La EPA ens assenyala que en el 2008, 1.280.300 treballadors/es han incrementat l’atur, situant la taxa d’atur en el 14%, la qual cosa significa que en l’actualitat 3.207.900 de persones estan parades. Solament en els mesos d’octubre a desembre 2008, es van produir 609.100 acomiadaments. Tres milions dos-cents mil desocupats no són només producte de les “lleis del mercat”, sinó de la impunitat amb la qual actuen els empresaris i de la responsabilitat política del govern.
Les persones assalariades amb contracte temporal, amb indemnitzacions ridícules o a cost zero quan s’extingeixen, van disminuir en 390.500, situant-se la taxa de temporalitat en el 27,93% de tots els assalariats (16.308.200). Aquests treballadors amb contractes temporals segueixen suposant gairebé el 40% del total d’assalariats, és a dir són 4.554.300 i els assalariats amb contracte indefinit ascendeixen a 11.753.900. En els últims dotze mesos els assalariats descendeixen en 568.400 persones, però aquest descens global és a costa de la disminució de 664.100 assalariats amb contracte temporal i un increment de 95.700 assalariats amb contracte indefinit.
Si els desocupats en els 12 mesos de 2008, van augmentar en 1.300.000, són a costa, fonamentalment, d’expulsar de les ocupacions a treballadors amb costos mínims o cost zero, els treballadors temporals i, la resta, se situa en els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que destruïxen, amb l’autorització i consentiment del Ministeri de Treball o de les Conselleries d’Ocupació de les diferents Comunitats Autònomes, tant l’ocupació fixa, com la temporal, a costos mitjans de 30/35 dies per any o quan l’ERO és temporal, els treballadors es “mengen” part de les seves prestacions d’atur i els empresaris solament “aporten” un escandalós 10% - 15%.
En tots els sectors destrueïxen ocupació. La Indústria, amb l’Automoció al capdavant a través d’ERO autoritzats pel govern central i els Governs autonòmics: SEAT, RENAULT, OPEL, CITROEN, PSA, NISSAN, PIRELLI, MERCEDES, DERBI i les Empreses Auxiliars de l’Auto. Es van dur per davant 155.500 ocupacions. La Construcció, a través de l’expulsió de tots els temporals, que en el sector són la majoria i la Llei Concursal, acomiada en comparança interanual a 358.900 persones en el 2008. Els Serveis, incrementen l’atur en termes comparatius anuals, en gairebé 400.000 persones. I en l’Agricultura es destrueïxen 35.000 ocupacions.
L’ocupació descendeix en gairebé 500.000 persones i avui treballem menys de 20 milions, sobre una població activa de 23.064.700 persones. Els homes han estat “desocupats” en els últims dotze mesos en 656.500 i les dones augmenten l’ocupació en 36.400. La major ocupació de les dones es fa en contractes precaris, dels de temps parcial, on ja es troben ocupades gairebé 2.000.000, mentre que els homes amb contracte parcial només suposen 500.000. Solament s’ha incrementat l’ocupació, en una ínfima quantia, per grups d’edat en els majors de 50 anys, sent la caiguda de l’ocupació més quantiosa en el grup d’edat de 20 a 24 anys.
Les llars (2,8 persones) amb tots els seus membres actius desocupats han crescut en 385.500, fins a les 827.000 llars i segons dades de l’INEM, a desembre de 2008, prop de 900.000 persones parades no perceben cap prestació d’atur.
Davant les conseqüències de la crisi financera en l’economia real (recessió) els Empresaris han respost amb acomiadaments; per la seva banda el Govern central del PSOE ha respost amb 50.000 milions d’euros públics per a la BANCA i altres 100.000 milions d’euros en Avals per a la BANCA. El Govern central del PSOE i els Governs de les CCAA, han respost amb les autoritzacions d’Expedients de Regulació d’Ocupació temporals i extintius en tots els sectors de l’economia real: construcció, serveis, indústria i agricultura.
De quin mercat?, de quina economia parlen? Com es pot actuar tan impunement com els Empresaris i Banquers, que els segons es folren amb els nostres diners i els primers segueixen finançant els seus dividends a costa de les nostres ocupacions i els nostres salaris?. Al PSOE, a Zapatero i al Govern, l’única cosa que se’ls passa pel cap és dir-los als Empresaris que “mantinguin tot l’ocupació que puguin” i als Banquers “que facin fluir el crèdit”.
Ens trobem amb omissions conscients del sentit democràtic i social, -l’obligació de vetllar per l’interès general-, i amb responsabilitats jurídiques i polítiques, davant actes conscients de l’empresariat, que resol “les seves crisis” expulsant, acomiadant i condemnant a milions de persones a una vida amb futur molt incert, després d’enriquir-se amb els sucosos dividends dels últims anys. Els Governs central i de les diferents CCAA, són responsables de la impunitat empresarial. És més, aquesta responsabilitat comporta una autèntica connivència amb aquestes actuacions, doncs tenint mitjans (diners públics) i eines jurídiques (lleis que no autoritzin el frau massiu dels acomiadaments), es comporten políticament, com l’agent 007, atorgant llicències a l’empresariat, per a acomiadar.
Els treballadors davant “la crisi financera, econòmica, energètica i de valors i models del capitalisme” no hem respost amb la suficient fermesa. Sortir al carrer exigint que ens retornin les nostres ocupacions, els nostres salaris i els nostres drets, és l’única possibilitat que milions d’assalariats tenim en aquests moments. Esperar que “escampi” és garantia de sofriment, de precarietat i d’una societat cada vegada més empobrida material i moralment.
DAVANT L’ATUR I LA CRISI: MOBILITZACIÓ
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada