L’Acampada de Natividad López davant l’Institut Català
d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) de Barcelona ha tornat a posar el focus en
aquest polèmic organisme sota control de la Generalitat catalana. I és
que el cas de la Naty, veïna de Bellvitge afectada d’un recent ictus
cerebral al que se l’ha deixat sense cap ingrés econòmic, no és un cas
aïllat: les dràstiques retallades en Seguretat Social dels darrers anys
estan portant a aquest Tribunal Mèdic a ser el conflictiu territori
d’una veritable batalla entre la salut dels treballadors i les
imposicions de retallades pressupostàries. En l’altar del rigorós
“control pressupostari” s’estan sacrificant les necessitats bàsiques de
baixes mèdiques i invalideses de molts treballadors afectats de
malalties.
Sense ni tan sols canviar una coma de cap llei , l’estreta col·laboració de l’administració autonòmica catalana i l’estatal ha reduït dràsticament la despesa de Seguretat Social al Principat, a cops d’altes mèdiques (a vegades escandaloses) i d’augments de denegacions d’invalideses. El resultat és que els treballadors que es troben malalts i en situació d’especial vulnerabilitat es veuen sense prestacions i havent de retornar a un mercat laboral en el que no tenen cabuda.
Què és l’ICAM?
La pregunta no és intranscendent, doncs a pesar de decidir sobre àmbits fonamentals de la vida de les persones, l’ICAM s’ha mantingut envoltat d’un silenci mediàtic i d’un general desconeixement social. Aquest Institut, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és el competent per a realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s’està “apte” per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.
El Principat és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Per tant, a Catalunya es dona el curiós context en que l’administració que realitza l’avaluació mèdica (la autonòmica catalana) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement.
En aquest context ens trobem amb un augment considerable de les altes mèdiques i de les denegacions d’invalideses dels darrers anys, que ja va ser denunciat per l’article de Laia Altarriba a El Crític. Segons les dades oficials analitzades a El Crític, en els darrers cinc anys han augmentat un 13% les denegacions d’invalideses, mentre la durada mitja de les baixes mèdiques s’ha reduït des de 2007 a 2013 de 12.7 dies a 9 dies anuals. Una nova victòria de la col·laboració entre administracions estatal i autonòmica contra i a costa de la salut dels treballadors.
Què passa si em dóna l’alta mèdica l’ICAM?
En els casos de baixa mèdica, “l’alta per recuperació” emesa pels facultatius de l’ICAM té l’efecte immediat de retorn al lloc de treball. En cas de no reincorporar-se l’endemà mateix a la feina, el treballador portaria a terme el que s’anomena una “baixa voluntària” de l’empresa, essent acomiadat sense dret a cap indemnització (a pesar de tenir dècades d’antiguitat) i ni tan sols a prestació d’atur. I el que és més greu, no podrà demanar una nova baixa mèdica ja que durant sis mesos els metges de capçalera tenen molts problemes per donar-ne de noves, doncs aquestes noves baixes mèdiques han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic.
Per tant, en els casos de que es dona altes mèdiques a persones encara malaltes, segurament es dóna una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral, ja que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digui el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat “real” és que no pot desenvolupar la seva feina.
El retorn “obligat” a la feina en condicions no adequades provoca tensions amb l’empresa, i situacions de gran estrès en persones afectades de malalties, i per tant en situació especialment vulnerable. Només a tall d’exemple, i entre molts altres, podem mencionar el cas de Vicente Curto de TMB, que ha hagut de tornar a conduir autobusos degut a una alta mèdica de l’ICAM, a pesar de patir greus patologies lumbars.
En el cas de no existir cap feina on tornar, com en el cas de la Naty, l’alta significa perdre els pocs ingressos que es tenien.
En els expedients d’invalidesa, el dictamen mèdic emès per l’ICAM es traslladat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), organisme de l’administració estatal que gestiona les pensions, i que teòricament segueix el diagnòstic aportat pel Tribunal Mèdic per fonamentar la estimació o denegació de la prestació d’invalidesa.
Sensibilització i mobilització dels afectats
Poc a poc, i a pesar de les dificultats pròpies d’aquest col·lectiu, les afectades de l’ICAM (en una gran proporció són dones) s’estan organitzant per denunciar públicament aquesta greu agressió als drets laborals.
El cas de la Naty, acampada durant més d’una setmana davant la seu de l’ICAM d’Avinguda Vallcarca, no ha estat l’únic. Abans també van alçar la veu les veïnes del Penedès, Sònia Romero i l’Antònia González, amb tenses protestes i reunions amb l’ICAM, i múltiples cartes als diaris. I com no recordar les campanyes de les afectades de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, i tants altres col·lectius d’afectats.
Han pogut mantenir en silenci i apartat de la llum pública un ICAM al servei de les retallades pressupostàries, però mai al de la salut dels treballadors. Però aquest mantell de silenci ha desaparegut, i comença a germinar una protesta social que en els propers anys posarà en el centre del debat polític com es gestiona el Tribunal Mèdic català.
* Àlex Tisminetzky és Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya. Article publicat a L’Accent.
http://laccent.cat/licam-camp-de-batalla-de-la-salut-laboral/
Sense ni tan sols canviar una coma de cap llei , l’estreta col·laboració de l’administració autonòmica catalana i l’estatal ha reduït dràsticament la despesa de Seguretat Social al Principat, a cops d’altes mèdiques (a vegades escandaloses) i d’augments de denegacions d’invalideses. El resultat és que els treballadors que es troben malalts i en situació d’especial vulnerabilitat es veuen sense prestacions i havent de retornar a un mercat laboral en el que no tenen cabuda.
Què és l’ICAM?
La pregunta no és intranscendent, doncs a pesar de decidir sobre àmbits fonamentals de la vida de les persones, l’ICAM s’ha mantingut envoltat d’un silenci mediàtic i d’un general desconeixement social. Aquest Institut, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és el competent per a realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa mèdica o ha de retornar immediatament al lloc de treball, si es té dret a una pensió per invalidesa, o ja s’està “apte” per reincorporar-se laboralment per una millora de la salut.
El Principat és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
Per tant, a Catalunya es dona el curiós context en que l’administració que realitza l’avaluació mèdica (la autonòmica catalana) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament, en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “masses” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement.
En aquest context ens trobem amb un augment considerable de les altes mèdiques i de les denegacions d’invalideses dels darrers anys, que ja va ser denunciat per l’article de Laia Altarriba a El Crític. Segons les dades oficials analitzades a El Crític, en els darrers cinc anys han augmentat un 13% les denegacions d’invalideses, mentre la durada mitja de les baixes mèdiques s’ha reduït des de 2007 a 2013 de 12.7 dies a 9 dies anuals. Una nova victòria de la col·laboració entre administracions estatal i autonòmica contra i a costa de la salut dels treballadors.
Què passa si em dóna l’alta mèdica l’ICAM?
En els casos de baixa mèdica, “l’alta per recuperació” emesa pels facultatius de l’ICAM té l’efecte immediat de retorn al lloc de treball. En cas de no reincorporar-se l’endemà mateix a la feina, el treballador portaria a terme el que s’anomena una “baixa voluntària” de l’empresa, essent acomiadat sense dret a cap indemnització (a pesar de tenir dècades d’antiguitat) i ni tan sols a prestació d’atur. I el que és més greu, no podrà demanar una nova baixa mèdica ja que durant sis mesos els metges de capçalera tenen molts problemes per donar-ne de noves, doncs aquestes noves baixes mèdiques han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic.
Per tant, en els casos de que es dona altes mèdiques a persones encara malaltes, segurament es dóna una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral, ja que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digui el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat “real” és que no pot desenvolupar la seva feina.
El retorn “obligat” a la feina en condicions no adequades provoca tensions amb l’empresa, i situacions de gran estrès en persones afectades de malalties, i per tant en situació especialment vulnerable. Només a tall d’exemple, i entre molts altres, podem mencionar el cas de Vicente Curto de TMB, que ha hagut de tornar a conduir autobusos degut a una alta mèdica de l’ICAM, a pesar de patir greus patologies lumbars.
En el cas de no existir cap feina on tornar, com en el cas de la Naty, l’alta significa perdre els pocs ingressos que es tenien.
En els expedients d’invalidesa, el dictamen mèdic emès per l’ICAM es traslladat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), organisme de l’administració estatal que gestiona les pensions, i que teòricament segueix el diagnòstic aportat pel Tribunal Mèdic per fonamentar la estimació o denegació de la prestació d’invalidesa.
Sensibilització i mobilització dels afectats
Poc a poc, i a pesar de les dificultats pròpies d’aquest col·lectiu, les afectades de l’ICAM (en una gran proporció són dones) s’estan organitzant per denunciar públicament aquesta greu agressió als drets laborals.
El cas de la Naty, acampada durant més d’una setmana davant la seu de l’ICAM d’Avinguda Vallcarca, no ha estat l’únic. Abans també van alçar la veu les veïnes del Penedès, Sònia Romero i l’Antònia González, amb tenses protestes i reunions amb l’ICAM, i múltiples cartes als diaris. I com no recordar les campanyes de les afectades de Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, i tants altres col·lectius d’afectats.
Han pogut mantenir en silenci i apartat de la llum pública un ICAM al servei de les retallades pressupostàries, però mai al de la salut dels treballadors. Però aquest mantell de silenci ha desaparegut, i comença a germinar una protesta social que en els propers anys posarà en el centre del debat polític com es gestiona el Tribunal Mèdic català.
* Àlex Tisminetzky és Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya. Article publicat a L’Accent.
http://laccent.cat/licam-camp-de-batalla-de-la-salut-laboral/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada