Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta
que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i
tractament d’ERO entre altres:
Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.
Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre
pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos
articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals
era fruit de la reforma laboral.
El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol "per a
la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents
en l’ordre econòmic i social", amaga una nova Reforma Laboral, que
dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40,
41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei
reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret
1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments
d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de
jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).
El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció
social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional
setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació
(article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social
(articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de
desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i
Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei
31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).
El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT
pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per
Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores
en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que
pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les
modificacions substancials de condicions de treball. També limita les
demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els
negociadors dels ERO.
Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un
denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO)
de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la
grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola
taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball,
s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes
consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les
reclamacions a través de demandes individuals.
El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat
que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant
el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de
rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores "tècniques” en els
ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans
jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat
consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.
El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de
contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials
de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb
el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma
separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió
negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en
representació de cada part.
En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels
treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de
consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el
transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera
fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna
un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a
15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el
termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també
ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes
consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa
pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant
tingui el seu domicili a Espanya”.
Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels
acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de
nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als
seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de
consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres
tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i
llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no
compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran
ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no
tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.
Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les
demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa
que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda
col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes
individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter
individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.
La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa,
posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions
de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència
ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu
l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i
s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual
començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el
procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi
normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les
indemnitzacions després d’acords col·lectius.
