diumenge, 30 de novembre del 2008

LA CGT DAVANT LA CRISI, ADMINISTRACIÓ LOCAL: CRISI PER A QUI?



Malgrat que els nostres polítics governants han trigat a reconèixer la situació de crisi, tots ells, ja siguin d’un color o altre, s’han apuntat ràpidament a aplicar mesures pressupostàries restrictives que empitjoren les condicions laborals del personal al servei de l’administració i tenen un impacte directe en la qualitat dels serveis públics.

Els últims anys, amb l’obsessió de tancar els pressupostos municipals amb dèficit 0, l’administració pública ha oblidat que la seva finalitat és donar un servei de qualitat als seus ciutadans, emprant una visió netament neoliberal d’acord a les tendències de l’Europa del capital. Entenem que en temps de crisi, l’administració local ha de fomentar l’ocupació pública i mantenir els drets laborals dels empleats municipals

Els equips de govern municipals apliquen polítiques laborals i socials que beneficien als propis partits polítics i als sectors empresarials afins que els hi donen suport i financen les seves campanyes; en definitiva practiquen el “clientelisme” polític que garanteix la continuïtat en el càrrec. No importa el ciutadà, sinó mantenir la “poltrona” amb un sou milionari. El municipalisme democràtic deixa pas a la partidocràcia.


Què està passant a l’administració local?

  1. S’adapten les estructures orgàniques en funció dels càrrecs a nomenar i no de les necessitats de la ciutadania
  2. Hi ha un excés de càrrecs de confiança amb funcions i sous d’alt directiu dins l’administració, obviant els principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l’accés a la funció pública
  3. “Pelotazos” als pressupostos municipals per a increments a l’entorn d’un 30% de salaris de polítics i càrrecs de confiança
  4. S’elaboren pressupostos orientats a la propaganda política del partit governant malgastant diners públics com ara: premsa, mòbils, dietes, vehicles oficials, dinars, protocols i inauguracions fastuoses
  5. A més privatització, més precarietat laboral i salarial: s’externalitzen els serveis públics, degradant la seva qualitat, adjudicant els treballs a empreses afins que suposen un major cost en la prestació del servei i empitjora les condicions de treball del personal contractat.
  6. La gestió pública del sector privat implica, evidentment, no donar un servei social sinó buscar un benefici a costa de les condicions laborals del seus treballadors. S’aplica la directiva Bolkestein, “patente de corso”, per a desmuntar el que encara resta del sector públic amb la col·laboració del poder polític
  7. Es paralitza la negociació col·lectiva amb l’excusa de la crisi. L’estratègia dels ajuntaments és escudar-se en l’assessorament tècnic de la Diputació. Aquest assessorament, políticament interessat en la recerca d’un conveni únic i a la baixa va en contra dels interessos dels/de les treballadors/es de l’administració. Aquest model de conveni únic només beneficia als sindicats burocratitzats i alineats als partits polítics en detriment de la legítima representació sindical local. Conveni únic=Sindicat únic?

Quines són les conseqüències d’aquestes polítiques municipals?

  1. Després de 30 anys de municipalisme “democràtic” encara prima l’objectiu electoralista del partit governant per damunt de les necessitats reals dels ciutadans.
  2. Es genera ocupació “a dit” i partidista vetant a la ciutadania, en especial als joves, la possibilitat d’accedir a un lloc de treball públic.
  3. Els funcionaris accedeixen a la funció pública mitjançant processos selectius i amb retribucions fruit de la negociació col·lectiva. La “casta” privilegiada de càrrecs de confiança, que exerceixen l’alta direcció dels serveis municipals, accedeix per la seva fidelitat política i no per la seva professionalitat. Se’ls assigna grans salaris, adjudicats arbitràriament pel polític de torn. Aquesta situació degrada els serveis públics.
  4. Una gran part dels diners públics, que paguem entre tots, es malgasten sense control sindical ni social en detriment de despeses socials.
  5. L’externalització i la gestió indirecta precaritza el treball i té com a conseqüències immediates:

Prestamisme laboral: utilització d’espais i materials públics per persones alienes a l’administració

Dobles escales salarials

Jornades laborals amb “flexibilitat horària” imposada que fan impossible la conciliació de la vida laboral i familiar

Generació de milers d’hores extres que correspondrien a llocs de treballs públics amb jornades senceres. L’administració no genera ocupació pública

Increment de la sinistralitat laboral per la manca de la vigilància en la prevenció dels riscos laborals


Propostes de la CGT davant la crisi:

Basta de nepotisme democràtic. No als nomenaments a dit i sí a l’accés transparent a la funció pública

Elaborar pressupostos socials front a pressupostos de l’interés del capital, que atenguin a les necessitats dels ciutadans i mantingui els drets laborals del personal de l’administració amb la finalitat de donar un servei públic de qualitat.

Limitar el nombre i reduir els salaris d’assessors, directius, càrrecs de confiança i polítics. Sí a salaris dignes per a tothom, no a l’enriquiment a través del càrrec públic.

Més transparència en la gestió dels pressupostos municipals i de les seves empreses que en depenen

Que les polítiques municipals de Promoció econòmica fomentin l’ocupació local enlloc de l’ocupació partidista

Racionalitzar les hores extres i fomentar l’ocupació pública d’aquelles que són estructurals.

Potenciar i desencallar la negociació col·lectiva en base:

Aconseguir salaris dignes que garanteixin el poder adquisitiu del personal de l’administració tenint en compte la manipulació política de l’IPC real (gas, electricitat i agua han pujat pel damunt del 10%, productes bàsics ...)

Aplicar polítiques d’increments salarials que garanteixin l’equitat retributiva anant reduint el ventall salarial

Garantir la participació sindical en la confecció de les plantilles i oferta pública que garanteixi la dotació correcte d’efectius a tots els serveis municipals.

Aconseguir i mantenir les 35 hores de jornada laboral acabant amb la flexibilització i borses horàries en defensa de la creació d’ocupació i de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Garantir i fomentar la promoció interna atenent als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat

Fomentar la jubilació parcial mitjançant la contractació de relleu per fomentar l’ocupació


DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS PERQUÈ:

L’àmbit públic busca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col·lectiva mentre que el privat busca la rendibilitat, l’eficàcia i la competitivitat des de l’interés individualista

L’àmbit públic ha de garantir la justícia, la igualtat i la solidaritat socials. A l’àmbit privat no hi ha redistribució social i sí explotació laboral.

Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs dels que gestionen l’administració pública, que són els polítics. Per això calen directius professionals i no polítics fidelitzats

No acceptem la gestió indirecta dels serveis públics, és a dir, serveis de titulació municipal amb execució privada. Reclamem la municipalització dels serveis públics privatitzats amb l’objectiu de fomentar l’ocupació de qualitat i la millora dels serveis públics que rep la ciutadania


DAVANT LA CRISI, LLUITEM PER UNS SERVEIS PÚBLICS, SOCIALS I DE QUALITAT.


CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL:

Coordinació de Seccions Sindicals d’Administració Pública Local de Catalunya

Federació d’Administració pública de Catalunya

dissabte, 29 de novembre del 2008

Més de 4.000 persones surten al carrer contra la crisi i les 65 hores


Manifestación anticapitalista en Barcelona from Oriol Sabata on Vimeo.

EN SOLIDARITAT AMB LES LLUITES!
NO ALS ACOMIADAMENTS!

LA SEVA CRISI, QUE LA PAGUIN ELLS!

NO A LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES! Més de 4.000 persones han participat avui 29 de novembre a la manifestació que s’ha celebrat a Barcelona sota el lema “la seva crisi que la paguin ells” convocada per la campanya contra la directiva de les 65 hores que aplega sindicats, moviments socials, organitzacions polítiques i entitats de tot tipus.
Alhora que denunciaven la directiva europea de les 65 hores, els manifestants han donat suport als treballadors en lluita contra els acomiadaments, exigint el rebuig als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) per part de la Conselleria de Treball de la Generalitat.
Entre els manifestants, molts d’ells d’empreses en lluita, també es trobaven estudiants que estan protagonitzant les mobilitzacions contra el Pla de Bolonya.
Els convocants han fet públic que properament es duran a terme més mobilitzacions contra la crisi i la directiva europea de les 65 hores, fent una crida a la societat a mobilitzar-se contra les agressions socials i laborals.

EN SOLIDARITAT AMB LES LLUITES!
NO ALS ACOMIADAMENTS!

LA SEVA CRISI, QUE LA PAGUIN ELLS!

NO A LA DIRECTIVA DE LES 65 HORES!

5 DIES DE PRESÓ PER 50 EUROS

El 20 de Novembre, va ser detingut Pablo, de la CNT, hores després era traslladat a la presó model, el seu delicte?,defensar el dret a la lliure manifestació i no pagar 50 euros de multa.
Fa uns mesos Pablo, amb altres companys acudia a una manifestació convocada per la plataforma “Mai ens tallaran les ales” en defensa del dret a la llibertat d'expressió i lliure manifestació. Camí de la manifestació van ser interceptats pels mossos d’esquadra i increpats per que duien unes banderes, el van obligar a deixar la bandera i el van colpejar, després d'això el van acusar, jutjar i condemnar a pagar una pena multa de 50 euros per un delicte de desobediència. Davant la seva negativa a pagar aquesta multa per considerar-la un abús de poder i una mostra més de la prepotència judicial, aquesta multa s’ha convertit en un ingrés a presó.
En això consisteix la pena multa, una condemna econòmica que es pot transformar en dies de presó en cas d'impagament.
D'un temps ençà, molta gent implicada en lluites socials, per diferents motius, ens veiem condemnades per part dels tribunals a pagar penes-multa. Lluites i pràctiques quotidianes dels moviments socials com l'okupació, la desobediència civil, les lluites en defensa del territori, la participació en manifestacions, sortir a encartellar o a pintar, es troben des de fa temps en el punt de mira d'ordenances cíviques i persecucions policials i judicials.
Les penes multa pretenen també ofegar econòmicament els col·lectius que lluiten, empenyent-los cap a una espiral d'haver d'organitzar contínuament activitats per aconseguir diners per sufragar els gastos que suposen les multes. Aquests diners van a parar directament al "erario público", i s'inclouen anualment als pressupostos generals de l'Estat. Vist així, al xantatge al qual ens sotmeten, amb l'aval de la nostra llibertat, fa que l'Estat sempre surti guanyant, absorbint diners per mantenir la seva maquinària repressiva en augment, i tu, d'una manera o d'altra, acabis pagant el teu "deute amb la justícia".
Per una altre banda, dins la seva lògica punitiva, les penes curtes de presó no tenen cap valor de reinserció social, ans al contrari, ja que com sempre, la presó l'únic que aconsegueix és allunyar a la persona del seu entorn d'arrelament social, familiar, laboral i polític.
La pena multa és una evolució dels mètodes de repressió cap als moviments socials i una forma de condemnar la dissidència i la pobresa.
Entenem la postura de Pablo com un gest de dignitat per denunciar i posar en evidència aquesta situació, ja que, estant a l’abast tant del seu entorn més proper com al de la resta de col·lectius de Barcelona abonar una multa de 50 euros, per molta alta gent condemnada per diferents motius, això no és possible i acaben engruixant el número de població reclusa.
Les penes multa ens afecten a tothom, mobilitzem-nos per la seva abolició, solidaritzem-nos amb els i les represaliades.

Insubmissió a les penes multa.

divendres, 28 de novembre del 2008

Manifestació el 30 de novembre davant el Parlament de Catalunya

Per la retirada de la LEC: No més divisió ni confusió

La divisió debilita la força de la mobilització i afavoreix el Departament i el projecte de privatització de l’ensenyament públic que estableix la LEC. El fet que CCOO i UGT no van convocar la vaga del 13N malgrat deien estar contra la LEC, va ser un element de debilitat, encara que la incidència molt significativa de la vaga i l’enorme manifestació va fer de la convocatòria un èxit.

Ara CCOO i UGT, que sovint havien oposat la vaga del 13 a la mobilització social i sense convidar cap més sindicat, convoquen amb la FAPAC i els signants del Pacte Nacional per l’Educació (PNE) concentració davant el parlament el 30 de novembre, sota el lema «Aquesta llei no és la solució». La CGT havia presentat una proposta de pla de mobilització rebutjada que incloïa una mobilització de tota la comunitat educativa contra la LEC al parlament pel 23 o 30 de novembre.

Però la convocatòria de CCOO i UGT es situa en el marc del PNE, un Pacte que inclou la sisena hora per primària, rebutjat per la majoria de sindicats de l’ensenyament públic i contra el que CGT va convocar una vaga. L’escrit de la concentració de CCOO i UGT tampoc demana la retirada de la LEC sinó donar suport a esmenes que presentaran conjuntament els signants del Pacte.

Si anem a les esmenes conjuntes, s’abandonen els punts que van ser unitaris i assumits pel professorat el 14 de febrer passat: no hi trobarem les denúncies de la privatització de l’ensenyament públic, ni de la gestió empresarial de l’ensenyament, ni de la jerarquització del professorat, ni de la desregulació de les condicions laborals. Per contra, CCOO i UGT es pronuncien per un dels punts que suposen l’augment de finançament de la privada: «Desenvolupar el concepte de contracte-programa per als centres concertats».

En la convocatòria de la FAPAC per la concentració del 30, es felicita dels «aspectes positius de la LEC»; i cita:

• «Garanteix un sistema educatiu laic». Com?, amb el finançament públic de centres privats d’idearis religiosos i amb religió en els centres públics?

• «Defineix una carrera docent professional clara i relacionada amb l’avaluació» O sigui, que ells donen suport la desregulació que denunciàvem.

• «Introdueix millores substancials en la gestió del Centre Educatiu». Una gestió empresarial, jerarquitzada i opaca que redueix la participació de professorat i famílies.

• «Augmenta l’autonomia dels centres educatius per millorar-ne la qualitat educativa i reduir el fracàs escolar». L’autonomia de la LEC avença cap l’autofinançament, és a dir augmentar el que paguen les famílies. Cap el finançament segons resultats. Més privatització, major divisió i competitivitat entre els centres públics.

És a dir, està clar que la FAPAC rebutja els punts que van portar a la vaga del 14F. Si el compromís són esmenes conjuntes, on queda la lluita de CCOO i UGT?

Cal parlar clar per no utilitzar una manifestació que sembla contra la LEC i es pot girar contra les reivindicacions expressades a les vagues del 14F i del 13 N.

Prou divisions. Cal una mobilització unitària en defensa de l’ensenyament públic.

La CGT crida a participar a la concentració del 30 N a Barcelona amb els punts unitaris que van fer possible el 14F i el 13N: Retirada de la LEC!

Diumenge 30 novembre, 11:30 a la porta del Parc de la Ciutadella del P. Picasso (la del cantó de l’Estació de França) per la Retirada de la LEC!

En casa del herrero cuchillo de palo

L'oposició carrega contra el preu dels arbres lluminosos de Mayol

Si passen per la plaça Sant Jaume, veuran els operaris de Parcs i Jardins donant els últims tocs a un pessebre sòbriament tradicional, molt lluny de les controvertides apostes de l'època de Joan Clos. Però això no significa que a Barcelona s'hagi perdut la també tradicional batussa política nadalenca. Arraconades, des que Jordi Hereu és alcalde, les polèmiques entorn el pessebre, un nou element decoratiu nadalenc ha obert la caixa dels trons. Es tracta dels arbres de Nadal metàl·lics, lluminosos i sostenibles que la tinent d'alcalde de Medi Ambient, l'ecosocialista Imma Mayol, va presentar dimarts. Mitja dotzena d'avets que han aixecat les ires de l'oposició, principalment pel preu, 214.000 euros; és a dir, més de 35.000 per cap. Un «malbaratament» irònicament adjectivat d'«insostenible» pel líder del PP, Alberto Fernández Díaz, i «un escàndol i una burla» per Xavier Trias.

Llegir article

dijous, 27 de novembre del 2008

Audiència pública pressupostos 2009: oïdes sordes a la participació

L’Audiència pública celebrada el dimarts 25 de novembre ales 19:00 a la “Casa Gran” de l’Ajuntament, es va caracteritzar per la posada en escena a la que ja ens tenen acostumats les mesures de participació ciutadana i per la forta presència de personal municipal mobilitzat, fora i dins la sala.

Durant la sessió va ser ben palpable la presència de treballadores/ors municipals assistents a l’exterior de l’edifici reivindicant uns pressupostos que no hipotequin la responsabilitat social del govern municipal .

En l’interior del saló de l’acte , i després d’una llarga exposició dels representants del govern municipal i dels grups municipals el torn obert de paraules destinat a les entitats va recollir les intervencions del President de la Junta de personal de l’Ajuntament , d’un representant de la Secció sindical municipal de la CGT i d’un bomber municipal en lluita. També va intervenir un membre de l’associació d’afectats pel mobbing municipal.

Les diverses intervencions relacionades amb la mobilització per un conveni digne van posar de relleu les contradiccions dels pressupostos 2009 i del discurs i la identitat política que els acompanya per part del govern.

Aquestes contradiccions destacades per les intervencions es resumeixen en.

- Identitat / discurs polític “progressista” del govern municipal i increment de la privatització i de la precarització de la contractació del personal municipal (contenció del capítol de personal, disminuint laborals, però fort increment hores extres i capítol 2 per a contractar empreses enlloc de treballadors/es)

- Ostentació de la participació, transparència i bona “gestió” municipals però manca de l’existència d’una RLT , en definitiva d’una clara definició de funcions de cada treballador/a i dels organigrames i formes de provisió i promoció i reestructuracions de personal encobertes d’eslògans i retòriques “modernes” com Pla Primavera, Barcelona 2.0…

- Discurs orientat a aportar solucions a la crisi, creació de llocs de treball (via Barcelona activa, per tant iniciatives indirectes de foment empresarial i reciclatge ), i renúncia real a fer aquesta política directament des de l’Ajuntament amb increments de plantilla enlloc de subcontractar empreses (en ocasions, cadenes de subcontractació) i enlloc de fomentar el prestamisme laboral i el mileurisme (o pitjor)

En el torn de rèpliques el regidor Jordi W. Carnes Ayats, va fer cas omís dels plantejaments exposats pel personal municipal i enlloc de respondre es va dedicar a fer un discurs que no venia a to i ratllant la demagògia contra els serveis públics posant sobre la taula el qüestionament de la vàlua dels treballadors municipals (negant la seva convivència amb aquesta visió) . Tot seguit va donar una resposta centrada en els increments retributius conforme els PGE donaven un 2,2% d’increment salarial i que era la legalitat i no es podia fer res, que no responia al contingut de les intervencions sobre les conseqüències socials. Finalment va fer una crida a que els representants sindicals fossin responsables… acceptant l’oferta municipal.

La presentació dels pressupostos va haver de fer esment a l’increment de les transferències de les altres administracions a l’Ajuntament , finalment es va dir que no eren suficients, però va ignorar la obligació de respondre amb prestacions d’orígen públic d’aquests ingressos enlloc d’usos pressupostaris en publicitat , o altres que no tenen res de servei públic.

Finalment es va obviar el debat de com aquests pressupostos perpetuen una forma privatitzada de proveir els serveis públics , en pitxors condicions pels treballadors/es “privatitzats” que acaben imposant , directament i indirecta, un model de precarietat a la ciutat de Barcelona agreujat per les conseqüències d’altres polítiques municipals com la de l’habitatge.


CGT Ajuntament

REUNIÓ DEL COL.LECTIU D’ADMINISTRATIUS


Per tractar de la problemàtica dels Administratius, el Comitè d’Empresa convoca reunió el pròxim dimarts 2 de desembre a les 17 hores als locals del Comitè, Centre de Manteniment de Canyelles (Via Favència 41-47), Metro L3.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Sentencia Promoción Interna

Con fecha 10 de noviembre hemos recibido la sentencia del juicio de la Promoción interna.

La Magistrada Sra. Carmen Briones Jurado, después de múltiples aplazamientos, ha fallado en contra de los argumentaciones planteadas por la dirección del Institut para que no se celebrara el Juicio: litisconsorcio pasivo (que se tenia que demandar a todos los trabajadores/as afectados), falta de legitimación activa del Presidente del Comité de Empresa para poder presentar la demanda e inadecuación de procedimiento (que la denuncia se tenia que poner en el juzgado del contencioso-administrativo y no en el de lo Social).

Sobre el fondo de la demanda presentada por el Comité de Empresa: vulneración del art,29 del Convenio Colectivo a no haberse constituido formalmente la comisión técnica paritaria, que se ha vulnerado el art, 14 de la Constitución en relación al artículo 9.2 así como la orden PRE /1882/2006, de 9 de junio, por no haber contemplado un turno de integración y el incumplimiento de la norma que establece que sólo se puede concursar a la categoría inmediatamente superior

La jueza también ha fallado en contra, desestimando la demanda presentada por el Comité de Empresa con la argumentación de que dado que somos una Entidad Pública Empresarial de acuerdo con el art. 53 de la Ley 6/1997 nos regimos por el derecho privado y por lo tanto no es aplicable la normativa de la función pública

El Comité de Empresa ha anunciado en el juzgado la interposición de recurso

dimarts, 25 de novembre del 2008

Que la crisi la paguin els rics! Manifestació 29 de novembre


CONTRA LA SEVA CRISI I LES 65 HORES SETMANALS:

LLUITA I MOBILITZACIÓ

La Campanya contra les 65 hores està formada per més d'un centenar de sindicats, comitès d'empresa, moviments socials, associacions polítiques i altres organitzacions, unides amb un únic objectiu:

La retirada total i absoluta d'aquesta agressió capitalista cap als treballadors
.

No volem que ens colin un altre engany en forma de petits canvis cosmètics que no canviïn el fons de la Directiva.

Si creus que la teva vida, i la dels teus fills, val més que l'esclavitud a la qual ens empenyen els poders financers, informa't i participa.

És l'única opció que tenim.

Ells ja han decidit per tu

Tots i totes som NISSAN, FRIGO, LLADRÓ, SEAT, SIMON, l'Educació i la Sanitat Públiques en lluita, som els universitaris i universitàries en lluita contra la privatització dissenyada pel Pla Bolonya, som els i les immigrants tancats en camps de concentració sota l'empara de la feixista Directiva de la vergonya, som tots els treballadors i treballadores amenaçats per la deslocalització, per pensions miserables, per l'explotació i la precarietat.

Som la classe obrera, i el pròxim 29 de novembre unirem totes les nostres lluites i solidaritat per dir als que espremen beneficis del nostre sofriment i acomiadaments el que pensem d'ells..

Gran manifestació contra les 65 hores i la crisi capitalista

29 de novembre, plaça Universitat, 17:30

Les seves crisis, el nostre sofriment

dilluns, 24 de novembre del 2008

Comissions de Normalització del Sistema Retributiu y de Contractació

El miércoles día 19 de noviembre en las oficinas de Personal de la calle Tarragona se reunieron las Comisiones de Normalització del Sistema Retributiu (a las 10’30 h.) y de Contractació (a las 13 h.)


Comisión de Normalización del Sistema Retributivo


El Comité de Empresa solicita a la Dirección del Instituto que formalice por escrito los cambios efectuados unilateralmente meses atrás, es decir el pago de categoría superior de Cap de Colla a Encargado, de Prácticos de 2ª a Prácticos de 1ª y Auxiliares Prácticos de 1ª y Encargados Generales (Conservadores) a Técnicos de 2ª.

La CGT solicita que se aclare si el ahorro entre lo presupuestado y lo gastado este año 2008 (casi 864.000 euros) en el capítulo 1 de gastos de personal es debido a la no puesta en práctica de la normalización del sistema retributivo, “¿estaba ese dinero previsto para gastarlo y se lo han ahorrado?”, y se pide que nos hagan llegar la cantidad económica desglosada destinada a la normalización del sistema retributivo

Finalmente la reunión que no dio mucho más de sí, debatió sobre un método de trabajo para avanzar en el nuevo sistema retributivo.


Comisión de Contratación


Como punto básico del orden del día se trata el tema del reglamento de la bolsa de trabajo temporal, se avanza en el redactado general, pero en los puntos básicos como son: "la duración de los contratos, máxima y mínima", "las condiciones especiales para saltar el orden de la lista como podrían ser el aceptar un contrato con cambio de turno, o uno de chófer", "los motivos de exclusión de la lista" no se ha cerrado un redactado definitivo y quedamos pendientes de que se rehaga un nuevo redactado para volver a tratar los puntos más conflictivos.

La próxima reunión se celebrara el miércoles día 26 de noviembre las 12 horas


Comissió de Seguiment

El jueves día 20 de noviembre a las 8’30 horas (con media hora de retraso) en la calle Tarragona se volvió a reunir la Comisión de Seguimiento del Convenio.

La reunión de la Comisión de Seguimiento no dio para mucho, tratándose los dos primeros puntos (Actas y horas sindicales) del orden del día, quedando el resto de puntos (informaciones previas, Área de Medio Ambiente, Brigadas de Infraestructura…) para una próxima reunión extraordinaria de la Comisión.

Por último antes de que acabara la reunión se ratifico y firmó el acuerdo sobre “protocolo práctico de jubilación parcial” alcanzado el 28 de abril del 2008







diumenge, 23 de novembre del 2008

La seva crisi, que la paguin ells: els rics, els bancs i les multinacionals


Concentración anticapitalista en Barcelona from Oriol Sabata on Vimeo.

El bosc dels esquirols vermells



Més enllà del Bois de Boulogne, al turó de Saint Cloud, s'estén un gran parc d'arbres centenaris envoltat d'un frondós bosc habitat per uns curiosos esquirols vermells. A la tardor --una de les millors èpoques per visitar París-- val la pena sortir del típic itinerari de la Tulleries o els Jardins de Luxemburg per disfrutar de l'espectacle que ofereix la naturalesa en aquest lloc, desconegut fins i tot per a molts parisencs de tota la vida.
Quan el cel encara ofereix dies clars i temperatures practicables, només s'ha de saltar a la línia 10 del metro o agafar a Saint Lazare un rodalies fins a Saint Cloud. En menys de mitja hora et plantes en un dels grans pulmons de la metròpolis. Un parc nacional de 460 hectàrees prenyat d'història, tan a prop i tan lluny del soroll urbà. Aquí el temps es desaccelera. I els ulls es meravellen davant l'extensa gamma de vermells, taronges, grocs, verds i torrats que cobreixen els arbres en aquesta època.
A primera vista pot semblar un típic jardí francès. Però no ens hem de deixar enganyar per aquesta primera impressió. Els arbustos retallats i alineats i les grans fonts de pedra són l'únic vestigi de l'antic palau de Saint Cloud. Amb una magnífica vista sobre el Sena i París, l'edifici construït al segle XVI va ser cremat per les flames el 1870, víctima de la guerra franco-prussiana. Abans havia viscut grans dies de glòria. Comprat el 1785 per Maria Antonieta, es va erigir en residència reial durant llargs períodes. També va ser aquest l'escenari en què Napoleó Bonaparte va perpetrar el cop d'Estat del 18 de Brumari.
El 1823, Lluís XVIII hi va crear un espai privat per als seus nebots --batejat amb el nom de jardí de Trocadéro-- que avui és una autèntica joia botànica d'estil anglès. Una majestuosa grua solitària es posa sovint a la riba del petit llac artificial, sobre el qual pengen les branques d'un enorme avet. L'au ha decidit veure passar el temps des d'aquell lloc tranquil. Després de venir a reproduir-se a la primavera, les seves companyes les oques salvatges sobrevolen el jardí en formació militar abans d'iniciar el llarg viatge que les portarà cap al sud.
Però ella es queda. Regna tot l'any a Trocadéro envoltada de múltiples espècies d'ocells i els simpàtics esquirols. De vegades se'ls veu travessar el camí fent petits saltets, lleugers com la ploma pèl-roja que semblen portar al lloc de la cua. Quan pugen pels gruixuts troncs, el soroll dels humans els espanta i es queden paralitzats com si fossin estàtues. Estan enfeinats acaparant provisions per passar l'hivern als seus caus. No han d'anar gaire lluny. El terra està cobert de fulles multicolors i de castanyes, perillosos projectils si cauen de les branques més altes dels poderosos marroniers, nom que reben aquí els castanyers.
Són l'emblema de la regió. Al parc de Saint Cloud cobreixen bona part de la zona boscosa, que s'estén fins a les portes de Versalles. Un antic domini de caça on es respira l'olor de bolets i fullatge humit de la tardor a tan sols tres quilòmetres de París. Un luxe.

Article de
ELIANNE Ros publicat en El Periódico

divendres, 21 de novembre del 2008

Assemblea de Treballadors/es





Avui 21 de novembre s'ha celebrat l'Assemblea de Treballadors/es per a informar dels constants incompliments del conveni per part del Institut. La presencia de treballadors/es (una mica més de 200) ha sigut fluixa i això ha estat debatut en l'assemblea.

Després de la celebració de l'assemblea, ens hem acostat els treballadors/es a les oficines de Parcs i Jardins (medi ambient) a Torrent de l'Olla a presentar un escrit de cadascun de nosaltres/es dirigit al Gerent de l’Institut Jordi Campillo



POMERA (Pirus Malus)

Segons les velles cròniques, La pomera silvestre era originaria del Mar Negre. Va ser duta a Egipte sota la Dinastia del Faraó Ramsés II. D'Egipte la van dur Persia. Els perses van convertir alguns arbres silvestres en arbres de cultiu, i entre ells la pomera. Els perses van donar a conèixer aquest arbre als grecs, i aquests al seu torn als romans. Això és el que ens queda com ressenya històrica.






Mites, Llegendes i Tradicions de la pomera.

Entre els celtes. La pomera era un dels set arbres sagrats. Per a ells era el símbol de la immortalitat, de la perfecció i la puresa, i les seves flors eren el signe de l'amor i la fertilitat. Les seves flors i fruits s'oferien en diverses ofrenes als seus déus, ja que havien observat que la pomera es desenvolupa en harmonia amb el ritme anual del Sol com cap altre arbre.
En la mitología nòrdica. També la pomera té un paper important, i és el símbol de la joventut terna i de la inmortalidad. Idunn, la deessa de la primavera per als germans, és l'encarregada de custodiar les pomes d'or. Ella duia diàriament als déus les màgiques pomes. Amb aquest fruit els habitants de l'Asgard es mantenien sempre joves. En una ocasió, la deessa va ser segrestada per un gegant i els déus van començar a envellir ràpidament. Una vegada alliberada Idunn, i a l'oferir-los de nou els especials fruits, els déus van recuperar el seu venil aspecte i el seu inmortalidad.
També els grecs.Ens parlen de la pomera través dels seus mites. Les Hespérides són les ninfas de l'ocàs i les filles de la Nit. Habiten en l'Occident extrem, no lluny de la illa dels Bienaventurats. La seva funció essencial és la de vigilar, amb l'ajuda d'un drac, el Jardí de les Hespérides, on creixen les pomes d'or. Aquestes eren el regal que en un altre temps la Terra havia fet a Hera en ocasió de les seves noces amb Zeus. El rei d'Egipte Busiris envia a raptar a les Hespérides i a apoderar-se de les pomes d'or. Però Heracles, l'heroi grec per excel·lència, extermina als raptores, els arravassa el botí i allibera a les Hespérides, retornant-les al seu pare Atlante. Aquest, en recompensa, lliurament a l'heroi les pomes de la inmortalidad. (En la mitologia grega les Hespèrids (en grec Έσπεριδες, ‘filles del capvespre’) eren les nimfes que cuidaven un meravellós jardí en un llunyà racó de l'occident, situat segons diverses fonts en les muntanyes de Arcàdia a Grècia, prop de la serralada del Atlas al Marroc, o en una distant illa de la vora de l'oceà. Addicionalment, Hespèrids (o també Illes Afortunades) és un nom donat pels antics a una sèrie d'illes situades en l'extrem oest del món llavors conegut. Aquestes podien haver inclòs Canàries, Madeira i Cap Verd.)En el pròxim capitulo continuarem amb les històries i llegendes que es deriven de la pomera i el seu fruit, la poma.
Un altre mite grec diu que.La deessa de la discòrdia va llançar una poma destinada a la deessa més bella. Dit honor ho disputaven Hera, Atenea i Afrodita. El jutge que havia d'atorgar el premi era Paris. Les tres divinidades inicien davant ell un debat prometent-li regals; Hera li va oferir el regne de l'Univers, Atenea fer-ho invencible en la guerra i Afrodita la mà d'Helena. Paris va atorgar la poma a la deessa de l'amor, Afrodita.
En la religió cristiana.La pomera és l'arbre del ¿fruit prohibit?. Conta la tradició que la primera parella d'éssers humans, després de la seva creació, vivien felices en el Paradís Terrenal; no tenien dolors, ni malalties, tot era felicitat. Podien menjar de tots els arbres del Paradís menys d'un, la pomera. La història és de sobra coneguda, i l'estudi del profund simbolisme d'aquest mite bíblic seria molt extens; només farem referència aquí a la poma, símbol del de la capacitat de triar lliurement, de diferenciar, que atorga la saviesa o coneixement diví.En l'Edat Mitja.Trobem el símbol de la pomera en múltiples llegendes. La figura de la Mare Naturalesa, en aquest context se situa. La llegenda d'Arturo.Mític rei que, una vegada ferit de mort, és dut per la Maga Morgana en la seva barca cap a la illa d’Avalon, el país de les pomes. Allí va guarir de les seves ferides i conta la llegenda que segueix vivint ¿eternament jove?.











Aquest arbre. Va ser estudiat per un dels homes més savis i enigmàtics del renaixement, Paracelso. Segons Paracelso, la Botànica herbolària astrològica reconeix el signe de Venus sobretot en les flors delicades riques en nèctar. Les flors de la pomera pertanyen a aquest grup. Aquestes flors, la bellesa de les quals glorifica el mes de maig, desprenen una suau fragància i estan formades per cinc pètals, de color rosa per fora i blanc per dintre, que envolten un ramillet d'estàmbres grocs. Si es talla la fruita per la meitat, deixant al descobert el cor, s'observarà una estrella de cinc puntes. Aquestes cinc puntes, així com els cinc pètals rosats i el sabor dolç i amarg de la polpa, és precisament un signe de Venus. L'estrella de cinc puntes, ?el cor de la poma?, dibuixa el patró de les cinc òrbites que descriu Venus en el seu moviment retrògrad durant la seva trajectòria sinòdica de vuit anys al llarg de l’el·líptica. Per a Paracelso, la pomera és un arbre sagrat consagrat a la deessa Ceres. Serològicament, el tallo d'aquest arbre és d’Escorpió, les fulles són de Gèminis i Virgo i el fruit és de Venus. La terra on creix la pomera és un lloc de boscos frondosos, d'abundant vegetació. El món vegetal sembla cobrar un especial significat en aquests llocs i la vida desborda majestuositat i verdor. Cada racó d'aquesta terra és un repte a la vida, una vida callada però plena de força, profunda i ancestral. De fet en totes les tradicions s'esmenta el lloc on creix la pomera com un lloc molt especial; Illa d'Avalon, Jardí de les Hespèrides, Terra del Misteri, Regió de les Ombres, lloc de màgia…

Gabi

dijous, 20 de novembre del 2008

Ha sortit el Catalunya 102


- Portada

“Refundació de l’anticapitalisme”. Fotografia d’Ana Briñas, retocada per Jordi Martí.

- Editorial

Rics i bancs aprofiten la seva crisi per robar-nos encara més.

- Reportatge

Argentina. El banc de proves de l’FMI diu prou i construeix alternatives; Tupac Amaru a Jujuy; CTA: sindicalisme que combat el capital com a moviment social; El metro, contra la precarietat i la privatització; “Som treballadors sense patró”.

- Economia-Treball

Vaga indefinida als pàrquings d’Eysa a Mataró; 13 de novembre, lluita contra la LEC; Rebuig als ERO presentats en el sector de l’automòbil; Jo no he votat Obama; La CGT davant la situació de ‘crisi’ en el sector de l’auto; L’efecte papallona; Onada d’acomiadaments i tancaments d’empreses; A Seat planten cara a l’ERO; Laïcisme nacional; A Nissan, “Temps moderns”; ‘Ens volen fer retrocedir un segle’. Fora la Directiva de les 65 hores; Informe de la situació actual a Pirelli Manresa; La mesquinesa de l’empresa Atos Origen; Repressió sindical contra CGT a Cecrops SA; Més aturades a les estacions d’Adif; Estampacions Sabadell: aprofitar la crisi; Què puc er si m’acomiaden? (II); Metro de Barcelona i la conciliació de la vida laboral i familiar; (In)seguretat laboral, tot això i molt més en el Catalunya 102, de novembre de 2008

Llegir Catalunya 102

Manifestació de suport als jardiners de Sant Just Desvern

dimecres, 19 de novembre del 2008

Posicionamiento de CGT sobre el Plan de Igualdad de Parcs i Jardins

Una de las bases que rigen la filosofía de CGT es el carácter asambleario de dicho sindicato: por ello, hoy ponemos a debate de la asamblea de afiliados y afiliadas un tema candente en la actualidad de Parques y Jardines, el Plan de Igualdad. Es por ello que queremos aquí plantearos la polémica que hoy por hoy se está dando en el seno de la comisión que diseña el mencionado plan.
Dentro de la ley de igualdad de género encontramos la licitación para la aplicación de la discriminación positiva ( expresión que, aunque semánticamente no tenga que ver, hoy en día se convierte en sinónima de acción positiva), esto es, la posibilidad de realizar acciones para favorecer la paridad en todos los ámbitos laborales mediante fórmulas que den prioridad al sexo menos representado. Antes de seguir, queremos aclararos que nosotros no estamos de acuerdo con la equivalencia acción positiva-discriminación positiva porque entendemos que se pueden desarrollar acciones positivas para la implantación real de la igualdad sin que por ello sean éstas discriminatorias.
¿Cómo se manifiesta esto en la realidad del Instituto? Pues, según la propuesta del Grup de Dones, secundada por UGT, CCOO y USOC significa la reserva del 50% de plazas para mujeres en las próximas ofertas públicas, promociones internas y cursos de formación interna, hasta conseguir que haya paridad en todos los estratos de Parques y Jardines, implicando también una reserva de plazas para hombres en aquellos ámbitos como oficinas en donde encontramos una mayoría de mujeres. Uno de los primeros interrogantes que se nos plantean es el siguiente: cuando se dé esa paridad forzada ¿cómo se va a mantener? ¿Seguiremos segregando a los sexos con tal de mantener unos números que son sólo eso, números y no reflejan para nada la realidad social y personal de hombres y mujeres? Esto nos recuerda más bien a aquellas escuelas de los tiempos de Franco que tenían una entrada para niñas y otra para los niños...........
Desde CGT, que por su carácter anarcosindicalista considera intrínsecamente superada la clasificación de las personas por razones de género (entre otras), entendemos dos cosas fundamentales y que entran en contradicción con esta ley: La primera es que la misma, lejos de reivindicar y elevar al mismo grado de lo masculino todas aquellas funciones que tradicionalmente han asumido las mujeres, lo sigue estigmatizando y considerando "de segunda" ya que nos plantea que para podernos sentir ciudadanas de pleno derecho, las mujeres hemos de acceder a la esfera de lo que tradicionalmente ha sido "de hombres". Ante esto, el argumento fácil es decir que la paridad se pretende también en los empleos considerados femeninos, pero será un objetivo harto difícil de conseguir si no se dignifican las condiciones laborales y salariales de estos sectores ( no nos queda claro que puedan haber muchos hombres que quieran, por mucha vocación que puedan tener, acceder a la paridad en empleos como auxiliar de puericultura en una guardería privada, limpiador doméstico, etc., aunque es posible que esta "crisis" los estimule por otras razones más terrenas....). Sospechamos que, tras esta "buena voluntad" del sistema, se esconde una estrategia más para atomizar la sociedad, para disgregarla e individualizarla, convirtiendo a sus miembros en seres aislados, unidades de producción y consumo..... ¿ Cómo se entiende si no que por un lado se diseñen a nivel europeo los marcos para la ampliación legal de la jornada laboral (las 65 horas) y por otro se vendan medidas de conciliación familiar? (recordemos que no son extensibles al total de los trabajadores y trabajadoras).
Ante ello, cuestiones como el cuidado de hijos, mayores, personas enfermas, el mantenimiento del hogar, todas aquellas profesiones de corte adscrito absolutamente a la feminidad, el disfrute de la maternidad, etc, quedan soslayados y no reconocidos como una actividad que ha servido al sostén del tejido social y del sistema tanto como lo masculino quedando irresoluto el interrogante de
"¿Quién se va a ocupar de esto?" ya que la ley, lejos de establecer mecanismos de reconocimiento y compensación a quien se ocupe de estas actividades ( da igual hombre o mujer) mediante la adjudicación de derechos como el salario y la cotización a la Seguridad Social (vemos hoy a muchas viudas hartas de trabajar para los demás cobrando pensiones de viudedad miserables), se olvida del tema, olvidándose también, de los derechos de la infancia, a la cual se remite a los "párquings para niños" que son hoy día las guarderías, por poner un ejemplo.
La segunda cuestión que entra en conflicto con nuestra idiosincrasia es que no creemos en que sea efectivo luchar contra la desigualdad generando nuevas desigualdades, puesto que tal postulado convierte la acción no en una ruptura con los modelos patriarcales y la generación de unos nuevos, si no la repetición de los mismos con diferentes protagonistas: la ley del talión "ojo por ojo", "tú me has pegado, ahora te pego a ti", sin tener en cuenta que las personas que forman parte de la sociedad a día de hoy, tanto hombres como mujeres, han evolucionado a la par de la misma y no son quienes deben "vengar" o "pagar" afrentas ajenas. Si decimos sí a la discriminación positiva, estamos hablando en el fondo de "repartir las desigualdades" no de eliminarlas, y eso es, entre otras cosas, anticonstitucional. Parece mentira que nosotros, un sindicato antisistema, tengamos que recordar algo tan "básicamente democrático".
¿ Cuál sería la manifestación de una propuesta como la del Grup de Dones? Pues que se darían situaciones como que personas de sexo femenino que accedieran a una plaza fija en una opo tuviera menos nota que hombres que no entran, o a la inversa, con lo que siempre se quedaría fuera alguien simplemente por no ser del sexo adecuado........... El ambiente que puede generar tal situación no nos parece el más sano para que se desarrolle una cultura de la igualdad ni mucho menos, amén de que la consideramos injusta de base. Imaginaos también, que se reservan para mujeres el cincuenta por ciento de las plazas en formación interna: seguramente habrá compañeros que no podrán acceder a un curso en lo que les queda de vida laboral.
Por todo lo expuesto, cabría pensar que nuestra postura es totalmente contraria a la Ley de Igualdad y, por ende, al Plan de Igualdad de Parques y Jardines......... Nada más lejos de la realidad, ya que asumimos todo lo que tienen de positivo y participamos activamente en el diseño de medidas correctoras de todas aquellas situaciones de desigualdad que se dan en nuestro ámbito laboral, pero ello no es óbice para que lo hagamos con una venda en los ojos, sino con un espíritu de critica constructiva ( y deconstructiva si fuese menester). Por tanto, CGT está a favor de la igualdad obtenida de manera que no genere nuevos desequilibrios y dispuesta a trabajar en ello, cosa que implica inevitablemente la crítica a una ley que consideramos incompleta y errada en algunos de sus planteamientos.

Secció Sindical de CGT a Parcs i Jardins