dimecres, 16 de juliol del 2008

Estat de l'alzinar a dia d'avui


Amb Collserola.

Lluny de ser una reivindicació mes, la preservació natural de Collserola representa per la metròpoli una qüestió de primaríssim ordre. La biodiversitat que entranya el variat mosaic en que es desenvolupa la vida i els seus variats ecosistemes son de vital importància vers el clima. Boscos brolles, màquies, prats, conreus...Ens son plegats ,entre altres benignitats, aliats bàsics en la lluita global contra el canvi climàtic. Son de vital importància, també pel que fa a la salut publica. Cal doncs evitar riscos innecessaris, presents i imprevisibles. Es doncs una responsabilitat comuna que no podem defugir ni deixar només en mans dels “nostres polítics”, i mes en constatar el model de ciutat que se’ns imposa, del tot depredador vers Collserola. La impopular i antidemo-cràtica tala de l’alzinar centenari del Tibidabo per tal de instal·lar una macro muntanya russa i la seva defensa activa, son un exemple de com estan les coses, un aperitiu del que es pensen menjar. Cal preparar les defenses, tenim moltes raons per conservar i fer créixer el magnífic llegat que representa la serra de Collserola per la vida futura. La trobada científica sobre la conservació dels prats, els conreus, les brolles i les màquies de Collserola, (Barcelona 1-7-08). Representa un total suport de la societat científica de casa nostra vers, la seva defensa i la d’els valors dels diferents evitats que componen el variat mosaic de Collserola. Zones sobre les que avui tenen les mires els especuladors i que la declaració per llei del Parc Natural de Collserola, pretén excloure.

Alguns companys del nostre sindicat hem participat activament en les diferents accions directes vers la preservació de Collserola, pel be de tota la comunitat, i ho fem amb la convicció de que cada cop serem mes. Defensem plegades Collserola.

Juli Fontoba i Sogas