gran de la Generalitat.

També es buscaria un ús per a algunes edificacions buides en l'actualitat, com la Casa de la Premsa o l'Antic Institut Botànic, mentre que l'Ajuntament modificaria les concessions d'alguns recintes esportius perquè siguin més oberts a la ciutat.

El procés, que administrativament pot durar un any, podria començar amb l'aprovació inicial al Plenari del proper mes de març. L'equip de Govern té assegurat el suport d'ERC, amb la qual cosa podria tirar endavant la modificació del PGM. De moment, CiU va refusar ahir la proposta, que va qualificar de "precipitada i insuficient".

Article publicat en el diari ADN

dissabte, 27 de febrer del 2010

La Caixa y el Círculo de Empresarios tienen "sobrecarga de trabajo" y es lógico: engañar a la gente lleva su tiempo

El diario Público comenta en un artículo que los estudios realizados en años anteriores por "expertos" que defienden la crisis de las pensiones públicas y su progresiva privatización y que generalmente son financiados por la banca y la patronal no suelen acertar nunca en sus previsiones (El sistema de pensiones sobrevive a los "expertos")

Con tal motivo, el diario se quiso poner en contacto con La Caixa y el Círculo de Empresarios, dos instituciones que financiaron estudios de estos "expertos" especializados en fallar reiteradamente en sus previsiones catastrofistas. Pero ninguno de los dos han querido ahora comentar esos estudios alegando que tienen "sobrecarga de trabajo".

A mí, la verdad, no me extraña que estén sobrecargados de trabajo: engañar a la gente lleva su tiempo.

Nota.

Como dice Público, los economistas al servicio de estas entidades ha fallado siempre en sus previsiones.

Así, Herce (Herce, José A. “Declaraciones en la comparecencia en la Comisión no permanente de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto deToledo del Congreso de los Diputados el 9 de junio de 2009”. Diario de Sesiones, nº 305, p. 16. 2009.) aseguraba en junio de 2009 que "el sistema público de pensiones español entrará en déficit en torno al año 2020", una predicción ampliamente difundida por los medios y que lógicamente conllevaba la natural preocupación a los ciudadanos. Pero este mismo autor había pronosticado en un trabajo publicado en 1995 que la Seguridad Social tendría un déficit del 0,62% del PIB en 2000 y del 0,77% en 2005; en otro trabajo de 1996 que el déficit sería del 1,37% del PIB en 2000 y del 1,80% en 2005; en otro estudio con J. Alonso que sería del 0,96% del PIB en 2000 y del 1,17% en 2005 y en su último estudio de 2000 que sería del 0,16% del PIB en 2005 y del 0,03% en 2005 (Herce, José A. et alia, 1996. "El futuro de las pensiones en España: Hacia un sistema mixto". Servicio de Estudios de La Caixa. Barcelona. 1996).

Sin embargo, lo cierto fue que que al finalizar el año 2000 la Seguridad Social no registró déficit como todos estos autores habían pronosticado sino un superávit del 0,4%, y del 1,1% en 2005.

También erraron otros defensores de las tesis liberales como Piñera y Weinstein (1996) que habían pronosticado un déficit del 0,42% del PIB para 2000 y del 0,75% para 2005, Barea y otros investigadores que afirmaron que sería del 1,61% del PIB en 2000 e incluso el Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (1995) que estimó un déficit del 0,10% del PIB en 2000 y del 0,40% para 2005 (Ver Herce, José A. y Alonso, Javier. “La reforma de las pensiones ante la revisión del Pacto de Toledo”. La Caixa. Barcelona 2000).

Más datos en el libro de Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón, "¿ESTÁN EN PELIGRO LAS PENSIONES PÚBLICAS? Las preguntas que todos nos hacemos las respuestas que siempre nos ocultan", editado por ATTAC y de inminente aparición.

Juan Torres López es catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Sevilla

divendres, 26 de febrer del 2010

La proposta del govern avala un mercat laboral basat en la precarietat

Isabel Otxoa i Mikel de la Fuente, professors de Dret del Treball en la Universitat del País Basc, analitzen la proposta de Reforma Laboral, un esborrany que no ataca a l’endèmica dualitat que impera en les relacions laborals.

La proposta de reforma laboral conté línies d’actuació, no mesures concretes. Al costat de l’objectiu de crear ocupació, una característica comuna a les reformes anteriors, col·loca l’èmfasi a acabar amb la dualitat entre ocupació fixa i temporal. Però la dualitat té moltes altres manifestacions: la de l’empresa matriu i les seves filials, creades precisament per a diferenciar condicions de treball; així mateix es manifesta en la cascada sense límit legal de contrates i subcontrates per a una mateixa activitat; en les empreses de serveis generals, incrustades en una altra empresa per a tasques que es necessiten de forma permanent i la plantilla de la qual perd l’ocupació al canviar la contracta; en les franquícies, que obtenen tots els beneficis de la imatge de la marca i cap obligació laboral… La dualitat arriba a també a l’interior de cada empresa, en la qual conviuen personal de plantilla i d’Empreses de Treball Temporal (ETT); assalariats i falsos autònoms; o personal subjecte a diferents convenis col·lectius en els casos de venda o fusió d’empreses. Algunes d’aquestes dualitats tenen aparellada la temporalitat, però no en tots els casos.

TEMPORALITAT

El 1994 es van ampliar molt els supòsits de contractació per obra i servei; ara es proposa la seva revisió, i el reforçar els mecanismes per a evitar l’encadenament de contractes. Sense entrar a descriure les clares escletxes legals que va deixar la reforma del 2006 en l’assumpte de l’encadenament, i de manera general respecte a la voluntat política real de controlar els abusos, vam aportar una dada: en el seu balanç dels nou primers mesos de 2009, la Inspecció de Treball assenyala haver descobert menys de 29.000 contractes temporals que havien de ser fixos en un context de quatre milions de persones amb contracte temporal. En qualsevol cas, la multa per frau és de 626 euros, pel que, considerades les probabilitats de sofrir una sanció, el risc compensa. Sense control de la Inspecció, no és creïble cap norma que afecti al treball precari. Les persones que ho pateixen generalment no estan sindicades, ni es poden permetre el luxe de demandar en el Jutjat arriscant el pròxim contracte, o que la ETT no els torni a cridar.

INDEMNITZACIONS

La indemnització per acomiadament improcedent ha baixat ja diverses vegades si considerem la pràctica supressió dels salaris de tramitació i d’altra banda la creació del contracte amb indemnització de 33 dies per any. El procés que s’ha seguit amb aquest contracte és expressiu de la tendència de les reformes laborals: el 1997 va començar sent només per a col·lectius que tradicionalment es consideren de difícil empleabilitat, després es van relaxar els requisits i a més es va incloure a les dones en oficis amb subrepresentació. Una vegada introduïda la mesura en el passat, amb la legitimitat que li donava l’objectiu de crear ocupació, en el present és probable que s’ampliï fins a acollir a tots els nous contractes.

TEMPS PARCIAL

Es vol realitzar l’enèsima reforma al contracte a temps parcial, fomentant-lo amb incentius. Avui, l’empresa pot obligar a realitzar fins a un 60% més sobre les hores contractades i aquest règim d’inseguretat no es va a corregir. La proposta és crear dos tipus de contractes parcials, un d’ells amb horari estable per a facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. A Europa, model de referència, les dones dominen en el temps parcial, i és precisament en la UE dels 15 on aquesta desigualtat amb els homes és més gran. En l’Estat espanyol, les dones d’ingressos més baixos estan sobrerrepresentades en el temps parcial, amb el que fomentar-lo alhora que no es creen serveis suficients de cura és aprofundir en la desigualtat. La reforma proposa reforçar l’objectiu de la igualtat en la negociació col·lectiva, el que és necessari, però caldrà veure què fer respecte a la dualitat consistent en l’enorme presència de les dones en l’economia submergida i en sectors als quals no arriben els plans d’igualtat.

COL·LOCACIÓ PRIVADA

La proposta de legalització de les agències privades de col·locació amb fi de lucre i l’eixamplament del paper de les ETT ve avalada pel canvi de la posició de l’Organització Internacional del Treball (OIT) respecte a les agències i la Directiva Europea sobre ETT. Els dos temes remeten a la radicalització de les polítiques neoliberals; res ha d’estar vetat a la gestió privada. La història d’atropellaments de les agències va ser el motiu que la OIT les prohibís, abusos que no són qüestió del passat, com ho prova l’experiència d’intermediació en l’ocupació domèstica en molts llocs del món, Estat espanyol inclòs. I la possible ampliació de l’actuació de les ETT a l’àmbit de l’Administració Pública, entre altres coses, trencaria els principis d’igualtat, mèrit i capacitat pels quals es regeix l’accés a l’ocupació pública.

>>> Article extret del núm. 120 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/LA-PROPUESTA-DEL-GOBIERNO-AVALA-UN.html


Assalt al sistema de la Seguretat Social: Ficar por per a privatitzar les pensions


dijous, 25 de febrer del 2010

Assemblea General de Treballadors/es

La reforma de les pensions: Un atac programat als drets socials bàsics

Les treballadores i treballadors de l’Estat espanyol hem patit la presentació de dos documents que contenen les mesures impulsades pel govern entorn de la reforma de les pensions, mesures que suposen:

REBAIXES EN ELS TIPUS DE COTITZACIONS.

S’obre la porta a la rebaixa de les cotitzacions empresarials, a més d’anunciar la reducció de les mateixes a les empreses que paguin cotitzacions més elevades per les seves treballadores i treballadors. Per altra banda es vol rebaixar les cotitzacions de les mútues amb l’argument de la seva suposada eficàcia en la gestió.

REFORMES EN LES PENSIONS DE JUBILACIÓ.

El Govern pretén allargar l’edat ordinària de jubilació fins als 67 anys. Vol que cotitzem almenys 17 anys per a tenir dret a la pensió mínima en comptes dels 15 actuals i pretén fer una reformulació del càlcul de la quantia de la pensió allargant, dels últims 15 actuals als últims 25 anys, aquest període de càlcul per a obtenir la quantitat que cobrarem.

ELIMINACIÓ I/O DISMINUCIÓ DE LES PENSIONS D’INCAPACITAT, ORFANDAT I VIDUÏTAT.

Es proposa la creació d’una reglamentació que permeti a les empreses, a través dels seus serveis mèdics, definir les situacions de baixes i altes en situacions de malaltia comuna amb el control dels seus propis inspectors, i solament subsidiàriament, de la Seguretat Social. Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a través d’un pagament únic per a nous beneficiaris, a més de rebaixar la quantia d’aquesta pensió als perceptors actuals que s’incorporin a treballar. Quant a la pensió d’orfandat, es busca establir una quantitat única a distribuir entre tots els beneficiaris, independentment de quants siguin.

El Govern planteja una reforma en la qual totes les seves línies, en bonificacions, en control de l’absentisme, en cotitzacions empresarials, en incentius a les contractacions, asseguren l’empresariat el seu plantejament essencial respecte a aquest tema: la rebaixa dels costos del contracte. La gestió eficaç de les mútues, de la qual es parla en un dels documents, es basa en el manifest desviament d’infinitat de malalties professionals i el seu reconeixement com malalties comunes, amb el consegüent estalvi per a aquestes mútues i en detriment dels treballadors afectats, que no perceben les prestacions a les quals tenen dret, i dels serveis públics de salut, que planten cara a despeses que no els corresponen. Altre despropòsit d’aquest apartat és pretendre que, de manera normativitzada, siguin les mútues i els serveis mèdics de les empreses els que autoritzin les baixes i altes medicas per malalties comunes desviant recursos de la Seguretat Social, minvant més la seva capacitat, i propiciant abusos per part de les empreses, que són qui les gestionarien.

CGT porta anys anunciant que aquesta reducció de les cotitzacions, tant les realitzades com les proposades, donen lloc a una important reducció dels ingressos del sistema de Seguretat Social i, com a conseqüència, a l’entrada en dèficit del mateix, mentre s’intenta justificar una reducció de les pensions per a mantenir l’equilibri financer del sistema de Seguretat Social. Així, ens trobem amb un paquet de mesures que consisteix en una reducció de les pensions a través de les tres vies proposades pel govern: allargar de temps de treball, augmentar el temps necessari per a generar la pensió i introduir unes bases cotitzadores de fa 25 anys, que són molt més baixes, per al càlcul de la quantia.

No sembla la millor manera d’assegurar un futur digne a les persones treballadores pretendre rebaixar les pensions en un país en el qual la mitjana per jubilació se situa en 874,97 euros mensuals i menys si parlem de disminuir aquestes quantitats a 20 anys vista. Aquests són les dades i d’això va aquest conte. De retallades de drets socials i laborals, d’acomiadaments, d’embargaments d’habitatges i subsidis d’almoina, de pensions de misèria i futur incert. Però també de dividends, de beneficis multimilionaris, de SICAV, d’agrupació de capitals, de corrupció política, de manipulació mediàtica i sindical. I els que tinguin treballs més precaris es veuran obligats a treballar durant més anys.

De nosaltres depèn que aquesta dinàmica no continuï i donem la resposta enfront d’una agressió tan nociva i llastimosa en drets que, inevitablement, seran molt difícils de reconquistar. Ara més que mai es fa necessària una vaga general que faci visible en els carrers el nostre contundent rebuig a aquesta i totes les propostes, lleis i governs que continuïn minvant el patrimoni social, els nostres drets i el nostre futur.

>>> Article publicat al núm. 120 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Un-ataque-programado-a-los.html

dimecres, 24 de febrer del 2010

Despido de un trabajador y chantaje a la plantilla

Tras la realización de la Comisión de interpretación de Convenio donde la Presidenta de la Comisión Negociadora del Convenio Colectivo 2005-2009, la Inspectora de Trabajo Lourdes Barbal Fornés interpreta que el Acord 2005-09 forma parte del Convenio Colectivo y la negativa de la dirección a reconocer la decisión adoptada, como Comité de Empresa y como paso previo para interponer el correspondiente conflicto colectivo por incumplimiento de lo establecido en el convenio, se acuerda acudir a la mediación del Tribunal Laboral de Catalunya.


El Tribunal nos da cita para el lunes día 22 de febrero a las 17 horas, ese mismo día nos enteramos del despido de un compañero con contrato de relevo al que la dirección del Institut se niega a hacerle el contrato de interinaje que establece el convenio


Con está presión se realiza la mediación, en donde la dirección se compromete a aceptar la aplicación del convenio hasta el 31 de diciembre del 2010 y a aceptar la reincorporación del compañero, siempre que la plantilla acepte el preacuerdo firmado.


La CGT no ha firmado el preacuerdo, porqué significa volver a negociar un acuerdo ya firmado limitándolo, porqué con este preacuerdo la dirección consigue justificaciones legales para su cacicada (no reconocer el acord 2005-09 como convenio) y porqué utiliza el despido de un compañero como chantaje para que aceptemos sus imposiciones.


Este preacuerdo ahora tiene que ser ratificado o no por la Asamblea de Trabajadores







dimarts, 23 de febrer del 2010

Nuevas reuniones de Inspección de Trabajo


Ayer día 22 de febrero después de 8 meses, sin ser citados nos vuelve a convocar Inspección de Trabajo con la nueva Inspectora asignada Rosa Santos, tras la jubilación del anterior Inspector que teníamos asignado Enrique Senabre.

Después de las perceptivas presentaciones se repasaron las 10 denuncias que había presentadas, requiriendo la Inspectora toda una serie de informaciones y dándonos citación para el próximo lunes 8 de marzo.


Denuncias:


8/0025075/09 Vestuario logos (3 de junio 2009)

8/0022072/09 Servicios Esenciales Huelga (17 de junio 2009)

8/0031341/09 Información 15 días para Cambios (30 de julio 2009)

8/0033502/09 Vestuarios de Canyelles duchas (17 de agosto 2009)

8/0033613/09 Información prima Motosierras (18 de agosto)

8/0033611/09 Información prima Cubas (18 de agosto)

8/0033612/09 Prolongaciones de Jornada (18 de agosto 2009)

8/0042204/09 Viver de Tres Pins (29 de octubre)

8/0044988/09 Temperatura c/Tarragona (16 de noviembre)

8/0049867/09 Abono prima cubas nuevo personal (3 de diciembre 2009)



CGT davant les mobilitzacions d’UGT-CCOO en “defensa de les pensions”

CGT defensa un SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS COM UN DRET SOCIAL FONAMENTAL que estigui basat en els principis d’universalitat, solidaritat i suficiència per a totes les persones.

Davant les pròximes mobilitzacions previstes per les centrals sindicals UGT-CCOO en defensa de les pensions, CGT vol manifestar el següent:

- Com ja va succeir amb la mobilització del 12 de desembre de 2009, tornem a estar davant una nova mobilització de mera aparença, de simple teatre i posada en escena davant l’opinió pública, com expressió d’una rabieta perquè la reforma de les pensions l’ha decidit unilateralment el govern i no ha comptat amb aquests sindicats. Només es discuteix la forma però s’accepta el fons de la reforma del sistema de pensions.

- La mobilització es realitza sota el lema "En defensa de les pensions. No al retard de l’edat de jubilació". Aquest lema representa una autentica estratègia de contradicció entre el que es diu i el que es fa, per a confondre i ocultar la realitat als treballadors i treballadores i intentar simular una resposta a l’alarma social que ha provocat l’anunci d’augmentar l’edat de jubilació. Recordem que des de l’any 1985, anys 1995 i 1997 amb el pacte de Toledo, fins a l’última reforma de l’any 2006, el govern i aquestes centrals sindicals han pactat de forma sistemàtica la retallada del dret social a la jubilació digna. Han signat acords per a retardar de forma voluntària l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys, indemnitzar la permanència en el treball, endurir els requisits per a accedir a una pensió contributiva a l’allargar el període necessari per a accedir a la mateixa, han baixat la quantia de la pensió a l’augmentar els anys en el càlcul de la mateixa, han conduït a la pensió assistencial mínima a les persones amb treballs i condicions laborals més precàries. En resum, han reduït la despesa social de l’estat i han empitjorat conscientment les pensions.

- A més, en paral·lel, mentre UGT-CCOO es van a mobilitzar contra la reforma de les pensions, per l’altra porta, s’asseuen en la taula de negociació de la reforma laboral sense cap embut ni problema, o ens brinden el seu recent acord sobre Negociació Col·lectiva 2010 pel qual es congelen, de facto, els salaris de les treballadores i treballadors de les empreses per a aquest any (cosa que ja van fer amb el funcionariat) i plantejar un pacte a tres anys amb unes ridícules pujades perquè la crisi la paguem les famílies i les persones assalariades amb la seva almoina i les empreses segueixin generant beneficis, que d’això va aquest joc.

- Per tant, els objectius d’aquesta mobilització no són clarament la defensa irrenunciable del dret al sistema de pensions, a la defensa dels drets laborals i socials dels treballadors i treballadores com ho demostren tots els seus pactes i diàleg social amb govern i patronal.

Per a la CGT, sempre són positives i ben rebudes les propostes de mobilització, d’ocupació del carrer, de lluita sindical i social, però amb totes les cartes sobre la taula, sense manipulacions o despreci dels interessos i drets de la classe treballadora.

Ara no és el moment de negociar retallades de drets o realitzar mobilitzacions de cara a la galeria. Per contra, és el moment de la mobilització social per a:

- Reduir la jornada laboral sense reduir el salari perquè més persones puguin trobar una ocupació.

- Avançar l’edat de jubilació perquè es produeixi l’entrada en el mercat de treball de nous treballadors i treballadores en substitució dels que el deixen.

- Augmentar els impostos a les empreses perquè reverteixin els seus beneficis a la societat i, amb això, contribuir al repartiment de la riquesa i garantir els drets socials.

- Acabar amb les exempcions actuals als salaris alts perquè es cotitzi per totes les rendes que es perceben.

- Reformar els Impostos quant al grau d’aportació al comú (caixa única) de manera proporcional a les rendes que es perceben i evitar que l’empresariat evadeixi impostos.

- Finançar via impostos les pensions a més de les cotitzacions, igual que via impostos es finança la Casa Reial, el Ministeri de Defensa, d’Educació, de Cultura, etc. La pensió és un dret no un negoci.

- Acabar amb el frau fiscal que es troba concentrat en les rendes empresarials/directius i que fonts fidedignes xifraven en 75.000 Milions per a l’any 2007.

- Augmentar la despesa social fins a reduir els 7 punts que ens separen de la UE.

En definitiva, és l’hora d’una Vaga General que dinamitzi de debò la ràbia, coratge i necessitats del conjunt de la població i que generi aquest moviment absolutament imprescindible d’embranzida que es necessita per a acabar d’una vegada per sempre amb els abusos de la patronal i la banca i la pocavergonya d’aquest govern, centrats tots ells en robar-nos el que hem aconseguit amb anys de vagues, lluita, suor i sang d’aquesta i les generacions que ens van precedir.

En defensa del dret a les pensions … Ni un pas enrere davant la retallada dels drets laborals i socials.

CGT crida a la Mobilització Social i la Vaga General !!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

dilluns, 22 de febrer del 2010

El sistema de pensiones sobrevive a los 'expertos'

Todos los informes emitidos en los noventa sobre la evolución de la seguridad social en España fallaron estrepitosamente leer

¿Quiénes y por qué atacan a la economía española, o a la griega? ¿Y qué hacer para evitarlo?

Todo el mundo es consciente de que "van a por España", como decía un artículo publicado hace unos días en el diario El País. Dicho de otra manera, eso quiere decir que "los mercados" atacan a la economía española, que se difunden rumores sobre su debilidad, que salen capitales y, sobre todo, que las agencias de calificación pueden estimar que la capacidad de España para hacer frente a sus compromisos de deuda disminuye, lo que dificultaría la colocación de la deuda española, haciéndola más costosa y quizá impidiendo que pudiera seguir haciendo frente a sus compromisos de pago. Hasta aquí es más o menos lo que cuentan los periódicos y lo que dicen la mayoría de los economistas, pero conviene saber algunas cosas más.

¿Quienes son los mercados que atacan a la economía española?
Lógicamente, los mercados no son criaturas reales que tengan cuerpo y alma, sentimientos, voz y voluntad. De ninguna manera. Los "mercados" son en realidad los propietarios de los grandes capitales que operan en ellos: los grandes banqueros y los directivos de los bancos, los grandes inversores, los titulares de los gigantescos fondos de inversión, de pensiones, las grandes multinacionales... Son, por tanto, personas normales concretas, ciudadanos como los demás pero que tienen muchísimo dinero y, por tanto, muchísimo poder. Privilegiados que dominan a los gobiernos y que se superponen a cualquiera de las decisiones que los órganos o instituciones representativos puedan adoptar, y también los que tienen influencia sobre los organismos internacionales. No creo que sea necesario que dé nombres, cualquier persona bien informada sabe con quiénes se han reunido los presidentes de los gobiernos, quiénes van a Davos, los que forman parte de la Trilateral o del Club Bilderberg, los empresarios multimillonarios... A esos me refiero. Son los que controlan no solo sus propios e inmensos recursos financieros sino también el ahorro, en nuestro caso, de los españoles, con el cual atacan a la economía española. Usan nuestro dinero para empobrecernos. Esos son "los mercados" a quienes los medios de comunicación nunca ponen nombre ni cara.

¿Por qué les preocupa ahora la situación de la economía española?
Todos ellos han ganado miles de millones en los últimos años cuando lograron implantar en España, o en otros países, un modelo productivo especulativo gracias a las leyes que fueron aplicando los sucesivos gobiernos. Y, a escala global, difundiendo por todo el planeta e invirtiendo y especulando con activos financieros arriesgadísimos y gracias a la complicidad de las autoridades económicas. Hasta que todo saltó por los aires porque ese modo de ganar dinero es materialmente insostenible. Todos conocemos la historia, sus engaños y fraudes, su extraordinaria irresponsabilidad, su avaricia ilimitada... y lo que después ha sucedido, el colapso financiero y la práctica paralización de la economía mundial porque ésta no puede funcionar sin financiación.
Cuando todo estalló, los bancos que habían provocado el desastre y que antes pedían a los gobiernos que se abstuvieran de intervenir en sus negocios, enseguida les pidieron protección y que pusieran sobre la mesa cientos de miles de millones para salvar sus cuentas.
Fue tanto el desastre que habían provocado que se hizo necesaria una intervención gigantesca de los gobiernos, que tuvieron que endeudarse hasta las cejas para evitar el colapso global de las economías y la quiebra generalizada del sistema financiero y bancario. Y así, y con avales o préstamos al 1% o incluso a menor interés los bancos centrales han puesto a disposición de la banca mundial cientos de miles de millones de euros para que saliera a flote y reactivara el flujo de crédito a la economía (por cierto, cometiéndose de ese modo, cuando al mismo tiempo negaban unos pocos miles para luchar contra el hambre, uno de los crímenes más horrorosos de la historia humana). Pero en lugar de eso, en lugar de dedicar ese dinero a financiar de nuevo la actividad económica, los bancos se han dedicado a sanear sus balances, bien colocando el mismo dinero que los bancos centrales le daban en depósitos mejor retribuidos allí mismo, o suscribiendo al 3, 4 o 5% la deuda que tenían que emitir los gobiernos para hacer frente a la situación que ellos habían creado, o invirtiendo en nuevas burbujas en los mercados del oro, de las materias primas o del petróleo. Así se ha creado un nuevo y extraordinario negocio para la banca y los especuladores financieros: comprar la deuda que los gobiernos han tenido que emitir para tratar de hacer frente al desaguisado que la propia banca y los especuladores financieros han provocado. Por eso, lo que ahora les preocupa es, sobre todo, que los estados estén en condiciones de hacer frente a esa deuda. Y por eso les quieren imponer condiciones draconianas para que sus recursos se dirijan prioritaria e inexcusablemente a pagarla. Lo mismo que hicieron con los países del tercer mundo en los años ochenta.

¿En qué consiste el ataque a las economías que están haciendo los especuladores?
Los especuladores están actuando de varias formas pero, sobre todo, tratando de mostrar que la economía española es sumamente débil, de modo que aparezca como imprescindible la adopción de medidas orientadas, como acabo de señalar, a garantizar en todo caso el pago de la deuda. Saben que, en realidad, España se encuentra en una situación de dificultad en principio pasajera (aunque eso no quiera decir que no haya otros problemas de fondo muy graves, como he analizado, por ejemplo, en Crisis inmobiliaria, crisis crediticia y recesión económica en España) porque ha tenido que dedicarse a echar agua sobre el fuego que provocaron sus propias irresponsabilidades pero les da igual. Lo que buscan ahora es apuntalar al máximo su nuevo negocio. Lo que están haciendo es un "pressing" en toda regla y en todos los ámbitos en los que pueden actuar buscando, principalmente, compromisos de recortes en el gasto público, mayor privatización de las pensiones y, en general, más facilidades al sector privado (en donde ellos mismos ganan dinero) para eliminar al máximo las cargas públicas que pudieran distraer recursos del pago de la deuda. Lo que hacen estos grandes, gigantescos inversores es en realidad "sembrar la duda", no solo para prevenirse sobre cualquier riesgo de impago sino, además, para lograr que aumenten las primas de riesgo y los tipos a los que el gobierno ha de emitir la deuda y así ganar más dinero todavía. Juegan a crear ellos mismos, gracias a su inmenso poder directo e indirecto a través de académicos, periodistas y medios de comunicación, las condiciones que les resulten siempre más favorables. Todo eso tiene un nombre: extorsión, o chantaje, como ustedes quieran. Y tiene también un resultado seguro: la sumisión de los gobiernos. Unas veces porque así lo aceptan sin más, cuando actúan como sus sicarios. Otras, como le ha ocurrido docenas de veces a gobiernos progresistas o simplemente honestos, sencillamente porque no disponen de poder suficiente para decirle Basta Ya a los banqueros y grandes inversores.

Poder ciudadano
Por eso no es suficiente con criticar a estos últimos gobiernos. Es ingenuo pensar que por el mero hecho de haber ganado unas elecciones se tiene capacidad para hacer frente a quienes detentan el poder monetario. Hay que disponer, además del gobierno, de otro poder, del poder de los ciudadanos y de las ciudadanas. Gobernar sin este último no sirve para nada. O mejor dicho, sirve, como hemos visto tantas veces y estamos viendo ahora en España o en Grecia, para caer derrotado ante los poderosos, para ceder y aceptar todas sus condiciones.
Cuando el poder de los ciudadanos y ciudadanas no existe o es insuficiente, como está pasando ahora en Grecia o en España, como ha pasado en tantos otros lugares, el dinero triunfa y siempre obtiene los resultados que he comentado, la reducción de salarios y del gasto público y el desmantelamiento de los servicios colectivos, o lo que es igual, el deterioro de las condiciones de vida de las personas que no tiene fortunas.
Por eso es tan necesario generar ese otro poder, el de los hombres y mujeres que amamos la vida y no el dinero, que buscamos la justicia y no la ganancia, que queremos la paz y no la avaricia. Y ser conscientes de que aunque ellos hacen todo lo posible para evitar que nazca, y fusilan, secuestran, mienten, torturan y matan para evitar que se consolide, también es verdad que nosotros perdemos también mucho tiempo y energías en balde. No deberíamos dejarnos derrotar tan fácilmente

Publicat per Juan Torres López

diumenge, 21 de febrer del 2010

Posicionament de la CGT de Catalunya davant les mobilitzacions convocades per CCOO-UGT el 23 de febrer


ATUREM LES AGRESIONS ALS TREBALLADORS,

NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA VAGA GENERAL

La CGT estem a favor d’una sortida de la crisi que no perjudiqui als treballadors i treballadores. Per això entenem que les solucions reals, entre altres, haurien de ser el repartiment del treball, un salari mínim de 1.200 euros i la millora dels serveis públics (ensenyament, sanitat i transports). Les solucions de la CEOE van per un altre camí: abaratiment de l’acomiadament, major flexibilitat laboral, criminalització dels i les treballadores malaltes i mesures que han demostrat altres Reformes Laborals que són ineficaces.

Que els empresaris intentin explotar-nos més i millor no ens ha de sorprendre a ningú, però que des del govern es proposi allargar la vida laboral dos anys i ampliar el càlcul de les pensions deu anys més, ens sembla una demostració més de que el partit en el poder no està aplicant polítiques d’esquerres, l’exemple ho tenim en l’aplicació de la seva política fiscal, que afavoreix als que més tenen.

La CGT portem un any mobilitzant-nos contra els efectes de la crisi, que ha generat més de quatre milions de persones aturades en el conjunt l’Estat Espanyol, de les quals 600.000 a Catalunya. A més, actualment 1,2 milions de persones a l’Estat Espanyol no perceben salari, ni cap mena de subsidi, mentre hi ha empreses on s’apliquen ERO alhora que promouen hores extraordinàries. A l’altra cara de la moneda, en canvi, hi ha els beneficis supermilionaris de la banca i les caixes d’estalvis i els magres comptes de resultats de l’exercici del 2009 de les multinacionals. Abans de l’anunci d’allargar l’edat laboral, aplaudit tant per empresaris i banquers com pel centre i la dreta política, la CGT vam proposar a totes les organitzacions sindicals reunions per a analitzar la situació i preparar una Vaga General, que servís per a aturar la sagnia d’acomiadament i preparar una resposta conjunta més enllà de la debilitat que suposa reaccionar empresa per empresa, obrir un debat en la societat i fer propostes que compensessin la situació, és a dir, que no recaiguessin en les costelles dels treballadors. Dels sindicats majoritaris només hem obtingut el silenci com a resposta.

Ara s’han convocat manifestacions a les principals ciutats de Catalunya. La CGT no hi serem com organització perquè no s’han posat en contacte amb nosaltres i perquè creiem que aquesta actuació té poc recorregut, com així ha succeït en múltiples d’ocasions. Tant de bo ens equivoquem! Malgrat això, hem rebut amb moderat optimisme aquesta mobilització, i estem a l’espera de que en el futur immediat sigui possible posar en comú propostes, objectius i un calendari de mobilitzacions. Molt ens temem que com gairebé sempre sigui la mobilització del 23 de febrer una posada en escena de cara a la galeria mediàtica i per, a continuació, signar executivament i sense contar amb els treballadors/es, una reforma Laboral que respongui en gran mesura al programa de la patronal. Esperem que no sigui així.

La CGT fa una crida als i les treballadors de Catalunya, cap a la mobilització i a organitzar-nos en defensa dels nostres drets bàsics,

Només ens deixen un camí, LA VAGA GENERAL

Secretariat Permanent. Comitè Confederal. CGT de Catalunya.

Barcelona, 18 de febrer de 2010

dissabte, 20 de febrer del 2010

El parque Costa i Llobera, en Montjuïc, lleva cerrado por obras desde 2006

Llevan cerrados por obras cuatro años y el coste de una reparación que aún no ha terminado supera los cuatro millones de euros. Los jardines Mossèn Costa i Llobera, situados en Montjuïc y de gran riqueza botánica, pasan por un lento proceso de reforma que, según el Consistorio, acabará, como muy pronto, en otoño.

La historia se remonta a febrero de 2006, cuando tras una reforma que tenía que durar un año y cuyo coste ascendía a 2,5 millones de euros, destinada a mejorar la imagen del jardín, famoso por sus cactus gigantes y árboles subtropicales, se empezaron a producir desprendimientos de tierra. Los técnicos del Ayuntamiento detectaron bolsas de agua en el subsuelo. Había zonas del parque que se hundían.

Tras un año y medio de observación del terreno, "concluyeron que en una tubería interior del jardín había escapes de agua", informa el portavoz de Parques y Jardines de Barcelona, Jordi Úbeda.

La operación para reparar el conducto ha costado más de un millón de euros y aún no ha terminado. "La dificultad reside en la longitud de la tubería, de 532 metros, y en las grandes proporciones (siete hectáreas) del parque", informa Úbeda. Por eso, en agosto de 2008 se construyó una nueva tubería, que desciende desde la boca del túnel de Miramar hasta el puerto y drena el agua para que el subsuelo sea estable. "También se está reparando la tubería antigua para que no se escape el agua", añade Úbeda. Las obras las lleva a cabo la empresa Acsa Verd y emplean a 15 personas.

Según el presidente del comité de parques y jardines de UGT, Pepe Ruiz, los problemas del Costa i Llobera empezaron en 2003, cuando el Consistorio construyó por 6,9 millones de euros el túnel de Miramar con el objetivo de alejar el tráfico del hotel del mismo nombre, ubicado en la antigua sede de Televisión Española, y de los jardines y las terrazas del mirador (el hotel, de lujo, hoy está en quiebra). El Ayuntamiento, que tenía el 10% de las acciones, las vendió hace unos meses por un euro a Area Property Partners, que opera a través de la sociedad Fincas Florida.

"Con el túnel, los jardineros empezaron a notar cambios; en concreto, el agua ya no seguía el mismo recorrido, había movimientos de tierra y se secaban los manantiales de Poble Sec", explica Ruiz. "Cuando se realiza una intervención ajena a la naturaleza de este calibre, cambian las corrientes naturales del agua", continúa.

Cuando reabran los jardines, el visitante se encontrará con un espacio renovado con 6.000 cactus nuevos y otras plantas suculentas no cactáceas, además de casi 190.000 unidades de rastreras. Volverán también las visitas guiadas que realizan los aficionados al cactus de la Asociación de Amigos del Costa i Llobera, que de momento están prohibidas por precaución.

Una tubería 'hunde' los jardines Costa i Llobera

Están especializados en cactus y plantas suculentas y The New York Times los considera unos de los más prestigiosos del mundo en su sector. Los jardines Mossèn Costa i Llobera, en Montjuïc, llevan cerrados cuatro años por obras y aún no tienen fecha de apertura al público. Una renovación que tenía que durar un año puso al descubierto problemas de desprendimientos de tierra. Los técnicos vieron cómo diferentes zonas del jardín se hundían. Según el Ayuntamiento, el estudio geológico que encargó concluye que el problema reside en una tubería interior del parque que sufre escapes de agua. El presidente del comité de parques y jardines de UGT, Pepe Ruiz, cree que la culpa de los movimientos de tierra es del túnel de Miramar, construido en 2003.

Article publicat en el País

més informació

divendres, 19 de febrer del 2010

Sindicats "institucionals" i patronal pacten el major ajustament salarial des de la transició a la democràcia parlamentària

La duresa de la crisi ha obligat a Moncloa a canviar el discurs econòmic. També als anomenats "agents socials", aquells que el govern considera "representatius". Sindicats i patronal tornen a signar un pacte de rendes, el primer des que en 1984 sortís endavant l’Acord Econòmic i Social (AES). El pacte, en concret, preveu increments salarials d’entre el 1 i el 2,5% durant els tres anys de durada de l’acord, i de manera indirecta vol ser una autèntica taula de salvació per al Govern, que podrà acreditar davant els mercats internacionals un escenari de "pau social" amb moderació dels salaris.

L’acord ha estat ratificat pels òrgans de direcció d’UGT, CCOO, CEPYME i CEOE. Es tracta d’un acord que garanteix un escenari de moderació salarial durant els pròxims anys. Les alces acordades per a aquest 2010 son del 1%, mentre que per a 2011 se situaria entre el 1 i el 2% i per a 2012 estaria compresa entre el 1,5 i el 2,5%. El 2009, un any d’intensa recessió, els sous van pujar, com mitjana, un 2,6%. A les empreses, per la seva banda, se’ls reconeix explícitament el dret a incloure en la negociació col·lectiva una clàusula de "despenjament" de l’acord per raons econòmiques.

Les clàusules de despenjament han estat, precisament, el cavall de batalla de l’any 2009, en el qual moltes empreses es van negar a abonar els pactes en conveni. Aquests convenis eren de caràcter plurianual, i per aquest motiu no tenien en compte el canvi de cicle econòmic. Això és el que explica que en el que va d’any 2010 els salaris pactats en conveni se situïn ja en el 1,6%, per sobre de la inflació prevista. Es preveu que l’IPC creixi aquest any de mitjana anual un 1,3%.

Des de la CGT ho tenim clar: contra aquesta nova reforma laboral, contra aquest nou acord contra els interessos dels treballadors, contra aquesta "pau social" que ens volen imposar, cal continuar amb la lluita i les mobilitzacions. Contra el capitalisme i les seves crisis, és necessària una vaga general contra les polítiques econòmiques del govern i la patronal, i contra el pactisme del sindicalisme verticalista i institucional.

>>> En document adjunt el text del "Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2010-2011-2012"

dijous, 18 de febrer del 2010

Els drets humans al Sàhara Occidental al Col·legi d’Advocats de Barcelona



L’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona acollirà el cinefòrum: “Aminetau Haidar i el Sàhara Occidental: Dos reportatges i un debat”. L’acte ha estat organitzat per la Comissió de Defensa i la Comissió de Cooperació de l’Il·lustre col·legi d'Advocats de Barcelona, amb la colaboració de ACAPS.

La presentació de l'acte anirà a càrrec d’Eva Izquierdo, de la Comissió de defensa de l’ICABA, i comptarà amb la participació de Pedro Barbadillo, autor del reportatge "Qui és Aminatau Haidar", Jordi Ferrer, coautor del curtmetratge " El problema", i amb la moderació de Cristina Navarro, jurista.

Pedro Barbadillo: estava fent un reportatge a Aminetu quan els van detenir a tots dos, juntament amb el càmera, a l’Aaiun. Va estar 7 hores detingut i la policia marroquina li va prendre les imatges, però va poder fer un enregistrament amb càmera oculta. El seu reportatge el va emetre TV3 dins el 30 Minuts, després de la tornada d’Aminatu de Lanzarote al desembre.

Jordi Ferrer: la productora Mundodoc ha fet un dels documentals més complerts sobre el problema del Sàhara, fet als territoris ocupats, amb tot un relat des dels inicis fins l’actualitat (imatges de l’època espanyola, hi surt Juan Carlos prìncep, la marxa verda, l’ocupació, la repressió, hi surt tothom retratat (Felipe González, Aznar, Zapatero...). A l’EUCOCO es va projectar el reportatge complet (90’) ara en veurem la versió reduïda (30’).


El cinefòrum es farà el proper divendres 19 de febrer, a les 19h, a l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (C/ Mallorca, 283).

Els plàtans del passeig de Gràcia

Pla Renove per als plàtans del passeig de Gràcia

El progressiu deteriorament i envelliment dels 538 arbres que acompanyen el vianant al llarg del passeig de Gràcia ha obligat l'Ajuntament de Barcelona a posar en marxa un pla Renove per evitar accidents. Tot i que el consistori va començar ahir a substituir només 77 exemplars de plàtan i tres soques mortes perquè són els que més problemes presenten, el diagnòstic del programa de control de risc de l'arbrat viari remarca que tots els arbres d'aquest emblemàtic carrer tenen un "estat general deficient".

La població actual d'arbres del passeig de Gràcia la formen 530 plàtans, quatre tarongers agres, tres alzines i una iuca. D'aquest arbrat, el 51,4% presenta bon estat de salut o alteració lleu, un 34,3% necessita actuacions puntuals com ara la reducció de les branques o de les capçades, i un 14,3% ha de ser substituït pel perill que comporta el seu estat de deteriorament per a la seguretat de vianants i conductors.

La població de plàtans és la més afectada, sobretot perquè la major part dels exemplars pertanyen a les plantacions històriques que es van fer a la Ciutat Comtal entre els segles XIX i XX. Segons Parcs i Jardins, "aquests exemplars es troben des de fa temps en el tram final de la seva vida natural", i la contaminació, els cops i les podes dràstiques n'han accentuat l'estat d'envelliment.

Amb uns 154.000 arbres, Barcelona és una de les ciutats europees amb més arbres al carrer. El plàtan, amb 42.278 unitats, representa prop del 28% de l'arbrat viari i la intenció del consistori és anar substituint progressivament aquesta espècie per d'altres que s'adaptin millor a les condicions d'un entorn urbà. En paral·lel ha començat una campanya d'arbrat de clima fred amb la plantació de 3.459 exemplars d'espècies caducifòlies i perennifòlies.

Publicat per Cristina Palomar al diari AVUI

dimecres, 17 de febrer del 2010

Ha sortit el número 114 de la revista "Catalunya" (febrer 2010)


El número 114 del "Catalunya", publicació mensual de la CGT de Catalunya, inclou:


- Editorial:

Anarcosindicalisme: ens cal ampliar la participació

- Reportatge: Una cruïlla en la Unió Europea

La CGT davant la presidència Espanyola de la U.€.

Si un cec guia un altre cec… (apunts sobre la presidència espanyola de la UE)

Els moviments socials es mobilitzen davant la presidència espanyola de la Unió Europea

- Treball-economia:

Vaga i concentracions a l’ICS el 21 i 28 de gener

El Ministeri de Treball incompleix els seus propis compromisos i aprova els ERO de l’empresa multinacional Roca

La lluita exemplar de la plantilla de Seat

La privatització dels serveis públics

Prou acomiadaments al sector del metall

La ‘cosa nostra’: llista dels polítics balears imputats en processos judicials

Rodríguez Rato, Caja Madrid i les fusions de les caixes d’estalvi

La crisi provoca el major augment de la jornada laboral des de 1983

A l’Estat espanyol, el 63% dels treballadors són ‘mileuristes’

Abusiva pujada de tarifes a RENFE

L’atur va augmentar un 33% a Catalunya l’any 2009, arribant a la xifra de 561.751 desocupats

Els treballadors d’autobusos de TMB guanyen la partida dels ‘dos dies’

Vaga contra els dissabtes laborables a Nissan

Articles d’opinió de Pepe Berlanga i Vicent Martínez

- La Tramuntana:

Es porta a terme a Lleida el IX Congrés de la CGT de Catalunya

Entrevista a Ramon Muns, cantant, músic, educador social i company llibertari: ‘No he viscut mai de subvencions directes o indirectes’

Fòrum Social Català i mobilitzacions contra la trobada de Ministres de Treball de la UE

- Sense fronteres / Social:

Les galetes haitianes: argila, oli i sal

Afganistan

Fartes ja d’estar fartes

La CGT presenta una denúncia davant l’Agència de Protecció de Dades

Marroc-Espanya: molt més que bons veïns

S’ha creat la Comissió 50 Anys Quico Sabaté

Ascó, Catalunya diu que no vol el cementiri nuclear!

Crida a tota la ciutadania de Catalunya: No al cementiri nuclear a Ascó

Canvi climàtic: Copenhaguen accentua el fracàs de Kioto

Articles d’opinió de Toni Àlvarez i Pep Cara

- Dinamita de cervell:

La vigència del pensament d’Albert Camus

Amb Camus contra els totalitarismes

Camus, cinquanta aniversari de la seva mort

Tallers a Reus per configurar un Centre Social Autogestionat

Davant del desallotjament de la Rimaia

Els anys de la Barcelona popular i revolucionària

Visió de l’Acràcia

Una mirada crítica des del cinema: Matar un rossinyol

Howard Zinn (1922–2010)

Catàleg de l’exposició del 25è aniversari del Congrés d’Unificació (1984-2009)

‘Conversa amb el cavall i d’altres papers’ de Jorge Bello

Recepta de cuina

Pàgines web

Revistes

Articles d’opinió de Jaume Fortuño i Jordi Martí

- Entrevista contraportada:

Sandra Ezquerra: “Estem infrarepresentades en llocs qualificats”

>>> Us podeu descarregar el Catalunya 114 a:

www.revistacatalunya.cat/cat114.pdf

dilluns, 15 de febrer del 2010

Campanya contra el copagament de la sanitat


S’ha posat en marxa la campanya contra el copagament de la sanitat, que des de la Coordinadora Anti Privatització de la Sanitat (CAS), han promogut, i a la qual ja s’han unit desenes d’organitzacions de tot l’estat espanyol.

Després de l’anunci del govern del PSOE d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys, destacats dirigents de PSOE i PP no deixen d’exigir una nova mesura com “indispensable per al manteniment del sistema sanitari”, la introducció del copagament a la sanitat. Diferents mitjans ja han anunciat que en el 2011, els pressupostos Generals de l’Estat ja inclouran el copagament sanitari. Aquest copagament podrà consistir en el cobrament d’una quantitat determinada per cada consulta mèdica, la utilització de les urgències, el pagament per una banda de les proves diagnòstiques o de cada dia d’ingrés hospitalari, el pagament de farmàcia per part dels jubilats…, etc. És a dir es tractaria d’obligar-nos a pagar de nou per la sanitat pública (que ja financem tots amb els nostres impostos).

Mireu el text: El copago sanitario cuadrará las cuentas del Estado en 2011 www.casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=1735&limit=&titulo=NOTICIAS

Aquesta mesura, posat que es porti a terme no suposarà un increment dels fons sanitaris, però si incrementarà les desigualtats sanitàries (ja de per si mateix molt elevades en el nostre país) com ja s’ha pogut demostrar en aquells països en els quals s’ha implantat: deteriorament de la salut d’aquells que més cures requereixen (pacients crònics, sectors socials amb menors nivells de renda i educació……).

>>> Comunicat de la Coordinadora d’Organitzacions per la Sanitat Pública

LA SANITAT NO ÉS UN NEGOCI, NI PRIVATITZACIÓ NI COPAGAMENT

En els últims anys, al temps que s’està produint en tot l’estat espanyol un important deteriorament del sistema sanitari, polítics i gestors difonen el fals discurs que el públic no funciona, per a justificar la introducció de mesures privatitzadores, suposadament destinades a salvar el que ells mateixos han deteriorat.

L’objectiu és convertir la Sanitat Pública en un negoci més.

L’objectiu de polítics i empresaris és que la privatització passi el més desapercebuda possible, per això, comença pels denominats serveis auxiliars (neteja, menjars, manteniment, ….), passant a continuació als serveiss mèdics i clínics, fins al punt que ja existeixen hospitals i centres sanitaris de propietat totalment privada, amb contractes amb l’Administració Pública per 30-60 anys que els asseguren elevats beneficis, i que només tenen de públic els pacients i els diners que reben.

Els beneficis, per descomptat, són privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració Pública.

Totes les mesures que s’estan aplicant van dirigides a facilitar l’entrada d’empreses privades en la sanitat, quan l’evidència internacional demostra que els hospitals amb ànim de lucre tenen resultats molt pitjors que els que no reparteixen beneficis:

- Mortalitat en adults un 2% superior.

- Mortalitat en nounats gairebé un 10 % superior.

- Mortalitat en determinats pacients crònics -renals- un 8 % superior.

- Disminució de netejadores i més infeccions hospitalàries.

- Disminució de metges i infermeres per llit.

- Menor nombre de dies de estància hospitalària (altes prematures).

Els centres privats parasiten als públics (triant les operacions i pacients més rentables). La seva principal finalitat és el repartiment de beneficis econòmics.

Els diners públics, en comptes de utilitzar-se per a la nostra salut, acaben en mans privades.

Per altra banda, ens estan bombardejant amb notícies que “la sanitat pública no es pot sostenir” (ocultant que la despesa sanitària s’ha disparat –sense augmentar recursos– precisament en les CCAA on més ha avançat la privatització), per a preparar i justificar la introducció de mecanismes de copagament que, d’introduir-se, limitaran l’accés als sectors de població més desfavorits, incrementant les ja molt elevades desigualtats en salut (a l’estat espanyol, les diferències d’esperança de vida entre barris d’una mateixa ciutat, són de fins a 9-10 anys, i fins i tot de fins a 16,6 anys entre zones d’un mateix barri).

Haver de pagar per anar a consulta mèdica, a urgències, per cada dia d’ingrés en hospital, els pensionistes un % de les receptes, ….

El copagament ataca els principis d’universalitat i gratuïtat, podent convertir en cròniques patologies agudes, potencialment curables.

Les mesures privatitzadores són possibles per l’existència de lleis autonòmiques i estatals (com la Llei 15/97) que permeten l’entrada de les empreses privades amb ànim de lucre en la sanitat. Aquestes lleis han estat aprovades per PP, PSOE, CIU, PNB i CC, sent per tant els responsables del que està passant.

Per a defensar el nostre sistema sanitari públic hauríem de mobilitzar-nos i exigir:

- La derogació de totes les lleis que permeten la privatització.

- Que no s’implantin mesures de copagament.

Coordinadora d’Organitzacions per la Sanitat Pública

diumenge, 14 de febrer del 2010

Resultats concurs de Cap de Colla

Aquí teniu un llistat provisional de referència de com estan les puntuacions del Concurs de Cap de Colla, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions que es pugin realitzar

Les dades de les puntuacions del Concurs de Cap de Colla han estat elaborats a partir dels resultats de les proves teòriques, practiques i del psicotècnic i són de referència, podent-se donar algun error