dimecres, 29 de febrer del 2012

Comunicat sobre la nova reforma laboral realitzat per la Secretaria de Jurídica de CGT Catalunya

El passat mes de febrer de 2012, va ser aprovat per la via d’urgència, a través del Consell de Ministres, el Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.

Aquest Reial Decret-Legislatiu, que ja té vigència i aplicació, capgira els fonaments de les relacions laborals i fa canvis en profunditat del que fins ara enteníem com a paràmetres de la relació laboral.

Des de la Secretària de Jurídica hem preparat un reportatge per la Revista Catalunya. I, aprofitant que hem hagut d’estudiar el tema, us en fem un avenç, extens, en aquest comunicat. En ell us fem una breu de l’exposició de motius i una explicació de les mesures més importants, que contenen els quatre capítols de la llei. Evidentment, no ens estem de comentar-les i donar-hi la nostra opinió o fer extensives les opinions, que hem pogut llegir, d’altres persones. Al Catalunya del mes de març podreu trobar molta més informació al respecte.

El Reial Decret-Legislatiu comença amb l’exposició de motius. Es la part de la llei on hi ha la seva justificació, les seves propostes de forma resumida i quina finalitat pretén aconseguir. És d’interessant lectura per entendre el sentit de la llei i extreure les mesures més importants.

En aquest cas, la justificació, no dista de la ja feta per les dues últimes reformes laborals fetes pels governs anteriors. L’excusa i el pretext sempre és el mateix: la crisi. I el drama són les xifres d’atur.

Segueixen afirmant que la crisi ha posat de relleu les debilitats del model laboral de l’estat espanyol, que ha posat en evidència que és insostenible i que ens ha de fer descobrir que els problemes del mercat de treball són estructurals. El que cal fer és generar seguretat i confiança a les empreses i als empleadors. I això ho fan desregulant i flexibilitzant el marc de relacions laborals. Encara que són conscients que no crearan llocs de treball.

Després de l’exposició de motius, el Reial Decret-Legislatiu es divideix en quatre capítols centrats en l’ocupabilitat, la creació d’ocupació indefinida, la flexibilitat interna en contra dels acomiadaments i, l’eficiència del mercat de treball i la reducció de la dualitat.

A continuació es desglossen les mesures més importants de cadascun d’aquests capítols, per entendre la magnitud dels canvis proposats i com afectarà a la nostra realitat laboral.

  • CAPÍTOL I: AFAVORIR L’OCUPABILITAT.

El Capítol I defineix les mesures per afavorir l’ocupabilitat de les treballadores. És a dir, per tal que millori la seva capacitat d’ocupació. Aquest capítol, a la vegada es pot resumir en tres grans mesures.

La primera d’elles és l’ampliació de les activitats de les Empreses de Treball Temporal (ETT’s). L’any 2010, com ja hem explicat abans, es van ampliar els àmbits competencials on podien actuar com a intermediàries de l’ocupació i també se’ls va permetre actuar com a agències d’ocupació. Això sí, sempre però amb una prestació de serveis gratuïta. De tal manera que les ETT’s, previsiblement no treballaran per evitar la discriminació de certs col·lectius o per potenciar l’ingrés al món laboral de totes les persones, sinó per treure el màxim benefici econòmic. A la vegada però, aquest és un pas més en la privatizació dels serveis públics, doncs enlloc de dotar de més mitjans aquests per tal d’oferir un bon servei i una bona gestió permet que l’empresa privada també presti aquest servei, enlloc de valorar que no hi ha feina o que els serveis públics no disposen de suficients recursos.

La segona de les mesures del capítol primer és una ampliació del contracte per la formació i aprenentage, de recent creació. Amb la nova llei el contracte amplia la sevadurada, i passa dels 2 fins als 3 anys per a la mateixa empresa, i podrà fer-se a la mateixa persona en diferents empreses mentre tingui de 16 a 25 anys. Algunes fonts apunten, però que es podrà fer fins als 30 anys. A la vegada, també es redueix el temps màxim dedicat a la formació. Si abans de la reforma aquest contracte constava d’un 75% en treball i un 25% en formació, ara aquest contempla fins a un 85% de dedicació al treball a partir del segon any de contracte. Deixant un ridícul 15% restant del temps per a la formació del treballador/a.

Però, a més, es preveu que la formació pugui realitzar-se en les mateixes empreses i per si fos poca la perversitat que això pot comportar, treu l’obligació de començar a fer formació en un termini màxim de 4 mesos després de la celebració del contracte. Doncs, feta la llei, feta la trampa i previsiblement les empreses deixaran de fer la formació.

I tot això, a un cost econòmic mínim per l’empresària, ja que tant sols haurà d’abonar un salari d’entre 480 i 500 euros, en funció de la jornada de treball, i tindrà entre el 75 i el 100%, en funció dels casos, de les quotes a la Seguretat Social bonificades durant tota la vigència del contracte.

La conseqüència d’aquesta nova realitat laboral serà molt greu pels i les joves, doncs precaritza el mercat laboral i les condicions de treball d’aquest col·lectiu de població, i per tant, les seves vides, impossibilitant la seva emancipació i mercantilitzant la seva formació.

Per últim, afegeix un tercer grup de mesures per a la formació dels i les treballadores relacionada amb el seu lloc de treball i crea un compte de formació. A la vegada, en aquest mateix sentit, es preveu que les empreses de menys de 100 treballadors/es (abans la normativa no delimitava el nombre de la plantilla), puguin substituir a les que facin formació amb persones aturades. Això que abans era de participació voluntària per les persones aturades que rebien prestació, ara serà d’obligatòria realització. És a dir, les treballadores aturades amb prestació es podran veure obligades a substituir les treballadores que fan formació.

  • CAPÍTOL II: CONTRACTACIÓ INDEFINIDA I CREACIÓ D’OCUPACIÓ.

El Capítol II és el que inclou les mesures que van dirigides a fomentar la contractació indefinida de les treballadores i a crear llocs de treball. En aquest cas també es pot parlar de quatre mesures, principalment.

La primera preveu la modificació del contracte a temps parcial i suprimeix la prohibició que existia, en aquest de realitzar hores extraordinàries. Totes les treballadores sabem què pot suposar això, doncs la jornada de treball diària estarà en mans de l’empresària i la seva voluntat, amb el que això pot comportar per l’organització de la vida quotidiana del treballador/a.

La segona modifica el treball a domicili. Canvia la nomenclatura i es passa a anomenar contracte de treball a distància introduint-ne noves previsions. Algunes veus visualitzen en els canvis imposats dos perills: un que permet que s’assigni a les treballadores a qualsevol centre de treball, a decisió de l’empresària; i un segon, que permet la manipulació de la base electoral de les eleccions sindicals en funció dels interessos de l’empresari.

La tercera, i una de les que més ressò està tenint, és la creació d’una nova modalitat contractual. Un contracte per temps indefinit, que podran utilitzar les empreses de menys de 50 treballador/es, i que tindrà un període de prova d’1 any. Durant aquest temps, l’acomiadament serà totalment lliure, sense cap formalitat, i absolutament gratuït.

I, per últim, introdueix un seguit de canvis en el sistema de bonificacions de les contractacions. Les reformes del 2010 havien aprofundit tant en la bonificació que aquesta ja ha perdut el seu sentit. Quan tot està bonificat, la bonificació no aconsegueix potenciar la contractació dels col·lectius més discriminats, com es diu pretendre, sinó que només disminueix les aportacions empresarials a la caixa de la seguretat social.

I ja hem vist quin ha estat el resultat de la disminució dels ingressos de la Seguretat Social: la justificació de les reformes en els sistemes de pensions i prestacions per manca de diners. Això permetrà que s’aprofundeixi més en la línia de l’última reforma de les pensions.

  • CAPÍTOL III: MÉS FLEXIBILITAT INTERNA EN CONTRA DELS ACOMIADAMENTS.

El Capítol III agrupa mesures per afavorir la flexibilitat interna a les empreses plantejada com una alternativa a la destrucció de llocs de treball. Així, la màxima és que les empreses acomiaden perquè la relació laboral entre empresari i treballadora és rígida.

El que es defineix com a flexibilitat en realitat vol dir permetre que l’empresa pugui modificar les condicions de treball pactades amb poques restriccions i que les treballadores ens haguem d’adaptar a les necessitats de la producció, del mercat o, simplement, a la voluntat de l’empresària. En aquest capítol s’introdueixen modificacions que permeten fer canvis en gairebé totes les parts de la relació de treball: en les funcions (mobilitat funcional), en el centre de treball (mobilitat geogràfica) i en la quantia del salari, la jornada, l’horari, la distribució del temps de treball,… (conegut com a modificació substancial de les condicions de treball).

Una de les primeres mesures contemplades en el capítol quart és l’eliminació del concepte de categoria professional. Abans existia una classificació segons grup professional i tot sovint, dins d’aquests, hi podien haver diferents categories de treball més específic. Però amb la reforma laboral es deixa només el terme “grup professional”. Això fa que les tasques que pugui desenvolupar una treballadora siguin més àmplies i, per tant, que no sigui necessari seguir cap procediment específic per fer-nos fer tasques que abans no fèiem o no ens corresponen. Per exemple, en el cas dels treballadors/es de l’hosteleria, serà més fàcil poder-los assignar tasques d’auxiliar de cuina, cambrera i netejadora de plats, encara que s’estigui contractada per una sola d’aquestes funcions.

En la mateixa línia, també es flexibilitza la mobilitat funcional. És a dir, la possibilitat que té l’empresària per fer-nos treballar en feines d’inferior o superior categoria per les que vam ser contractades. De manera que se suprimeixen parts del text anterior com la limitació a fer funcions inferiors. La realització de funcions d’inferior categoria abans havia d’estar justificada per raons perentòries o imprevisibles de l’activitat productiva, però ara es podran realitzar funcions, tant inferiors com superiors, si existeixen raons tècniques o organitzatives que justifiquin la mesura. Igualment, la nova reforma laboral també elimina del text anterior algunes garanties pel treballador/a com que els canvis de funcions s’han de fer respectant la dignitat de la treballadora i sense perjudici de la seva formació i promoció professional.

I la mateixa facilitat es dóna a la mobilitat geogràfica, és a dir, al canvi de centre de treball. Les raons per poder-la fer són econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, però en el nou text ja no es fa cap matís pel qual s’entén que concorren. En el text anterior, es deia que s’entendria que es donaven les causes a les que hem fet referència quan les mesures contribuïen a superar la situació. Si més no, encara que amb certes reserves, exigia un mínim de concreció i prova entre la mesura aplicada i la seva finalitat. A la vegada, la contrareforma laboral suprimeix la possibilitat que, mitjançant Conveni Col·lectiu o l’acord aconseguit durant el període de consultes, es puguin establir prioritats de permanència a favor de treballadores amb càrregues familiars, de determinada edat o amb discapacitat. Deixant només la prioritat de permanència per les legals representants de les treballadores.

I amb aquesta reforma es permet canviar les tasques i el centre de treball, què ens queda? Doncs ben poca cosa, perquè la reforma també facilita la distribució irregular d’un 5% de la jornada de treball al llarg de l’any, la modificació de la jornada de treball, de l’horari, de la distribució del temps de treball, del règim de treball a torns, del sistema de remuneració i treball, del sistema de rendiment,… i afegeix a la llista, que abans no hi era, la quantia salarial. Reduint a la vegada el període de notificació a les persones de 30 a 15 dies.

Aquestes mesures doncs, converteixen el contracte i les condicions pactades en simple paper mullat. Allò signat perdrà el seu sentit donades les mesures introduïdes en el nou text. Així, amb la reforma laboral del PP la relació laboral podrà ser modificada en qualsevol moment segons la voluntat de l’empresària, sempre que no tinguem, però la força col·lectiva suficient per impedir-ho. I la solució individual per qui no accepti els canvis és la rescissió del contracte de treball, amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Però, el capítol encara segueix. Per facilitar l’aplicació de mesures col·lectives com l’acomiadament, la suspensió del contracte de treball, la reducció de la jornada,… aquestes ja no requeriran de l’autorització administrativa. Desapareixerà així el concepte d’Expedient de Regulació d’Ocupació (els coneguts EROs) i se sotmetrà només a la decisió de l’empresària, sense cap control de la seva aplicació. I si no hi estem d’acord haurem d’esperar a que arribi la decisió del jutjat.

Però més enllà d’aquestes mesures concretes, els canvis introduïts també volen reduir la força col·lectiva de la classe treballadora i així, es modifiquen algunes de les previsions sobre els convenis col·lectius. Es dóna prioritat al conveni d’empresa, on la representació de les treballadores i el poder de les organitzacions sindicals és més dèbil i més fàcil de dominar per l’empresària.

Aquest canvi pot provocar un efecte dominó. Doncs, si una empresa aconsegueix rebaixar unes condicions, la resta d’empreses del sector tindran més força per fer el mateix i justificar la mesura. A la vegada que les empreses, aconsegueixen aquesta rebaixa, això també afectarà en els convenis d’un marc més ampli que es començaran a negociar a la baixa. La nova reforma també posa restriccions a la ultraactivitat dels convenis, és a dir: si no s’aconsegueix una acord en 2 anys, s’aplicarà el conveni superior. Així, la força que es podia tenir pel manteniment de la seva vigència, es perdrà.

  • CAPÍTOL IV: EFICIÈNCIA DEL MERCAT DE TREBALL I LA REDUCCIÓ DE LA DUALITAT.

En el Capítol IV s’hi inclouen un conjunt de mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral, és a dir, l’existència de contractes indefinits i temporals.

Així, la primera mesura contemplada prohibeix l’encadenament de contractes temporals. El govern del PSOE havia permès, fa tot just un any, l’encadenament il·limitat d’aquest tipus de contractes fins al 2013. D’aquesta manera un contracte temporal s’haurà de convertir forçosament en indefinit. Però, el resultat d’això, ja el coneixem: quan finalitza el període de temporalitat la persona és acomiadada i una altra persona ocupa el seu lloc encadenant contractes temporals fins al límit permès.

El nou text també preveu tot un seguit de mesures que faciliten i generalitzen l’acomiadament a 20 dies per any treballat. En primer lloc, en cas d’absentisme per malaltia, és a dir, el que amb tota lògica és més que una causa justificada ara pot ser motiu d’acomiadament. Aquesta pràctica aprofundeix més en la línia de culpabilitzar a la treballadora malalta i de restar importància a la salut laboral en el nostre lloc de treball. Aquesta mesura, que ja va ser molt criticada en la reforma de 2010, es consolida del tot en el nou text. Desapareix, doncs, l’exigència d’uns mínims d’absentisme a l’empresa per justificar un acomiadament, ja que encara que aquest sigui del 0%, es podrà acomiadar a la treballadora en cas de malaltia.

També hi ha canvis profunds en l’acomiadament objectiu. Les últimes reformes ja havien ampliat i facilitat aquest. Amb aquesta reforma però, es deixa tota la lluita en la causa, desapareixent la justificació d’aquesta causa. Amb la definició de les causes econòmiques, tècniques o organitzatives es prescindeix de la finalitat o raonabilitat. Simplement caldrà que concorrin. Així, es podrà acomiadar a 20 dies encara que la mesura no sigui mínimament raonable per aconseguir una finalitat constitucional legítima com el manteniment de la viabilitat de l’empresa o el nivell d’ocupació. És a dir, acomiadar a 20 dies quan hi hagi causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció però sense que els acomiadaments serveixin per millorar cap d’aquestes situacions.

I en l’acomiadament encara es va més enllà, ja que també es modifica l’acomiadament improcedent i es generalitza la indemnització a 33 dies amb 24 mensualitats, enlloc dels 45 dies anteriors amb un màxim de 42 mensualitats. I la seva aplicació és general? Doncs, del que es desprèn del redactat és que fins que la llei no era vigent, es comptarà la de 45 dies i, a partir de la vigència de la llei 33 dies. Però encara que un acomiadament sigui reconegut com improcedent pels jutjats, no es generaran salaris de tramitació. Només es reconeixerà aquest dret si es produeix la readmissió del treballador a l’empresa. Amb aquesta mesura serà la treballadora qui assumirà la despesa del temps que es tardi en dictar sentència, fet que va en la línia de disminuir l’exercici d’accions contra l’acomiadament per part de la treballadora. Paral·lelament també afavoreix la preferència de l’empresària per l’acomiadament enlloc de la readmissió.

  • ALTRES PREVISIONS DEL REIAL DECRET-LEGISLATIU.

Més enllà de tot l’exposat, aquest decret llei aprovat pel govern del PP també preveu la possibilitat d’acomiadar als treballadors i treballadores fixes de l’Administració Pública, encara que hagin accedit al lloc de treball per oposició. Això es podrà fer amb la simple concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. Aquestes mesures, a opinió d’algunes fonts consultades, mercantilitza encara més el servei públic i provocarà que sigui la plantilla qui pagui l’ajustament dels dèficits de l’administració sense importar el motiu de les “dificultats” econòmiques d’aquesta (com per exemple el malbaratament de recursos).

I perquè el Reial Decret-Legislatiu no sembli tant dolent, hi ha algunes mesures en el sentit de limitar les indemnitzacions i sous en casos d’entitats bancàries intervingudes, unes indemnitzacions, però que continuen sent milionàries.

  • EN CONCLUSIÓ : LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.

Aquesta reforma representa una forta vulneració dels drets més fonamentals i bàsics de les treballadores, ja que desregula la relació laboral i ens deixa al lliure arbitri de l’empresària: els treballadors i les treballadores deixarem de ser persones humanes per a convertir les nostres vides laborals en simples mercaderies al servei dels interessos empresarials i per tant, purament econòmics. Una realitat que situa a la persona treballadora en un elevat grau de vulnerabilitat i precarietat.

Els contractes laborals passaran a ser paper mullat, i les condicions laborals estaran en mans dels criteris empresarials. Una contrareforma, doncs, que amplia encara més el poder de l’empresariat i debilita enormement la capacitat de resposta del conjunt de la classe treballadora dins de l’empresa. El pensament neoliberal i els dictàmens del mercat capitalista s’imposen de nou: és el paradigma del lliure mercat.

Davant d’això, com a treballadors i treballadores que som, només tenim una opció: lluitar i defensar els nostres drets!

Perquè una agressió no se soluciona amb la negociació, sinó amb la seva derogació!

Secretaria de Jurídica CGT Catalunya

Febrer de 2012.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Setmana de lluites pels transports públics

Des de les assemblees de barri, la FAVB, les veïnes i els moviments socials conjuntament amb les treballadores dels transports públics i el sindicat CGT us convidem a pasar a l'acció contra la pujada de preus, les retallades en serveis i seguretat i contra l'explotació laboral de les treballadores.

Concentració dilluns 27F a les 19h plaça Espanya

divendres, 24 de febrer del 2012

Empleats de Parcs i Jardins i de les guarderies municipals clamen contra les retallades



EL PERIÓDICO / Barcelona

Més d'un centenar de treballadors municipals de Parcs i Jardins i de les guarderies municipals de Barcelona s'han concentrat aquest divendres a les portes de l'ajuntament, a la plaça de Sant Jaume, per protestar per les mesures d'ajust, retallades salarials i laborals que ha decidit aplicar el Govern de Xavier Trias a aquestes empreses. Els treballadors públics han volgut mostrar el seu malestar i fer sentir la seva veu davant de tots els membres del consistori a l'inici del ple municipal que se celebra aquest matí al consistori.

Continuar llegint

BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)

Més de 100 treballadors de l'empresa municipal de Barcelona Parcs i Jardins han protestat aquest divendres a la plaça Sant Jaume contra la "privatització" de la companyia per part de l'equip del Govern municipal.

Al crit de 'No, no, no a la privatització' i 'CiU és privatització' han recorregut els carrers adjacents al consistori, el que ha obligat a mobilitzar diversos agents de la Guàrdia Urbana i a tancar uns minuts els accessos a l'edifici on es celebra el ple municipal.

Els treballadors asseguren que l'Ajuntament vol privatitzar l'empresa, demanen auditar l'externalització de serveis, i han publicat el manifest 'En defensa del Patrimoni Verd de la ciutat', al qual s'han adherit més de cent entitats de Barcelona.

També s'han unit a la protesta professors de les guarderies públiques de Barcelona que s'han manifestat contra les retallades en aquest àmbit i a favor d'"un servei públic de qualitat".

El malestar d'aquest sector es va disparar després que l'Ajuntament anunciés fa poc un paquet de mesures educatives per al curs 2012-13 pel qual les guarderies públiques augmentaran el nombre d'alumnes per classe i disposaran de fins a un 40% menys de personal de suport --auxiliars de menjador i acollida matinal--.

finance.yahoo

més info


dimarts, 21 de febrer del 2012

SOLIDARITAT TREBALLADORS/ES TMB


Manifest

Per adhesions al manifest email: atutmbetretallen@gmail.com

El transport públic és un servei fonamental que permet la mobilitat, el desplaçament al lloc de treball i a qualsevol activitat social. És un bé comú finançat amb diners públics, al igual que la sanitat, l’educació i altres serveis. La privatització i les retallades dels béns comuns són un espoli i incrementen severament la pobresa i l’exclusió de les persones.

Per tot això, en front la política dels nostres governs (Ajuntaments i Generalitat) de retallades de serveis, augment de tarifes i privatitzacions, justificades amb que “falten diners” ens hem de preguntar,

Si realment falten diners:

1. Perquè es tolera la corrupció que suposen les jubilacions milionàries a directius, el sobrecost de 10.000 milions de la línia 9 o l’externalització (subcontractes) de serveis fins ara assumits directament per Renfe o TMB?
2. Per què es mantenen organismes com TMB, EMT-AMB, EMT, ATM, amb un pressupost superior a 1.300 milions d’euros dirigits per polítics “fora de servei” i pugen un 4,6% els sous al consell d’administració (on escalfa cadira la senyora d’en Mas)?
3. Perquè no s’augmenten els impostos als més rics, en comptes d’augmentar les tarifes que, no ho oblidem, són un nou repagament, ja que paguem els serveis dels nostres impostos?

Si realment és també un servei per a la societat:

4. Perquè a Barcelona no ni ha ajudes a col•lectius en risc d’exclusió com a treballadores en atur, joves sense recursos, estudiants, precàries etc. que en altres ciutats de l’estat espanyol i europeu sí s’apliquen?
5. Perquè el transport públic a Catalunya és un 25% més car que a Madrid i el més car d’Europa tenint en compte la relació amb el salari mínim interprofessional (en 10 anys ha pujat 4 vegades més que els salaris)?

Si realment sobra plantilla i falten diners:

6. Perquè no s’acomiaden als alts càrrecs (un directiu per cada 5 autobusos) i s’eliminen sous engreixats, dietes abusives, pensions de luxe, en lloc de proposar EROs per treballadors/es, suprimir línies i reduir serveis, manteniment, higiene i seguretat?
7. Perquè els 90 responsables polítics de AMB s’han embutxacat 800.779 euros en dietes i la cúpula de AMB 300.000 euros per assistir a reunions? Xavier Trias arrodoneix el seu sou de 110.000 euros amb 36.000 en dietes: 1.269 euros per reunió.

Vistos els continus abusos i corrupcions en tots els àmbits institucionals, moltes ciutadanes ens hem organitzat en assemblees lliures i horitzontals per tal de decidir col•lectivament sobre tot allò que afecta a les nostres vides, i per això diem:

1. No a les pujades abusives de tarifes i sí a la restitució d’ajuts legítims a les persones amb menys recursos (estudiants, aturades, joves, persones dependents d’ajuts socials…) fins a arribar a un servei d’ús lliure i sense repagament.
2. No a les privatitzacions, reclamem l’autogestió immediata dels transports públics per part de treballadors/es i usuaris/es.

Sense justícia no hi ha pau social

http://atutmbetretallen.wordpress.com/

DE LA CRISI AL DEUTE

dijous, 16 de febrer del 2012

Los derechos se conquistan en la calle y se pierden en el sofá




Aquest diumenge ... Prenem el Carrer !

els de Parcs i Jardins quedem a les 10'45 h. davant Banco de España
Plaça Catalunya

Ni retallades ..
Ni pacte social ...
Ni reforma laboral !

http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article6691

Aquest diumenge ... Prenem el Carrer !


CONTRA LA REFORMA LABORAL I EL PACTE SOCIAL

El passat dia 11 de febrer es va posar en marxa, mitjançant "Decretazo", la més agressiva i destructora Reforma Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar en les últimes dècades. Aquesta mesura suposa un retrocés de decennis en els drets laborals de totes i tots nosaltres i emprèn un camí que significarà major humiliació, precarietat, atur i exclusió social per la classe treballadora.

Els continguts més brutals d’aquesta reforma per al conjunt de les i els treballadors consisteixen en:

  • Acomiadament procedent: aquí hi cap ja siguin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i de manera individual o col·lectiva. La baixa mèdica justificada entre 9 i 20 dies és causa d’acomiadament. Tot això per 20 dies d’indemnització per any treballat i amb 12 mensualitats com a límit.
  • Acomiadament improcedent: passa de 45 dies per any i 42 mensualitats a 33 dies i 24 mensualitats. S’eliminen els salaris de tramitació.
  • ERO: ja no seran supervisats per l’administració ni necessitaran acord. Es posaran en marxa en 15 dies i l’empresa acomiadarà a qui vulgui amb 20 dies per any i un màxim de 9 mensualitats. Serà FOGASA qui carregui amb una part de la indemnització. Els empleats públics podran ser acomiadaments per causes econòmiques.
  • Contracte d’aprenentatge: serà amb una durada d’entre 1 i 3 anys. Podrem ser aprenents fins als 33 anys. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
  • Contracte per a PIMES: El salari es completarà amb part de la desocupació del contractat. Tindrà un període de prova d’1 any. Aquest contracte serà bonificat amb diners públics.
  • ETT: es converteixen en agències de col·locació i actuaran com ho fa l’antic INEM.
  • Contractes a temps parcial: a partir d’ara serà legal la realització d’hores extres per que es potencia aquesta forma de contractació precària.
  • Flexibilitat: desapareixen les categories professionals permetent el "noia/o per a tot". La empresa distribuirà irregularment almenys el 5% de la nostra jornada de treball anual.
  • Conveni Col·lectiu: les empreses podran deixar sense efecte el conveni al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i canviar al seu gust fins a la negociació d’un nou. Els convenis d’empresa tindran prioritat sobre qualsevol altre i seva ultraactivitat serà de 2 anys.

Amb aquestes noves regles del joc s’aconsegueix a més una baixada de salaris generalitzada davant les circumstàncies imposades, s’instaura l’acomiadament ultrabarat i ràpid ja sigui individual o col·lectiu, s’elimina la supervisió dels ERO, s’implanta la contractació a temps parcial, en els nous contractes el salari serà el SMI com a referència i el conveni col·lectiu ja no serveix per res.

Necessitem posar en marxa un procés col·lectiu i d’unitat de classe que ens condueixi a derogar aquesta Reforma Laboral.

És hora de prendre el carrer, de manifestar públicament contra aquesta barbaritat, de conquerir de nou nostres drets robats i d’eliminar aquesta i altres lleis injustes imposades pels poderosos, els polítics, i els empresaris i banquers, que són aquells que han induït aquesta crisi.

Per a la CGT és l’hora de rebel·lar-se, plantar cara i lluitar per DEROGAR aquesta reforma!!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya

dilluns, 13 de febrer del 2012

Las cinco grandes mentiras de la reforma laboral

1. Es mentira que el objetivo de la reforma sea crear empleo. Abaratar el despido en plena crisis disparará aún más el paro, como hace nada admitían hasta los dirigentes del PP. Lo que busca esta reforma laboral es forzar una rebaja generalizada de los salarios. Es el gran plan del Gobierno, convencido de que la única salida de la crisis pasa por una devaluación de los trabajadores, de nuestros derechos y del Estado del bienestar ahora que ya no tenemos una peseta que devaluar.

2. Es mentira que la indemnización por despido baje “sólo” de 45 a 33 días y que sólo cuente a partir del sábado. En realidad se rebaja a 20 días con un máximo de doce meses de indemnización: ésas son, para todos, las nuevas condiciones del despido “procedente” que ahora será el habitual.

3. Es también mentira que la reforma no tenga efectos retroactivos. Cambian las condiciones laborales de todos los empleados, los que ya tenían un trabajo y los que consigan un contrato a partir de hoy.

4. Es completamente falso que este decreto “garantice la seguridad de los trabajadores”, como pomposamente firma en su preámbulo el presidente Rajoy. La reforma legaliza el mobbing: los empresarios podrán cambiar unilateralmente el horario, las funciones e incluso el sueldo. Si no estás de acuerdo con las nuevas condiciones, el despido es procedente: 20 días por año de indemnización.

5. Pero la mayor mentira de todas es la que el PP nos contó durante la campaña electoral. “Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación”, decía Mariano Rajoy, decía Sáenz de Santamaría, decía Cristóbal Montoro, decía Javier Arenas y decía González Pons. “Un gobierno previsible que diga siempre la verdad”, nos prometieron antes de votar.

http://www.escolar.net/MT/archives/2012/02/las-cinco-grandes-mentiras-de-la-reforma-laboral.html

dissabte, 11 de febrer del 2012

El PP imposa per Reial Decret i repressió policial la seva reforma laboral

El BOE d’avui 11 febrer 2012 publica el Reial Decret Llei sobre mesures urgents per a la Reforma Laboral. Ahir ho aprovava el consell de ministres del Partit Popular i la CGT juntament amb altres organitzacions sindicals i socials convocava, a diverses ciutats, concentracions populars contra aquesta reforma laboral.
La CGT condemna l’actuació policial, actuació que expressa l’actitud que aquest govern planteja davant dels que seguirem ocupant el carrer: decrets contra la classe treballadora i repressió contra la població que exercita el seu dret a la manifestació. En aquest sentit, CGT condemna la intervenció de la policia i exigeix ​​la llibertat immediata sense càrrecs per als nou detinguts a la manifestació de Madrid.
La CGT denuncia l’actitud dels responsables polítics que manen a la policia i exigeix ​​l’alliberament immediat sense càrrecs de les nou persones detingudes arbitràriament per policies "indocumentats" i servils als interessos dels polítics.
Aquesta reforma laboral planteja a les clares la lluita de classes que el capital estan exercint contra la classe treballadora i la població. La reforma laboral ha ignorat fins a última hora a tota la població, amb un envanit i vergonyant ministre explicant a Europa l’agressivitat de la reforma, que significa la reafirmació de velles reformes i introdueix nous atacs per fer-nos pagar el seu malbaratament, la seva avarícia, la seva riquesa, la seva capitalisme, les seves crisis.
Aquesta Reforma Laboral tracta, entre altres aspectes, els següents:
* Llibertat absoluta per acomiadar a l’objectivar per llei l’acomiadament procedent i eliminar l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius (ERO).
* Rebaixa substancial de la indemnització per acomiadament, generalitzant la de 20 dies, amb un màxim de 12 mensualitats i deixar l’acomiadament improcedent de 33 dies amb un màxim de 24 mensualitats com a norma general per a tots els contractes a partir del 12 de febrer, i com a residu els 45 dies fins a aquesta data de febrer.
* Acomiadament absolutament gratuït per a les empreses de menys de treballadors/es, ja que els permet contractes amb un període de prova d’un any i de ser acomiadats durant el període de prova, la indemnització és 0.
* Eliminació de la força normativa del Conveni Col·lectiu per dues vies, una, permetent que l’empresari es despengi de l’aplicació de les condicions salarials i de les condicions de treball: jornada, sistemes de retribució, sistemes de torns, mobilitat funcional i geogràfica i, l’altra, acabant amb la ultraactivitat dels convenis fixant un temps màxim de 24 mesos. Es tendeix a la negociació individual i el conveni d’empresa.
* Instauració dels contractes precaris com la norma de contractació (contractes molt barats que el treballador, si vol, complementa amb les seves prestacions d’atur) i, alhora, contractació incentivada i subvencionada, per l’empresari .
* Eliminació de la força de les i els treballadors en deixar sense contingut efectiu el dret fonamental dels sindicats a la defensa dels drets col·lectius, atorgant a l’empresari tota la capacitat de decisió a l’hora de complir o no les condicions col·lectives pactades en els convenis.
* Facilitació de l’acomiadament per absentisme incloent les baixes per malaltia.
* Modificació del contracte a temps parcial per compatibilitzar-lo amb les hores extraordinàries, el que sens dubte afavorirà el frau en la contractació i la consegüent reducció de cotitzacions a la Seguretat Social.
* Reducció de les i els empleats públics igualant les seves condicions a les de l’empresa privada i permetent que les persones que cobren la desocupació desenvolupin treballs dels serveis públics.
Per a CGT, aquesta Reforma Laboral culmina EL ROBATORI I LA ESPOLIACIÓ dels drets laborals i col·lectius que encara constituïen el cos bàsic del sistema de relacions laborals al nostre país. S’ha buidat de contingut democràtic el sistema de relacions laborals i es "legalitza" l’única llibertat existent en la realitat laboral i social: la llibertat del capital (empresariat) per disposar unilateralment de qualsevol contracte (treballador/a) tant a l’entrada del mercat de treball, durant la permanència i en la sortida. S’elimina per "llei" el dret (els drets) del treball, en ser aquest tractat com una mera mercaderia, tractant al treballador/a com un cost variable: treballar en qualsevol condició i reduint dràsticament el preu d’aquests contractes.
Per a la CGT, aquesta reforma només té una lectura sindical i social: CAL DEROGAR-LA i el camí per a això és LA LLUITA COL·LECTIVA, laboral i social i l’ocupació de la CARRER amb milers, milers i milers de persones.

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
11 febrer 2012

Més informació i análisis:


divendres, 10 de febrer del 2012

Resistiremos

Más de 100 trabajadores de Parcs i Jardins asistimos ayer jueves día 9 de febrero a la concentración convocada en la puerta de la sede de CiU para expresar nuestro rechazo por los despidos de los compañeros relevistas, por la negativa de la empresa a realizar jubilaciones parciales y en contra del proceso de privatización del Institut.

En la concentración realizada, que duró aproximadamente una hora, se cortó el tráfico de la calle Córcega y estuvo envuelta en todo momento por un gran dispositivo de Mossos de Escuadra que llegaron a cerrar la puerta de la sede del partido imposibilitando la entrada y la salida de cualquier persona.



Nuestra valoración de la acción es que esta fue digna (más de 100 personas cortándose en tráfico de la calle y con una presencia desproporcionada de la policía) pero creemos que para mantener una resistencia prolongada, persistente, firme que sepa ir a más cuando el momento sea propicio y que nos sirva para conseguir que se respete nuestros derechos es necesario la implicación y participación de más compañer@s.



Sin la implicación de la mayoría de la plantilla no vamos a poder ganar la batalla contra los despidos, por la jubilación parcial y contra la PRIVATIZACIÓN DEL INSTITUT y para eso hace falta que much@s más compañer@s participemos y seamos conscientes de que si nos movemos de forma constante podemos poner freno a los desmanes de los MANDAMASES

dijous, 9 de febrer del 2012

Más de cien entidades se adhieren al manifiesto contrario a privatizar Parcs i Jardins

BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)

Más de cien entidades de Barcelona se han adherido al manifiesto 'En defensa del Patrimoni Verd de la ciutat', elaborado conjuntamente por el comité de empresa del Instituto Municipal de Parcs i Jardins, sindicatos --CC.OO., CGT, UGT y Usoc-- y la Federació d'Associacions de Veïns (Favb), en el que rechazan privatizar la compañía y piden auditar la externalización de servicios.

En un comunicado, el comité de Parcs i Jardins ha informado de que la recogida de apoyos se abrirá próximamente a nivel individual para ampliar las adhesiones al texto, que señala que desde 2005, cuando el instituto se transformó en entidad pública empresarial local, ha sufrido la externalización del 30% de trabajos encargados a empresas privadas.

También reclama aumentar el patrimonio verde público, puesto que Barcelona se mantiene muy por debajo de los 10 metros cuadrados por ciudadano aconsejados por la Organización Mundial de la Salud (OMS).

Por ello, los trabajadores de Parcs han convocado para este jueves una concentración de protesta ante la sede de CiU en Barcelona, en la que tienen previsto entregar el manifiesto.La manifestación se realizará después de que el alcalde, Xavier Trias, negara este miércoles que quiera privatizar Parcs i Jardins, si bien volvió a apostar por la colaboración público-privada, y más teniendo en cuenta que las últimas normas estatales prohíben aumentar personal funcionarial.

Publicat a La Vanguardia, a Gente

dimecres, 8 de febrer del 2012

2ª Jornada Tècnica de la Direcció de Gestió de Recursos.

Con este nombre nos hicieron acudir a una serie de presentaciones informativa, sin tener muy claro a qué se debían dado que el contenido fue como un ¿realmente necesitamos esta información? Está bien en un momento didáctico-lúdico, pero paralizar prácticamente un servicio para darnos a conocer al nuevo gerente de Parcs i Jardins, pues nos parece un tanto desmesurado. Claro, es el único fin que creemos lógico, pues lo que se explicó, a grandes rasgos, no es de especial interés. Pero sí que se puede extraer algo de la intervención, como colofón, del Sr. Puigdollers, que se personó para hacer una exposición de lo que le convino, y para debatir con nosotros lo que creyera oportuno.

Inició, pues, su exposición con la defensa de la necesidad de la creación de una nueva Tinència d’Alcaldia (cosa que, a buen seguro, costará bastantes más euros a costa de los salarios de los curritos y ciudadanos). La argumentación esgrimida fue que bajo las alas de esta nueva Tinència se agruparan Medi Ambient i Serveis Urbans, el IMI (Instituto Municipal de Informática) y Serveis Oberts (que aún no nos explicamos qué son…) y las Licencias de Actividad. Respecto a estas últimas sí que se explayó un poco más el Sr. Puigdollers y nos explicó que intentaran reducir a 0 la burocracia para la apertura de nuevas actividades en la ciudad, desde una panadería hasta una industria química, tan sólo con un control a posteriori de la actividad, sus instalaciones y el consiguiente cumplimiento de la normativa municipal. Vamos, en otras palabras, que tan solo con decirle al ayuntamiento “oye, que me abro una carpintería metálica” pues ya está, ya vendrán luego las Entidades de Control Acreditadas (o EAC’s) que son privadas, por supuesto, y me revisarán si todo está como el proyecto del ingeniero de turno, que te cuesta una pasta, vamos, que hago lo que me da la real gana y si luego no está bien… puse oye, ya lo modificaré… si quiero o si puedo, que si no está bien, el ingeniero ya se ha llevado su pasta y a ti que te den un poco… y a volver a pagarles.

Con esta medida pretenden fomentar la creación de nuevas empresas y empleo. No sabemos si realmente funcionará. Lo que cabe esperar es que el personal que viene encargándose de que los proyectos cumplan con la normativa actual se verá relegado a ejercer otro tipo de funciones, no sabiendo muy bien en qué derivaran…

Acto seguido, el Sr. Puigdollers nos iluminó con los dos tipos de objetivos que se marca el nuevo consistorio, a saber: a largo y a corto plazo.

Los objetivos generales a largo plazo que pretende este nuevo equipo encargado de gestionar el ayuntamiento son básicamente 2:

1.- Contaminación 0

2.- Residuos 0

Nos quedó claro que, parafraseando a nuestro regidor: “yo no lo veré, son objetivos que, por poner una fecha, digamos, que sean para el 2050”. Claro, evidentemente estamos hablando de una utopía que es a lo único que se puede aspirar, a soñar con la ciudad limpia de polvo y paja.

Los objetivos a corto plazo ser resumen básicamente en:

1.- Mantener la ciudad de Barcelona limpia, para lo cual y como única opción viable sostienen el empleo del agua a presión, remarcando que se hace son aguars freáticas y no con agua de la red potable.

2.- Barcelona bien iluminada: aquí nos encontramos con la idea (¿brillante?) de que se podría dar más prioridad al peatón y pasar de la iluminación para los vehículos dado que éstos llevan faros y se iluminan por sí mismos (hay quien no se acuerda de ponerlos, quien los lleva estropeados,…), o sea, enfocar sólo las aceras, y además, hacerlo de una manera inteligente, vamos, que cuando vayas a pasar se ilumine la calle, como si de un escenario se tratara. Aquí nos entra la duda… si voy por una calle y tengo que ir hacia otra dirección y está tan negro como la boca del lobo… ¿quién se atreve a pasar? Ante este tipo de propuestas… sólo cabe esperar que no quieran cambiar todas las farolas que iluminan la ciudad, con el gasto que conllevaría tal acción, claro que tendríamos que ver a qué empresa se le encomendaría dicha sustitución, y las redes que la rodean para asegurarnos de que no tienen nada que ver con ningún cargo político, más que nada porque la transparencia es caballo de batalla de nuestros dirigentes. Aparte de que tampoco, con los tiempos que corren sería un gasto justificable de cara a nadie, son del todo innecesarias.

Por otra parte se obvió completamente el tema de la contaminación lumínica de Barcelona, si ya tenemos un grado elevado (desde el espacio se observa a la perfección) y piensan que Barcelona está poco iluminada… ¿Es que quieren que se vea desde otras galaxias? En todo caso proponemos que sea una iluminación más eficiente, dirigida al suelo y no a las alturas, que, de momento, no caminamos a cinco ni a diez metros del suelo.

3.- Pretenden que los edificios del ayuntamiento sean más eficientes, que sean inteligentes y sostenibles, reduciendo al máximo las emisiones de gases en general, pero no se ahonda en demasía.

4.- Biodiversidad, nos informan de que había un plan previsto y que se ha aprobado, pero tampoco nos hacen partícipes sobre el mismo, no nos explican en qué consiste.

Por último hubo una ronda de preguntas sobre las cuestiones que surgieran al personal reunido, y, tras la intervención de un compañero que preguntó sobre el encarecimiento del precio del transporte público y el consiguiente aumento del uso del trasporte privado (porque no sale a cuenta coger el metro ni el tren para llegar a tu puesto de trabajo) lo que conlleva la emisión de más CO2. El regidor le contestó de manera tajante que había sido imprescindible el aumento de tarifas para que el servicio se mantuviera, y que las líneas de autobús que se han suprimido o recortado horarios son de muy baja intensidad de uso, con lo cual no son rentables. Y se acabó, no dio mayor explicación ante un asunto de suma importancia para toda la población.

Saliendo un poco de tema se inquirió al Sr. Puigdollers si le parecía correcto que el Ayuntamiento de Barcelona y, por extensión, el Instituto Municipal de Parques y Jardines hagan uso de los servicios del bufete de abogados Cuatrecases habiéndose imputado al propietario por tres delitos fiscales. El señor regidor contesta que no toca en ese momento ni lugar, pero que, a título personal, están muy contentos con la actuación del bufete y los resultados que ofrece y que no tienen intención de abandonar sus servicios, que “el que ha sido relacionado por la prensa ha sido un señor que se llama Cuatrecases y no el bufete en si”.

Acabó el Sr. Puigdollers tal y como empezó: agradeciendo a los presentes que hubieran continuado con su labor como siempre después del cambio de gobierno, a lo que se le contestó que no hacía falta los agradecimientos, pues si nos remontamos a las funciones del personal público veremos que la imparcialidad debe ser absoluta y por ello se tiene un contrato indefinido hasta la jubilación. Respondió el regidor que es de bien nacido ser agradecido. Totalmente de acuerdo Sr. Puigdollers, pero menos palabras y más acción, no nos dé tanto las gracias y limítese a respetar los acuerdos con los trabajadores, que de esta manera seguro que irá todo mucho mejor, que, de momento va cuesta abajo. Claro está, para nosotros, que ustedes tienen los bolsillos bien llenos y con previsión de llenárselos más

dimarts, 7 de febrer del 2012

9 de febrer a les 17:30 hores al C/ Còrsega /Pau Claris

Companys i companyes, aquesta setmana, la Direcció de l'Institut ha acomiadat a una nova treballadora, i ja van cinc a Parcs i Jardins, en continuïtat amb la seva política de disminució de plantilla, deteriorament i privatització del servei. Igualment, hi ha 6 persones amb dret a jubilació parcial i que, havent-la sol·licitat, la Direcció els hi nega, fet que suposa que 6 persones de la borsa que estan a l’atur, no poden accedir al seu lloc de treball.
És per això que des del Comitè d'Empresa volem convocar a tots els treballadors i treballadores de l'Institut a manifestar el seu rebuig i lliurar un document dirigit als responsables polítics a la seu de CiU (C/ Còrsega, 331-333) el proper dijous 9 de febrer a les 17:30 hores.
9 de febrer a les 17:30 hores al C/ Còrsega /Pau Claris

PROU ACOMIADAMENTS A PARCS I JARDINS

Per la continuïtat a l’Institut del personal rellevista

Per la jubilació parcial

Per la contractació del personal de la borsa

PROU ACOMIADAMENTS A PARCS I JARDINS

Porteu cassoles i eines de fer soroll

dilluns, 6 de febrer del 2012

Comisión de Seguimiento

El pasado viernes 3 de febrero de 2012 se celebró Comisión de Seguimiento de Convenio, donde la empresa había planteado dos temas: por un lado “Cambios” y por el otro el “calendario de vacaciones de verano” que debe de ser acordado con el Comité. El Comité añadió otros puntos que trataremos conjuntamente a continuación.

1.- El primer tema trataba de un cambio en la estructura del Instituto, el cambio de gerente. Nos comunicaron que el señor Jordi Campillo i Gàmez ha cesado voluntariamente y que el señor Román Llagostera sería el nuevo gerente del Área de Medi Ambient. No se aclara si Campillo ha pillado alguna indemnización, o si ha sido trasladado a algún otro cargo de responsabilidad en el ajuntament o a algún otro ente público, esta gente no se queda en la calle. Renunciar a un sueldo como el suyo no se hace a cambio de nada. Seguro que seguirá comopillando pasta e influencias públicas. Además su generosidad con las empresas privadas del sector de servicios en Barcelona deben haber creado muchas sinergias que han de darle fruto. Estas empresas están muy contentas con él, ya que les ha repartido 15 millones de euros anualmente (2.500 millones de las antiguas pesetas) entre ellos. Sólo está por ver si la gestión mixta por la que aboga el nuevo gobierno municipal aumentará sustancialmente esta cantidad, pero es sabido que CiU tiene gente muy cercana en el mundo de la jardinería privada.

2.- El segundo tema era el calendario de vacaciones de verano. La empresa sostiene que su propuesta es similar a años anteriores. La propuesta de la empresa es la siguiente:

1er turno: del 25 de junio al 20 de julio
2º turno: del 23 de julio al 17 de agosto
3er turno: del 20 de agosto al 14 de septiembre

Normalmente las dos cuestiones a valorar son por un lado la coincidencia con las vacaciones escolares, y la otra es la coincidencia con los meses naturales ya que en la mayoría de empresas las vacaciones se realizan dentro de los meses naturales. De otra manera es difícil hacer coincidir las vacaciones de la familia.
El Comité propuso iniciar el primer turno el 30 de junio porque de lo contrario el turno de vacaciones de agosto sólo cogería medio mes de agosto y el de septiembre ni tan solo la quincena. Dado que en caso de necesidad por vacaciones escolares las vacaciones se pueden adelantar, esto no supondría ningún problema.
La empresa insistió en que este calendario es muy similar al del año anterior y además añadió que la semana previa a las fiestas de la Merçè deberíamos disponer del máximo de personal (según Espais Verds). Claro está que la intención para este verano no es suplir al personal que está de vacaciones con personal eventual, y que sin remedio volveremos a ver como se deteriora el verde de la ciudad en el momento de máxima necesidad de mantenimiento (tanto de riego, como de siegas, como de uso máximo tanto ciudadano como turístico). Eso sí, en las fiesta de la Merçè veremos la ciudad “arreglailla”, dicen. (¿En una semana?)
La Dirección de Recursos humanos no quiso escuchar ni tratar de llegar a un acuerdo respecto del calendario, y dijo que impondrán el calendario. En todo caso que sea la Inspección de Trabajo quien diga la última palabra.

3.- Negociación del Convenio.
Nos exponen que de momento no hay ninguna propuesta de cara al bloqueo que está sufriendo la negociación. Que el cambio de gerencia ha provocado un retraso y que ya dirán algo. Mientras tanto son ya 4 los compañeros que están en la calle debido a la finalización de sus contratos de relevo.

4.- Jubilaciones parciales y últimas contrataciones.
Esta última semana ha corrido el rumor de que se había cerrado una nueva jubilación parcial de un trabajador del colegio de técnicos, estando todavía paralizadas otras jubilaciones parciales de personal de oficios. La empresa mantiene que no se debe a una decisión discriminatoria y que los decretos legislativos han vetado toda nueva contratación en la administración pública.
El Comité mantiene que la lectura que hace la Dirección de las normativas es totalmente parcial y que engañan a la plantilla para poder continuar con su proyección de “gestión mixta” que vienen imponiendo para la privatización del servicio.
La Dirección dice que los nuevos contratos de relevo no han supuesto nuevo personal, sino que se han realizado a personal técnico que ya estaba trabajando con otra modalidad de contrato. De manera que el personal que ya había sido contratado sin Oferta Pública vuelva a ser contratado manteniendo así trabajando a personas que no han pasado por un proceso selectivo, por tanto que han sido seleccionados a dedo. Dedocracia.
Por tanto el personal de la bolsa sigue estancado sin posibilidad de contrato, más compañeros seguirán viendo sus culos despedidos y en la calle, y compañeros que ya han cumplido su edad para poder disfrutar de una jubilación parcial no podrán hacerlo.

5.- Trabajos extraordinarios y horas extras.
Por un lado el Comité plantea el caso de una compañera que ha sido, a nuestro parecer discriminada, en la distribución de la oferta de horas extras en su brigada para los trabajos de recogida de abetos por las tardes y en fines de semana. Tal discriminación le fue justificada con la excusa de que ella estaba destinada en una cuba.
La Dirección sostiene la versión de la cuba y justifica la discriminación alegando que éste es un caso aislado.
El Comité añade entonces que rechaza las horas extras de manera frontal y que el caso no es aislado, y que en otra zona controlada por la conservadora Carmen Soriano y con el mismo cap d’àrea, el señor Antonio García Bravo, se han dado también otros casos de discriminación injustificada en el reparto de las horas extras (concretamente 4). Esta conservadora alega a los afectados que fue debido a una falta de memoria, posiblemente alzheimer. Pero en lugar de solventar la falta de memoria y rehacer el cuadrante del reparto les dice a varios de los afectados que en la próxima ocasión tratará de acordarse (no es la primera vez que lo hace). En el cuadrante, que nunca ha sido colgado en el cartel de anuncios, se daban casos en que algunas personas tenían un buen surtido de festivos y muchas horas extras en forma de tardes de trabajo y que otras personas tan solo tenían una tarde. El reparto era del todo injustificable. El caso se agrava cuando alguna persona que quiere descolgarse de las horas extras para beneficiar a algún compañero que no había sido incluido en el listado no le es permitido y la Conservadora se inventa una nueva “cláusula contractual” y dice que no se pueden ceder horas extras a compañeros que no estén en el listado que ella misma ha elaborado. Además da a entender que las personas que ella sospecha que van a cambiar estas horas trabajadas por tiempo de descanso se quedaban fuera de su gracia.
Para esta conservadora no es una novedad que se la acuse de favoritismos y de amiguismos, incluso de traer trabajadores de otras áreas de Barcelona para beneficiarse de las horas extras y de los festivos.
El Comité solicita a la Dirección que regule de común acuerdo estas cuestiones y que no permita caciquismos. La empresa se muestra sorprendida y dice que investigará el caso.
Por parte del Comité se introdujo que en el análisis del “listado de festivos pagados y trabajados del año 2011” se habían encontrado datos sorprendentes. Por un lado se puede observar que hay muchos trabajadores que cobraron entre 40 y más de 60 festivos, y que muchos de estos trabajadores eran administrativos. Se hace referencia al clan del “Ardite” y al hermetismo con el que se estructura la recogida de papeleras en fin de semana. Estas prácticas son evidencia de una herencia de caciques que cada día más se van viendo relegados a casos aislados de responsables sin escrúpulos para llenarse sus bolsillos y los bolsillos de los trabajadores beneficiados en contra del interés común.
Esto evidentemente no beneficia al buen desarrollo de la vida del Instituto y es el principal motivo de los conflictos que se producen entre trabajadores, la única solución es el reparto de variables entre todos los compañeros sin distinción y la rotación de los trabajos. Si queremos un Instituto moderno y efectivo no podemos estancarnos en prácticas de tiempos preconstitucionales.

6.- Varios.
Ya apurando las 3 de la tarde el Comité de empresa hace referencia a la discrecionalidad que hay respecto al cumplimiento de las normas en lo referente a la conciliación familiar, y que no quedando estos temas claros se hace difícil la conciliación de la vida familiar con el trabajo. Se solicita por tanto a la Dirección que establezca unos procedimientos iguales para todos los trabajadores que no den pie a diferentes interpretaciones, permitiendo y facilitando vías para la recuperación de tiempo de trabajo y otras cuestiones.

En definitiva compañer@s, esto es lo que hubo en esta última reunión del Comité de Seguimiento.