Falsa democràcia sense soroll: el Tractat de Lisboa va ser ratificat pel parlament espanyol el dijous 26 de juny

Amb un sonor fons d’espanyolisme futbolero, algú es va assabentar que dijous passat 26 de juny de 2008, el Parlament espanyol va ratificar el Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, amb 322 vots a favor, sis en contra i dues abstencions?

Faltant la ratificació pel Senat, el Regne d’Espanya és l’estat número 20 que ha aprovat el Tractat de Lisboa, sostraient a la seva ciutadania el dret a informar-se, debatre, donar suport o oposar-se al mateix. No així va ser el cas d’Irlanda, que passarà als anals de la història recent com l’únic país que es va atrevir a dir No a l’Europa dels rics, però la seva negativa de poc servirà enfront de l’entrada en vigor - al gener de 2009 - del nou Tractat antidemocràtic, neoliberal i netament capitalista.

Aquesta ratificació pel parlament espanyol, sense pressió en el carrer, sense oposició mediàtica, sense publicitat, sense debat públic, i amb la selecció espanyola de futbol triomfant a l’Eurocopa, és l’estil que ens promet la nova Unió Europea: entreteniment i tafaneria fashion per a tots i totes, mentre la classe política - molt professional, experta i entesa - decideix en silenci pels altres. Que massa preocupats/des caminem amb l’euribor pels núvols, els acomiadaments, la pujada imparable de preus, l’atur, i omplir el dipòsit del cotxe per a anar al treball. “Deixem-los que gaudeixin de la vida, que ja estem els/les polítics/ques per a pensar per ells en les coses importants, que són per al bé de tots….. nosaltres”, és a dir: els poderosos, els que inverteixen i especulen en borsa, els que reestructuren i deslocalitzen empreses, els que armen els exèrcits, els que guanyen fortunes amb les infraestructures, la construcció i els habitatges, els carcellers i caçadors d’immigrants sense papers….

Tenim un problema, i el problema es diu UE: un projecte polític del capitalisme globalitzat i esclavitzador de països, pobles, treballadors/es i immigrants.

CGT reitera el seu compromís en la denúncia i en la lluita contra la UE, i ens seguim preguntant “UE, per a què?, per a qui?”. I les respostes són desgraciadament tossudes: per a crear una superpotència militaritzada i antidemocràtica i per als rics de la política, el comerç, la indústria i les finances. Serem capaces de plantar-li cara?

Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT