dijous, 25 d’abril del 2013

Resum de la reunió del Comitè de Seguretat i Salut del 24-4-13


1.- Ens van presentar la memòria d’activitat del 2012 sobre les accions d’integració laboral a l’Institut.
Aquest parla del seguiment que es fa de 52 persones per part de l’educadora laboral.
A banda de accions per a la inserció i la formació hi ha hagut novetats com els tallers de prevenció en riscos psicosocials (per a treballadors/es amb dificultat d’aprenentatge).

2.- En breu s’iniciarà el procés de novacions, es farà a la comissió de seguiment.

3.- Ja s’ha començat a elaborar els protocols de forats en via pública, poda de palmeres amb rates, assetjament laboral i assetjament sexual.

4.- Els podadors ja han començat a fer servir mascaretes antipartícules.

5.- Reunificació de casetes. Durant el maig es durà a terme la reunificació d’unes 20 casetes.

6.- Hi ha una nova brigada que es dedicarà a fer endoterapia a palmeres.
Constarà de 4 persones i faran aplicacions durant 9 mesos, a l’hivern tornaran a la seva brigada d’afectacions.

7.- S’ha començat a mirar el vestuari per al pròxim hivern, s’està intentant introduir un forro polar.

8.- Als camions amb rampa se’ls canviarà el comandament per un a distància per evitar riscos.

"Aturem els pressupostos antisocials, juntes podem"

Organitzacions veïnals, plataformes unitàries sindicals i entitats de l’àmbit de la sanitat, l’educació, i la funció pública, moviments socials i assemblees de barri, han decidit fer confluir les seves protestes i reivindicacions en una gran manifestació ciutadana, que se celebrarà el diumenge 28 d’abril amb el lema: “Aturem els pressupostos antisocials”.

La marxa sortirà a les 12.30 h des de la cantonada de Passeig de Gràcia amb Ronda de Sant Pere i baixarà fins al Parc de la Ciutadella, seu del Parlament de Catalunya.

Així mateix marxaran diverses columnes que confluiran amb el gruix de la manifestació:

11.30 h: Columna de la resta de personal de la Funció pública, Rambla Catalunya-Diputació

11.30 h: Columna de Sanitat, Balmes-Gran Via

 11.30 h: Columna d’Educació, Passeig de Gràcia-Aragó

Contra les retallades i les privatitzacions, per uns pressupostos socials

El diumenge 28 d’abril, confluència ciutadana contra retallades i privatitzacions

Convocades per les organitzacions veïnals a debatre plegades de l’actual situació, tot un seguit de plataformes unitàries sindicals i d’entitats de l’àmbit de l’educació, la sanitat i la funció pública, però igualment moviments socials i assemblees de barri, han decidit fer confluir les seves protestes i reivindicacions en una gran manifestació ciutadana, que se celebrarà el diumenge 28 d’abril sota el lema: “Aturem els pressupostos antisocials. Juntes podem”.

Com més inajornable esdevé l’adopció dels pressupostos de la Generalitat, més clarament apareix que la controvèrsia entre el Govern i l’executiu de Madrid al voltant del dèficit es redueix a una discussió sobre l’abast d’una nova tanda de retallades en la despesa social que, asseguren l’un i l’altre, resulta inevitable. Així, doncs, els serveis públics veurien minvar els seus recursos entre 1.800 i 4.400 milions d’euros, segons el grau d’exigència que acabi plantejant l’Estat.

Des de les federacions veïnals, com des del conjunt del moviment obrer i associatiu, afirmem que aquests escenaris són socialment inacceptables. La pobresa colpeja a Catalunya prop d’una tercera part de la població. Noves restriccions en recursos educatius, en atenció sanitària, en cultura, cooperació o en serveis, noves privatitzacions, només poden aprofundir la recessió, incrementar l’atur, augmentar les desigualtats i les agressions mediambientals, fracturar la cohesió social. Un cop més, afirmem que hi ha alternatives; alternatives que passen per la reestructuració del deute financer, la progressivitat tributària i la lluita contra el frau fiscal.

Les necessitats socials no es poden veure sotmeses a les pretensions dels bancs i lobbys empresarials que ens han dut a aquesta crisi. Els drets de la majoria o els privilegis d’una elit cobdiciosa: d’això va en realitat el debat pressupostari. Ningú no pot fer dels nostres drets moneda de canvi de cap càlcul polític. El poble de Catalunya haurà de decidir lliurement el seu futur. Però no serà possible bastir cap projecte democràtic sobre la base d’una ciutadania atomitzada i aclaparada per la necessitat. Per això, cridem la societat civil, plural i solidària, a omplir de nou els carrers de Barcelona d’un clam de justícia.

Les diferents convocatòries que organitzen, el dia 28 al matí, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la Plataforma pel Dret a la Salut, la Plataforma Sindical Unitària de la funció pública, la Plataforma prou Retallades, Juntes per l’Educació Pública, Coordinadora Laboral de Sanitat, Plataforma en defensa de la Universitat Pública, així com diversos altres col·lectius, confluiran a partir de les seves cites respectives en una gran marxa que sortirà a les 12:30h des de l’angle de Passeig de Gràcia amb la Ronda de Sant Pere i baixarà fins al Parc de la Ciutadella, seu del Parlament. Un seguici multicolor, representatiu de totes les “marees”, encapçalarà la manifestació. 

Una primera filera de dones durà la pancarta unitària, palesant així el nostre rebuig de la violència que les retallades pressupostàries representen per als sectors més desprotegits de la societat.
Columnes:

11.30h: Educació: Passeig de Gràcia-Aragó

11.30h: Sanitat: Balmes-Gran Via

11.30h: Funció pública: Rambla Catalunya-Diputació

Barcelona, 18 d’abril de 2013

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)


La manifestació del 28 d’abril com a punt de partida d’una campanya de desobediència al Govern

JESÚS RODRÍGUEZ / @ALBERTMARTNEZ | 21/04/2013

El 23 de febrer desenes de milers de persones van sortir al carrer per denunciar les retallades, els acomiadaments, les privatitzacions i "la imposició d’un model basat en salvar a la banca per empobrir al conjunt de la societat". D’aquella campanya en va sortir un espai de coordinació de lluites que des del proper 28 d’abril proposa noves fites centrades en el lema "Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem".

El proper diumenge 28 d’abril a les dotze del migdia tindrà lloc una gran manifestació unitària amb un missatge clar dirigit al govern de la Generalitat: “Aturem els pressupostos antisocials. Juntes podem”. Són set les plataformes que s’hi han sumat, i també compten amb l’impuls dels moviments veïnals de Barcelona (FAVB) i Catalunya (CONFAVC). El Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la Plataforma en Defensa de la Salut, la Plataforma Sindical Unitària de la funció pública, la Plataforma prou Retallades, Juntes per l’Educació Pública, Coordinadora Laboral de Sanitat i la Plataforma Unitària en defensa de la Universitat Pública, així com nombrosos col·lectius i assemblees de barri del 15-M secundaran la marxa que tindrà tres grans blocs d’inici a les 11:30h: Educació (passeig de Gràcia / Aragó), Sanitat (Balmes / Gran Via) i Funció Pública (rambla Catalunya / Diputació). La mobilització es preveu massiva i la capçalera s’obrirà pas amb una pancarta -portada només per dones- que enfilarà fins el parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament de Catalunya. Però la batalla contra les mesures d’austeritat neoliberal no acabarà aquí.

Una campanya continuada de mobilitzacions

Les assemblees dels diferents àmbits laborals i sectors dels serveis públics que van començar a caminar juntes el 23 de febrer proposen continuar la lluita més enllà del 28 d’abril. Han convocat una assemblea de coordinació pel 2 de maig a les 18:30h a l’Ateneu Rebel del Poble Sec. El 14 de maig a les 19h a la plaça Catalunya de Barcelona hi faran la presentació de la campanya "Aturem els pressupostos al Parlament". L’1 de juny es viurà una segona manifestació amb un marcat caràcter de desobediència al Govern català i a les institucions europees: "No paguem el seu deute. Que es foti la troika! Fem-los fora. Juntes podem".

dimecres, 24 d’abril del 2013

El show de los mercados

 Desean nuestro silencio. La sociedad se desgasta en constantes intentos por doblegar un yugo que no merece ni necesita. El capitalismo se ha hecho dueño de los gobiernos y, así, ha terminado dirigiendo nuestros destinos. Quitémonos la venda y entendamos que, cuando gobierna el capital, la sociedad se convierte en un producto.


Somos números que hay que cuadrar en balances de beneficios. Los mercados no hablan de seres humanos, hablan de materia prima. Por lo tanto, poco importa lo que nos beneficia, lo que nos defiende, lo que nos hace evolucionar. Poco importan nuestras mejoras, nuestra estabilidad, nuestra felicidad. Poco importa nuestra salud, nuestra cultura, nuestra alimentación y nuestro planeta; importa, exclusivamente, lo que hace crecer sus arcas.

Y, para colmo de males, pretenden impedir que nuestras voces, nuestras quejas, nuestras reivindicaciones; se escuchen. Pretenden quitárnoslo todo y que nos callemos, robarnos exigiendo que eliminemos nuestras alarmas.

Con esta pieza de vídeo, la CGT plantea mantener dichas alarmas. Os proponemos una acción conjunta y hacerla viral no sólo en las redes sociales sino en la calle —en cada persona, en cada familia, en cada hogar—, siguiendo una fórmula clara y desconcertante por partes iguales.

Es sencillo: la idea consiste en que IMPRIMÁIS, FOTOCOPIÉIS o CONFECCIONÉIS el mismo CARTEL que aparece en este vídeo, "NOS VENDEN SIN RAZÓN AQUÍ" y QUE LO EXPONGÁIS EN CUALQUIER VENTANA que esté A VUESTRA DISPOSICIÓN, que se lo digáis a todo el mundo desde los únicos lugares que no han logrado criminalizar.

Cambiaremos así la fotografía ideal de los pueblos y ciudades y mostraremos la realidad de un mundo donde, mediante engaños y estafas, se trafica con las personas impunemente.

Los mercaderes nos han quitado la posibilidad de mejorar nuestro futuro, nos han negado la libertad de decidir y nos han convertido en esclavos.
 
No lo dudéis, si perdemos esta lucha, al final, NOS VENDEN

Confederacion General del Trabajo


dilluns, 22 d’abril del 2013

1r de Maig de 2013: Per l’Autogestió.


1r de maig 2013: Per l’autogestió!
Repartim el treball i la riquesa

El 1r de Maig és el Dia Internacional de la classe treballadora, un dia de lluita de la classe social a la que pertanyem el 99% de la població, un dia per sentir-nos de la mateixa classe social, per confluir totes les persones, ja siguem empleades, aturades, joves, pensionistes, migrants, estudiants, desnonades, excloses... El 1r de Maig, un dia per reivindicar als carrers la defensa de la nova societat que creiem, basada en la llibertat i la justícia social.

Aquest 1r de Maig és el cinquè consecutiu que vivim després de l’esclat d’aquesta crisi del sistema capitalista provocada conscientment pel poder, per polítics corruptes, pels rics i especuladors amos de la banca, de la gran patronal, de les multinacionals.

Ens han conduït a una situació d’emergència social. Han creat sis milions d’aturats, han rebaixat els salaris, ens neguen el dret al treball, a un conveni col·lectiu, retallen les despeses socials, privatitzen la sanitat, l’educació, redueixen la protecció social, ens fan pagar un deute il·legítim, privatitzen les grans empreses, els serveis públics, rebaixen les pensions, tots els drets els converteixen en negocis... i tot això gràcies a una classe política immoral, corrupta, que solament rep ordres de la Troica (BCE-UE-FMI) i abandona la seva obligació de servir al poble, generant un sistema polític que nega la veritable participació democràtica a aquest poble.

La perversitat d’aquest atac ideològic i estratègic no té límits. Hem de ser nosaltres, totes i tots, els qui donem les solucions des de l’autogestió, engegant projectes i accions que aturin l’agressió, i que ens condueixin a una nova societat que doni prioritat a les necessitats de les persones enfront dels mercats econòmics i financers.

Des de la CGT diem que no podem seguir resignats davant el drama de l’atur i proposem l’ocupació de les empreses que tanquin sent les i els treballadors els qui les gestionem i rebem el finançament i assessorament públic que ara es destina per tancar-les.

Enfront de l’atur proposem repartir el treball, reduint la jornada laboral, proposem avançar l’edat de jubilació, per poder treballar totes i tots. Proposem repartir la riquesa a través d’una reforma fiscal que acabi amb el frau, els paradisos fiscals, les exempcions d’impostos a les grans fortunes i empreses i que siguin els rics els qui paguin més, perquè la sanitat, l’educació, la protecció social siguin públiques i universals, per totes i tots. No podem seguir resignats, davant un sistema polític i social imposat pel capitalisme que aconsegueix portar-nos a situacions de gana, violència, desesperació, a la destrucció de la vida al planeta.

Des de la CGT proposem lluitar, ocupar els carrers, els espais públics, proposem una mobilització permanent contra el sistema, negar-nos a col·laborar amb ell, proposem convocatòries de vagues sectorials i generals perquè la població sigui la veritable protagonista de la nova societat que volem, una societat de repartiment, d’igualtat i justícia. Una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba... llibertària.

AQUEST ÉS L’ÚNIC CAMÍ: l’autogestió
NO HI HA VOLTA ENRERE!
VISCA EL 1r DE MAIG!

Confederació General del Treball (CGT)

dijous, 18 d’abril del 2013

El nou model de Negociació Col·lectiva... Empresarial

El nou model de Negociació Col·lectiva, solament té un objectiu: afavorir a l’empresari a través de la flexibilitat de la mà d’obra, i afeblir seriosament a les persones assalariades.
La Negociació Col·lectiva (NC) és una norma de caràcter constitucional, que garanteix drets essencials dels treballadors i treballadores, el dret al treball i el dret a una remuneració suficient (art.35). La norma suprema (art.37) dota als convenis col·lectius de força vinculant, el que fa que els convenis col·lectius siguin FONT JURÍDICA, la seva força neix del poder que ostenten els legisladors de la norma suprema.

LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

El legislador, és a dir, el poder polític dominant PP/PSOE, considera que la NC ha estat un obstacle que ha impedit la flexibilitat interna, però com la seva força és normativa i no pot anul·lar-la (art.37 CE), la converteix en un mer instrument a través o per mitjà de donar preferència aplicativa i normativa (ara com ara) a uns instruments sobre uns altres i així, estableix la pèrdua d’eficàcia i la pèrdua de la ultractivitat.

El model permet a l’empresari inaplicar el conveni col·lectiu, inaplicar les condicions de treball i individualitzar el contracte col·lectiu, a través de diversos mecanismes autoritaris i disciplinadors: El primer, al prioritzar el Conveni Col·lectiu d’Empresa i/o grups d’empresa, sobre el Conveni del Sector. El segon al possibilitar el despenjament del conveni de sector o el autodespenjament (inaplicació de clàusules de revisió salarial, i resta de condicions de treball) i, el tercer, limitant a un any la ultractivitat del conveni.

Les conseqüències en el model de relacions laborals són lapidàries: Es destrueix la capacitat normativa dels convenis, doncs les condicions col·lectives pactades, poden ser eliminades (despenjament) i/o modificades unilateralment per l’empresari, sobre la base de la “(des)causalització” duta a efecte pel legislador.

Desnaturalitza l’eficàcia general del conveni, doncs obre la via per a la individualització de les condicions del contracte, alhora que “fulmina” la ultractivitat dels convenis, els quals tindran una eficàcia màxima d’un any, excepte pacte en contrari.

És a dir els tres principis bàsics de la Negociació Col·lectiva, la naturalesa normativa dels convenis col·lectius, l’eficàcia general dels convenis i la ultractivitat o pròrroga automàtica del contingut normatiu dels convenis, es troben eliminats de facto.

CONSEQÜÈNCIES CONCRETES en aquest balanç des de febrer 2012 (data d’entrada en vigor del RD 3/2012), fins a novembre 2012:

1. La conseqüència més dolorosa és, sens dubte, el camp aplicatiu de la Negociació Col·lectiva, la cobertura dels convenis ha decaigut dràsticament:

2008 (1): 12.000.000 de treballadors, 100%
2009: 11.500.000 de treballadors, 95,83%
2010 (2): 10.800.00 de treballadors, 90%

2. La taxa de cobertura va descendir fins al 55% en el 2011 i a data d’octubre 2012, aquesta taxa encara havia descendit més, trobant-se en el 40%.

3. La conseqüència dramàtica és el fet polític del desplaçament (reemplaçar) de la contractualitat com mètode, és a dir la capacitat d’arribar a acords per les parts, pel principi d’unilateralitat de l’empresari que determina no només les condicions individuals del treball sinó també les col·lectives.

4. La devaluació generalitzada del preu del treball i empobriment de les persones assalariades: la pujada mitja pactada en els escassos convenis nous signats, se situa en el 0,6%, quan la inflació ha estat del 2,9%.

L’empresari (col·lectiu) com subjecte necessari en la NC, ha desplaçat a l’altre subjecte col·lectiu, el treballador/a, de manera autoritària, en quasi absoluta absència de democràcia, ni tan sols ja es guarden les formes i el sindicalisme, si hagués de tenir alguna cosa clara, és que hem d’actuar com subjectes socials i exercir el contrapoder obrer i no només com resistents.

Existeix bastant conflicte social i sindical com per a abordar la NC com un camp especial de "batalla" on deixem sense efecte empobriments materials i subjectius, i recuperem drets (com les dobles escales salarials) que ens van ser arravassats bé amb les polítiques de consens (pactes socials en salaris i condicions de treball), bé manu militari per decretazos.

NOTES:
(1) La taxa de cobertura en el principi de la crisi era molt alta i afectava a 12 milions de treballadors, base de la qual partim per a establir el 100% sobre aquesta xifra.
(2) A partir de 2010, amb les Reformes del govern PSOE, i, especialment la Reforma de la Negociació Col·lectiva amb la Llei 7/2010, la taxa de cobertura descendeix en picat.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet d’Estudis Confederals de la CGT. Article publicat al núm. 265 del periòdic confederal Rojo y Negro.

dilluns, 15 d’abril del 2013

La dirección del Institut ha cometido un error al abonar la paga única de productividad



Alrededor de 36 trabajadores/as que ingresaron en el 2009 durante los meses de febrero y principios de marzo se les abonado esta paga única como si ostentaran una categoría inferior y no la que en el momento de la firma tenían consolidada, se firmó el acuerdo de Convenio Colectivo el 4 de marzo.
La cantidad dejada de pagar a cada uno de ellos ha sido de 73’09€ lo que representa un montante económico de 2631’24€
CGT ya ha informado del error cometido a la dirección del Institut y ha pedido que se corrija, asimismo ha informado al Comité de Empresa del hecho.


dimarts, 9 d’abril del 2013

dijous, 4 d’abril del 2013

Comissió Negociadora (adaptació Conveni)



El dia 3 d'abril de nou s'ha tornat a reunir la Comissió Negociadora a requeriment del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya per reformar diferents articles del Conveni 2011-2015 per adaptar-los a la legislació vigent para que així es procedeixi al seu registre i publicació.

dimecres, 3 d’abril del 2013

El govern espanyol aprova una nova i radical retallada de les pensions

Cop radical i contundent contra les pensions, o potser míssil a la línia de flotació de la jubilació. O fins i tot bomba de destrucció massiva en el cor de la Seguretat Social. Els adjectius i qualificatius es van quedant curts per a descriure la darrera reforma de les pensions aprovada pel govern espanyol el fatídic 15 de març, que sense gaire soroll mediàtic a vingut a retallar novament les pensions públiques. Acostumats com estem, aquesta nova i històrica agressió als drets dels treballadors ha passat pràcticament inadvertida.

Cinc anys fatídics

En només 5 anys l’Estat espanyol porta acumulats 4 contrareformes de la Seguretat Social, amb l’agreujant de que tres d’elles s’han donat només en els darrers 2 anys. En Zapatero va obrir la veda al 2007, amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, justificant-se amb veu ben baixa. I es van rebaixar les pensions d’invalidesa i es va obrir el gran meló de la jubilació, la gran partida pressupostària que anhelen les entitats financeres per a engrandir les pensions privades.

I abans de marxar, al 2011, el governant “progressista” del PSOE ens va deixar com a herència un nova retallada de les pensions, i novament amb el suport dels sindicats majoritaris, ara en forma d’augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, i amb més nous càlculs que reduïen les pensions pràcticament al 20%, segons estudis de la CEOE.

Però la nova onada conservadora no en va tenir prou, i en entrar amb força a la Moncloa en Rajoy no va trigar ni sis mesos en retallar la quantia de la prestació d’atur a tothom, però especialment augmentant l’edat del subsidi de majors dels 52 als 55 anys.

Real Decret per “afavorir la continuïtat de la vida laboral”

Però el plat fort, com sempre, estava a la prestació de jubilació, i el passat 15 de març el govern espanyol va tornar a passar moltes línies vermelles de protecció social, sota el paradoxal titular de voler afavorir la continuïtat de la vida laboral dels súbdits espanyols.

La nova reforma, però, no és res més que una nova i radical rebaixa de les prestacions de jubilació, que a més serà pràcticament inaccessible per a la gran majoria de la població fins als 67 anys, i que encara és més socialment injusta al endurir els requisits del subsidi d’atur de majors de 55 anys.

Jubilació anticipada

Abans d’aquesta onada de reformes, un treballador que volia jubilar-se anticipadament podia fer-ho a partir dels 61 anys, sempre i quan tingues 30 anys cotitzats.

Ara la situació canvia radicalment: aquest mateix treballador haurà d’esperar fins als 65 anys (4 anys després), i a més a més haurà de tenir com a mínim 35 anys cotitzats. Si no els compleix haurà d’esperar a jubilar-se als 67 anys.

L’única excepció a tant radical mesura serà els afectats d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), que podran jubilar-se amb 63 anys, amb la condició que tinguin 33 anys cotitzats, ja que si no compleixen aquesta condició també hauran d’esperar-se als 67 anys per a jubilar-se. Cal tenir en compte a més, que amb una taxa d’atur que supera el milió d’aturats als Països Catalans, i el 50% entre el jovent, és fàcil de predir que moltes d’aquestes persones no podran arribar a la jubilació amb carreres de cotització tant altes com les que exigeix la llei, de 33 o 35 anys d’afiliació.

Subsidi d’atur de majors de 55 anys

El juliol de 2012 el govern de Rajoy va donar la primera estocada a aquesta prestació tan fonamental per a la vida de tants treballadors que han perdut la feina en una edat tan difícil per a reincorporar-se al mercat laboral. Concretament, es va augmentar de 52 a 55 anys els que es necessiten per a accedir al subsidi, i es va reduir de 900 a 700 euros la cotització a la Seguretat Social que havia de realitzar el SPEE (l’antic INEM) per cada beneficiari.

Però encara faltava l’agressió més antisocial; amb la nova reforma de març de 2013, tampoc tindran dret a aquest subsidi els aturats que en còmput familiar percebin quanties superiors a 481 euros per cada membre. Per exemple; si la esposa de l’aturat percep un salari de 1.000 euros, en una família sense menors a càrrec, el marit ja no percebrà el subsidi d’atur per superar entre els dos el límit establert (480 per dos persones, 960 euros).

Aquesta reforma deixarà milers i milers de treballadors sense subsidi d’atur (i sense la cotització als darrers anys abans de la jubilació), i amb unes mínimes possibilitats de reincorporar-se al mercat laboral. Aquesta situació pot generar no només situacions de misèria i precarietat, a persones que han cotitzat durant dècades, sinó a més pot generar un nou exèrcit d’aturats majors d’edat disposats a treballar pels salaris més precaris entre els precaris.

Un pou sense fi

Les contínues reformes de la Seguretat Social semblen no tenir fi, i s’estenen tant com les ànsies dels bancs de controlar la gran caixa de les pensions públiques. I és que a pesar de la propaganda, els treballadors segueixen sense voler (o poder) fer-se plans privats de pensions, i el govern espanyol ha decidit que potser retallant al màxim la jubilació potser finalment poden començar a fer el gran negoci del segle. El resultat però és a costa de la majoria, que haurà de treballar més anys per aconseguir pensions més baixes.

ÀLEX TISMINTEZKY
FONT: L´ACCENT