DIRECTA 256 • 11 de gener de 2012 • així està el pati • pàgina 9
BARCELONA • ES DESCOBREIX UN INFORME ON ES RECULL LA INTENCIÓ DE L’AJUNTAMENT D’EXTERNALITZAR L’EMPRESA PÚBLICA
Sílvia Abadia
redaccio@setmanaridirecta.info
Durant les darreres setmanes, la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona ha iniciat una campanya de denúncia contra la intenció de l’Ajuntament de privatitzar el servei públic. 200 treballadores de Parcs i Jardins es van manifestar contra la privatització de l’empresa pública el divendres 24 de desembre. Després de fer una assemblea general que va comptar amb la participació de prop de 400 persones, bona part de les treballadores van iniciar una marxa pels carrers de Barcelona des de la rambla de Santa Mònica fins a la plaça de Sant Jaume, on van finalitzar la protesta.
Les sospites de privatització de l’empresa municipal es van confirmar el 14 de desembre amb l’arribada d’una carta anònima a l’oficina de Parcs i Jardins de Barcelona. Es tractava d’un informe de l’empresa Konsac-Group (empresa d’assessorament en recursos humans) encarregat per l’Ajuntament de Barcelona que anunciava tres possibles estratègies per privatitzar Parcs i Jardins en la seva totalitat. Només dos dies abans, el comitè d’empresa, les diferents seccions sindicals i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) havien denunciat la situació de desmantellament en què es troba Parcs i Jardins. A la roda de premsa, entre d’altres aspectes, es va rebutjar la política de contractació i es va exigir una auditoria que estudiés l’externalització reiterada de diversos serveis de Parcs i Jardins.
L’informe, però, va deixar més clares que mai les intencions de l’Ajuntament de privatitzar el que, fins ara, ha estat l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El contingut del document estudia tres vies possibles per a la privatització de Parcs i Jardins: la subrogació de tot el personal a una empresa privada, l’externalització de la plantilla en diferents fases segons les àrees i l’acomiadament de tota la plantilla amb indemnitzacions. El document, fa una anàlisi dels pros i els contres de cada via i conclou que la primera opció és la menys problemàtica. L’informe no analitza en cap moment els avantatges que podria implicar externalitzar Parcs i Jardins i es limita a fer un estudi estratègic de com privatitzar la institució pública sense que això comporti fortes mobilitzacions de la plantilla ni tampoc ressonància pública.
Externalitzacions continuades
Fins ara, però, l’estratègia de descapitalització de la institució pública ha estat latent, mitjançant la no contractació de personal necessari i, en conseqüència, l’externalització de serveis a empreses privades. De fet, l’Ajuntament barceloní va justificar aquesta dinàmica dient que “atès que el personal i els mitjans dels quals disposa (Parcs i Jardins) no són suficients per atendre la demanda que es planteja en aquest sentit, s’aconsella procedir a la contractació externa”. Així, durant els darrers tres anys, Parcs i Jardins ha externalitzat fins un 30% dels serveis necessaris per a la cura i el manteniment de les zones verdes –especialment els serveis tècnics–, entre ells, el manteniment dels jocs infantils, la poda de part de l’arbrat, els tractaments fitosanitaris i, també, l’adjudicació del manteniment de parcs com el de la Guineueta, el de Monterols, el Turó Parc o el Parc de les Aigües, entre d’altres, tots ells encomanats a empreses privades que contracten personal amb discapacitats físiques o psíquiques sota un programa d’inserció laboral. El comitè d’empresa de Parcs i Jardins, però, reclama que “la integració de persones amb discapacitat es faci contractant aquests treballadors amb brigades pròpies i sous raonables”. També denuncia que els sous que cobren són molt baixos. La descapitalització de l’empresa també ha suposat la inutilització d’infraestructura pròpia, com el servei de manteniment dels més de 200 vehicles amb què compta Parcs i Jardins.
En aquests moments, no hi ha personal que faci aquestes tasques i, per tant, el servei el cobreixen cinc tallers privats diferents que suposen un cost de 450.000 euros. En la mateixa direcció, també s’està prioritzant el lloguer de vehicles (molts amb conductora inclosa) per davant de la compra. La disminució dels treballs per a terceres és un altra pota del procés de descapitalització de Parcs i Jardins, que ha reduït la comercialització de tasques fins a un 61% en dos anys, de tres a 1,8 milions d’euros. Precisament, la comercialització a terceres és l’excusa que va posar Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins) l’any 2005 quan va forçar la reconversió de l’institut en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL) com a única sortida per poder donar cobertura als treballs a terceres.
D’Institut Municipal a EPEL
L’any 1979, amb l’arribada dels partits democràtics, la gestió de les zones verdes de Barcelona es va cedir a les institucions públiques i es va crear el Servei Municipal de Parcs i Jardins, ens encarregat de la gestió i l’execució directes de les zones verdes de la ciutat. L’any 1992, amb l’ampliació de les zones verdes que va suposar la remodelació de bona part de la ciutat arran de la celebració de les Olimpíades, l’Ajuntament va intentar convertir aquest servei públic en una societat anònima, però el rebuig i les fortes mobilitzacions de la plantilla ho van impedir. D’aquesta manera, es va guanyar la creació de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que comptava amb uns estatuts que beneficiaven les condicions laborals del personal treballador i el caràcter públic de l’entitat. L’any 2005, però, amb l’excusa de poder continuar amb l’activitat comercial que oferia Parcs i Jardins a terceres –i que només suposava el 9% de la seva activitat econòmica–, Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut) va transformar l’ens en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL). Va ser llavors quan va començar la política d’externalitzacions.
BARCELONA • ES DESCOBREIX UN INFORME ON ES RECULL LA INTENCIÓ DE L’AJUNTAMENT D’EXTERNALITZAR L’EMPRESA PÚBLICA
Sílvia Abadia
redaccio@setmanaridirecta.info
Durant les darreres setmanes, la plantilla de Parcs i Jardins de Barcelona ha iniciat una campanya de denúncia contra la intenció de l’Ajuntament de privatitzar el servei públic. 200 treballadores de Parcs i Jardins es van manifestar contra la privatització de l’empresa pública el divendres 24 de desembre. Després de fer una assemblea general que va comptar amb la participació de prop de 400 persones, bona part de les treballadores van iniciar una marxa pels carrers de Barcelona des de la rambla de Santa Mònica fins a la plaça de Sant Jaume, on van finalitzar la protesta.
Les sospites de privatització de l’empresa municipal es van confirmar el 14 de desembre amb l’arribada d’una carta anònima a l’oficina de Parcs i Jardins de Barcelona. Es tractava d’un informe de l’empresa Konsac-Group (empresa d’assessorament en recursos humans) encarregat per l’Ajuntament de Barcelona que anunciava tres possibles estratègies per privatitzar Parcs i Jardins en la seva totalitat. Només dos dies abans, el comitè d’empresa, les diferents seccions sindicals i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) havien denunciat la situació de desmantellament en què es troba Parcs i Jardins. A la roda de premsa, entre d’altres aspectes, es va rebutjar la política de contractació i es va exigir una auditoria que estudiés l’externalització reiterada de diversos serveis de Parcs i Jardins.
L’informe, però, va deixar més clares que mai les intencions de l’Ajuntament de privatitzar el que, fins ara, ha estat l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El contingut del document estudia tres vies possibles per a la privatització de Parcs i Jardins: la subrogació de tot el personal a una empresa privada, l’externalització de la plantilla en diferents fases segons les àrees i l’acomiadament de tota la plantilla amb indemnitzacions. El document, fa una anàlisi dels pros i els contres de cada via i conclou que la primera opció és la menys problemàtica. L’informe no analitza en cap moment els avantatges que podria implicar externalitzar Parcs i Jardins i es limita a fer un estudi estratègic de com privatitzar la institució pública sense que això comporti fortes mobilitzacions de la plantilla ni tampoc ressonància pública.
Externalitzacions continuades
Fins ara, però, l’estratègia de descapitalització de la institució pública ha estat latent, mitjançant la no contractació de personal necessari i, en conseqüència, l’externalització de serveis a empreses privades. De fet, l’Ajuntament barceloní va justificar aquesta dinàmica dient que “atès que el personal i els mitjans dels quals disposa (Parcs i Jardins) no són suficients per atendre la demanda que es planteja en aquest sentit, s’aconsella procedir a la contractació externa”. Així, durant els darrers tres anys, Parcs i Jardins ha externalitzat fins un 30% dels serveis necessaris per a la cura i el manteniment de les zones verdes –especialment els serveis tècnics–, entre ells, el manteniment dels jocs infantils, la poda de part de l’arbrat, els tractaments fitosanitaris i, també, l’adjudicació del manteniment de parcs com el de la Guineueta, el de Monterols, el Turó Parc o el Parc de les Aigües, entre d’altres, tots ells encomanats a empreses privades que contracten personal amb discapacitats físiques o psíquiques sota un programa d’inserció laboral. El comitè d’empresa de Parcs i Jardins, però, reclama que “la integració de persones amb discapacitat es faci contractant aquests treballadors amb brigades pròpies i sous raonables”. També denuncia que els sous que cobren són molt baixos. La descapitalització de l’empresa també ha suposat la inutilització d’infraestructura pròpia, com el servei de manteniment dels més de 200 vehicles amb què compta Parcs i Jardins.
En aquests moments, no hi ha personal que faci aquestes tasques i, per tant, el servei el cobreixen cinc tallers privats diferents que suposen un cost de 450.000 euros. En la mateixa direcció, també s’està prioritzant el lloguer de vehicles (molts amb conductora inclosa) per davant de la compra. La disminució dels treballs per a terceres és un altra pota del procés de descapitalització de Parcs i Jardins, que ha reduït la comercialització de tasques fins a un 61% en dos anys, de tres a 1,8 milions d’euros. Precisament, la comercialització a terceres és l’excusa que va posar Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins) l’any 2005 quan va forçar la reconversió de l’institut en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL) com a única sortida per poder donar cobertura als treballs a terceres.
D’Institut Municipal a EPEL
L’any 1979, amb l’arribada dels partits democràtics, la gestió de les zones verdes de Barcelona es va cedir a les institucions públiques i es va crear el Servei Municipal de Parcs i Jardins, ens encarregat de la gestió i l’execució directes de les zones verdes de la ciutat. L’any 1992, amb l’ampliació de les zones verdes que va suposar la remodelació de bona part de la ciutat arran de la celebració de les Olimpíades, l’Ajuntament va intentar convertir aquest servei públic en una societat anònima, però el rebuig i les fortes mobilitzacions de la plantilla ho van impedir. D’aquesta manera, es va guanyar la creació de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que comptava amb uns estatuts que beneficiaven les condicions laborals del personal treballador i el caràcter públic de l’entitat. L’any 2005, però, amb l’excusa de poder continuar amb l’activitat comercial que oferia Parcs i Jardins a terceres –i que només suposava el 9% de la seva activitat econòmica–, Imma Mayol (llavors presidenta de l’Institut) va transformar l’ens en una Empresa Pública Empresarial Local (EPEL). Va ser llavors quan va començar la política d’externalitzacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada