diumenge, 30 de novembre de 2008

LA CGT DAVANT LA CRISI, ADMINISTRACIÓ LOCAL: CRISI PER A QUI?



Malgrat que els nostres polítics governants han trigat a reconèixer la situació de crisi, tots ells, ja siguin d’un color o altre, s’han apuntat ràpidament a aplicar mesures pressupostàries restrictives que empitjoren les condicions laborals del personal al servei de l’administració i tenen un impacte directe en la qualitat dels serveis públics.

Els últims anys, amb l’obsessió de tancar els pressupostos municipals amb dèficit 0, l’administració pública ha oblidat que la seva finalitat és donar un servei de qualitat als seus ciutadans, emprant una visió netament neoliberal d’acord a les tendències de l’Europa del capital. Entenem que en temps de crisi, l’administració local ha de fomentar l’ocupació pública i mantenir els drets laborals dels empleats municipals

Els equips de govern municipals apliquen polítiques laborals i socials que beneficien als propis partits polítics i als sectors empresarials afins que els hi donen suport i financen les seves campanyes; en definitiva practiquen el “clientelisme” polític que garanteix la continuïtat en el càrrec. No importa el ciutadà, sinó mantenir la “poltrona” amb un sou milionari. El municipalisme democràtic deixa pas a la partidocràcia.


Què està passant a l’administració local?

  1. S’adapten les estructures orgàniques en funció dels càrrecs a nomenar i no de les necessitats de la ciutadania
  2. Hi ha un excés de càrrecs de confiança amb funcions i sous d’alt directiu dins l’administració, obviant els principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l’accés a la funció pública
  3. “Pelotazos” als pressupostos municipals per a increments a l’entorn d’un 30% de salaris de polítics i càrrecs de confiança
  4. S’elaboren pressupostos orientats a la propaganda política del partit governant malgastant diners públics com ara: premsa, mòbils, dietes, vehicles oficials, dinars, protocols i inauguracions fastuoses
  5. A més privatització, més precarietat laboral i salarial: s’externalitzen els serveis públics, degradant la seva qualitat, adjudicant els treballs a empreses afins que suposen un major cost en la prestació del servei i empitjora les condicions de treball del personal contractat.
  6. La gestió pública del sector privat implica, evidentment, no donar un servei social sinó buscar un benefici a costa de les condicions laborals del seus treballadors. S’aplica la directiva Bolkestein, “patente de corso”, per a desmuntar el que encara resta del sector públic amb la col·laboració del poder polític
  7. Es paralitza la negociació col·lectiva amb l’excusa de la crisi. L’estratègia dels ajuntaments és escudar-se en l’assessorament tècnic de la Diputació. Aquest assessorament, políticament interessat en la recerca d’un conveni únic i a la baixa va en contra dels interessos dels/de les treballadors/es de l’administració. Aquest model de conveni únic només beneficia als sindicats burocratitzats i alineats als partits polítics en detriment de la legítima representació sindical local. Conveni únic=Sindicat únic?

Quines són les conseqüències d’aquestes polítiques municipals?

  1. Després de 30 anys de municipalisme “democràtic” encara prima l’objectiu electoralista del partit governant per damunt de les necessitats reals dels ciutadans.
  2. Es genera ocupació “a dit” i partidista vetant a la ciutadania, en especial als joves, la possibilitat d’accedir a un lloc de treball públic.
  3. Els funcionaris accedeixen a la funció pública mitjançant processos selectius i amb retribucions fruit de la negociació col·lectiva. La “casta” privilegiada de càrrecs de confiança, que exerceixen l’alta direcció dels serveis municipals, accedeix per la seva fidelitat política i no per la seva professionalitat. Se’ls assigna grans salaris, adjudicats arbitràriament pel polític de torn. Aquesta situació degrada els serveis públics.
  4. Una gran part dels diners públics, que paguem entre tots, es malgasten sense control sindical ni social en detriment de despeses socials.
  5. L’externalització i la gestió indirecta precaritza el treball i té com a conseqüències immediates:

Prestamisme laboral: utilització d’espais i materials públics per persones alienes a l’administració

Dobles escales salarials

Jornades laborals amb “flexibilitat horària” imposada que fan impossible la conciliació de la vida laboral i familiar

Generació de milers d’hores extres que correspondrien a llocs de treballs públics amb jornades senceres. L’administració no genera ocupació pública

Increment de la sinistralitat laboral per la manca de la vigilància en la prevenció dels riscos laborals


Propostes de la CGT davant la crisi:

Basta de nepotisme democràtic. No als nomenaments a dit i sí a l’accés transparent a la funció pública

Elaborar pressupostos socials front a pressupostos de l’interés del capital, que atenguin a les necessitats dels ciutadans i mantingui els drets laborals del personal de l’administració amb la finalitat de donar un servei públic de qualitat.

Limitar el nombre i reduir els salaris d’assessors, directius, càrrecs de confiança i polítics. Sí a salaris dignes per a tothom, no a l’enriquiment a través del càrrec públic.

Més transparència en la gestió dels pressupostos municipals i de les seves empreses que en depenen

Que les polítiques municipals de Promoció econòmica fomentin l’ocupació local enlloc de l’ocupació partidista

Racionalitzar les hores extres i fomentar l’ocupació pública d’aquelles que són estructurals.

Potenciar i desencallar la negociació col·lectiva en base:

Aconseguir salaris dignes que garanteixin el poder adquisitiu del personal de l’administració tenint en compte la manipulació política de l’IPC real (gas, electricitat i agua han pujat pel damunt del 10%, productes bàsics ...)

Aplicar polítiques d’increments salarials que garanteixin l’equitat retributiva anant reduint el ventall salarial

Garantir la participació sindical en la confecció de les plantilles i oferta pública que garanteixi la dotació correcte d’efectius a tots els serveis municipals.

Aconseguir i mantenir les 35 hores de jornada laboral acabant amb la flexibilització i borses horàries en defensa de la creació d’ocupació i de la conciliació de la vida laboral i familiar.

Garantir i fomentar la promoció interna atenent als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat

Fomentar la jubilació parcial mitjançant la contractació de relleu per fomentar l’ocupació


DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS PERQUÈ:

L’àmbit públic busca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col·lectiva mentre que el privat busca la rendibilitat, l’eficàcia i la competitivitat des de l’interés individualista

L’àmbit públic ha de garantir la justícia, la igualtat i la solidaritat socials. A l’àmbit privat no hi ha redistribució social i sí explotació laboral.

Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs dels que gestionen l’administració pública, que són els polítics. Per això calen directius professionals i no polítics fidelitzats

No acceptem la gestió indirecta dels serveis públics, és a dir, serveis de titulació municipal amb execució privada. Reclamem la municipalització dels serveis públics privatitzats amb l’objectiu de fomentar l’ocupació de qualitat i la millora dels serveis públics que rep la ciutadania


DAVANT LA CRISI, LLUITEM PER UNS SERVEIS PÚBLICS, SOCIALS I DE QUALITAT.


CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL:

Coordinació de Seccions Sindicals d’Administració Pública Local de Catalunya

Federació d’Administració pública de Catalunya