La CGT davant del treball, l’atur, la crisi financera, econòmica i política, exigeix a institucions i als organismes públics que es deixi d’estafar i enganyar a la majoria social, els treballadors autòctons i immigrants, els pensionistes, els joves i s’acabi amb un model polític-social basat en l’esgotament dels recursos naturals que cada vegada fa més inviable la manera de vida al planeta.
El 24 d’octubre l’Enquesta de Població Activa (EPA) ens torna a mostrar la realitat social i quotidiana de la població que té més de 16 anys i poden treballar: 38.270.700 persones.
De les persones considerades actives es troben treballant 20.346.300 i sense feina, és a dir parades 2.598.800.
- De les persones considerades inactives prop de 8.700.000 són pensionistes, els ingressos mitjos del qual ascendeix en l’últim trimestre a 806 € mensuals.
- Les persones assalariades són 16.746.200, de les quals 11.000.000 perceben un salari mensual de 980 €.
- En l’altre extrem es troba una ínfima minoria de privilegiats que són els membres dels consells d’administració de les empreses, els executius, els directors, els tècnics d’alta qualificació, els quals perceben salaris/rendes que se situen en els 450.000 € mensuals.
- Les 2.598.800 persones aturades perceben prestacions de desocupació mitges, inferiors als 800 € mensuals.
- Les persones que han estat expulsades dels seus llocs de treballs en l’últim trimestre del 2008 han estat 217.200 i que han perdut el seu lloc de treball en els últims dotze mesos, han estat 806.900.
L’acomiadament i la seva conseqüència l’atur ha augmentat a tots els sectors en l’últim trimestre: la construcció perd 57.600 aturats més i ja en sumen 354.000 en els últims 12 mesos. Els serveis augmenten les persones aturades en 47.700, la indústria 27.200 persones aturades més i l’agricultura suma 26.900 aturats.
Les persones que porten sense ocupació des de fa més d’un any ascendeixen a 609.500 i el nombre de llars amb tots els seus membres actius a l’atur, han crescut en els últims 12 mesos en 258.800 persones.
Les 10 grans entitats bancàries, 8 Bancs i 2 Caixes, van obtenir uns beneficis nets de 100.000 Milions de € des del 2000 al 2007. El Parlament espanyol va aprovar finançar al sistema financer-bancari amb una partida de 50.000 Milions de €, ampliable fins als 100.000 Milions, per "tornar la confiança al mercat i que tinguin diners per finançar l’economia real".
Des de la CGT volem no només repudiar aquesta "gran estafa social", aprovada pel Parlament, si no també denunciar i oposar-nos amb la força de la raó i de la justícia social que es financi els Beneficis Privats d’aquesta ínfima minoria social que percep de mitjana mensual 450.000 € per persona.
Aquests 100.000 Milions "regalats" al sistema financer surten de les arques públiques i ni els treballadors, els pensionistes, els aturats, els joves, no hem estat preguntats sobre aquesta decisió.
Els 100.000 milions cal utilitzar-los per garantir rendes suficients als 2.600.000 aturats actuals, dedicar-los a pujar les pensions i injectar-los per acabar amb la pobresa relativa que pateixen prop de 9.000.000 de persones en l’estat espanyol.
Cal actuar i un rebel•lar-se fins a tornar a una situació on els drets socials i laborals de les persones i el respecte per la naturalesa i la terra, quedin garantits i una vida social bona, sigui possible per a tots.
Els poders públics i econòmics han de garantir rendes suficients i exigir de qui s’apropia indegudament i no contribueix a l’interès general responsabilitats. Exigir que els seus salaris, les seves rendes, siguin limitades. Que els seus impostos siguin majors i que aportin els seus beneficis privats per a una economia sostenible i viable per a la societat en general.
Des de la CGT no solament ens oposem als “chiringuitos” especuladors i els seus altíssims beneficis, si no que també exigim un canvi social radical contra les "lleis inexorables del mercat capitalista", és a dir la legalització de les seves maquinacions i barbàries per alterar el preu de les coses (habitatges, aliments, matèries primeres, etc.) i l’anteposició dels beneficis privats a la vida i les seves necessitats.
Els treballadors, assalariats i les classes mitjanes hem d’exigir dels poders econòmics, els estats i els seus organismes de control dels diners públics (Bancs Centrals, Reserves Federals), que distribueixin la riquesa, i els mitjans entre aquells que sí que aportem la nostra feina i futur a la sostenibilitat de la hisenda pública i perquè les nostres necessitats socials siguin cobertes amb criteris de suficiència, repartiment solidari i equitat.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Confederació General del Treball - CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada