divendres, 25 d’abril del 2014

Comisión de Seguimiento del 24 de marzo



Aunque oficialmente la reunión convocada era la de Conceptos Retributivos (que sigue sin que haya ningún avance real en todo lo referente a los pluses, complementos… de chóferes, vigilantes, celadores…) ayer jueves sólo se trataron los puntos que estaban previstos en la previa, que corresponden a la Comisión de Seguimiento.

La nueva formación on-line.
En primer lugar el Comité de Empresa recuerda en esta reunión que en el acuerdo del convenio no se exigía la aprobación de ningún examen para disfrutar de 4 días de libre disposición, sólo habla del acceso a esa formación en términos poco definidos y además se señala el error de “imprenta” que se produce en el texto del acuerdo repartido a los trabajador@s donde en vez de poner “ACCEDEIXIN pone EXCEDEIXIN”
La dirección proponía unas baterías de preguntas para demostrar el aprovechamiento algo desproporcionadas. Cuando el año pasado fueron diez preguntas, este año eran 90 preguntas con un 80% correctas en cada una de las 8 pruebas que tienes que realizar.
Finalmente la dirección retira la prueba final de 20 preguntas y queda de la siguiente manera:
Cuando entremos en la formación on-line tendremos 7 posibles cursos a elegir. De ese curso que habremos elegido, habrán 7 bloques (o temas) que deberemos trabajar independientemente para responder a 10 preguntas y responder correctamente 8 de ellas, las pregunta falladas serán señaladas. Por tanto serán 7 exámenes de diez preguntas que habrá que superar para tener derecho a los 4 días. Se podrá repetir cada uno de los exámenes las veces que hagan falta.
La dirección proveerá los medios necesarios para ayudar a las personas que no los tengan  (ordenador, los textos en papel) o tengan dificultades técnicas para hacer los cursos. Que habrá que solicitarlo a través de email o por escrito.
Por otro lado a los jubilados parciales se les permitirá disfrutar los días de este año de la formación on-line en el año siguiente. También se aceptó que estos cuatro días se pudieran avanzar en el caso de que la persona haya agotado sus días festivos y tenga una necesidad justificada. 
Estando disponible el acceso a los cursos a principio de mayo

Reposo domiciliario
Tras una discusión sobre la validez de otro tipo de justificantes médico para poder tener derecho al descanso domiciliario (un justificante de especialista, uno de urgencias o uno de médico colegiado privado) la conclusión es que  siempre que este recogido en el justificante la prescripción de reposo por parte del médico de la sanidad pública (urgencia, dentista, oftalmólogo…) que te ha visitado,  el justificante es tan válido como el del médico de cabecera del CAP. 

MANIFESTACIÓ 1 DE MAIG

MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA

1 DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I

Si hi ha una cosa tan incommovible i rígid com la pedra, això és, sens dubte, la nostra classe política i els que ens governen, encara que no ens representen. Les recents mobilitzacions a Barcelona (29 de març) i les marxes a Madrid del dia 22 de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació, ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.

La classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies, la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns més, són el problema .

El moment actual és un moment de lluita i reivindicació. No una altra cosa ha estat fent l’anarcosindicalisme al llarg de la història; una història que té un punt de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que es van endur la vida dels que lluitaven per la dignitat i els drets de la classe treballadora i als que honrem en aquesta data, al costat de tot / es els que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions de vida, alguns dels quals segueixen enterrats a les cunetes d’aquest país, per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i convergents, devots de sagristia.

Davant la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant als treballadors/es a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre va dessagnant a la classe treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la nostra feina.

La consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social és una necessitat ja que els enemic són els mateixos. Per això la CGT està implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la participació i la solidaritat.

La defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de tots / es els que lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.

VISCA EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME

dimarts, 22 d’abril del 2014

Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball

“Les seves crisis ens emmalalteixen encara més: no empassis el que sigui, en el lloc de treball!”
La declaració dels Drets Universals de NNUU de 1948, proclama el dret a la vida, el dret al treball, el dret a la salut i el dret a un habitatge digne, com drets fonamentals o inalienables de tots els éssers humans.
La primera pregunta que plantegem és que no existeix aquesta igualtat proclamada constitucionalment, i la desigualtat de tracte, per a les persones assalariades (la majoria de la societat), es converteix en norma en aquests temps d’estafa social, denominada pels poderosos i empresaris, crisi econòmica o recessió.
Els éssers humans no tenim un tractament igualitari per a l’exercici efectiu dels drets reconeguts a tots i totes. Per contra, els éssers humans ni naixem iguals, ni tots som portadors dels mateixos drets, a pesar que el món del dret formal insisteixi una vegada i una altra (que ho fa) a proclamar el contrari.
La sortida a la “crisi econòmica” s’està fent sobre una major precarització de les condicions d’ocupació i, alhora, sobre les condicions de vida al desprotegir a la classe treballadora de serveis públics essencials per a una bona salut: prestacions d’atur, rendes bàsiques que assegurin un mínim vital, habitatge i hàbitat accessible amb elements essencials (aigua, energia elèctrica, etc.), accés a cures i sanitat suficient i eficient, alhora que educació lliure, i clar, els costos en termes de salut són i seran elevats.
Un treballador, una treballadora precaris, on la temporalitat del seu contracte és una característica, i el contracte a temps complet i fix s’ha convertit en una anomalia, és un treballador o treballadora més vulnerable, que ocupa amb major freqüència un lloc de treball amb pitjors condicions de treball, i que “amb la condició de treballar” es veu impel·lit a “empassar-se el que sigui”.
La seva capacitat per a exercir el seu dret de protecció a la salut, es veu disminuïda, quan no anul·lada. La cadena de conseqüències, tant per la fràgil seguretat jurídica del contracte, com per l’absoluta llibertat de desprendre’s del mateix, no només disciplina al treballador i a la treballadora, sinó que li crea una consciència on el treballar en qualsevol condició: accidentabilitat, ansietat, dissociació, sinistralitat, agressions a la seva salut mental social i biològica, considera que l’important és treballar i la seva seguretat física, la seva salut, passa al plànol de la "causalitat", a veure si hi ha sort i no em toca a mi.
Els col·lectius més vulnerables a l’efecte de la crisi són els treballadors i treballadores joves nascuts en les dècades dels 80 i els 90 del passat segle, que mai han sofert una conjuntura econòmica com l’actual. No estan acostumats a viure sota pressió i molt sensibles a la conciliació de la vida laboral, social i familiar, es veuen immersos en la perplexitat d’un “sense futur i sense diners”. Dissociacions, agressivitat, ansietat, depressions…
Els treballadors i les treballadores immigrants, generalment en llocs de baixa qualificació professional, amb contractes temporals o simplement sense contracte, en atur fonamentalment i amb “rebuig latent”. Manquen d’una xarxa familiar i social, a l’estar lluny del seu país, que els aporti suport emocional, ajuda i assistència tant en l’emocional com en el no emocional. I negat el seu dret fonamental a la lliure circulació i a l’assistència sanitària, els seus nivells de salut es degraden integralment.
En el cas dels treballadors i treballadores majors de 45 anys, i especialment els que estan prop de la jubilació, la possibilitat de perdre l’ocupació i la certesa de no tornar a ingressar al mercat de treball, si es perd l’ocupació, fa aparèixer conseqüències derivades d’aquesta pèrdua, salut mental, ansietat, depressions, dissociació, etc. i alhora, les conseqüències derivades en un descens en les cotitzacions socials i per tant en la consegüent pensió. Perceben i viuen la realitat com una amenaça, paralitzant la seva voluntat.
La desigualtat de tracte ha empitjorat dramàticament a l’Estat Espanyol amb les polítiques dels governs i els poderosos “anti-crisis”. Les persones pobres: assalariats i assalariades, excloses, pensionistes, joves, dones…, som cada vegada més pobres i les persones riques i poderoses, menys del 10% de la població de l’estat espanyol, no han notat “les seves crisis” i, han traslladat a la majoria de la població una pitjor salut laboral, social i mental.
Una bona salut és acabar amb aquest sistema, el Capitalisme. Ens hi va la Vida!

SP Comitè Confederal de la Confederació General del Treball (CGT)

- Pdf díptic en català:


dijous, 10 d’abril del 2014

Horari de Setmana Santa

Recordeu que durant 
las dues setmanes 
de la Setmana Santa 
l'horari serà 
de 8 a 15 hores.

dimarts, 1 d’abril del 2014

Concentracion en apoyo a l@s jardiner@s de Zaragoza



Concentracion en apoyo a los compañer@s de Zaragoza. 

El proximo jueves 3 de abril a las 18 horas nos concentraremos en la sede de FCC en Barcelona calle Balmes 36, todo nuestro apoyo a la lucha de los trabajadores de FCC de parques y jardines, por unas condiciones dignas de trabajo, así como el apoyo a las movilizaciones que la asamblea de trabajadores viene planteando.

POR LA RESCISIÓN DEL CONTRATO A FCC.
POR LA MUNICIPALIZACIÓN DE TODOS LOS SERVICIOS.