dijous, 31 de juliol del 2008

Crisis ? Quina crisis ? Més mercat!

Qui segueix guanyant i qui segueix perdent amb la crisi econòmica

*Els cinc grans de la banca augmenten beneficis

*Els caps de Mapfre pugen el seu sou més del 300%

*Augmenta el nombre de supermilionaris espanyols

*A la fi de 2008, 90.000 llars no podran pagar les hipoteques

*La taxa d’atur s’acosta a més del 10%

*Les receptes del Govern reduiran la despesa social

"Depressió", "descens acusat", "correcció selectiva", "crisi"… ? El president José Luis Rodríguez Zapatero donava per acabat el debat sobre quina paraula definia millor la situació de l’economia espanyola, concloent que “és un tema opinable si hi ha o no crisi”. El president del Banc Santander, Emilio Botín, es referia a la conjuntura com “ajustament fort”, al mateix temps que anunciava que, “com la febre dels nens”, no afectaria massa al primer banc espanyol i el quart d’Occident. Botín es vanagloriaba que el seu grup seria capaç, fins i tot, d’aprofitar “les oportunitats per a créixer” que generava el context econòmic i que guanyaria 10.000 milions d’euros en 2008. La crisi tampoc sembla afectar fins a ara als espanyols que tenen més d’un milió d’euros, que van créixer l’any passat un 4%, fins a situar-se en els 164.000, segons un informe de Merrill Lynch.

Malgrat la situació d’alarma econòmica, els "cinc magnífics" de la banca espanyola –Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Popular– van augmentar els seus beneficis en un 14% en el primer trimestre de 2008 pel que fa al mateix període de 2007. Encara que el marge de guanys ha descendit pel que fa als anys daurats, no sembla que ara com ara les grans torres de la ciutat esportiva del Real Madrid, símbol suprem d’aquells anys, es vagin a utilitzar com plataforma de llançament en caiguda lliure per als alts executius del top ten empresarial.

Llegir article

dimecres, 30 de juliol del 2008

Parcs i Jardins es fa un xalet a la platja

Ja li han començat a dir el "xalet" de Parcs i Jardins. Veïns i banyistes en general estan estranyats que s'hagi permès fer un edifici de planta i pis en primera línia de mar damunt de l'espigó del Bogatell. La llei de costes de l'Estat prohibeix expressament qualsevol tipus de construcció damunt la sorra.

"És per posar-hi diversos serveis que no cabien en la barraca que hi havia abans", justifica un portaveu municipal. En la nova construcció, que no estarà acabada fins al setembre, hi cabrà de tot: la Creu Roja, la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra, el departament de platges de Parcs i Jardins, el punt d'informació, uns lavabos públics i una consigna.

Llegir article

dimarts, 29 de juliol del 2008

Resumen del Comité de Seguridad y Salud del I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona de fecha 18 de julio de 2008

1.- Firma de las dos actas anteriores. La dirección de recursos humanos pretende que se cambie una alegación al primer borrador de acta de la anterior reunión en el sentido de variar el resultado de la votación de manera que fuese un empate y no se acordara aceptar la ayuda a una compañera por tutela de familiar con seria disminución. Finalmente se firma sin variar nada.

2.- Constitución del nuevo Comité de Seguridad y Salud. Se establecen los nuevos cargos dentro del CSS de la siguiente manera:

Presidenta del CSS.......................Cèlia Piqué

Secretaria del CSS.........Albert Francolí (delega las funciones en Eva Boix)

Coordinadora de los Delegados de Prevención.......Natalia Alberca

3.- Arquetas defectuosas. Se ha detectado que las arquetas que se han instalado estos últimos años no son adecuadas y que tanto las bisagras como la cerradura no son practicables por llenarse estas de residuos arenosos o vegetales. Se comunica que hay un modelo nuevo mejorado que no nos presentan y que tienen la intención de incluirlo en todas las plicas técnicas de nuevas obras. Se solicita por parte de los delegados que faciliten más llaves de arquetas por brigadas dado que sólo tienen una o dos por brigada y son insuficientes.

4.- Adecuaciones de lugar de trabajo de 5 trabajadores. Parece estar solucionado uno de los casos, los otros 4 casos quedan a la espera del análisis de recursos humanos.

5.- Can Mestres. Nos comunican que pretenden cambiar la orientación de las puertas de salida para que su apertura se realice hacia fuera.

6.- Adecuación de centres de trabajo.

a) Nos pasarán un CD con las adecuaciones previstas.

b) Poeta Boscà: Se cerrará el almacén de herramientas por no reunir ninguna condición.

c) Módulos de Joan Miró y Sagrada Familia: Los módulos se encuentran ya en funcionamiento.

d) Viver de 3 pins. Seguimos sin gel para la higiene personal en el Vivero. Prometieron dosificadores que nunca se instalaron y dicen que se producen robos de gel. Acusaciones sin fundamento ya que no hay denuncias, ni investigación abierta ni nada similar. Esto pone en entredicho a los trabajadores destinados en este centro acusándolos de hurto.

7.- Permuta de dos trabajadores con la misma categoría, J.J por E.S. Comentan que no se ha llevado a cabo la permuta porque J.J tiene restricciones y no puede realizar los mismos trabajos que el otro trabajador. Esto implica un incumplimiento de acuerdos, ya que el único requisito para la realización de una permuta es que los dos trabajadores tengan la misma categoría profesional.

Entendemos que hay discriminación, como la hay en las diferenciaciones múltiples que encontramos con persones con minusvalías varias, reducciones de jornada, o restricciones físicas o de otro tipo.

8.- Revisión de los taludes. Es un trabajo que durará dos años y consistirá en actualizar el listado de taludes.

9.- Taquillas. Este año se comprarán todas las que restan para cambiar la totalidad de las taquillas viejas. 131 del modelo grande y 135 del modelo pequeño.

10.- Manual de Grimpada. Nos vuelven a comunicar que están pendientes de que Tindai revise el procedimiento realizado y que conteste con propuestas a las incompatibilidades detectadas.

11.-Organización del trabajo en Costa Llobera y Mirador de Poble Sec. Hemos detectado que los y las trabajadoras no tienen agua potable ni servicios y que tienen que llevar con ellos en los desplazamientos desde el Parc de Joan Brossa donde se cambian todos los bártulos personales y demás. Hace unos días la Guardia Urbana sancionó a un trabajador de Zona Franca por hacer pis en un árbol, esperemos que no ocurra más veces, pero de todas maneras hay que plantear alguna solución aceptable y honrosa para los y las trabajadoras.

12.- Conclusiones de las investigaciones psicosociales de Joan Brossa y de Castillo de Montjuïc. Nos comunican que los resultados saldrán esta misma semana, estamos todavía a la espera.

13.- Conclusiones de la auditoria del Servicio de Prevención. Nos comunican los principales NO CONFORME de la auditoria, que no son pocos y si relevantes, no aprobando esta asignatura pendiente que es el modelo de gestión de la OSHAS.

14.- Oficinas de Tarragona y de Torrent de l’Olla. La dirección comunica que se han de elaborar nuevos planes de emergencia de estos dos centros de trabajo y corregir los problemas ambientales que se dan.

Sin más finaliza la reunión a las 15:10 horas.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Comissió de Seguiment

Proposta de ordre del dia per part del Comitè de Empresa per la reunió de la Comissió de Seguiment del Conveni del pròxim dia 30 de juliol de 2008, a les 12.30 h, a les oficines del Carrer Tarragona 141.

1.- Aprovació de l’acta anterior.

2.- Reestructuració de l’Àrea de Medi Ambient.

3.- Aplicació dels complements retributius.

4.- Campanya de reg.

5.- Acord del protocol per les persones que es jubilen parcialment.

6.- Protocol pel reglament de la Comissió d’Ajudes.

7.- Bossa de treball eventual – exclusions -.

8.- Bossa eventuals 2008.

9.- Canvi de nivell per lliscament (eventuals).

10.- Lavabos a la brigada de la Zona Franca.

11.- Noves novacions.

12.- Prima perillossitat per reg a vies ràpides.

13.- Lliscament Caps de Colla jubilats parcials.

14.- Registre de l’Acord de Condicions Laborals 2005-2009.

15.- Varis.

diumenge, 27 de juliol del 2008

Ens han tallat un arbre

Aquí teniu un escrit que ens a fer arribar una veïna del Casc Antic i que diferents ciutadans de forma anònima se han adherit mentre estava exposat en la soca de l'arbre tallat

dijous, 24 de juliol del 2008

Aprèn esperanto de forma autodidacta en Internet.

lernu! és un portal multilingüe concebut per a ajudar als navegants a informar-se i aprendre Esperanto fàcil i gratuïtament. Esperanto és una llengua viva idònia per a la comunicació internacional.

Com començar.


dimecres, 23 de juliol del 2008

Catalunya nº 99 - juliol-agost 2008



Ja ha sortir el núm. 99 - juliol-agost 2008 del Catalunya, òrgan d’expressió del sindicat CGT de Catalunya.

Descarregar el CATALUNYA

dilluns, 21 de juliol del 2008

CGT, el teu Sindicat

Garanties

El 15 de septiembre se debía celebrar en Magistratura de Trabajo -juzgado de lo social nº 9- el juicio sobre el incumplimiento de las Garantías del Convenio (externalizaciones y privatizaciones), y este igual que el de Promoción interna fue suspendido después de aceptar el juzgado la petición de suspensión, hecha por la abogado del Ayuntamiento y "requerir a la parte actora (el Comité) para que en el plazo de cuatro días aporte el acta del Comité de Empresa en que se acordó por mayoría la interposición del conflicto colectivo, con la firma de todo los asistentes. Asimismo y en el mismo plazo, la parte actora deberá ampliar la demanda a las Secciones Sindicales que firmaron el convenio (las mismas que denuncian)

Por último la nueva fecha del juicio será día 26 de septiembre después que el de los concursos internos


diumenge, 20 de juliol del 2008

El camí fins a les 65 hores: Un salt enrere de cent anys en el dret laboral


La decisió de la Unió Europea d’ampliar la jornada laboral ha sorprès a l’opinió pública. Però les reculades en drets laborals porten temps produint-se. Analitzem els plans europeus que han dut a aquest punt.

Recentment l’opinió pública dels Estats membres de la UE s’ha vist sacsejada per una notícia concreta: els ministres de Treball de la Unió han adoptat una proposta de modificació de la directiva sobre l’ordenació del temps de treball. Perquè la modificació sigui un fet només falta que l’aprovi el Parlament Europeu

Aquesta proposta no podia menys que provocar estupor en la ciutadania europea, ja que en ella es prenen mesures que poden definir-se, bàsicament, entorn de tres aspectes clau.

El primer d’ells és la determinació d’un temps de treball expandit per als treballadors europeus: el límit màxim de la jornada laboral (48 hores de treball setmanals) podrà superar-se per acord entre empresari i treballador, sempre que no se superin un total de 65 hores setmanals –amb períodes de guàrdia– o 60 hores setmanals –sense ells– tret que, en l’últim cas, existeixi un conveni col·lectiu o acord entre patronal i sindicats que estableixi un període major.

En segon lloc, es defineix el concepte de “període inactiu d’atenció continuada”, temps que el treballador es troba en el lloc de treball, a la disposició de l’empresari, però sense prestar servei ni exercir les seves funcions. Aquest temps no es computarà a efectes salarials, de còmput de jornada màxima ni en relació als descansos diaris i setmanals, aprofundint en la concepció de la prestació laboral com una prestació de resultat (visió neoliberal) i no de mitjans (visió clàssica del Dret del Treball), amb previsibles efectes sobre la qualitat de serveis que, com el sanitari, es fonamenten en massives guàrdies d’aquest tipus.

I en tercer lloc, a l’haver-se deixat oberta l’extensió de la jornada màxima en funció de l’acord individual entre empresari i treballador, s’ataca a la línia de flotació de l’edifici sencer del Dret Laboral, retornant-nos als temps que s’afirmava l’aptitud del contracte civil per a regular les relacions industrials, desplaçant a l’oblit l’acció sindical.

Nova agressió als drets

Ens trobem, en tot cas, davant una Directiva comunitària, i cal fer notar que aquestes normes no són directament aplicables pels Estats membres, sinó que les mateixes han de ser traslladades als ordenaments jurídics nacionals per regulacions internes de desenvolupament. I que, a més, aquestes funcionen com un sòl mínim: l’Estat en qüestió no té per què regular exactament així el temps de treball, sinó que sempre pot fer-lo de forma més favorable per al treballador. No obstant això, mentre la Directiva existeixi, la temptació d’allargar la jornada fins a l’extrem indicat en ella estarà sempre present.

I és que aquesta nova agressió als drets laborals dels treballadors no és un acte aïllat. La veritat és que configura una més de les modificacions que resultaven previsibles a la calor del desenvolupament del concepte de la flexiseguretat potenciat pel "Llibre Verd - Modernitzar el Dret del Treball per a afrontar els reptes del segle XXI", presentat per la Comissió Europea en l’any 2007. Recordem que a la promoció del concepte de la flexibilitat externa (facilitat d’acomiadament) efectuada per la Comissió, va respondre un Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu, proposant al seu torn la flexibilitat interna (funcional i horària). Enfront del que, finalment, el Consell Europeu va decidir que convenia donar suport ambdues.

Flexibilització, d’altra banda, que arriba a la seva major expressió precisament on va tenir la seva gènesi el mateix dret laboral (en la regulació col·lectiva del temps de treball) i que ha fonamentat totes les modificacions introduïdes per les successives reformes implementades en l’Estat espanyol en els últims decennis. Desregulació i flexibilització que no busquen altra cosa que soscavar tota resistència al poder de comandament empresarial.

Ofensiva flexicuritària

Es tracta doncs, d’una proposta de Directiva que incorpora tota una bateria de mesures que afectaran no tan sols als professionals de la sanitat i altres ocupacions amb assidus períodes de guàrdia, sinó també als sectors més febles i precaritzatss: només cal fer el compte de quantes hores podrà realitzar un treballador temporal (sempre més feble a l’hora d’establir un acord individual amb l’empresari), 60 hores per setmana durant cada període de tres mesos, fan un total de 2.880 hores a l’any.

Així doncs, l’ofensiva flexicuritaria avança, demolint al seu pas tota una branca del dret que trobava la seva justificació, precisament, en el reconeixement de la desigualtat de partida, a l’hora de negociar, entre empresari i treballador. Desigualtat que havia de ser compensada per l’establiment d’uns mínims indisponibles per l’Estat. El treballador, aïllat, ara podrà pactar el que vulgui. Beneïda llibertat la dels i les que no tenen més que la seva força de treball, i estan obligats a vendre-la en el mercat.

Article de José Luis Carretero Miramar, autor del llibre "Contratos temporales y precariedad"

Article extret del nº 81 de la revista Diagonal

dissabte, 19 de juliol del 2008

Fer veure que planten un arbre

Hi ha vegades que la invitació a la demagògia s'ha d'acceptar. Jo, per exemple, quan veig fotos com la de la setmana passada dels líders del G-8, m'hi tiro de cap. És la que il·lustra l'article. No hi caben tots, però són Silvio Berlusconi (Itàlia), Stephen Harper (Canadà), Dmitri Medvédev (Rússia), George W. Bush (Estats Units), Yasuo Fukuda (Japó), Nicolas Sarkozy (França), Angela Merkel (Alemanya), Gordon Brown (Regne Unit) i José Manuel Barroso (CE). I ja veuen què fan, una comèdia. És un costum que tenen: en cada cimera dels vuit països més rics del món els líders es fan fotos de grup i alguna del tipus de la de la imatge. Vestits de líders mundials, es dediquen a fer veure que planten un arbre, perquè d'aquesta manera es veu que ens transmeten a tots els ciutadans del món la seva preocupació, posem que és el cas, pel medi ambient.

Ells planten arbres per donar exemple i perquè tinguem clar que l'equilibri ecològic al planeta els preocupa molt. Per això també a l'hora de les resolucions es comprometen a reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera però avisen que ho notarem el 2050. Quina visió de futur, quin sentit de la responsabilitat! Però no es pensin, encara podria ser pitjor. Ens podrien dir que ho faran per d'aquí a dos anys, sabent que també seria mentida però posant-hi més morro. I encara més pitjor. També es van comprometre, com és costum, a lluitar contra la pobresa i la fam al món. I aquí sí que no van dissimular, perquè després van endrapar un menú de 19 plats en què no faltava de res, no fos cas que quedessin sense energies per poder executar les seves promeses d'arreglar el món. I en aquest escenari pitjor que pitjor, no dubtin que es podrien haver fotografiat alegrement donant menjar a algun negret famèlic. I tan tranquils. Com ha quedat Zapatero quan ha criticat l'ampli menú que es van fotre. «Crec que amb un parell de plats es menja bé», va dir. Ha, ha! Ja poden comptar que si hi hagués estat convidat se'ls hauria acabat tots i fins i tot s'hauria ofert per rentar-los. Per no tenir, no tenen ni vergonya.

Pep Riera. El Punt

divendres, 18 de juliol del 2008

Demanda Concurs Interns

El pasado día 1 de julio, se tenía que realizar el juicio en magistratura de trabajo -juzgado de lo social nº 9- por la demanda presentada por el Comité de Empresa por las posibles ilegalidades e irregularidades cometidas en el proceso de los concursos internos que dieron lugar al abandono del Comité de Empresa de los diferentes Tribunales de Promoción Interna

Una vez más el juicio fue suspendido, después de aceptar el juzgado la petición de suspensión, hecha por la abogado del Ayuntamiento y “requerir a la parte actora (el Comité) para que en el plazo de cuatro días aporte el acta del Comité de Empresa en que se acordó por mayoría la interposición del conflicto colectivo, con la firma de todo los asistentes. Asimismo y en el mismo plazo, la parte actora deberá ampliar la demanda en los términos expuestos”

Es decir el juzgado, por petición del Ayuntamiento, aparte de suspender el juicio, exige al Comité de Empresa que amplíe la demanda a las Secciones Sindicales que firmaron el convenio (las mismas que denuncian) y que se amplíe a todos los trabajadores/as que se presentaron a los Concursos.

La nueva fecha para el juicio será el día 26 de septiembre.


Comité d'Empresa Extraordinario

El passat dia 4 de juliol es va haver de reunir de forma extraordinària el Comitè d'Empresa, per a ratificar les denúncies presentades per l'anterior Comitè. El motiu de la ratificació de les denúncies de Promoció Interna i de Garanties és a causa de les traves burocràtiques que està admetent el jutjat nº9 i que estan allargant els processos judicials, per això guarint-se en salut i ha tornat a ratificar les demandes el nou Comitè d'Empresa

dijous, 17 de juliol del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 Peons de Jardineria

El dijous dia 17 de juliol en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins s'ha reunit el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 de peó de jardineria

Entre els temes tractats en l’ordre del dia; s'ha respost a les al·legacions presentades, s’han aprovat les qualificacions definitives obtingudes en la prova practica i s’han aprovat les dades per presentar els mèrits

El termini de presentació dels Mèrits serà del 19 juliol al 7 d’agost ambdós inclosos

Més informació

Rectifiquem la informació inicial exposada perquè era errònia

Rojo y Negro

Aquí teniu el Rojo y Negro de aquest mes de juliol y agost

'Collserola, més enllà del bosc'


Per més que es publiquin estudis que defensen la necessitat de pervivència de les zones de contacte (les planes, els conreus, els prats, etc) de Collserola, les administracions i els polítics no en fan ni cas, i els projectes urbanístics d'emformigonament del medi continuen endavant (la plana del Castell de Cerdanyola - Centre Direccional, el Pla Caufec, la vall de Sant Just, etc: veure

Aquí podeu trobar un nou document, resultat de la trobada de la *jornada científica "Collserola, més enllà del bosc"* del 27 de maig de Barcelona. Va ser un acte organitzat per la Institució Catalana d'Història Natural i la Universitat de Barcelona, que va reunir estudiosos que han dut a terme la seva recerca a Collserola en l’àmbit dels espais no boscosos, com els conreus, prats o brolles.

Tot i que tot el document és molt interessant, per tal que s'entengui que cal protegir totes aquestes zones per preservar tant Collserola com les vies de contacte amb d'altres serres naturals [tant pel que fa a la implantació de noves vies com podrien ser les sortides dels túnels d'Horta i central previstos, la creació de noves vies de circulació (ampliació d'algunes que ja hi ha) o de nous barris (com el Centre Direccional a la plana del Castell a Cerdanyola)], destaco, en particular, l'apartat 'Recomanacions per a la conservació' del document, en què hi diu:

S’ha d’evitar qualsevol transformació d’aquests espais com a resultat de la implantació de noves infraestructures, instal·lacions i edificacions o la seva conversió urbanística. Entre els indrets que més destaquen i que cal conservar i gestionar activament cal remarcar:

- Els prats d’albellatge presents als vessants meridionals i orientals de Collserola en el terme municipal de Barcelona. Entre les zones de màquies i brolles més importants de Collserola s’hi troben les situades a les zones de solell dels vessants del riu Llobregat (especialment als termes municipals de Molins de Rei i de Sant Just Desvern) i de Barcelona (per exemple: Vall Parc, Font de la Meca, Turó del Fumet, Turó del Mallol, Turó del Puig, Can Torres).

- Les rieres, els petits camps de conreu i les clapes d’arbusts presents al vessant sud-oest de Collserola, seguint l’eix del riu Llobregat. Destaquen especialment alguns sectors dels termes de Sant Just Desvern (Vall de Sant Just) i Sant Feliu de Llobregat.

- En el vessant nord resulta d’especial interès la protecció de la matriu agrícola cerealística de la plana del Castell de Sant Marçal, Torre Negra i Montflorit, les petites explotacions agrícoles situades a la vora de la riera de Sant Cugat i les rieres que travessen de manera perpendicular aquest sector agrícola (torrent de Can Fatjó, torrent de Sant Marçal, torrent del Bosc, etc.)

Salutacions.

Carme Rovira Badal crovirab@tinet.cat

Firma en defensa de Collserola

dimecres, 16 de juliol del 2008

Contracte en frau de Llei

Després de la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'Ajuntament de Barcelona a pagar 60.000 euros per la contractació en frau de llei que va fer l'Institut Municipal de Parcs i Jardins l'estiu de l'any 2004.i que va afectar a 41 persones, a les quals van contractar de manera interina per al període de vacances.

Encara que el temps del contracte que van complir va resultar ser superior al període de vacances que, en principi, substituïen. D'aquests treballadors afectats, cinc van decidir presentar la denúncia i el TSJC els va donar la raó, després de desestimar el recurs de cassació que havia presentat Parcs i Jardins.

Les indemnitzacions que ha hagut de pagar, els salaris de tramitació i les despeses judicials, a representat a Parcs i Jardins una despesa econòmica total que s'acosta als 60.000 euros

Ara Inspecció de Treball després de sol·licitar la CGT nova actuació a proposat una sanció contra el Institut Municipal de 1502’53€ per treballador/a, és a dir 7512’65€

Més informació

Estat de l'alzinar a dia d'avui


Amb Collserola.

Lluny de ser una reivindicació mes, la preservació natural de Collserola representa per la metròpoli una qüestió de primaríssim ordre. La biodiversitat que entranya el variat mosaic en que es desenvolupa la vida i els seus variats ecosistemes son de vital importància vers el clima. Boscos brolles, màquies, prats, conreus...Ens son plegats ,entre altres benignitats, aliats bàsics en la lluita global contra el canvi climàtic. Son de vital importància, també pel que fa a la salut publica. Cal doncs evitar riscos innecessaris, presents i imprevisibles. Es doncs una responsabilitat comuna que no podem defugir ni deixar només en mans dels “nostres polítics”, i mes en constatar el model de ciutat que se’ns imposa, del tot depredador vers Collserola. La impopular i antidemo-cràtica tala de l’alzinar centenari del Tibidabo per tal de instal·lar una macro muntanya russa i la seva defensa activa, son un exemple de com estan les coses, un aperitiu del que es pensen menjar. Cal preparar les defenses, tenim moltes raons per conservar i fer créixer el magnífic llegat que representa la serra de Collserola per la vida futura. La trobada científica sobre la conservació dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Collserola, (Barcelona 1-7-08). Representa un total suport de la societat científica de casa nostra vers, la seva defensa i la d’els valors dels diferents evitats que componen el variat mosaic de Collserola. Zones sobre les que avui tenen les mires els especuladors i que la declaració per llei del Parc Natural de Collserola, pretén excloure.

Alguns companys del nostre sindicat hem participat activament en les diferents accions directes vers la preservació de Collserola, pel be de tota la comunitat, i ho fem amb la convicció de que cada cop serem mes. Defensem plegades Collserola.

Juli Fontoba i Sogas

diumenge, 13 de juliol del 2008

Heu mort un arbre, heu trencat un paisatge


Parcs i Jardins – Ajuntament de Barcelona

7 de juliol del 2008

Bona tarda!

Acabo de presenciar com un equip de jardiners de parcs i jardins, sota una ordre de treball, han mort un arbre, en concret la mimosa blava que alegrava el meu portal. No sé quin ha estat el motiu, encara que l'encarregat m'ha dit que és perquè s'ha fet molt gran i els camions la colpejaven en passar. Si, d'això fa anys que ja no passa, ja que totes les branques possibles ja li van ser arrencades pels grans camions que permeten circular per un carrer de 7 metres d'amplada.

Fora molt més fàcil no deixar passar aquests grans camions que tan molesten i contaminen amb els soroll i les emissions de gasos el veïnatge, en lloc de enviar un escamot de la mort, armat amb motoserres disposat a deixar-nos òrfenes d'ombra, de color i de tota la vida que proporcionen els arbres.

No hi ha justificació possible per matar un ésser viu sa, que és el que heu ordenat de fer. Totes les justificacions us la podria rebatre, n'estic segura. Només des d'una perspectiva antropocèntrica i dintre d'aquesta sota el prisma del benefici econòmic d'algun individu/entitat sense escrúpols es poden entendre.

Ara, passarem l'estiu sense els beneficis d'aquest arbre estimat que he vist créixer, a l'espera de la incorporació d'un altre arbre d'altre espècie que el deixareu viure fins el dia que li signeu la seva sentència de mort per motius que intentareu fer raonables. No es poden utilitzar els ésser vius amb tanta arbitrarietat, s'ha de preveure totes les possibles situacions que apareixeran al llarg de la vida dels individus, en aquest cas dels arbres i després prendre la millor decisió tant pels arbres com per a les persones implicades (veïnes i jardineres principalment).

Ara ja no és pot fer res per aquesta mimosa, la plorarem i l'enyorarem com a ésser únic i irrepetible que era. Vull que sabeu que actes com aquest fan mal, que no és just que ningú condemni a mort cap individu amb tanta facilitat i que avui heu contribuït a que el món sigui una mica pitjor.

Divina Ponsdomènech i Asensio

Barri de Sants, Barcelona

Extret de Amics arbres · Arbres amics

dissabte, 12 de juliol del 2008

Llistat provisional de l’OPO 2008 d’Auxiliar Administratius després de la tercera prova

Aquí teniu un llistat provisional de referència de com estan les puntuacions de l’OPO 2008 d’Auxiliar Administratius amb les tres proves realitzades, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions que es realitzin.

Les dades de les puntuacions de l’Oferta Pública d’Ocupació d’Auxiliar Administratius han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i són de referència, podent-se donar algun error.

divendres, 11 de juliol del 2008

COM ENS PRENEN EL PÈL

Aquí teniu una sèrie de dades econòmiques sobre el preu del petroli i del gasoli que "demostra" l'especulació que es dóna en el seu preu.


Companys/es:

No hem estat nosaltres els "calculadors", ens ho han remès així, desconeixem qui ha estat i si és valgut.

Però ens sembla interessant i positiu que es conegui.

Aturar el monstre, posar en marxa el decreixement


Les masies de Cal Cases i de Clapers, al Bages, van acollir, entre el 4 i el 6 de juliol del 2008, la “Trobada de Moviments Socials: Posem en marxa el decreixement, construïm contrapoder”, organitzada per Temps de Revoltes.

La trobada era la culminació la Marxa pel Decreixement, que es va dur a terme des del febrer passat per prop de seixanta poblacions catalanes, amb una part final per diversos barris de Barcelona. La gent que hi va participar es desplaçava en bicicleta i amb un vehicle elèctric de suport. Al llarg de tota la marxa, van ser acollits per milers de persones de multitud de col·lectius i organitzacions, gent molt diversa en les seves actituds i pensaments però que coincidien en el fet que davant del desgavell a on l’actual sistema industrial i econòmic ens està portant cal fer alguna cosa encaminada realment a aconseguir un canvi de model social, un canvi de model econòmic. La revolució? Potser sí, però la revolució sobretot personal que tot això comporta, la revolució dels costums i de les maneres de fer. No sé quina ha estat la fórmula emprada pels organitzadors però no hi ha dubte que ha tingut èxit en les seves intencions, perquè de Santa Maria d’Oló, que és el municipi on es troben les dues masies, la gent hi ha marxat amb ganes deposar-se a la feina i començar o continuar el treball de canvi.

Llegir article

Més informació

dijous, 10 de juliol del 2008

Un adob és el causant d’ambient irrespirable al districte de Sants-Montjuic

Un adob per a la terra utilitzat als parterres i jardins és la causa de la desagradable i forta pudor que afecta un tram de la rambla de Badal, al districte de Sants-Montjuïc, i que en plena onada de calor estiuenca provoca moltes molèsties i un ambient irrespirable.

Un portaveu municipal va precisar que l'adob utilitzat a Badal és el mateix que es tira a la resta dels parcs i jardins de la ciutat. En aquest cas, la pudor és deguda al fet que s'ha sembrat una superfície bastant gran, 1.500 metres quadrats de terreny, juntament amb les altes temperatures dels últims dies. Parcs i Jardins, que va assegurar que l'olor desapareixerà en dos dies, no es planteja canviar el compost.

Llegir article

dimecres, 9 de juliol del 2008

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008 d'Auxiliar Administratiu

El dijous dia 10 de juliol en les oficines de Recursos Humans de Parcs i Jardins es reuneix el Tribunal de l’Oferta Pública 2008 d'Auxiliar Administratiu

Entre els temes a tractar en l’ordre del dia, s’aprovarà les qualificacions obtingudes en les 3 primeres proves del concurs que es van realitzar el dilluns 30 de juny.

DE COM LA PRECARIETAT LABORAL ÉS LA RAÓ DE FONS DELS CONCURSOS DECLARATS DESERTS.

(ENCARA QUE SEMBLI UNA PARADOXA)

Voldria, amb aquest escrit, tractar algunes qüestions de fons sobre la política sistemàtica de l’Ajuntament de Barcelona de deixar deserts els concursos que convoca: s’està donant en totes les categories, de les més altes a les més baixes. La pregunta primera que els treballadors i treballadores afectats es fan, i de retruc tota la resta de companys que observen impotents el dolor en que cauen els rebutjats (manca d’autoestima, sensació d’injustícia, de sentir-se minusvalorats, de revenja, de que el temps passa i no dóna fruits ni el pots aturar, etc.), la pregunta primera és: per què? per què em passa a mi? per què passa això?

Encara que el que exposaré sembli molt teòric, trec les reflexions de les més pura pràctica: dels casos als que he assistit, de l’observació i anàlisi dels membres components dels tribunals (que vagin veient que no només observen ells, algú també els observa i analitza les seves paraules, els seus gestos, els tons de veu i els rictus mal dissimulats), de la meva pròpia experiència dins l’Ajuntament, però també de l’empresa privada.

Finalment, i això és potser el més important, voldria aportar elements de com la lluita contra la precarietat no és només qüestió dels precaris, sinó de tots; que ells sols no podran emprendre res sinó és amb l’ajut dels no-precaris; de com aquesta és la principal divisió que avui patim els treballadors globalment i de vegades, egoistament, fomentem, molt especialment els funcionaris; de com la cosa té implicacions psicològiques, sociològiques i ideològiques que afecten la vida, la formació i les professions dels que es creuen definitivament instal·lats en la seguretat.

Seria molt fàcil donar la culpa de que els concursos es declaren deserts a allò de: “per col·locar als amics d’algú”. Massa fàcil, i ho tindríem nosaltres també molt fàcil: bastaria només descobrir els nexes de la connexió amical. A més, també per l’Ajuntament és fàcil col·locar els qui ells volen: tenen l’EBEP, la figura del personal directiu, els concursos de lliure designació que acostumen a ser a partir del nivell 26 i, finalment, la pròpia dinàmica subjectiva de criteris de valoració a l’hora d’adjudicar un lloc de treball o un càrrec. No, la cosa va més enllà.

Els concursos es declaren deserts perquè al carrer hi ha centenars i milers de persones, joves, esperant per entrar i disposats a fer el que sigui per aconseguir-ho. No oblidem que segons enquestes molt recents, el somni daurat de molts joves és convertir-se en funcionaris. En definitiva, l’oferta i la demanda en el mercat de treball és abundant (parlo del mercat de les forces de treball, és a dir, els treballadors, no de l’oferta de llocs de treball) i en ser tan abundant, el valor baixa. El preu i el valor del treballador baixen, tant pels de dins com pels de fora. Pels de dins perquè, encara que aparentment no tingui relació, estan competint invisiblement amb els de fora que fan cua a les bosses de treball i estan a l’aguait dels nous concursos d’oferta pública, per tant el seu “valor” baixa davant els esplèndids currículums que esperen a la porta i davant d’unes actituds psicològiques que tot seguit veurem. Pels de fora també baixa el valor per dues raons: 1) moltes vegades aquests currículums esplendorosos, pels que tenen sort i han estat acceptats, no els valdran de res, aniran a fer ocupacions molt per sota i molt pitjor pagades del que pel que realment estan preparats i 2) aniran a parar, en la majoria dels casos, a engreixar les bosses de treball temporal eventual o la nòmina d’una empresa privada externa amb sous que no arriben als mil euros.

Si, a més a més, afegim en el cas de l’Administració Pública que, pel que fa als sous (i no estem parlant en absolut dels càrrecs directius) estan pràcticament congelats des de mitjans dels anys 80; que l’oferta pública d’ocupació ha estat mínima, que les jubilacions no es reposen en molts casos i que el temps ha fet el seu curs i ha envellit el personal, el panorama no és gaire afalagador. La reposició de la força de treball –els treballadors- els hi surt molt fàcil, econòmica i sense complicacions. Només han de declarar desert un concurs. No els tremola la mà per signar l’acta ni la veu per proclamar el veredicte: NO APTE.

Durant els 5 anys que vaig estar d’excedència, jo també vaig formar part de l’exèrcit dels precaris i un bon dia vaig anar a raure a una gran multinacional, la famosa IBM, a la seva seu central de Madrid. Un treball de telemàrketing. Empresa privada pura i dura. Els meus companys eren pràcticament tots llicenciats: en física, matemàtiques, informàtica, medicina, història, psicologia…. Els preguntava: com és que amb aquests currículums aguanteu això? La resposta era invariable: hem de tenir un currículum laboral, no de titulacions. Per a l’empresa privada, amb tanta competència de títols, ja no val només aportar la formació, s’ha d’aportar experiència. Valoren haver treballat al MacDonalds, al telemarketing, de repartidor de pizzes, tot, i ho hem de posar en primer llocs, no en l’últim.

No sé si va ser per les xerrades amb algun d’aquests llicenciats en psicologia o amb algú altre, però vaig veure que la qüestió és senzilla. L’hàbit del treball no s’adquireix amb títols, l’hàbit s’adquireix treballant. La disciplina de les normes, la disciplina horària, el saber aguantar frustracions, el saber aguantar ser l’últim i el més nou (com a l’exèrcit), el treball en equip, les relacions jeràrquiques, el saber obrir-se camí…. tot això ho valora molt l’empresa privada. Valora tenir treballadors madurs, ja formats en aquests hàbits. L’Administració pública no. L’administració pública va molt per sota dels estàndards dels criteris de productivitat, eficàcia i eficiència, que són exactament els criteris que haurien d’orientar una empresa pública competent, una empresa finançada amb diner públic i que se suposa ha de servir els ciutadans i ciutadanes d’aquest país i d’aquesta ciutat.

Es dóna la circumstància de que a l’Administració Pública es valora, per damunt de tot una cosa: la capacitat de mantenir silenci, l’actitud del servilisme i l’adulació, de fer favors als caps per treure’ls les castanyes del foc, la capacitat de ser hipòcrites perquè tot i sabent que una cosa no surt bé fent-la així, per no molestar els de dalt ho acceptarem. A la bossa de treball hi haurà gent agraïdíssima de ser altament valorada (adulació) i que els ha fet l’immens favor de ficar-los dintre. I això per les camarilles de poder existents és altament rendible: es renoven i rejoveneixen i s’amplien (poquet, no us penseu).

Tota la munió de caps grossos, intermitjos i petits nomenats a dojo recentment –alguns, no hi ha dubte, merescudament- han de demostrar que s’ho mereixen, que tenen grans aptituds tècniques, de comandament de personal, etc…i aquests són els pitjors, els menys humans, els més inflexibles… en una paraula: és la nova fornada de tecnòcrates. En tot grup social ascendent, ai amics!, es donen les actituds més ferotges. Els falcons, eren anomenats en la cort de Felip IV d’Espanya, els del partit cortesà que més favors devia al monarca. Els nous falcons de l’Ajuntament PSC-IC, aquests són els que decanten la balança en els veredictes dels tribunals per a la selecció del personal de l’Ajuntament de Barcelona.

Després de 29 anys d’ajuntament monocolor (PSC) seriem il·lusos si ens penséssim que la composició social del consistori ha romàs idèntica a la del primer dia. Més enllà de noms concrets, alcaldes fins i tot, hi ha un teixit social, uns grups i uns interessos que conformen les polítiques.

Ni estic capacitada, ni tinc elements suficients, ni és la meva intenció, analitzar fraccions polítiques. Allà ells amb el seu rotllo. No m’interessa fer comentaris de comentarista polític. Estic intentant explicar uns fets amb els que ens trobem cada dia quan anem a la feina.

Si la plantilla de l’Ajuntament ha envellit la política de l’Ajuntament ha envellit de ranci perquè ja cada cop poden enganyar menys gent: 29 anys d’aguantar-los convencen fins i tot els més crèduls.

Crec que en aquests moments, especialment des de les darreres eleccions municipals, estem assistint a un canvi. Canvi que no respon a un veritable canvi real per als interessos populars ni per als treballadors de l’Ajuntament, ans al contrari: més opacitat i falta de transparència, menys democràcia, més privatització, menys escoltar veus que no són la seva, més arbitrarietat.

Canvi que correspon a l’ascens de noves capes. En primeríssim lloc al repartiment de prebendes per a IC, amb tots els ets i uts. A antics carreristes que, justament, han anat fent carrera “professional” i ara reben els premis de tanta paciència en l’ombra (aquí, aquí, podríem dir noms d’antics pipiolos que van entrar els darrers, com avui els de les bosses de treball, i ara són jefassos, lògic i normal) i, a noves capes dintre del PSC.

Eren millor les antigues que les noves? No, en posicions polítiques les mateixes. En verborrea i fets que contradiuen la fraseologia que gasten, els darrers s’emporten la palma per allò que dèiem dels falcons.

Algú, llegint expressions de mala bava, podria dir que en el fons sóc revantxista, que em consumeix l’enveja…. No, GRÀCIES. No som revantxistes ni envejosos. GRÀCIES per no ser partícips de la merda.

Un missatge final a tots els afectats per la política de personal de l’Ajuntament de Barcelona: no us deixeu abatre, no esteu sols. Si heu esmerçat esforços per millorar la vostra formació i renovar les vostres aspiracions, l’esforç és vostre. Si teniu aptituds que no valoren, són vostres. No són d’ells, a qui nosaltres no podem jutjar amb la força a les mans (la tenen ells). Mantinguem l’esperit lliure. Ara que ja acabo, amics, sento que aquests darrers pensaments són ben bé els que diria a un pres de la presó.

Laura Coll

Juliol 2008

dimarts, 8 de juliol del 2008

Llistat provisional de l’OPO 2008 de Peons de Jardineria després de la quarta prova

Aquí teniu un llistat provisional de referència (que ha elaborat una companya) de com estan les puntuacions de l’OPO 2008 de Peons de Jardineria, pendent que el Tribunal accepti o no les diferents reclamacions que es realitzin

Les dades de les puntuacions de l’Oferta Pública d’Ocupació de Peons de Jardineria han estat elaborats a partir dels resultats de les proves i són de referència, podent-se donar algun error

1 al 100


101 al 200


201 al 317


TORN D'INTEGRACIÓ

dilluns, 7 de juliol del 2008

¿Sabes donde tirar el aceite de las frituras o de todos los alimentos que fríes en aceite, hechos en casa?

Es bueno divulgar una información como esta.

Aunque no cocinemos muchos alimentos fritos en aceite, cuando lo hacemos, normalmente tiramos el aceite usado en el fregadero de la cocina, el retrete o en algún otro sumidero, ¿verdad?

Ese es uno de los mayores errores que podemos cometer:


¡¡¡UN LITRO DE ACEITE CONTAMINA CERCA DE UN MILLON DE LITROS DE AGUA!!!

Cantidad suficiente para el consumo de agua de una persona durante 14 años.

¿Por qué lo hacemos?

Simplemente porque no hay nadie que nos explique cómo hacerlo en forma adecuada.

Lo mejor que podemos hacer es:

1.- Esperar, aunque eso te tome un poco más de tiempo, a que el aceite usado se enfríe

2.- Colocar el aceite de desperdicio enfriado en una botella de plástico (como las Coca Cola, suavizante, etc.)

dijous, 3 de juliol del 2008

Falsa democràcia sense soroll: el Tractat de Lisboa va ser ratificat pel parlament espanyol el dijous 26 de juny



Amb un sonor fons d’espanyolisme futbolero, algú es va assabentar que dijous passat 26 de juny de 2008, el Parlament espanyol va ratificar el Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, amb 322 vots a favor, sis en contra i dues abstencions?

Faltant la ratificació pel Senat, el Regne d’Espanya és l’estat número 20 que ha aprovat el Tractat de Lisboa, sostraient a la seva ciutadania el dret a informar-se, debatre, donar suport o oposar-se al mateix. No així va ser el cas d’Irlanda, que passarà als anals de la història recent com l’únic país que es va atrevir a dir No a l’Europa dels rics, però la seva negativa de poc servirà enfront de l’entrada en vigor - al gener de 2009 - del nou Tractat antidemocràtic, neoliberal i netament capitalista.

Aquesta ratificació pel parlament espanyol, sense pressió en el carrer, sense oposició mediàtica, sense publicitat, sense debat públic, i amb la selecció espanyola de futbol triomfant a l’Eurocopa, és l’estil que ens promet la nova Unió Europea: entreteniment i tafaneria fashion per a tots i totes, mentre la classe política - molt professional, experta i entesa - decideix en silenci pels altres. Que massa preocupats/des caminem amb l’euribor pels núvols, els acomiadaments, la pujada imparable de preus, l’atur, i omplir el dipòsit del cotxe per a anar al treball. “Deixem-los que gaudeixin de la vida, que ja estem els/les polítics/ques per a pensar per ells en les coses importants, que són per al bé de tots….. nosaltres”, és a dir: els poderosos, els que inverteixen i especulen en borsa, els que reestructuren i deslocalitzen empreses, els que armen els exèrcits, els que guanyen fortunes amb les infraestructures, la construcció i els habitatges, els carcellers i caçadors d’immigrants sense papers….

Tenim un problema, i el problema es diu UE: un projecte polític del capitalisme globalitzat i esclavitzador de països, pobles, treballadors/es i immigrants.

CGT reitera el seu compromís en la denúncia i en la lluita contra la UE, i ens seguim preguntant “UE, per a què?, per a qui?”. I les respostes són desgraciadament tossudes: per a crear una superpotència militaritzada i antidemocràtica i per als rics de la política, el comerç, la indústria i les finances. Serem capaces de plantar-li cara?

Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT