dijous, 27 de novembre de 2008

Audiència pública pressupostos 2009: oïdes sordes a la participació

L’Audiència pública celebrada el dimarts 25 de novembre ales 19:00 a la “Casa Gran” de l’Ajuntament, es va caracteritzar per la posada en escena a la que ja ens tenen acostumats les mesures de participació ciutadana i per la forta presència de personal municipal mobilitzat, fora i dins la sala.

Durant la sessió va ser ben palpable la presència de treballadores/ors municipals assistents a l’exterior de l’edifici reivindicant uns pressupostos que no hipotequin la responsabilitat social del govern municipal .

En l’interior del saló de l’acte , i després d’una llarga exposició dels representants del govern municipal i dels grups municipals el torn obert de paraules destinat a les entitats va recollir les intervencions del President de la Junta de personal de l’Ajuntament , d’un representant de la Secció sindical municipal de la CGT i d’un bomber municipal en lluita. També va intervenir un membre de l’associació d’afectats pel mobbing municipal.

Les diverses intervencions relacionades amb la mobilització per un conveni digne van posar de relleu les contradiccions dels pressupostos 2009 i del discurs i la identitat política que els acompanya per part del govern.

Aquestes contradiccions destacades per les intervencions es resumeixen en.

- Identitat / discurs polític “progressista” del govern municipal i increment de la privatització i de la precarització de la contractació del personal municipal (contenció del capítol de personal, disminuint laborals, però fort increment hores extres i capítol 2 per a contractar empreses enlloc de treballadors/es)

- Ostentació de la participació, transparència i bona “gestió” municipals però manca de l’existència d’una RLT , en definitiva d’una clara definició de funcions de cada treballador/a i dels organigrames i formes de provisió i promoció i reestructuracions de personal encobertes d’eslògans i retòriques “modernes” com Pla Primavera, Barcelona 2.0…

- Discurs orientat a aportar solucions a la crisi, creació de llocs de treball (via Barcelona activa, per tant iniciatives indirectes de foment empresarial i reciclatge ), i renúncia real a fer aquesta política directament des de l’Ajuntament amb increments de plantilla enlloc de subcontractar empreses (en ocasions, cadenes de subcontractació) i enlloc de fomentar el prestamisme laboral i el mileurisme (o pitjor)

En el torn de rèpliques el regidor Jordi W. Carnes Ayats, va fer cas omís dels plantejaments exposats pel personal municipal i enlloc de respondre es va dedicar a fer un discurs que no venia a to i ratllant la demagògia contra els serveis públics posant sobre la taula el qüestionament de la vàlua dels treballadors municipals (negant la seva convivència amb aquesta visió) . Tot seguit va donar una resposta centrada en els increments retributius conforme els PGE donaven un 2,2% d’increment salarial i que era la legalitat i no es podia fer res, que no responia al contingut de les intervencions sobre les conseqüències socials. Finalment va fer una crida a que els representants sindicals fossin responsables… acceptant l’oferta municipal.

La presentació dels pressupostos va haver de fer esment a l’increment de les transferències de les altres administracions a l’Ajuntament , finalment es va dir que no eren suficients, però va ignorar la obligació de respondre amb prestacions d’orígen públic d’aquests ingressos enlloc d’usos pressupostaris en publicitat , o altres que no tenen res de servei públic.

Finalment es va obviar el debat de com aquests pressupostos perpetuen una forma privatitzada de proveir els serveis públics , en pitxors condicions pels treballadors/es “privatitzats” que acaben imposant , directament i indirecta, un model de precarietat a la ciutat de Barcelona agreujat per les conseqüències d’altres polítiques municipals com la de l’habitatge.


CGT Ajuntament

2 comentaris:

malesherbes ha dit...

Unos 300 bomberos piden mejoras laborales en la calle

JORDI SUBIRANA
BARCELONA

Los funcionarios del Ayuntamiento de Barcelona siguen en pie de guerra por falta de acuerdo en las negociaciones de los distintos convenios. Ayer, unos 300 bomberos volvieron a salir a la calle para reivindicar mejoras de sueldo, horario y material.
La marcha, encabezada por el lema Bombers de Barcelona, a la cua d'Espanya, acabó en la plaza de Sant Jaume, donde decenas de bomberos lanzaron huevos contra el consistorio y los antidisturbios de la Guardia Urbana. Los bomberos reclaman reducir su jornada de 40 horas a 37,5 a la semana, equiparar el sueldo con el cuerpo de la Generalitat, de quienes les separan 350 euros mensuales, y más inversión en material.
El gerente de recursos humanos, Carlos Arias, dijo que todavía está lejos el acuerdo con los trabajadores, unos 10.000, por las elevadas reivindicaciones económicas y la petición de reducciones de jornada. El ayuntamiento, que hará "un esfuerzo suplementario" con bomberos y Guardia Urbana, ofrece una subida salarial en torno al IPC, pero no se plantea aceptar una reducción de la jornada del 6% porque supondría tener que contratar a 600 personas.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=565829&idseccio_PK=1022

malesherbes ha dit...

L'Ajuntament augmenta un 60% la despesa en càrrecs de confiança als districtes

La partida de retribucions als directius creixerà l'any vinent un 51,65% i la del personal eventual un 70,49%

VICENÇ PLANELLA. Barcelona
El pressupost pel 2009 que ha elaborat el govern bipartit que presideix Jordi Hereu preveu un increment del 6% en les despeses de personal de l'Ajuntament, en principi per l'ampliació d'algunes plantilles com la de la Guàrdia Urbana i pel sou que passaran a cobrar els consellers que representen els partits polítics als districtes. Una anàlisi detallada del projecte, però, constata que les retribucions que més creixeran són les destinades als càrrecs de confiança (un 9,8%) i als directius del consistori (un 5,4%), mentre que la nòmina total dels funcionaris només augmentarà un 2%. Als deu districtes de la ciutat les previsions econòmiques són més sorprenents, amb un increment mitjà d'un 70,49% en la partida de personal eventual i d'un 51,65% en la d'alts càrrecs.

Potser els 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona, inclòs l'alcalde, Jordi Hereu, faran pedagogia a causa de la greu crisi econòmica congelant-se el sou l'any vinent, però aquest exemple no es traslladarà ni als alts càrrecs del consistori ni al personal de confiança que es reparteixen tots els grups municipals, tant a la casa gran com als deu consells municipals descentralitzats. Segons el projecte de pressupost pel 2009 aprovat en primera instància en comissió i pendent de ratificació el mes vinent en el ple del consistori, la partida destinada als gerents, comissionats, directors de serveis i assimilats creixerà un 5,4% respecte d'aquest any i suposarà una despesa de 3,6 milions d'euros. El capítol d'assessors, caps de gabinet o de programes, adjunts i tècnics de tota mena –tots ells nomenats a dit– encara s'inflarà més i augmentarà un 9,8% fins a arribar als 12,7 milions d'euros en nòmines, 1,2 milions més que el cost actual.

Aquests percentatges tenen els seus matisos en funció de l'actual doble organització de l'Ajuntament. Si bé en els anomenats sectors, que atenen el conjunt de la ciutat, es produeix una significativa desaparició d'alts càrrecs –a Serveis Generals, Recursos Humans i Finances el descens de la despesa és de l'11,23%, respecte del 4,55% que creix en l'àrea d'Acció Social i Ciutadania–, el pes econòmic del personal eventual en els serveis centralitzats augmenta un 20,46% de mitjana, amb salts espectaculars en els sectors de Medi Ambient (90,54%) i Educació, Cultura i Benestar (82,76%).

La davallada del nombre d'alts càrrecs als sectors de la casa gran no implica que s'hagin eliminat figures directives, sinó que aquestes reapareixen repartides en els comptes dels districtes, que veuen com la seva participació del 14% en la distribució dels recursos municipals es veu hipotecada per una multiplicació de les càrregues de personal, en detriment de les transferències corrents (subvencions) a famílies i a entitats sense ànim de lucre i de les inversions reals. Així, la partida destinada a alts càrrecs als districtes augmentarà de mitjana l'any vinent un 51,65%, amb puntes que gairebé arriben o superen el 100% en casos com ara Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc, les Corts, Eixample o Gràcia. La situació es repeteix en el cas del personal eventual, amb l'agreujant que aquest no minva en els serveis centralitzats. El volum de les nòmines als consells municipals es dispara de mitjana un 70,49%, però l'increment arriba a ser de prop del 200% a Sant Andreu, del 176% a Nou Barris i del 132% a Sarrià-Sant Gervasi. En àmbits com les Corts, on els comptes experimenten una alça del 15,25% fins a arribar al llindar dels 18 milions d'euros, les despeses de personal es mengen 13,7 milions i només en resten 4,2 per dedicar-los a transferències corrents i a inversions reals, malgrat que aquestes augmenten un 82,89%.



EXPLICACIONS POLÍTIQUES
El grup de CiU ha denunciat que el govern d'Hereu té previst passar l'any vinent de 246 a 320 càrrecs de confiança, sense especificar-ne la distribució, la qual cosa significa un 30% més de personal eventual i explica que la partida total de sous creixi 1,2 milions d'euros. «El bipartit de Jordi Hereu practica una doble moral: d'una banda fa veure que presenta un pressupost de contenció, però aquesta contenció no es reflecteix en les polítiques de contractació dels càrrecs de confiança», va manifestar la setmana passada el regidor de la federació Joaquim Forn.

Portaveus de l'executiu municipal, en canvi, han assegurat que la xifra de càrrecs de confiança no ha experimentat cap variació sobtada: «El 2008 n'hi havia 246 i el 2009 n'hi haurà 306 a causa dels 10 consellers de districte que passaran a dedicació exclusiva i dels altres 50 que tindran dedicació plena.» Aquestes fonts han atribuït les fortes variacions en les partides econòmiques destinades als directius del consistori i als treballadors eventuals al fet que les dades de referència de l'any passat es fonamenten en previsions inicials molt allunyades de la liquidació pressupostària, i no tenen en compte les incorporacions de personal de confiança que, a proposta de totes les formacions, s'han anat produint al llarg de l'exercici, tot i que el 2008 la llista de personal eventual només ha crescut en set persones (de 239 a 246). En definitiva, des del govern municipal s'han minimitzat els increments que registraran als districtes les despeses dedicades a alts càrrecs i personal eventual, justificant-les en «canvis organitzatius interns» que responen a l'implementació de la «nova estructura» de funcionament del consistori, tot i que no han pogut aclarir, per exemple, si el sou que cobraran els consellers –39.238 euros bruts anuals els de dedicació exclusiva i 18.771 els de dedicació plena– s'ha de comptabilitzar en la columna d'alts càrrecs o d'eventuals. «S'ha creat un fons de contingència, d'1,3 milions d'euros per cobrir aquesta despesa», han dit els responsables consultats, que també han raonat les oscil·lacions en les partides que presenten els consells descentralitzats (des del 2% de Gràcia fins al 199,14% de Sant Andreu) amb el següent argument: «O s'està aplicant l'IPC o s'estan actualitzant nòmines.»

En total, el cost dels recursos humans de l'Ajuntament pel 2009, inclosos funcionaris i contractats laborals, serà de 352,490 milions d'euros, respecte dels 332,537 d'enguany.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3085696