divendres, 30 d’octubre del 2009

L’aigua és vida i no objecte de benefici. Municipalitzem la gestió de l’Aigua a Catalunya

El passat 22 d’octubre “Criteria CaixaCorp” (la Caixa) i la transnacional francesa “Suez Environnement Company, S.A.” (Suez) acordaren que el 75.01% de les accions de l’empresa privada “Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A.” (AGBAR) seria controlades per la corporació francesa Suez.

La gestió privada de l’aigua avantposa els beneficis empresarials als criteris de qualitat del servei. A l’actual globalització econòmica, el capital econòmic es mou amb molta facilitat, per tant, la gestió privada de l’aigua fa que el nucli de decisió de la gestió pugui passar a realitzar-se a París, Moscou, Pequín o a qualsevol altre ciutat del món. La gestió privada de l’aigua ha permès que “la Caixa” vengui AGBAR a Suez, el que farà que la presa de decisions i el control dels sistemes d’abastament domiciliar d’ aproximadament el 80% de la població catalana es realitzin des de París i, en un futur qui sap on. Cal tenir en compte que a l’acord entre “la Caixa” i Suez hi ha un clàusula on “la Caixa” pot desfer-se de la totalitat de les accions d’AGBAR en un termini de 5 anys [1].

Per evitar que el centre de decisió de la principal distribuïdora d’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona es deslocalitzi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) presenta una proposta que satisfà els vells objectius d’AGBAR: la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa de distribució en alta d’aigua (des de la font d'aigua fins al dipòsit municipal), que es transformaria en una filial d’AGBAR. La proposta ja ha estat confirmada davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per Suez Environnement, Criteria y AGBAR, segons anuncia una reconeguda publicació econòmica de premsa escrita [2]. D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat de Catalunya es convertiria en accionista minoritari de la nova “gran” AGBAR, empresa privada dirigida des d’un grup estranger, que no només controlaria l’aigua en la seva distribució en baixa (des del dipòsit municipal fins al consum domiciliari i industrial), com fa actualment AGBAR, sinó també en alta. És a dir, l’empresa controlaria des de les fonts del recurs fins la seva distribució municipal, donat que les principals conduccions d’aigua en alta, actualment, són públiques i controlades per ATLL.

Ens trobem davant el risc immediat que tot el sistema d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona i de gran part de Catalunya, quedi privatitzat i sense competència possible per part d’altres distribuïdores, unint en una mateixa companyia la gestió de l’aigua en alta i en baixa. Les implicacions polítiques i socials d’aquesta gran privatització són gravíssimes. Aquesta suposarà la pèrdua de la possibilitat d’un control social de l’aigua durant varies generacions, introduint-la en un procés de depauperització progressiva de la funció pública substituïda per la recerca de beneficis privats. L’opció de privatitzar ATLL havia estat descartada per altres governs de la Generalitat degut a la seva importància en la governança del país.

La venda d’accions d’AGBAR de “la Caixa” a Suez comporta la possibilitat d’una expansió sense precedents de la privatització de la gestió de l’aigua a Catalunya, amenaçant seriosament el caràcter públic, no només d’ATLL, sinó també i a mig termini, del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El Govern i AGBAR ja van manifestar el interès de dur a terme aquestes operacions amb motiu de l’últim Decret de Sequera i la proposta d’interconnexió de les Xarxes CAT-ATLL, a la primavera del 2008. A més, els criteris de gestió impulsats per les corporacions transnacionals com Suez faciliten i promouen els transvasaments de l’Ebre i del Roina cap a Barcelona, i obstaculitzen les mesures plantejades actualment per revertir la sobreexplotació del riu Ter.

L'aigua és un bé públic d'interès general que no pot considerar-se com a mercaderia subjecta als interessos comercials. Ha d'estar organitzada i ser gestionada per les administracions públiques qui responen, en darrera instància, als representants democràticament escollits. A Catalunya, seguim el camí invers a altres països europeus com França, on s’ha remunicipalitzat la gestió de l’aigua a moltes ciutats, entre elles París. Així mateix, Nacions Unides reconeix als seus estudis [3] que el preu de l’aigua subministrada per entitats públiques és més econòmic que el que ofereixen entitats privades amb ànim de lucre, com és el cas d’AGBAR.

La gestió de l'aigua, com a monopoli natural que constitueix, ha d'estar gestionada pel sector públic des d'una òptica eficaç, eficient, sostenible i socialment responsable. L’aigua no pot estar gestionada amb fins lucratius. L’aigua és vida, no és una mercaderia.

La millor manera de blindar la gestió de l’aigua a Catalunya ha de ser transparent i participativa i ha d’estar sota criteris socials i no mercantils. Per tant, no es pot permetre que AGBAR continuï dificultant la publicació, d’accés públic i a temps real, dels paràmetres de qualitat de l’aigua per a consum humà.

Ara és el moment, MUNICIPALITZEM la gestió de l’aigua a Catalunya! Reivindiquem l’abastament i el sanejament domiciliar en mans d’entitats públiques, transparents i democràtiques, on la relació amb el ciutadà sigui una oportunitat per seguir democratitzant la nostra societat.

26 d’octubre de 2009

[1]: El futuro de AGBAR entre en el debate político. Expansión 24/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/23/opinion/llave-online/1256325489.html
[2]: La Generalitat se suma a la venta de AGBAR a Suez. Expasión 22/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/22/empresas/1256245160.html
[3]: Informe del PNUD “Más allá de la escasez: Poder, pobreza y crisis mundial del agua” 2006, http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2006/, i l’article: http://www.unep.org/dewa/vitalwater/article137.html

dijous, 29 d’octubre del 2009

Condemnen l'Ajuntament de Barcelona per cessió il·legal de treballadors

AUXILIARS DE L’ARXIU HISTÒRIC GUANYEN UN RECURS PER CESSIÓ IL·LEGAL DE TREBALLADORS I L’AJUNTAMENT ES SALTA LA LLEI I LA JUSTÍCIA

L’any 2007 els treballadors externalitzats de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb el suport dels treballadors fixes, del Comité d’Empresa de l’ICUB I de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Barcelona van gosar aixecar la seva veu contra la precarietat (sous i condicions socials) i van reivindicar: una relació contractual directa ja que el seu treball és estructural i no temporal, sense intermediaris (empresa MAGMA) i el reconeixement de la seva categoria d’auxiliars d’arxiu/biblioteca. Volien negociar aquests dos punts amb la direcció de l’ICUB, que es va negar en rodó a entrar en el tema.

Al març de 2007 interposen demanda al Jutjat de lo Social. Es fixa el judici pel 5 de juliol de 2007. S’ajorna per incomparecència del director del centre. Es torna a fixar la vista per al 25 d’octubre de 2007. El jutge del Jutjat núm. 17 no es pronuncia sobre la cessió il.legal de treballadors, però dicta una sentència desfavorable als treballadors per “manca de proves”. Immediatament comença una repressió ferotge per part de l’empresa MAGMA sobre els treballadors denunciants: sancions, arbitrarietats, tracte vexatori per part d’un coordinador de l’empresa, acomiadaments improcedents. La majoria de treballadors abandona l’empresa fastiguejats pel tracte i el salari de misèria, però interposen Recurs contra la sentència. Passa tot l’any 2008.

Finalment el propassat setembre de 2009 el TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA dóna la raó als treballadors i dicta sentència contra l’empresa MAGMA (cedent) i l’ICUB (cessionària) per CESSIÓ IL.LEGAL DE TREBALLADORS en els termes prohibits per l’ordenament jurídic i condemna a les esmentades empreses a “estar y pasar por esta declaración con las consecuencias a ello inherentes, y especialmente con la declaración de indefinida, de la relación laboral de los actores.

Aquesta és la narració resumida dels fets, però el calvari jurídic no s’acaba aqui: en aquests moments l’empresa MAGMA ha interposat recurs de cassació, l’Ajuntament continua sense pronunciar-se i de nou ens llencen a la maquinària destructiva dels seus “serveis jurídics” (que per cert paguem tots els contribuents) en una maniobra que té per únic objectiu NO APLICAR I DILATAR una sentència que, per fi, dóna la raó als treballadors.

L’empresa MAGMA continua a l’arxiu i continua, per tant, el fet delictiu de la cessió de treballadors, contra el qual ens vam aixecar en el seu moment. I l’Ajuntament demostra, amb la seva negativa a no entrar en negociacions amb els treballadors “perquè la sentència no és en ferm ja que l’empresa ha interposat un nou recurs extraordinari”, que recalcitrantment es doblega al mandat de les empreses privades que alimenta i protegeix, important-li un rave els seus treballadors.

El cas de l’AHCB no és un cas aïllat. Forma part de tota una política municipal que està aconseguint desmembrar la cosa pública, privatitzar serveis i externalitzar categories professionals i prestacions per a millor glòria i enriquiment d’empreses privades i vividors al servei de l’administració pública. Mentre es dedica a “fer terapia” amb 500 alts càrrecs i alts funcionaris amb el seu llenguatge floral: de noves ilusions, Barcelona és la millor del món, nova primavera, plan 2.0, etc….

Volem recordar i denunciar a l’Alcalde Hereu que en temps d’eleccions va prometre que “cap treballador d’empresa externa hauria de cobrar menys de 1.000 euros” que canvïi de discurset demagògic per a les properes, perquè no solsament no ha fet res en aquest sentit, no ha donat cap pas ni té cap intenció política de fer-ho, sinò que ho ha augmentat i, en el cas de l’AHCB en concret, el seu govern, que hauria de ser el primer en aplicar la llei, se la salta impúnement a la torera.

El que sí és un fet nou és que, per primera vegada en aquest ajuntament, treballadors en precari, juntament amb funcionaris i fixes, han tingut la valentia de denunciar la seva situació i exigir un canvi de situació de coses: el dret a un contracte de treball digne, sense empreses prestamistes i a unes millors condicions laborals.

EXIGIM, en compliment de la sentència del TSJC:

  • La contractació directa dels auxiliars de l’AHCB externalitzats, en primer lloc dels companys que van interposar la demanda i el recurs.

  • Que l’empresa MAGMA deixi d’actuar a l’AHCB i que no torni a desviar les seves responsabilitats amb noves maniobres jurídiques dilatòries.

EXIGIM que l’Ajuntament i instituts s’avinguin d’una vegada per sempre a posar sobre la taula dades, números, situacions concretes, de tots els llocs de treball externalitzats i en precari, de tot allò que no apareix en cap conveni ni pacte, però que s’està movent cada dia als nostres llocs de treball…. tot allò que no existeix, embolcallat de por i de resistències a anomenar pel seu nom:

NO AL TREBALL PRECARI


Octubre 2009

Secció Sindical de l’Ajuntament de la CGT

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Ha sortit el número 110 de la revista "Catalunya"


Assassinar Ferrer i Guàrdia cent anys després

Dediquem bona part del present número a la figura excepcional de Francesc Ferrer i Guàrdia, coincidint amb le centenari del seu afusellament. Li dediquem un llarg esplèndid reportatge a càrrec d’Emili Cortavitarte, en el qual també es parla de l’Escola Moderna, les Escoles Racionalistes i el CENU. En altres articles de Ferran Aísa i Toni Mollà afegim més matisos a la biografia del pedagog català.

A banda, parlem, entre d’altres, de les darreres informacions sobre la crisi: els ERO i la deslocalització a les empreses mentre els empresaris obtenen els beneficis de sempre. També hi ha una reflexió sobre el referèndum d’Arenys de Munt, un ampli anàlisi de la figura de Josefa Martín Luengo, la coneguda mestra pedagoga anarquista de Paideia, a qui teníem previst entrevistar però que ja no podrà ser per la seva recent defunció.

A l’apartat de social, un article sobre l’abolició de la prostitució, que promet ser polèmic, i les reivindicacions en àmbits com els treballadors del ferrocarril al Camp o la lluita contra la malaltia de la Polio. A Dinamita de Cervell, Núria Calvo realitza una panoràmica sobre les propostes radicals de Priorat Centre d’Art i finalment, per citar només alguns dels continguts de la revista, l’entrevista de la contraportada que està dedicada en aquesta ocasió a Marc Suanes, professor, historiador i activista social.

- Us podeu descarregar el número 110 en pdf:

www.revistacatalunya.cat/cat110.pdf

- Aquest número del Catalunya inclou un suplement de 4 pàgines sobre la convocatòria de mobilització contra la crisi que la CGT de Catalunya ha realitzat per al 31 d’octubre a Sant Boi de Llobregat, que inclou una manifestació i diverses activitats:

www.revistacatalunya.cat/aturem.pdf

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Jornades al Parc Samà


Esdevenen al Parc Samà unes jornades tècniques i també el campionat d'homes de terra (els ajudants dels grimpadors d'arbres).

Us faig saber el programa i us convido a assistir-hi.


JORNADES ARBORICULTURALS PARC SAMÀ 09.


Dijous 19 de Novembre:

9-9.15: Presentació de les jornades.

9.15-14: Teoria d’ancoratges (Sustentació artificial).

Professor: Harry Trikner, arboricultor.

14-15: Pausa dinar.

15-20: Pràctic d’ancoratges en arbres del parc.


Divendres 20 de Novembre:

8.30-10.30:Taller obert “El morrut de les palmeres”.

10.30-11: Presentació Tree Technician.(EAC)

11-14: Xerrada “Els fongs de la fusta”.

Professora: Anna López, Universitat de València.

14-15: Pausa per dinar.

15-20: Xerrada “El paisatge amagat de les arrels”.

Professor: Gerard Passola, Biòleg.


Dissabte 21 de Nov:

8-15: Campionat d’ajudant de terra.

15: Barbacoa arboricultural.


Preu congrés soci: 100 € (en el cas de només assistir un dia. 50 €)

Preu congrés no soci: 140 € (en el cas de només assistir un dia. 70 €)

*Esmorzar, dinar i apunts inclosos.

Les activitats d’aula i menjar es faran al Camping Vinyols Camp.

Per dormir en el Camping, bungalows (4-5 pers) 22 €/ nit (la roba de llit no està inclosa)

També es possible dormir, tendes, furgonetes etc. Per consultar preus: www.vinyolscamp.com o al tlf: 977850409

Preus Campionat (màxim 18 participants): 30 € *Inclou samarreta i esmorzar.

Preu Barbacoa Arboricultural (Camping Vinyols Camp): 10 €.

Preu nens: 4 €


Per apuntar-se al congrés i al campionat heu de fer l’ingrés al número de compte de GRIMPACAT: 2013 0311490200589085 i avisar via telèfon o e_mail a l’Àlex Cuadrado (616521998, alextartaruga@hotmail.com)

Per apuntar-se a la barbacoa, també podeu posar-vos en contacte amb l’Àlex.

Fora convenient fer totes les reserves abans del dia 16 de novembre per poder preparar-ho tot bé.

Desitgem que les jornades siguin profitoses i tots podem gaudir d’uns dies arboriculturals.


Parc Sama. Ctra. T- 314 Vinyols i els Arcs s/n Telefono: 977-826-514

diumenge, 25 d’octubre del 2009

En defensa de les llibertats


CGT exigix la llibertat immediata de les persones detingudes i el respecte escrupolós a les llibertats i drets sindicals, de pensament, expressió, reunió i associació.

Tenint en compte el context de crisi global, les condicions de vida de les classes populars i treballadores, en la que els poders públics, a més d'espletar les arques de l'estat per a reflotar un capitalisme explotador i depredador, donen ales a les expressions neofeixistes més arcaiques i retrògrades de la dreta ultramuntana, mentres coarta i reprimix qualsevol altra expressió de just enuig antifeixista dels moviments socials, sindicals… CGT exigix a l'estat espanyol respecte i protecció dels drets i llibertats sindicals, socials i polítiques.

Des de la nostra concepció federalista i des de la defensa de l'actuació social, rebutjant i condemnant tot tipus de violència, com a CGT denunciem, reprovem i condemnem l'actitud repressora de l'estat amb mètodes i arguments que encobrixen una ideologia institucional de repressió generalitzada i criminalització de qualsevol expressió social de descontent i divergència, present o futura.

Per a CGT, este comportament antidemocràtic i antisocial de l'estat afirma clarament el camí que vol seguir per a atallar qualsevol moviment de resposta social contra les desigualtats creixents, contra l'explotació miserable de les treballadores i treballadors o contra qualsevol moviment en defensa de les llibertats i drets de totes i tots.

Per això, CGT exigix la llibertat immediata de les persones detingudes i el respecte escrupolós a les llibertats i drets sindicals, de pensament, expressió, reunió i associació.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL

divendres, 23 d’octubre del 2009

Per la llibertat de l'Amadeu Casellas


"Se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys". Amadeu Casellas.

Un grup de solidàries amb Amadeu Casellas han intentat entrar i ocupar Catalunya Ràdio per tal de fer visible la mort segura a la qual va el company Amadeu, en vaga de fam de fa desenes de dies. Podeu llegir el manifest que han llegit a baix.

Manifest:

Estem aquí per denunciar una situació insostenible. Nosaltres no podem comprendre com és possible que una persona estigui, avui, ara, en aquests moments, a punt de morir, de ser assasinada, en mig del silenci d'uns mitjans que suposadament són públics, que suposadament són nostres. La indiferència de tots els mitjans, tan públics com privats, és avui còmplice de l'assassinat d'Amadeu Casellas.

S'ha silenciat qualsevol intent de fer del cas de l' Amadeu una preocupació social. Estan matant l’Amadeu Casellas, pres anarquista català que va entrar a la presó a finals dels anys 70, per robar als que més ens roben: els bancs, i finançar, amb aquests diners, lluites obreres. L'Amadeu no va incorrer en cap delicte de sang.
Se'l castiga per denunciar la situació real que s'esta vivint a les presons. Donant noms i cognoms dels que maneguen aquesta màfia penitenciària, que beneficia els rics i perjudica als pobres. És per aixó que ara, a dia d'avui, porta 100 dies en vaga de fam i 11 en vaga de set, després de 23 anys tancat.

En aquesta situació dolorosa, la seva mare fa un any que demana reunir-se amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o amb el director general d’Institucions Penitenciàries, Albert Batlle. Tots dos s’hi continuen negant: estan massa ocupats en coses importants.

L’any passat l’Amadeu va fer dues vagues de fam, ell les va aturar amb l'acord de que a la tardor del 2008 passaria a tercer grau, després del qual sortiria al carrer. Aquest acord s’ha incomplert, i encara ara cap dels responsables ha donat explicacions al respecte. Ara mateix el seu estat és molt crític i es troba incomunicat a la unitat hospitalària penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

Exigim, perquè és de sentit comú, que el cas de l'Amadeu Casellas es faci públic i es difongui entre la gent.

Que els responsables polítics, el Secretari de Serveis Penitenciàris, Albert Batlle i la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donin explicacions del perquè s'arribat fins aquesta situació, on una persona ha estat més de 200 dies de vaga de fam, i està a punt de morir per la seva llibertat!

A vosaltres, les persones que escolteu aquesta ràdio, a tothom qui senti aquest cas com una injustícia, veniu a mostrar la vostra solidaritat amb l'Amadeu a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a la Rambla del Raval a les 18.00h.

Amadeu, company, t'esperem aquí amb nosaltres.

Extret de Prendre la paraula

ASSEMBLEA GENERAL 28 de octubre

dijous, 22 d’octubre del 2009

Imma Mayol haurà de declarar per delictes contra la llibertat sindical



Publicat en el Número 157 del Setmanari la DIRECTA


dilluns, 19 d’octubre del 2009

Reclamación Previa día 19 de octubre


¡Ya esta liada! Elecciones sindicales

Continuando con la actitud adoptada por la Mesa Central el día 13 de octubre de reunirse a solas. La Mesa Central nos ha hecho llegar posteriormente a su reunión, sin consultar a los sindicatos, un nuevo acuerdo en donde ahora con el Censo Laboral que es el que corresponde para calcular la distribución de delegados salen los dos delegados para oficios.

A pesar que la distribución correspondía como nosotros habíamos planteado (los dos para oficios). La CGT ha pedido que se corrigieran los datos con los que habían contabilizado, porque estos eran erróneos y la ventaja era mayor en número de trabajadores en el colegio de oficios

La Mesa ha contabilizado a dos técnicos en el listado de trabajadores fijos o con más de un año de contrato y también en el listado de trabajadores con contrato inferior a un año donde se contabilizan sus jornadas.

También a cuatro trabajadores de oficios una vez aprobado el censo laboral se les excluyen del censo de trabajadores fijos o de contrato superior a un año y se les incluye en el de los trabajadores con contrato inferior a un año.

Además, lo cual merma el número de incremento de los trabajadores de Oficios, mientras en el censo laboral de 2008 las jornadas de trabajo contabilizan 30 días por mes trabajado (el mes natural) en los datos del año 2009 se contabilizan como días efectivos de trabajo (una media de 22 días mensuales exceptuando a los dos técnicos cuya media es mayor).

Ante esta reclamación realizada de que se repasaran los datos dados por la empresa, la Mesa Electoral ha continuado manteniendo los números

Por último la Mesa Electoral ha decidido a pesar que la distribución de los delegados corresponde al colegio de Oficios permitir el voto en el colegio de Oficios a los trabajadores pertenecientes al colegio de Técnicos (a los cuales no les pertenece representación en estas elecciones) decisión que no se adecua a la norma establecida (E.T. y Reglamento de Elecciones Sindicales) y por la tanto se incurre en una ilegalidad.




Acta de la Mesa Electoral Central del día 16 de octubre

Y aunque no lo recoge el Acta de la Mesa Electoral Central del día 16 de octubre, se tuvo que aceptar la reclamación efectuada por CGT contra la decisión adoptada por la Mesa en la reunión del día 13 de octubre y anular la decisión acordada sobre la distribución de los representantes sindicales ( uno para Técnicos y uno para Oficios)





diumenge, 18 d’octubre del 2009

Poda dels Arbres

Això és una roda sense fi

Ara que ja som a la Tardor, i comencen a caure algunes fulles dels arbres, molta gent pensa en arreglar el jardí, i especialment podar els arbres.
Hi ha gent que no li agrada les fulles, pensa que és brut o que fa lleig, i inclús poden els arbres quan les fulles encara són verdes!
Si mireu pels carrers o qualsevol jardí, parc, escola, es comença a veure alguns arbres escapçats, sense copa, arbres que no tenen cap fulla.
Bé aquest tipus de poda tan severa que es fa a tot arreu del país, és incorrecte, per molts motius, el principal per la salut dels arbres: les podes provoquen ferides que l'arbre vol curar, però a vegades són tan grans que li costa i és molt propens a agafar fongs i bacteris que el debiliten i li escurcen la vida. Només cal mirar molts dels pocs plàtans que queden al costat de les carreteres o els de les Rambles de Barcelona, que tenen ferides enormes i molts s'acaben morint. Però els arbres com tots els éssers vius, tenen ganes de viure i la majoria sobreviu als maltractes que els fem.
Altres motius, és que els arbres no tenen una copa natural, la reacció de l'arbre a les podes és que a la Primavera els arbres creixin amb uns molts brots llargs i prims i les arrels que estan connectades a les branques, que són les que les alimenten tenen més força i cada any les arrels creixen més i poden provocar problemes a les cases i clavegueres. També provoca que les fulles siguin molt grans, i quan cauen a la tardor provoquen molèsties a l'hora de recollir-les o embussen les clavegueres. I la reacció de la gent, és com que creix tant podeu-lo més, i cada any igual, però els arbres continuen creixent igual. No es pot parar el creixement dels arbres d'aquesta manera! Això és una roda sense fi.
I el gran motiu de perquè es fan les podes es que és una feina que es fa a la tardor i hivern, quan no hi ha massa altre feina pels jardiners, i és la pitjor època per fer les podes ja que el fred pot afectar les ferides. Els arbres que reben les pitjors podes són les Moreres i els Plàtans.
I sap greu perquè aquests arbres viuen perfectament sense podar i tenen un aspecte més bonic.
Amb tot això també vull dir que hi ha altres tipus de podes que són correctes, com els dels arbres fruiters o si l'arbre està malalt o fa nosa per algun motiu.
I si no em creieu, només cal que busqueu a Internet en el cercador, poseu "podar arbres", i veureu les pàgines webs i experts que hi ha que em donen la raó.
I la gent que viatgeu veureu que a Europa i Nord Amèrica, és difícil veure aquest tipus de podes, i a més els arbres els deixen créixer alts, forts i sans, i és perquè allà estimen més els arbres.

Publicat per Adam Macià (Jardiner) Manlleu en Amics arbres-Arbres amics

Altres articles sobre la poda i l'època de fer-ho:

L'esporga ben feta

Esporgues massa primerenques

Esporgues a l'estiu

Canvis en els criteris de poda

Criteris d'esporga

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Reclamación reunión Mesa Electoral día 13 de octubre





Jornada de mobilització i lluita de la CGT de Catalunya contra la crisi



Manifestació de la CGT de Catalunya el dissabte 31 d’octubre, a les 17.30 h., Plaça Ajuntament, Sant Boi de Llobregat

"Aturem el terrorisme polític i econòmic"

A més de la manifestació, hem organitzat un programa d’activitats durant tot el dia:

- De 11 a 22 h. Exposició "Utopies Llibertàries" a l’Ateneu Santboià (Av. Maria Girona 2, prop estació FFCC)

- A les 12 h. col·loqui-debat sobre Decreixement, a l’Ateneu Santboià, amb la participació de Jaume Grau (Ecologistes en Accció), Col·lectiu Crisi?-Podem, Joan Martínez Alier (economista i ecologista), Chema Berro (CGT, director de Libre Pensamiento)

- A les 17.30 h. a la plaça de l’Ajuntament, Teatre al carrer a càrrec del grup Crisi?-Podem, amb el teatre de l’oprimit. A continuació, MANIFESTACIÓ.

- A les 22 h. a l’Ateneu Santboià, Concert amb els grups Guapos y famosos (versions de rock) i Perdón por la invasión (punk-metall)

Organitzen:

CGT de Catalunyai CGT Baix Llobregat

Col·labora:

Col·lectiu Llibertari de Sant Boi

Ateneu Santboià (es queda al poble)

- Podeu accedir al suplement de 4 pàgines del Catalunya núm. 110 sobre la convocatòria de mobilització contra la crisi que la CGT de Catalunya ha realitzat per al 31 d’octubre a Sant Boi de Llobregat, que inclou el disseny del cartell i el díptic, anant a:

www.revistacatalunya.cat/aturem.pdf

divendres, 16 d’octubre del 2009

Reunión ¿Clandestina? de la Mesa Electoral Central

Ayer día 15 de octubre, 48 horas después de haberse realizado, nos ha llegado vía Celador un acta de una reunión de la Mesa Electoral del día 13 de octubre, de la cual no habíamos sido informados los promotores e interventores del proceso electoral (sindicatos), dándose la circunstancia de la presencia en la misma de la dirección del Institut

El acta de dicha reunión de 13 de octubre recoge el acuerdo de la Mesa Electoral Central de distribución de los representantes sindicales en función del incremento en cada uno de los colegios electorales, que según los cálculos realizados corresponden un delegado a cada colegio

La Mesa Electoral Central, con está decisión precipitada ha incumplido el Estatuto de Trabajadores y el Reglamento de Elecciones Sindicales que establece que para se realice la distribución de representantes sindicales por colegios electorales tiene que estar aprobado el censo laboral definitivo.


dijous, 15 d’octubre del 2009

L'Ajuntament descarta fer pagar una entrada al parc Güell

Després d'un dilatat procés d'anàlisi i discussió, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir en comissió de govern el pla integral que fixa les grans línies d'actuació que es duran a terme al parc Güell entre els anys 2010 i 2020. La filosofia que emana d'aquest document estratègic es resumeix en la voluntat que aquest espai deixi de ser considerat només com una gran zona verda i passi a tenir el mateix reconeixement que un equipament de contrastat valor arquitectònic. Per això, un primer objectiu serà intentar reduir en un 50% els 4 milions de visitants que ara té, i amb això caldrà, inevitablement, regular l'accés a la zona patrimonial, tot i que, a hores d'ara, no se sap ben bé com. Una de les mesures més controvertides que s'havia estudiat, cobrar l'entrada, ha quedat del tot descartada.

Ha estat un part tan llarg com difícil. Els debats entre veïns, experts i responsables municipals sobre què cal fer al parc Güell en els propers anys han estat eterns, però ja han cristal·litzat en un pla que es començarà a aplicar el 2010 i que s'haurà d'anar desplegant durant la següent dècada. Per posar en marxar el conjunt de mesures que enumera el document, l'Ajuntament hi destinarà un pressupost global de 34 milions d'euros. La més cridanera de totes és la que estableix necessitat de regular l'accés de públic, que ara és absolutament lliure. Un plantejament que parteix del diagnòstic fet per diversos entesos, que consideren que els 4 milions de visitants que té actualment el parc són un volum inassumible per a la correcta conservació d'un espai que està catalogat com a patrimoni mundial. Cal reduir-los com a mínim a la meitat. La pregunta del milió és com es farà. El govern local es dóna un any de marge per estudiar els mecanismes tècnics per aconseguir-ho, però d'entrada es reforçarà tot el tancat perimetral. Posteriorment s'establiran nou accessos regulats, segurament per torns, a tota la zona monumental. Quan s'arribi a la capacitat màxima de l'espai ja no hi podrà entrar ningú més. Una de les altres propostes que s'està avaluant és el fet que calgui fer reserva amb anterioritat per poder visitar el parc. La mesura estaria adreçada especialment als turistes, que actualment representen el 86% de les visites.

El que ja està clar que no es farà és instaurar una taxa. Una possibilitat que ha aflorat reiteradament en el llarg procés de debat del pla director i que disposava de l'oposició de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Totes aquestes restriccions, però, no afectaran els veïns dels barris propers que utilitzen el parc com a ruta per fer els seus desplaçaments quotidians. Ara bé, també s'ha de veure quina solució tècnica se'ls acaba facilitant –podria ser, per exemple, una targeta– perquè puguin continuar travessant la zona.

A banda dels temes d'accessibilitat, el pla director també preveu la millora de la senyalització, del manteniment i dels serveis del parc, posant en servei, per exemple, més àrees de pícnic i cinc bars. També es recuperaran alguns elements patrimonials, com ara els pavellons d'entrada i la cova de la plaça de la Natura. En aquests propers anys també s'haurà d'afrontar la construcció de tres edificis nous, que es destinaran als serveis tècnics, punt d'informació i centre de visitants. Aquest últim s'ubicarà a l'entrada de la carretera del Carmel i oferirà diversos serveis (com ara exposicions i cursos) lligats a l'arquitectura de Gaudí. Pel que fa a l'aparcament d'autocars que actualment hi ha en aquest punt, passarà a ser subterrani.

MESURES DEL PLA

Disseny d'un nou sistema de senyalització interna del parc
Recuperació de la cova de la plaça de la Natura per fer-la visitable (desaparició de l'actual bar)
Recuperació dels pavellons d'entrada
Introducció del falcó pelegrí
Reforma i ampliació del jardí vienès
Construcció d'un nou edifici per als serveis tècnics
Construcció d'un centre de visitants en què hi haurà, entre altres serveis, exposicions estables i temporals
Construcció d'un nou punt d'informació
Instal·lació de cinc nous quioscos bar a la zona monumental
Implantació d'un nou servei de neteja i manteniment
Introducció de fanals solars
Creació d'un comitè científic assessor
Implantar un servei d'audioguies per als visitants i crear una nova imatge gràfica del parc

Publicat en el diari El Punt

Davant la proposta de pagament al Parc Güell

Davant l'aparició d'un “document de treball” on es proposa introduir una entrada de pagament a la “zona museística” del Parc Güell, adduint la gran afluència de públic al parc i els elevats costos de manteniment, la Favb vol manifestar:

  1. El Parc Güell ha estat de sempre un espai públic de la ciutat. Un lloc d’esbarjo tradicional, sobretot per als barris veïns. El col·lapse del Parc és resultat del “boom” turístic de la ciutat i una mostra més que les coses que donen guanys també generen uns costos. I que el creixement sostingut, en aquest cas de visitants, és contradictori amb el manteniment d’un espai singular. Exigeix algun tipus de regulació si s’observa que els costos econòmics i socials són excessius.

  2. Si el problema és financer, allò que cal és obtenir més recursos per fer-ne un bon manteniment. I en aquest sentit, la fixació d’un pagament per entrar no sembla una bona solució. De fet, imposa un pagament a la població local per uns costos generats per l’allau de turisme que ha experimentat la ciutat. No costa pensar que si s’introdueix un pagament qui serà expulsada serà la població local sense tenir un impacte real sobre l’allau de turistes que visiten el Parc. La major part de la gent que visita una ciutat està disposada a pagar per veure un espai emblemàtic, ja que és una despesa singular que es carrega als costos del viatge. I en canvi, es converteix en una despesa onerosa per als usuaris habituals del Parc. Es carrega un cost “ombra” als veïns (el de no visitar el Parc) per mantenir-lo com a espai turístic.

  3. La solució de limitar el pagament als turistes no sembla viable. De fet, no s’aplica al Parc del Laberint. Fa uns anys el Ministeri de Cultura va establir la gratuïtat d’accés als museus estatals per als espanyols i després d’un temps d’aplicació ho va retirar a demanda de la Comunitat Europea, que ho va considerar una discriminació inacceptable. Igual caràcter discriminatori es podria al·legar si la gratuïtat es limités al veïnat del barri circumdant, a tots els censats a Barcelona, a tots els catalans etc.

  4. Si el que es tracta és de cobrir costos, la fixació de “peatges” particulars no sembla adequada perquè multiplica les barreres de la ciutat i pot acabar restringint els accessos de la població amb menys recursos a tots aquells espais que es qualifiquin de “museus”.
    Sembla més raonable fer pagar part del cost al propi turisme mitjançant algun tipus d’impost turístic com el que tenen moltes ciutats europees (per exemple, París cobra una taxa d’estància) que s’inclou a la factura de l’hotel. Una taxa d’estància té l'avantatge que la paga tothom que pernocta a la ciutat, no tan sols els “turistes purs”, sinó també els que visiten la ciutat per raons professionals. Una modesta taxa diària pot ser suficient (per evitar efectes locals es pot acordar aplicar la mateixa taxa, i compartir els ingressos, amb ajuntaments veïns com l’Hospitalet).

  1. Si el problema és en canvi un excés d’afluència al parc, segurament la millor mesura és un control d’afluència i un tancament del parc quan està massa ple. Potser algun turista es quedarà sense veure el Parc, però aquest es un risc menor, el de “perdre's un “monument” quan viatgem a qualsevol lloc. Es pot inclús establir algun mecanisme informatiu (per exemple, als mitjans de transport que habitualment s’utilitzen per accedir al parc) per informar de la situació. I es pot fer una gestió dels temps d’accés (per exemple, amb els organitzadors de visites guiades, siguin de turistes o d’institucions públiques com les escoles) per tal de reduir els colls d’ampolla.

  2. El turisme porta ingressos i activitat, però també genera costos i problemes. No podem acceptar que aquests costos recaiguin sobre les persones amb menys recursos. Ni tampoc acceptar que els jocs de paraules (com el de “transformar un parc en un museu”) serveixin per mercantilitzar l’accés a béns col·lectius. Més aviat hauríem de copiar l’experiència d’altres ciutats europees en les quals l’accés als principals museus és gratuït.


Barcelona, 14 d'octubre de 2009

Afany recaptatori al Parc Güell

El govern Hereu no està en les millors condicions de majories presents i d'enquestes futures per anar impulsant mesures radicals com fer pagar per entrar al Parc Güell i instal·lar-hi cinc bars. Si Hereu -o Mayol, en aquest cas com a responsable sectorial- pretén limitar l'accés dels turistes a la zona de perímetre monumental, per què hi posa els bars, si no com a reclam turístic? ¿Com pensa garantir l'Ajuntament el pas lliure dels veïns que fan servir el recinte com a pulmó verd, o el dels escolars i els esportistes d'instal·lacions veïnes? ¿Els barcelonins han de pagar per entrar al Parc Güell? L'Ajuntament, que va llançar la pedra a l'estiu i ara, sense consens, vol tancar la qüestió en 15 dies, haurà d'explicar millor què hi vol fer al Parc Güell, si no vol que tot acabi semblant una mera maniobra recaptatòria.

Editorial del diari AVUI

dimecres, 14 d’octubre del 2009

La injustícia social de l'estat espanyol, en xifres.

L'Estructura Salarial i la Política d'Impostos reflectixen la desigualtat i injustícia social que existix com a conseqüència de la classe social, del gènere, del país d'origen o del territori on es treballa.

L'enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre l'estructura salarial en l'estat espanyol, mostra les greus desigualtats que les treballadores i treballadors patim, depenent de :

1. La posició que s'ocupa en l'escala social i en l'empresa. Els directius de les empreses de més de 10 trabajador@s guanyen 61.660,60€, tres vegades més que el salari mitjà (20.390,35€).

2. Ser home o dona. El guany mitjana anual se situa en 20.390,35€. Els hòmens tenen un guany mitjana de 22.780,29€ i les dones de 16.943,89€. A més, esta desigualtat es patix en totes les franges salarials (en la franja alta les remuneracions de la dona són menors en un 50% ; en la franja mitjana són significativament menors ; i en la franja baixa, les dones que perceben el SMI suposen quasi 3 vegades la dels hòmens).

3. La nacionalitat : Un asalariad@ nacional (mitja d'ambdós sexes), percep 20.390€. Si és d'algun país europeu no pertanyent a la UE, percep 12.630€ i si és d'algun país d'Amèrica Llatina percep 13.494€.

4. Lloc de residència. Mentres una persona assalariada que residix a Madrid percep 24.242,08€, una altra que treballa a Extremadura, s'ha de conformar amb 16.298,30€. La desigualtat entre l'extrem alt i el davall, suposen 8.000€, és a dir perceben un 33% menys.

5. El tipus de contracte laboral. Si la persona assalariada té un contracte temporal (+ de 5 milions), el seu guany mitjana anual disminuïx en un 31,4% respecte a la d'una persona assalariada amb contracte indefinit.

6. El sector laboral. En el sector financer, el salari mitjà és de 38.870,30€, mentres que en el sector d'hostaleria el seu salari es queda en 14.000,12€.

Esta desigualtat social reflectida en l'estructura salarial augmenta o disminuïx segons les polítiques fiscals que s'apliquen, podent servir de correcció o d'agreujant de la dita desigualtat. Les polítiques fiscals progressives, redistribuïxen la renda ja que contribuïxen més els que perceben més rendes mentres que amb les polítiques fiscals regressives, els que menys perceben, que som la majoria, financem les rendes i patrimonis de la minoria rica.

Les polítiques fiscals, des de l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht (1993) dels distints governs de l'estat espanyol, s'han posat al servici dels rics, poderosos, financers i multinacionals. Tots han legislat per a limitar el dèficit de l'estat al 3% i que el deute no sobrepasse el 60%, actuant sobre els gastos i reduint sensiblement els gastos socials : la sanitat pública en regressió ; els subsidis de desocupació no garantixen ni en quantia ni en temps la possibilitat d'una vida “digna” ; les pensions seguixen sense cobrir les necessitats vitals per a arribar a la suficiència ; no hi ha escoles infantils públiques suficients ; no es protegix a les persones amb dependència ; la pobresa relativa i absoluta o l'exclusió agafa cada vegada a més persones…

La mesura fiscal de pujar l'IVA, adoptada en la proposta de PGE per al 2010, no sols és una estafa per requerir, de la immensa majoria de la població, que transferim les nostres escasses rendes salarials (el 63% de la població assalariada percep menys d'1.100 euros) i les nostres exigües prestacions de desocupació (mitges de 833 euros) i/o pensions (mitges de 735 euros), a les arques públiques, a través de l'IVA general en el consum vital (alimentació, transport, energia), sinó que, a més, actua en el sentit contrari de l'equitat. El sistema financer seguix amb els avals i fons de reserva garantits amb diners públics. Els empresaris, que són els que destruïxen ocupació i despedixen a milers i milers de persones, continuen percebent de les arques públiques més de 10.000 milions d'euros per mitjà de polítiques denominades “foment d'ocupació” i reduccions significatives dels seus impostos (bé de rendes de capital, bé d'impostos de societats).

No hi ha polítiques diferenciades en cap “força” política. Totes perseguixen el mateix : assegurar el mercat privat, el sistema capitalista i la taxa de guany dels rics, patronal, directius, alts càrrecs. Per a CGT, només la ruptura amb este model, ens donarà una possibilitat a les persones i al planeta, per a poder tindre una vida digna basada en la justícia social per a tots i totes.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÉ CONFEDERAL

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Hereu ultima un pla per fer pagar al Parc Güell i posar-hi cinc bars

Quatre milions de visitants, un 84 per cent dels quals són turistes, i un ambient absolutament desbordat han abocat l'Ajuntament a prendre mesures definitives que es traduiran en un termini de quinze dies en un pla que preveu fer pagar per l'accés al Parc Güell a través de nou màquines validadores que segellaran el perímetre del recinte. La mesura més polèmica, però, és la instal·lació de cinc quioscos bar repartits per tot el parc.

El pla integral d'actuacions del Parc Güell, que forma part del pla d'usos que des de fa tres anys debaten veïns i districte de Gràcia, està en la "fase final" de resolució, segons fonts de la regidoria, i preveu un mapa d'accessos regulats repartits per tot el perímetre del parc. El carrer Olot, segons el pla que la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol; el regidor de Gràcia, Guillem Espriu, i el regidor delegat de Cultura, Jordi Martí, van presentar al juny als grups -a continguts del qual hi ha tingut accés l'AVUI-, es consolidarà com l'entrada principal del Parc Güell amb un eix de vianants, i l'accés de la carretera del Carmel tindrà un aparcament renovat d'autocars.

En l'apartat de nous serveis previstos, hi ha la instal·lació de cinc quioscos bar al mirador del Virolai, a la plaça Moragas, a l'extrem del carrer Farigola, a l'extrem sud-est i a la terrassa superior del passeig de les Palmeres (aquest renovarà l'actual).

Una altra de les novetats del pla és la construcció de tres nous edificis vinculats al parc: un de serveis tècnics de manteniment i conservació a l'avinguda del Coll del Portell, un punt d'informació a l'exterior de l'accés de la carretera del Carmel i un espai d'acollida al carrer Olot amb Larrard.

El cert és que, ara com ara, els treballs estan molt avançats des de l'Ajuntament, però molt a les beceroles en l'àmbit del consens polític (vegeu requadre). També més indefinit és el pla a l'hora de garantir l'ús del parc per part dels veïns, dels escolars i dels socis del CN Catalunya que ara mateix fan servir l'espai. Des del districte s'han limitat a contestar que està en estudi un accés regulat amb targetes per a les màquines validadores.

A la segona, un any després

Aquesta és la segona vegada en dos anys en què l'Ajuntament insisteix en la regulació de l'accés dels turistes al Parc Güell a través del cobrament d'una entrada. La primera vegada que se'n va parlar va ser justament el mes juny del 2008, quan Imma Mayol ho va plantejar en una comissió de sostenibilitat, però la mesura es va descartar per les queixes dels veïns i perquè el parc és un equipament públic. La proposta alternativa en aquell moment plantejava tancar les portes d'entrada quan s'arribés a una xifra topall de visitants i regular l'accés al parc en funció de la sortida.

Ara els veïns no tenen previst canviar l'oposició que al seu dia ja van manifestar al pagament i en l'únic en què es mostren d'acord és en la preservació de la zona monumental. "Però això es fa amb un cordill, no amb la barbaritat de tancar el parc i fer pagar", apunta gràficament el portaveu veïnal Quim Torres.

Els veïns tampoc veuen clar que el carrer Olot hagi de suportar encara més pressió convertint-se en l'accés principal i apunten a l'accés de la carretera del Carmel com a espai on podria anar un espai més gran d'aparcament. Sobre la qüestió dels bars, Torres ho defineix com "una presa de pèl" quan Gràcia no dóna llicències d'aquest tipus.

Publicat per Albert Balanzà en el diari AVUI

divendres, 9 d’octubre del 2009

Nova sanció del Departament de Treball contra l’Institut Municipal de Parcs i Jardins

La Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball ha confirmat la sanció imposada a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per l’Inspecció de Treball de 6250€ per no informar a la representació sindical des de l’any 2007 de les hores extraordinàries realitzades.


Amb resolució datada del 5 d’agost el Departament de Treball desestima les al·legacions formulades per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i confirma l’acte d’infracció que es qualificada de greu i s’aprecien en grau màxim en atenció a les circumstancies concurrents i d’acord amb el que estableixen els articles 7.5, 39.1 i 40 del Reial decret legislatiu 5/2000 de 21 de setembre, de jornades especials de treball


Amb aquesta nova sanció, i a pesar del dificultós que l'administració sancioni a empreses de l'administració pública, en lo que va d’any son quatre les sancions confirmades per el Departament de Treball o per els Jutjats a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona amb un import total de 23596’52€


Sancions confirmades per el Departament de Treball o per els jutjats de lo Contenciós-Administratiu en el 2009:


Sanció de 2046€ per incompliment de les mesures de seguretat


Sanció de 3300.52€ per irregularitat en la cotització a la Seguretat Social


Sanció de 12000€ per fer cas omís a un treballador que sol·licitava una adaptació del seu lloc de treball per motius de salut.