divendres, 26 de febrer de 2010

La proposta del govern avala un mercat laboral basat en la precarietat

Isabel Otxoa i Mikel de la Fuente, professors de Dret del Treball en la Universitat del País Basc, analitzen la proposta de Reforma Laboral, un esborrany que no ataca a l’endèmica dualitat que impera en les relacions laborals.

La proposta de reforma laboral conté línies d’actuació, no mesures concretes. Al costat de l’objectiu de crear ocupació, una característica comuna a les reformes anteriors, col·loca l’èmfasi a acabar amb la dualitat entre ocupació fixa i temporal. Però la dualitat té moltes altres manifestacions: la de l’empresa matriu i les seves filials, creades precisament per a diferenciar condicions de treball; així mateix es manifesta en la cascada sense límit legal de contrates i subcontrates per a una mateixa activitat; en les empreses de serveis generals, incrustades en una altra empresa per a tasques que es necessiten de forma permanent i la plantilla de la qual perd l’ocupació al canviar la contracta; en les franquícies, que obtenen tots els beneficis de la imatge de la marca i cap obligació laboral… La dualitat arriba a també a l’interior de cada empresa, en la qual conviuen personal de plantilla i d’Empreses de Treball Temporal (ETT); assalariats i falsos autònoms; o personal subjecte a diferents convenis col·lectius en els casos de venda o fusió d’empreses. Algunes d’aquestes dualitats tenen aparellada la temporalitat, però no en tots els casos.

TEMPORALITAT

El 1994 es van ampliar molt els supòsits de contractació per obra i servei; ara es proposa la seva revisió, i el reforçar els mecanismes per a evitar l’encadenament de contractes. Sense entrar a descriure les clares escletxes legals que va deixar la reforma del 2006 en l’assumpte de l’encadenament, i de manera general respecte a la voluntat política real de controlar els abusos, vam aportar una dada: en el seu balanç dels nou primers mesos de 2009, la Inspecció de Treball assenyala haver descobert menys de 29.000 contractes temporals que havien de ser fixos en un context de quatre milions de persones amb contracte temporal. En qualsevol cas, la multa per frau és de 626 euros, pel que, considerades les probabilitats de sofrir una sanció, el risc compensa. Sense control de la Inspecció, no és creïble cap norma que afecti al treball precari. Les persones que ho pateixen generalment no estan sindicades, ni es poden permetre el luxe de demandar en el Jutjat arriscant el pròxim contracte, o que la ETT no els torni a cridar.

INDEMNITZACIONS

La indemnització per acomiadament improcedent ha baixat ja diverses vegades si considerem la pràctica supressió dels salaris de tramitació i d’altra banda la creació del contracte amb indemnització de 33 dies per any. El procés que s’ha seguit amb aquest contracte és expressiu de la tendència de les reformes laborals: el 1997 va començar sent només per a col·lectius que tradicionalment es consideren de difícil empleabilitat, després es van relaxar els requisits i a més es va incloure a les dones en oficis amb subrepresentació. Una vegada introduïda la mesura en el passat, amb la legitimitat que li donava l’objectiu de crear ocupació, en el present és probable que s’ampliï fins a acollir a tots els nous contractes.

TEMPS PARCIAL

Es vol realitzar l’enèsima reforma al contracte a temps parcial, fomentant-lo amb incentius. Avui, l’empresa pot obligar a realitzar fins a un 60% més sobre les hores contractades i aquest règim d’inseguretat no es va a corregir. La proposta és crear dos tipus de contractes parcials, un d’ells amb horari estable per a facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. A Europa, model de referència, les dones dominen en el temps parcial, i és precisament en la UE dels 15 on aquesta desigualtat amb els homes és més gran. En l’Estat espanyol, les dones d’ingressos més baixos estan sobrerrepresentades en el temps parcial, amb el que fomentar-lo alhora que no es creen serveis suficients de cura és aprofundir en la desigualtat. La reforma proposa reforçar l’objectiu de la igualtat en la negociació col·lectiva, el que és necessari, però caldrà veure què fer respecte a la dualitat consistent en l’enorme presència de les dones en l’economia submergida i en sectors als quals no arriben els plans d’igualtat.

COL·LOCACIÓ PRIVADA

La proposta de legalització de les agències privades de col·locació amb fi de lucre i l’eixamplament del paper de les ETT ve avalada pel canvi de la posició de l’Organització Internacional del Treball (OIT) respecte a les agències i la Directiva Europea sobre ETT. Els dos temes remeten a la radicalització de les polítiques neoliberals; res ha d’estar vetat a la gestió privada. La història d’atropellaments de les agències va ser el motiu que la OIT les prohibís, abusos que no són qüestió del passat, com ho prova l’experiència d’intermediació en l’ocupació domèstica en molts llocs del món, Estat espanyol inclòs. I la possible ampliació de l’actuació de les ETT a l’àmbit de l’Administració Pública, entre altres coses, trencaria els principis d’igualtat, mèrit i capacitat pels quals es regeix l’accés a l’ocupació pública.

>>> Article extret del núm. 120 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/LA-PROPUESTA-DEL-GOBIERNO-AVALA-UN.html


Assalt al sistema de la Seguretat Social: Ficar por per a privatitzar les pensions