divendres, 12 de febrer de 2010

La reforma laboral: un altre regal del govern a la patronal

Disminueix drets laborals i garanteix a l’Empresariat menors costos en les contractacions i facilitat d’acomiadaments, indemnitzats a 20 dies.

En totes les crisis econòmiques del capitalisme hagudes en aquest país, la del 1983/1984, la del 1993/1995, la de 2000/2001 i ara en “la gran crisi” del 2008/2010, els diferents governs, del PSOE/PP, conjuntament amb les forces parlamentàries més empresarials, han resolt les sortides de les crisis, amb intervencions directes en la butxaca dels treballadors, (salaris) i en el cor (drets laborals).

La Reforma del PSOE en el 84, es carregava el contracte estable i fix, com l’únic contracte ordinari en el dret laboral. Es van crear fins a 14 modalitats de contractes temporals i s’acabava amb la relació estable entre el treballador i la seva ocupació.

La Reforma del PSOE en el 94, liberalitza les condicions de treball en jornada, horari, sistemes retributius, torns, plusos salarials i Expedients de Regulació d’Ocupació, dotant-los als empresaris de tota l’autoritat per a modificar de manera unilateral les condicions de treball per qualsevol causa: econòmica, productiva, organitzativa, i, alhora, l’Administració és una mera espectadora en els ERO. S’eliminen drets necessaris mínims, com plusos salarials i s’introdueix la flexibilitat com la norma d’organitzar el treball.

La Reforma Laboral de 1997 pactada per Govern, CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, instaura un nou contracte de foment d’ocupació, abaratint l’acomiadament d’aquest tipus de contracte a 33 dies per any i amb un màxim de 24 mensualitats. Es fixa una nova causa per a acomiadaments individuals i col·lectius: per raons de competitivitat (Article 54.c) i es generalitzen els acomiadaments objectius procedents, bé individuals, bé col·lectius per qualsevol causa: econòmica, organitzativa, productiva.

Per a la CGT, els canvis legislatius, les Reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara, generant un marc de relacions laborals insegur per al treballador i precaritzant de manera integral tot el treball.

S’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat i ha possibilitat la reestructuració salvatge que l’empresariat està portnt a efecte en tots els sectors d’activitat, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.

La proposta del Govern de Reforma del Mercat de Treball 2010, no és una resposta a les necessitats dels treballadors i treballadores. Tampoc és una proposta de reposar els drets laborals i socials robats als treballadors. Menys encara, és una proposta de justícia social i defensa dels més febles en la relació laboral, els treballadors, que és el que toca en aquests moments. És una proposta que aprofundeix encara més en el que ja és un fet en el mercat de treball: acomiadar en aquest país és molt fàcil i, a més, barat.

Per a la Confederació General del Treball el que està sobre la Taula per part del Govern és una Reforma Laboral que totes les seves línies d’actuació, en contractes, en acomiadament, en serveis d’ocupació, en control de l’absentisme, en cotitzacions empresarials, en incentius a les contractacions, vénen a assegurar a l’Empresariat els seus dos plantejaments essencials, rebaixa dels costos del contracte i flexibilitat en l’acomiadament.

La proposta sobre contractació és una “bicoca” per als empresaris: contractes a temps parcial flexibles i en funció de la demanda i, damunt subvencionats. Contractes indefinits amb rebaixes substancials en les cotitzacions a l’atur. Universalitzar el contracte de foment d’ocupació, com el contracte tipus que resulti …”rendible, eficient i alhora flexible…” i, aquest és el de 33 dies per any i màxim de 24 mensualitats.

La proposta sobre cost de l’acomiadament és senzillament un atracament a la butxaca dels treballadors. Es pretén reformar l’Estatut dels Treballadors en l’acomiadament objectiu econòmic, bé individual, bé col·lectiu diferenciant quan és procedent (20 dies per any i màxim de 12 mensualitats) i quan és improcedent (45 dies per any i màxim de 42 mensualitats). Els empresaris han utilitzat la via de l’acomiadament objectiu per causes econòmiques de manera massiva en els últims anys. Per a estalviar-se embolics en tribunals, reconeixien l’acomiadament com improcedent i abonaven 45 dies. Ara el Govern els està posant en safata el no tenir embolics en els tribunals i per tant el cost d’aquest acomiadament se’ls garanteix que baixa i baixa molt.

Aquesta proposta del Govern només va en una determinada direcció: garantir a l’empresariat i al capital, la seva taxa de guany i beneficis. Els drets laborals arravassats, la seguretat jurídica dels treballadors, la dignitat d’una ocupació estable i digne, la Justícia Social, l’Equitat i el Benestar dels treballadors i treballadores, no van amb aquest Govern, menys encara amb el PP.

La CGT fa una crida a les i els treballadors d’aquest país a la mobilització. Ens han robat els drets laborals bàsics i la llibertat. Només tenim un camí, LA VAGA GENERAL

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT