Nunca traces tu frontera, ni cuides de tu perfil; eso es cosa de fuera
dimecres, 28 d’octubre del 2015
MOTIUS DE SOBRES PER AUDITAR EXHAUSTIVAMENT LES CONTRACTES DE PARCS I JARDINS
Ahir Gerardo Pisarello primer
tinent d’alcalde va informar que s’havien
detectat greus irregularitats a
Barcelona Regional i anuncia que s'estan investigant altres àmbits d'Hàbitat
Urbà, àrees que va dirigir el exregidor Antoni Vives on també s'han detectat
conductes que podrien respondre a un mateix patró.
Entre els contractes
investigats figuren l'empresa Entorn,
Enginyeria i Serveis, vinculada a Pere Pujol Ferrussola, fill de
l'expresident Jordi Pujol. A aquesta empresa; a Parcs i Jardins se li van
adjudicar dos contractes, en el 2014 per valor de 57.898€, per realitzar un estudi de la relació aigua-
sol en set parcs de la Ciutat i per a l'elaboració
d'un informe en relació a la planificació i seguiment de l'arbrat a l'obra de
remodelació de la Diagonal.
El dijous 22 d'octubre
va ser detingut Jordi Duran, directiu de Urbaser, filial d'ACS Espanya, per un
suposat delicte de tràfic d'influències arran de l'operació Petrum III, que
investiga el suposat pagament de comissions il·legals del 3% a Convergència Democràtica
de Catalunya.
La presumpta relació
entre Roman Llagostera, màxim responsable de Medi Ambient i Parcs i Jardins a
l'anterior govern municipal, i URBASER està sent investigada per l’ Oficina
Antifrau de Catalunya (OAC) segons va informar el diari El Mundo el 12 d'octubre.
Durant el 2014, a Parcs
i Jardins, l'empresa URBASER i la seva marca blanca URBACET (Centre Especial de
Treball) han disposat de més d'una dotzena de contractes per més de 1.000.000€.
En l'últim Consell d’Administració
es va denunciar que la contractació del
servei de conservació de la jardineria del Parc de les Rieres d’Horta i zones
d’influència atorgada a URBACET S.L.
s'hi havia subcontractat la major part del manteniment a URBASER. S.A.
Entre les contractacions
realitzades durant l'any 2014, una de les quals destaca i que el Comitè d'Empresa
va exigir la seva rescissió, és la contracte d'assessorament jurídic en matèria
laboral que es va atorgar al gabinet Cuatrecasas. El factòtum del bufet, Emilio Cuatrecasas, ha estat condemnat per frau
fiscal.
L'any 2014 va tenir dos contractacions per valor
d'adjudicació de 58.000€ cada una, ocultant-se els expedients i el procediment
emprat per a la seva selecció.
Aquestes
sospites i altres són motius de sobres suficients per auditar exhaustivament les
contractes a Parcs i Jardins.
dimarts, 27 d’octubre del 2015
EL CONVENIO CADUCA
¿Es un buen momento para denunciarlo?
El 31 de diciembre caduca nuestro
convenio colectivo y como en cada ocasión que esto ocurre se abre el debate
para valorar la conveniencia de denunciarlo. Históricamente no ha habido ningún
convenio que tras caducar no haya sido denunciado para obligar a la empresa a
renegociar los diferentes puntos de éste que hubieran dado lugar a conflictos
durante su vigencia y de lograr nuevas mejoras
Como en otras ocasiones una parte del Comité de
Empresa se ha manifestado en contra de la denuncia alegando que quizá no sea el
mejor momento para iniciar negociaciones. Para valorarlo se celebrará el 11 de
noviembre una Asamblea General en la cual se decidirá si negociamos una mejora
del Convenio, y por lo tanto denunciamos, o si prorrogamos el Convenio actual
para el año 2016. Con el debate abierto la CGT ha convocado una asamblea de
afiliados el 28 de octubre para cambiar impresiones, ver los pros y las contras
y adoptar una posición al respecto
Los argumentos de una opinión o de la otra pueden
ser muchos, pero nos gustaría lanzar algunos para la reflexión. Un nuevo
convenio nos daría la oportunidad de corregir muchas de las situaciones que han
dado lugar a pérdidas de derechos y a conflictos graves durante los últimos
años, como por ejemplo: las garantías de servicio público, las jubilaciones
parciales, los concursos internos, la contratación eventual, las condiciones de
los relevistas respecto a la continuidad en el Instituto, etc. Con un nuevo
convenio se daría la ocasión de mejorar los salarios y recuperar poder
adquisitivo. Daría lugar a acordar una OPO con el nuevo gobierno municipal para frenar la implacable amortización de puestos de
trabajo o en otras palabras la reducción de plantilla. En definitiva una
oportunidad de regenerar y actualizar un marco de relaciones laborales que
sirva para afrontar el futuro con un Instituto fuerte que asuma todas aquellas
tareas que le sean asignadas por parte del gobierno municipal.
Tenemos un ayuntamiento nuevo, con nuevas caras y
nuevas expectativas, que se manifiesta a favor de la municipalización de los
servicios municipales y de la justicia social, es su oportunidad de asentar las
bases de unas relaciones laborales justas que reviertan la situación actual de
privatizaciones, de neoliberalismo y malas relaciones laborales a la que nos
han llevado los anteriores gobiernos.
ASSEMBLEA CGT D’AFILIADES I SIMPATITZANTS
a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona
Dijous 29 d’octubre de 2015 17'30h.
Via Laietana 18 9ª planta
Dijous 29 d’octubre de 2015 17'30h.
Via Laietana 18 9ª planta
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Sobre les irregularitats en la contractació a Parcs i Jardins
El 21 d’octubre es va celebrar la COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT de l’Ajuntament a on entre altres coses es debaten i es prenen
les decisions sobre els temes rellevants de Parcs i Jardins. El grup
parlamentari de la CUP
a petició del Comitè d’Empresa va fer una pregunta sobre la contractació
irregular.
En data 1 de setembre de 2015 la Direcció de Parcs i
Jardins va contractar a una persona amb categoria de tècnic/a 2ª, amb un
contracte per una durada de quatre anys. Al procés de selecció no s’han tingut
en compte els principis de transparència, publicitat, igualtat, mèrit i
capacitat, que legalment han de complir les contractacions del personal al servei
de les administracions públiques, ni el que disposen els Estatuts de l’Institut
en matèria de contractació de personal, sinó que s’ha anat al col·legi de
periodistes i se l’ha seleccionat de entre els col·legiats rebutjant periodistes
no col·legiats .
La pregunta que es fa al govern
municipal va ser la següent:
Quin és el motiu pel que
l’Institut Municipal de Parcs i Jardins no aplica la legislació vigent als
processos de contractació de personal tècnic i per què no respon sobre aquestes
places al comitè d’empresa?
I la resposta del govern de
Bcn en Comú va ser que sí que es pot millorar els sistemes de contractació però
que no es la primera vegada que es contracta mitjançant sistemes similars. Que
el Comitè ha tingut accés a tota la informació al respecte i que malgrat tot
proposen una reunió amb CUP per aclarir els detalls de la contractació. Mª José
Lecha de la CUP
els contestà que en tot cas aquesta reunió l’haurien de fer amb els
treballadors. Des del final de la sala una jardinera alça la veu i exclama que:
en tot cas el nostre major problema es la falta de jardineres i vosaltres
contracteu periodistes.
L’ICAM: camp de batalla de la salut laboral
L’Acampada de Natividad López davant l’Institut Català
d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) de Barcelona ha tornat a posar el focus en
aquest polèmic organisme sota control de la Generalitat catalana. I és
que el cas de la Naty, veïna de Bellvitge afectada d’un recent ictus
cerebral al que se l’ha deixat sense cap ingrés econòmic, no és un cas
aïllat: les dràstiques retallades en Seguretat Social dels darrers anys
estan portant a aquest Tribunal Mèdic a ser el conflictiu territori
d’una veritable batalla entre la salut dels treballadors i les
imposicions de retallades pressupostàries. En l’altar del rigorós
“control pressupostari” s’estan sacrificant les necessitats bàsiques de
baixes mèdiques i invalideses de molts treballadors afectats de
malalties.
Sense ni tan sols canviar una coma de cap llei , l’estreta col·laboració de l’administració autonòmica catalana i l’estatal ha reduït dràsticament la despesa de Seguretat Social al Principat, a cops d’altes mèdiques (a vegades escandaloses) i d’augments de denegacions d’invalideses. El resultat és que els treballadors que es troben malalts i en situació d’especial vulnerabilitat es veuen sense prestacions i havent de retornar a un mercat laboral en el que no tenen cabuda.
Què és l’ICAM?
La pregunta no és intranscendent, doncs a pesar de decidir sobre àmbits fonamentals de la vida de les persones, l’ICAM s’ha mantingut envoltat d’un silenci mediàtic i d’un general desconeixement social. Aquest Institut, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és el competent per a realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s’està “apte” per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.
El Principat és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Per tant, a Catalunya es dona el curiós context en que l’administració que realitza l’avaluació mèdica (la autonòmica catalana) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement.
En aquest context ens trobem amb un augment considerable de les altes mèdiques i de les denegacions d’invalideses dels darrers anys, que ja va ser denunciat per l’article de Laia Altarriba a El Crític. Segons les dades oficials analitzades a El Crític, en els darrers cinc anys han augmentat un 13% les denegacions d’invalideses, mentre la durada mitja de les baixes mèdiques s’ha reduït des de 2007 a 2013 de 12.7 dies a 9 dies anuals. Una nova victòria de la col·laboració entre administracions estatal i autonòmica contra i a costa de la salut dels treballadors.
Què passa si em dóna l’alta mèdica l’ICAM?
En els casos de baixa mèdica, “l’alta per recuperació” emesa pels facultatius de l’ICAM té l’efecte immediat de retorn al lloc de treball. En cas de no reincorporar-se l’endemà mateix a la feina, el treballador portaria a terme el que s’anomena una “baixa voluntària” de l’empresa, essent acomiadat sense dret a cap indemnització (a pesar de tenir dècades d’antiguitat) i ni tan sols a prestació d’atur. I el que és més greu, no podrà demanar una nova baixa mèdica ja que durant sis mesos els metges de capçalera tenen molts problemes per donar-ne de noves, doncs aquestes noves baixes mèdiques han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic.
Per tant, en els casos de que es dona altes mèdiques a persones encara malaltes, segurament es dóna una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral, ja que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digui el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat “real” és que no pot desenvolupar la seva feina.
El retorn “obligat” a la feina en condicions no adequades provoca tensions amb l’empresa, i situacions de gran estrès en persones afectades de malalties, i per tant en situació especialment vulnerable. Només a tall d’exemple, i entre molts altres, podem mencionar el cas de Vicente Curto de TMB, que ha hagut de tornar a conduir autobusos degut a una alta mèdica de l’ICAM, a pesar de patir greus patologies lumbars.
En el cas de no existir cap feina on tornar, com en el cas de la Naty, l’alta significa perdre els pocs ingressos que es tenien.
En els expedients d’invalidesa, el dictamen mèdic emès per l’ICAM es traslladat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), organisme de l’administració estatal que gestiona les pensions, i que teòricament segueix el diagnòstic aportat pel Tribunal Mèdic per fonamentar la estimació o denegació de la prestació d’invalidesa.
Sensibilització i mobilització dels afectats
Poc a poc, i a pesar de les dificultats pròpies d’aquest col·lectiu, les afectades de l’ICAM (en una gran proporció són dones) s’estan organitzant per denunciar públicament aquesta greu agressió als drets laborals.
El cas de la Naty, acampada durant més d’una setmana davant la seu de l’ICAM d’Avinguda Vallcarca, no ha estat l’únic. Abans també van alçar la veu les veïnes del Penedès, Sònia Romero i l’Antònia González, amb tenses protestes i reunions amb l’ICAM, i múltiples cartes als diaris. I com no recordar les campanyes de les afectades de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, i tants altres col·lectius d’afectats.
Han pogut mantenir en silenci i apartat de la llum pública un ICAM al servei de les retallades pressupostàries, però mai al de la salut dels treballadors. Però aquest mantell de silenci ha desaparegut, i comença a germinar una protesta social que en els propers anys posarà en el centre del debat polític com es gestiona el Tribunal Mèdic català.
* Àlex Tisminetzky és Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya. Article publicat a L’Accent.
http://laccent.cat/licam-camp-de-batalla-de-la-salut-laboral/
Sense ni tan sols canviar una coma de cap llei , l’estreta col·laboració de l’administració autonòmica catalana i l’estatal ha reduït dràsticament la despesa de Seguretat Social al Principat, a cops d’altes mèdiques (a vegades escandaloses) i d’augments de denegacions d’invalideses. El resultat és que els treballadors que es troben malalts i en situació d’especial vulnerabilitat es veuen sense prestacions i havent de retornar a un mercat laboral en el que no tenen cabuda.
Què és l’ICAM?
La pregunta no és intranscendent, doncs a pesar de decidir sobre àmbits fonamentals de la vida de les persones, l’ICAM s’ha mantingut envoltat d’un silenci mediàtic i d’un general desconeixement social. Aquest Institut, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és el competent per a realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s’està “apte” per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.
El Principat és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Per tant, a Catalunya es dona el curiós context en que l’administració que realitza l’avaluació mèdica (la autonòmica catalana) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement.
En aquest context ens trobem amb un augment considerable de les altes mèdiques i de les denegacions d’invalideses dels darrers anys, que ja va ser denunciat per l’article de Laia Altarriba a El Crític. Segons les dades oficials analitzades a El Crític, en els darrers cinc anys han augmentat un 13% les denegacions d’invalideses, mentre la durada mitja de les baixes mèdiques s’ha reduït des de 2007 a 2013 de 12.7 dies a 9 dies anuals. Una nova victòria de la col·laboració entre administracions estatal i autonòmica contra i a costa de la salut dels treballadors.
Què passa si em dóna l’alta mèdica l’ICAM?
En els casos de baixa mèdica, “l’alta per recuperació” emesa pels facultatius de l’ICAM té l’efecte immediat de retorn al lloc de treball. En cas de no reincorporar-se l’endemà mateix a la feina, el treballador portaria a terme el que s’anomena una “baixa voluntària” de l’empresa, essent acomiadat sense dret a cap indemnització (a pesar de tenir dècades d’antiguitat) i ni tan sols a prestació d’atur. I el que és més greu, no podrà demanar una nova baixa mèdica ja que durant sis mesos els metges de capçalera tenen molts problemes per donar-ne de noves, doncs aquestes noves baixes mèdiques han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic.
Per tant, en els casos de que es dona altes mèdiques a persones encara malaltes, segurament es dóna una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral, ja que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digui el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat “real” és que no pot desenvolupar la seva feina.
El retorn “obligat” a la feina en condicions no adequades provoca tensions amb l’empresa, i situacions de gran estrès en persones afectades de malalties, i per tant en situació especialment vulnerable. Només a tall d’exemple, i entre molts altres, podem mencionar el cas de Vicente Curto de TMB, que ha hagut de tornar a conduir autobusos degut a una alta mèdica de l’ICAM, a pesar de patir greus patologies lumbars.
En el cas de no existir cap feina on tornar, com en el cas de la Naty, l’alta significa perdre els pocs ingressos que es tenien.
En els expedients d’invalidesa, el dictamen mèdic emès per l’ICAM es traslladat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), organisme de l’administració estatal que gestiona les pensions, i que teòricament segueix el diagnòstic aportat pel Tribunal Mèdic per fonamentar la estimació o denegació de la prestació d’invalidesa.
Sensibilització i mobilització dels afectats
Poc a poc, i a pesar de les dificultats pròpies d’aquest col·lectiu, les afectades de l’ICAM (en una gran proporció són dones) s’estan organitzant per denunciar públicament aquesta greu agressió als drets laborals.
El cas de la Naty, acampada durant més d’una setmana davant la seu de l’ICAM d’Avinguda Vallcarca, no ha estat l’únic. Abans també van alçar la veu les veïnes del Penedès, Sònia Romero i l’Antònia González, amb tenses protestes i reunions amb l’ICAM, i múltiples cartes als diaris. I com no recordar les campanyes de les afectades de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, i tants altres col·lectius d’afectats.
Han pogut mantenir en silenci i apartat de la llum pública un ICAM al servei de les retallades pressupostàries, però mai al de la salut dels treballadors. Però aquest mantell de silenci ha desaparegut, i comença a germinar una protesta social que en els propers anys posarà en el centre del debat polític com es gestiona el Tribunal Mèdic català.
* Àlex Tisminetzky és Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya. Article publicat a L’Accent.
http://laccent.cat/licam-camp-de-batalla-de-la-salut-laboral/
dijous, 22 d’octubre del 2015
Resum Sessió Consell Administració Parcs i Jardins.
Sessió Consell
Administració Parcs i Jardins.
Avui dia 22/10/2015 s’ha celebrat la 1ª sessió del
Consell d’Administració de Parcs i Jardins , per tal de constituir el consell
com a tal, donar comptes dels diferents decrets i votar les diferents propostes
de l’ordre del dia.
La sessió ha estat dividida en tres blocs:
1) CONSTITUCIÓ
DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ de conformitat amb la designació efectuada pel decret
d’Alcaldia de data 7 de setembre de 2015
2) PART
INFORMATIVA
Despatx d’ofici:
Donar compta del decret de 15 de juny de 2015, de
delegació de funcions de la Presidència del Institut
Donar compte del decret de 8 de juliol de 2015, de designació puntual de
Secretària del CA.
Donar compte del decret de 13 d’octubre de 2015, de
delegació de funcions de la Presidència en la Gerència de l’institut.
A LES DUES PRIMERES PARTS NO HI HA HAGUT CAP MENA
D’INTERVENCIÓ, per part dels membres del CA, a part, de l’exposició de la pròpia
Presidenta Janet Sanz, que ha apostat en grans trets, per treballar en un model
de gestió més integrador , intenció d’aturar les externalitzacions, gradualment
i arribar a disposar d’ una plantilla amb personal propi, tornant així a la
ciutat un model de jardineria amb un servei de qualitat i gran professionalitat.
Ha fet referencia que ara per ara al govern de
Bcnencomú, els hi és pràcticament impossible dur a terme aquest model, degut a
les polítiques imposades des del govern central.
Després el Sr. Jordi Ribas ha exposat tot un seguit de
dades patrimonials, gràfiques de
disminució i envelliment de la plantilla i el progressiu augment de zones
verdes durant els darrers 50 anys., així com els serveis que Parcs i Jardins
dóna a la ciutat com podrien ser la poda, manteniment d’arres de jocs
infantils, platges…
També s’han mostrat gràfiques dels percentatges de les
externalitzacions del serveis que oferim i una breu explicació del PLA DE
BIODIVERSITAT, que en grans trets és la nova línia que vol seguir Parcs i
Jardins com a nou model de jardineria per a la ciutat de Barcelona.
S’adjunta document en format PDF, lliurat en mà al CA.
3) PART
DECISÒRIA
Abans de començar la Presidenta del Consell la Il·lma.
Janet Sanz, ha parlat que es tractaven d’uns pressupostos continuistes amb un
augment de les externalitzacions i una disminució de la plantilla. Ha mostrat
el seu desacord en aquests pressupostos i ha deixat entreveure la bona voluntat
de treball per a que en un futur pròxim, aquesta tendència canviï i es pugui a
tornar a re municipalitzar, en gran part tots els serveis de l’Ajuntament, fins
ara, externalitzats, mencionant concretament al serveis que des de Parcs i
Jardins es duen a terme.
4) APROVAR la proposta d’estat de
previsió d’ingressos i despeses de Parcs i Jardins per a l’exercici 2016 i
ELEVAR-LOS al Plenari del Consell Municipal per a la seva aprovació....
Les intervencions en aquest punt han estat les
següents:
CUP i Comitè d’empresa,
Primerament la representant de la CUP, ha fet menció,
a la delegació per part de la membre representat del Comitè d’Empresa, Sra.
Silvia Fitó, que s’ha absentat de la sessió per motius de força major.
Ha fet menció en la coincidència de la posició del
vot, per les dues parts, amb l’aportació d’explicació del posicionament del
Comitè, d’una explicació detallada, en format de document imprès i degudament
registrat i que s’ha enviat a tots els membres del consell amb antelació a la
celebració del Consell.
Posicionament en contra de l’aprovació d’aquests
pressupostos per tractar-se d’un pressupost de natura continuista i amb un
augment de les externalitzacions en un 11.7%.
Així com l’incompliment del conveni col·lectiu i dels
estatuts de PiJ, pel que fa a la plantilla article 28, amb una disminució en 34
persones corresponent a un 4.4% de la plantilla fixa i un 3,3% del total.
La intervenció del
representant del PP, ha manifestat la seva abstenció, defensant la naturalesa
continuista dels pressupostos, i recolzant-se en el criteri que
l’externalització dels serveis no és de cap manera negativa, ens al contrari,
ha estalviat diners a les arques de l’Ajuntament.
Si aposta,
però, per un major control en la supervisió en el procediment de les contractes
i de realitzar un seguiment a les empreses contractades.
El representant del PSC també ha manifestat el seu vot
en contra per tractar-se d’uns pressupostos continuistes.
I per últim el representant d’ERC, ha decidit
abstenir-se, manifestant que en un principi anava a votar en contra, però ha
canviat el vot, degut a les explicacions convincents, per part de la Presidenta
que ha fet menció al seu desacord en els pressupostos presentats.
Recompte Total :
4 abstencions ( ERC; PP; CIU ,C’s)
3 en contra ( PSC; CUP i COMITÈ PiJ)
5)APROVAR la delegació de Competències del CA en el Gerent de
l’Institut.
Cap vot en contra ni cap abstenció.
6) APROVAR LA
MODIFICACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’INSTITUT.....
Posicionament en contra per part de la CUP i COMITÈ,
donat que hi ha un augment de l’estructura directiva
Abstenció per part del PSC, per la mateixa raó i per
donar continuïtat al nomenament del actual Director de recursos humans el Sr.
Alfred Medina.
Recompte total: 2 en contra (CUP i COMITÈ) i 1 abstenció (PSC)
7) NOMENAR els nous càrrecs de Director
que figuren a l’estructura organitzativa.
Recompte total: 3 Abstencions per part de CUP, COMITÈ,
PSC.
La representant de la CUP, però ha manifestat que es
posicionava en contra de la continuïtat del Sr. Alfred Medina com a director de
RH.
8) NOMENAR la funcionaria de carrera la
Sra. Silvia Ruiz de Valdivia, com a Secretaria del Consell d’Administració
Accidental, en casos d’absència, malaltia...
Recompte total: cap vot en contra ni cap abstenció.
9)PRECS I
PREGUNTES
El representat
del PP ha formulat una pregunta sobre:
1) Quina
decisió es prendrà, davant de la propera
finalització de la contracta que s’encarrega dels serveis de jardineria i
manteniment de les zones verdes del Zoo .
La presidenta
ha valorat molt positivament, el servei que PiJ, havia donat tot aquest temps fins
a l’adjudicació de l’actual contracta, i ha informat que està estudiant amb
l’Institut i el zoo, la manera que aquest servei torni “a casa”, donada la
naturalesa de sensibilitat que es requereix al treballar amb éssers vius i que
aquesta es veia reflectida en la
professionalitat que PiJ ha demostrat tots els anys que s’ha fet càrrec
d’aquest servei.
La representant
de la CUP d’ acord amb el Comitè d’empresa, ha formulat les següents preguntes:
2) Un cop
finalitzada La contractació del servei de conservació de la jardineria del Parc
de les Rieres d’Horta i zones d’influència, esteu d’acord en retornar al model de
gestió i execució directa, amb personal propi, el manteniment d’aquesta zona?
La presidenta
ha contesta que aquesta seria la seva tendència però que immediatament no podia
donar una resposta concreta, i informant que la donarà més endavant.
3)Donat que
l’Institut aposta per fer la formació dual acollint a personal en pràctiques de
jardineria, esteu disposats a dignificar el salari abonant la diferència
salarial fins al mínim establert en el Conveni Col·lectiu de PiJ (Peó)?
La Presidenta
ha donat la paraula a la Sra, Lidia Garcia , per que respongués ella, a la
pregunta, donat la següent resposta.
Al tractar-se
d’un acord firmat amb el Departament d’ensenyament de la Generalitat i que
engloba diferents branques d’estudis, ( no només de jardineria) diu que és
competència d’aquest Òrgan, la decisió de l’augment econòmic de la Beca, i que
en tot cas, aquest augment s’hauria de discutir i fer efectiu als estudiants en
pràctiques de totes les branques d’estudis que s’han donat acollida aquest
acord, i per tant Pij no pot fer unilateralment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)