divendres, 31 de juliol del 2009

Ahora nos dicen los días que podemos estar enfermos ????????

El ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, ha presentado el informe Tiempos estándar de incapacidad laboral, que ha sido elaborado por la Seguridad Social y donde se estipula los tiempos medios de las bajas laborales para cada enfermedad

Una depresión grave dura exactamente 90 días, una faringitis 4 días, si es crónica 7, una úlcera de esófago equivale a 14 días de baja laboral, y así cientos de enfermedades medidas en función de la pérdida de días de trabajo…

Ahora ya tienen el rasero para medir hasta dónde nos podemos poner enfermos y a partir de cuándo comienza el acoso….

Aquí tenéis el documento del INSS titulado "Tiempos estándar de Incapacidad temporal" …realmente no tiene desperdicio


Leer informe

dijous, 30 de juliol del 2009

Comisión de Seguimiento 22 de julio 2009

Se empieza la reunión con las firmas de las actas de las reuniones de los días 10 y 19 de junio y se le vuelve a plantear la posibilidad de dar el descuento de la huelga siempre que el trabajador afectado así lo considere a una ONG, la dirección del Institut no contesta.

Antes de pasar a los puntos que quedaron pendiente de la reunión anterior, en cumplimiento del requerimiento de Inspección de Trabajo se nos hace entrega de los criterios de novación por causas de salud.



Orden del día:


- Garantías:

Se plantea por parte del Comité el incumplimiento en forma y fondo de lo acordado (ejemplo de ello es la contrata de renovación del arbolado del paseo dels Tilers) y la falta de reuniones de la Comisión de Contratas y subcontratas. La dirección responde que la Comisión no se a reunido porque nadie lo ha pedido

- Jubilaciones:

Se le pidió explicaciones por los atrasos habidos en las últimas jubilaciones, contestando la dirección que a ellos no les costaba

- Promoción interna:

La dirección nos dijo que piensa realizar el concurso de Cap de Grup de la primera fase que esta paralizado y que para la segunda quincena de septiembre nos harán una nueva propuesta de los concursos de la tercera fase dado que según ellos esta obsoleta.

- Normalización del Sistema retributivo:

Nos dijeron que están dispuesto a volver ha reunirse después de las vacaciones y que para ellos es un tema prioritario

- Proceso de selección seguido para la contratación de personal:

Se les dice que las contrataciones que están realizando son ilegales y contrarias a lo recogido en los Estatutos y el Convenio y además está impidiendo la promoción interna (ejemplo el contrato de Tècnic de 2ª Conservador para Joan Miró).

La dirección explica que publicita las plazas de técnicos en los colegios profesionales o en la universidad y que los administrativos ahora esta tirando de la lista de la última OPO

Se habla también del calendario des reuniones de las diferentes Comisiones de Trabajo, de las propuestas de infraestructura del Comité de Empresa y de que responderán a la petición del número actual de trabajadores/as para la convocatoria de elecciones parciales.

Asimismo nos informan de la demanda presentada por la OPO 2008 y de las 80 personas afectadas, y de la unificación de brigadas y casetas

Antes de acabar se les solicita la masa salarial del 2008

dimecres, 29 de juliol del 2009

Muertes y siniestrabilidad laboral: No aceptemos el riesgo y la muerte en el trabajo como una consecuencia necesaria para el progreso…


“Muertes laborales y siniestralidad: 21 de julio de 2009, 5 bomberos muertos y 1 herido muy grave en Tarragona. 2 trabajadores mueren en Teruel en limpieza de Alcantarillas…23 de julio 1 trabajador de la Construcción en Madrid cae del andamio y muere….1 bombero muere en Zaragoza…

¿Para qué le sirve al trabajador muerto el dolor de su patrón, de las Instituciones, de sus compañeros, de la sociedad?

En estos días, cuando los efectos de una crisis económica, financiera y ecológica -provocada y creada por los empresarios financieros, sus directivos y las empresas multinacionales, con la permisibilidad y legitimación de gobiernos e instituciones mundiales-, se ceba sobre asalariados, trabajadores y ciudadanos, arrebatándoles sus medios de vida, los empleos y sus derechos como ciudadanos, vivienda, rentas, protección social, salta nuevamente a la sociedad, de manera desgraciada, la muerte de las personas trabajadoras por el simple hecho de trabajar. En España mueren 4 trabajadores/as al día, de media.

Son muertes repetidas, bien apagando incendios, bien construyendo casas o bien, limpiando la mierda. Año tras año, mes tras mes, asistimos a análisis “sesudos” de la mayoría de los responsables del bien público y de la salud pública, los cuales “sufren mucho dolor” por los muertos en el trabajo, e inmediatamente, se nos dice que se investigarán las causas y se depurarán responsabilidades.

La sensación de imbéciles que se nos queda (al muerto o la muerta o al lesionado gravemente, le debe dar una risa…) es por el tratamiento del concepto de accidente y salud laboral que utilizan y la hipocresía indecente en la cual se fundamentan, en unas sociedades que, desde el punto de vista del conocimiento y del dominio de la técnica y la tecnología, se encuentran preparadas para prever y evitar el 99,9% de la siniestralidad y la accidentabilidad por el hecho de trabajar.

La zona más deshonesta de la realidad de las muertes laborales, es el fatalismo, pues de esta manera, en las sociedades industriales capitalistas, éste acompaña siempre al accidente de trabajo, quedando impune toda una cadena de responsabilidades y todo el mundo contento.

Se ha instaurado, por quienes vienen obligados por ley, Instituciones Públicas y Empresarios, a velar por nuestra salud y nuestra seguridad, es decir, obligados a preservar nuestras vidas y en condiciones dignas y suficientes, una conciencia social de aceptabilidad del riesgo. Esta aceptabilidad se manifiesta en riesgos múltiples asumidos como consecuencia del qué hacer cotidiano, de la economía, del progreso.

El menosprecio del riesgo cotidiano, precisamente por ser cotidiano y la creencia en la poca probabilidad del riesgo extraordinario, porque sencillamente, el imaginario social conviene que como es extraordinario, se convierte en un mero cálculo de probabilidades si me va a tocar o no, desplaza la explicación del porqué existen riesgos.

No existe política de prevención real, sino se termina con las causas que provocan los accidentes y el daño a la salud. Y la accidentabilidad, la siniestralidad, se encuentra directamente ligada a las condiciones de trabajo y las condiciones del medio donde se desenvuelve el trabajo: industria, campo, servicios, sector marítimo, etc.

Si no se acondiciona el terreno, si no se limpia el monte, si no se invierte en repoblaciones autóctonas en el medio rural, se crean barreras naturales, si se rompe la cadena de equilibrio medioambiental; si no se cualifica a los trabajadores, si sus contratos son temporales, precarios, flexibles hasta la disponibilidad para cualquier cosa y en cualquier momento… si esto no se realiza, no se está haciendo políticas de prevención y, en consecuencia, Instituciones Públicas y Empresarios son los responsables jurídica y socialmente de las muertes de personas asalariadas.

Es mentira la “fatalidad”, como son mentiras las políticas de prevención que no existen. La accidentabilidad y la siniestralidad no son hechos inmutables, al contrario, son una consecuencia de la organización del trabajo y de las condiciones de ese trabajo y el medio en el cual se desarrolla. Si la organización del trabajo corresponde por ley suprema a los Empresarios, ellos son quienes ejecutan o defienden la vida y la salud de millones de personas trabajadoras.

Secretaría de Salud Laboral de CGT Confederal.

Julio 2009

dimarts, 28 de juliol del 2009

Tríptic coronat

Hola companys, us passo el tríptic del coronat realitzat per GRIMPACAT, ja que d'aquesta manera sempre el podeu imprimir i passar-lo si us fa falta.


dilluns, 27 de juliol del 2009

Conflicto Colectivo interinajes




Ha sortit el número 108 del "Catalunya" (juliol-agost)


HE SORTIT DE CASA I M’HE PERDUT

Dediquem l’apartat del Reportatge al moviment artístic del situacionisme, amb una sèrie d’articles escrits per Blai Dalmau.

En l’apartat de treball-economia parlem principalment de l’actualitat dels darrers ERO, la conflictivitat laboral i els efectes de la crisi econòmica.

Al Tramuntana, destaquem una entrevista amb el filòsof Santiago Alba Rico. A l’apartat Tema del Mes la crònica del 40è aniversari dels fets de Stonewall i al Sense fronteres el comerç d’armes espanyol amb el Marroc.

A Social, es tracta principalment de les darreres mobilitzacions contra la LEC, l’informe Auken, els trasgènics i el desallotjaments de CSO.

Al Dinamita de cervell , una reflexió sobre el copyright, el lingüista Joan Fuster i el fenomen literari del moment, Stieg Larsson, entre d’altres continguts.

En l’Entrevista de la contra, Gianni Sarno, investigador del moviment llibertari.

Llegir el Catalunya 108

dissabte, 25 de juliol del 2009

Mar Sintético

Aqui teniu un video molt interessant que ens ha enviat una companya.

Per favor, que tot el món vegi aquest vídeo i transmeti el seu contingut..... Hi ha dues illes en el Pacífic nord fetes dels plàstics arrossegats pels corrents marins i l'extensió dels quals és tres vegades la d'Espanya.... Els grans canvis socials comencen amb decisions personals, a veure si aconseguim parar aquesta desgràcia que ens afecta a tots, a la humanitat també.


divendres, 24 de juliol del 2009

Treballadors /es de Parcs i Jardins interrompen el Ple Municipal


Treballadors /es de Parcs i Jardins interrompen el Ple Municipal

Avui dia 24 de juliol, un grup de treballadors/es del Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins , hem interromput el ple municipal de l'Ajuntament de Barcelona, per a reclamar la contractació de personal necessari per a cobrir les vacances estivals de la plantilla, per a evitar així que es degradin les zones verdes per no rebre el manteniment adequat. Així mateix s'ha repartit fulls informatius als grups polítics i a la premsa i se'ls ha informat sobre els incompliments sistemàtics del Conveni, la contractació il·legal de Tècnics i les privatitzacions que s'estan efectuant en l'Institut Municipal tot això avalat per la Presidenta de Parcs i Jardins, la Sra. Imma Mayol.

Finalment els Delegats del Comitè d'Empresa quan han estat expulsats pel sr. Alcalde Jordi Hereu del Ple Municipal han cridant consignes com “menys degradació i més contractació” i “no a la repressió sindical” en referència a la sanció molt greu imposada al Secretari del Comitè d'Empresa.


Als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Les zones verdes públiques de Barcelona en perill.

A L’ESTIU DEFENSEM UN ALTRE COP EL VERD PÚBLIC.

Els treballadors i treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ens veiem obligats a informar i denunciar d’una nova agressió perpetrada contra els parcs, jardins i zones verdes de Barcelona per part dels gestors de l’Institut, la Sra. Presidenta del mateix, Inma Mayol i l’alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu.

Davant l’arribada del període vacacional de la plantilla entre els mesos de juliol i setembre, la Direcció de l’Institut ha decidit contractar a 7 peons de jardineria per a realitzar les suplències a una plantilla que a dia d’avui ronda els 1050 treballadors/es, el que ve a suposar un contracte d’estiu per cada 150 fixes.

Els jardiners i les jardiners de la ciutat considerem que aquesta decisió és un insult i una greu negligència en la gestió del verd de la ciutat perquè suposa un perill i un greu risc de deteriorament de les esmentades zones verdes, al ser humanament impossible cobrir la tasca del personal de jardineria que estiguin en període de vacances amb tan sols 7 contractes de peó de jardineria, que per major escarni cobriran llocs de comercials (treballs per a d’altres empreses).

En anys anteriors, la Direcció de l’Institut venia realitzant una mitjana de 70-80 contractes d’estiu, insuficients per a les necessitats reals de manteniment, però que davant la contractació d’enguany sembla fins i tot generosa.

La plantilla de Parcs i Jardins considerem que la no contractació de personal per a el període estival suposarà:

- Deteriorament del verd públic, que pot arribar a ser irreversible en algunes zones.

- Degradació del servei públic municipal amb l’augment conseqüent de les queixes ciutadanes pel mal manteniment i “justificació” de la privatització del servei municipal.

- Augment i justificació de les inversions milionàries per a la remodelació i recuperació de parcs, alguns de molt recent inauguració, utilitzant invariablement l’excusa de manca de personal per a la justificació dels expedients.

En darrer lloc, entenem que un Ajuntament d’esquerres, governat actualment pel PSC i IC-Verds, no pot fer abandó de les seves obligacions envers la classe treballadora, en moments de greu crisi d’ocupació. Entenem que és un bé social dedicar esforços a la contractació del personal necessari per a cobrir les necessitats del servei públic de jardineria. El contrari és un acte d’insolidaritat que a la llarga resultarà més car per a la més car per a la ciutat, doncs es recorrerà a empreses privades per a recuperar els jardins que mai degueren quedar abandonats.

TREBALLADORS I TREBALLADORES, COMITÉ D’EMPRESA, SECCIONS SINDICALS DE CCOO, CGT, UGT, USOC DE PARCS I JARDINS DE BARCELONA.


Encadenada en la seu de IC- VERDS

Ahir 23 de juliol uns 50 militants de CGT s’han encadenat en la porta de la seu d’Iniciativa per Catalunya Verds del c/Ciutat, per a exigir la retirada de la sanció de 2 mesos de suspensió d’ocupació i sou imposada al secretari del comitè d’empresa de Parcs i Jardins i membre de CGT.

L’acció s’ha fet en solidaritat amb el company sancionat, contra la repressió i coacció sindical que exerceix la Direcció i que permet i fomenten els gestors polítics que dirigeixen l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.

Publicat en el ADN


Unos 50 miembros de CGT se encadenan en la sede de Iniciativa en Barcelona

  • EFE

Unos 50 miembros del sindicato CGT se han encadenado hoy en la puerta de la sede de ICV en Barcelona para pedir la retirada de la sanción de dos meses de suspensión impuesta al secretario del comité de la empresa pública Parcs i Jardins, según ha informado el sindicato.

CGT denuncia, en un comunicado, la "política represiva" de los responsables de la empresa municipal, que depende del área de Medio Ambiente del consistorio barcelonés, en manos de Iniciativa, y anuncia que convocará nuevos actos de denuncia.

Fuentes de ICV consultadas por Efe han confirmado la concentración de protesta y han indicado que la sanción se debe a que el secretario del comité acumula, según han asegurado, faltas de asistencia al trabajo sin aviso previo ni justificación durante 146 días laborables desde el mes de septiembre de 2008






dijous, 23 de juliol del 2009

“2 mojitada estival”

Más de cuarenta compañeros/as han participado en la “2 mojitada estival” y se han deleitado de los mojitos que nos ha hecho el compañero Bartoló








Acción contra la represión en Parcs i Jardins

En Solidaridad con el compañero sancionado, contra la represión y coacción sindical que ejerce la dirección y que permite y fomenta los gestores políticos que dirigen del Institut, ayer miércoles día 22 de julio más de 20 sedes de ICV se encartelaron para denunciar estos hechos y para pedir la retirada de la sanción de 60 días al Secretario del Comité de Empresa de Parcs i Jardins




Sant Martí


Nou Barris


Santa Coloma

IMMA MAYOL repressora de debò


El dia 10 de juny, coincidint amb la convocatòria de vaga, la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona va imposar una sanció de suspensió d'ocupació i sou de seixanta dies i el seu immediat compliment al Secretari del Comitè d'Empresa, Carlos Bernal.

El motiu (o més aviat la excusa) per a aquesta sanció és el fet que no havia presentat els fulls de preavís o justificants d'utilització de les hores sindicals, pel que la direcció de Parcs i Jardins considera que són faltes d’assistència injustificades, malgrat que en el seu moment ja se'ls va informar DESDE EL COMITÈ D’EMPRESA I PER ESCRIT que el company assumia les responsabilitats de la Secretaria del Comitè d'Empresa que requereix plena dedicació.

En la historia del Comitè d’Empresa mai el Secretari del Comitè ha fet les sol·licituds d’hores sindicals per escrit, sinó que automàticament qui ostentava el càrrec les exercia. Sempre s’havia fet així i mai a direcció de l’Institut va sancionar a ningú per aquest fet

Durant aquest temps que la direcció de l’Institut considera faltes injustificades, el Secretari del Comitè d'Empresa ha estat en reunions amb un o diversos membres de la direcció, o amb l'inspector de treball, o signant contractes de treball en el departament de personal, o exercint les seves funcions de secretari en la seu del Comitè en el centre de manteniment de Canyelles..., sent vist per gran quantitat de DIRECTIUS, treballadors i treballadores de Parcs i Jardins.

Des de CGT considerem que la sanció imposada al secretari del Comitè d'Empresa és una venjança i un escarment de la direcció de l’Institut en resposta a les denúncies a Inspecció de Treball i als Tribunals. Les quals estan pendent i demostren males maneres de gestionar els recursos públics; maneres molt llunyanes de com haurien de gestionar-los un consistori que es considera d’esquerres, i en especial males maneres de qui gestiona aquest Institut, Imma Mayol, a qui se li omple la boca amb paraules molt Eco-socialista i que en la pràctica actua totalment a l’inversa.

Aquesta actuació repressora no és un fet aïllat sinó un pas més en l'espiral repressiva de la direcció de l’Institut, el fet àlgid de la qual fins aquell moment havia estat el desallotjament il·legal de la seu del Comitè d'Empresa (sobre l'esdevingut s'ha presentat una querella criminal)

Davant aquests fets la CGT denuncia la coacció i repressió sindical que està exercint la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i exigeix la retirada immediata de la sanció imposada al Secretari del Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Parcs i Jardins van gastar 16.240 euros per a seleccionar a un cap d'àrea de Relacions Laborals i Prevenció

Ahir va recollir la premsa que l'Ajuntament de Barcelona va invertir 325.356 euros en gabinets de caçatalents per a contractar personal entre 2004 i 2009. D'ells es van gastar un total de 41238 euros en la reestructuració del departament de Recursos Humans Parcs i Jardins i en el 2008, 16.240 euros a seleccionar a un cap d'àrea de Relacions Laborals i Prevenció per a Parcs i Jardins.


Treball confirma que Parcs i Jardins va incomplir mesures de seguretat

El Setmanari DIRECTA del 15 de juliol publica aquest article sobre Parcs i Jardins




dimarts, 21 de juliol del 2009

COMISSIO DE FOMACIÓ 8/07/2009

Se’ns informa que el nombre de sol·licituds són 265 i només hi ha 205 places ofertades per al proper any, així queden 60 places que seran ateses l’any 2010.

Està clar que la plantilla de Parcs i Jardins esta interessada en evolucionar com a professionals de la jardineria donada la gran acceptació del ventall de cursos que se li proporciona.

Per poder realitzar la llista dels treballadors seleccionats, i a falta d’una ma innocent per la causa, varem anar dient cada un de la comissió a torns un número a l’atzar fins a completar les places ofertades.

Es va indicar que es tingui en compte a la nova plantilla, tant fix com de rellevista, d’agilitzar els cursos que sol·liciten ja que son un col·lectiu que requereix d’una posada a punt en la nostra plantilla.

Per últim es va proposar que donat la rellevància que tenen els temes de prevenció, que s’estudiés proporcionar a tots els membres del Comitè d’Empresa junt amb els Caps d’Àrea i Conservadors de realitzar un curs de Prevenció per a tots ells.

Es planteja si els cursos de jardineria reglats que no pertanyen a Rubió i Tuduri també disposin dels avantatges de l’horari laboral, i se’ns va indicar que aquest tema s’hauria de decidir en una comissió de seguiment.

La propera comissió de formació serà pel dimecres 23 de setembre.

dilluns, 20 de juliol del 2009

COMISION DE CAMBIOS DEL 10/07/2009

Firma y entrega del acta anterior.

Frente la problemática surgida por la publicación en el blog de anteriores cambios por no haber notificado, por parte de personal, a los compañeros afectados de su cambio, la empresa dejó de facilitar a la comisión el listado de los cambios previstos y se le recordó que según varias resoluciones de Inspección de Trabajo estaban obligados a proporcionar los listados de cambios, como también a respetar el plazo de 15 días de antelación desde la notificación del cambio.

El Sr. Albert Marina, Cap de Personal, nos hace entrega del listado de cambios previstos sobre las solicitudes cursadas por los trabajadores. A partir de ahora se nos dará el listado con el DNI y no con el nombre del trabajador. Los delegados pedimos que se nos refleje también los cambios organizativos y los que quedan pendientes, ya que no vienen reflejados en el actual listado.

Según la empresa la circular de cambios que se venia repartiendo por las casetas ya no tiene razón de ser ya que las solicitudes de cambio se cursan con éxito y no es necesaria la notificación de los mismos. Los delegados insistimos que es una herramienta para la plantilla para la información y agilización de cambios. La empresa accede a publicar (previa consulta) las solicitudes de los cambios pendientes. Hay que recordar que la solicitud de cambios está sujeta a las normas publicadas en la Circular 94/37 en la que especifica que publicaran una circular mensual las solicitudes cursadas.

Se pide que se aprovechen las jubilaciones anticipadas y los nuevos contratos para poder gestionar las peticiones de cambios pendientes, ya que por el momento se han cubierto las plazas de las nuevas incorporaciones de la OPO.

Los delegados proponemos un nuevo modelo de solicitud de cambio. Primero como por ahora no caduca la solicitud de cambio se proponía una casilla de anulación de la solicitud para los casos en que decidan quedar-se en el destino. En la casilla de traslado pedimos que se indique primero la caseta o destino específico y luego el distrito, porque es posible que algún trabajador requiera el cambio a alguna caseta y no en un distrito entero. En caso de permuta pedimos que se pueda especificar con que persona se quiere permutar a parte de especificar a que circular lo informa. En la casilla de motivos del cambio queríamos añadir unas casillas donde se indicara los más recurridos como son proximidad de domicilio, conciliación familiar, etc. La empresa no entiende que se tenga que facilitar tanto el impreso para el trabajador, pero los delegados no lo hacemos por sospechar en la capacidad intelectual de los compañeros sino para agilizar el tramite del cambio.

La próxima comisión de cambios es para el 2 de octubre de 2009. Se reclama que la dicha sala de comité no está preparada para reuniones ya que en realidad es el despacho del Presidente y del Secretario del Comité de Empresa y no existe división alguna y entorpecemos el trabajos de los mismos.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Els miratges de les xifres de l’atur. La crueltat de la realitat social.

L’atur i el drama de mig milió de persones amb fam. El poder de les Empreses energètiques, que imposen els seus beneficis per sobre del clima, del medi ambient i d’un planeta habitable. El nou Fons de Diners Públics per a la Banca que sempre guanya. Els models de consum que ens insten des del poder polític, alhora que consenteixen i assenteixen, amb la pèrdua de drets laborals, socials i civils de la immensa majoria social.

Els ajustaments estructurals del mercat de treball per raons estacionals -temporada turística, pla E d’inversió local i ajudes directes al consum d’automòbils-, han mostrat un miratge, l’augment de persones empleades i disminució en 55.250 persones parades en el mes de juny de 2009.

El “discurs” que la “crisi” ha tocat fons i que ja existeixen indicadors de reactivació, manca de rigor social i més encara, d’ètica social. És “un discurs únic” al qual ens estan portnt el Govern i les Institucions, les Fundacions partidistes, empresarials i organismes internacionals.

Es tracta, entre altres coses, d’ocultar la reestructuració salvatge de tots els sectors d’activitat que l’empresariat està duent a efecte, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.

Ja va succeir en altres moments de la història d’aquest país en el segle XX. La modernització de l’economia “espanyola” i l’europeïtzació “de la societat” en el 1986 amb el PSOE, va comportar:

La destrucció del model d’economia rural (camp i agricultura) i la possibilitat de tenir un projecte de sobirania alimentària per al país. Va comportar reestructurar tot el sector industrial, acer, carbó, pesquer, electrodomèstics, etc. i lliurar-se’l a les multinacionals per a ser competitius. Va comportar admetre el paper que a l’estat espanyol se li requeria per a entrar en aquest club denominat Comunitat Europea i avui redenominat falsament Unió Europea, convertir-nos en una economia de serveis, on el maó presidís tot i, fora pastura d’especuladors i inversors de tot tipus. Va comportar molt greument, desregular les relacions laborals i introduir tots els elements de flexibilitat per a acceptar la competitivitat com categoria sagrada. Va comportar la liberalització i privatització dels serveis públics i sobretot l’essencial per a la vida: el transport, les comunicacions, l’energia i la salut.

La realitat és tan odiosa que ens impedeix seguir els seus indicadors reals:

Els ERO en el primer trimestre han destruït més llocs de treball que tot l’any 2008. Els acomiadaments invisibles per terminació de contractes temporals o no renovació, ha fet descendir la taxa de temporalitat en 7 punts, el que significa que més de 2,3 milions de persones han anat al carrer des d’octubre 2007 (data “oficial” de la crisi). Més de 500.000 persones passen fam (d’alimentació) i hàbitat (casa) i són atesos per Caritas. L’estat espanyol destina a despesa social 74.000 milions menys del que li correspondria pel seu nivell de desenvolupament. Les Empreses privades, conquisten el pastís sanitari públic, i no només gestionen centenars de milers de milions d’euros de l’erari públic, sinó que, deterioren el model sanitari en atenció, qualitat i satisfaccions de necessitats socials, alhora que fan negoci amb la medicina privada. Les remuneracions dels treballadors/es han perdut 2,7 punts en el primer trimestre de 2009 i les rendes de les famílies cauran per primera vegada en 15 anys. El nou Fons de Reserva per a la Banca pot arribar fins a 90.000 milions d’euros, perquè es fusionin, es concentrin o, simplement “netegin” les seves “vergonyes”.

La realitat és així perquè des del poder i institucions es fa política i es gestiona allò col·lectiu al servei de la minoria de rics, empresaris, banquers…, abandonant el deure fonamental de garantir el bé comú per a tots i totes.

Els treballadors i treballadores, les persones aturades, pensionistes, sectors precaris… hem d’exigir responsabilitats i negar-nos a “pagar” les seves formes de vida, les seves formes de produir, les seves formes de consumir i les seves formes d’ofegar la nostra llibertat.

Secretariat Permanent de CGT

dissabte, 18 de juliol del 2009

Consulta ciudadana sobre la Diagonal

Aqui teniu una carta publicada en la premsa que ens ha enviat una companya


L’Ajuntament ha decidit transformar la Diagonal. Així comença el tríptic en què s’ens demana opinió sobre com creiem que s’hauria de la remodelació. Al tríptic i també al web, se’ns pregunta si volem tramvia, si pensem que cal ampliar les voreres, què fer amb els arbres... Estic preocupada, Sr. alcalde, perquè tot comentant la iniciativa, encara no he trobat ningú que vulgui invertir ni un cèntim dels seus impostos en ¡ modificar el carrer. Tots pensem que hi ha un munt de mancances més bàsiques i prioritàries: educació, sanitat, vellesa, immigració... Si es fa el recompte d’aportacions davant notari –oi que ho farà així, Sr. Alcalde- estic segura que no es transformarà el carrer, no cal .Si un dia veig que comencen les obres, pensaré que m’han enganyat i m’avergonyiré del meu Ajuntament.


IRENE MONFERRER

BARCELONA


Publicat en el ADN

dimecres, 15 de juliol del 2009

Medi Ambient

Aquí teniu una foto que es ha enviat un company de vacances del servei de jardineria publica de Madrid, la responsable del qual de l'és ANA BOTELLA dona de l'AZNAR i pel que sembla font d'inspiració dels responsables de Parcs i Jardins