divendres, 28 de març del 2008

Una campanya per protegir Collserola reuneix prop d'un centenar d'entitats


La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola ha aconseguit reunir en un mes i mig el suport de 88 associacions de tota mena, fins i tot d'alguna empresa, en la seva croada contra els perills que assetgen aquesta serralada i que són atiats per l'administració. La plataforma ha organitzat una campanya que, sota el lema Salvem el parc natural , comença a prendre un to molt reivindicatiu. D'entrada, s'ha creat un web on hi ha penjat un manifest sobre la situació de Collserola i al qual ja s'han adherit 88 entitats i 2.247 persones a títol individual. S'estan preparant també un debat i una marxa popular reivindicativa.

Llegir article

dijous, 27 de març del 2008

Contra la precarietat, la flexibilització, les deslocalitzacions, els convenis a la baixa, els ERO, els acomiadaments,…


La Federació Siderometalúrgica de la CGT convoca una manifestació per al pròxim dissabte 29 de març de 2008 a les 12 hores, a plaça Universitat de Barcelona.

Els motius d’aquesta manifestació; les polítiques de les empreses del metall a nivell de l’estat que estan sent punta de llança de les mesures més regressives contra els drets dels treballadors i treballadores.

En efecte, la flexibilitat, l’externalització de parts de l’empresa, la precarietat en la contractació, els convenis a la baixa amb pujades salarials molt limitades i sense tot just reducció de temps de treball, les negociacions xantatgistes per mitjà de l’amenaça d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), o els tancaments d’empreses per a reinstal·lar-se o deslocalitzar-se… són la pràctica generalitzada d’un sector que obté així uns quantiosos beneficis gràcies a la col·laboració del sindicalisme que representen al uníson UGT-CCOO.

D’aquesta manera s’està generalitzant la conversió de llocs de treball d’una certa estabilitat i salaris, per contractacions miserables quant a la seva temporalitat i a les seves condicions salarials i laborals. Els ritmes de treball i la productivitat augmenten de forma incessant provocant, d’una banda, més excedents i per altre malalties professionals que són usades després per a acusar als treballadors de absentistes professionals. Els empresaris actuen cínicament acomiadant de manera indiscriminada i utilitzant la inacceptable realitat jurídica dels acomiadaments improcedents davant els Jutjats, als quals apliquen igualment aquest acomiadament per aplicació de l’art. 56.1 de l’Estatut dels Treballadors.

En el sector de l’automòbil i empreses auxiliars estem vivint una successió de conflictes generats per a atemorir a les plantilles i aconseguir un augment continu dels beneficis per a les empreses. En els convenis provincials, la pèrdua de drets històrics i la conversió d’aquests convenis en condicions màximes que les empreses i les federacions dels sindicats signants usen per a sufocar reivindicacions en pactes de millora.

Els objectius d’aquesta manifestació:

- Dirigir-nos a la població per a generar una oposició a la situació de les relacions laborals en el metall.

- Unificar les seccions sindicals, delegats/des, afiliats/des i treballadors/es del metall en l’objectiu d’enfrontar-nos i modificar aspectes concrets de la realitat en el metall com les externalitzacions, la flexibilitat, els ERO o els tancaments salvatges.

- Iniciar el treball mobilitzador per a la difusió de la ILP aprovada en la Conferència Sindical de la CGT estatal a Bilbao, per la derogació completa dels articles 52 i 56 de l’Estatut dels Treballadors.

Les situacions viscudes en els últims anys en empreses com Delphi, Valeo, Ford, SAS, Sysmo, Renault, Peugeot, SEAT i tantes altres són esperó suficient per a donar-li a aquesta manifestació la màxima difusió interna i la màxima participació de sindicats i Confederacions de la CGT.

Us esperem a Barcelona, el pròxim 29 de març de 2008.

FESIM-CGT

dimecres, 26 de març del 2008

Medi Ambient




A pesar que des de fa un parell de mesos que corre la remor de la creació d'una nova «macro» Àrea de Medi Ambient en l'Ajuntament de Barcelona, presidida per Imma Mayol i la gerència del qual recau sobre Jordi Campillo, i en la qual es va a englobar Parcs i Jardins, els serveis de neteja, energia.... oficialment no se'ns ha donat cap explicació del que això pot representar en les condicions laborals dels treballadors/es de Parcs i Jardins. El que si sabem per les pròpies explicacions del personal afectat, que molts treballadors/es de Parcs i Jardins es veuran afectats/es pel canvi de lloc de treball, que no solament és un canvi físic, sinó pel que es veu pels quadrants que de “estranquis” van rebre molts treballadors/es és un canvi que para molts d'ells representarà el canvi de “Vector” amb tot el que això pot representar de deslligam amb Parcs i Jardins

Targeta d'usuaries pels 2 dies!


Un altra ususaria emprenyada amb l'ajuntament ens fa arribar aquesta nova targeta amb la qual podreu viatjar per la xarxa d'autobusos de Barcelona, durant els dies de vaga que ens esperen. És una targeta solidària que us de possibilitar viatjar sense pagar, contribuint a afeblir la posició de l'Ajuntament, fent disminuir els beneficis de l'empresa municipal, i per tant sent part activa en el conflicte, afavorint doncs, a forçar una negociació ràpida per a solucionar ja, un conflicte que ens afecta com a usuaries i que afecta a milers de treballadores.

Pels dos dies, els dijous i la resta de dies de vaga, no oblides la T-2dies!

Imprimeix-la, difont-la, utilitza-la !

Posen més jocs al parc Cervantes per compensar el tancament de la ludoteca

L'Ajuntament de Barcelona ha començat a «potenciar» i a «millorar», segons han indicat portaveus del consistori, l'àrea de jocs infantils del parc Cervantes, tres mesos després de fer efectiu el tancament de la ludoteca emplaçada al costat de l'avinguda d'Esplugues argumentant un insuficient nombre d'usuaris. Les millores impliquen atendre una part de les queixes de les mares i els pares: s'ha instal·lat un tancat i es renovarà la il·luminació.

Llegir article

dimarts, 25 de març del 2008

L'escarabat morrut ja ha aniquilat més de 1.700 palmeres a Catalunya i no té aturador


A l'escarabat morrut que es menja les palmeres del tipus canari res l'atura. Les xifres d'arbres afectats i condemnats a la crema creix cada mes i ja són més de 1.700 arreu de Catalunya. Les perspectives de resoldre la plaga són, a hores d'ara, molt pessimistes. Cap dels mètodes emprats pels experts –insecticides, infiltracions i altres tractaments– ha aconseguit resultats amb un nivell prou bo. Sanitat Vegetal alerta que, malgrat que l'aparició de nous casos s'ha fet més lenta, això no vol dir que l'insecte perdi força, perquè continua treballant al cor de les palmeres i serà al setembre quan apareixeran en massa els exemplars infectats. Els experts asseguren que, si no es troba aviat una cura efectiva, zones com el Maresme poden quedar sense palmeres canàries.

Llegir article

El vi de Can Calopa costa 79,72 euros l'ampolla

Finca de Can Calopa de abans de la intervenció

Finca de Can Calopa de després la intervenció

La polèmica que va generar l'any 2001 l'experiment vinícola de l'exalcalde Joan Clos a la finca Can Calopa s'ha revifat coincidint ara amb el debat sobre el futur Parc Central de Collserola. "Des del 2005 fins al 2007 s'han produït més de 12.000 ampolles de vi amb una despesa de 79,72 euros per cada ampolla".

Llegir noticia

diumenge, 23 de març del 2008

El Parc Central de Poblenou

El parc de Nouvel al Poblenou obrirà a l'abril amb crítiques veïnals

La selva urbana que va somiar l'arquitecte francès Jean Nouvel al Poblenou, en connexió amb la seva obra estrella a Barcelona, la torre Agbar, s'inaugurarà entre el 5 i el 6 d'abril --vuit mesos més tard de l'anunciat-- sense convèncer gairebé a ningú. Els primers, els veïns del barri, principals impulsors del pla municipal. Han vist confirmats els temors conceptuals i de practicitat expressats respecte del projecte des que Nouvel i el llavors alcalde, Joan Clos, el van presentar a bombo i platerets el maig del 2006. llegir...


dissabte, 22 de març del 2008

La cuca del pi (Thaumetopoea pytiocampa)


Enguany, 2008, han estat moltes les consultes formulades per gent preocupada per la proliferació de cuques de processionària (Thaumetopoea pytiocampa), cada any, més o menys, passa el mateix. La gent, en general, només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. Les sol•licituds per disparar amb cartutxos especials a les bosses de processionària esdevenen una mena d’urgència inpostergable, com si d’aquest fet es pogués esdevenir la desaparició de la plaga. Hi ha, en les paraules de molta gent, una mena de ganes de revenja, contra aquesta cuca de pèls urticants, que provoca al•lèrgies i molèsties a les persones especialment sensibles que s’acosten al seu hàbitat.

El que sòl passar sovint, però, és que les reaccions virulentes solen portar-se a la pràctica sense gaire reflexió o sense que abans hi hagi hagut algun temps per a la recerca d’informació que ens acosti amb més claredat al problema. Tanmateix les solucions ara ja no són fàcils. Convé anar per pams.

L’emergència de les papallones, és a dir el seu desenterrament, es produeix els capvespres d’estiu. Les femelles emeten mitjançant unes glàndules abdominals una olor, la feromona sexual que atreu com a bojos als mascles. Aquests, que volen feliços entre els pins, capten l’olor gràcies a unes antenes pectinades (que tenen forma de pinta o d’una ploma que només tingués una banda). Una vegada finalitzada la còpula, normalment en el mateix dia de l’emergència, les femelles cerquen el millor lloc per posar els ous. És probable que amb la vista i l’olfacte destriïn els pins dels altres arbres, després amb el tacte elegirà el lloc més adient per fer la posta que pot ser de entre 100 i 200 ous. Quan troba les acícules de la gruixa i llargària adequades, n’agafa dues de la mateixa beina i amb un moviment helicoïdal i cap a les puntes va dipositant ordenadament els ous que queden a la vegada coberts amb les escates de l’extrem del seu abdomen.

Als 30 o 40 dies neixen les erugues que viuran sempre agrupades. Tot d’una comencen a alimentar-se de les fulles dels pins i a construir bosses de seda molt fràgils i provisionals. Llavors la seva vida és una vertadera aventura personal i col·lectiva: fan quatre mudes i cinc estadis en sis mesos.

Les cuques s’alimenten a les hores més tardanes de l’horabaixa i durant la nit. Sempre es desplacen en grup i quan acaben les fulles d’un arbre, baixen i en cerquen un altra, en aquestes passejades van segregant un fil de seda que els permet tornar sense dificultat.

Després de la segona muda, l’eruga adquireix el seu aspecte definitiu. Els pèls dorsals estan situats en el dispositiu urticant, aquest aparell està format per plecs del tegument que formen una mena d’estoig on s’hi emmagatzemen unes motes espesses de petites fletxes urticants de color taronja. Quan la cuca està aturada el dispositiu roman tancat, però en moure’s s’obre i allibera milers d’aquests pels urticants que contaminen l’ambient i poden produir urticàries i al·lèrgies a les persones i probablement a altres animals.

Després de la sortida del sol, quan comencen a fer dies de primavera, que a casa nostra pot ser fins i tot al mes de gener, les erugues abandonen els pins en processó per a cercar un lloc on enterrar-se. Comandant la processó sempre hi va una eruga femella, millor dotada segons sembla per a localitzar el lloc més idoni per enterrar-se la colònia.

A una profunditat que varia segons l’estructura del sòl, cada eruga comença a teixir el seu capoll on quedarà tancada fins a la seva transformació en papallona. La transformació consta de vàries fases fins que entren en un període de diapausa que consisteix en una parada d’activitat i desenvolupament que en el cas de la Thaumetopoea pytiocampa pot tenir una duració molt variable: des de poc menys d’un mes a quatre o cinc mesos, o bé un, dos i fins i tot quatre anys. Aquest mecanisme assegura que l’emergència d’aquest lepidòpter nocturn es realitzi a l’època més oportuna quan a condicions meteorològiques.

Resseguint i resumint el seu cicle biològic podem, doncs, determinar que el mesos en què aquest lepidòpter té forma de cuca són els d’octubre, novembre, desembre, gener i febrer. Per tant i pel que fa a pins plantats en àmbits antròpics, urbans o semi-urbans, serà en aquests mesos en què haurem de pujar i inspeccionar l’arbre per a localitzar la posta dels ous o be les bosses, més senzilles els primers mesos i més grosses i plenes els darrers. En aquest cas, la labor consistiria en eliminar aquests refugis quan les cuques són dedins, utilitzant estisores de podar, xerracs, perxes de podar etc. Una vegada tenim les bosses a terra cal cremar-les. Aquesta tasca d’inspecció dels pins és convenient repetir-la en alguna altra ocasió dins la mateixa temporada.

Si no es fan aquests treballs d’eliminació de postes d’ous o de bosses el millor que es pot fer és o bé esperar a que les cuques baixin de l’arbre, s’enterrin o bé si existeixen problemes importants d’al·lergies o irritacions per mor dels pèls urticants la millor solució serà eliminar els pins i plantar un altra tipus d’arbre. Pel que fa al pi que ha quedat sense fulles, les tornarà a treure, és a dir no morirà a no ser que s’hi afegeixin altres factors negatius.

Cal tenir present que aquest problema no està en vies de solució pel que fa a la seva desaparició del nostre àmbit geogràfic.



Quan a disparar en cartutxos a les bosses, la millor època seria desembre, gener i febrer, quan més grosses són, millor blanc fan per a la mira de l’escopeta. Hem de tenir en compte amb aquest mètode, que sempre produirem petites ferides a l’arbre i fins i tot sense adonar-nos podem matar a la vegada alguns dels seus depredadors, com poden ser altres insectes, com la mantis religiosa.

Quan al control químic d’aquesta plaga, hi ha i hi ha hagut un bon repertori de tècniques de tractament que s’han utilitzat massivament en boscos silvestres. Perquè vos ne faceu una idea, fins als anys vuitanta encara es recomanava, a l’estat espanyol i amb caràcter puntual, això sí, el tractament de les bosses amb una mescla de DDT-Lindano. Però abans es feien tractaments massius amb DDT en pols i Triclorfón.

Posteriorment s’utilitzà la tècnica amb tractaments aeris a grans extensions forestals de pins amb Diflubenzuron (Dimilin) en dosis de 100-125 g. per hectàrea. Aquests tractaments actuen contra el sistema nerviós dels insectes o bé inhibeixen el seu creixement impedint que es dugui a terme la muda. En aquest cas i com vos podeu imaginar, també en resultava afectada la resta de la fauna, inclosos els ocells. A les nostres illes fa anys que no s’apliquen per part de l’administració, que jo sàpiga, aquests insecticides.

Quan aquests mètodes de lluita química foren fortament contestats des de instàncies conservacionistes, es va recuperar un mètode de lluita biològica que, precisament per donar pas als tractaments químics, s’havia deixat d’usar feia anys, es tractava del Bacillus thuringiensis. Aquest bacteri segrega una toxina que mata les erugues per haver menjat les fulles que han estat impregnades amb aquest bacil. Els inconvenients són que segurament també afecta, al manco, a altres erugues que coincideixen amb la processionària en el seu cicle biològic, problema que no ha estat ben estudiat fins ara. És important tenir present les nostres característiques insulars per avaluar adequadament la pèrdua que significa la desaparició d’una part de la nostra biodiversitat.

Per altra banda ha quedat demostrada la resistència cada vegada major de la Thaumetopoea pytiocampa a la toxicitat del Bacillus thuringiensis. Com que també s’ha de tenir en compte que aquest món es mou molt pels negocis, les indústries distribuïdores d’aquest producte s’afanyen en crear soques més virulentes i tractant-se d’un ésser viu podrien caure en la temptació de fer manipulacions genètiques que podrien ser molt nocives per el medi ambient del que som part.

Per tant, la lluita a gran escala contra aquesta plaga ha fracassat. Ho demostra el fet que, després d’anys de fumigacions amb insecticides, químics i biològics, la processionària ha assolit enguany un augment demogràfic molt important.

Segons el meu criteri, i pel que fa a la lluita contra la processionària als àmbits silvestres, el millor que podem fer és no palpar-ho més. No tocar-ho més i que siguin els seus enemics naturals en combinació amb la dinàmica pròpia dels ecosistemes els que solucionin el problema que nosaltres hem creat. És molt probable que hi hagi més de desconegut en el funcionament dels nostres boscos que no el que nosaltres hem arribat a descobrir. Sovint quan parlem dels enemics de la processionària citem els ocells insectívors, la rata pinyada, algunes formigues, dípters i himenòpters així com alguns fongs, com el Cordiceps militaris, però aquests no actuen individualment, al contrari són molt dependents de la resta de biodiversitat. Un pinar amb sotabosc dens, mesclat amb arbres vells, que són el refugi de molts dels depredadors de la processionària serà més eficient per controlar aquesta plaga que un pinar sotmès a la manipulació antròpica, sigui per aconseguir un bosc “net”, és a dir eixermat de vegetació i esclarissat d’arbres, sigui perquè hi intervenim amb productes tòxics que desbaraten el funcionament de tot l’ecosistema. Hem de ser molt curosos quan aficam les nostres (sovint brutes) mans en terres salvatges.

Als mesos d’estiu, sobretot agost i setembre, les papallones emergeixen i s’acoblen, és llavors l’hora de tenir a punt les trampes de feromones. Com ja hem dit aquesta olor sexual atreu als mascles, per tant a l’interior aquestes capses amb bosses de plàstic penjades a la vorera dels nostres pinars, hi ha col·locat un producte químic que produeix una olor idèntica a la de la femella de la papallona de la processionària. El mascle excitat per aquesta olor penetra per un dels dos forats que té la capsa i queda atrapat dins la bossa, on mor. Aquesta és una lluita neta, si bé cara i amb uns resultats que, a grans trets, no determinen gens el triomf de la batalla. A l’interior de les bosses hi trobem sovint algun dragó, també mort, depredador com sabeu de les papallones.

A partir del mes de març la Thaumatopoea pytiocampa desapareix de la nostra vista i de la nostra vida, està enterrada. Hi està durant els mesos de març (inútil disparar a les bosses que encara resten penjades), abril, maig, juny, juliol i fins i tot agost.

Per acabar aquest resum, només informar que s’han trobat casos de cuques de pi que s’han especialitzat a alimentar-se d’altres vegetals, concretament en el nostre cas de mata (Pistacea lentiscus). Les colonitzacions d’espècies al·lòctones, sigui de fauna o de flora, solen tenir resultats molt mals de predir, i amb els tombs que dona el temps ara que va de la mà del canvi climàtic, el futur és molt incert.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró 8 de març de 2008.

Resum extret de Amics Arbres- Arbres Amics

divendres, 21 de març del 2008

Som lo que Sembrem


Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d’una proposta que sorgeix des d’Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d’àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.

Som lo que Sembrem representa molt més que la simple oposició als transgènics:

  • és una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació.
  • és una consigna honesta i independent de la societat rural que busca el suport de la majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just.
  • és la defensa d’una petita pagesia, vital per l’equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país.
  • és respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella.
  • és la defensa de les varietats pròpies com un dels nostres patrimonis culturals més importants.
  • és un no rotund a les patents i manipulacions dels organismes vius .
  • és la última possibilitat de l’agricultura i l‘alimentació ecològica a Catalunya.
  • és la salut a través de l’aliment (per saber el que mengem, hem de saber el que sembrem).
  • és l’aliment com a necessitat humana i no com a mercaderia industrial.
  • és el consum crític: alimentació de proximitat, de temporada i saludable.
Som lo que Sembrem

dijous, 20 de març del 2008

IPC real

Aquí teniu una web que neix amb el propòsit d'oferir un Indice de Preus de Consum alternatiu, no oficial, tractant de recollir en ell solament els productes que afecten de forma més immediata al ciutadà, especialment a les rendes mes baixes.

L'IPC real alternatiu interanual es va situar en Febrer en el 8.3%



Producte de major augment interanual: Llet , 28.2%

IPC Pa , Llet, Pollastre : 16.16%


Hem realitzat els càlculs basant-se en productes que són de consum habitual i en la majoria de casos bàsics i indispensables (pa, llet, electricitat, combustible...) i descartant la majoria dels quals actualment s'usen per al càlcul oficial, entre ells per exemple, el preu de les flors ,operacions de cirurgia estètica, joies, que entenem no suposen una despesa ni quotidià ni necessari.

Les dades dels productes estan extrets de l'Institut Nacional d'Estadística , i per al càlcul de l'índex general s'han usat les mateixes ponderacions, de forma proporcional, que utilitza el citat institut.

Les hipoteques, no estan incloses atès que l'IPC oficial no ho fa, i és d'ell d'on obtenim les dades.

dimecres, 19 de març del 2008

El Gremi de Jardineria vol que s'autoritzi el reg de mínims per salvar arbres i arbustos

El Gremi de Jardineria de Catalunya va fer ahir una crida al govern perquè permeti el reg de supervivència dels arbres i arbustos de parcs i jardins i dels espais verds declarats béns culturals, un patrimoni que asseguren que morirà amb la sequera si no plou i les restriccions s'han de mantenir fins a la tardor. Estan d'acord que el decret de sequera prohibeixi regar gespes, plantes entapissants i plantes vivaces que es poden recuperar fàcilment quan la situació millori. Però denuncien la incoherència de prohibir taxativament el reg i permetre al mateix temps els negocis de rentatge de cotxes. El gremi, que agrupa cinc-centes empreses al país, diu que la prohibició pot reduir un 30% de l'activitat en el millor dels casos i amenaça de fer perdre més de 100 milions al sector.

Llegir article

Processionària s'avança un mes



El pi mediterrani sofreix, cada any, una terrible plaga. Es tracta de la Processionària (Thaumetopoea pityocampa Schiff), una eruga que forma uns bolsons de seda en les branques i que cada primavera surt en fila índia -d'aquí el seu nom- tronc baix. No obstant això, aquest any la Processionària no ha esperat a la primavera. Les altes temperatures, impròpies de l'hivern, han fet sortir a aquests voraços insectes un mes abans del previst.

Llegir article

dimarts, 18 de març del 2008

Preavís d'eleccions sindicals


El dimarts dia 11 de març es var convocar el Comitè d'Empresa per a tractar entre altres temes de la convocatòria d'eleccions sindicals en Parcs i Jardins. La proposta de punt l'havia presentat CGT atès que el pròxim dia 3 de juny acaba el mandat de l'actual Comitè d'Empresa i perquè així es pogués fer la convocatòria d'eleccions de forma unitària.

En el Comitè d'Empresa CC.OO i USOC van exposar que ells no eren partidaris de fer eleccions sindicals i que el Comitè es podria prologar i posposen les eleccions per a més endavant. Atès que no trobem les seves explicacions d'ajornament conseqüents i raonables el passat dia 14 de març la CGT juntament amb UGT van realitzar el preavís d'eleccions sindicals

L'Ajuntament farà la muntanya russa talant l'alzinar del cim del Tibidabo


L'Ajuntament de Barcelona està disposat a tirar endavant la construcció d'una nova muntanya russa dins del parc d'atraccions del Tibidabo malgrat que les obres implicaran la tala d'un alzinar centenari i de la protesta popular i política que s'ha aixecat en contra del projecte.

Llegir article

dilluns, 17 de març del 2008

Males herbes nº 39


Aquí teniu el Males Herbes nº 39
Butlletí de Lliure-Expressió dels Treballadors/es de Parcs i Jardins

bona lectura!!!

Descarregat el Males Herbes

diumenge, 16 de març del 2008

El disbarat de la muntanya russa del Tibidabo

Alex Vilardell Candela
Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona, malgrat la reiterada oposició ciutadana, ha anunciat la imminent construcció d'una muntanya russa que suposa arrasar més d'una hectàrea de bosc, tallar més de 200 alzines centenàries, i cimentar 3.000 quilos de formigó per cada una de les 109 potes de suport de la instal.lació, que tindrà 35 metres d'altura, l'equivalent a un edifici de 10 pisos. L'ajuntament proposa aquesta obra per augmentar la rendibilitat del parc d'atraccions, que és de titularitat municipal i, per tant, no hauria de ser un negoci, mentre el Parlament de Catalunya discuteix la declaració de Collserola com a parc natural. Aquesta no serà la primera ni l'última obra que amenaça el bosc: per instal.lar el Pèndol es va arrasar un altre tros de terra verda, i l'afluència de públic no només no va augmentar, sinó que es van perdre 45.000 visitants en un any.
Un parc d'atraccions hauria d'estar en un entorn menys vulnerable, més poblat, amb accés al metro; per exemple, a l'esplanada del Fòrum, on potser serviria de lloc de trobada i d'integració de ciutadans. Em preocupa la pedagogia d'oci agressiva amb el medi ambient que es proposa als nens i joves amb aquest projecte. I és preocupant que la instal.lació pugui causar accidents, a més d'incrementar el trànsit de vehicles. Preocupa també l'impacte paisatgístic de la vista del Tibidabo des de la ciutat, ja que la muntanya russa tindrà un volum similar al del temple. L'agressió al patrimoni històric i artístic que representen l'edifici de la ràdio i el jardí adjacent és igualment considerable. Collserola s'està destruint gota a gota, i aquest mal és del tot irreversible.

Publicat en "El Periódico"

Carlos Azagra ens visita


Aquest divendres el company Carlos Azagra ha accedit al bloc i ens ha deixat les seves salutacions i l'adreça del seu bloc on també parla de nosaltres

dissabte, 15 de març del 2008

Querella per la tala d'una alzina protegida a Collserola


La tala d'una alzina protegida de 25 metres d'altura i d'una edat d'"entre 172 i 392 anys" al parc natural de Collserola ha posat en una situació difícil dos caps d'una empresa contractada per Fecsa-Endesa perquè portés a terme una poda selectiva de vegetació. La Fiscalia de Barcelona ha interposat una querella per un presumpte delicte contra el medi ambient i un altre contra la flora protegida contra Luis Miguel A. L. i Benito M. J, encarregat d'obres i cap de brigada, respectivament, de la companyia Talher, que té la seva seu a Madrid.
La querella va ser presentada pel fiscal delegat de Medi Ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, a mitjans del mes de febrer al jutjat de guàrdia de Barcelona. L'escrit relata que entre els mesos de gener i desembre del 2007 la companyia Fecsa-Endesa va portar a terme a la serra de Collserola una poda i tala selectiva de vegetació.

Llegir article

divendres, 14 de març del 2008

Llistat provisional Promoció Interna de Jardiner

Aquí teniu un llistat provisional de referència (que ha elaborat una companya) de com estan les puntuacions dels 30 primers llocs dels Concurs Intern de Jardiner, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions realitzades


PD.: Les dades de les puntuacions del concurs intern de Jardiner han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i són de referència, podent-se donar algun error

Comité de Seguridad y Salud del 7 de marzo de 2008

1.- Evaluaciones psicosociales: se acuerda inicialmente que las tres evaluaciones de riesgos psicosociales que se realizarán en este año 2008 serán las de los centros de trabajo de: 1º Can Cadena, 2º Rosaleda, 3º Castell de Montjüic.

2.- Comisiones del acuerdo de convenio:
Lugares de trabajo para adaptaciones y para personal especialmente sensible. Se crea una lista de puestos de trabajo susceptibles de ser ocupados por personal no apto para la jardinería o con severas restricciones, también se tiene en cuenta posibles adaptaciones con carácter temporal.
Queda pendiente la descripción de esos puestos de trabajo para valoraciones por parte de Vigilancia de la salud que será quien proponga los lugares de trabajo adecuados en cada caso.
La lista de lugares de trabajo es la que sigue:

Vigilancia
Ayudante de cuba de riego
Tareas de apoyo administrativo
Celadores
Brigada Fitosanitaria
Equipamiento Vegetal (Viver de tres pins)
Conductor
Almacén de vestuario de Canyelles
Infraestructuras/oficios
Tareas auxiliares en centros medianos y grandes (limpieza, mantenimiento...)
Huertos urbanos
Apoyo al departamento de playas
Apoyo al área de Conservación.

Vestuario: el nuevo vestuario que ya se ha probado por trabajadores de Parcs i Jardins, debe ser aprobado antes del verano para ser incluido en las nuevas plicas para los años 2009 y 2010. Ahora la dirección dice entender que la prenda intermedia de abrigo, el forro polar reflectante sólo es para los trabajadores de zonas especialmente frías, cuando inicialmente era extensivo a todo el personal.

3.- Parece ser que el protocolo de sobre dependencias (alcoholismo, drogas, ludopatía...) se retoma este mes de marzo después de años de iniciarse y no llegarse a nada.

4.- Medidas correctoras en los centros de trabajo. El informe de la empresa de ingeniería que debía establecer prioridades y presupuestar, ya está realizado aunque no nos lo han entregado todavía. La cantidad total que entiende esta ingeniería necesaria para actualizar todos los centros de trabajo y ponerlos de acuerdo con la normativa sobre centros de trabajo es de 780.000 euros aproximadamente, y el presupuesto acordado por la empresa para invertir en centros de trabajo durante el 2008 es de 300.000 euros, por tanto tardaremos varios años en adecuarnos por completo.
Además debemos incluir la problemática de la falta de vestuarios separados para mujeres y hombres, lo cual hay que tener muy en cuenta a la hora de poner en práctica las medidas correctoras.
La empresa comunica su intención de mejorar centros grandes y de eliminar centros muy pequeños y en mal estado.
Es una pena que todo este plan no se hubiera presentado a la ingeniería de manera global y sólo se hiciera parcialmente, ahora el trabajo de fundir todas las necesidades y de crear un plan de actuación completo pende del esfuerzo que la dirección quiera hacer.

Yo, persona

Como es tan claro que por mis venas discurre tan roja la sangre como en las vuestras, ¿qué os puedo decir? Mis pulmones anhelan el mismo aire que los vuestros y tal como cualquiera tengo en los afectos un puntal que sostiene mi vida. Deseo reir, deseo amar, necesito alimentarme de amistad y apoyo tanto como de comida y bebida. Tengo interés en llegar al fin de mis días, habiendo vivido una vida plena, constructiva, deseo que me recuerden, que me reencuentren, que me busquen, que cuenten conmigo.........Me duele como a cualquiera el desprecio, que me ignoren, que no me valoren, no "dar el perfil".¿Qué puedo hacer cuando ser persona no es suficiente? ¿Por qué ser persona no es suficiente? Si se supone que todos los seres humanos tenemos los mismos derechos, ¿por qué no es así en realidad?Yo creo que influye mucho el dinero....... A más capacidad adquisitiva, una persona tiene menos posibilidades de sufrir discriminación, hasta llegar al estado de cuasi inmunidad de los asquerosamente ricos, los cuales, para no ser menos que el resto de los seres humanos, seguro que se discriminan entre ellos. Porque la discriminación se representa en todas las manifestaciones y estratos de la sociedad en que vivimos y es que, no nos engañemos, nuestro sistema es discriminatorio....... Y, ante ello, nos sentimos impotentes, ignorantes, adoptando actitudes resignadas o cínicas. Pisemos tierra, queridos congéneres, el sistema lo sostiene la humanidad, la sociedad está formada por personas. Es nuestra responsabilidad y potestad cambiar actitudes, lenguaje, sistemas de organización, instalaciones, criterios, etc........ para favorecer y generar una sociedad cada vez más cercana al humanismo, al respeto, al ejercicio pleno de derechos y deberes de todas las personas, una sociedad justa y equitativa que desemboque en un sistema no
discriminatorio.No podemos, no debemos volver la cara a esta cuestión porque, no olvidemos que cualquier persona es susceptible de sufrir discriminación en "sus propias carnes".........Las verdaderas revoluciones las inicia el pueblo, los cambios han de transmitirse transversalmente, por "contagio", no por las directrices que nos marcan los poderes de un país, de una sociedad, que siempre son parciales e incompletas y discriminatorias en sí mismas porque estan diseñadas para favorecer a unos pocos.Y, ahora, pensad una cosa: después de leer estas líneas, ¿qué soy?, ¿hombre?,¿mujer?, ¿joven?, ¿no tan joven?, ¿tengo una discapacidad?,¿ tengo o no dinero?, ¿he nacido aquí o allí?, ¿realmente importa tanto?

Lobelia

dijous, 13 de març del 2008

Salvem el pi de Mestres de Vilallonga del Camp


El pi centenari més gran de Catalunya en perill

A Vilallonga del Camp, comarca del Tarragonès, es troba el Pi de Mestres, l’últim pi (Pinus Pinea) viu considerat Arbre Monumental de Catalunya. Aquest arbre centenari va ser plantat per un fill del poble, Josep Mestres i Miquel (1868 - 1915) al 1898. Metge, polític i agrònom que fundà la càtedra ambulant d'agricultura i va ser president de la Diputació de Tarragona (1913-1915), a més de formar part del primer Consell Executiu de la Mancomunitat de Catalunya i ser president del Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona.

Tot i estar protegit pel DECRET 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, la Red Eléctrica de España ha demanat la seva tal.la parcial per principis d’abril d’aquest any.

No és la primera vegada que es fa tal.les d’arbres en estranyes circumstàncies. Al març de 2003 va obrir tres pistes forestals sense permís a Avinyó (comarca del Bages, Barcelona). Al juliol de 2006, va tal.lar 38 pins a “Las Espeñuelas” (Granada). Totes dues sentències van ser contràries a la companyia elèctrica, però...

La multa posterior no els farà tornar a crèixer. ¡Parem-ho ara!

Més informació aquí: El pi centenari de Vilallonga

dimecres, 12 de març del 2008

A tota la gent de Barcelona:

Els conductors i conductores d’autobusos de TMB volem explicar-te les raons que hi ha darrere de les vagues que s’han realitzat desde novembre i de les que es podrien realitzar tots els dijous seguents.Com suposo ja sabràs, els conductors/es només descansem un dia a la setmana.
Al mes tenim 5 dies de descans. Aquesta manca de descansos provoca falta de seguretat a la feina, una conciliació familiar nula i moltes baixes per estrés, ansietat i depressió.
Desgraciadament, i a pesar de que portem des d’octubre de l’any passat intentant negociar una millora dels descansos amb els nostres caps, la resposta sempre ha sigut el silenci o el NO absolut. Només demanem descansar dos dies a la setmana.
Quan ja no ens ha quedat cap més sortida que la vaga i la mobilització els nostres caps i els polítics de l’Ajuntament, que són els mateixos que fan pujar el preu del transport de manera abusiva, ens titllan de “irresponsables”, “mentiders” i “radicals”.
Nosaltres, hem intentat per activa i per passiva buscar una solució abans d’arribar a aquest punt, però ells que viuen molt bé apoltronats a les seves butaques ens estan demostrant que no els importa gens ni mica la gent de Barcelona i encara menys els conductors d’autobusos.
D’aquesta manera, volem què entenguis que, al igual que tú, nosaltres també estem cabrejats si tenim que tornar a fer vaga (ja que se’ns descompta del sou), però el que no podem aguantar més és queixar-nos per aquesta injusta situació sense fer res.
Et demanem comprensió i que recordis que quan no hi hagi autobusos al carrer la culpa és tant dels directius de l’empresa com de l’Alcalde de Barcelona.
Per altra costat, el col·lectiu de conductors/es volem mostrar la més absoluta repulsa per l'agressions sofertes pels nostres companys a mans dels antidisturbis de la Guardia Urbana i dels Mossos d’esquadra.
També volem mostrar el nostre desacord total pels més de 35 expedients sancionadors oberts i executats per la Direcció de TMB. A día d’avui hi ha 24 treballadors sancionats desde 16 dies fins a 6 mesos de feina i sou.

Per tant, desde aquí t’emplaçem a protestar a les oficines de TMB perque s’arrivi a un acord lo abans possible i també et recordem que pots aportar una ajuda econòmica pels treballadors sancionats a aquest numero de compte: 2100-0647-91-0200245171.

Ànims i gràcies per la comprensió.
Comitè de descansos d’autobusos de TMB.

Denuncien al TSJC l’antena de telefonia del viver dels Tres Pins


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el contenciós administratiu presentat per un grup de veïns i entitats en què es denuncia que una antena de telefonia mòbil instal·lada al viver dels Tres Pins, a Montjuïc, no compleix la normativa ja que està excessivament a prop d'un centre educatiu. La polèmica no és nova i fins i tot el ple de Sants va acordar, l'octubre de l'any passat, buscar un altre indret per recol·locar-la. Tot i aquest prec, encara no s'ha fet cap moviment.

Llegir article

dilluns, 10 de març del 2008

Tu me quieres blanca


A petició de diferents companyes i companys us publiquem el poema de Alfonsina Storni que la companya Natalia va recitar en la passada Assemblea del dia 7 de març

TU ME QUIERES BLANCA

Tú me quieres alba,
Me quieres de espumas,
Me quieres de nácar.
Que sea azucena
Sobre todas, casta.
De perfume tenue.
Corola cerrada

Ni un rayo de luna
Filtrado me haya.
Ni una margarita
Se diga mi hermana.
Tú me quieres nívea,
Tú me quieres blanca,
Tú me quieres alba.

Tú que hubiste todas
Las copas a mano,
De frutos y mieles
Los labios morados.
Tú que en el banquete
Cubierto de pámpanos
Dejaste las carnes
Festejando a Baco.
Tú que en los jardines
Negros del Engaño
Vestido de rojo
Corriste al Estrago.

Tú que el esqueleto
Conservas intacto
No sé todavía
Por cuáles milagros,
Me pretendes blanca
(Dios te lo perdone),
Me pretendes casta
(Dios te lo perdone),
¡Me pretendes alba!

Huye hacia los bosques,
Vete a la montaña;
Límpiate la boca;
Vive en las cabañas;
Toca con las manos
La tierra mojada;
Alimenta el cuerpo
Con raíz amarga;
Bebe de las rocas;
Duerme sobre escarcha;
Renueva tejidos
Con salitre y agua;
Habla con los pájaros
Y lévate al alba.
Y cuando las carnes
Te sean tornadas,
Y cuando hayas puesto
En ellas el alma
Que por las alcobas
Se quedó enredada,
Entonces, buen hombre,
Preténdeme blanca,
Preténdeme nívea,
Preténdeme casta.

Catalunya nº 95 març 2008


Ja ha sortir el nº 95 de març de 2008 del Catalunya, òrgan d’expressió del sindicat CGT de Catalunya.

Descarregar el CATALUNYA

Bicicletada Nómada


Assemblea Pla Igualtat




En pleno siglo XXI aún me hallo inmersa en debate sobre el acceso de la mujer al mercado laboral en igualdad de condiciones y consideraciones.

Yo no sé, pero mi tatarabuela sacó adelante a todos sus hijos solita, que quedó viuda muy joven, y no crean que cosiendo o limpiando o realizando ese tipo de faenas consideradas "de mujeres" sino labrando la tierra y repartiendo pan y dulces de aldea en aldea como en su día hizo mi tatarabuelo, que falleció "in itinere". También he tenido ascendientes femeninas que han pasado toda su vida laboral haciendo jornadas draconianas en las fábricas, sin fiestas ni nada, en plena revolución industrial..... He conocido mujeres que han trabajado el campo duramente durante sus embarazos, parir y a los dos días " escardando el maí" como me comentaba una abuela ancianísssima en Granada. Sorprendente, ¿no? tanto más porque para según quién parece que se "pide limosna" cuando la realidad es que es escandaloso cómo se olvida que las mujeres han sido siempre esa mitad activa en la construcción de la sociedad y en la producción económica a la par de los hombres. No sólo se han visto ampliamente representadas en actividades laborales que implican un esfuerzo físico, si no que en la medida en que el sistema social les ha permitido han hecho honor a sus plenas capacidades para el desarrollo de cualquier actividad.

Pero la cosa no acaba aquí, es aún más profunda la lucha, porque en el camino de la reivindicación total de la mitad de la humanidad como personas de pleno derecho, es necesario el reconocimiento de todo ese trabajo desarrollado exclusivamente por las mujeres, trabajo no remunerado, no reconocido, trabajo marginal que ni como tal se considera y que significa una doble jornada para la mujer obrera: me refiero al hogar, a la cocina, a la limpieza, la costura, los malabares de la economía doméstica, los niños, los no tan niños, la compra, la ropa, que hay que lavar, planchar, guardar......... Además el o la familiar dependiente que hay que ir a echarle una mano ( si no lo tienes en casa). Todo este trabajo, que es mucho, no tiene horarios ( guardias las 24 horas según en qué) no tiene festivos ni vacaciones y, que, desde luego, no está pagado con nada. Porque no se paga, y en la sociedad tan moderna en la que vivimos sólo aquello que tiene una compensación económica reviste valor El trabajo no pagado no es trabajo, tiene otros nombres, a saber: amor de madre, deber, sus labores, cuidar del nido, ser mujer y una interminable sarta de posibles "denominaciones de origen" de una sociedad preeminentemente sexista, en donde la mujer obtiene el trozo más pequeño del pastel aunque es innegable que ella lo ha amasado y horneado.

Pues fíjense ustedes, menuda chufla ser mujer, que situación más estuperdísima en la que, aunque sigo encargándome de todos esos "trabajillos" hogareños se me proporciona la posibilidad de incorporarme de lleno en el mundo laboral "de verdad" y cotizar a la seguridad social, entre otras cosas, que aún hoy hay muchas mujeres de contrato indefinido con sus famílias, y sin haber disfrutado de descansos ni pagas extras, se quedan encima viudas y con una paga de miseria, porque parece que de cara al sistema el único que saca la família adelante es quien trae el "jornal" a casa........ Sí, ya sé que no me debería de quejar tanto porque al menos no he nacido en ciertas sociedades en las que una mujer puede estar "cosificada" hasta grados insospechados, pero no nos olvidemos que en algunos círculos culturales de la Europa del s.XIX aún se discutía si las mujeres tenían o no alma, y que hasta no hace mucho, en este país la mujer necesitaba el permiso del marido o tutor legal para casi cualquier cosa que significara salirse del restrictivo papel que se le tenía adjudicada ( en tiempos actuales, ya en democracia, aún se daban estos casos) así que, como estas cosas calan socialmente y son difíciles de superar, es bastante relativo eso de que "me gusta ser mujer" en nuestra sociedad.

Creo firmemente que hoy por hoy las instituciones obvian mucho, cuando hablan del tema de la igualdad de género y plantean estrategias para que la mujer pueda " ser un miembro productivo de la sociedad" que ya lo es y siempre lo ha sido, y si no se considera que así como hay que cambiar el "chip" al empresario, hay que cambiá,rselo también al sistema y la sociedad, comenzando por el reconocimiento de todo ese trabajo en la sombra que son los cuidados ( hogar, personas...) , y por la generación de proyectos educativos que comiencen a romper con viejos roles, puesto que si no se soluciona esta parte de la problemática lucharemos de forma fragmentada con respecto a la desigualdad, y, eso es en cierta manera, engañarnos.

Hoy, desde estas líneas, reivindico que la mujer siempre ha sido trabajadora, todas las mujeres, no sólo las que han salido a trabajar a la calle, si no todas, todas, y quiero dejar constancia de la gran importancia de esa productividad en la sombra, que no ha recibido más compensación que el olvido de las instituciones, a la que no se le ha dado la valía que merece, pensemos en todas esas mujeres que no han cotizado, han trabajado toda su vida como leonas y se ven vinculadas obligatoriamente a su marido, que no se pueden separar porque nada tienen, que cobran pensiones de miseria, que cargan con niños y doble, triple, jornada para "salir adelante". El verdadero mérito lo tienen ellas, ellas que nada tienen y todo lo dan.

Lobelia

dijous, 6 de març del 2008

Comunicat de la CGT de Catalunya davant les eleccions generals espanyoles del 9 de març

Tot i la neteja de façana del actual govern amb lleis com la de dependència, igualtat, matrimonis homosexuals, la CGT denuncia que, pel que fa a polítiques laborals, no ha realitzat cap millora respecte als retrocessos realitzats per la dreta quan va estar en el poder. En efecte, els alts índexs de productivitat i rendibilitat de les empreses (generats per l’esforç dels treballadors i treballadores) han reportat un substancial augment dels beneficis empresarials, les dades de l’augment de l’atur, l’alt índex d’eventualitat en l’ocupació i l’alta accidentalitat (dels més alts de la UE) reflecteixen una política de col·laboració amb els empresaris en perjudici dels treballadores i treballadors d’aquest país. La Llei de la memòria Històrica que només deixa la reparació moral de tants crims i judicis sumarisims, deixant-los impunes sense reparar a les famílies que ho van sofrir. Els problemes amb l’AVE que a més d’allunyar-se d’un transport públic i social, per les presses d’inaugurar-lo abans de les eleccions, han perjudicat als treballadors-usuaris i als ciutadans veïns que han tingut i han de suportar, unes obres accelerades que no han respectat ni el seu benestar ni el seu descans.

Ara ens demanen a la ciutadania, als treballadors/es, el vot, ara venen els missatges de confiança i les promeses que aviat quedaran condicionades, aparcades per un altre moment. Ara som el subjecte més important per aquells que vulguin dirigir les nostres condicions de vida en transport, sanitat, educació, impostos, lleis laborals, etc. ¿Per què s’obliden de nosaltres (tant la dreta com l’esquerra) quan tenim realment els problemes, i recolzen al capital privat i a les multinacionals perquè aquests continuïn creixent en beneficis?

La CGT som conscients de la dreta que representen els Aznar, Rajoys, Aguirre, …però com que som escèptics amb el parlamentarisme polític, volem expressar la nostra oposició, com a sindicat de classe i independent dels partits polítics, a aquesta política autoritària i jeràrquica a tots els nivells, parlaments, centres de treball, associacions, etc…

Fem una crida a la societat a no confiar en la falsa democràcia d’aquells que ens posen les urnes avui i demà s’obliden dels seus compromisos programàtics. Una democràcia que encara no ha resolt de quina manera se’ls hi poden demanar explicacions CADA DIA a aquells que no compleixen amb els seus programes. No és una democràcia real que només ens quedi el pobre consol de no tornar a votar després de quatre anys.

La democràcia que considerem possible i necessària, està basada en l’acció participativa, en el treball, en el barri, en el carrer, en les associacions, per solucionar els problemes i eradicar les desigualtats que hi ha a la societat. Aquesta política plena d’escàndols urbanístics, de retrets i mentides airejats per la dreta i de la deixadesa dels ideals de l’esquerra per aquells que es presenten com a tal, no es mereixen el suport i la il·lusió dels treballadors i treballadores.

La CGT no confiem en els polítics que s’allunyen de les necessitats dels treballadors/es. Per a nosaltres la vertadera democràcia no es la que ens crida cada quatre anys a votar, es la que facilita la participació dels ciutadans i que treballa per suprimir les desigualtats Per això la CGT fem una crida a la població a no acceptar aquesta democràcia del vot cada quatre anys i a sumar-se amb nosaltres a treballar, dia a dia, per un món millor.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE I NECESSARI.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT de Catalunya

Febrer 2008

dimarts, 4 de març del 2008

Assemblea 7 de març


DIA DE LA DONA TREBALLADORA


MANIFEST DE LA CGT DAVANT EL 8 DE MARÇ,

Des de la CGT i en la línia del nostre treball quotidià volem, un 8 de març més, posar de manifest que la conciliació de la vida laboral i familiar proposada, la que ens és venuda a través de diferents propostes legislatives, a través de convenis col·lectius, a través de campanyes de propaganda és MENTIDA, és per aquesta raó que volem continuar abordant el tema de la CURA DE LA VIDA, alçant la veu per dir que

RENUNCIEM A L’EXCLUSIVITAT DE LA CURA DE LA VIDA!

Exclusivitat que ens ve marcada per l’assignació de rols en la societat i l’evolució de la qual és pràcticament nul·la. Continuem sent les dones les que realitzem els treballs necessaris per al manteniment de la vida, és a dir, les tasques quotidianes de cura de la vida que no són remunerades.

Perquè tenir cura és un dret, el “dret a la curadania”, encara que també una obligació. I exigim els mateixos drets i obligacions per a totes i tots. Sense exclusions. És urgent que ens ho creguem nosaltres, les dones, que ho desitgen ells, els homes i que la societat (empreses incloses) ho assumisquen. Hem d’aconseguir un plantejament integral de la vida.

La vida com a dret i responsabilitat de cada persona, sense les hipocresies que des dels sectors més rancis estan posant un tel de confusió i culpabilització sobre les dones. Intensificarem la resposta a les campanyes que augmenten el patiment de les dones. No volem avortar, però exigim el dret a fer-ho si la situació ho demana. Cadascuna de nosaltres, si ho necessitem.

Volem la despenalització de l’avortament i en general, lleis que milloren la vida de les persones afectades. Perquè el Govern ens vol fer creure, ara, que la Llei d’igualtat i conciliació farà possible aquestes aspiracions, sense trencar els principis del màxim benefici de les empreses, ni la dicotomia entre allò públic (que té valor social) i allò privat (que continua sent invisible).

Però les lleis promulgades són ambigües i permissives amb el capital. Deixant que quantitat d’obstacles siguin interposats en el camí de la real conciliació de la vida familiar i laboral. Impedint, d’una banda, que les dones puguen desenvolupar-se a la mida dels seus desitjos en els dos àmbits o espentant-les a optar, prioritzant-ne un d’ells, i avortant, d’altra banda, la necessària progressió dels homes en l’exercici del seu dret a cuidar.

Els beneficis de la Llei d’igualtat es releguen al dubtós bon resultat de la negociació col·lectiva, sense obligar a arribar a un acord. Obliga les empreses grans a negociar! I si no arribem a un acord? Una ambigüitat més, per tal de fer provar la força de les parts confrontades.

A banda de tot açò, el capital –amb l’excusa d’oferir-nos totes les facilitats i avenços a les dones per tal de conciliar la nostra vida familiar– ens està venent “noves” formes de treball com el teletreball. Ens venen que treballar a la nostra llar ens permet disposar de més temps per tal d’atendre les necessitats familiars. Nosaltres, com a dones treballadores, sabem que aquesta “nova” forma d’organització del treball no és sinó una estratègia empresarial per justificar la “flexibilitat” laboral que acaba amagant el treball de cura de les persones invisibilitzat i no remunerat i acaba per justificar polítiques neoliberals de retalls de serveis públics (llars d'infants públiques i gratuïtes, serveis professionals de geriatria, etc.).

I les ajudes que ens anunciaren amb la Llei de dependència? S’ha convertit en una cursa d’obstacles, és tan complicat aconseguir una simple ajuda per a la supervivència! Sense modificar el veritable sentit de la cura vers les persones, que seria assumir la seva responsabilitat col·lectiva, traient-los del reducte invisible de l’àmbit privat i les seues encarregades, les dones.

Ens obliguen a nosaltres mateixes a intervenir en la precarització d’altres dones. La perversió del sistema porta a la substitució en l’àmbit privat d’unes per altres establint una cadena de precarietats. Les treballadores domèstiques amb remuneracions indignants, sense drets laborals com la resta de treballadors i treballadores, emmarcades en el famós Decret del 1985 que regula el règim especial de treballadores de la llar. Règim Especial que hauria de suposar una autèntica vergonya per les nostres institucions. Sector al que accedeixen especialment les dones sense papers que vénen de la immigració i continuen en la precarietat, al marge de qualsevol reconeixement de drets, treballant en situacions quasi d'esclavitud, sense drets laborals. On estan les propostes que diu el govern que ha realitzat per millorar la situació de les empleades domèstiques?

Treballem per una societat que s’enriquisca amb l’aportació d’homes i dones amb igualtat de condicions, sense exclusivitats en cap dels àmbits. Una societat responsable de les necessitats dels seus membres en tots els moments de la seva existència i que involucre en aquesta responsabilitat les institucions públiques i privades (empreses incloses). En definitiva, treballem per tal de donar-li la volta al sistema.

PER UNA VERITABLE TRANSFORMACIÓ SOCIAL

PER TAL QUE EL CENTRE SIGA LA VIDA

PEL DRET DE “CURADANIA” PER A TOTES I TOTS


Parcs i Jardins impossibilitza L’AcampaSants 2008

Des de fa un parell d’anys els caus i esplais del barri es reuneixen per tal de coordinar les seves activitats, conèixer les seves formes de funcionar i per sobre de tot donar a conèixer la feina que aquestes entitats del lleure educatiu porten a terme d’una forma altruista.

Sants, Hostafrancs i La Bordeta són barris on, tot i les dificultats que aquestes entitats es troben (lloguers d’espais, manca de voluntaris…) hi ha una gran quantitat de grups, pertanyents a federacions diverses, com són els agrupaments escoltes Montserrat Xavier, Puig i Moliner i Skues, el MIJAC i els esplais Espurna, Sant Medir, Turons i Xiroia.

A l’inici d’aquest curs totes aquestes entitats varen pensar una nova campanya que fos molt cridanera i que els permetès reivindicar la funció dels educadors en el lleure, així com fer quelcom de nou i divertit per als nens. Després de valorar-ho es va tirar endavant el projecte Acampasants, que pretenia reunir el dia 12 d’abril a tots els nens dels caus i esplais del barri (més de 400) en una acampada nocturna al Parc de l’Espanya Industrial i amb un matí de diumenge de jocs i esmorçar per a la resta de nens del barri.

Després de presentar tots el permisos requerits i solucionats temes fonamentals, com la seguretat i l’higiene del parc, el projecte va engegar, aparentment amb la conformitat del Districte. Però recentment caus i esplais han rebut la negativa per part de Parcs i Jardins de Barcelona, que és qui gestiona el manteniment de l’Espanya Industrial, alegant que segons la llei del civisme acampar a la nit a un parc no és permès.

Davant d’aquesta negativa caus i esplais han decidit no resignar-se i reformular la jornada d’educació en el lleure en un format més senzill però no per això menys divertit o menys reivindicatiu. Paral•lelament les entitats del lleure tampoc tanquen la possibilitat a fer un manifest de rebuig a aquesta negativa, així com la de portar a terme alguna acció més.

Extret de BarriSants

dilluns, 3 de març del 2008

Nous enemics de la salut

En un moment que els accidents de treball i les altres pèrdues de salut no disminuïxen, estem assistint a una ofensiva teòrica i pràctica entorn del dret a la nostra salut.

Les diferents administracions, patronals, mútues d'accidents i Seguretat Social estan alarmades, i estan llançant la idea generalitzada de l'augment de l'absentisme. Gairebé sembla que qualsevol treballadora o treballador al que li donen una baixa sigui sospitós de frau. Fins i tot posen detectius per a controlar al personal que està de baixa, com si de delinqüents es tractés. Però aquesta idea tan repetida no ha estat mai demostrada en un estudi; simplement són consignes que es llancen.

Hem d'aclarir un concepte. La baixa, si s'utilitza amb fins de salut (i no amb objectius econòmics com ho fan les mútues i la Seguretat Social), no és més que una conseqüència de la valoració mèdica que es fa sobre el o la pacient. Forma part del pla terapèutic, doncs es tracta d'una mesura més d'aquest arsenal curativo (igual que qualsevol medicament que es pugui receptar) i a més contribuïx a una millor recuperació de la salut.

Altes més ràpides

D'altra banda, des de Madrid ens imposen unes retallades de drets en relació amb les prestacions de la Seguretat Social. S'ha limitat el temps màxim de baixa a 12+6 mesos (enfront dels 30 anteriors), i a partir del 12º mes de baixa, ja no és personal metge de la Seguretat Social qui decideix sobre la seva prolongació, sinó una inspecció del INSS; és a dir, un institut amb criteris econòmics, i no mèdics, és qui va a decidir si tenim o no dret a estar de baixa. Aquesta situació genera innombrables problemes, entre ells, que a dia d'avui s'estiguin notificant altes amb 20 dies de retard, el que implica que de cop i volta t'arribi una carta a casa en la qual et diuen que fa 20 dies que estàs d'alta sense informar-te del per què. Amb això es planteja un doble problema: un descobert de cotitzacions i salaris de 20 dies i una indefensió, ja que no saps el motiu de l'alta. Tot això va acompanyat per la “tendència” a escurçar terminis en les incapacitats temporals i negar incapacitats permanents. Al maig li van negar judicialment la incapacitat a un treballador, al·legant que estava en perfectes condicions per a treballar. Desgraciadament, tres mesos després, aquesta persona va morir a causa precisament de la dolència de la qual deia la sentència que, teòricament, estava en perfectes condicions.

Criteris contraposats

La solució més barata i rendible contra aquesta situació d'incapacitats i absentisme no és altra que la prevenció de riscos laborals. Un exemple, gens més: Actualment, i segons diferents fonts, hi ha més de 65.000 accidents de treball a l'any; un terç d'ells i el 80% de les malalties professionals tenen a veure amb problemes ergonòmics.

Alguna cosa perfectament prevenible.

Fer visibles els accidents de treball i altres pèrdues de salut degudes a productes químics, sobre esforços, alts ritmes de treball, etc. –especialment en els sectors d'ocupació feminitzats-, és necessari perquè la prevenció avanç en les empreses. Mentre aquestes patologies segueixin abordant-se com problemes individuals sense cap relació amb els llocs de treball, mentre no es faci visible el sofriment de la classe treballadora derivat de la dolenta organització i condicions de treball, l'absentisme i les pèrdues de salut seguiran augmentant i amb això els costos humans, econòmics i socials.

Les iniciatives que vam comentar no són més que una resposta a l'interès de les administracions, patronals, mútues i Seguretat Social per anar fitant el nostre dret a la salut i per seguir avançant en la privatització de la sanitat. És a dir, amidades sobre la base de i en benefici dels criteris econòmics, perquè han convertit la nostra salut en el seu negoci.

I ja se sap que quan el criteri econòmic entra per la porta, la salut surt per la finestra.

Extret de sindikalgintza

Sobre la brutal sentència del tribunal suprem permetent l'acomiadament quan s'està de baixa