dilluns, 15 de febrer de 2010

Campanya contra el copagament de la sanitat


S’ha posat en marxa la campanya contra el copagament de la sanitat, que des de la Coordinadora Anti Privatització de la Sanitat (CAS), han promogut, i a la qual ja s’han unit desenes d’organitzacions de tot l’estat espanyol.

Després de l’anunci del govern del PSOE d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys, destacats dirigents de PSOE i PP no deixen d’exigir una nova mesura com “indispensable per al manteniment del sistema sanitari”, la introducció del copagament a la sanitat. Diferents mitjans ja han anunciat que en el 2011, els pressupostos Generals de l’Estat ja inclouran el copagament sanitari. Aquest copagament podrà consistir en el cobrament d’una quantitat determinada per cada consulta mèdica, la utilització de les urgències, el pagament per una banda de les proves diagnòstiques o de cada dia d’ingrés hospitalari, el pagament de farmàcia per part dels jubilats…, etc. És a dir es tractaria d’obligar-nos a pagar de nou per la sanitat pública (que ja financem tots amb els nostres impostos).

Mireu el text: El copago sanitario cuadrará las cuentas del Estado en 2011 www.casmadrid.org/index.php?idsecc=noticias&id=1735&limit=&titulo=NOTICIAS

Aquesta mesura, posat que es porti a terme no suposarà un increment dels fons sanitaris, però si incrementarà les desigualtats sanitàries (ja de per si mateix molt elevades en el nostre país) com ja s’ha pogut demostrar en aquells països en els quals s’ha implantat: deteriorament de la salut d’aquells que més cures requereixen (pacients crònics, sectors socials amb menors nivells de renda i educació……).

>>> Comunicat de la Coordinadora d’Organitzacions per la Sanitat Pública

LA SANITAT NO ÉS UN NEGOCI, NI PRIVATITZACIÓ NI COPAGAMENT

En els últims anys, al temps que s’està produint en tot l’estat espanyol un important deteriorament del sistema sanitari, polítics i gestors difonen el fals discurs que el públic no funciona, per a justificar la introducció de mesures privatitzadores, suposadament destinades a salvar el que ells mateixos han deteriorat.

L’objectiu és convertir la Sanitat Pública en un negoci més.

L’objectiu de polítics i empresaris és que la privatització passi el més desapercebuda possible, per això, comença pels denominats serveis auxiliars (neteja, menjars, manteniment, ….), passant a continuació als serveiss mèdics i clínics, fins al punt que ja existeixen hospitals i centres sanitaris de propietat totalment privada, amb contractes amb l’Administració Pública per 30-60 anys que els asseguren elevats beneficis, i que només tenen de públic els pacients i els diners que reben.

Els beneficis, per descomptat, són privats, encara que si tenen pèrdues sempre recorren a l’Administració Pública.

Totes les mesures que s’estan aplicant van dirigides a facilitar l’entrada d’empreses privades en la sanitat, quan l’evidència internacional demostra que els hospitals amb ànim de lucre tenen resultats molt pitjors que els que no reparteixen beneficis:

- Mortalitat en adults un 2% superior.

- Mortalitat en nounats gairebé un 10 % superior.

- Mortalitat en determinats pacients crònics -renals- un 8 % superior.

- Disminució de netejadores i més infeccions hospitalàries.

- Disminució de metges i infermeres per llit.

- Menor nombre de dies de estància hospitalària (altes prematures).

Els centres privats parasiten als públics (triant les operacions i pacients més rentables). La seva principal finalitat és el repartiment de beneficis econòmics.

Els diners públics, en comptes de utilitzar-se per a la nostra salut, acaben en mans privades.

Per altra banda, ens estan bombardejant amb notícies que “la sanitat pública no es pot sostenir” (ocultant que la despesa sanitària s’ha disparat –sense augmentar recursos– precisament en les CCAA on més ha avançat la privatització), per a preparar i justificar la introducció de mecanismes de copagament que, d’introduir-se, limitaran l’accés als sectors de població més desfavorits, incrementant les ja molt elevades desigualtats en salut (a l’estat espanyol, les diferències d’esperança de vida entre barris d’una mateixa ciutat, són de fins a 9-10 anys, i fins i tot de fins a 16,6 anys entre zones d’un mateix barri).

Haver de pagar per anar a consulta mèdica, a urgències, per cada dia d’ingrés en hospital, els pensionistes un % de les receptes, ….

El copagament ataca els principis d’universalitat i gratuïtat, podent convertir en cròniques patologies agudes, potencialment curables.

Les mesures privatitzadores són possibles per l’existència de lleis autonòmiques i estatals (com la Llei 15/97) que permeten l’entrada de les empreses privades amb ànim de lucre en la sanitat. Aquestes lleis han estat aprovades per PP, PSOE, CIU, PNB i CC, sent per tant els responsables del que està passant.

Per a defensar el nostre sistema sanitari públic hauríem de mobilitzar-nos i exigir:

- La derogació de totes les lleis que permeten la privatització.

- Que no s’implantin mesures de copagament.

Coordinadora d’Organitzacions per la Sanitat Pública