dimarts, 31 de gener del 2012

DEFENSAR ELS DRETS LABORALS I SOCIALS NO HAURIA DE SER DELICTE


Una mica d’història dels fets

El passat 29 de setembre de 2010 es va convocar una Vaga General contra la retallada laboral del govern del PSOE. A la ciutat de Barcelona, estudiants, aturats i aturades, treballadors d’empreses públiques i privades, jubilats i jubilades van sortir al carrer per manifestar el seu desacord amb aquestes mesures imposades per la Unió Europea i el FMI. En una de les protestes, a Plaça Universitat amb Ronda de Sant Antoni, quan una manifestació es dirigia cap a Departament de Treball el Mossos d’Esquadra van impedir el pas a la marxa i van carregar contra els i les manifestants. En aquesta situació, segons Televisió de Catalunya S.A., una persona va trencar l’òptica d’una càmera de TV3 que estava gravant els fets.

Televisió de Catalunya S.A., a través de la denuncia del seu càmera, primer, i d’un representant de TVC S.A, després, va entregar als Mossos d’esquadra set fotografies, una gravació amb imatges dels i les manifestants en diferents moments, en els quals no es veu l’acusat, i quatre fotografies mostrant els desperfectes de la càmera.

A partir de la compilació de tot aquest material, policies de paisà del Mossos d’Esquadra van detenir el passat 14 d’octubre de 2010 Josep Garganté, conductor d’autobusos de TMB i afiliat a la CGT, acusant-lo de trencar la càmera i generar aldarulls. Els Mossos van anar a buscar a l’autobús a l’acusat al finalitzar la seva jornada de treball i el van detenir després d’esposar-lo i gravar-lo en vídeo. Posteriorment, li van fer passar una nit a la comissaria de Les Corts. Crida molt l’atenció que pels càrrecs que se li imputen es desplegui tot aquest dispositiu, quan el procediment habitual és enviar una citació judicial al domicili.

Volem denunciar públicament que a les imatges no es veu trencar absolutament res al nostre company, que tampoc se’l veu a les càrregues del Mossos d’Esquadra contra els i les manifestants i que només se l’escolta i se’l veu discutint-se amb el càmera de TV3, fet que no representa cap prova que sustenti les acusacions.

També volem manifestar que el nostre company va ser el portaveu de la mobilització dels conductors/es per aconseguir 2 dies de descans setmanal i que representa en moltes ocasiones el paper de portaveu de la CGT d’autobusos de TMB, fet que ha provocat represàlies per part de la Direcció de TMB en constants ocasions per la seva feina sindical. A més, recordem que la fins ara Presidenta de TMB, Assumpta Escarp, era també la Consellera de Seguretat i Mobilitat de la ciutat de Barcelona, amb la quan el nostre company ha tingut diversos enfrontaments verbals en actes públics per questions internes de l’empresa i de la política neoliberal que aplica a l’Ajuntament de Barcelona.

Arrel d’aquest denuncia de TVC, S.A. contra el nostre company Garganté, el fiscal li demana 2.626.03 euros en concepte de responsabilitat civil per la càmera, i la pena multa de 20 mesos a 10 euros, que representen 6.000 euros o, subsidiàriament, el compliment de 10 mesos de presó. TVC, S.A. demana la mateixa responsabilitat civil però una pena de 12 mesos amb una quota diaria de 10 euros, és a dir, 3.600 euros o 6 mesos de presó.

Denunciem públicament també que TVC, S.A. ha usat imatges que es van enregistrar amb una finalitat informativa com a base per investigar suposats fets delictius. Denunciem que TVC, S.A. està fent de confident de la Policia i, per tant, volem fer una crida a la ciutadania de Catalunya de que vagin molt en compte quan es trobin amb una càmera de TV3 gravant imatges.

En aquest sentit, volem recordar el missatge del Sindicat de Periodistes de Catalunya realitzat fa pocs dies davant la demanda de la Conselleria d’Interior a entregar imatges de la passada protesta del 15 de juny de 2011 a les portes del Parc de la Ciutadella contra les retallades del govern de CiU, que a ulls dels i les manifestants els periodistes “no s’hauran limitat a fer la seva feina, reflectir els fets, sinó que el producte d’aquesta pot acabar de manera sistemàtica en mans d’autoritats policials i judicials”. El mateix SPC també va recordar que durant els primers anys de la transició, davant de reclamacions similars per part dels poders públics, les informadores de Barcelona van sortir al carrer amb el lema ‘Els periodistes no som confidents’.

Entrevista a Josep Garganté from Noelia Perez on Vimeo.

dissabte, 28 de gener del 2012

La CGT considera l’Acord Patronal-CCOO-UGT un robatori als i les treballadores


LA CGT CONSIDERA ÈTICAMENT REPUGNANT L’ACORD SIGNAT PER CCOO - UGT AMB LA CEOE I CEPYME

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l’hem de pagar…

El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del "II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014" pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials …

L’Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades per govern d’aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d’Unió Europa amb Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l’empresa, sistemes de promoció, mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del conveni, modificar-les i lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un "cost variable": acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets laborals, d’aposta per un model de negociació col·lectiva que s’aproximi a l’empresa, a la individualització de les relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.

Per a la CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.

Amb la signatura d’aquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa dels drets de les i els treballadors.

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu …, de la crisi del sistema financer i l’única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les en la misèria.

Amb aquest tipus d’acords, els millors gestors del capitalisme són els "sindicats institucionals" com a forces racionalitzadores i disciplinades de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.

Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S’obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d’impostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … "negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics, els banquers.

Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant d’aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat, l’individualisme.

Al carrer!

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

http://cgt.org.es/spip.php?article2290

divendres, 27 de gener del 2012

Quedem per la Manifestació de demà, dissabte 28 de gener

TOTHOM AL CARRER

Demà 28 de gener participarem a la manifestació:
"No a la dictadura financera, aturem les retallades"
convocada pel Fòrum Social Català.


Els companys/es de Parcs i Jardins hem quedat a les 17 hores a les portes del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya/Portal de l’Àngel.
Porteu-vos roba identificativa de Parcs.

“El acuerdo es perjudicial para los trabajadores” Entrevista con Luis González, miembro del Consejo Confederal de CC.OO

Los máximos órganos de UGT y CCOO aprobaron un nuevo acuerdo de negociación colectiva con la Patronal, que supone más sacrificios salariales, una mayor flexibilidad laboral. Entrevistamos a Luis González, uno de los 14 miembros del Consejo Confederal de CC.OO. que votaron en contra de la firma Kaosenlared

Información Obrera: ¿Otro acuerdo de moderación salarial?
Luis González: Yo no hablaría de moderación salarial. Es un acuerdo de pérdida de poder adquisitivo de los trabajadores. La mayoría de los oradores en el propio Consejo Confederal reconoció que se trata de hacer sacrificios salariales. Un 0,5% de subida máxima en 2012, un 0,6% de subida máxima en 2013 y en 2014 ya se verá, pero no en función del IPC, sino de lo que crezca el PIB. Y se cargan la cláusula de revisión salarial

IO: ¿Cómo queda la revisión salarial?
LG: Desde hace años, los convenios actualizaban la subida salarial en función de la subida del IPC real, para proteger el poder adquisitivo de los salarios. Ahora eso desaparece. Sólo se aplicará la cláusula si el IPC sube más del 2% (la que supone admitir una pérdida del 1,5%) y encima esa pérdida de poder adquisitivo se recuperará en una paga única y no se actualizará en tablas. Es decir, que la pérdida de poder adquisitivo se perpetuará. Y encima si sube el petróleo, esa subida no se tendrá en cuenta

IO: ¿Cómo es eso de la subida del petróleo?
LG: El acuerdo prevé que si el barril Brent sube más de un 10%, esa subida no se tomará en cuenta para la revisión salarial. La subida del petróleo la pagan los salarios de los trabajadores. O sea, que si los EE.UU. atacan a Irán y sube el petróleo, lo pagaremos los trabajadores con más pérdida de poder adquisitivo

IO: En situación de crisis, nos dicen que hay que aceptar sacrificios salariales. ¿Tú qué opinas?
LG: Cuando no había crisis, nos decían que había que tener moderación salarial. Ahora, que para fomentar la competividad de las empresas, y que no suban los precios, hay que rebajar los salarios reales. Pero los salarios ni son los culpables de la crisis, ni son lo que más influye en los precios. Por ejemplo, en el automóvil, los salarios suponen menos del 10% del precio del vehículo. Además, los trabajadores no pueden aguantar más rebajas de salarios. De 15,6 millones de asalariados en 2009, 10,8 (más del 69%) cobran menos de 1.100 euros brutos al mes. En total, 16,7 millones de asalariados, desempleados y pensionistas, cobran menos de 1.100 euros brutos, y sólo 7 millones cobran más de 1.100 euros.

IO: Pero el acuerdo ¿No habla de moderar precios y beneficios empresariales?
LG: A diferencia de los salarios, donde los límites de las subidas se especifican claramente, de los beneficios sólo hay una declaración de intenciones de que deben destinarse a inversiones. No se dice nada de porcentajes.

IO: Los defensores del acuerdo dicen que se ha preservado la estructura de la negociación colectiva y los convenios provinciales.
LG: Eso es bastante relativo. El acuerdo dice que los convenios sectoriales deben propiciar la negociación en la empresa de jornada, funciones y salarios, es decir, de las partes más importantes de los convenios. Y además dice que los convenios provinciales deben potenciar la flexibilidad en las empresas. O sea, sobre le papel sigue habiendo convenios sectoriales, incluso provinciales, pero en la práctica quedan muy vacíos de contenido.

IO: Justifican la firma diciendo que era necesario un acuerdo para preservar el empleo…
LG: Eso sería tanto como decir que son lo salarios los responsables del paro. Además, el FMI y la mayoría de expertos prevén 500.000 parados más en 2012 por la recesión que provocan los Planes de Ajuste que el gobierno ha hecho, al dictado del FMI y la Unión Europea .

IO: El acuerdo pone mucho énfasis en la flexibilidad interna para preservar el empleo. ¿Tú qué opinas?
LG: Yo creo que, en líneas generales, la flexibilidad interna no crea empleo, sino que lo destruye. Por ejemplo, el acuerdo prevé que la distribución de la jornada debe ser irregular, “a fin de evitar las horas extraordinarias o la contratación temporal”. Pero esos contratos temporales, de sustitución, de campaña, dan de comer a muchos trabajadores. Para el Corte Inglés, por ejemplo, la distribución irregular permite aumentar la jornada en navidades y rebajas a la plantilla en vez de contratar gente. Luego se dan más descansos cuando hay menos trabajo. Hasta un 10% de jornada irregular (que pueden ser 170 horas al año), más una bolsa de cinco días. Pero incluso más, el empresario puede aplicar, además de esa flexibilidad “ordinaria” y otra “extraordinaria”, y flexibilidad salarial

IO: ¿Qué supondría esa flexibilidad en tu sector, la sanidad?
LG: Por ejemplo, cubrir el periodo de alta frecuentación de urgencias por la epidemia de gripe aumentando la jornada de la plantilla o añadiendo días de trabajo en esas fechas en lugar de contratar refuerzos. O cubrirlas bajas recurriendo a la bolsa de 5 días que hemos puesto a disposición del patrón en vez de contratar sustitutos. Miles de trabajadores de la sanidad viven de esos contratos de refuerzo o de sustitución.

IO: ¿La flexibilidad se refiere sólo a jornada?
LG: No. Llega mucho más lejos. También se acepta más movilidad funcional, sin más límites que los grupos profesionales o la exigencia legal de cualificación. Un auxiliar administrativo podría hacer de telefonista, o de mecánico, de electricista, de fontanero o de ad

IO: ¿Y eso de la flexibilidad “extraordinaria”?
LG: No se sabe qué es. No está regulado qué se considera “extraordinario”. Pero le da enormes potestades al empresario para modificar la jornada por encima del 10% y los 5 días, o de movilidad funcional fuera del grupo profesional. Lo único que hay que alegar son “razones organizativas, técnicas o de producción”.

IO: ¿Y en cuanto a la flexibilidad salarial?
LG: El acuerdo establece que una parte del salario debe ser variable, en función de la situación y resultados de la empresa. Y ata a los sindicatos a la reforma del negociación colectiva impuesta por el gobierno Zapatero y que UGT y CCOO rechazaron en su día, para modificar la estructura y la cuantía del salario mediante acuerdos de empresa.

IO: Pero todo eso nos dicen que debe hacerse negociando con los representantes de los trabajadores…
LG: Eso dice en teoría el texto del acuerdo, pero hecha la ley, hecha la trampa. Basta con que en una empresa el patrón amenace con despidos para conseguir cargarse el convenio sectorial. Y si los sindicatos de la empresa no tragan, el empresario hará elegir una representación a su gusto para poder imponer la rebaja generalizada del convenio.

IO: Pero si no hubiera habido acuerdo, ¿No habría legislado el gobierno y sería peor?
LG: El gobierno ya ha dicho que el acuerdo no le basta, que va legislar para ir más lejos. Como ha pasado ya otras veces, aprovecha las concesiones de los dirigentes de nuestros sindicatos para ir más lejos. El gobierno actúa en función de los que le dictan el FMI, la Unión Europea, la señora Merkel. Y éstos, a su vez, obedecen al capital financiero, a los “mercados”. Y los mercados quieren más carne. Este acuerdo no garantiza nada, como reconoció el propio Toxo en nuestro Consejo Confederal. Los hechos demuetran que la politica del mal menor nos lleva al abismo. Por ejemplo, firmaron el ASE, que recorta las pensiones. Y ¿cuál ha sido el balance de la firma ? Ya anuncian otra contrarreforma.

IO: ¿Cuál es entonces, tu valoración global del acuerdo?
LG: Como ya he explicado, es muy perjudicial para los trabajadores y para el empleo. Pero, además, debilita a los sindicatos. Muchos trabajadores y muchos cuadros sindicales lo rechazan. La brecha entre dirigentes y cuadros y bases sindicales que se creó con el acuerdo de pensiones,, la brecha entre las cúpulas y los trabajadores de a pie –por no hablar de los jóvenes- se va a ampliar. Y con la que está cayendo, necesitaríamos, más que nunca, sindicatos fuertes y bien implantados.
En todas partes hay una reaccion unánime contra los recortes. Los enseñantes, los trabajadores de la sanidad, de todos los servicios públicos, se dirigen a sus sindicatos par que actúne unidos. La verdadera unidad no es firmar juntos las exigencias de la patronal, sino exigir juntos la retirada de los planes de ajuste, que como todo el mundo reconoce solo van a agravar aún más la situacion.

IO: ¿Qué va pasar ahora?
LG: Hay un gran rechazo al acuerdo, que, además, se ha aprobado a toda prisa y prácticamente si participación del conjunto del sindicato. Me consta que ya algunas instancias sindicales lo han rechazado, y seguro que habrá más que lo hagan. Estoy convencido de que la cuestión no ha sido aún decidida, y que el propio desarrollo de la lucha de clases puede acabar por tumbar este acuerdo.
Lo que realmmente pide la clase obrera noes resignación y aceptar un recorte tras otro, o firmarlos apelando al «mal menor». Es la movilización unida en defensa del salario, contra los despidos … o sea, la unión de todas las organizaciones para echar abajo los planes de ajuste impuestos por las instituciones del Capital financiero especulativo:la Unión Europea y el FMI

Ver información sobre campaña por la retirada de la firma

dijous, 26 de gener del 2012

De nuevo NOS VENDEN

Las cúpulas sindicales de CCOO y UGT consuman una nueva traición a la clase trabajadora.

Firman un pacto de recorte de salarios y derechos

Si hace un año, los dirigentes de CCOO y UGT y la patronal firmaron el pensionazo (jubilación a los 67), ahora, con el nuevo pacto firmado, los trabajadores perderán, junto a otros derechos, poder adquisitivo los próximos 3 años, aumentará la flexibilidad horaria y habrá descuelgue de empresas del convenio. Todo ello en medio de ajustes económicos (en sanidad, enseñanza, gasto social…), subidas de precios, aumento de impuestos…

Un pacto que, en palabras del propio Méndez, es de "renuncia", y que ni siquiera evitará que el gobierno complete la agresión con una reforma laboral, que ellos le han servido en bandeja y que, con la que está cayendo, intenta maniatar la capacidad de movilización de los trabajadores. Un servicio al capital más, el enésimo, de esta casta de burócratas y vividores dedicados a colaborar en que la crisis la paguemos quienes no la hemos provocado y cuyos privilegios nacen de su capacidad de vender derechos de la clase trabajadora, a la que dicen representar y en cuyo nombre firman sin el menor escrúpulo una renuncia de derechos tras otra. Parece evidente que, si la clase trabajadora quiere mantener y recuperar sus derechos (y su capacidad de lucha sin la cual tales derechos no existirían) es imprescindible desembarazarse de agentes del capital sin escrúpulos como éstos.

Vuelven a llegar a acuerdos lesivos para la clase trabajadora sin tener en cuenta a sus bases, sus afiliados, son las cúpulas sindicales las que deciden por todos. Si no te representan decide, actúa. Tenemos que recuperar el sindicalismo de clase, democrático, asambleario y combativo, frente al sindicalismo degenerado de conciliación, burocrático y desmovilizador. Es una tarea urgente a la que deberían aplicarse, con el mayor sentido unitario, el sindicalismo alternativo, empezando por organizar la oposición a este pacto infame en las empresas y sectores con la participación de todos los trabajadores.

La memoria de clase (la obrera) nos recuerda continuamente que lo que hoy nos están quitando y lo que aún nos quieren robar es el fruto del esfuerzo de muchas generaciones de obreros que con sus luchas conquistaron y nos legaron. No podemos seguir perdiendo derechos en un retroceso sin freno, debemos defender nuestro presente y el futuro de nuestros hijos.


Preacord reforma laboral CCOO-CEOE-UGT-CEPYME salarial 2012
View more documents from CGT Catalunya






Manifestació a Barcelona el 28 de gener convocada pel FSCat: "No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"


Crida a la manifestació #28G

"No a la dictadura financera. Aturem les retallades!"

Dissabte 28 de gener a les 17h. a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere (Barcelona)

Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat sobre el procés del Fòrum Social Català 2012 a les 11h a ÀgoraCatalunya a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya)

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb la Plataforma Prou Retallades que anunciarà el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

www.forumsocialcatala.cat

info@forumsocialcatala.cat

Facebook https://www.facebook.com/pages/F%C3%B2rum-Social-Catal%C3%A0/256905977117

Twitter: @FSCat2012 #FSCat #FSCat2012

Fòrum Social Català 2012

dimarts, 24 de gener del 2012

Video Ruta Biófila 2011



"A través dels parcs i jardins de Barcelona, la Ruta biòfila ens apropa al jardí Costa i Llobera, al parc del Centre del Poble Nou, als antiaeris del Parc dels Tres Turons, al jardí Eclèctic del Laberint d'Horta i a la masia de Can Soler a Collserola i més..."

La biofília, els nostres lligams innats amb tot el que es viu, i la història de la nostra ciutat fan de fil conductor de la Ruta.

diumenge, 22 de gener del 2012

ASAMBLEA DE TRABAJADORES



Jueves 26 de enero 2012 a las 17:30h en Vía Layetana, 18 9ª planta

LA CGT CONVOCA ASAMBLEA DE TRABAJADORES

-. Situació actual a l’Institut
Interinajes, contratos de relevo y jubilación parcial

-. Calendario de movilizaciones
Campaña en defensa del patrimonio Verde de la ciudad

-. Permacultura

Es necesaria la participación de tod@s para poder frenar la voluntad privatizadora

La plantilla de Parcs i Jardins es mobilitza contra la privatització

DIRECTA 256 • 11 de gener de 2012 • així està el pati • pàgina 9

BARCELONA • ES DESCOBREIX UN INFORME ON ES RECULL LA INTENCIÓ DE L’AJUNTAMENT D’EXTERNALITZAR L’EMPRESA PÚBLICA

Sílvia Abadia
redaccio@setmanaridirecta.info

Durant les darreres setmanes, la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona ha iniciat una campanya de denúncia contra la intenció de l’Ajuntament de privatitzar el servei públic. 200 treballadores de Parcs i Jardins es van manifestar contra la privatització de l’empresa pública el divendres 24 de desembre. Després de fer una assemblea general que va comptar amb la participació de prop de 400 persones, bona part de les treballadores van iniciar una marxa pels carrers de Barcelona des de la rambla de Santa Mònica fins a la plaça de Sant Jaume, on van finalitzar la protesta.
Les sospites de privatització de l’empresa municipal es van confirmar el 14 de desembre amb l’arribada d’una carta anònima a l’oficina de Parcs i Jardins de Barcelona. Es tractava d’un informe de l’empresa Konsac-Group (empresa d’assessorament en recursos humans) encarregat per l’Ajuntament de Barcelona que anunciava tres possibles estratègies per privatitzar Parcs i Jardins en la seva totalitat. Només dos dies abans, el comitè d’empresa, les diferents seccions sindicals i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) havien denunciat la situació de desmantellament en què es troba Parcs i Jardins. A la roda de premsa, entre d’altres aspectes, es va rebutjar la política de contractació i es va exigir una auditoria que estudiés l’externalització reiterada de diversos serveis de Parcs i Jardins.
L’informe, però, va deixar més clares que mai les intencions de l’Ajuntament de privatitzar el que, fins ara, ha estat l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El contingut del document estudia tres vies possibles per a la privatització de Parcs i Jardins: la subrogació de tot el personal a una empresa privada, l’externalització de la plantilla en diferents fases segons les àrees i l’acomiadament de tota la plantilla amb indemnitzacions. El document, fa una anàlisi dels pros i els contres de cada via i conclou que la primera opció és la menys problemàtica. L’informe no analitza en cap moment els avantatges que podria implicar externalitzar Parcs i Jardins i es limita a fer un estudi estratègic de com privatitzar la institució pública sense que això comporti fortes mobilitzacions de la plantilla ni tampoc ressonància pública.
Externalitzacions continuades
Fins ara, però, l’estratègia de descapitalització de la institució pública ha estat latent, mitjançant la no contractació de personal necessari i, en conseqüència, l’externalització de serveis a empreses privades. De fet, l’Ajuntament barceloní va justificar aquesta dinàmica dient que “atès que el personal i els mitjans dels quals disposa (Parcs i Jardins) no són suficients per atendre la demanda que es planteja en aquest sentit, s’aconsella procedir a la contractació externa”. Així, durant els darrers tres anys, Parcs i Jardins ha externalitzat fins un 30% dels serveis necessaris per a la cura i el manteniment de les zones verdes –especialment els serveis tècnics–, entre ells, el manteniment dels jocs infantils, la poda de part de l’arbrat, els tractaments fitosanitaris i, també, l’adjudicació del manteniment de parcs com el de la Guineueta, el de Monterols, el Turó Parc o el Parc de les Aigües, entre d’altres, tots ells encomanats a empreses privades que contracten personal amb discapacitats físiques o psíquiques sota un programa d’inserció laboral. El comitè d’empresa de Parcs i Jardins, però, reclama que “la integració de persones amb discapacitat es faci contractant aquests treballadors amb brigades pròpies i sous raonables”. També denuncia que els sous que cobren són molt baixos. La descapitalització de l’empresa també ha suposat la inutilització d’infraestructura pròpia, com el servei de manteniment dels més de 200 vehicles amb què compta Parcs i Jardins.
En aquests moments, no hi ha personal que faci aquestes tasques i, per tant, el servei el cobreixen cinc tallers privats diferents que suposen un cost de 450.000 euros. En la mateixa direcció, també s’està prioritzant el lloguer de vehicles (molts amb conductora inclosa) per davant de la compra. La disminució dels treballs per a terceres és un altra pota del procés de descapitalització de Parcs i Jardins, que ha reduït la comercialització de tasques fins a un 61% en dos anys, de tres a 1,8 milions d’euros. Precisament, la comercialització a terceres és l’excusa que va posar Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins) l’any 2005 quan va forçar la reconversió de l’institut en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL) com a única sortida per poder donar cobertura als treballs a terceres.
D’Institut Municipal a EPEL
L’any 1979, amb l’arribada dels partits democràtics, la gestió de les zones verdes de Barcelona es va cedir a les institucions públiques i es va crear el Servei Municipal de Parcs i Jardins, ens encarregat de la gestió i l’execució directes de les zones verdes de la ciutat. L’any 1992, amb l’ampliació de les zones verdes que va suposar la remodelació de bona part de la ciutat arran de la celebració de les Olimpíades, l’Ajuntament va intentar convertir aquest servei públic en una societat anònima, però el rebuig i les fortes mobilitzacions de la plantilla ho van impedir. D’aquesta manera, es va guanyar la creació de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que comptava amb uns estatuts que beneficiaven les condicions laborals del personal treballador i el caràcter públic de l’entitat. L’any 2005, però, amb l’excusa de poder continuar amb l’activitat comercial que oferia Parcs i Jardins a terceres –i que només suposava el 9% de la seva activitat econòmica–, Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut) va transformar l’ens en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL). Va ser llavors quan va començar la política d’externalitzacions.

dissabte, 21 de gener del 2012

La CUP de Barcelona, amb els jardiners i les jardineres

Actualment el 30% del pressupost de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja està privatitzat, com a conseqüència de la seva transformació en entitat pública empresarial local l’any 2005, quan ICV el dirigia i van començar les externalitzacions. Si es fes realitat l’amenaça d’una privatització total per part del govern municipal de CiU, el patrimoni verd de la ciutat patirà un procés de degradació i es convertirà en objecte d’una gran operació especulativa.
Barcelona necessita protegir els seus parcs i jardins de qualsevol procés de mercantilització, ampliar-los i afavorir-ne una gestió compartida en la qual els veïns i les veïnes hi puguin participar directament. Cal una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible i amb condicions dignes per als jardiners i les jardiners que cuiden el verd de la nostra ciutat.
Celebrem que els treballadors i les treballadores de Parcs i Jardins hagin iniciat un procés de mobilització i vulguin obrir un debat social sobre la necessitat d’un servei de jardineria amb caràcter social, participatiu, transparent, obert a la ciutat i oposat als interessos de l’elit politico-administrativa que pretén lucrar-se’n.
Dècades enrere, el moviment veïnal va ser determinant a l’hora de reivindicar el patrimoni dels parcs i jardins de la ciutat com a patrimoni popular. Avui com ahir, el compromís amb la salut pública i una ciutat més ecològica i sostenible és indissociable de la lluita per una ciutat socialment justa.

http://barcelona.cup.cat/noticia/la-cup-de-barcelona-amb-els-jardiners-i-les-jardineres

diumenge, 15 de gener del 2012

Debat obert sobre el futur del Park Güell: escenaris alternatius


Davant la proposta del tancament del Parc Güell per part de l’ajuntament de Barcelona i donada la manca d’espais pel debat públic, us convidem a participar en un debat obert amb l’objectiu d’elaborar propostes alternatives al tancament del Parc Güell. Propostes construïdes des de comunitat i per al benefici comunitari que permetin elaborar un document sintètic col·lectiu que respongui als motius exposats per part del govern municipal per tancar el parc. Alternatives que serveixin per, entre altres, minimitzar l’impacte de la presència turística al parc i als barris del seu voltant; crear sistemes de redistribució de la riquesa generada al parc per a la seva millora i manteniment; i recuperar el parc com a espai públic ciutadà.

Durant el debat – dinamitzat i estructurat – es recolliran i debatran les propostes aportades pels assistents i posteriorment s’elaborarà un document sintètic d’aquestes propostes amb llicència Creative Commons per tal que tothom qui vulgui el pugui reivindicar.

Tens idees per evitar el tancament del Parc Güell? Ara és el moment, vine a dir la teva.

dimarts 17 de gener
Hora des de les 19:30 fins a les 22:30

On

Bodega La Riera, Av. Vallcarca, 81

Procuració tècnica per La Trama Urbana

Amb el suport de: FAVB, SOS Park Güell i Assemblea Muntanya
Bodega La Riera, Av. Vallcarca, 81

divendres, 13 de gener del 2012

RECOLZEM EL MANIFEST

Os demanem la vostre implicació en la cerca d’adhesions al Manifest, que juntament amb la FAVB, hem elaborat en defensa del patrimoni verd de la ciutat i contra la amenaçadora privatització d’aquest servei. Aquestes adhesions poden ser associacions de veins, entitats, AMPA’s, plataformes ciutadanes, asamblees de barri...
Per nosaltres es molt important aconseguir el màxim d’adhesions per tal de visualitzar el recolzament social.

"Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat"

Els parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i de l’esforç pel manteniment d'aquests espais per part de la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant d'aquest patrimoni, amb l'objectiu d'ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interessos privats a través de la seva gestió.

La transformació de l’Institut en entitat pública empresarial local, l’any 2005, va suposar una ruptura respecte al model de gestió directa que el primer ajuntament democràtic havia recuperat als anys 80. En aquella etapa, el manteniment de la jardineria de Barcelona va ser un referent reconegut arreu. Des de llavors fins avui, Parcs i Jardins ha sofert la externalització -del 30 % dels treballs encomanats- a empreses privades, que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral d’interessat descontrol, acaben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost inicial i sense assumpció de responsabilitats pels reiterats incompliments.

Amb la privatització del servei, estem tornant al model fracassat dels anys 60 i 70, quan el manteniment del verd de la ciutat estava en mans d’empreses privades que mantenien un servei degradat, amb pràctiques corruptes.

Per tot això:

  • Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que manté a cada ciutadà de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut.
  • Denunciem la política de privatització de serveis, actualment més del 30%, cedint a empreses privades el manteniment dels jocs infantils, part de la poda d'arbrat, tractaments fitosanitaris etc, renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, el qual també s'externalitza.
  • Mostrem el nostre rebuig a la política de contractació de personal. La supressió de la contractació de l’estiu, coincidint amb les vacances del personal fix (aprox. 80 eventuals), amb el consegüent deteriorament del verd, en èpoques de gran ús ciutadà. No es convoquen Ofertes Públiques d'Ocupació, obertes a tots els ciutadans, per tal de mantenir les ràtios necessàries per Ha. que permetin realitzar el manteniment suficient dels serveis encomanats. Es permet la contractació de personal (majoritàriament tècnic) sense procés selectiu conegut, ni tenint en compte els criteris de publicitat, mèrit i capacitat per accedir a un lloc de treball públic. Es vulnera l’acord signat l’any 2007 de Promoció de l’Ocupació a Parcs i Jardins, impedint l’accés a la jubilació parcial a persones que compleixen els requisits per fer-ho i nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de l'Institut.
  • Reclamem que es fomenti la participació de les organitzacions veïnals en el control de la gestió del patrimoni verd de la ciutat, reconeixent el seu dret a formar part del Consell d’Administració de Parcs i Jardins.
  • Demanem que es faci una auditoria de l’estat actual dels treballs externalitzats, pel que fa al cost i la qualitat de servei prestada.
  • Exigim una política d’ocupació de l’espai públic més sostenible, que eviti les grans inversions per la seva “posta a punt” o plans integrals i aposti per dotar-lo de manera justa de mitjans humans i materials propis, prioritzant l’ús de la ciutadania de Barcelona, i ens manifestem en contra de la mercantilització d’espais com el Parc Güell, a través del cobrament d’entrades o de les facilitats amb les que l’empresa privada ocupa espais públics, com la plaça Catalunya aquest Nadal amb la pista de patinatge. Mentre que la ocupació ciutadana de la Plaça pel moviment 15- M es va criminalitzar, l’autorització municipal pel seu ús nadalenc ha estat aprovada en temps rècord.

La política de reducció de plantilla i la creixent externalització de serveis mitjançant contractes a companyies privades, s’emmarquen en les polítiques de retallades que utilitzen d’excusa la crisi actual, sense entendre ni explicar a la ciutadania que la privatització implica pagar dues vegades, finançant el servei prestat per algú sovint mal pagat i en precari, i el guany empresarial d’intermediaris privilegiats. D’altra banda, es fomenta una elit polític-administrativa només dedicada a ordenar i parar la mà.

Es per tot això que els sota signants demanem el retorn al model de gestió directa amb personal propi que permeti dur a terme els treballs encomanats pels estatuts de l’Institut i que la ciutat mereix. Pel manteniment sostenible de la jardineria pública No a la privatització de Parcs i Jardins de Barcelona Barcelona, desembre 2011

- Comitè d'Empresa de l’I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona

- Seccions Sindicals de CCOO, CGT, UGT, USOC

- Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)

http://favb.cat/node/634

Manifest en PDF per imprimir

Per enviar la adhesió: favb@favb.cat

dimecres, 11 de gener del 2012

Recurso contra la sentencia que dictamina la nulidad del Acuerdo

Tal y como habíamos anunciado la Sección Sindical de CGT ha presentado el pasado 13 de diciembre el Recurso contra la sentencia de la sala 9 de lo Social que dictamina la nulidad del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009.


Posteriormente CCOO y parece ser que también la USOC, en el tiempo establecido que tenían, han presentado el Recurso.


Si el Recurso contra la sentencia, ya era de suma importancia por todo lo que representa a corto plazo (la no contratación de interinaje, el despido de 90 trabajadores y la perdida de más de 200 puestos de trabajo. Sumado a ello la negativa de la dirección a hacer jubilaciones parciales).


Después de ver el informe KONSAC donde nos dicen que para los objetivos de la dirección (la privatización total de Parcs i Jardins) es primordial que el Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 se considere “extinguido”. Y ello lo argumentan en las páginas 8 y 9 del informe explicando la importancia de los artículos 2.3 y 2.5 del Acuerdo (fundamentales para garantizar la continuidad del Servicio Público) y la necesidad para sus planes de que no sean vigentes.


Ahora el Recurso se convierte en VITAL para poder defendernos legalmente de sus intenciones.


Artículos del Acuerdo de Condiciones Laborales 2005-2009 :


2.3. En el cas que, eventualment, determinades activitats, no es puguin portar a terme directament amb personal propi i degut a que no es tingui suficient infraestructura pròpia ni possibilitats de crear-ne, i d’acord amb el previst a l’Estatut dels Treballadors, l’Institut comunicarà, prèviament a qualsevol adjudicació, informe motivat al Comitè d’Empresa, com a òrgan de representació legal dels treballadors.


En els contractes de les activitats de jardineria no es permetrà la subcontractació


2.5. Tal i com s’especifica en l’article 33.2 dels Estatuts, en cas de dissolució de l’Institut, l’Ajuntament es subrogarà mitjançant el mecanisme de successió d’empresa en tots els drets i obligacions del personal que en aquell moment integri la plantilla laboral de l’Institut.


El canvi de titularitat total o parcial dels serveis de l’Institut facultarà els treballadors de la seva plantilla a optar per continuar adscrits a ell o bé per la subrogació en la plantilla del nou titular


Leer RECURSO

dissabte, 7 de gener del 2012

Seisachtheia

Nuevamente desde Atenas, el escritor y helenista Pedro Olalla habla, como ciudadano, del problema común de la deuda desde una perspectiva global, enfatizando esta vez en la necesidad urgente de reivindicar desde la sociedad un cambio radical en la forma en que se crea el dinero.

dijous, 5 de gener del 2012

Decret del Govern Rajoy: el PP penalitza a la majoria social

El decret del PP continua la carrera de retallades suïcides per a la majoria social

El RD 20/2011 publicat l’últim dia de l’any, suposa una nova agressió a tot el cos de drets de la majoria social: treballadors i treballadores amb treball, funcionariat i personal laboral a les administracions públiques, joves en atur, persones dependents, pensionistes de qualsevol classe de pensió …

Així, els i les assalariades, suportaran dos terços dels 8.900 milions que suposa de retallada el RD 20/2011, per mitjà de la pujada de l’IRPF en les seves nòmines amb una mitjana de 3 / 5 punts a partir de febrer. El gravamen des 0,75 punts a 7 punts, es fa per trams, trobant-se en els trams d’ingressos baixos / mitjans (fins a 120.000 €) més del 99% de tots els i les declarants. En la forquilla de les rendes superiors a més de 240.000 € només trobem a l’1% de tots els i les declarants per IRPF. Cal recordar que els salaris baixos / mitjans suporten més del 90% dels ingressos per IRPF.

Per la seva banda, les grans fortunes, els rics, els empresaris i els banquers, tributen a través de l’Impost de Societats i dels xiringuitos financers com les SICAV i aquests tributs, no han estat tocats. Com tampoc s’ha ficat mà al frau fiscal concentrat en grans empreses i corporacions financeres (frau estimat en 74.000 milions d’euros) i com tampoc s’ha creat un impost sobre les grans fortunes i les transaccions financeres bilionàries, que diàriament especulen en els mercats .

Les persones que treballen en les administracions públiques, tornaran a patir rebaixes en els seus salaris un any més: ara se’ls augmenta l’IRPF, després perdran entre 2 / 5 punts, se’ls allarga la jornada setmanal en 2,5 hores el que suposa perdre una mitjana del 6,6% els seus salaris i no se’ls ha d’abonar el 0,3% de la massa salarial global per les seves pensions i no es contractarà a ningú. És un atemptat en tota regla contra els serveis públics, del comú, el de tots i totes.

Els 8,8 milions de pensionistes, amb pensions anuals que majoritàriament (més de 4,7 milions) no arriben a 641 € mensuals i 1,8 milions es troba entre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran incrementades les seves pensions 2012 en un 1%, és a dir, una mitjana mensual de 3,5 €. A més 6 milions d’aquests pensionistes perdran un 2,9% com a conseqüència de no revisar les pensions el 2011.

Als i les joves se’ls elimina les ajudes a l’habitatge, a les persones amb necessitats i dependents se’ls rebaixen les prestacions, a les persones més necessitades i excloses, es retallen les partides per a organitzacions socials que es dediquen a "pal·liar" necessitats que l’"Estat del Benestar" mai ha arribat a cobrir.

En conclusió, el ​​cop de decret del PP aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior: robatori de rendes i drets a la majoria social (99% de la població i regal perquè els rics (1%, grans empresaris, financers, mercaders especuladors, executius i personal directiu, consellers d’empreses, banquers i monarques …) siguin cada vegada més rics, a costa d’una vida digna per a tothom i a costa de seguir agredint irreversiblement la vida al planeta.

L’1% de la població (les persones riques) que ingressen una mitjana anual de 600.000 euros; financers i inversors que especulen amb diners públics que reben a l’1% i fan pagar als estats i particulars el 5% - 8%; banquers i financers que reben milers de milions d’euros dels fons públics i especulen, roben i s’embutxaquen 2,34 milions d’euros en salaris; ministres d’economia que són responsables de la crisi financera causada per la banca d’inversió (LB), ministres de defensa que s’han passat tota la vida en empreses d’armament lucrant-se a costa de les armes i les guerres, presidents del govern i polítics amb patrimonis de 4 / 7 habitatges i més d’1 milió d’euros anuals en les seves declaracions …. Aquesta minoria de persones, NO ENS TREURAN DE LA CRISI, ja que el seu negoci es troba en crear-nos més i més crisi.

El 99% de la població: 18 milions de persones assalariades, 5 milions de persones parades, la joventut, els 8,8 milions de pensionistes, les persones dependents, les excloses, les necessitades, som els que PODEM i HEM sortir de les seves mentides, dels seus estafes socials, ecològiques, materials, civils … dient NO A LES SEVES LLEIS, desobeir.

Des de CGT cridem a la REVOLTA SOCIAL, A LA DESOBEDIÈNCIA DAVANT LA INJUSTÍCIA SOCIAL, LES SEVES LLEIS, que només causen empobriment i desigualtat, alhora que s’atempta cada dia més contra el medi natural, el clima, la terra.

SECRETARIAT PERMANENT DE LA CGT

dimecres, 4 de gener del 2012

La proposta de la Generalitat de fer pagar un euro per recepta: Copagament il·legal

Com comença a ser tristament habitual, la Generalitat ignora de forma deliberada i flagrant el marc jurídic vigent i els límits de les competències que li són pròpies. El darrer exemple, la proposta de fer pagar un euro per recepta.

L’executiu català no és competent per obligar els usuaris dels serveis de salut pública a abonar un euro per cadascuna de les receptes expedides pels facultatius. La mesura, consistent a aplicar un peatge econòmic universal a l’hora d’accedir als fàrmacs que requereixen de prescripció mèdica, col·lideix frontalment amb l’ordenament jurídic estatal que, amb determinades limitacions perfectament definides, estableix l’obligació per part de l’Administració de dispensar gratuïtament als beneficiaris els medicaments que els facultatius considerin necessaris.

Les excepcions a aquesta regla general no tenen absolutament res a veure amb la pretensió de la Generalitat d’imposar una taxa que escapa a la seva capacitat normativa i que atempta contra un dels pilars bàsics de l’Estat de Dret. S’inclouen en aquest capítol d’excepcions les que afecten a determinats productes farmacèutics considerats no essencials (productes dietètics, per exemple) o l’obligació per part de determinats col·lectius –com seria el cas dels funcionaris inclosos en el MUFACE o els pensionistes adscrits al Règim de Classes Passives- de realitzar aportacions econòmiques complementàries.

Res a veure, però, amb la intenció d’establir un pagament general d’un euro per recepta mèdica. Mesura que, més enllà del caràcter legal o no de la seva aplicació, resulta profundament discriminatòria en la forma proposada, doncs afecta amb major intensitat a les rendes baixes i a les persones que, per les seves dolences i en contra de la seva voluntat, es veuen obligades a consumir majors quantitats de medicaments. Això per no parlar dels cas de les persones pensionistes on, malauradament, és molt habitual que coincideixin baixos ingressos i malalties cròniques.

Subterfugi legal

Per mirar d’escapar a l’evident il·legalitat de la mesura, la Generalitat ha realitzat una estrambòtica acrobàcia normativa: el pagament es presenta com una taxa sobre l’expedició de receptes i els usuaris hauran d’abonar l’euro directament a la farmàcia que, amb posterioritat, haurà de descomptar la quantitat recaptada de la factura que remet al Departament de Salut. Tot plegat amb l’única intenció de vulnerar la impossibilitat legal d’aplicar taxes a la sanitat pública, de caràcter gratuït segons la legislació espanyola.

Evidentment, però, la taxa d’expedició no és altra cosa que un subterfugi de fràgil arquitectura que només pretén amagar l’evidència de que la Generalitat intenta acabar amb uns preceptes legals que no li és donat alterar.

Col·lectiu Ronda

www.cronda.coop/Departaments/Juridic-Social/Recursos/Noticies/Copagament-il-legal

dilluns, 2 de gener del 2012

Trabajador de Parcs i Jardins ha resultado hoy herido leve en la espalda al caerle encima una farola

02-01-2012 / 15:20 h

Barcelona, 2 ene (EFE).- Un operario de Parcs i Jardins del Ayuntamiento de Barcelona ha resultado hoy herido leve en la espalda al caerle encima una farola que se ha roto por su base, en la calle Marina, cuando el camión que conducía un compañero suyo ha dado marcha atrás y ha impactado contra la farola.

Según ha comprobado Efe en el lugar de los hechos, la farola, situada en la calle Marina, en la esquina que da a Casp, se ha roto casi por la base, lo que ha sorprendido al operario, que ha recibido el impacto de la farola en la espalda.

El operario estaba trabajando en la poda de una serie de palmeras que hay en la calle Marina.

Tras los hechos, que han ocurrido hacia las 13.50 horas del mediodía, el operario de Parcs i Jardins ha sido trasladado por una ambulancia del Sistema de Emergencias Médicas (SEM) al ambulatorio de Sant Martí, con una lesión leve en la espalda. EFE

jf/mg

Article publicat al ABC

Barcelona reducirá a la mitad sus plátanos

Barcelona tiene previsto reducir a la mitad los árboles plataneros. Actualmente hay un total de 157.000 árboles en la ciudad, de los que 47.000 son árboles plataneros (Platanus hispanica), es decir, alrededor de un 30%. La cifra que baraja el área de Medi Ambient de l’Ajuntament es reducir esta especie en los próximos años hasta un 15%, lo que equivaldría a unos 23.550. “El plátano es el árbol mayoritario de la ciudad y nos hemos propuesto que ninguna especie supere el 15% del total. Tenemos cada vez más claro que en las ciudades es importante tener una alta biodiversidad porque no puedes tener una especie que sea muy mayoritaria porque el día que haya una problema o una enfermedad grave en alguna especie no podrás hacerle frente de ninguna manera”, explica Xavier Hernández, director de Serveis d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.

Esta medida será progresiva y se enmarca dentro de un proyecto que tiene como objetivo potenciar la biodiversidad de especies de árboles en la ciudad. “Esto es a largo plazo. No tenemos ninguna intención de cortar plátanos indiscriminadamente. Se bajará el número cuando se vayan muriendo por sí mismos o los retiremos si no pasan las inspecciones que realizamos para sustituirlos por otra especie adaptándola al espacio”, comenta explica Hernández.

Para ello, Medi Ambient ha analizado todas las calles de Barcelona documentando qué árbol hay actualmente en casa sitio y además ha hecho la simulación de cuál sería su sustituto más ideal en función del espacio cuando tenga que ser retirado el árbol por el motivo que sea. Así que una vez que se hayan realizados todos los cambios ninguna especie de árbol superaría el 15%. Eso sí, el árbol platanero seguirá presidiendo algunos de los lugares más emblemáticos de Barcelona. “El plátano seguirá siendo una de las especies más destacadas de la ciudad y seguramente la mayoritaria pero hemos de mantenerlo sobre todo donde cabe y donde es identitario, como en las Ramblas, Gran Via, paseo de Gràcia o la avenida Paral·lel”, afirma el director de Serveis d’Espais Verds de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.

“Es un debate que existe en Barcelona y si hay tal cantidad de árboles plataneros no sólo en Barcelona, sino en cualquier ciudad de clima mediterráneo, demuestra el fantástico árbol que es y lo bien que se adapta a la ciudad. Seguramente por su tipo de crecimiento se ha utilizado en algunos casos mal en calles pequeñas. Es una especie que no se tiene que potenciar sino que conservar y mantenerlos en los lugares donde pueda desarrollar todo su potencial ornamental, como en grandes avenidas y no en calles estrechas”, señala Xavier Fàbregas, profesor de la Escuela de Agricultura de Barcelona.

Nuevas especies
Después del Platanus hispanica, el segundo árbol más numeroso de Barcelona es el almez (Celtis australis), con cerca de 20.000 ejemplares, lo que supone alrededor de un 13% del total. En este caso la política municipal sería estabilizarlo más que potenciarlo. De las 200 especies de árboles que hay en la ciudad también se van introduciendo nuevas, especialmente las que son de porte pequeño y mediano para que se puedan plantar en calles más estrechas. En concreto, durante el 2011 se han plantado en la ciudad tres nuevas especies de árbol, incorporándose en calles remodeladas. El árbol de fuego (Brachychiton acerifolium), de porte mediano de 10 a 15 metros, un tipo de cerezo (Prunus avium), con una altura de hasta 15 metros, y una variedad de árbol platanero (Platanus platanor vallis clausa), de grandes dimensiones y de crecimiento medio con una altura de 35 metros, son las nuevas especies del arbolado de Barcelona. Los principales criterios para introducirlas han sido su tolerancia a la sequía, a la contaminación ambiental, a la salinidad y resistencia a altas temperaturas. Otros criterios que se tienen en cuenta para plantar nuevos ejemplares son el color. En este sentido, una de las opciones para dar más color a la ciudad es hacerlo a través de la plantación de rosas. En la actualidad se están plantando más de una docena de variedades de esta flor.

Los técnicos a la hora de incorporar un nuevo ejemplar también tienen en cuenta si produce alergias o no. “El árbol platanero produce alergias y la única ‘suerte’ es que es un periodo relativamente corto pero de mucha intensidad y sabemos que tiene un polen sin una dispersión muy grande, que no se va muy lejos donde está el plátano. Reduciendo este porcentaje al 15% lo que se hace realmente es fraccionar mucho las densidades grandes del plátano y las acumulaciones de polen en el lugar por metro cúbico bajan mucho”, dice Hernández. “En ciudades donde hay tanta cantidad de árboles la lucha contra las alergias es difícil pero yo creo que eso pasa por encontrar nuevas variedades que no florezcan”, añade Fàbregas.

¿Cómo reducir la mortalidad de los árboles?
Con el objetivo de reducir la mortalidad de los árboles plataneros, sobre todo de los jóvenes, la Escuela de Agricultura Barcelona en colaboración con el Ajuntament de Barcelona ha puesto en marcha un estudio que analiza los diferentes tipos de tierra y productos que ayuden a mejorar el arraigo de los árboles. Los expertos aseguran que hasta un 10% se mueren el primer año de su plantación. Según datos municipales, al año se realizan entre 2.500 y 3.000 replantaciones.

“El trabajo consiste en intentar minimizar la mortalidad es estas especies. En general, si analizamos las mortalidades que se producen el primer año la gran mayoría son por falta de agua. Si nosotros conseguimos regar bien el primer año, los árboles, en general, sobrevivirán”, explica Xavier Fàbregas, profesor de la Escuela de Agricultura de Barcelona y uno de los coordinadores del estudio. Las conclusiones generales de este trabajo se conocerán los próximos años y para ello se han plantado 48 árboles en el Viver municipal Tres Pins, en Montjuïc.

Césped de clima cálido
Otro aspecto innovador en la jardinería que ya trabaja Parcs i Jardins es la introducción en la ciudad del césped de clima cálido. Después de realizarse las pruebas en el Viver Tres Pins el Consistorio ha incorporado desde hace tiempo este césped en Barcelona. Se calcula que un 8% aproximadamente del césped total de la ciudad es de este tipo. El césped de clima cálido se suele plantar en obras nuevas con espacio verde o cuando se tiene que hacer una resiembra. “Entre las ventajas del césped de clima cálido están su poco consumo de agua y su crecimiento más lento por lo que también los trabajos de mantenimiento son menores”, concluye Hernández. En concreto, la superficie total nueva de césped implantada durante el año 2011 fue de 50.901 metros cuadrados.

Article publicat a la Vanguardia

El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos.

EL CONSELL DE MINISTRES RETALLA 8900 MILIONS D’EUROS I FIXA EL DÈFICIT PÚBLIC PER AL 2011 en el 8% DOS PUNTS MÉS del previsible.

Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:

  • Congelació del salari mínim: 641 €
  • Congelació dels salaris dels funcionaris i els empleats públics per al 2012.
  • S’amplia la jornada laboral dels funcionaris a 37,5 hores.
  • La taxa de reposició de places en el sector públic serà ’zero’ excepte per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i inspecció d’Hisenda es situarà en el 10%.
  • Un "recàrrec complementari temporal en les rendes de treball i de capital", un augment de l’IRPF durant dos anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013 el 0,75% per l’esglaó inferior, i progressivament fins al 7% per a bases liquidables de 300.000 €.
  • Pujada en 1% de les pensions.
  • Es mantenen les prestacions per desocupació. Es prorroguen sis mesos a partir de febrer els 400 euros als aturats que ja hagin esgotat la prestació.
  • No es renova durant quatre anys l’ajuda a la renda d’emancipació (ajuda al lloguer - 210 €).
  • Es paralitza la llei de dependència. Es suspèn durant un any la incorporació de nous beneficiaris.
  • El magatzem nuclear (ATC) s’instal·larà al municipi de Conca de Villar de Cañas.
  • Es redueix l’assignació als partits polítics i les subvencions als sindicats i organitzacions empresarials en un 20 %. Se suprimeixen 30 direccions generals.
  • Es posposa al 2013 l’ampliació a quatre setmanes del permís per paternitat.
  • Se suprimeix el cànon digital i es modifica per un sistema de compensació de còpia privada,
  • El Govern prorroga els pressupostos generals de l’Estat fins al pròxim 31 de març.

I mentre es retalla drets i prestacions als i les treballadores, s’ha conegut que els consellers de les empreses en borsa cobren 260.215 euros.

www.cgt.org.es/spip.php?article2276