diumenge, 30 de maig del 2010

Arrasen el mantell vegetal del jardí de Can Framis

Virgínia Mascaró

El mantell vegetal d'heura i bulbs de flors del jardí de Can Framis, projectat per l'arquitecte Jordi Badia, premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura 2010, i el paisatgista Martí Franch, va ser arrasat dijous passat per Parcs i Jardins. Vinculat al Museu Vila Casas, havia quedat finalista al Premi Europeu d'Espai Públic i optava al guardó Europeu Rosa Barba de la Biennal Europea de Paisatge.

"Estem desolats, ningú ens va avisar que s'eliminaria el mantell, plantat el 2008, d'un jardí que va costar 1 milió d'euros", afirma l'arquitecte. "Volia ser un mar d'heura esquitxat de flors. S'havien plantat moltíssims bulbs de flors que esclatarien cada setmana en un color diferent. Ara no sé defensar el premi", diu.

L'Institut Municipal de Parcs i Jardins al·lega que els constructors van lliurar el jardí el novembre passat en mal estat per un manteniment deficient: ple de males herbes i una heura de difícil supervivència. Amb tot, "intentarà" retornar-li l'aspecte original.

Publicat en el diari AVUI


Assumirà algú la responsabilitat ?


Imatge dels jardins previs a la seva destrucció. La idea era un jardí natural i despentinat.... en contrast amb l'entorn excessivament tecnològic.... Sembla que a algú li ha molestat....



El jardí parteix de la idea d'un mar d'heura (amb ones) que preteníem que pugés pel bosc de arbres i per l'edifici.... Sota l'heura una plantació impressionant de bulbs de flors que feien explotar en un color diferent cada setmana.... A l'arrasar amb tot per a plantar el camp de golf s'han carregat tots els bulbs, alguns d'ells molt cars.




Imatges extretes de la pàgina de facebook de BAAS, Jordi Badia

"L’autèntic perquè d’una Vaga"


La Federació de Treballadores i Treballadors de l’Administració Pública de CGT (FETAP), amb convocatòria pròpia, se suma a la Vaga del Sector Públic per al 8 de Juny.

De la mateixa manera, participarà activament en la Jornada de Lluita convocada per la CGT per a aquest mateix dia.

A l’empara de les polítiques d’austeritat, continuen desapareixent els serveis públics, retallant els drets dels treballadors i erosionant les conquestes socials, amb un augment de les privatitzacions.

Com afegit a tot això, el Govern ens imposa un Reial decret que torpedeja el ja minvat nivell de justícia social que ens queda:

- Rebaixa del salari dels empleats públics un 5% de mitjana per a aquest any i la congelació per a l’any que ve. A pesar que el govern digui que la rebaixa serà inversament proporcional, el fet que les retribucions complementàries sofreixin una retallada lineal farà que disminueixin més els sous de les categories inferiors.

- Congelació de les pensions per al 2011.

- Desaparició del període transitori per a la jubilació parcial: que suposarà la pràctica desaparició d’aquesta modalitat de jubilació.

- Desaparició del xec-bebé de 2.500 euros.

- No retroactivitat de les prestacions econòmiques establertes en la Llei de la Dependència (pensem que la resolució dels expedients està trigant més de 17 mesos de mitjana).

Davant aquestes mesures del Govern espanyol, els sindicats UGT, CCOO i CSIF anuncien una vaga circumscrita a l’àmbit de la Funció Pública. Mentrestant, aquests mateixos sindicats posen l’èmfasi en la defensa de l’acord sobre retribucions 2010-2012, un acord que no és menys nociu que el Reial decret, atès que suposa una renúncia a l’increment de les nostres retribucions.

La Federació de Treballadores i Treballadors de les Administracions Públiques de CGT acorda la convocatòria pròpia d’una Vaga per al dia 8 de juny en aquest àmbit, com el principi del camí cap a la Vaga General, ja que les mesures que justifiquen aquest anunci de mobilització afecten a la societat en el seu conjunt i, per tant, la resposta ha de ser col·lectiva i general.

FETAP-CGT

dissabte, 29 de maig del 2010

Mayol deixa a mitges el seu polèmic pla dels espigons submergits

DAVID PLACER
BARCELONA
La construcció del polèmic mur submarí en quatre platges de la ciutat s’acabarà aquest estiu amb una dimensió molt més reduïda del que estava previst. L’Ajuntament de Barcelona donarà per finalitzat al juny el projecte d’espigons que pretenia protegir la sorra en quatre platges però que finalment només s’executarà en dues (Mar Bella i ­Bogatell).
La reducció de l’obra va ser de­cidida perquè les proves realitzades en una platja artificial cons­truïda a Madrid no oferien garanties que ­l’espigó fos capaç d’aturar la pèrdua de sorra, segons va explicar ahir l’ajuntament.
El projecte original, presentat el 2006, preveia un mur continuat de 4,3 quilòmetres en cinc platges (Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant) més el dic emergent de la Barceloneta. L’obra va ser valorada en aquell moment en uns 38 milions d’euros. Encara que finalment tres platges no van tenir cap intervenció, l’ajuntament va acabar pagant pràcticament la mateixa quantitat: uns 33 milions d’euros, segons van reconèixer ahir els responsables municipals.
Imma Mayol, regidora de Medi Ambient, va explicar ahir que la decisió de retallar el projecte ja havia estat presa «fa molt temps», encara que no va precisar quan.
L’ajuntament i el Ministeri de ­Medi Ambient van decidir fa tres anys encarregar proves en una ­platja artificial construïda en un labora­tori a Madrid. L’obra va ser ­motivada per la sospita de tècnics i científics que un mur submergit de vuit ­metres podria ocasionar una menor cir­culació de l’aigua, un augment de la seva temperatura i, per tant, una presència més gran de ­bacteris.
Després d’aquestes proves, segons va dir l’ajuntament ahir, es va descartar fer l’obra a les dues platges més pròximes al Fòrum, però no per motius de salubritat sinó per la falta de garanties de resultats.
Mayol va explicar ahir que els nous espigons no garanteixen que la sorra es deixi de perdre durant els forts temporals, però va assegurar que l’impacte serà molt menor i que la sorra es quedarà més a prop i, per tant, la seva reposició serà més econòmica.
L’espigó tanca de punta a punta la platja de la Nova Mar Bella des de l’any passat. Té una altura de vuit metres i deixa circular l’aigua en els dos metres més pròxims a la superfície. En aquests moments, el ministeri culmina un altre mur idèntic a la platja ­veïna, Bogatell, que estarà completament construït a finals de juny. Segons l’ajuntament, la qualitat de les aigües en aquestes platges no ha estat afectada per cap dels espigons.
El pla, presentat el 2006 pel ministeri, va tenir al·legacions d’esportistes, socorristes, associacions nàutiques i, fins i tot, del mateix ajuntament, que va demanar una obra menys agressiva.

Llegir article senser en El Periódico

divendres, 28 de maig del 2010

La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació el 30 de maig a Barcelona


MANIFEST

“L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."

La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.

A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.

dijous, 27 de maig del 2010

Calcula el teva perduda salarial del 5%

Descarrega el excel amb el qual calcular aproximadament el teu descompte salarial del 5% per les noves retallades del Govern.

Posa la quantitat que cobres actualment i dóna-li a enter

Excel, 18.5 KB

Us adjuntem el Real Decreto-ley 8/2010, de 20 de mayo, por el que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción del déficit público, publicat el 24 de maig al BOE.


http://www.diba.cat/cemical/fitxers/ReduccionDeficit/RDL_8_2010_ReduccionDeficitPublico.pdf


Tan aviat se sotmeti a debat i votació de totalitat en el Congrés dels Diputats, incorporarem les modificacions que la seva aprovació ha comportat en diverses normes contingudes en el nostre Codi de Legislació.

Prolongacions de jornada


dimecres, 26 de maig del 2010

Prunus persica, presseguer, melocotonero o duraznero

En la mitología China, el melocotón era consumido por los inmortales, pues según sus creencias entre sus místicas virtudes poseía la de conferir longevidad a todos los que lo comieran. Yu Huang o el Emperador Amarillo, santo principal de todos los taoístas, tenía una esposa llamada Xi Wangmu, igualmente conocida como la Reina Madre del Oeste, que garantizaba la vida eterna de los inmortales alimentándoles con los melocotones de la inmortalidad. Se dice que los que vivían en el palacio de la Reina madre del oeste realizaban un fantástico banquete llamado “Pantao Hui” o el “Festival de los melocotones”, esta impresionante celebración se efectuaba cada seis mil años, puesto que el melocotonero daba hojas una vez cada tres mil años y su cosecha tardaba en madurar otros tres mil.
A esta fiesta tuvieron ocasión de asistir “Los ocho inmortales” grupo de deidades de la mitología China, el citado hecho es relatado en una de las obras más importantes de la literatura China “Los ocho inmortales cruzan el mar”. Uno de estos dioses Zhang Guo Lao, conocido también como “Maestro del profundo conocimiento”, es a menudo representado portando un melocotón de la inmortalidad. Las estatuas de marfil que representan a los siervos de Xi Wangmu sostienen frecuentemente tres melocotones. En la antigua China la palabra melocotón, debido a su suave textura al tacto y su delicioso sabor, era utilizada para referirse a una joven prometida, expresión que ha permanecido en muchas culturas como una forma de definir a las jóvenes bonitas, “esta como un melocotón”. A la madera de este frutal los chinos le atribuyen el poder de proteger contra los malos espíritus.
En Japón el protagonista de uno de los relatos tradicionales más populares es Momotaro. Cuenta la leyenda que una pareja de ancianos que no podía tener hijos, un día fueron bendecidos con un niño nacido de un melocotón gigante que encontraron flotando en un rio. Le pusieron de nombre momo que significa en japonés durazno o melocotón y taro que en dicho idioma define la condición de varón quedando por lo tanto bautizado como Momotaro. Cuando se hizo mayor se convierte en un gran héroe y adopta la decisión de recuperar un tesoro que se halla en isla de los demonios, acabando con ellos y salvando a los aldeanos del lugar de sus maldades. Desde entonces “el niño melocotón” es uno de los héroes históricos de los nipones. En Japón, la flor del melocotonero simboliza la virginidad.

dilluns, 24 de maig del 2010

Nota referent a la retallada de salaris de les empleades i empleats públics


La retallada salarial per als funcionaris, aprovada el 20 de maig pel consell de Ministres oscil·larà entre el 0,56% i el 7% depenent del grup i nivell, i s’aplicarà tant al salari base com a l’antiguitat a partir de la nòmina de juny pròxim. La mesura no té caràcter retroactiu, pel que la paga extraordinària de juny no es veurà afectada.

De la retallada total que es portarà a terme en 2010, el 30% es restarà de la paga extra de desembre, mentre que el 70% restant es repartirà entre les set nòmines que es cobraran entre juny i desembre. La rebaixa salarial arribarà al 8% en el cas dels directors generals, al 9% en el dels sotssecretaris i al 10% per als secretaris d’Estat, mentre que els ministres, els vicepresidents i el president del Govern es rebaixaran el seu salari el 15%.

La retallada mínima, del 0,56%, serà per als treballadors del grup E, del 2,75% per al C2, del 4,5% per al C1, del 5,75% per a l’A2 i del 7% per a l’A1. En l’Administració General de l’Estat tant els complements específics com el de destinació es reduiran en un 5%, menys en el cas del grup E, per al qual baixarà només el 1%.

Per al personal laboral de les administracions públiques s’ha previst una baixada mitja del 5%, però haurà de negociar-se la seva progressivitat per als diferents nivells salarials, atès que aquests empleats tenen els seus propis convenis col·lectius. En cas que no s’aconsegueixi acordar una reducció progressiva, al personal laboral se li aplicarà de manera general una baixada del 5%.

Pel que fa a l’Empreses Públiques (RENFE, Adif, Correos, Aena, etc.), la retallada només serà aplicable als càrrecs directius, no especificant quin serà la seva quantia.

En els empleats de comunitats autònomes i ajuntaments, es baixarà el 2% el salari base, mentre que l’altre 3% s’aplicarà a les retribucions complementàries. L’estalvi que els ajuntaments aconsegueixin amb la reducció de les despeses de personal s’utilitzarà per a reduir l’endeutament i finançar noves inversions.

L’estalvi per a l’Administració General de l’Estat serà de 535 milions d’euros en 2010 i 1.035 milions en 2011, mentre que per a les administracions territorials serà de 1.765 milions aquest any i 3.465 milions el pròxim.

La següent taula reflecteix la retallada que s’aplicarà als salaris base dels diferents grups de funcionaris de l’Estat. Sense incloure personal laboral ni tenir en compte els complements específics i de destinació.

GRUPS - SOU BASE/MES - RETALLADA

A1 1.161,30 7,00%

A2 985,59 5,75%

C1 734,71 4,50%

C2 600,75 2,75%

E 548,47 0,56%

Federació Administració Pública CGT

diumenge, 23 de maig del 2010

CGT convoca vaga el 8 de juny i exigeix a CCOO i UGT que convoquin vaga general i no signin cap reforma laboral

CGT convoca VAGA i UNA JORNADA DE LLUITA el 8 de Juny després de les mesures adoptades pel govern contra les treballadores i treballadors públics, pensionistes, contra tota la classe treballadora, les classes més populars i la societat en general, sent al mateix temps incapaç d’adoptar cap mesura contra les rendes dels rics, banquers, patronal, especuladors.

La Vaga i La Jornada de Lluita de la CGT el 8 de Juny servirà per a fer visible el desencantament i desafecció de la classe treballadora i la societat en el seu conjunt, cap a uns dirigents polítics -tots- totalment allunyats dels interessos del poble, atents només a acatar els designis del mercat i del capital, causants primigenis de la crisi i la situació laboral i social actual.

Aquesta convocatòria de Vaga i Jornada de Lluita, han de servir a més perquè els “sindicats majoritaris” assumeixin la seva responsabilitat amb els treballadors i resolguin convocar la VAGA GENERAL que la situació actual requereix, deixant així de ser còmplices de les pernicioses polítiques econòmiques, laborals i socials d’un govern perdut, desorientat, que s’ha tret ja la màscara “socialdemòcrata” per a desvetllar el seu rostre i cor neoconservador.

CGT fa una crida a la participació de tots els treballadors i treballadores en la Vaga i Jornada de Lluita del 8 de Juny, per a donar una resposta clara i contundent al govern, una crida solidària a sortir al carrer en contra de les mesures adoptades pel govern que danyen greument els nostres drets laborals i socials.

Cal recordar i exigir a UGT i CCOO que en la situació actual de precarietat, d’atur, d’exclusió social, de desnonaments, de xenofòbia, de retallades salarials, de retallades en les pensions, en les prestacions socials, de retallades directes que atempten contra els interessos de les classes més populars, han de negar-se a signar cap nova reforma laboral, convocar la Vaga General i cridar a la mobilització social per a recuperar tot el que han robat.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL - CGT

divendres, 21 de maig del 2010

El número 117 del "Catalunya"


El número 117 del "Catalunya" - "Papers", publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

- Editorial:

Al carrer, que ja és hora!

- Reportatge:

Plataforma per Catalunya, o com introduir el racisme i la xenofòbia a la societat catalana de la mà de l’extrema dreta

Ultres europeus financen la llista de Plataforma per Catalunya

Aturem l’avenç del racisme i la xenofòbia. Mobilitzem-nos contra la PxC

L’esquerra de karaoke porta en el seu sarró a l’extrema dreta

La xenofòbia, una qüestió transversal

- Treball-economia:

Proposta de nova reforma laboral: el món al revés

CGT reafirma el seu compromís amb la Vaga General en confluència amb altres organitzacions

Any europeu de lluita contra la pobresa; serveixen per a res aquest tipus de commemoracions?

L’atur continua pujant a Catalunya i ja supera els 600.000 desocupats

Beneficis privatitzats, pèrdues socialitzades

Mesures antisocials en el pitjor any de la crisi

Xarxa Social pel Dret a l’Habitatge

Un miler d’anticapitalistes es manifesten des de Sabadell a Badia

La Sanitat no és un negoci: Ni privatització, ni copagament

Contra una borsa de treball a l’ICS que genera “enxufisme”, per unes ratios de personal justes

Mobilitzacions dels treballadors de Correos contra “l’apagada postal”

Emte haurà de retirar les sancions a tres sindicalistes de CGT

Les treballadores guanyen un 26,3% menys que els homes pels complements retributius

Estudis i treball a les Balears

La CGT ha sortit de nou al carrer aquest 1r de Maig

Contra l’acomiadament d’un delegat de CGT a Maymo

Articles d’opinió de Pepe Berlanga i Ermengol Gassiot

- La Tramuntana:

De l’1 al 16 de Maig: Marxes a Madrid contra la crisi

Entrevista a Salvador Picarol: ‘L’Administració ens vol testimonials i residuals’

Conferència de delegats sobre les Mútues

Butlletí sobre la reforma del mercat laboral i les pensions

El Sindicat de la Muntanya Pilum - CGT escull Secretariat Permanent

CGT Chiapas estrena web

- Sense fronteres / Social:

Haití: la catàstrofe de la invasió militar

Contra la MAT, des dels boscos

Tenim Dret a La Barceloneta, per un barri de veïnat i popular

Llibertat Alfonso, activista dels moviments socials empresonat

Inmigrapenal denuncia les pràctiques policials il·legals en les redades i detencions d’immigrants

Article de resposta a la columna de Pepe Berlanga “Ni amb tu ni sense tu”

Desallotgen l’Espai Social Magdalenes del Raval

Documental “Un pais dempeus”: Per una nova cultura democràtica

5è aniversari del Centre Social La Maranya de Lleida

Campanya CGT Objecció Fiscal per a fons de resistència 2010

“Arrhash”, un documental sobre els bombardejos químics de l’exèrcit espanyol al Rif

Articles d’opinió de Toni Àlvarez i Pep Cara

- Dinamita de cervell:

Centenari del poeta Miguel Hernández

Egunkaria absolt

El Fons documental de Federico Arcos retorna a Catalunya

Un cementiri nuclear… delirant

Salvador Seguí, 87 anys més tard, el seu llegat continua ben viu

Llibertat en perill d’extinció?

‘Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi’

Una mirada crítica des del cinema: ‘Ballar en la foscor’

De les raons lingüístiques per fer servir programari lliure

Mobilització per l’anul·lació de les sentències franquistes

Recepta de cuina

Llibres: De Memoria (I) / El rapto de Higea / Cuatro meses de barbarie

Revistes

Articles d’opinió de Carlus Jové, Emili Cortavitarte i Jordi Martí

- Entrevista contraportada:

Alfonso Hermoso: “La repressió beneficia a una minoria privilegiada”

>>> Us podeu descarregar el Catalunya 117 a:

www.revistacatalunya.cat/cat117.pdf

dijous, 20 de maig del 2010

¿Nadie sabe de plantas en Barcelona?

En Barcelona hay pocos espacios para crear nuevas zonas verdes. Cuando en otras ciudades europeas se están creando movimientos vecinales para la participación en el diseño de las áreas verdes y se están abriendo a una nueva jardinería estructural ligada a la edificación, en Barcelona, crear espacios verdes parece que sólo se consigue a base de poner una jardinera sobre el pavimento o abrir un agujero en el mismo para enterrar las raíces de un árbol.

Me han invitado desde Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona (lo que antes era Parcs i Jardins) a una Sesión Participativa del Plan Estratégico del Verde. Se trata de unas sesiones de trabajo para definir los objetivos a largo plazo y las acciones a realizar en los próximos 5-10 años en la ciudad de Barcelona, en las que los invitados provienen de diferentes estamentos públicos y privados relacionados con el verde urbano.

Desde hace un tiempo, cuando voy a reuniones donde hay personas con distintos intereses me doy cuenta de que al final cada uno acaba defendiendo su parcela. En este caso, he asistido a una confrontación de intereses entre los jóvenes que aportan nuevas ideas y la estructura funcionarial anquilosada a los que ya les está bien hacer las cosas como se hacen y que no está abierta a que una parte de la sociedad ande moviéndose por otros derroteros.

Yo creo que a Barcelona le falta definirse en el aspecto vegetal. Al igual que la ciudad es conocida por su arquitectura, no es conocida por su jardinería. Es más, no me gusta la jardinería urbana de Barcelona, que pese a tener jardines y parques de grandes paisajistas, tiene pocos parterres y espacios ajardinados y demasiado césped y malas hierbas en los pocos parterres que existen, además de una mezcla de árboles a cual en peor estado. Decían en la jornada que es que no hay tradición paisajística en Barcelona, que no hay paisajistas. Tradición sí que hay y paisajistas también. Hay ingenieros agrónomos y personas formadas en disciplinas afines que podrían formar un equipo multidisciplinar con los arquitectos municipales para cambiar las cosas. Me decía una arquitecta municipal que en Barcelona no hay personas formadas para hacer jardinería urbana. La verdad es que me molesta bastante escuchar esto cuando hace veinte años que yo estoy trabajando (y publicando) sobre jardinería sostenible y nuevas tecnologías aplicadas a la jardinería y conozco a muchas personas con formación suficiente para trabajar en jardinería urbana. Lo que no pueden decir tan a la ligera es que nadie sabe de estas cosas en Barcelona.

En Barcelona podríamos apostar por una jardinería sostenible, por cambiar las especies vegetales por especies autóctonas que aportarían una estética distinta, por ser innovadores y vegetar cubiertas y fachadas de edificios, por introducir nuevas tecnologías en la gestión de jardines y parques, por crear verdaderos corredores urbanos para la fauna, por dejar que los vecinos contribuyan a crear y gestionar los espacios ajardinados, por eliminar el pavimento de muchas zonas por donde no pasan ni personas ni vehículos y transformar los espacios en jardines, en definitiva, por crear un estilo propio.

¿Tendrá que venir siempre Jean Nouvel para hacer parques autóctonos barceloneses mientras el resto del espacio se deja en manos de jardineros sin formación paisajista, cuando tenemos universidades que financiamos con dinero público de las que cada año salen unas cuantas promociones de personas formadas en jardinería y paisajismo? Si no ampliamos nuestras miras nos vamos a quedar en el camino. Y en el fondo lo que pasa es que a muchos gestores urbanistas les asusta el verde. Sus razones personales tendrán cuando siguen hablando del verde sin saber de qué se trata.

Publicat per Silvia Burés en el diari La Vanguardía

dimecres, 19 de maig del 2010

Miles de millones de euros a los que Zapatero nunca recurrirá

En su discurso del pasado miércoles ante el Parlamento el presidente Jose Luis Rodríguez Zapatero reclamó un "esfuerzo nacional y colectivo, especial, singular y extraordinario" ante la crisis y aseguró que las medidas anunciadas para reducir el déficit son muy duras pero imprescindibles.

Zapatero anticipó de ese modo un plan impuesto por el Fondo Monetario Internacional (FMI) y la Unión Europea (UE) que significará un severo revés para la clase trabajadora, que es la que está llevando la peor parte desde que se iniciara la crisis capitalista. Y aunque durante la campaña electoral de 2004 el presidente afirmó: “gobernaré para los más débiles”, la realidad es que su gobierno no ha hecho más que trabajar para los bancos y las grandes empresas.

Con todo ello, el gobierno espera cumplir con creces el recorte extra del 0,5% del PIB para este ejercicio y del 1% para el que viene, lo que supone reducir el gasto en 15.000 millones y situar el déficit del 11,2% actual al 6% el año que viene.

Podría parecer que una cantidad como 15 mil millones de euros es tan descomunal que sólo se puede reunir recurriendo a un durísimo ajuste económico sobre los más débiles. Veamos sin embargo qué medidas gubernamentales se han llevado a cabo en los últimos meses:

- En 2009 se creó el FROB (Fondo para la Reestructuración Ordenada Bancaria), dotado con un presupuesto de 9.000 millones de euros, ampliables hasta 90.000 millones, con el que se garantizó a la burguesía financiera los fondos públicos necesarios por si hiciese falta acudir al rescate de bancos y cajas con problemas.

- Se puso en marcha también un plan para la inversión en obras públicas, tratando de frenar la sangría de la pérdida de empleos en la construcción (Plan E de obras públicas, ayudas a la vivienda de diferente tipo …). Ahora el gobierno proyecta recortar en 6.045 millones de euros esa inversión estatal en infraestructuras, lo que conllevara un aumento del desempleo entre los trabajadores que se podían haber beneficiado del citado programa.

- En el mes de diciembre el presidente anunció la subida del IVA hasta el 18%; y un Plan de Austeridad y Ahorro a desarrollar con los ayuntamientos y las Comunidades autónomas. Ahora no se descarta para julio una nueva subida del IVA (que la sufren mayoritariamente las rentas más bajas) mientras el fraude fiscal (del que se benefician fundamentalmente las rentas más altas) alcanza los 280.000 millones de euros según una estimación llevada a acabo por los Inspectores de Hacienda. Es decir un monto 20 veces mayor del que se pretende obtener con el plan de ajuste. Cuando el pasado miércoles en el Congreso Joan Herrera, de ICV, exigió al presidente explicaciones por no subir los impuestos a los que más ganan, éste contestó que se haría más adelante y con calma.

Además de lo anterior, todavía planea la sombra de incrementar la edad de jubilación y los años de cotización necesarios para el cálculo del importe de las pensiones.

En una reciente entrevista (El País 12-04-2010) al presidente permanente del Consejo Europeo, Herman Van Rompuy, afirmó que “el mayor peligro es el populismo reinante y en consecuencia la falta de compromiso europeo, el populismo hace difícil tomar las medidas que habrá que adoptar para el futuro de Europa. […] Estamos obligados a tomar medidas impopulares, no se podrá escapar a “reformas impopulares” en los próximos años, pero hay que ser valientes”. Con las medidas adoptadas Zapatero ha demostrado, sin duda, su valentía frente a los débiles y su servilismo ante los poderosos.

Sirva como ejemplo su docilidad ante otra serie de gastos públicos, otras partidas presupuestarias también millonarias, a las que nunca se le ocurrirá acudir ni inquietar. Recordemos que con la reducción y congelación de los sueldos de los empleados públicos se espera recolectar 4.500 millones de euros. El listado es únicamente un breve apunte no exhaustivo.

18.160 millones de euros destinados al gasto militar para 2010

2.510 millones de euros previstos para este año en gasto armamentístico. http://www.antimilitaristas.org/IMG/pdf/Informe_gasto_2010.pdf

Más de 800 millones de euros previstos para 2010 en las misiones de guerra que el gobierno mantiene en el exterior pese a su pretendido carácter pacifista (la mitad se lo llevará la ocupación de Afganistán). El presupuesto destinado a estas operaciones no está incluido en el presupuesto de Defensa y se financia a través de un crédito extraordinario aprobado por el ministerio de Economía y Hacienda. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=101304&titular=el-env%EDo-de-511-militares-m%E1s-a-afganist%E1n-incrementar%E1-el-coste-de-la-misi%F3n-en-

Más de 7.000 millones de euros es el importe de la financiación pública a la Iglesia católica, según un informe realizado por Europa Laica de entre las distintas Administraciones del Estado. A esta cifra hay que sumar el enorme costo para las arcas públicas (administración central, autonómica y local) que suponen las cantidades que no se ingresan en concepto de IBI, licencias de obras, etc., y que la UE ha pedido en reiteradas ocasiones que se ponga fin a ese trato de favor. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=104585&titular=europa-laica-reclama-la-eliminaci%F3n-de-las-casillas-de-asignaci%F3n-tributaria-a-la-iglesia-cat%F3lica-

Cerca de 9 millones de euros es el presupuesto para 2010 de la Casa Real. Exactamente 8.896.920 euros, que el ciudadano Juan Carlos de Borbón podrá disponer sin ningún control público, puesto que según el artículo 65.1 el monarca "recibe de los Presupuestos del Estado una cantidad global para el sostenimiento de su familia y Casa, y distribuye libremente la misma".

30.000 millones de euros establecidos en los Presupuestos Generales a subvencionar actividades empresariales, entre los que se encuentran los 2.800 millones de euros dedicados a políticas activas de empleo y que tanto empresarios como sindicatos reconocen su nula utilidad.

155 millones de euros (en 2008) que la Administración central del Estado destina a la compra de software propietario (cuyo principal beneficiario es el gigante Microsoft) en lugar de apostar por el software libre cuya adquisición es gratuita. http://www.csi.map.es/csi/reina2009/capitulo3/c3t04.htm

Bastan estos datos para hacernos una idea de cuales son las intenciones de un gobierno que se desvive por mantener a flote un sistema capitalista que hace aguas y amenaza con llevarse por delante décadas de luchas sindicales, políticas y sociales.

diumenge, 16 de maig del 2010

CGT insta a UGT i CCOO perquè convoquin VAGA GENERAL


Les mesures adoptades pel president del Govern, el 12 de Maig, per a reduir el dèficit públic de forma dràstica atemptant contra les empleades i empleats públics, pensionistes i un conjunt de prestacions i drets socials que desapareixeran per decret llei, al més pur estil autoritari i sense cap respecte pel funcionament democràtic, suposen un atac frontal i definitiu contra els drets laborals i socials de tota la població.

Aquestes mesures unides a les xifres alarmants d’atur, a la reducció de despesa social, a la reforma de les pensions, a la reforma laboral, als milers de milions d’euros públics lliurats a la banca, a la falta de futur per a milions de persones que estan pagant de forma directa la crisi que no han provocat, provoquen la necessitat urgent d’una mobilització general de tota la societat.

Com CGT instem a UGT i CCOO perquè la convocatòria de vaga per al sector públic que han aprovat per al pròxim DIA 2 DE JUNY, sigui una convocatòria de VAGA GENERAL, ja que, és tota la població qui està afectada per la crisi i les seves conseqüències. És tota la societat, les persones en atur, treballadors en actiu, empleats públics, pensionistes, joventut… tota la població en el seu conjunt qui estem sofrint aquest atac brutal als nostres drets i conquestes socials de les últimes dècades i ha de ser tota la societat unida qui ha de donar la resposta contundent de Vaga General que la situació es mereix.

No resultaria comprensible ni convenient per a la pròpia unitat de totes i tots els treballadors i difícilment explicable davant l’opinió pública, una mobilització només del sector públic quan el 20% de la població està en atur i la precarietat laboral i social són alarmants.

Secretariat Permanent de la CGT

divendres, 14 de maig del 2010

Comunicat de la CGT de Catalunya davant la nova retallada de drets socials del govern de Zapatero i del Capital

Les mesures anunciades ahir 13 de maig pel president del Govern Espanyol suposen una rendició en tota regla davant de les pressions exercides pel gran capital i els especuladors financers. Amb l’excusa de voler retallar el dèficit públic, el Govern Espanyol, que ja ha rebut el suport del conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya, retallarà un 5% de mitjana el sou dels i les funcionàries i congelarà les pensions (excepte les mínimes i les no contributives). A més a més, durà a terme un seguit de retallades en altres mesures socials, com és la disminució dels ajuts per a cooperació internacional, baixarà les prestacions de dependència en excloure la retroactivitat dels ajuts, retallarà les inversions públiques i el finançament a ajuntaments i comunitats autònomes i disminuirà la despesa sanitària. En definitiva, comença a aplicar mesures similars a les de Grècia per acontentar els grans inversors.

Aquestes mesures són una etapa més en el procés de carregar en el conjunt de la població, i més específicament als treballadors i treballadores, com la pujada de l’IVA a partir del juliol, la reducció de la despesa pública en un 4% en els pressupostos de 2010 o la no reposició d’una part molt important de les vacants en l’administració pública.

Addicionalment, el Govern Espanyol, la patronal i els sindicats UGT i CCOO continuen negociant una reforma laboral encoberta encaminada a carregar encara més el cost de la crisi capitalista a la classe treballadora. Alguns dels punts que actualment estan acordant són les reduccions de les indemnitzacions per acomiadament, les reduccions de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, l’eliminació de restriccions a les Empreses de Treball Temporal (ETT) i la creació d’un nou contracte juvenil amb un sou proper o fins i tot inferior al Salari Mínim Interprofessional i amb cotització limitada a la Seguretat Social.

Amb l’excusa de la crisi estem assistint a una transferència inèdita de diners procedents dels i les treballadores al capital privat. Les mesures anunciades ahir van adreçades a pal·liar un dèficit públic en part general per les aportacions dels anys 2008 i 2009 de milers de milions d’euros de l’Estat als bancs. Paradoxalment aquests mateixos bancs van tenir l’any 2009 uns beneficis propers als 150 mil milions d’euros, apropiats privadament pels seus propietaris.

La CGT de Catalunya no permetrem que aquests atacs a la classe treballadora continuïn sense resistència. És necessària una mobilització social general per aturar aquest procés de destrucció de drets del conjunt de treballadores i treballadores en favor dels interessos del gran capital. Fem una crida a tots els sindicats de classe i a les organitzacions polítiques i socials anticapitalistes a treballar conjuntament i sense dilacions per a la realització d’una VAGA GENERAL.

SALUT I ANARCOSINDICALISME.

Secretariat Permanent CGT-CATALUNYA

Barcelona, 13 de maig de 2010

dijous, 13 de maig del 2010

LO DE BONANZA ERA UNA SERIE, DEL OESTE.


La alianza del poder económico y del político, ambos caminan de la mano, ha dictado sentencia y el fallo era el previsto: cargarse el estado del bienestar y condenar, sin paliativos, al empleado público.


La banca suspira aliviada, tampoco estaba muy nerviosa. Se cumplen sus designios y sus ingentes beneficios no se tocan. Las transacciones especulativas, la economía sumergida, los paraísos fiscales, el gasto para la guerra, la pléyade de asesores de ministerios, comunidades y ayuntamientos, las privadísimas pensiones de los banqueros, los planes de pensiones impuestos por estos y sus sindicatos afines, etc., siguen a flote, indemnes en una crisis que su codicia ha provocado.

El imperio de los ricos ha hablado por boca de Obama y Zapatero ha obedecido. El FMI aprueba el recorte, el banco mundial se regocija, los empresarios se frotan las manos y piden más, ahora a privatizar lo poco que va quedando del sector público, la orgía en la bolsa continua, y todo a costa de recortar gasto social y de agujerear los ya maltratados bolsillos de los empleados públicos, de nuevo víctimas propiciatorias de esta sin razón.

Un impuesto involucionario que se aplica al gasto social y a salarios que apenas llegan a los mil euros ya no enrojecen a Zapatero, ni al señor que se esconde detrás de una barba. Al margen de teatralizaciones mediáticas, su política es la misma: el mercado habla por boca de ambos y el mercado insiste en que la única economía viable, de cara a sus intereses, es la acumulativa; repartir, para ellos, es tirar el dinero; redistribuir la riqueza es de rojos trasnochados y lo moderno es volver a la esclavitud laboral y a la beneficencia, dentro de una suciedad donde los derechos sociales son un estorbo que hay que suprimir cuanto antes.

Ante esto, ahora, los sindicatos pactistas ponen el grito en el cielo y reciben una bofetada de realidad muy terrestre, y la ciudadanía, mientras tanto, se encuentra sorprendida, engañada y confrontada. Parados contra funcionarios, precarios contra estables y a sumar, a partir de este momento, a los pensionistas en este todos contra todos instigado, favorecido y aireado a los cuatro vientos por los sicarios del mercado que escondidos tras su maraña político-mediático-especulativa han impuesto su dictadura a la mayor parte de la ciudadanía, ahora que la democracia es solo una etiqueta, una marca blanca del capital sin ningún contenido de participación ciudadana.

No nos queda otra, o recuperamos el poder de lo social, el de clase, el valor y la ilusión por lo colectivo, la democracia real, o sucumbiremos ante la dictadura de la oligarquía económica, que no quiere otro sector público que el necesario para defender única y exclusivamente sus intereses.

Tenemos que movernos YA, y CGT da un primer paso. Sale a las calles de Madrid el próximo domingo 16 de mayo, A LAS 13 HORAS EN LA PLAZA DE CIBELES. A quienes sufren la precariedad, el paro, la reducción en el valor de sus pensiones, convenios a la baja, empleados públicos condenados a la miseria y ciudadanía en general afectada por estas injustas medidas, os convocamos a esta manifestación.

CON LA MOVILIZACIÓN SE PUEDE GANAR O PERDER, SIN ELLA SE PIERDE SIEMPRE

dimarts, 11 de maig del 2010

Males Herbes nº 44 (maig 2010)


Sobreviurà el sistema públic de pensions?

En la dècada dels 90 i especialment en els períodes de crisis (92/94 i 95/97), Bancs (BBVA), Caixes (La Caixa), el Cercle d’Empresaris i Empreses d’Assegurances lligades a entitats financeres, alhora que l’OCDE, es van llançar en tromba amb Informes d’Experts, contra el Sistema Públic de Pensions de l’estat espanyol, vaticinant un futur “caòtic” per al sistema, “inviable” financerament i, amb greu risc d’agreujar el dèficit públic fins a fer-lo impagable.

La bateria argumentativa empleada fa gairebé dues dècades, és idèntica i sense matisos, a la campanya “terrorista” que en aquest any tornen a llançar els mateixos “protagonistes”: BCE, OCDE, Sistema Financer “espanyol” i tots els polítics del Pacte de Toledo. La peça a cobrar, era –i afortunadament va sobreviure- el Sistema Públic de Pensions. Ara la peça, que gaudeix financerament de molt bona salut, s’ha engreixat, s’ha desenvolupat, ha demostrat que serveix per a “alimentar” –escassament, tot s’ha de dir- a una població de 8.837.596 persones (2008) i que és un factor clau de redistribució de riquesa i, en conseqüència es “dispara” amb “l’arma destructiva”: …a partir de l’any 2030, el sistema de pensions farà fallida i és inviable…”. La conclusió és nítida i política: es pretén passar amb urgència d’un sistema de repartiment a un altre de capitalització privat.

Els experts que el 1996 plantejaven “coses terribles” … “L’actual sistema de repartiment està abocat, des d’una perspectiva econòmica a la fallida” (Cercle d’Empresaris i La Caixa) s’han hagut de menjar les seves grans mentides polítiques, a la vista de la realitat econòmica i política del sistema públic de pensions, el qual, mantenia en el segment contributiu un Fons de Reserva de 62.000 Milions d’Euros a Gener 2010, el seu percentatge sobre el PIB ascendeix a un 5,9% solament a gener 2010 (els experts van dir que seria del 10,74%), la relació entre afiliats ocupats i els pensionistes és de 17,5 Milions sobre 7,2 milions a gener 2010 (els experts van vaticinar la relació afiliats ocupats/pensionistes en 14,5 Milions sobre 8,8 Milions) i fins i tot van mentir en les projeccions demogràfiques: plantejaven que a 2010 la població de 65 anys o més es trobaria entre els 29/27 milions de persones i la realitat és que són 16,6 milions.

L’objectiu era clar, ficar la por en el cor de les necessitats en la població assalariada, per a de aquesta manera impulsar els sistemes privats de pensions, fons de pensions i assolir una desfiscalització (desgravaments) d’aquest producte financer. La jugada política, va ser acompanyada no només pels governs de torn (PP, PSOE), sinó que els Sindicats majoritaris, es van apuntar “convincentment” a generar els seus propis gabinets d’experts (actuaris, economistes, advocats) i les seves pròpies gestores de pensions, en clar desenvolupament d’aquest producte financer privat i en absència d’una política decidida en la defensa del Sistema Públic de Pensions.

La situació és políticament molt preocupant, doncs Empresaris, Capital Financer i Governs, només treballen en el capítol de la despesa i aquest només és imputable als 8,2 Milions de pensionistes actuals i als milions que accediran en els pròxims 20 anys. Aquí es troba el problema per a milions de persones, les quals es veuen ignorades en la seva consciència de ciutadà “seriós i responsable” i se li ofereix “l’única solució” possible: dediqui part dels seus escassos estalvis a un Fons Privat i, asseguri’s el seu futur, doncs banquers, polítics, financers, empresaris, executius, experts i “sindicalistes moderns”, han d’assegurar els seus beneficis (cada vegada majors), per a així mantenir l’economia “pàtria”.

S’ha invertit des de fa ja diverses dècades la subjectivitat i la consciència de les classes assalariades. Al principi d’equitat i de justícia social, se li ha donat la volta i la lògica “obliga” a repartir als més, amb rendes i riquesa cada vegada més escassa, a favor dels menys, que cada vegada acaparen major proporció de rendes i diners, fent bastant insuportable globalment la vida i la quotidianitat de la mateixa.

Assolir sobreviure als Polítics i Sindicats del Pacte de Toledo, als representants dels països més rics ajuntats en l’OCDE, al capital financer concentrat en els fons d’inversió i als Governs Europeus, depèn, com sempre, però ara amb majors dificultats, de la capacitat d’il·lusió que assolim en els treballadors i treballadores, al llançar els nostres discursos i les nostres propostes de lluitar per la defensa dels Drets Socials i que les respostes de la majoria s’allunyin cada vegada més de les sortides individuals. Aquesta és la clau política, l’única capaç d’obligar que les reformes a fer són en el capítol dels ingressos per mitjà d’una fiscalitat que gravi proporcionalment als ingressos. Aquest és el camí de l’equitat i de la justícia social.

Desiderio Martín Corral, és Secretari de Salut Laboral de la CGT

Notes

1- Dels 8.837.596 persones pensionistes (2008), amb una pensió mitja anual de 11.069 €, els homes pensionistes són el 50,9% i la seva pensió mitja anual és de 13.051 € i les dones el 49,01% amb pensió mitja anual de 9.034 €. Els pensionistes que no arriben ni tan sols al salari mínim anual (8.400 € en el 2008) suposen 5.978.594, és a dir el 68% de tota la població pensionista. Solament 911.952 pensionistes, és a dir el 10,31% de tot el col·lectiu, percebia una pensió anual mitjana per sobre del salari mig en el 2008, sent les diferències molt substancials entre el segment que se situa en el salari mig (23.000 el 2008) els més (270.143), sobre els que se situen entre els 43.000 € i 133.000 €, els menys (111.513).

2- El nostre sistema públic de pensions se sustenta en tres principis: universalitat, solidaritat i suficiència.

3- Les inversions en fons privats de pensions han tingut una evolució meteòrica des de la signatura del Pacte de Toledo el 1995, que se situaven en 12.822 Milions d’Euros, en el 2000 la xifra va pujar a 37.860 Milions d’Euros, en el 2002 (revisió del Pacte de Toledo) va ascendir fins als 48.322 Milions d’Euros, en el 2004 van ser 63.005 Milions d’Euros i en el 2007 ja eren 85.843 Milions d’Euros.

>>> Article publicat al núm. 234 del Rojo y Negro.

diumenge, 9 de maig del 2010

Sabemos Que Mienten


Manifiesto Antitóxico
12 Mayo 2010,
Día internacional de Fibromialgia, SFC/EM y SQM


Nos mienten. Sabemos que nos mienten.

Somos las ovejas negras del rebaño manipulable de los políticos que nos mienten.
Somos cobayas molestas para los médicos que nos mienten.
Máquinas rotas que no consumen para la industria que nos miente.
La piedra en el zapato de las farmacéuticas que nos mienten.

Nos mienten los que nos quieren vender salud.
Nos mienten los que hablan de progreso con una mano en la cartera.

Pero no nos creemos sus mentiras tóxicas.

Aunque nos quieran hacer invisibles, encerrarnos en una enfermedad y tirar la llave, envenenarnos y taparnos la boca, matarnos y plantar flores de mentira sobre nuestra tumba, no nos van a encerrar, a callar ni a hacer desaparecer.

No tenemos paciencia ni somos buenos pacientes, no nos justificamos ni damos explicaciones.

Si sufres Fibromialgia, si sobrevives con Síndrome de Fatiga Crónica, si agonizas con Sensibilidad Química Múltiple, debes saber que estás en guerra. Sus mentiras no nos asustan, son la munición en esta guerra que no ha hecho más que empezar.

Si crees que estás sano, escoge tu bando: enferma con ellos o vive con nosotros.

Ahora es nuestro momento: decimos, decidimos y definimos.

No nos creemos sus mentiras tóxicas.
Sabemos que mienten.


Clara Valverde y Eva Caballé

Leer más


SABEMOS QUE MIENTEN Manifiesto Antitóxico from Eva Caballé on Vimeo.

divendres, 7 de maig del 2010

Jardiner@s en lucha


COMUNICADO

A 6 de mayo de 2010, reunida la asamblea de la plantilla de trabajadores y trabajadoras de la plantilla de F.C.C. PARQUES Y JARDINES DE ZARAGOZA se ha decidido con 193 votos a favor, 10 votos en contra, 19 votos en blanco y 0 votos nulos, la realización de las siguientes movilizaciones:

- concentraciones en la PL. España los días 12 y 26 de mayo de las 18:00 horas hasta las 20:00 horas.

- mesas informativas el jueves 13 de mayo en la PL. Pilar y en el parque grande a las 9:00 horas. El jueves 20 de mayo en la PL. Pilar y en el paraninfo a las 9:00 horas y el jueves 27 de mayo en la PL. Pilar y PL. España a las 9:00 horas.

Tras los continuos recortes sociales y laborales por parte de la dirección de la empresa hacia los trabajadores de FCC PARQUES Y JARDINES ZARAGOZA que atentan en algunos casos el acuerdo laboral vigente nos vemos obligados a denunciar públicamente estos hechos.

Entre los recortes que la empresa viene realizando de forma unilateral cabe destacar:

  • la congelación de asuntos propios.
  • la negativa al disfrute de los dos días de puentes de forma seguida.
  • las trabas en el permiso por hospitalización de familiares.
  • El recorte en el pago de los pluses de peligrosidad en los trabajos realizados en rotondas, medianas y bordes viarios.
  • El recorte en el abono del total del salario de los trabajadores en situación de prejubilación.
  • El abusivo número de sanciones con días de suspensión de empleo y sueldo que la empresa viene realizando, a si mismo queremos señalar que la empresa no usa el mismo criterio para todos los trabajadores.
  • La cronometración de ciertos trabajos a algunos compañeros.
  • La masificación en ciertos vestuarios y la falta de taquillas adecuadas.
  • El malestar general de la plantilla con el servicio medico de la empresa.

- Los problemas con el reconocimiento de los accidentes in-itínere.

  • La presión a los trabajadores sobre los horarios y el tiempo de descanso.

Así mismo queremos informar de que la empresa no entrega la documentación referente a:

    - el plan de igualdad.

    - la situación económica de la empresa

    - la previsión de contratación y tipos de contrato a realizar.

    - los planes de evacuación de los centros de trabajo.

    - el listado de mutuas a las que acudir en caso de accidente.

    - el listado de productos fitosanitarios utilizados.

    - el listado de zonas verdes de nueva adjudicación.

TODOS ESTOS RECORTES SON UN CLARO INCUMPLIMIENTO, EN MUCHOS CASOS, DEL ACUERDO LABORAL VIGENTE QUE DEJAN CONSTANCIA DE LA POLITICA DE RESTRICCIONES Y RECORTES SOCIALES Y LABORALES QUE VIENE EJERCIENDO LA EMPRESA SOBRE LOS TRABAJADORES.

ZARAGOZA, 6 DE MAYO DE 2010.

dijous, 6 de maig del 2010

El local de Via Laietana és de CGT, ni un pas enrere!


Dijous 6 , 18 hores: Concentració davant els locals de CGT de Vía Laietana, nº 18

El Ministeri de Treball i CCOO han negociat, d'amagat, la cessió a aquests darrers de les plantes desallotjades recentment per UGT a l'edifici de Via Laietana de Barcelona. Mentrestant, la CGT, que disposa de molts menys metres quadrats en el mateix edifici, ha quedat al marge d'aquest procés, que ni tan sols ens ha estat notificat.
Els successos dels darrers dies, amb tapiada de portes d'ús col·lectiu i escales d'emergència per part de CCOO que, a més, han enviat els mossos d'esquadra als locals sindicals, posa de manifest el patrocini que des del govern es fa a un sindicat com CCOO que fa temps ha perdut el seu component de classe.
Per a defensar el dret al patrimoni sindical acumulat, i evitar la pèrdua d'un local que ha estat referent en les lluites sindicals i socials dels darrers anys a Barcelona i Catalunya, els i les companyes de la Federació Local de la CGT de Barcelona han convocat una concentració dijous 6 de maig a les 18 h. davant del local de CGT a Via Laietana.