dissabte, 28 de febrer del 2009

Columna dels 1000, edició 2009. Viatge al Sàhara


Coneixes el conflicte del Sahara Occidental?, Saps per quin motiu molts saharauis viuen en un camp de refugiats?, Saps que Espanya és culpable?, Saps que el desert és molt més que tones de sorra?, Saps que és el mur de la vergonya?

L’any passat vam ser més de 1000 persones les que ens vam atrevir a protagonitzar una mobilització no-violenta que va passar a la història com la Columna dels 1000, construint una cadena humana que mirava d’enfront del mur de la vergonya, construït en el Sàhara Occidental, que encara avui separa a persones i famílies. Aquest any volem superar el repte.

Volem ser molts més, volem que se’ns escolti, volem enderrocar el mur mediàtic, volem una solució, volem recuperar la memòria del poble saharaui. Per a això contem amb l’aprovació del Front Polisari.

És hora de fer justícia. De nou conviurem amb les famílies saharauis en el camp de refugiats, on sobreviuen des de fa més de 30 anys, i compartirem amb ells una setmana inoblidable.

Però aquest no és només un viatge al desert. És un viatge per a recordar que el Sàhara va ser un dia espanyol i, per tant, també és un problema nostre. Volem justícia per al poble saharaui. Serà un viatge de molta intensitat, dur i bell, t’apuntes?

Data: Setmana Santa (del 5 al 11 d’abril)

Si esteu interessats a participar en la segona edició de "la Columna dels 1000":

columna09(arroba)gmail.com

www.columna09.tk

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara (CEAS-Sáhara)

www.saharaindependiente.org

divendres, 27 de febrer del 2009

A el personal aprobado de la OPO 2008


El 18 de febrero en la reunión que tuvo lugar en los locales del Comité de Empresa en el Centro de Mantenimiento de Canyelles se acordó firmar un manifiesto reclamando que tal y como establece el articulo 93 del Decreto 214/1990 se proceda a la inmediata formalización del contrato de trabajo del personal aprobado de la OPO 2008

A día de hoy faltan 12 compañeros/as que han aprobado y no se le ha contratado por firmar, si eres uno de ellos ponte en contacto con nosotr@s o con el Comité de Empresa para presentar la reclamación

(Tres Turons) Parc SÍ, Cases També


L’Ajuntament vol derruir 300 cases i segueix sense escoltar als veïns i usuaris del parc que, demanant un parc mixta amb les vivendes consolidades, aporten seguretat i sostenibilitat als passejants i esportistes que utilitzen el parc

Es justificable la despesa de 300 MILIONS D’EUROS per guanyar menys del 5% de superfície en un parc de més de 120 hectàrees?


SALVEM EL BARRI!


Més informació tresturons


Manifest

dijous, 26 de febrer del 2009

ASSEMBLEA GENERAL

Power_point del Parc Central de Poble Nou

Power point Parc Central del Poblenou


Aquí pots veure el Power_point del Parc Central que van realitzar per la xerrada del dia 19 de febrer

Manteniment del verd en el Parc Central

La secció sindical de Parcs i Jardins de la CGT ha elaborat un interessant informe sobre l’estructura vegetal d’aquest Parc. Segons aquest estudi, Jean Nouvell, en funció de l’escenografia que vol crear en el Parc obliga a les plantes i als arbres a un creixement totalment artificiós molt lluny de les regles, tècniques i metodologies acceptades per la jardineria.

Estructures metàl•liques que obliguen a un creixement molt forçat, plantes trepadores que escanyen als arbres, densitat d’arbórea i d’estructures sense l’espai vital pel seu correcte desenvolupament, tria d’especies no adequades, etc.Les conseqüència són que “el enmarañamiento de especies, la obligatoriedad de podas continuas y la contención del vigor natural de las plantas, el uso de especies sensibles con necesidades hídricas altas etc, crean un caldo de cultivo para enfermedades y plagas con la consabida necesidad de realizar tratamientos fitosanitarios”. Actualment ja es poden observar fongs, insectes i algun que altre arbre mort.

De tot es pot desprendre de que estem davant d’un Parc molt poc sostenible, seent un “triste reflejo de un sistema caduco de antropocentrismo”. Requereix d’un manteniment contínuo molt difícil d’assumir, amb una poda continuada que a voltes necessita de plataformes elevadores. Ens preguntem si d’aquí uns mesos quan el manteniment del parc passi a dependre de l’Ajuntament, aquest estarà a l’alçada de les circumstàncies.

Aquest treball va ser presentat el passat dia 19, en un acte sobre el Parc en el que hi van participar en Josep Maria Muntaner, Catedràtic d’Arquitectura i Joan Maria Soler membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Article publicat en la web de l’Associació de veïns i veïnes de Poble Nou

dimecres, 25 de febrer del 2009

Aquesta és la manera de lluitar contra la crisi ?

El fons extraordinari d'inversions per a l'Administració Local, l'Ajuntament de Barcelona el farà servir per ocupar una via pública amb una nova oficina municipal i per “generar negoci” en favor dels intermediaris experts en cedir personal a l'Administració.


Un dels serveis més valorats pels ciutadans de Barcelona, les Oficines d'Atenció al Ciutadà repartides per tota la ciutat, des de sempre ha estat prestat per treballadors i treballadores de la plantilla municipal, que amb la seva experiència i amb el coneixement de l'organització municipal, dels seus sistemes i procediments i de les problemàtiques dels veïns i veïnes que s'acostaven als seus mostradors, han estat en condicions de prestar un excel·lent servei a la ciutat.

Tot això aparentment no té cap valor als ulls dels flamants (tant de bo) gestors de l'Administració Municipal que, dintre del publicitat projecte Barcelona 2.0, volen anar convertint aquestes eficaces i eficients oficines en un nou nínxol de negoci per a la iniciativa privada.

Amb la progressiva privatització completa d'aquestes oficines en l'horitzó, tenim que fent servir els fons del Zapatero per als ajuntaments volen construir una nova oficina d'atenció al ciutadà a l'espai que ocupa el carrer de la Font de Sant Miquel, que actualment comunica la Plaça de Sant Miquel amb el carrer Ciutat. Aquesta oficina substituirà l'actual Oficina d'Atenció al Ciutadà integrada dins del propi edifici de l'Ajuntament i es dotarà amb personal subministrat per una empresa contractista que es determinarà en els propers mesos. El personal municipal actual es veurà desplaçat a d'altres departaments, tret del personal interí i temporal, el destí del qual és més que incert.

Això és:

  1. Una cessió il·legal de treballadors, atès que l'Ajuntament facilitarà els mitjans per a la prestació del servei, la formació i la supervisió del mateix.
  2. Un abús respecte dels futurs treballadors, que d'acord amb les pràctiques habituals d'aquestes empreses hauran de posar de la seva banda el temps necessari a la formació sense percebre cap retribució (formació que li donarà directament l'Ajuntament), i que cobraran uns 800 euros al mes per una dedicació de jornada completa (aproximadament la meitat que un funcionari de la categoria equivalent).
  3. Un despropòsit des del punt de vista de l'administració dels diners públics, atès que el cost per hora d'aquests treballadors serà per a l'Ajuntament equivalent al que té ara amb el personal propi (personal que ja està format i que ocupa oficines perfectament equipades).
  4. Un regal obscè als intermediaris de la contractació de personal per aquesta via, que s'embutxacaran 10,000 euros de benefici brut cada any per cada treballador contractat en aquestes condicions sense necessitat de tenir cap infraestructura i sense cap risc.
  5. Un deteriorament garantit de la qualitat del servei ofert al ciutadà, per la constant rotació d'aquest personal contractat precàriament. En aquestes condicions mai podrà assolir el nivell d'experiència, formació i compromís amb la seva funció que tenen els actuals treballadors i treballadores municipals.

Aquest exemple només és un dels més recents i evidents que ens brinda “l'empresa” dirigida pel senyor Andreu Puig (gerent municipal) i presidida pel senyor Jordi Hereu. Casos semblants fa un temps que sovintegen a l'Ajuntament, com el cas del personal dels equipaments culturals, el dels tècnics d'obres, el dels jardiners, el dels treballadors dels serveis socials, els dels inspectors de la via pública, el del personal informàtic, el dels informadors en general, el dels conserges, el dels recepcionistes, etc. Tots els treballadors i treballadores municipals estan en el punt de mira dels que amb el pretext de la modernització no volen fer cap altra cosa que generar negoci fàcil per a empreses amb les quals s'hauria d'investigar si en tenen algun vincle, perquè és que si no s'entén.


Secció Sindical de la CGT a l'Ajuntament de Barcelona

dimarts, 24 de febrer del 2009

El jutjat CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 16 confirmar la multa de 12000€ imposada a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins

El jutjat CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Nº 16 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada pe l’Institut Municipal de Parcs i Jardins contra la resolució de data 23 d'abril de 2008 de la Conselleria de Treball de la Generalitat que va confirmar la multa de 12000€ imposada a través d'Inspecció de Treball a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPJ) de Barcelona per fer cas omís a un treballador que sol·licitava una adaptació del seu lloc de treball per motius de salut.

La resolució del jutjat del Contenciós- Administratiu no admet la interposició de recurs ordinari algun, per la qual cosa la sentència és ferma.

Els fets de la sanció imposada es remunten a l'any 2006, quan un treballador de Parcs i Jardins va presentar una denúncia a Inspecció de Treball després de mesos de sol·licitar l’adaptació del seu lloc de treball per motius de salut. i haver rebut de l'Institut com a única possibilitat el trasllat al servei de vigilància, amb variació d'horari i jornada.

Inspecció de Treball va requerir l'Institut el 22 de setembre del 2006 i amb un termini de 15 dies perquè complís la llei de prevenció de riscos laborals pel que fa a la protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos, adoptant mesuris protectors i respectant totes els seves condicions laborals, incloses els de jornada i horari.

Després que l’Inspector comprovés l'1 de juliol del 2007 l'incompliment del requeriment, va practicar una acta d'infracció per 12.000 euros contra Parcs i Jardins. L'Institut va recórrer davant la Conselleria de Treball, que va confirmar la multa.

Posteriorment l’Institut va presentar recurs contra la resolució al jutjat donant així una mostra més de la política laboral de la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que està més preocupada per aconseguir que no es confirmin les Acta d'Infracció per incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, encara que això li representi a l'erari públic en despesa de jurídica molt més que la sanció imposada, que a corregir els errors comesos

Reunió del Tribunal de l'OPO 2008

Ahir dilluns dia 23 de febrer es va reunir el Tribunal de l’Oferta Pública d'Ocupació 2008 d'Auxiliar Tècnic de 2ª de Prevenció de Riscos Laborals i es va aprovar la PROPOSTA DE CONTRACTACIÓ


Per tant se ha dissolt l’últim Tribunal de l’OPO 2008

dilluns, 23 de febrer del 2009

Després del temporal; els desperfectes laborals


El temporal de vent que va assolar a la ciutat de Barcelona el dissabte 24 de gener i que va danyar gairebé tres mil arbres de la ciutat, va mobilitzar als treballadors/es de Parcs i Jardins i va mostrar la nostre professionalitat i compromís amb el verd de la ciutat i amb els ciutadans, fins aquí tot perfecta.

Quan ha acabat la tempestat ens trobem els problemes que ocasiona la gestió irrespectuosa i agressiva de relacions laborals de la direcció de l’Institut. D'una banda ens assabentem pels propis treballadors/es de Parcs i Jardins, la direcció no ha informat del fet, que treballadors/es d'empreses privades van estar treballat al costat dels treballadors de Parcs i Jardins en les labors que té encomanades l’Institut en els seus Estatuts. Per tant hi ha seriosos indicis que han incomplit les lleis laborals (Estatut dels Treballadors i Conveni)

D'altra banda mostrant una vegada més la seva sensibilitat feia uns treballadors/es que han realitzat un intens esforç per a poder restablir la normalitat, a resoldre els desperfectes i a solucionar els perills que el temporal va ocasionar en la ciutat de Barcelona. La direcció de l’Institut torna a actuar (recordem el cas de les brigades de reg) de forma “cicatera” i arbitrària. Enfrontant als Cap d’Àrea amb els Conservadors (al no autoritzar variable per la utilització de la motoserra.) i aquests amb els treballadors/es components de les brigades que van actuar en un “estat d'emergència” negant-los el cobrament de la “Prima per toxicitat, penositat i perillositat” per la utilització de la motoserra.

De nou tindrem que acudir a l’Inspecció de Treball perquè obligui a la direcció de l’Institut a ajustar-se a dret.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Serveis públics, guanys privats.

Recuperem els

serveis públics

COORDINADORA CIUTADANA

EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS

I CONTRA LES PRIVATITZACIONS

Els SSPP que contribuïm subvencionant amb la nostra feina i impostos, són: una propietat col·lectiva, una necessitat i un dret per a tots i totes nosaltres, davant d’ells tots som iguals siguem rics, pobres, negres o blancs.

Tot això està canviant quasi sense adonar-nos, entre altres coses perquè no ens expliquen allò que estan fent amb ells els poderosos i els polítics siguin del color que siguin.

La Sanitat, el Transport, els Parcs i Jardins, Hisenda, Educació, Universitat, el Gas, l’Aigua, l’Electricitat, els Carrers, les Ciutats, la Televisió, la Radio, els Colors, la Propietat Intel·lectual, el Genoma Humà, etc. A poc a poc, l’Estat els està posant en mans d’empreses privades, que com tots i totes sabem, allò que els interessa d’aquests serveis són el milers de milions que ja s’estan posant a la butxaca, perquè les pèrdues les paguem nosaltres i els guanys van a parar a les butxaques dels accionistes i executius.

De moment i sense adonar-nos compte es mostren “humans”, però sabem que en un futur no massa llunyà només accediran a ells qui els pugui pagar.

És per això que hem posat en marxa una Coordinadora de Ciutadans i ciutadanes per a la defensa i recuperació dels SSPP, pensem que “O unim forces o ho perdem tot”.

Per això us demanem que us adheriu com usuaris i usuàries, és necessari comptar amb les idees, opinions i reflexions de tots i totes.


Reflexió crítica i debat sobre lo públic i lo privat


dretserveis@gmail.com

divendres, 20 de febrer del 2009

RELLEVISTES CONDUCTORS

Gràcies a la llei de jubilació parcial i al acord de Conveni han pogut entrar en el conjunt de treballadors/es de Parcs i Jardins els anomenats “rellevistes”, que agafen el relleu dels companys/es que amb unes condicions determinades han pogut jubilar-se anticipadament, treballant 33 dies a l’any fins arribar a la edat de la definitiva jubilació.

Aquests “rellevistes” han de cobrar un 65% del sou de la persona a qui estan rellevant. O sigui que se’ls hi inclou junt al contracte una clàusula addicional que en la nòmina els hi entra una prima fixa mensual per la diferència entre la seva categoria (el primer any de peó) i un tan per cent del percentatge de la categoria del jubilat anticipat.

Coincideix que alguns “rellevistes” per raons de organització de la brigada condueixen el vehicle. Per tant el encarregat els hi apunta diàriament la corresponent prima de conducció de vehicle, que pertany a la categoria de Oficial 1ª conductor. La sorpresa bé quan els hi arriba la nòmina i no els hi consta el cobrament dels dies que han estat conduint el vehicle.

Perquè us feu el càrrec de les xifres, el peó que condueix un vehicle (Of.1ª conductor) cobra 32,9 €/dia. i el peó especialitzat 23,8 €/dia.

La empresa ens vol fer veure que no hi han suficients conductors a Parcs i Jardins i a sobre volen fer l’agost a costa dels companys “rellevistes” que amb l’escusa de que els hi estan pagant una prima fixa, s’estalvien la corresponent diferència de càrrec superior que haurien de pagar a qualsevol treballador de Parcs que ha de ser de Of. 1ª conductor.

Si et trobes conduint un vehicle (CABSTAR, TRADE o PIAGGIO) i si en la teva nòmina no et consta que cobres la diferència de categoria de Of.1ª conductor, has de reclamar a la empresa que et paguin la diferència amb efecte d’un any retroactiu.

Salut companys/es.

dijous, 19 de febrer del 2009

La CGT exigim l’anul·lació de totes les sentències franquistes

El Ministeri de Justícia ha aprovat una declaració de reparació i reconeixement personal per a Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya assassinat pel franquisme, al costat de la d’altres 41 persones i prepara un acte públic i col·lectiu de lliurament d’aquestes declaracions. Des de CGT, sempre estarem d’acord amb aprofundir en el rescabalament moral i públic de les víctimes, però només existeix una veritable rehabilitació pública per a les víctimes del feixisme espanyol, l’anul·lació de totes les sentències franquistes, només això allunyarà la ignomínia del nom de les dones i homes que van lluitar per la llibertat del poble espanyol, enfrontant-se a qui es van aixecar en armes contra el poder constitucional i democràtic d’aquell moment històric.

Ha transcorregut més d’un any des que es formalitzés l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. La seva redacció i aprovació va sofrir uns terribles vaivens. Finalment es va aprovar amb el suport de la gran part dels grups polítics, però sense l’aprovació de la societat.

El que ens temíem s’ha fet realitat i fins i tot ha resultat ser més sagnant del que s’esperava. Tirant la vista enrere, analitzem el que esperàvem aconseguir amb aquesta llei –recuperació i rehabilitació de les víctimes oblidades i vexades- i el que realment ha suposat ha estat vexar encara més la memòria d’aquestes víctimes vençudes.

Com Confederació General del Treball (CGT) exigim:

- L’anul·lació de totes les sentències dictades pels tribunals repressius de la dictadura franquista.

- L’eliminació de la infame discriminació que ha generat el legislatiu entre les víctimes de la repressió del franquisme, generant víctimes de primera o segona classe segons l’any del seu assassinat.

- L’assumpció de la seva responsabilitat, per part de l’Administració, en la recerca de milers i milers de desapareguts de la Dictadura.

- La modificació de la Llei de Registres Civils, a fi que es possibiliti la inscripció de TOTES les víctimes del franquisme.

CGT seguirà defensant la recerca de la veritat sobre els crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista fins que s’exerceixi una autèntica justícia social i condemna de la dictadura i la repressió.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

dimecres, 18 de febrer del 2009

Reunión de aprobados en la OPO 08

Hoy miércoles día 18 de febrero a las 19 horas en los locales del Comité de Empresa ,en el Centro de Mantenimiento de Canyelles Via Favència, 41-47, reunión de los aprobados de la OPO 08 que no han sido todavía contratados

Comité de Empresa de Parcs i Jardins

Comisión de Contratación

El viernes 13 de enero se reunió la Comisión de Contratación. En principio habíamos quedado los delegados del Comité en dicha comisión, pero el retraso los delegados de CCOO; se han presentado las 12´35h. cuando habíamos quedado a las 12h, han hecho imposible que nos pudiéramos reunir previamente para prepárala.

En la reunión se nos ha pasado una lista con las personas (número del carnet de identidad sin nombres), que tienen que contratar en el turno de relevistas, 16 por los que entran fijos (uno de los que tenia que entrar continua con el contrato de relevo), 1 por defunción y 4 por nuevas peticiones de jubilación, total 21

Parece ser; que ya hay dos contratados, por lo visto, por una cuestión de urgencia, por ello hemos denunciado las formas que están teniendo de contratar; pues se han ido saltando la lista según tuvieran carnet de conducir o no, porque no informan bien a los trabajadores/as que se llaman, ni en cuanto al tiempo de contrato, ni en la continuidad una vez acabado el contrato de relevo, que tal y como estipula el artículo 6.3 del Acuerdo de Condiciones Laborales tendrán uno de interinaje hasta no se haga una nueva oferta publica.

Posteriormente como CGT hemos tenido que pedir un receso entre los representantes de los trabajadores/as, dado que estábamos defendiendo posicionamientos distintos, mientras nosotros la CGT apoyamos que por orden de lista se les fueran ofertando los contratos más largos, porqué creemos que es el sistema más racional y más objetivo, el resto de sindicatos defendían que se tenia que ofertar los puestos según vinieran por lista, lo cual puede representar que los primeros de la lista de la bolsa tuvieran contratos más cortos que otros que están más atrás.

La reunión de la Comisión de Contratación ha finalizado sin que sepamos en que fecha piensan contratar a todo el personal de la OPO2008 y solicitando los delegados de los trabajadores/as que constará en Acta, el posicionamiento del Comité de Empresa en contra de la forma de contratar que está realizando la dirección del Institut

!!SALUD!!

dimarts, 17 de febrer del 2009

El Parc Central o el encorsetamiento de lo vivo


Aquí teniu l'Informe que hem realitzat sobre la jardineria del Parc Central de Poble Nou i que presentarem el pròxim dia 19 de febrer de 17'30 a 20'30 hores en la Xerrada-Debat sobre el Parc Central de Poble Nou que organitzem

Parc Central de Poble Nou. Un Parc per al ciutadà?

A la xerrada-debat assistiran com ponents Josep Mª Montaner Catedràtic de Composició d'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i Joan Mª Soler, Associació de Veïns i Veïnes de Poble Nou i es farà a la seu de CGT Via Laietana 18, 9 planta.

Més informació Parc Central de Poblenou

dilluns, 16 de febrer del 2009

Sentencía juicio Garantías

Con fecha 28 de enero hemos recibido la sentencia del juicio de Garantías

La Magistrada Sra. Carmen Briones Jurado que también juzgo la Promoción Interna, después de múltiples aplazamientos, ha fallado en contra de los argumentaciones planteadas por la dirección del Institut para que no se celebrara el Juicio: falta de legitimación activa del Presidente del Comité de Empresa para poder presentar la demanda, inadecuación de procedimiento (que la denuncia se tenia que poner en el juzgado del contencioso-administrativo y no en el de lo Social) y falta de acción, es decir que no hay ningún conflicto.

Sobre la demanda presentada por el Comité de Empresa por el incumpliendo del art. 2.3 del Acuerdo de Condiciones Laborales la juez valora que no se ha vulnerado ni infringido el artículo 2.3 en las externalizaciones en la Poda de Arbolado, de la Fito, del Parc de Cervantes y el Parc de les Aigües

La jueza, por lo tanto ha fallado en contra y desestimando la demanda presentada por el Comité de Empresa con la argumentación de que la externalización no constituye una habitualidad sino que se ha realizado en supuestos puntuales, exponiendo reiteradas veces que la poda contratada no representa ni el 10% del arbolado de la ciudad, y dando por buenos la documentaciones presentadas por la dirección en cuanto a los informes previos preceptivos.

El Comité de Empresa ha anunciado en el juzgado la interposición de recurso

Per què cauen els arbres amb una ventada forta?

opinió
(amb l'assessorament de J. Bordas, mestre jardiner)


Article de Rosalia Casas publicat en el Punt


El 24 de gener malauradament van caure molts arbres arreu de Catalunya. Els dies han passat i pertot arreu on vas descobreixes restes d'arbres totalment destrossats, danys importants i pèrdues irreparables. Molts es pregunten per què aquell arbre es va desplomar i en canvi aquell altre que semblava més fràgil no es va tombar. La resposta és que amb un arbre no es va fer una plantació correcta i amb l'altre, sí. Quan un es decideix a plantar un arbre, ha de prendre unes certes mesures, ja que no es tracta de plantar un vegetal qualsevol. De fet, existeixen unes normes europees de plantació per evitar disgustos. Si en el moment de plantar un arbre no es fa un forat ben profund i la terra que troben està molt compactada, les arrels no poden profunditzar i en comptes d'allargar-se fins al subsòl creixen horitzontalment, i és llavors quan no poden aguantar les velocitats del vent i cauen. Per plantar, després de fer un sot aproximadament d'un metre cúbic, haurem de comprovar que la terra del subsòl no està compactada; si no és així, haurem de continuar fent el sot fins que la terra deixi d'estar-ho.

Fent una plantació correcta aconseguirem: a) millorar l'estabilitat de l'arbre, ja que les arrels principals aniran ben al fons; b) una oxigenació i sanejament de la terra; c) un creixement més vigorós de l'arbre; d) un estalvi considerable d'aigua (fins a un 60%, aproximadament), perquè l'aigua de reg o de pluja podrà arribar fins al subsòl, allà on hi ha les arrels, i aconseguir una terra fresca i humida; e) menys males herbes, perquè es mantindrà la humitat al fons i les herbes no rebran aigua; f) la bona conservació de paviments, voreres i construccions. Les arrels no aixecaran res, ja que no creixeran de manera horitzontal.

Ens podem trobar el cas que un hagi seguit els passos correctes per a una bona plantació i que l'arbre hagi caigut? Pot passar el cas que l'arbre faci poc que s'hagi plantat i no s'hi hagi posat cap tutor. L'arbre no té temps d'arrelar, i sense el tutor no pot aguantar. El tutor és imprescindible, ja que el protegeix del vent i d'altres possibles agressions.

Hi ha arbres més resistents al vent que d'altres? Sí. Sempre que s'hagin plantat correctament. Hi ha diverses espècies: Cupressus sempervirens, Cupressus macrocarpa, Casuarina stricta, Populus nigra Italica, Populus texana, Broussonetia papyrifera, Robinia pseudoacacia i el lledoner, la morera i l'om. També, palmeres i bambús. Quin és l'arbre que pateix més pel vent? El pi bord (Pinus halapensis). Quan en una pineda de pins bords se n'arrenquen per fer-hi habitatges o altres construccions, els pins restants queden en fals i a la llarga cauen. Un bosc de pins originals, quan estan tots junts i no en falta cap, tots tenen força resistència al vent, però quan se n'arrenca algun, la resta del grup queda debilitat i cauen amb el transcurs del temps, sobretot si la capa de terra és poc profunda per l'existència de capes de pedra al subsòl o per una terra molt compactada. Amb vents huracanats com els del 24 de gener, es comprova que els pins arrancats i tombats han tingut un creixement horitzontal i no pas vertical.

diumenge, 15 de febrer del 2009

La gran estafa de la Llei de Dependència

L’1 de gener de 2007 va entrar en vigor una de les lleis "estrella" del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, l’anomenada Llei de la Dependència, llei 39/2006, que segons la propaganda oficial havia de suposar un nou pilar dels drets dels ciutadans, dignificant alhora les condicions de les persones, sobretot dones, que porten a terme aquesta tasca, moltes vegades sense percebre cap remuneració.

Poc menys de dos anys després pràcticament totes les forces polítiques, sindicals i socials coincideixen a qualificar unàniment de fracàs el seu desenvolupament, per la manca de finançament dels drets que la normativa diu regular, i les pròpies dades oficials deixen constància d’aquesta realitat.

Passats els focs d’artifici inicials dels polítics, la realitat és que la història de la Llei de dependència és la d’un fracàs anunciat, que no només no ha portat més drets a la immensa majoria dels dependents, sinó que ha fet augmentar la privatització i la precarietat laboral en un dels sectors amb sous més baixos, consolidant alhora el model d’atenció familiar de les dones a les llars.

Només els grans dependents

Inicialment, la llei va establir que durant l’any 2007 només es donarien les ajudes als anomenats "grans dependents", aquells que necessiten d’atenció contínua de terceres persones, per anar ampliant l’aplicació de les lleis a la resta de persones dependents els anys 2008 i 2009.

La realitat és que acabat l’any 2008 el 65% de les persones que haurien de gaudir de nous drets segons la llei encara resten a l’espera del Programa Individual d’Atenció (PIA). La resta de dades de les pròpies administracions no deixen lloc a cap dubte: només ha accedit a alguna ajuda el 7,34 % de les persones que ho han sol·licitat, essent la comunitat més afectada la de Catalunya, on més de 30.000 Grans Dependents no obtenen cap ajuda, a pesar d’estar reconeguts com a tals, i fins i tot la consellera de Benestar, Carme Capdevila, ha calculat que el 10% dels beneficiaris tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin morts. A més, les dades oficials reflecteixen a dia d’avui que al Principat només 16 persones disposen d’ajuda per servei d’atenció domiciliària, i 8 més d’un assistent personal.

A nivell dels Països Catalans, del País Valencià i de les Illes ni tan sols hi ha dades oficials de les respectives administracions autonòmiques. En tot cas, sembla que pel proper any la situació no sembla que millorarà, ja que segons les previsions a Catalunya 20.000 noves persones tindran drets reconeguts segons la llei a ajudes a partir de gener de 2009.

Ajudes en qüestió

Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l’actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d’un infart, va rebre una ajuda de dependència, després de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals.

Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen aquestes ajudes, s’estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.

Privatitzacions i precarietat

Un altre de les crítiques rebudes per la llei de dependència ha estat que conforma un model on la iniciativa privada és la gran protagonista, fet que ha representat un deteriorament de les ja precàries condicions laborals dels treballadors del sector. Actualment, a Catalunya els 30.000 treballadors del sector de la dependència (dels que el 90% són dones i el 30% persones immigrades) pateix sous per sota dels 779 euros bruts mensuals, amb llargues jornades laborals i altissimes taxes de temporalitat. Ara, i amb la nova llei, es multiplica la feina pel mateix personal.

Alhora, les dades oficials han deixat constància de que la gran majoria d’ajudes de la llei corresponen a cuidadores (en l’aplastant majoria, dones) no professionals, mantenint per tant en molts casos el model d’atenció que recau en la família, afectant que moltes dones continuïn atrapades en les tasques de la llar.

Pressupostos insuficients pel 2009

Les perspectives d’aplicació de la Llei de dependència pels propers anys no permet ser més optimista. A l’octubre, el govern autonòmic de José Montilla va anunciar que estava estudiant la seriosa possibilitat de deixar en suspens a Catalunya el desenvolupament de la norma per manca de fons econòmics per aplicar-la als Pressupostos de l’Estat.

Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d’euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatal de 2009 només l’ha dotat amb 18 milions per als dependents de Catalunya. Si finalment es porta a terme la suspensió, la Generalitat seria el primer govern autonòmic que deixa sense aplicació la llei, deixant milers de dependents catalans sense protecció durant el 2009. Diferents polítics catalans ja estan preparant el terreny per a aquesta realitat, i així el conseller d’ERC Josep Huguet va declarar darrerament que "la crisi econòmica crea certa complicació en l’aplicació de la llei", mentre la consellera socialista d’Acció Social, Carme Capdevila, ha proposat posposar les ajudes als dependents ja que "la Generalitat no pot assumir la càrrega pressupostària".

Primeres demandes judicials

La situació de clara no aplicació dels drets reconeguts a la llei ha comportat les primeres demandes als jutjats socials. El primer judici en aquesta matèria es va donar el passat setembre a Barcelona, quan el fill d’Antonio Moreno, persona valorada com a Gran Dependent, va reclamar a la Generalitat en el judici 2.400 euros pels endarreriments des de l’entrada en vigor de la norma, que li reconeixien aquesta quantitat.

A l’espera de la primera sentència, és previsible que en els propers mesos molts dels afectats puguin reclamar en via judicial els seus drets, que no són reconeguts per les administracions.

Les xifres de la Llei de dependència

65% són les persones que haurien de gaudir de nous drets segons la llei que encara resten sense prestació.

779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels treballadors de la dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma.

20.000 són les noves persones tindran dret a ajudes a Catalunya a partir de gener de 2009 segons les previsions.

10% és la taxa dels beneficiaris que ha calculat la Generalitat que tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin morts.

Com es mesura la dependència?

S’estableixen tres graus de dependència:

Grau I: Dependència Moderada: quan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada.

Grau II Dependència Severa: quan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix de la presència permanent d’un cuidador.

Grau III Gran Dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona.

Article publicat al número 104 de la revista Catalunya, gener 2009.

dissabte, 14 de febrer del 2009

La CGT denuncia al govern, al capital financer i a l’empresariat com responsables de la crisi capitalista


Resulta patètic contemplar com espectadors al govern oferint milions d’euros públics al capital financer privat per a refinanciar el seu deute i, alhora, escoltar d’aquests, que la culpa de la situació la té l’economia real i l’elevat cost dels acomiadaments.

Igualment patètic resulta contemplar com empresaris de qualsevol sector -industrial, serveis, construcció o agricultura-, amb només insinuar la paraula “crisi” -en totes les seves variants (caiguda de la demanda, adequació de recursos al mercat, causes organitzatives, productives o tècniques…)-, en un ERO, o en un Concurs Voluntari de Creditors, o en els acomiadaments individuals, governants de qualsevol administració, central o autonòmica i jutges de qualsevol tipus, autoritzen sense cap objecció l’acomiadament massiu o individual, o les suspensions d’ocupació temporals.

Assistim a un joc pervers de previsions, realitzades per les grans corporacions mundials del capital (FMI, BM, OMC, Comissió Europea, G-20, Reserva Federal EEUU, Banc Central Europeu, Gurús de les Agències de Qualificació, Executius de les Consultores “més prestigioses”, teòrics-catedràtics-experts i “tertulians de tot tipus”), sobre el nombre de desocupats, mundials, nacionals, europeus; les persones que (a milions) passaran fam o més fam; fons d’inversió o índexs borsaris que s’enfonsaran, etc. etc.

Sembla que ens trobem en apreciacions del món i de la realitat, que depenguessin dels designis d’un “ordre supra-natural” que escapa a les decisions dels éssers humans i més en concret de qui té poder econòmic, polític i militar d’adoptar aquestes decisions, és a dir, governs de tot tipus, entitats financeres, empresariat de tot pelatge i executius i teòrics d’alt “copete”, com si ells no haguessin trencat un plat.

Ignoren que sabem que la Gran Banca “espanyola” es va embutxacar en un any de crisi com el passat, 20.000 milions d’euros de beneficis nets, augmentant el crèdit concedit del 2002 al 2008 fins a 1,838 bilions d’euros, és a dir en sis anys un 161% (es partia en el 2002 d’un volum de crèdit concedit de 701.000 milions d’euros). I aquí es troba el problema: el 70% d’aquest increment es va dedicar a finançar el "totxo": el crèdit immobiliari va passar de 347.000 milions en el 2002 a 1,1 bilions d’euros en el 2008.

La Banca “espanyola” capta diners públics del Banc Central europeu diàriament i ho deixa en dipòsit, en gran part, en el mateix banc. Rep diners (milers de milions) del govern espanyol i ho dedica a refinançar el seu deute. Les grans Empreses del totxo, en el període d’especulació “sense límits” van pastar fortunes inimaginables. Les multinacionals de l’automòbil, l’empresariat dels grans centres comercials, de les grans cadenes hoteleres, les multinacionals de l’energia, de la comunicació, han pastat, igualment, fortunes i fortunes. I governants de qualsevol color van aplaudir d’allò més el “model de creixement espanyol” i es van apressar a situar-se en els centres del poder mundial.

I ara, tots ells, ens tracten com si nosaltres, treballadors autòctons i immigrants de qualsevol sector, homes, dones, pensionistes, joves, tinguéssim la culpa que ens facin fora de les ocupacions a centenars de milers (3,3 milions de desocupats obligats); que ens treguin de les nostres cases per no tenir rendes per a pagar les seves “usureres hipoteques”; que ens robin qualsevol futur de vida digna davant un aire contaminat, un planeta que no aguanta més, unes ciutats insostenibles, una sanitat cada vegada més escassa en assistència, qualitat i cada vegada més privativa; una educació mercantilitzada i selectiva, per a qui pagui; una absència de llibertat gairebé total en tot el referent als drets de ciutadania…

CGT denuncia a la classe política, governants, banquers i empresariat, així com al sistema judicial, de ser els responsables i causants d’aquest desastre de model capitalista, on l’única cosa que garanteixen són les seves maneres de vida a tot tren (cases, luxes, iots, viatges, etc., etc.) i els seus comptes de resultats. La seva forma de vida, la de molt pocs, és directament responsable de l’actual desastre i, en conseqüència, exigim que s’abandoni aquest model.

La societat, la majoria social, milers de milions de persones, 44 milions a l’Estat espanyol, tenim dret a un nou contracte social, basat en el públic i suficient per a tots. Parlem de sanitat pública, de banca pública no regida pel crèdit ni l’interès sinó per la suficiència per a cobrir les necessitats bàsiques per a tots i, especialment, l’habitatge; parlem de béns bàsics i essencials per a la vida, públics i suficients per a tots: aigua, gas, electricitat, transport; educació pública, laica i lliure; parlem d’un altre model polític, basat en l’autogestió i la participació horitzontal de treballadors, ciutadans, joves, dones, pensionistes.

CGT no consenteix que banquers, governants, empresaris, teòrics-experts-executius i “tertulians de tot tipus” intentin mantenir el seu “status” especulatiu, augmentant el desastre per a la majoria i crida als treballadors i treballadores, ciutadania, homes i dones, joves, immigrants, pensionistes a sortir al carrer i exigir un nou model social.

CGT crida a la mobilització de qui estem sent ignorats, espoliats, enganyats, perquè estem convençuts que altres mons són possibles i ara és el moment de començar-los.

PEL REPARTIMENT … MOBILITZACIÓ!

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

divendres, 13 de febrer del 2009

Darwin-Kropotkin: Dos visiones del evolucionismo


Ayer 12 de febrero se cumplio 200 años del nacimiento de Charles Darwin, padre de la teoría de la evolución. La publicación de “El origen de las especies” representa uno de los mayores golpes asestados por la ciencia y la razón contra la religión, el mito y la fé desde que Copérnico demostrara que la tierra no era el centro del universo.

A Darwin corresponde el mérito de ser pionero en la construcción de una teoría evolutiva. Menos reconocida es la figura de Kropotkin, quien reinterpreta la visión meramente competitiva de Darwin y señala la colaboración como factor determinante en la evolución. “El origen de las especies” de Darwin y “El apoyo mutuo” de Kropotkin compiten y se apoyan mutuamente en una metáfora de las propias teorías contenidas en estas dos grandes obras del pensamiento humano.

La relevancia del primero sobre el segundo no sólo se debe al hecho de ser pionero en esta materia. Aunque las ciencias de la naturaleza no deberían confundirse con las ciencias humanas, es obvio que de ambas teorías se desprenden dos interpretaciones, dos visiones del mundo y del hombre. La competencia, la rivalidad y la ley del más fuerte frente al apoyo mutuo, el compañerismo y la solidaridad. No hay duda de cual de estas visiones es hoy la dominante.

Eso no significa que este día no deba ser celebrado por todos los que “creemos” y tenemos “fé” en la razón. Pero precisamente hoy que se celebra la efeméride de Darwin es un buen momento para reclamar la figura del príncipe Kropotkin, quien hizo evolucionar la propia teoría evolutiva.

Rescatemos pues algunos extractos de la introducción a “El apoyo mutuo: un factor de la evolución” escrita por Piotr Kropotkin en 1902:

“Dos rasgos característicos de la vida animal de la Siberia Oriental y del Norte de Manchuria llamaron poderosamente mi atención durante los viajes que, en mi juventud, realicé por esas regiones del Asia Oriental.

Me llamó la atención, por una parte, la extraordinaria dureza de la lucha por la existencia que deben sostener la mayoría de las especies animales contra la naturaleza inclemente, así como la extinción de grandes cantidades de individuos, que ocurría periódicamente, en virtud de causas naturales, debido a lo cual se producía extraordinaria pobreza de vida y despoblación en la superficie de los vastos territorios donde realizaba yo mis investigaciones.

La otra particularidad era que, aun en aquellos pocos puntos aislados en donde la vida animal aparecía en abundancia, no encontré, a pesar de haber buscado empeñosamente sus rastros, aquella lucha cruel por los medios de subsistencia entre los animales pertenecientes a una misma especie que la mayoría de los darwinistas (aunque no siempre el mismo Darwin) consideraban como el rasgo predominante y característica de la lucha por la vida, y como la principal fuerza activa del desarrollo gradual en el mundo de los animales.

Por consiguiente, ya desde entonces comencé a abrigar serias dudas, que más tarde no hicieron sino confirmarse, respecto a esa terrible y supuesta lucha por el alimento y la vida dentro de los límites de una misma especie, que constituye un verdadero credo para la mayoría de los darwinistas. Exactamente del mismo modo comencé a dudar respecto a la influencia dominante que ejerce esta clase de lucha, según las suposiciones de los darwinistas, en el desarrollo de las nuevas especies.

[…] en todas estas escenas de la vida animal que se desarrollaba ante mis ojos, veía yo la ayuda y el apoyo mutuo llevado a tales proporciones que involuntariamente me hizo pensar, en la enorme importancia que debe tener en la economía de la naturaleza, para el mantenimiento de la existencia de cada especie, su conservación y su desarrollo futuro.”

“El apoyo mutuo” de Kropotkin (Libro on-line):

José García- CGT