dimecres, 30 setembre 2009 Llibertat.cat
Aquest matí s'ha anunciat l'inici d'una demanda administrativa contra l'Hotel Vela. El contenciós administratiu que aquesta demanda posa en marxa es dirigeix contra les dues administracions responsables de la construcció de l’Hotel. Per una banda, es demanda l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s'atorga la llicència integral a l’hotel, i de manera indirecta contra el Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, que contravé el Pla General Metropolità i la legislació portuària. Per l’altra, es demanda Ports de l'Estat (i per tant el Ministeri de Foment i el Govern central) contra la resolució que atorga la concessió d'ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic.
L’hotel s’ha construït a tants pocs metres de l’aigua emparant-se en lalegislació portuària que comprèn una excepció a la llei de costes en elcas de les infraestructures d’ús portuari que es construeixen en elterreny públic del port. És claríssim, però, que un hotel de luxe de100 m d’altura no constitueix en cap cas un equipament portuari.
Glòria Mèlich, membre de la campanya contra l'Hotel Vela i AIAM (entitat impulsora del contenciós), ha denunciat la privatització de 90.717m2 que suposa el Pla Especial Nova Bocana del Port de Barcelona dins del qual s'ubica l'Hotel Vela. Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l'aposta per la indústria del turisme que està fent l'Ajuntament de Barcelona. S'ha remarcat que cal començar a atrevir-se a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, atesos els costos que suposa. Des d'un punt de vista social, l'aposta pel sector turístic sense regulacions té greus conseqüències per al teixit social, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que s'ha estat denunciant a Ciutat Vella. Des d'un punt de vista laboral, el sector de l'hoteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, amb gairebé un 90 % dels nous contractes de caràcter temporal. El turisme, i més un hotel de luxe com l'Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat, transport, etc. que es paguen de les arques públiques; així mateix, ningú no assumeix contrarestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l'habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat...) que genera en els barris més afectats, com el de la Barceloneta en aquest cas. El barri veí de l'Hotel Vela el veu com una amenaça a la seva població tradicional i tem que produirà encara més expulsions de veïns, tal com ha afirmat Pepa Picas, membre de l’AV l’Òstia.
Segons Albert Recio, el problema de Barcelona és justament la manca d’un model, fet que provoca que siguin els operadors privats els que de facto acabin gestionant la ciutat. El vicepresident de la FAVB i profesor d’economia de la UAB ha afirmat també que l'hotel és un exemple més del paper d’enemic de la ciutat que ha representat el Port de Barcelona en les darreres dècades (des de la construcció del Maremàgnum, que ja va ocasionar moltes protestes ciutadanes).
El recurs administratiu també s'ha definit, per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l'Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania per tal de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l'hotel. La ciutadania té el dret a decidir com vol la ciutat, i per altra banda és necessari exigir un control democràtic de les accions de les administracions així com la transparència en les seves decisions.
Jaume Asens, membre de l'equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d'activitats, com de cessió d'ús privatiu. L'advocat ha reconegut la dificultat del procés, però ha afirmat que en cas que es vegi totalment inviable l'enderroc de l'hotel, es podria discutir públicament i des de la ciutadania el canvi d’usos de l’edifici. I en tot cas, s’exigirà també una sanció a les administracions responsables.
Les entitats esperen ara la resposta de les dues administracions. Si aquesta no es produeix en el període de sis mesos, s'imposarà el silenci administratiu, i es recorrerà per via contenciosa administrativa a l'Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, la qual s'està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l'hotel Miramar i demanen:
* retorn dels terrenys al comú
* l'enderroc de l'hotel
* un procés participatiu ciutadà a través del qual els habitants de Barcelona decideixin què s'ha de fer en els terrenys públics on s’ha erigit l’hotel.
* en cas que es considerés la inviabilitat econòmica i ecològica de l’enderroc, l’obertura d’un procés de discussió públic sobre la possibilitat del canvi d’usos de l’hotel.
Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (Associació per la Investigació i l'Acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), AV l'Òstia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Ateneu Popular la Torna de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, ATTAC Catalunya i AV Can Ricart.
Segons Albert Recio, el problema de Barcelona és justament la manca d’un model, fet que provoca que siguin els operadors privats els que de facto acabin gestionant la ciutat. El vicepresident de la FAVB i profesor d’economia de la UAB ha afirmat també que l'hotel és un exemple més del paper d’enemic de la ciutat que ha representat el Port de Barcelona en les darreres dècades (des de la construcció del Maremàgnum, que ja va ocasionar moltes protestes ciutadanes).
El recurs administratiu també s'ha definit, per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l'Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania per tal de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l'hotel. La ciutadania té el dret a decidir com vol la ciutat, i per altra banda és necessari exigir un control democràtic de les accions de les administracions així com la transparència en les seves decisions.
Jaume Asens, membre de l'equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d'activitats, com de cessió d'ús privatiu. L'advocat ha reconegut la dificultat del procés, però ha afirmat que en cas que es vegi totalment inviable l'enderroc de l'hotel, es podria discutir públicament i des de la ciutadania el canvi d’usos de l’edifici. I en tot cas, s’exigirà també una sanció a les administracions responsables.
Les entitats esperen ara la resposta de les dues administracions. Si aquesta no es produeix en el període de sis mesos, s'imposarà el silenci administratiu, i es recorrerà per via contenciosa administrativa a l'Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, la qual s'està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l'hotel Miramar i demanen:
* retorn dels terrenys al comú
* l'enderroc de l'hotel
* un procés participatiu ciutadà a través del qual els habitants de Barcelona decideixin què s'ha de fer en els terrenys públics on s’ha erigit l’hotel.
* en cas que es considerés la inviabilitat econòmica i ecològica de l’enderroc, l’obertura d’un procés de discussió públic sobre la possibilitat del canvi d’usos de l’hotel.
Les deu entitats que interposen el recurs són:
AIAM (Associació per la Investigació i l'Acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), AV l'Òstia, Plataforma en Defensa de la Barceloneta, Ateneu Popular la Torna de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, ATTAC Catalunya i AV Can Ricart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada