El passat 22 d’octubre “Criteria CaixaCorp” (la Caixa) i la transnacional francesa “Suez Environnement Company, S.A.” (Suez) acordaren que el 75.01% de les accions de l’empresa privada “Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A.” (AGBAR) seria controlades per la corporació francesa Suez.
La gestió privada de l’aigua avantposa els beneficis empresarials als criteris de qualitat del servei. A l’actual globalització econòmica, el capital econòmic es mou amb molta facilitat, per tant, la gestió privada de l’aigua fa que el nucli de decisió de la gestió pugui passar a realitzar-se a París, Moscou, Pequín o a qualsevol altre ciutat del món. La gestió privada de l’aigua ha permès que “la Caixa” vengui AGBAR a Suez, el que farà que la presa de decisions i el control dels sistemes d’abastament domiciliar d’ aproximadament el 80% de la població catalana es realitzin des de París i, en un futur qui sap on. Cal tenir en compte que a l’acord entre “la Caixa” i Suez hi ha un clàusula on “la Caixa” pot desfer-se de la totalitat de les accions d’AGBAR en un termini de 5 anys [1].
Per evitar que el centre de decisió de la principal distribuïdora d’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona es deslocalitzi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) presenta una proposta que satisfà els vells objectius d’AGBAR: la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa de distribució en alta d’aigua (des de la font d'aigua fins al dipòsit municipal), que es transformaria en una filial d’AGBAR. La proposta ja ha estat confirmada davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per Suez Environnement, Criteria y AGBAR, segons anuncia una reconeguda publicació econòmica de premsa escrita [2]. D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat de Catalunya es convertiria en accionista minoritari de la nova “gran” AGBAR, empresa privada dirigida des d’un grup estranger, que no només controlaria l’aigua en la seva distribució en baixa (des del dipòsit municipal fins al consum domiciliari i industrial), com fa actualment AGBAR, sinó també en alta. És a dir, l’empresa controlaria des de les fonts del recurs fins la seva distribució municipal, donat que les principals conduccions d’aigua en alta, actualment, són públiques i controlades per ATLL.
Ens trobem davant el risc immediat que tot el sistema d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona i de gran part de Catalunya, quedi privatitzat i sense competència possible per part d’altres distribuïdores, unint en una mateixa companyia la gestió de l’aigua en alta i en baixa. Les implicacions polítiques i socials d’aquesta gran privatització són gravíssimes. Aquesta suposarà la pèrdua de la possibilitat d’un control social de l’aigua durant varies generacions, introduint-la en un procés de depauperització progressiva de la funció pública substituïda per la recerca de beneficis privats. L’opció de privatitzar ATLL havia estat descartada per altres governs de la Generalitat degut a la seva importància en la governança del país.
La venda d’accions d’AGBAR de “la Caixa” a Suez comporta la possibilitat d’una expansió sense precedents de la privatització de la gestió de l’aigua a Catalunya, amenaçant seriosament el caràcter públic, no només d’ATLL, sinó també i a mig termini, del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El Govern i AGBAR ja van manifestar el interès de dur a terme aquestes operacions amb motiu de l’últim Decret de Sequera i la proposta d’interconnexió de les Xarxes CAT-ATLL, a la primavera del 2008. A més, els criteris de gestió impulsats per les corporacions transnacionals com Suez faciliten i promouen els transvasaments de l’Ebre i del Roina cap a Barcelona, i obstaculitzen les mesures plantejades actualment per revertir la sobreexplotació del riu Ter.
L'aigua és un bé públic d'interès general que no pot considerar-se com a mercaderia subjecta als interessos comercials. Ha d'estar organitzada i ser gestionada per les administracions públiques qui responen, en darrera instància, als representants democràticament escollits. A Catalunya, seguim el camí invers a altres països europeus com França, on s’ha remunicipalitzat la gestió de l’aigua a moltes ciutats, entre elles París. Així mateix, Nacions Unides reconeix als seus estudis [3] que el preu de l’aigua subministrada per entitats públiques és més econòmic que el que ofereixen entitats privades amb ànim de lucre, com és el cas d’AGBAR.
La gestió de l'aigua, com a monopoli natural que constitueix, ha d'estar gestionada pel sector públic des d'una òptica eficaç, eficient, sostenible i socialment responsable. L’aigua no pot estar gestionada amb fins lucratius. L’aigua és vida, no és una mercaderia.
La millor manera de blindar la gestió de l’aigua a Catalunya ha de ser transparent i participativa i ha d’estar sota criteris socials i no mercantils. Per tant, no es pot permetre que AGBAR continuï dificultant la publicació, d’accés públic i a temps real, dels paràmetres de qualitat de l’aigua per a consum humà.
Ara és el moment, MUNICIPALITZEM la gestió de l’aigua a Catalunya! Reivindiquem l’abastament i el sanejament domiciliar en mans d’entitats públiques, transparents i democràtiques, on la relació amb el ciutadà sigui una oportunitat per seguir democratitzant la nostra societat.
26 d’octubre de 2009
[1]: El futuro de AGBAR entre en el debate político. Expansión 24/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/23/opinion/llave-online/1256325489.html
[2]: La Generalitat se suma a la venta de AGBAR a Suez. Expasión 22/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/22/empresas/1256245160.html
[3]: Informe del PNUD “Más allá de la escasez: Poder, pobreza y crisis mundial del agua” 2006, http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2006/, i l’article: http://www.unep.org/dewa/vitalwater/article137.html
La gestió privada de l’aigua avantposa els beneficis empresarials als criteris de qualitat del servei. A l’actual globalització econòmica, el capital econòmic es mou amb molta facilitat, per tant, la gestió privada de l’aigua fa que el nucli de decisió de la gestió pugui passar a realitzar-se a París, Moscou, Pequín o a qualsevol altre ciutat del món. La gestió privada de l’aigua ha permès que “la Caixa” vengui AGBAR a Suez, el que farà que la presa de decisions i el control dels sistemes d’abastament domiciliar d’ aproximadament el 80% de la població catalana es realitzin des de París i, en un futur qui sap on. Cal tenir en compte que a l’acord entre “la Caixa” i Suez hi ha un clàusula on “la Caixa” pot desfer-se de la totalitat de les accions d’AGBAR en un termini de 5 anys [1].
Per evitar que el centre de decisió de la principal distribuïdora d’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona es deslocalitzi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) presenta una proposta que satisfà els vells objectius d’AGBAR: la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), empresa de distribució en alta d’aigua (des de la font d'aigua fins al dipòsit municipal), que es transformaria en una filial d’AGBAR. La proposta ja ha estat confirmada davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per Suez Environnement, Criteria y AGBAR, segons anuncia una reconeguda publicació econòmica de premsa escrita [2]. D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat de Catalunya es convertiria en accionista minoritari de la nova “gran” AGBAR, empresa privada dirigida des d’un grup estranger, que no només controlaria l’aigua en la seva distribució en baixa (des del dipòsit municipal fins al consum domiciliari i industrial), com fa actualment AGBAR, sinó també en alta. És a dir, l’empresa controlaria des de les fonts del recurs fins la seva distribució municipal, donat que les principals conduccions d’aigua en alta, actualment, són públiques i controlades per ATLL.
Ens trobem davant el risc immediat que tot el sistema d’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona i de gran part de Catalunya, quedi privatitzat i sense competència possible per part d’altres distribuïdores, unint en una mateixa companyia la gestió de l’aigua en alta i en baixa. Les implicacions polítiques i socials d’aquesta gran privatització són gravíssimes. Aquesta suposarà la pèrdua de la possibilitat d’un control social de l’aigua durant varies generacions, introduint-la en un procés de depauperització progressiva de la funció pública substituïda per la recerca de beneficis privats. L’opció de privatitzar ATLL havia estat descartada per altres governs de la Generalitat degut a la seva importància en la governança del país.
La venda d’accions d’AGBAR de “la Caixa” a Suez comporta la possibilitat d’una expansió sense precedents de la privatització de la gestió de l’aigua a Catalunya, amenaçant seriosament el caràcter públic, no només d’ATLL, sinó també i a mig termini, del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). El Govern i AGBAR ja van manifestar el interès de dur a terme aquestes operacions amb motiu de l’últim Decret de Sequera i la proposta d’interconnexió de les Xarxes CAT-ATLL, a la primavera del 2008. A més, els criteris de gestió impulsats per les corporacions transnacionals com Suez faciliten i promouen els transvasaments de l’Ebre i del Roina cap a Barcelona, i obstaculitzen les mesures plantejades actualment per revertir la sobreexplotació del riu Ter.
L'aigua és un bé públic d'interès general que no pot considerar-se com a mercaderia subjecta als interessos comercials. Ha d'estar organitzada i ser gestionada per les administracions públiques qui responen, en darrera instància, als representants democràticament escollits. A Catalunya, seguim el camí invers a altres països europeus com França, on s’ha remunicipalitzat la gestió de l’aigua a moltes ciutats, entre elles París. Així mateix, Nacions Unides reconeix als seus estudis [3] que el preu de l’aigua subministrada per entitats públiques és més econòmic que el que ofereixen entitats privades amb ànim de lucre, com és el cas d’AGBAR.
La gestió de l'aigua, com a monopoli natural que constitueix, ha d'estar gestionada pel sector públic des d'una òptica eficaç, eficient, sostenible i socialment responsable. L’aigua no pot estar gestionada amb fins lucratius. L’aigua és vida, no és una mercaderia.
La millor manera de blindar la gestió de l’aigua a Catalunya ha de ser transparent i participativa i ha d’estar sota criteris socials i no mercantils. Per tant, no es pot permetre que AGBAR continuï dificultant la publicació, d’accés públic i a temps real, dels paràmetres de qualitat de l’aigua per a consum humà.
Ara és el moment, MUNICIPALITZEM la gestió de l’aigua a Catalunya! Reivindiquem l’abastament i el sanejament domiciliar en mans d’entitats públiques, transparents i democràtiques, on la relació amb el ciutadà sigui una oportunitat per seguir democratitzant la nostra societat.
26 d’octubre de 2009
[1]: El futuro de AGBAR entre en el debate político. Expansión 24/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/23/opinion/llave-online/1256325489.html
[2]: La Generalitat se suma a la venta de AGBAR a Suez. Expasión 22/10/09 http://www.expansion.com/2009/10/22/empresas/1256245160.html
[3]: Informe del PNUD “Más allá de la escasez: Poder, pobreza y crisis mundial del agua” 2006, http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2006/, i l’article: http://www.unep.org/dewa/vitalwater/article137.html
1 comentari:
hola, Ja se sap que a l'octubre ATLL serà absorbida per AGBAR, i el que sembla malament és que tothom ho sap, menys els treballadors d'ATLL. L'aigua és un bé públic i no s'hauria de privatitzar, en canvi l'ACA només genera deute, haurien d'haver fusionat ATLL i ACA. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada