dijous, 25 de febrer de 2010

La reforma de les pensions: Un atac programat als drets socials bàsics

Les treballadores i treballadors de l’Estat espanyol hem patit la presentació de dos documents que contenen les mesures impulsades pel govern entorn de la reforma de les pensions, mesures que suposen:

REBAIXES EN ELS TIPUS DE COTITZACIONS.

S’obre la porta a la rebaixa de les cotitzacions empresarials, a més d’anunciar la reducció de les mateixes a les empreses que paguin cotitzacions més elevades per les seves treballadores i treballadors. Per altra banda es vol rebaixar les cotitzacions de les mútues amb l’argument de la seva suposada eficàcia en la gestió.

REFORMES EN LES PENSIONS DE JUBILACIÓ.

El Govern pretén allargar l’edat ordinària de jubilació fins als 67 anys. Vol que cotitzem almenys 17 anys per a tenir dret a la pensió mínima en comptes dels 15 actuals i pretén fer una reformulació del càlcul de la quantia de la pensió allargant, dels últims 15 actuals als últims 25 anys, aquest període de càlcul per a obtenir la quantitat que cobrarem.

ELIMINACIÓ I/O DISMINUCIÓ DE LES PENSIONS D’INCAPACITAT, ORFANDAT I VIDUÏTAT.

Es proposa la creació d’una reglamentació que permeti a les empreses, a través dels seus serveis mèdics, definir les situacions de baixes i altes en situacions de malaltia comuna amb el control dels seus propis inspectors, i solament subsidiàriament, de la Seguretat Social. Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a través d’un pagament únic per a nous beneficiaris, a més de rebaixar la quantia d’aquesta pensió als perceptors actuals que s’incorporin a treballar. Quant a la pensió d’orfandat, es busca establir una quantitat única a distribuir entre tots els beneficiaris, independentment de quants siguin.

El Govern planteja una reforma en la qual totes les seves línies, en bonificacions, en control de l’absentisme, en cotitzacions empresarials, en incentius a les contractacions, asseguren l’empresariat el seu plantejament essencial respecte a aquest tema: la rebaixa dels costos del contracte. La gestió eficaç de les mútues, de la qual es parla en un dels documents, es basa en el manifest desviament d’infinitat de malalties professionals i el seu reconeixement com malalties comunes, amb el consegüent estalvi per a aquestes mútues i en detriment dels treballadors afectats, que no perceben les prestacions a les quals tenen dret, i dels serveis públics de salut, que planten cara a despeses que no els corresponen. Altre despropòsit d’aquest apartat és pretendre que, de manera normativitzada, siguin les mútues i els serveis mèdics de les empreses els que autoritzin les baixes i altes medicas per malalties comunes desviant recursos de la Seguretat Social, minvant més la seva capacitat, i propiciant abusos per part de les empreses, que són qui les gestionarien.

CGT porta anys anunciant que aquesta reducció de les cotitzacions, tant les realitzades com les proposades, donen lloc a una important reducció dels ingressos del sistema de Seguretat Social i, com a conseqüència, a l’entrada en dèficit del mateix, mentre s’intenta justificar una reducció de les pensions per a mantenir l’equilibri financer del sistema de Seguretat Social. Així, ens trobem amb un paquet de mesures que consisteix en una reducció de les pensions a través de les tres vies proposades pel govern: allargar de temps de treball, augmentar el temps necessari per a generar la pensió i introduir unes bases cotitzadores de fa 25 anys, que són molt més baixes, per al càlcul de la quantia.

No sembla la millor manera d’assegurar un futur digne a les persones treballadores pretendre rebaixar les pensions en un país en el qual la mitjana per jubilació se situa en 874,97 euros mensuals i menys si parlem de disminuir aquestes quantitats a 20 anys vista. Aquests són les dades i d’això va aquest conte. De retallades de drets socials i laborals, d’acomiadaments, d’embargaments d’habitatges i subsidis d’almoina, de pensions de misèria i futur incert. Però també de dividends, de beneficis multimilionaris, de SICAV, d’agrupació de capitals, de corrupció política, de manipulació mediàtica i sindical. I els que tinguin treballs més precaris es veuran obligats a treballar durant més anys.

De nosaltres depèn que aquesta dinàmica no continuï i donem la resposta enfront d’una agressió tan nociva i llastimosa en drets que, inevitablement, seran molt difícils de reconquistar. Ara més que mai es fa necessària una vaga general que faci visible en els carrers el nostre contundent rebuig a aquesta i totes les propostes, lleis i governs que continuïn minvant el patrimoni social, els nostres drets i el nostre futur.

>>> Article publicat al núm. 120 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Un-ataque-programado-a-los.html