EL COBRAMENT DE L'1%? LES PRESSES SÓN MALES CONSELLERES

Ja fa uns dos anys des que CCOO ens va explicar a tots plegats que «havia guanyat l'1%» i des de llavors ens va voler fer creure repetidament que el seu cobrament el teníem a tocar.

El cas és que no ha estat fins ara que el procés judicial ha arribat a la seva finalització definitiva i per fi ha quedat clar que aquells increments de les masses salarials d'un 1% al 2007 i un altre 1% al 2008 han de donar lloc a increments salarials consolidats per a tota la plantilla municipal.

El que la sentència no fixa, perquè no li correspon, és com s'han d'aplicar aquests increments de les masses salarials. Es fixa una bossa de diners (1% de la massa salarial del 2006+1,01% de la massa salarial del 2007), que ja no està en discussió, i s'emplaça als sindicats a negociar l'aplicació d'aquests diners a les taules salarials del 2007 i 2008 de manera que generin un increment consolidat, els efectes del qual ens han d'arribar a dia d'avui.

En contra de l'entesa que tenia amb els altres sindicats que érem partidaris de no presentar cap proposta mentre l'Ajuntament no assumeixi totes les seves obligacions amb totes les conseqüències, CCOO ja va manifestar l'any passat que proposava un increment proporcional de tots els conceptes salarials. Sense matisos. Ara sembla que CCOO manté aquesta proposta com si fos la única opció i empeny a l'Ajuntament a aplicar-la sense cap negociació amb el conjunt de la representació dels treballadors i treballadores municipals.

Ens preguntem: És just i desitjable que tota la plantilla, des dels operaris fins als directors de servei, tinguin el mateix increment del 2% de tots els seus conceptes salarials? Des de la CGT considerem que no.

La proposta de la CGT és que el total dels diners que s'han de repartir (que ja és una quantitat fixa) s'han de repartir en proporció només al sou base (estaríem parlant aproximadament d'un increment equivalent al 5,5% del sou base) per tal que sigui més lineal i ho notin més les persones que ocupen els llocs més propers a la base de totes les categories. També proposem que aquest increment es concreti i consolidi en un nou complement que se abonaria anualment en una paga única al mes de setembre de cada any.

Podrem presentar i defensar aquesta proposta o
CCOO té massa pressa per culminar la seva penosa gestió de la reivindicació de l'1%?

TAULES SALARIALS 2016

Re-Municipalitzem els nostres serveis!

LA MUNICIPALITZACIÓ ÉS POSSIBLE I NECESSÀRIA. NO ÉS TEMPS PER A COVARDS

L’Ajuntament de Barcelona té un greu problema

Després de dècades de reducció quan no de congelació de l’Oferta Pública, té una plantilla de funcionaris de carrera i laborals fixos fortament envellida. La Gerència de Recursos Humans hauria de donar dades precises al respecte, però els que treballem en els serveis municipals (inclosos els que treballem a organismes, consorcis i fins i tot empreses municipals) mirem al voltant i constatem que cadascun dels propers anys les jubilacions seran molt i molt nombroses.

Les entrades de personal nou via Oferta Pública no han estat suficients per cobrir les baixes per jubilació o d’altres raons, ni tant sols en àmbits menys perjudicats com els Bombers o la Guàrdia Urbana.

En aquest context, l’Administració Municipal no ha sabut fer altra cosa que incrementar més i més el volum de la plantilla d’interins i temporals, que estimem que és ara entre el 15% i el 20% de la plantilla total (entre el 22% i el 27% si deixem a banda Bombers i Guàrdia Urbana).

És un misteri per altra banda el nombre de treballadors dels serveis municipals que ho fan des de les plantilles d’empreses externes, nosaltres estimem que la xifra és propera a la del personal interí, al voltant de 2000 treballadors/es. Aquestes empreses donen a l’Ajuntament un servei comparable al que donen les empreses de treball temporal, és a dir, proveeixen personal i els hi paguen la nòmina contra una factura que a més dels costos de contractació inclou el benefici empresarial, els costos de finançament i el 21% d’IVA.

Tot plegat, només per consolidar tot el personal necessari en llocs de treball fixos de la pròpia plantilla, estimem que durant els pròxims 3 anys s’haurien d’aprovar no menys de 5000 places d’Oferta Pública. Sense produir cap increment de la despesa pública total.

Els responsables municipals no fan més que arronsar el cap sota l’ala

Mantenint la inèrcia privatitzadora dels mandats anteriors, els responsables municipals no fan més que repetir-nos el de sempre: els pressupostos generals de l’Estat no ens deixen convocar oferta pública, no podem fer altra cosa que contractar empreses (ara parlen de cooperatives, com si fos diferent), ja mirarem que les empreses contractistes no maltractin els treballadors, etc.

I mentrestant, els serveis municipals ofegant-se per falta de personal en tots els nivells de l’organització. Sense comptar amb les pèrdues de control i d’eficiència econòmica que suposa treballar amb un núvol de contractistes.

Els problemes tenen solucions legals efectives si es volen veure:

Municipalització del personal extern

Per garantir la no interrupció de la prestació dels serveis, el primer pas és acordar la subrogació dels contractes laborals del personal extern que presta els serveis municipals al venciment de cada adjudicació. Es pot fer aplicant l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, que ordena aplicar la successió d’empresa quan la prestació d’un servei determinat passa d’una empresa (el contractista) a una altra (en aquest cas, l’Ajuntament). L’efecte de l’aplicació d’aquest article és la incorporació a la plantilla municipal com personal laboral indefinit (equivalent a personal interí) del personal de l’empresa contractista dedicat directament a la prestació del servei, tret del personal directiu.

La disposició legal la tenim davant, només s’ha de fer servir.

Aprovació de tota l’Oferta Pública d’Ocupació necessària

Any rere any els responsables municipals d’abans i també els d’ara ens diuen que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat prohibeixen o limiten molt estrictament les places d’Oferta Pública que es poden convocar. El que ignoren, potser perquè ho volen ignorar, és que aquest aspecte de les LGPE és il·legítimament intrusiu en la potestat d’organització i administració dels propis recursos i a més entra en palmària contradicció amb l’article 10.4 de l’EBEP, que ordena que les places estructurals ocupades per personal interí (o personal laboral indefinit) han d’incorporar-se a la primera aprovació d’Oferta Pública d’Ocupació i, segons l’article 70.1 del mateix EBEP, les OPO no han de trigar més de 3 anys en executar-se. L’EBEP és una llei orgànica i només té per sobre la Constitució.

A què esperen doncs per proposar tota l’Oferta Pública que es necessita?

Cal revisar l’orientació de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de Recursos Humans

Sota les ordres de la Gerència de Recursos Humans, és la Direcció responsable d’assessorar al govern municipal en matèria de Recursos Humans i d’enllestir de principi a fi tots els processos de selecció, promoció i provisió de personal.

S’està treballant des d’aquesta direcció en interès del bon servei a la ciutadania de Barcelona?

Ho dubtem quan el que es fa és presentar problemes i no presentar solucions a les necessitats reals de l’Administració Municipal.

Ho dubtem quan fins i tot havent Oferta Pública d’Ocupació aprovada i pendent d’execució des de l’any 2009 i anterior no fa més que endarrerir un cop i un altra les planificacions mai complides de convocatòria. Els hi falta personal o pressupost? Que ho demanin, el govern municipal farà una inversió excel·lent proveint el que necessitin.

Però ens temem que en la cadena de comandament que acaba en aquesta direcció encara no han canviat el xip de les polítiques neo-liberals.

QUINS INTERESSOS SERVEIX L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL?

QUÈ ESPERA EL GOVERN MUNICIPAL PER CANVIAR LA POLÍTICA DE RECURSOS HUMANS?

MUNICIPALITZACEM ELS SERVEIS PÚBLICS

CONSOLIDEM LES PLANTILLES

NO HI HA EXCUSES !!

CGT Ajuntament de Barcelona

Nota 1.

El 15 de gener el TSJC no només va confirmar el caràcter consolidat dels increments de l’1+1% del 2007, 2008 i següents, va donar un bon clatellot als arguments jurídics que l’Ajuntament ha defensat fins a última hora en aquest tema per ser «contraris a la gramàtica». Al marge de les responsabilitats polítiques ja depurades en les passades eleccions, no procedeix qüestionar la confiança sobre els responsables directius que han animat la posició de l’Ajuntament durant el procés un cop la sentència va ser ferma?

Nota 2.

Teníem ja preparat aquest comunicat quan ha aparegut la notícia al Diari Público. L’Ajuntament de Saragossa té un informe dels seus serveis jurídics que avalen punt per punt el que diem en aquest comunicat, i a més aconsella la municipalització amb l’objectiu d’estalviar recursos a les arques públiques. Que espera el nostre govern municipal?

http://www.cgtbarcelona.org/ssab/municipalitzacio-ja/

Nou Govern, velles polítiques

Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren

 

La lluita de la CGT de Catalunya busca la construcció d’un futur individual i col·lectiu en llibertat i igualtat. Això implica la nostra autogestió quotidiana com a treballadors i treballadores i la nostra autodeterminació també com a poble. I això és aplicable als i les catalanes i a la resta de pobles del món.

Partint d’aquesta premissa, la proclamació d’un nou govern a Catalunya no ens genera cap satisfacció, sinó tot el contrari. En primer lloc, perquè és un govern que pivota entorn el principal partit de la burgesia catalana, Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que mai no ha dubtat a l’hora de promoure o recolzar mesures contra la gran majoria de la població: reformes laborals, llei de desnonaments exprés, augment taxes universitàries, privatitzacions, retallades, etc. En segon lloc perquè desconfiem que CDC i la burgesia vulguin promoure un procés real d’autodeterminació dels i les catalanes. Al cap i a la fi, representen els interessos de classe dominant de les 400 famílies més poderoses del país. Tenim la sospita que la política catalana des de fa anys gira entorn l’escenificació i el tacticisme polític, sense afrontar els problemes socials reals i les desigualtats creixents. I l’argumentació que hi ha darrera de l’acord que ha facilitat la investidura del nou president reforça aquesta impressió.

Un dels principals perills d’una política interclassista és la moderació conscient o inconscient de l’expressió del conflicte social als carrers i als centres de treball. Des de la CGT de Catalunya alertem d’aquesta greu possibilitat en la lluita pels drets de la classe treballadora. Mentre el capitalisme segueix agredint-nos, seria un terrible error perdre el focus de la lluita social, emmirallades pel dia a dia de l’agenda política institucional o per manipuladores crides a l’estabilitat i la pau social.

Quina estabilitat seria aquesta? La dels centenars de milers de treballadores que patim la precarietat? La dels explotats, la dels aturats? Quina pau social? La de la rendició unilateral en l’autodefensa de la classe treballadora?

El camí està a les assemblees als centres de treball i als barris, a les ocupacions de botigues de Movistar, a l’enfrontament amb la política sanitària de l’ICAM, a les vagues, les manifestacions, les campanyes de solidaritat, etc. En l’organització col·lectiva, a nivell sindical i a nivell de moviment socials. Malauradament, ja estem acostumats a patir governs burgesos. El nostre pas ens l’hem de marcar nosaltres, i no pas cap govern, ni cap institució, ni la burgesia, ni els seus mitjans de comunicació domesticats.

Si hem de repensar i valorar alguna cosa és, de fet, com incrementar des de cadascun dels espais on ens trobem la confrontació directa amb el poder. El poder econòmic i els poders que li fan costat, entre ells el polític.

Per aquesta raó, passats els dies immediats a la proclamació del nou president de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament, des de la CGT de Catalunya fem una crida a enfortir les lluites. I ens adrecem especialment als moviments populars instant-los a mantenir la plena autonomia ideològica, d’anàlisi i de lluita. La CGT ens comprometem a seguir estant allà on hem estat sempre i, en la mesura que siguem capaços de fer-ho, a construir espais de lluita més efectius de confrontació amb l’Estat i amb el Capital. I, evidentment, en la defensa de la nostra plena autodeterminació, també com a poble. En aquesta lluita ens hi hem de trobar tothom que anhelem la revolució social i la llibertat.

Barcelona, a 12 de gener del 2016

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya

DIES LLIURE DISPOSICIÓ 2016