dimarts, 25 de març del 2014

Manifestació "Resistència i lluita per tenir futur" el 29 de Març a Barcelona

MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. DISSABTE 29 DE MARÇ DE 2014, 18’30 HORES A PLAÇA CATALUNYA

DESOBEDIÈNCIA 2014 DAVANT LES [RE]TALLADES DE DRETS I LLIBERTATS, ENS PLANTEM!!!!!

En aquest país i a les nostres ciutats, el feixisme, el gran capital i les oligarquies de sempre, van posant en pràctica, amb pas ferm i constant, les polítiques més reaccionàries d’Europa.
La llei de l’avortament d’aquest ministre castís, representant avantatjat del clericalisme més ranci i obscur, tira pels sòls els drets recuperats per les dones en els últims 50 anys. La llei del ministre Wert suposa una volta a l’educació dels temps del “ florit pensil” i l’esperit nacional. La reforma laboral continua pas a pas el dictat del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, aprofundint en la pèrdua de drets dels treballadors i les treballadores, aplicant un ERE i un altre, abocant a la joventut a la precarietat i a l’emigració, i enfonsant en l’abisme de l’atur a sis milions de persones.
La banca espanyola somriu mentre veiem atònits com ara el que mola són els “bancs dolents”, s’expulsa als jutges que persegueixen els delictes fiscals i es destinen fons públics per rescatar negocis privats. La destrucció dels serveis públics segueix imparable mentre paguem busos, metros i trens, a preu de limusines. La cadena de privatitzacions dels serveis bàsics com l’aigua, llum, gas, etc. no cessa; com tampoc es deté la destrucció de la sanitat pública, la retallada fins a la nàusea de les pensions de la nostra gent gran, les prestacions per dependència, les ajudes socials a les cada vegada més nombroses persones que aquest injust sistema deixa en les seves cunetes i als quals en molts casos se’ls roba fins a la dignitat de tenir un sostre.
JPEG - 693.8 kB
Ens volen callats i callades i submisses i submissos. La llei mordassa i els judicis i condemnes als qui no van fer sinó exercir el seu dret a la vaga (que aviat desapareixerà també) i a la protesta enfront de tanta injustícia, són un intent d’acoquinar als joves, a la classe treballadora, i a qualsevol ciutadà assenyat que no estigui disposat a que li col·loquin de nou un jou disfressat de democràcia.
Una democràcia que resideix en un parlament al que no podem ni apropar-nos a risc de ser apallissats i mutilats, detinguts, empresonats, jutjats i condemnats com es pretén ara amb els qui fa un any es van manifestar davant el Parlament de Catalunya i amb els quals ens solidaritzem en aquesta manifestació.
Des de CGT, farts de la inconsistència i la docilitat dels grans sindicats, de les falses promeses dels polítics, de la covardia de molts jutges, del terror de les forces policials, de l’embrutiment i manipulació de molts mitjans de comunicació, de les polítiques municipals que converteixen als barcelonins en figurants d’un parc temàtic per a turistes i congressistes de jaqué al que anomenen Barcelona, fem una crida conjuntament amb altres col·lectius i organitzacions a participar en aquesta manifestació i a continuar amb la mobilització i la desobediència, fins a aconseguir un canvi real.
El 29 de març, defensem tots els nostres drets, lluitem per una societat justa, que no ens llevin allò que més temen: la LLIBERTAT.

Resistència i lluita per tenir futur


Manifestació "Resistència i lluita per tenir futur" el 29 de Març a Barcelona.
DIA: 29 de Març
LLOC: Plaça Catalunya de Barcelona
HORA: 18’30 Hores
Convoquen diverses entitats i moviments socials, entre ells la Federació Local de CGT Barcelona

Manifestació el 29 de març a Barcelona


MANIFEST DE SUPORT A LES ENCAUSADES PEL CAS DEL 15J DE 2011 AL PARLAMENT

JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT…
I HO TORNARIA A FER

El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.
La mobilització “Aturem el Parlament” va succeir dues setmanes després del brutal desallotjament de la Plaça Catalunya a mans dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les ordres del que era conseller d’Interior i ara ho és d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També responsable del dispositiu policial que va disparar contra l’ull d’Esther Quintana.

La criminalització per part de la premsa subvencionada pel Govern i l’escalada repressiva que va venir després (judicis contra persones que volien impedir un desnonament al Clot, nombroses detencions a les vagues generals, multes absurdes per les persones que es manifestaven o per enganxar cartells, etc), va ser i és encara, una resposta planejada per procurar frenar l’augment de la indignació i de la força de les protestes populars contra el poder polític, econòmic i altres injustícies quotidianes, com el patriarcat i el racisme.

Durant aquells dies, la gent es va organitzar arreu per construir política des del carrer, com moltes seguim fent. La política que volem és assembleària, horitzontal, autogestionada, sense representants, és del poble i per al poble, i xoca amb la política institucional que ens governa. La qual ha estat protagonista d’un espiral de corrupció i de tenir llaços, sovint familiars o personals, amb grans empreses privades que reben encàrrecs d’obres públiques i amb els peixos grossos del poder financer.
Aquell dia érem milers de persones les que vam anar a intentar aturar el Parlament, per combatre el drama de tantes vides immerses en la misèria, els acomiadaments per les retallades, els suïcidis pels desnonaments, etc. Perquè moltes d’aquestes barbàries s’aproven dins dels murs d’aquest edifici. Per aquest motiu estàvem assenyalant els culpables el 15 de Juny de 2011 i per això mateix, ho tornaríem a fer sense por, perquè legitimem la nostra actuació, i perquè si la gent del carrer, a qui ens afecta tot això, no lluitem, ningú altre ho farà per nosaltres.

Sabem i tenim clar que aquest és un judici polític, una farsa per atemorir a aquelles que decideixen plantar cara i actuar contra els responsables de tanta precarietat. De fet, ens reafirmem al comprovar que l’acció directa contra els poderosos i generar alternatives de vida els molesta, i molt. Per això, i perquè som conscients del poder que podem tenir quan ens organitzem, no ens volem doblegar davant les seves intimidacions i fem una crida a estendre la solidaritat a aquells i aquelles que pateixen la repressió i la violència quotidiana d’aquest sistema econòmic, en les seves infinitats de formes.

Convoquem manifestació el dia 29 de març a Barcelona a les 18:30 a Plaça Catalunya.

SOLIDARITAT AMB TOTES LES REPRESALIADES I AMB AQUELLES QUE LLUITEN!!

La propera vegada que agafin un helicòpter, que sigui per marxar ben lluny i no tornar a molestar!
>>> Material informatiu, manifest, informació sobre les autoinculpacions, cartells, octavetes, etc, al web http://encausadesparlament.wordpress.com/

divendres, 7 de març del 2014

Avui 7 de març Consell d’Administració de Parcs i Jardins

Aquest divendres 7 de març està prevista la celebració de la  sessió ordinària del Consell d’Administració de l’Institut. 



Posicionament del Comitè d’Empresa:






Manifestació 8 de març, dia de la dona treballadora, a Barcelona

Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista
Les dones movem el món i ara l’aturem...

Cap a la vaga general

Manifestació a les 18.30h a la Plaça Universitat
(primer bloc no mixt)

Manifest de la Comisió Unitària 8 de març de 2014

Aquest 2014 comença amb una de les ofensives patriarcals més greus dels últims 30 anys: la contrareforma de la llei de l’avortament dissenyada pel PP. Aquest projecte de llei representa un atac clarament patriarcal i fonamentalista contra les dones i la nostra lliure determinació sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Una reforma que pretén infantilitzar-nos, victimitzar-nos i, en definitiva, desautoritzar-nos com a subjectes decisoris, tot atorgant la potestat sobre els nostres cossos a l’Estat, l’Església, metges, psiquiatres, psicòlegs, pares i d’altres "experts", que tornaran a tenir el poder de forçar-nos a ser mares, mentre que a dones solteres, lesbianes o bisexuals se’ls nega el dret de ser-ho vetant-los l’accés a la reproducció assistida en un clar exemple de discriminació i d’apologia d’un únic model familiar legítim: l’heterosexual.
Però nosaltres desobeirem, lluitarem i continuarem avortant com hem fet al llarg de tota la història, així com també seguirem establint relacions sexoafectives lliures, entre nosaltres i en contra de la seva moral.
En un moment de retrocés històric en drets i llibertats en mans de les dretes espanyola i catalana que ens retorna clarament al franquisme (reforma del Codi Penal, privatització de la sanitat i l’educació públiques, persecució de les migrades i les treballadores sexuals, retallades en la llei de dependència, criminalització de qualsevol expressió de dissidència, etc.), les dones patim la part més dura d’aquesta ofensiva patriarcal i capitalista que ens vol segrestar a les nostres llars.
Ens trobem davant d’una pèrdua dels drets laborals en el mercat de treball capitalista, una sobrecàrrega de tasques domèstiques i de cures que haurien d’estar garantides per l’Estat però que acabem exercint les dones sense cap reconeixement, retribució econòmica ni corresponsabilització per part dels homes, així com una precarització generalitzada dels temps i dels treballs.
Enfront aquesta triple presència que patim les dones, des del feminisme seguirem en lluita contra el capitalisme i la seva aliança criminal amb el patriarcat. I seguirem identificant i denunciant els responsables d’aquest sotmetiment, sense oblidar que no només es troben entre la classe dirigent encarregada del disseny de les actuals polítiques escanyadones, sinó també entre els nostres suposats aliats que romanen immòbils i en silenci, per tal de no renunciar als beneficis que els atorga el sistema patriarcal.
Tot just hem començat l’any i ja hi ha onze dones assassinades per les seves parelles als Països Catalans i al conjunt de l’Estat espanyol. Les retallades i el desmantellament de plans d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere, així com el reforçament actual de l’heteropatriarcat en tots els àmbits, no està fent més que legitimar i promocionar la violència masclista contra les dones.
Estem fartes de sentir com els mitjans de comunicació, les institucions i certs professionals patologitzen els agressors en una societat que promou una masculinitat agressiva i una feminitat submisa i obedient: les agressions masclistes no són més que la reafirmació de la relació jeràrquica de poder existent dels homes vers les dones, sustentada sobre un sofisticat aparell de legitimació simbòlic destinat a perpetuar l’accés a la mà d’obra barata, si no gratuïta, de les dones. Si ens toquen una, ens toquen a totes! No restarem callades ni passives, seguirem endavant amb l’autodefensa feminista!
Davant d’aquesta conjuntura, un cop més seguim apostant pel feminisme com a alternativa i projecte polític de transformació i emancipació social. Un projecte que té per objectiu construir entre totes una societat lliure de tota relació jeràrquica i de dominació, on puguem decidir lliurement sobre els nostres cossos, les nostres vides i sexualitats. On la vida sigui el centre de la societat i no els mercats. Seguirem lluitant per la repartició real dels temps, els treballs i la riquesa. Per una societat on cap persona sigui il•legal i els pobles i les persones puguem decidir lliurement el nostre futur. En definitiva, la revolució serà feminista o no serà.
Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!


dimecres, 5 de març del 2014

Davant el conflicte social del transport públic, cal un desbloqueig al més alt nivell polític

Des de fa més de dos mesos, les protestes contra la pujada del preu del transport públic no han parat d’estendre’s, palesant el malestar de la ciutadania en un context de pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i gent treballadora, d’empobriment d’àmplies franges de la població i d’erosió dels seus drets. De bon començament, les autoritats, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, no van saber llegir el sentit d’aquestes manifestacions, esperant que al cap d’uns dies de soroll la gent es resignaria a la nova situació. No ha estat així. Les convocatòries s’han escampat per la regió metropolitana i fins i tot més enllà; moviment veïnal, PTP, sindicats i diversos col·lectius s’han afegit a les accions promogudes des de la plataforma “Stop Pujades”; càrrecs electes s’han anat pronunciant i han interpel·lat el mateix Govern... L’exigència d’una congelació immediata de tarifes ha esdevingut la reivindicació més popular del moviment; una mena de “ja n’hi ha prou” que correspon a la situació d’emergència social que estem vivint. L’estament polític, allunyat del carrer, no acaba de copsar, però, què significa la paraula “dignitat” quan ressona als barris.
 
Després d’una primera presa de contacte amb CONFAVC, FAVB i PTP, d’una banda, i amb CCOO i UGT d’una altra, l’Autoritat del Transport Metropolità es reunia, el passat dimecres, 26 de febrer, amb el conjunt d’aquestes entitats i amb la pròpia plataforma “Stop Pujades”. Des de la FAVB, que ha reivindicat sempre la constitució d’una taula social per abordar de manera integral la problemàtica del transport públic, només podem felicitar-nos de l’obertura d’un espai de diàleg com aquest. Tanmateix, els marges en què l’ATM voldria que es mogués aquest grup de treball resulten molt estrets, condicionats per uns paràmetres polítics rígids. Així doncs, l’ATM considerava del tot impossible revertir l’última pujada. Fins i tot es declarava incapaç de garantir que, enguany, no se’n produiria una altra. (Un idea en què abundava fa uns dies l’alcalde Trias, quan semblava vincular l’evolució de les tarifes a la incerta aportació de l’Estat espanyol al finançament del transport públic metropolità). Els arguments, reiteratius, són coneguts: cal eixugar un dèficit acumulat de més de cinc-cents milions d’euros.
 
Les solucions anunciades per l’administració passarien per la promesa d’una major contribució financera... tot insistint en la tesi dogmàtica que, en qualsevol cas, els usuaris han de sufragar la meitat del cost del transport. Si això hagués de ser així, els increments de preus difícilment s’aturarien. Més encara: per aquest camí, s’allunyaria l’horitzó de justícia social, vertebració territorial i sostenibilitat mediambiental que ha de guiar una bona política de mobilitat. L’ATM es diu disposada a debatre les propostes de les entitats socials... sempre i quan “no posin en qüestió els equilibris financers del sistema”. Però uns “equilibris” condicionats d’aquesta manera no ofereixen pràcticament cap marge de discussió. Més encara, la idea de l’ATM de finançar part del deute amb nous préstecs bancaris podria esdevenir una càrrega suplementària per al mateix sistema i acabar afavorint una dinàmica de privatitzacions. Des de la FAVB, seguim pensant que una bona política financera hauria de reduir la dependència de les entitats bancàries, començant per cercar recursos en la pròpia promoció del transport públic i mirant de desincentivar l’ús del vehicle privat: aplicació de cànons a les empreses concessionàries de les autopistes, peatges suaus a les vies sufragades amb peatges a l’ombra, manteniment de la xarxa de pàrquings municipals de Barcelona sota titularitat pública...
 
Tot plegat hem ens duu a ser molt cauts davant la nova proposta “estrella” de l’ATM: la T-Mobilitat. Cal dir que el projecte d’un títol, unificat a terme per a tot el territori de Catalunya, resulta potent i atractiu. Permetria resoldre les incongruències de l’actual tarifació per zones, integrar criteris mediambientals i socials, racionalitzar la gestió i guanyar en eficiència. Però, un cop més, la tecnologia que permet tot això ha d’estar subordinada a la política. Amb els criteris actuals, el “títol personalitzat” i “intel·ligent” de la T-Mobilitat podria fàcilment esdevenir un marc opac, inabastable per a la ciutadania. Les innovacions s’inscriuen en el solc de les relacions socials preexistents, amplificant-lo. La clau segueix sent la voluntat de fixar uns preus assequibles, establerts en funció de les condicions de vida de les classes populars i les necessitats de la majoria social, i no pas d’uns dèficits que elles no han generat, i que cal resoldre mitjançant un finançament adequat.
 
La demanda de revertir d’una manera o d’una altra l’última pujada de preus, més enllà de la reivindicació concreta, ha esdevingut la prova de la voluntat de l’administració d’encetar un diàleg real sobre el disseny del transport públic i el seu finançament. No voldríem que esdevingués, a més a més, per part seva, una ocasió de fer valer el “principi d’autoritat”. Hi ha una discordança entre el temps de la ciutadania, aclaparada per les dificultats de la seva vida quotidiana, i el temps de l’administració. Davant la manca de respostes en l’immediat -i de concrecions en l’horitzó que se’ns proposa-, la FAVB seguirà donant suport a les convocatòries de mobilització ciutadana de “Stop Pujades” i, concretament, a la concentració del dissabte, 15 de març, a les 19 h, a la Plaça de Sant Jaume.
 
Però, a aquestes alçades, resulta evident que el conflicte no es pot desencallar en el marc, encotillat i condicionat per decisions de més alt nivell, de la mesa de treball constituïda amb l’ATM (i a la qual la FAVB seguirà assistint). Cal un desbloqueig de la situació al més alt nivell polític. No podem seguir polemitzant, moviments socials i autoritats, a través de comunicats i declaracions als diaris. Cal seure cara a cara i parlar. Per la part que li correspon, la FAVB sol·licitarà, amb caràcter urgent, una reunió amb l’alcalde de Barcelona i els responsables de mobilitat de l’Ajuntament.
 
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Barcelona, 4 de març de 2014